Ajuntament de La Vall d’en Bas (La Garrotxa): Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM): Resolució sobre Memória Ambiental Número: OTAAGI20060359
Ajuntament de La Vall d’en Bas (La Garrotxa): Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM): Resolució sobre Memória Ambiental Número: OTAAGI20060359.-1. Identificació de l’expedient Número: OTAAGI20060359 Sol·licitant: Ajuntament de La Vall d’en Bas (Garrotxa). Promotor: Ajuntament de La Vall d’en Bas (Garrotxa). Pla: Pla d’ordenació urbanística municipal Data entrada: 17 d’abril 2008. 2. Objecte: L’objecte de la present resolució és valorar la proposta de memòria ambiental del POUM de La Vall d’en Bas als efectes que determina l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. El Pla ordena un municipi de 90,57 km2 de superfície i una població de 2.591 habitants distribuïda majoritàriament en els nuclis de Sant Esteve i Verntallat i fins a 21 assentaments urbans independents, a banda d’un nombre elevat d’edificacions disseminades (339 fitxes de masies i cases rurals). La proposta de classificació del sòl és la següent: Sòl urbà. Ocupa una superfície de 128,40 ha, que es distribueix en sòl urbà consolidat (105,47 ha) i sòl urbà no consolidat (22,93 ha). En sòl urbà no consolidat es preveuen 17 àmbits de plans de millora urbana i 43 polígons d’actuació urbanística. Sòl urbanitzable. Ocupa una superfície de 21,97 ha distribuïda en 7 sectors de sòl urbanizable delimitat (16,31 ha) i 3 sectors de sòl urbanitzable no delimitat (5,66 ha). Les claus que qualifiquen aquests sòls són: - Urbanitzable delimitat pel desenvolupament residencial, clau 30 - Urbanitzable delimitat pel desenvolupament per a usos mixtos, clau 32 - Urbanitzable no delimitat, clau 39.Les característiques dels sectors en sòl urbanitzable delimitat són les següents: Sector Nom Nucli S (ha) Tipus Habitatges Densitat (hab./ha) PPU-v1 Les Preses subs. 1.2b Verntallat 2,38 Mixte 71 30 PPU-v2 Les Preses subs. 1.2a Verntallat 1,21 Mixte 36 30 PPU-j1 Can Boi Joanetes 3,37 Mixte 67 20 PPU-j2 Morera Joanetes 1,36 Res. 21 30 PPU-j3 La Clapera Joanetes 1,51 Res. 24 16 PPU-se1 L’Andana subs. 2 Sant Esteve 2,69 Res. 38 14,4 PPU-se2 La Vinya Sant Esteve 1,48 Res 46 26
Respecte el sòl urbanitzable no delimitat, el POUM possibilita el seu desenvolupament una vegada ocupat el 70% dels sòls urbanitzables delimitats. Les seves característiques són: Sector Nucli Sup. (ha) Tipus Densitat (hab./ha) SND Fluvià Verntallat 3,57 Res. 27 SND Rec Sant Sebastià i Bicicarril Verntallat 2,17 Res. 30 SND Torrent Can Bianya Els Hostalets 2,09 Res. 18 D’acord amb la memòria social, apartat 7 de la Memòria del POUM, el nombre total d’habitatges potencials previstos és de 545, distribuïts en sòl urbanitzable (409), àmbits de pla de millora urbana (29) i de polígon d’actuació urbanística (107). El sostre que es qualifica per a sòl residencial és de 122.256 m2 i la reserva per a habitatge de protecció pública és de 42.866 m2, que correspon a un 35%. Quant a nombre d’habitatges la memòria social distingeix els habitatges existents (1.348) i els potencials amb el planejament vigent, inclosos els anteriors (2.343) i la previsió del Pla (620, 383 dels quals per a HPP), del que resulta un nombre final d’habitatges de 2.963, un 220% respecte dels habitatges existents.Sòl no urbanitzable. Es defineixen 7 claus que es regulen als articles núm. 207 a 213 de les normes urbanístiques: - Rural (clau 20) - Agrícola de valor (clau 21) - Forestal de valor (clau 22) - Prats i pastures (clau 23) - Interès ecològic i paisatgístic (clau 24). Té diverses subclaus. La clau 24d 3. Antecedents i tramitación: - En data 28 de juliol de 2006 l’Ajuntament va aprovar inicialment el pla. Ha estat exposat a informació pública per termini d’un mes el 18 d’agost de 2006. Aquest termini ha estat ampliat, per acord de 4 de desembre de 2006 fins el 31 de gener de 2007. - En data 7 de maig de 2007 aquests Serveis Territorials han emès un informe sobre la versió del pla que ha estat objecte d’aprovació inicial. - En data 17 d’abril de 2008 l’Ajuntament ha presentat la proposta de memòria ambiental del pla amb la qual adjuntava els plànols. Mitjançant escrit de 8 de maig de 2008 s’ha requerit la presentació de la resta de documentació del POUM, que s’ha rebut el 27 de maig de 2008. - En data 4 de juny de 2008 l’Agència Catalana de l’Aigua ha emès un informe sobre la versió del POUM objecte de l’acord d’aprovació pres en sessió de 17 de març de 2008, amb diverses conclusions que s’integren a les de la present resolució. No consta l’emissió de l’informe preceptiu de la Direcció General de Promoció de l’Habitatge. Atenent a la data de l’acord d’aprovació inicial, i tenint en comte la disposició transitòria dotzena del Decret 305/2006, la tramitació ambiental del pla comporta l’ampliació a 45 dies del termini d’informació pública, l’elaboració d’una memòria ambiental, l’emissió de la resolució de conformitat per part de l’òrgan ambiental i la presa en consideració per part de l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva de pla de l’informe de sostenibilitat ambiental i la memòria ambiental.4. Avaluació: L La memòria ambiental descriu el procés d’avaluació ambiental, valora l’informe de sostenibilitat ambiental, el resultat de les consultes realitzades i el seu grau de consideració en el Pla. S’amplia l’anàlisi d’alternatives prenent en consideració l’alternativa 0 (situació sense canvis), l’alternativa 1 (aprovació inicial) i l’alternativa 2 (proposta d’aprovació provisional). Les alternatives 1 i 2 es consideren alternatives d’estratègia respecte l’alternativa 0, atès que plantegen l’ampliació (i en algun cas reduccions) de la superfície de sòl urbà i urbanizable i una ordenació molt més acurada del sòl no urbanitzable. Per la seva banda l’alternativa 2 es considera una alternativa d’ubicació respecte a l’alternativa 1, fruit dels ajustos que s’han dut a terme als límits del sòl urbà i urbanitzable en la fase d’aprovació provisional del POUM. S’incorpora una descripció detallada dels canvis efectuats entre la versió del pla que ha estat objecte d’aprovació inicial i la versió que ha d’ésser objecte d’aprovació provisional. 4.1 Valoració de la proposta d’ordenació i model de creixement. D’acord amb quadre de superfícies inclòs en documentació aportada i prenent com a indicador la suma de sòl urbà i urbanitzable, els valors previ i posterior a l’aplicació del POUM són, respectivament, 109,54 ha (segons dades del Web del DPTOP) i 150,38 ha. Per tant, hi ha un increment de 40,84 ha on canvia la classificació del sòl no urbanitzable, el que representa una ampliació del 37%. L’evolució de les superfícies (ha) de sòl urbà i urbanitzable ha estat la següent: Planejament Vigent Aprovació inicial Proposta d’aprovació provisional: Sòl urbà 77,92 119,39 128,40 Sòl urbanitzable 31,62 35,27 21,98 Total 109,54 154,66 150,38. Cal esmentar que part de la reclassificació de terrenys no correspon a nous creixements sinó al reconeixement urbanístic d’edificacions preexistents que es localitzen en terrenys no urbanitzables adjacents als diferents nuclis de població.La documentació conté una proposta de classificació del sòl urbà al sector PMUse1 entre la carretera C-151 i el riu Fluvià destinat a dotacions i serveis (clau 8), que no constava a la versió del POUM objecte de l 4.2 Regulació i desenvolupament del sòl no urbanizable: La proposta preveu l’elaboració de 7 plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable, que es regulen en els articles 214 a 224 de les normes urbanístiques.- PEU-lp1 “Serra de Sant Valentí” - PEU-sp2 “El Gurn” - PEU-p1 “Conjunt de Puigpardines” - PEU-p2 “Cooperativa agrícola” - PEU-j1 “Riera de Joanetes” - PEU-se2 “Riera Ridaura” - PEU-f1 “Accés a Falgars” - PEU-h1 “Capçalera del Fluvià” 4.3 Verificació del compliment dels condicionants ambientals. La nova versió del POUM incorpora la major part de les determinacions del informe d’aquests Serveis Territorials de 7 de maig de 2007, entre elles les següents: - El nucli de Falgars d’en Bas roman en sòl no urbanitzable en concordança amb la seva ubicació dins del Pla d’espais d’interès natural. - S’ha suprimit la classificació com a sòl urbanitzable industrial del sector aïllat UND-se1 “Carretera de Santa Coloma”, a la zona propera a l’embocadura est del túnel de la carretera C-63. Aquests terrenys romanen en sòl no urbanitzable, sòl agrícola de valor (clau 21) - S’ha suprimit la proposta de delimitar cap àrea d’acampada a Can Turó tenint en compte la previsible incidència ambiental associada i per la proximitat al PEIN. Els terrenys queden qualificats amb la clau 23 ‘Prats i pastures’. - La nova delimitació d’un ús preexistent, pedrera, en el sector del Bac de la Cau s’ajusta a l’àmbit de l’antiga activitat. De la revisió del límit del PEIN incorporat als plànols del sòl no urbanitzable, i tenint en compte els plans especials de delimitació definitiva (DOGC núm. 4.286, de 23.12.2004 i DOGC núm. 3.191, de 26.7.2000), s’indica el següent: - La delimitació de l’espai del PEIN “Collsacabra” conté imprecisions a la zona de Porxiugers (oest) i al rec del coll d’Uria (est) - La delimitació de l’espai del PEIN “Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt” conté imprecisions a la zona de la riera de Joanetes, entre els indrets de la Carrera, Sant Mateu i Soliguer. En concret les edificacions de la Carrera i Sant Mateu són incloses dins del PEIN.La documentació justifica el manteniment de la clau 24d en els espais fluvials del municipi inclosos a la xarxa Natura 2000 atès que la clau proposada confereix el mateix grau de protecció que la clau 25 d Respecte de les aportacions amb contingut ambiental derivades dels processos de consulta i participació pública es documenten al·legacions de sindicats i organitzacions pageses, de particulars i del grup municipal Demòcrates de la Vall. Aquestes han estat estimades totalment o en part a excepció de la referida a la no classificació dels terrenys que conformen el sector de sòl urbanitzable delimitat PPU-se3. Sobre la versió de la normativa urbanística objecte del següent acord d Articles 10.2 ‘Protecció dels valors del territori’ i 21.3 ‘Adaptació topogràfica del terreny’. Cal concretar que es refereix al procediment d’avaluació d’impacte ambiental (supòsit núm. 12 de l’Annex I del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el PEIN).Article 32.3 Pel cas concret de l’energia eòlica, caldrà mantenir les previsions per al municipi de la Vall d’en Bas contingudes en el Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eólica a Catalunya aprovat pel Decret 174/2002, d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, que en el cas de la Vall d’en Bas defineix zones compatibles per a la implantació d’aquesta energia, a banda d’altres zones on la implantació està condicionada.Article 77 Article 91 ‘Camins rurals’. L’establiment d’una amplada mínima de 4,5 m per als camins de trànsit rodat pot comportar impactes ambientals en l’àmbit dels espais naturals protegits al terme municipal. En aquest sentit cal tenir present que dins del PEIN resten sotmesos a avaluació d’impacte ambiental els projectes de camins d’amplada major de 5 metres i, en tot cas, quan s’afectin terrenys amb pendent transversal superior al 40%.Caldria indicar que l Article 188 ‘Tala d’arbres, conreus i aprofitament del sòl’. Cal revisar la prohibició de la tallada d’arbres que formin part d’hàbitats d’interès comunitari tenint en compte que: - Fora d’espais de Natura 2000 les espècies forestals catalogades com a hàbitats d’interès comunitari únicament resten sotmeses en el seu maneig als criteris de gestió forestal sostenible continguts a les autoritzacions que emet el Departament de Medi Ambient i Habitatge o els criteris continguts en plans tècnics de gestió i millora forestal o plans simples, aprovats per aquest Departament i vigents. - Dins els espais de Natura 2000, la gestió dels hàbitats d’interès comunitari resten sotmesos, addicionalment, a les “Directrius per a la gestió forestal” establertes a l’ordre GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), que no prohibeixen, però si condicionen, la seva gestió.Article 211.5 4.4 Vector agua: L’informe emès per l’Agència Catalana de l’Aigua indica la necessitat d’esmenar l’estudi hidràulic dels cursos afluents del Fluvià tenint en compte les “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat local” de l’ACA o la incorporació de les determinacions de la “Planificació de l’espai fluvial de la conca del riu Fluvià” que actualment desenvolupa aquest organisme. Així mateix es relaciona un conjunt de sectors de sòl urbanitzable i sòl urbà on es donen les condicions de risc hidrològic més alt i en els quals les propostes d’ordenació, zonificació, rasants d’urbanització i llicències d’obra hauran de tenir en compte els resultats de les correccions indicades a l’estudi anterior i els criteris tècnics i administratius (article 6 del Decret 305/2006).És necessari completar la documentació relativa als sistemes d 4.5 Seguiment: L’apartat 5.4 de la memòria ambiental incorpora una proposta d’indicadors de seguiment ambiental del desenvolupament del POUM.5. Fonaments de dret: Primer. D 6. Resolució: Revisada la proposta de Memòria ambiental del POUM la Vall d’en Bas, vist l’informe-proposta elaborat per l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental, així com la reunió d’avaluació ambiental efectuada en aplicació de la Instrucció 1/2007, de 12 de març, relativa a les funcions que corresponen a les diferents unitats i ens del DMAH en el procés d’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal, resolc:PRIMER. Donar la conformitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge a la proposta de Memòria ambiental del POUM de la Vall d SEGON. Condicionar la conformitat a la introducció de les següents canvis i esmenes en els plànols i normativa del POUM: 1. Els terrenys del sector PMUse1 compresos entre la carretera C-151 i el riu Fluvià tenen una sensibilitat ambiental molt alta per fet d’ésser contigus a un espai fluvial inclòs dins de Natura 2000. Cal evitar la instal·lació d’activitats que comportin riscos d’impactes ambientals sobre els valors naturals i de connectivitat associats al Fluvià, el que requereix limitar els usos a aquells compatibles amb la conservació dels valors d’aquest espai natural i l’ocupació de sòl mínima i imprescindible de sòl. 2. Als terrenys delimitats com a sistema d’espais lliures (clau V) a les rodalies de Can Turó i al nucli de Falgars, ubicats dins del PEIN, hi és d’aplicació el règim de protecció que estableix l’article 13 del Decret 328/1992. Per tant no poden ésser objecte d’usos que no siguin congruents amb la seva naturalesa d’espai natural i no s’hauria d’admetre la implantació de noves construccions com les previstes a l’apartat 3 de l’article 93 de la normativa. 3. L’apartat 3 de l’article 32 ‘Proteccions paisatgístiques’ té que ésser concordant amb el Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya aprovat pel Decret 174/2002, d’11 de juny, que en el terme de la Vall d’en Bas defineix zones compatibles per a la implantació d’aquesta energia, a banda d’altres zones on la implantació està condicionada o prohibida. 4. La delimitació de l’espai del PEIN “Collsacabra” conté imprecisions a la zona de Porxiugers (oest) i al rec del coll d’Uria (est) mentre que la delimitació de l’espai del PEIN “Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt” conté imprecisions a la zona de la riera de Joanetes, entre els indrets de la Carrera, Sant Mateu i Soliguer. En concret les edificacions de la Carrera i Sant Mateu són incloses dins del PEIN. 5. La representació de la clau en sòl no urbanitzable 24d inclou, entre d’altres àmbits, el corresponent a l’espai pLIC de la xarxa Natura 2000 “Riu Fluvià”. Si bé la delimitació vigente d’aquest espai té caràcter orientatiu mentre no es tramiti el corresponent instrument de delimitació definitiva, cal tenir present que en l’àmbit vigent són d’aplicació les Directrius de gestió contingudes a l’ordre GOV/112/2006, de 5 de setembre, a les quals caldria que fes referència l’article 211 de la normativa que regula aquests terrenys. Cal afegir franges de protecció clau 24d en els següents trams de rieres de Natura 2000: - Torrent de Pibernat – Can Bianya, entre el Molí del Perer i el nucli d’Hostalets. - Riera de Joanetes, marge esquerre, al pla de les Comes, des del Molí dels Ferrés i el límit del sòl urbà de Can Trona. 6. L’article 188.2 de la normativa, que prohibeix la tallada d’arbres catalogats com a hàbitats d’interès comunitari (HIC) compromet la gestió forestal al municipi i contravé els criteris de gestió forestal sostenible pel fet que als espais de Natura 2000, la gestió dels HIC resten sotmesos a les “Directrius per a la gestió forestal” establertes a l’ordre GOV/112/2006, de 5 de setembre, que condicionen però no prohibeixen la seva tallada. I fora de Natura 2000 les espècies forestals dels HIC resten sotmesos en el seu maneig als criteris de gestió forestal sostenible continguts a les autoritzacions que emet el Departament de Medi Ambient i Habitatge o els criteris continguts en plans tècnics de gestió i millora forestal o plans simples, aprovats per aquest Departament i vigents. 7. El document s’ha de completar amb la correcció de l’estudi hidràulic dels trams dels cursos de la xarxa hidrogràfica modelitzats (principalment els cursos afluents del riu Fluvià), d’acord les indicacions de l’apartat de Consideracions de l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i els criteris del document de “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local“ de març 2003 de l’ACA, o en tot cas, haurà d’incorporar les determinacions dels treballs de la “Planificació de l’espai fluvial de la conca del riu Fluvià”, que actualment està desenvolupant l’ACA . 8. Les propostes d’ordenació, zonificació i rasants d’urbanització en els sectors de sòl urbanitzable i sòl urbà no consolidat i les condicions de les llicències en els espais de sòl urbà consolidat enumerats en l’apartat de Consideracions de l’informe de l’ACA, on es donen, previsiblement, les condicions de risc hidrologic més alt, s’establiran en concordança amb els resultats de la revisió de l’estudi de simulació hidràulica esmentada en el punt anterior i l’aplicació de la directiva de l’art. 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme i els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’ACA de 28 de juny de 2001 i modificats el 17 de juliol de 2006 sobre l’ocupació dels terrenys integrats en el sistema hídric i les zones inundables. Es considera necessari, a tal efecte, que l’estudi incorpori la delimitació de zones amb grau d’inundació lleu, moderat i greu en episodis de 500 anys de període de retorn. Els resultats serviran per a establir, si cal, la programació de les actuacions d’infraestructura hidràulica i l’adopció de mesures constructives de protecció passiva adients. 9. La documentació del POUM s’haurà de completar amb un estudi sobre el sistema municipal d’abastament d’aigua, incloent l’avaluació de la suficiència i qualitat dels recursos disponibles per a atendre la futura nova demanda planificada (que es justificarà adientment), amb indicació del títol concessional que faculta a l’ajuntament per l’ús de l’aigua, la diagnosi sobre la xarxa en alta actual i la xarxa de distribució i la justificació, descripció i valoració de les actuacions necessàries, si s’escauen, per a la seva ampliació, millora o adaptació a la nova demanda que es planifica, tot en concordança amb les previsions del Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya ( PSAAC).La documentació del POUM també haurà d Els dos documents inclouran una previsió sobre la fórmula que s’adoptarà per l’execució de totes les obres i el seu regim econòmic–financer, que, en tot cas, haurà de vincular-se al desenvolupament dels sectors de sòl urbà i urbanitzable planificats. En particular, pel que fa als col·lectors en alta i les EDAR’s del municipi, s’estarà al que estableixen les determinacions del PSARU–2005 i les clàusules dels convenis que es puguin formalitzar entre els promotors, l’ajuntament, l’entitat responsable de la gestió del sistema de sanejament i l’Agencia Catalana de l’Aigua. 10. Es revisarà i adequarà el redactat de la normativa del sòl no urbanitzable d’acord amb les determinacions del punt 4 de la present resolució, que es refereixen als articles 10.2, 21.3, 77 i 211, i també per incorporar les determinacions que estableixen les conclusions núm. 3, 4, 6, 7 i 8 de l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua.TERCER. Els documents de planejament derivat justificaran als informes ambientals respectius, i d QUART. Els documents de planejament derivat i els projectes d’actuacions que desenvolupin el POUM i que afectin directa o indirectament els espais de la xarxa ecològica europea Natura 2000 es trametran al Departament de Medi Ambient i Habitatge per determinar el procediment d’avaluació ambiental que s’escaigui i específicament els següents plans especials urbanístics: - PEU-sp2 “El Gurn” - PEU-f1 “Accés a Falgars” - PEU-j1 “Riera de Joanetes” - PEU-h1 “Capçalera del Fluvià” - PEU-lp1 “Serra de Sant Valentí” SISÉ. S’elaborarà un informe de seguiment als dos anys de l’aprovació definitiva del Pla i, successivament, amb aquesta freqüència, on es valoraran els aspectes ambientals resultants del desenvolupament del Pla en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, d’acord amb l’apartat 5.4 de la Memòria ambiental. D’aquests informes es trametrà una còpia al Departament de Medi Ambient i Habitatge als efectes del seguiment del POUM d’acord amb l’article 15 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.SETÉ. Comunicar la present resolució a l Girona, 4 de juny de 2008 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Girona Ultònia, 10-12 3er. 17002 Girona Tel. 972 223 035 Fax 972 227 234 http://mediambient.gencat.net otaa.girona.dmah@gencat.net lejarza1@yahoo.es
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Ajuntament de Beuda (La Garrotxa): Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM): DOCUMENT DE REFERÈNCIA. 1. Identificació de l’expedient Número: OTAAGI20080136 Data d’entrada: 17.4.2008, completada el 9.5.2008. Data documentació: 3.2008 Municipi: Beuda (La Garrotxa) Sol·licitant: Ajuntament. Pla: Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). 2. Fonaments de dret: Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge (article 8). Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (disposició transitòria sisena). Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme (article 115). 3. Antecedents: L’Oficina d’Avaluació Ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha emès, en data 20 de febrer de 2007, el document de referència corresponent al Pla director territorial de la Garrotxa (PDTG). Aquest document es pot consultar a: http://www.gencat.net/mediamb/info_part/doc_ref/girona/garrotxa.pdf Aquesta Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha emès en data 11 de març de 2008 el document de referència per a la redacció de la Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Beuda a l’àmbit indústria “La Confianza, S.A.”. Aquest document es pot consultar a: http://www.gencat.net/mediamb/info_part/doc_ref/girona/08039_beuda.pdf Aquesta Oficina ha emès en data 11 d’octubre de 2004 un informe sobre el Pla especial urbanístic Catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Beuda, una còpia del qual s’adjunta al present document de referència. 4. Objecte: El municipi de Beuda compta actualment amb unes Normes subsidiàries de planejament de tipus a i b del 1995. L’avanç de l’instrument de planejament descriu i avalua tres alternatives de creixement del sòl urbà. D’aquestes, les alternatives 1 i 2 preveuen un gran consum sòl per a usos residencials i industrials mentre que la 3, que és l’alternativa proposada, contempla un menor creixement al voltant de les indústries existents al sud del terme municipal i un creixement residencial al voltant del nucli de Beuda. També es preveu l’ampliació per a nous habitatges de les masies i cases rural disseminades existents, que el pla comptabilitza en 114. Les superfícies de creixement urbà (ha) previstes a cada alternativa, d’acord amb l’informe ambiental preliminar, són les següents: Vigent Alt. 1 Alt. 2 Alt. 3 Residencial Nucli 1,48 12 24 5 Masies SNU 2 3 Industrial 2,07 50 20 9 Total 3,55 64 44 17 . No obstant, aquestes dades difereixen amb la memòria que preveu per a l’alternativa escollida un consum d’1,48 ha de sòl urbà residencial i 5,81 ha de sòl industrial. La proposta de zonificació del sòl no urbanitzable preveu les claus “erm”, “protecció agrícola” i “protecció forestal”. El pla s’ha de sotmetre a avaluació ambiental atès que constitueix un supòsit (1.a) de la disposició transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2005. L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental del POUM als efectes que determina l’article 115, apartat a) del Decret 305/2006. 5. Consultes: S’han dut a terme, amb registre de sortida de 25 d’abril de 2008, les següents consultes a administracions públiques afectades i públic interessat d’acord amb l’article 115 del Decret 305/2006 i l’article 9 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient: Relació d’administracions i públic interessat consultats Respostes. Agència Catalana de l’Aigua (Departament de Medi Ambient i Habitatge) Direcció General de Qualitat Ambiental (Departament de Medi Ambient i Habitatge) Oficina Catalana del Canvi Climàtic (Departament de Medi Ambient i Habitatge) Direcció General de Promoció de l’Habitatge (Departament de Medi Ambient i Habitatge) Àrea de Medi Natural (Serveis Territorials a Girona del DMAH) X Oficina de Gestió Ambiental Unificada (Serveis Territorials a Girona del DMAH) X Agència de Residus de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) X Direcció General de Salut Pública (Departament de Salut) X Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (Dept. de Política Territorial i Obres Públiques) Direcció General de Patrimoni Cultural (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació) Serveis Territorials a Girona (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural) Àrea de Medi Ambient (Diputació de Girona) Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA) X Consorci de l’Alta Garrotxa Associació de Naturalistes de Girona L’Àrea de Medi Natural considera que l’informe de sostenibilitat ambiental hauria de valorar més acuradament o tenir en compte el següent: - El riu Fluvià forma part de l’àmbit d’aplicació del Pla de conservació de la llúdriga aprovat per l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març. L’informe ambiental preliminar esmenta aquesta presència, però no entra a valorar l’adequació del POUM amb l’esmentat Pla sobretot pel que fa a l’afecció sobre la qualitat de l’aigua del riu que l’increment de l’àmbit industrial pot comportar en alguna de les alternatives que s’avaluen. - Quasi tot el municipi es troba dins de l’àmbit d’aplicació del Pla de recuperació del trencalòs, aprovat pel Decret 282/1994, de 29 de setembre. - Manca l’anàlisi de les diferents cites d’espècies protegides de flora i fauna que poden resultar afectades directament o indirectament per la planificació i amb afectacions que no estan avaluades, caldria completar l’apartat corresponent de l’informe ambiental i fer-ne l’avaluació que s’escaigui. - La catalogació del sòl no urbanitzable hauria d’incloure la categoria d’espai natural/Xarxa Natura 2000 a fi de determinar aquells espais del municipi inclosos dins la xarxa que caldrà regular d’acord amb les directrius establertes en el seu Acord de creació i aprovació1. En la cartografia d’alternatives únicament es delimiten els espais del PEIN. - La regulació dels terrenys inclosos dins l’àmbit territorial de la xarxa Natura 2000 caldrà que tingui en consideració les directrius generals incloses en l’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària. L’informe ambiental previ recull la presència de zones dins de la xarxa Natura 2000 sense parlar de les directrius i els hàbitats. Les tres alternatives afecten a algun dels dos espais de la xarxa Natura 2000. Pel que fa al PEIN, recull les normes però no ho aplica correctament en la proposta de manera que fins i tot planteja una alternativa de creixement de sòl urbà que li afecta parcialment (alternativa 2) el que és directament incompatible amb aquest tipus d’espais. - D’acord amb el punt anterior, seria convenient reavaluar les alternatives per sòl urbà i la seva adequació als objectius de la memòria, tenint en compte que hi ha grans discrepàncies en el model de creixement entre unes i altres. Una combinació entre elles, excloent les zones més sensibles i garantint la connectivitat entre espais donaria una alternativa ambientalment més integrada amb els valors naturals del territori. Aquesta alternativa hauria de tenir un creixement més proporcionat a l’estat actual i evitar creixements dins o proper a espais de Natura o de l’EIN. - Amb caràcter general cal avaluar amb més detall les repercussions ambientals que certes zones proposades com a futures zones industrials i/o residencials, que es troben confrontants amb espais naturals protegits declarats (XN2000), com ara la zona del Fluvià , poden causar tant durant la fase de creació com la d’explotació i les mesures proposades per pal·liar els seus potencials efectes (establiment d’una zona tampó, redistribució de les edificacions i serveis en els sectors més allunyats de l’espai natural, o fins i tot descartar part d’aquestes noves zones com a futures zones urbanes). - Seria convenient incloure l’avaluació de l’impacte que tindrà el creixement projectat respecte a la connectivitat ecològica entre l’EIN de l’Alta Garrotxa, l’espai de Xarxa Natura 2000 Riu Fluvià i el Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquesta avaluació hauria d’anar acompanyada de la corresponent cartografia que assenyalés les principals zones de connexió tingudes en compte. 1- L’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària. L’Oficina de Gestió Ambiental Unificada ha aportat el llistat i el plànol de les activitas extractives de Beuda. L’Agència de Residus de Catalunya indica que a Beuda no hi consta cap indret amb problemàtiques de contaminació de sòls. La Direcció General de Salut Pública ha fet consideracions respecte la compatibilitat d’usos en zones contigües residencials i industrials, la quantitat i qualitat de l’aigua d’abastament i el sanejament d’aigües residuals.
El SIGMA (Ajuntamentd´Olot - Consell Comarcal de la Garrotxa) efectua les següents consideracions: - El creixement residencial previst en l’alternativa 3 (nucli de Beuda, camps de Sant Biel i en masies catalogades) és el que s’adequa més als trets distintius del municipi, mentre no entrin en contradicció amb les Normes especials de l’Alta Garrotxa. Les noves edificacions haurien de mantenir una coherència estètica i paisatgística amb les actuals, així com incorporar criteris climàtics en el disseny dels edificis, tot mantenint l’estil constructiu tradicional. - Està prevista la construcció d’una depuradora per tractar les aigües residuals del nucli de Beuda. Per tant el planejament haurà de preveure l’espai d’aquest nou equipament. - S’està elaborant el Pla director de l’aigua del municipi, per tant el POUM haurà de reflectir els equipaments que se’n derivin. - El POUM ha de preveure una vialitat sostenible amb la incorporació de carrils per anar a peu i/o bicicleta que uneixin els nuclis, així com les futures zones industrials. - Sobre el creixement industrial dues consideracions: El municipi veí de Maià de Montcal està redactant un nou POUM i preveu la construcció d’una nova zona industrial al Pla de la Canova que limita amb la indústria La Confiança del municipi de Beuda. Seria convenient que ambdós planejaments seguissin els mateixos criteris, per tal de donar coherència a la nova zona industrial i que s’apliquessin mesures conjuntes per una mobilitat sostenible, residus, abastament d’aigua, depuració d’aigua, etc. La segona zona industrial que planteja l’alternativa 3 es localitza al cantó de l’actual transformadora de guix. En els darrers anys aquesta indústria ha generat queixes per sorolls. El planejament hauria de contemplar mesures per regular la contaminació acústica, així com regular els usos industrials de la nova zona industrial, per tal de no agreujar el problema. Tanmateix ha de preveure tots aquells equipaments necessaris com abastament d’aigua, depuració d’aigua, generació de residus, etc. - El planejament ha de preveure l’ordenació i regulació de les zones del sòl no urbanizable on actualment es realitzen activitats extractives i es localitza l’abocador comarcal, un COP cessin la seva activitat i posterior restauració. Es recomana la categoria de sòl forestal i/o agrícola. 6. Determinació de l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA). El contingut mínim de l’ISA i la seva estructura s’ajustarà de manera estricta al determinat a l’article 70 del Decret 305/2006 que caldrà ampliar en els següents apartats i especificacions:
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla Espais d’interès ecològic i connector. 1. L’ISA definirà espais d’interès ecològic i connector a nivell local i supralocal, inclosa la connectivitat entre espais protegits, amb especial atenció a la connectivitat entre els pLIC i ZEPA de la xarxa Natura 2000 “Alta Garrotxa - Massís de les Salines” (ES5120001) i “Riu Fluvià” (ES5120021). Per a la definició dels espais d’interès ecològic i connector supramunicipal es tindran en compte els següents documents: Bases per les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya. Directrius núm.40-43. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/connectivitat/bases_connectivitat.pdf Diagnosi territorial sobre les àrees crítiques en matèria de connectivitat a la demarcació de Girona (Diputació de Girona, 2005). http://www.ddgi.cat/mediambient/mediamb003.html Pla director territorial de la Garrotxa, aprovat inicialment. http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/directors/territorials/garrotxa/index.jsp 2. La definició de diferents nivells de sensibilitat ambiental al terme municipal ha de tenir en consideració els espais d’interès ecològic i connector definits d’acord amb el primer apartat com a zones de sensibilitat alta i/o molt alta. Pla director territorial de la Garrotxa (PDTG). 3. Es traslladaran les previsions amb implicacions ambientals que formula el Pla director territorial de la Garrotxa per al municipi de Beuda i el subsistema de Besalú (inclou Besalú, Beuda, Maià de Montcal i Sant Ferriol). Plans de recuperació i conservació: 4. En l’apartat corresponent a la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants caldrà fer palès que el municipi de Beuda està afectat pel Pla de recuperació del trencalòs i el Pla de conservació de la llúdriga, d’acord amb el Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s’aprova el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya i l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de conservació de la llúdriga. Riscos naturals: 5. S’haurà de tenir en compte la delimitació de zones inundables que efectua el Pla d’espais fluvials del Fluvià (PEF), actualment en tràmit d’aprovació, amb la inclusió de la cartografia disponible actualment. En el cas que els sòls urbans i els possibles àmbits de creixement urbà previstos afectin cursos fluvials no inclosos a la delimitació del PEF, s’elaborarà un estudi d’inundabilitat d’acord amb la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d‘àmbit local” (Agència Catalana de l’Aigua). http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/criteris_tecnics/recomanacions_tecniques_estudis_inundabilitat.pdf 6. L’ISA ha de fer constar que el municipi de Beuda està declarat d’alt risc d’incendi forestal d’acord amb el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Extractives: 7. S’incorporarà un plànol de les activitats extractives autoritzades per aquest Departament emplaçades en el terme municipal de Beuda. http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/extract.jsp?ComponentID=5632&SourcePageID=6463#1 Terrenys forestals: 8. L’ISA identificarà la forest pública present al municipi (Riberes del Fluvià), d’acord amb el Catàleg de forests d'utilitat pública consultable a les bases cartogràfiques del web del DMAH. http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/forest.jsp?ComponentID=5458&SourcePageID=6463#1 Sistemes d’abastament i sanejament: 9. Es descriuran detalladament els sistemes d’abastament d’aigua potable i de sanejament d’aigües residuals existents al municipi, incloent la seva capacitat actual i potencial i la possible previsió de noves instal·lacions d’acord amb el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005 (PSARU 2005) i el Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya. Objectius: 10. Es tindran en compte els objectius ambientals definits al Pla d’acció local per a la sostenibilitat de Beuda i el PDTG i s’adoptaran aquells que siguin aplicables al POUM.
b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada Creixement urbà: 11. Es descriuran alternatives de creixement urbà proporcionals a les projeccions demogràfiques que efectuï el pla i que respectin l’estratègia de manteniment de carácter rural dispers assignada al PDTG. En aquest sentit, es considera que el creixement urbà ha d’anar en el sentit de completar el sòl urbà existent al nucli de Beuda amb un petit creixement en extensió si és necessari d’acord amb les projeccions demografiques efectuades.
12. Les diferents alternatives d’ordenació han de preveure creixements urbans suficientment allunyats dels espais protegits i, en cap cas, preveure sòl urbà o urbanitzable en espais del PEIN o xarxa Natura 2000. Masies en sòl no urbanizable: No es considera justificada ni suficientment avaluada ambientalment la previsió de permetre un nou habitatge pròxim o adjacent a cada una de les masies incloses al Catàleg de masies i cases rurals del municipi.
13. En la regulació referent l’ampliació de les masies existents en sòl no urbanitzable caldrà incorporar els criteris establerts a l’informe emès per aquest Departament en relació al Pla especial urbanístic Catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable l’11 d’octubre de 2006, del que se n’adjunta una còpia. 14. L’ISA haurà de diferenciar i analitzar per separat les masies ubicades a l’espai del PEIN Alta Garrotxa. La seva possible ampliació s’haurà d’adequar a les Normes especials de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa, en concret a l’article 10 pel què fa a l’ampliació permesa i l’article 11 en relació als usos compatibles. Sòl urbà industrial: 15. D’acord amb el PDTG, la demanda mitja de sòl per a activitats econòmiques a la comarca de la Garrotxa és de 25,66 ha. Aquesta superfície es veu superada a la Unitat de referència 2 (UR-2), que identifica l’àmbit del subsistema de Besalú (Besalú, Beuda, Maià de Montcal i Sant Ferriol), atès que el POUM de Besalú preveu 27,72 ha de sòl industrial i/o d’activitats econòmiques que cal sumar a les 5,39 ha de sòl industrial disponible al planejament vigent, amb un total de 33,11 ha de sòl per a activitats econòmiques disponibles. En aquest sentit, cal tenir en compte que la proposta de creixement del sòl industrial al voltant de la indústria transformadora de guix i la paperera, al sud del terme municipal, d’unes 9 ha d’acord amb l’IAP i de 5,81 ha d’acord amb la memòria de l’ordenació, no sembla congruent amb les determinacions del PDTG segons les quals no és necessari classificar nou sòl industrial a la UR-2 que, en tot cas, caldria desenvolupar mitjançant un pla director d’àmbit plurimunicipal que englobi tots els municipis de la unitat de referència i contempli una anàlisi d’alternatives d’ubicació i dimensió. Anàlisi d’alternatives: 16. Es valorarà l’efecte de les diferents alternatives a la connectivitat ecològica entre l’EIN de l’Alta Garrotxa i l’espai de la xarxa Natura 2000 Riu Fluvià i el Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 17. S’analitzarà l’efecte de les diferents alternatives a les espècies de flora i fauna protegides, identificades als apartats 4.2.1.3. i 4.2.2. de l’IAP.
18. Es calcularà i valorarà, per a cada alternativa, l’indicador de consum del sòl ICS = Superfície de sòl urbà + superfície de sòl urbanitzable (ha), abans i després de l’aplicació del POUM. c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada: Pla director territorial de la Garrotxa: 19. Es justificarà l’adequació de l’alternativa adoptada amb les previsions que efectua el PDTG per a Beuda i el subsistema de Besalú. Sòl no urbanizable: 20. Es justificarà que el tractament dels espais connectors en l’ordenació proposada i la normativa del pla és coherent amb el que determinen les directrius 40 a 43 del document “Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya”. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/connectivitat/bases_connectivitat.pdf 21. La qualificació del sòl no urbanitzable inclourà els espais d’interès ecològic i connector definits a l’ISA en una clau de protecció especial corresponent a un major grau de protecció en relació al sòl no urbanitzable no protegit. 22. La clau urbanística que reguli els àmbits protegits serà congruent amb les directrius de la xarxa Natura 20002, les Normes especials de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa3 i la normativa del Pla especial de delimitació definitiva de l’espai del PEIN de l’Alta Garrotxa.
Plans de recuperació i conservación: 23. Es valorarà l’adequació del POUM al Pla de recuperació del trencalòs i el Pla de conservació de la llúdriga, sobretot pel que fa a l’afecció sobre la qualitat de l’aigua del riu que l’increment de l’àmbit industrial pot comportar en alguna de les alternatives que s’avaluen. Mobilitat sostenible: 24. Caldrà definir carrils per anar a peu i/o amb bicicleta que uneixin els diferents nuclis així com les possibles zones industrials.
