Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

28/08/2008 GMT 1

Ajuntament de Argelaguer, Plaça Generalitat 1, obras abandonadas: notificació de resolució a l’empresa ENDADE 2000, S.L.

lejarza @ 13:05

Lejarza Vall del Llierca Argelaguer Garrotxa OlotAjuntament de Argelaguer, Plaça Generalitat 1, obras abandonadas: notificació de resolució a l’empresa ENDADE 2000, S.LMinisterio de Trabajo y Asuntos Sociales, Inspecció de Treball i Seguretat Social Girona. Obras abandonadas: Pça Generalitat Ajuntament de Argelaguer Registro de Entrada núm 17/0002644/08. Per garantir la Seguretat veïnal.  Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Inspecció de Treball i Seguretat Social Girona. Obras abandonadas: Pça Generalitat Ajuntament de Argelaguer Registro de Entrada núm 17/0002644/08. Per garantir la Seguretat veïnal. A l´atenció del Sr. Macario Martínez Alonso, Cap de la inspección: Juan Rodríguez Lejarza, major d´edat, amb DNI núm. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853.

Denuncio: Al Ajuntament d´Argelaguer, delante de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Girona, por posible infracción de la normativa en materia de seguridad, por la Ley de prevención de Riesgos Laborales. Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales. BOE nº 269,de 10 de noviembre. (Que incorpora las modificaciones posteriores producidas por: Ley 39/1999.RD Legislativo 5/2000. Ley 54/2003) Ver documento anexo núm. 1 -Ple de l´Ajuntament d´Argelaguer 31/1/2008.

Exposición de motivos: Que desde hace aproximadamente dos años en un pequeño solar colindante con la Plaça de la Generalitat del pueblo de Argelaguer (Garrotxa), se empezaron a realizar obras de construcción de un edificio de viviendas privadas, dichas obras quedaron paralizadas al año de su inicio y hasta la fecha no han sido reanudadas. El abandono por parte de la empresa constructora de la estructura del edificio esta amenazado de riesgo inminente para las viviendas colindantes, vehículos y personas que circulan por el espacio público. El espacio de la construcción no esta suficientemente delimitado. Diremos, por ejemplo, que el abandonamiento de la grúa ha propiciado su perdida de freno girando con el viento de tormentas, a unas velocidades, por encima de la plaza y edificios vecinos, peligrosamente; puntales de hierro sobresaliendo a la vía pública sin estar sujetos; entrando niños a jugar e incluso los padres han prohibido jugar a los niños en la Plaza, por el miedo a un accidente.

Y Solicito: -Que esta denuncