La "cultura de la transparència" és important?
Francesc Xavier Serra, Besalú Garrotxa: La "cultura de la transparència" és important?.-Hi ha temporades en què es posen de moda alguns temes o certs posicionaments. Ara mateix n'hi ha alguns. Per exemple, que si la crisi econòmica de debò encara ha d'arribar o no; que si les escoles concertades s'han de subsumir o no dins d'una "xarxa única estatal" per poder-les considerar un servei als ciutadans; que si la qualitat de l'idioma català d'un president ha de ser o no millor que la d'altres persones... En fi: què els podria dir que vostès no sàpiguen ja?
Ara bé, avui m'he adonat -i no sé si és obsessió meva o realment es tracta d'una nova "tendència"- que ja parlem d'una "cultura de la transparència". En Xavier Merino ho ha recordat a l'article "Revisió de la política municipal" (25 juliol) on es valora la revisió anual d'un "full de ruta", signat el 2007 pels partits de la ciutat de Girona (menys el PP, "as usual") i diverses ONG i entitats socials. Hi ha paraules que conec (pau, participació...), però, coi!, això de la "transparència", de la "cultura de transparència", em sembla tan "fràgil", tan nou, tan trencadís com el vidre. I hi estic ben d'acord.
Però transparència no és pas que em "colin" mentides els qui manen o els qui es distribueixen els béns públics, ni tampoc és fer més webs i fullets, sinó que "ser transparents" suposa donar comptes de la seva administració, dels criteris seguits per repartir els diners que ens cobren als ciutadans i manifestar com senten "seus" -amb mentalitat d'administrador, que no pas de "propietari", amb responsabilitat- tota la nostra ciutat. Tant de bo aquesta "cultura de la transparència" arribés als polítics que escollim cada quatre anys, que fos una "cultura de fets", i no només de paraules, i que el qui tingués draps bruts se n'anés, i es refugiés si de cas en les seves coses "privades".

Meneame
del.icio.us