Inundabilitat. 25. El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys inclosos en la zona fluvial com a sistema hidràulic i no hi pot admetre cap ús, llevat d'aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic. Xarxa d’abastament d’aigua potable: 26. Es documentaran les infaestructures previstes al Pla director de l’aigua que s’està elaboran d’acord amb la consulta rebuda del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA). Sanejament d’aigües residuals: 27. Es documentarà la ubicació de l’EDAR prevista d’acord amb les previsions del SIGMA.
Contaminació acústica: 28. S’incorporarà el mapa de capacitat acústica del municipi aprovat per l’Ajuntament o, si s’escau, la proposta elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i tramesa a l’Ajuntament que es pot sol·licitar a otaa.girona.dmah@gencat.cat. Es justificarà l’ordenació del pla atenent a aquest vector. Contaminació lumínica: 29. Es justificarà l’ordenació del POUM en relació amb allò previst a l’article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció medi nocturn, tenint en compte les propostes de zonificació que ha tramés el Departament de Medi Ambient i Habitatge als municipis. 2 Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària.
3 Acord 28.12.1995, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aproven definitivament les normes especials de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa. 4 Acord del Govern de 2 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitva de l’espai del PEIN de l’Alta Garrotxa. Planejament derivat: 30. En el cas dels sectors que seran objecte de planejament derivat cal dur a terme una anàlisi individualitzada dels efectes en cadascun d’aquests àmbits en relació amb el cicle de l'aigua, la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural, a la qualitat del paisatge, la qualitat de l'ambient atmosfèric i la contaminació acústica i lluminosa. 31. Cal plantejar mesures específiques per al desenvolupament de sectors de planejament derivat, determinar la necessitat d’incorporar-les a la normativa reguladora de cada sector en el POUM i vincular-les, als efectes de verificació del seu compliment, als documents ambientals corresponents, d’acord amb l’article 100 del Decret 305/2006. En aquest sentit, i per garantir el correcte desenvolupament ambiental del planejament derivat, es considera que les fitxes normatives dels plans parcials urbanístics que formen part de la normativa del POUM han d’incorporar les següents prescripcions ambientals: Zones de sensibilitat acústica. Les propostes d’ordenació hauran d’adaptar el mapa als nous creixements previstos tot tenint en compte les zones de sensibilitat acústica definides en el mapa de capacitat acústica municipal i les normes per a les noves construccions en zones de soroll (article 9.7 Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica). http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/soroll/mapes.jsp Ordenació ambiental de l’enllumenat. Les propostes d’ordenació han de tenir en compte el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, d’acord amb les propostes de zonificació que ja ha tramés el DMAH als municipis. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/lluminosa/Mapadeprotecci_enverslacontaminaci_lluminosaaCatalunya.jsp Sanejament d’aigües residuals. Cal determinar com a obligació dels propietaris del sòl urbanitzable la necessitat de condicionar l’aprovació definitiva a la formalització, si s’escau, del conveni de col·laboració amb l’ACA relatiu a la connexió de la xarxa de clavegueram del sector al sistema de sanejament municipal segons les determinacions tècniques i financeres del PSARU 2005. http://mediambient.gencat.net/aca/ca//planificacio/sanejament/psaru2005.jsp Espais lliures. La qualificació d’espais lliures cal que diferenciï entre aquells que tenen vocació d’us públic i aquells altres que resultin en l’acumulació d’espais lliures per a la protecció de sistemes naturals o per a la preservació del paisatge. Les normes urbanístiques que regulin aquests últims han de garantir la no transformació d’aquest espais i potenciar els sistemes naturals que li són propis. Mesures ambientals. Les mesures ambientals específiques que caldrà tenir en compte en cada sector de creixement com a resultat de l’avaluació del POUM. d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establers. 32. Es definiran indicadors sobre el compliment dels objectius assenyalats, que podran prendre com a referència els que si s’escau incorpori l’Agenda 21 de Beuda. 33. El pla inclourà una proposta de seguiment ambiental per al període de vigència del pla i determinarà la freqüència i el contingut dels informes ambientals de seguiment que caldrà elaborar.
f) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del pla. 7. Administracions públiques i públic interessat que han d’ésser consultats: D’acord amb els articles 9 i 10 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient s’hauran de consultar les següents administracions públiques: Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental Ultònia, 10-12 3er. 17002 Girona. Agència Catalana de l’Aigua Ciutadans, 11. 17001 Girona. Secretaria General per a la Planificació Territorial avda. Josep Tarradellas, 2-6. 08029 Barcelona Les consideracions i el contingut del present document de referència serà tingut en compte en el moment de valorar la memòria ambiental que s’haurà d’elaborar d’acord amb l’article 115.d) del Decret 305/2006 i que caldrà lliurar a aquests Serveis Territorials juntament amb la resta de documents del pla que integraran la proposta que ha de ser objecte del següent acord d'aprovació. Girona, 22 de maig de 2008 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Girona Ultònia, 10-12 3er. 17002 Girona Tel. 972 223 035 Fax 972 227 234 http://mediambient.gencat.net otaa.girona.dmah@gencat.net Vall del Llierca lejarza1@yahoo.es
Ajuntament de Beuda (La Garrotxa): Pla ordenació urbanística municipal (POUM): DOCUMENT DE REFERÈNCIA. 1. Identificació de expedient Número: OTAAGI200 | 29-08-2008 - 07:59:26 GMT 1 #
Bracons: la Vall d' en Bas i les Preses
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) , Joaquim Nadal (PSOE-PSC), es va reunir divendres amb l'alcalde de la Vall d'en Bas, Miquel Calm (CiU), i l'alcaldessa de les Preses, Esther Pagès (PSOE-PSC), per debatre el traçat de la variant de les Preses. Segons la conselleria, l'objectiu de la trobada va ser continuar treballant per aconseguir consensuar un traçat, de manera que el projecte es pugui posar a exposició pública aquest mateix hivern. Les dues opcions són o bé per la plana entre la Vall d'en Bas i les Preses o bé per Marboleny. Per això es va informar els alcaldes dels resultats que donen els estudis informatius i mediambientals, així com un de socioeconòmic. Calm va destacar que la conselleria «ha canviat la manera de fer, ja que hi ha una bona predisposició per al consens», i va afegir que «ara es tracta d'estudiar les alternatives i veure quina de les opcions és la millor per al territori». Un dels acords de la reunió va ser fer un nou estudi ambiental per analitzar l'impacte del traçat que passa per Marboleny sobre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i un altre sobre com afectaria l'opció soterrada per la plana a l'aqüífer del Fluvià.
Bracons: la Vall d \' en Bas i les Preses | 31-08-2008 - 18:21:14 GMT 1 #
Núm. 13782 AJUNTAMENT DE LA VALL D ’ EN BAS, BOP de Girona núm. 205 – 23 d’octubre de 2008 :
Anunci sobre aprovació inicial d’una
modificació de crèdits del pressupost 2008
El Ple de l’Ajuntament de data 2 d’octubre de
2008 ha aprovat inicialment la Modificació de
Crèdit 2/2008, la qual s’exposa al públic pel
termini de vint dies hàbils als efectes d’al·legacions.
En cas de no haver-n’hi s’entendrà
aprovada definitivament.
La Vall d’en Bas, 9 d’octubre de 2008
Miquel Calm Puig
Alcalde
Núm. 13783 AJUNTAMENT DE LA VALL D’EN BAS :
Anunci sobre aprovació inicial d’un
projecte d’obres
El Ple de l’Ajuntament de data 2 d’octubre de
2008 ha aprovat inicialment el Projecte de
construcció d’un centre cívic als Hostalets d’en
Bas, el qual s’exposa al públic pel termini de
trenta dies durant els quals es poden examinar i
formular-hi al·legacions.
En cas de no haver-n’hi s’entendrà aprovat
definitivament.
La Vall d’en Bas, 8 d’octubre de 2008
Miquel Calm Puig
Alcalde
Núm. 13784 AJUNTAMENT DE LA VALL D’EN BAS :
Anunci sobre aprovació inicial d’un pla
especial
El Ple de l’Ajuntament en sessió duta a terme
el dia 2 d’octubre de 2008 ha aprovat
inicialment el Pla especial del projecte reforma
i ampliació d’una cabanya al Mas la Carrera, el
qual s’exposa al públic pel termini d’un mes
als efectes d’al·legacions.
La Vall d’en Bas, 8 d’octubre de 2008
Miquel Calm Puig
Alcalde
Núm. 13785 AJUNTAMENT DE LA VALL D’EN BAS :
Anunci sobre aprovació inicial d’un
projecte d’obres
El Ple de l’Ajuntament de data 2 d’octubre de
2008 ha aprovat inicialment el Projecte de
construcció de l’Alberg de Joventut “la
Caserna” de Sant Esteve d’en Bas (1ª fase), el
qual s’exposa al públic pel termini de trenta
dies durant els quals es poden examinar i
formular-hi al·legacions.
En cas de no haver-n’hi s’entendrà aprovat
definitivament.
La Vall d’en Bas, 8 d’octubre de 2008
Miquel Calm Puig
Alcalde
AJUNTAMENT DE LA VALL D ’ EN BAS : Modificació de crèdits del pressupost 2008 - Centre cívic als Hostalets - Cabanya al Mas la Carrera | 23-10-2008 - 07:13:17 GMT 1 #
Núm. 14019 AJUNTAMENT DE SANT ANIOL DE FINESTRES, BOP de Girona núm. 208 – 28 d’octubre de 2008 :
Edicte sobre l’aprovació del programa de
participació ciutadana
El Ple de l’ajuntament de Sant Aniol de
Finestres en la sessió extraordinària celebrada
el dia 6 d’octubre del 2008, va aprovar el programa
de participació ciutadana a aplicar durant
el procés de tramitació del Pla Ordenació Urbanística Municipal, per tal de garantir
els drets d’iniciativa, informació i participació
dels ciutadans, contemplat a l’article 8
del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol,
pel qual s’aprova el text refós de la Llei
d’urbanisme.
Fet que s’exposa al públic per al general coneixement
de tothom mitjançant els respectius
edictes al BOP, al DOGC, en el tauler
d’anuncis municipal i en dos diaris de màxima
difusió, per tal de que qualsevol persona el
pugui consultar a les oficines municipals en
horari d’atenció al públic.
Sant Aniol de Finestres, 14 d’octubre de 2008
Francesc Oliveras i Torrent
Alcalde
--------
Núm. 14020 AJUNTAMENT DE SANT ANIOL DE FINESTRES, BOP de Girona núm. 208 – 28 d’octubre de 2008 :
Edicte sobre suspensió de llicències
urbanístiques
El Ple de l’ajuntament de Sant Aniol de
Finestres en la sessió extraordinària celebrada
el dia 6 d’octubre del 2008, aprovà el següent:
Ates que el Ple d’aquesta Corporació en la
sessió extraordinària celebrada el dia 8 de
setembre del 2008, en relació a la construcció
d’una pedrera en el sector de La Barroca, va
acordar entre d’altres “Posicionar-se en contra
de qualsevol activitat relacionada amb l’explotació
d’una pedrera, no solament en el sector
de La Barroca, sinó en tot el municipi, utilitzant
els medis que legalment existeixin per
impedir la instal·lació en el nostre municipi
d’aquesta activitat”.
Vist que mitjançant resolució de l’alcaldia de
data 3 de setembre del 2007 número 43/2007,
es va donar inici a l’expedient de promoure un
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
(POUM), que actualment els treballs es troben
en fase de redacció de l’avanç del planejament.
Vist el que estableix l’article 71 del Decret
Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual
s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme,
sobre la suspensió de tramitacions i de llicències.
Vist el que estableixen els articles 101 al 104
del Decret 305/2.006, de 18 de Juliol, pel qual
s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme,
sobre els actes preparatoris per a la formulació
i la tramitació de les figures del planejament
urbanístic.
Vist el que estableix l’article 2.6 i 2.18.2 de les
normes del Pla Director de La Garrotxa, sobre
el sòl especial de protecció i sobre les activitats
extractives.
El Ple per unanimitat aprova el següent:
Primer.- Aprovar la suspensió potestativa i
puntual de la tramitació i d’atorgament de
noves llicències d’obres i d’activitats en tot
l’àmbit municipal del sòl no urbanitzable, per
l’ús d’explotacions de recursos naturals
procedents d’activitats extractives, durant el
termini d’un any.
Segon.- Publicar en el Butlletí Oficial de la
Província de Girona el present acord.
La qual cosa es fa pública per a general
coneixement.
Sant Aniol de Finestres, 14 d’octubre de 2008
Francesc Oliveras i Torrent
Alcalde
AJUNTAMENT DE SANT ANIOL DE FINESTRES : participació ciutadana Pla Ordenació Urbanística Municipal | 28-10-2008 - 06:45:20 GMT 1 #
Joan Boada
Nascut als Hostalets d'en Bas (municipi de la Vall d'en Bas, Garrotxa) el 9 de juny de 1959. Resideix a Girona.
Llicenciat en Geografia i Història, especialitat història medieval, per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha treballat en el sector de l'ensenyament. Ha estat director (1994-1995) de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Santa Coloma de Farners (Selva).
Membre de l'executiva sectorial d'ensenyament de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO) (1986-1990).
Militant d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), n'és president a les comarques gironines.
Regidor de l'Ajuntament de Girona 1999-2000.
Diputat (1995-2006).
Portaveu del grup parlamentari ICV-EA des de 1999 fins al 2006.
President de la Comissió d’Investigació del Carmel.
Soci del Grup Excursionista, Cultural i Alpinista (GECA-Lletissonada) de la Vall d'en Bas.
ICV-EUiA : Joan Boada | 30-11-2008 - 15:28:34 GMT 1 #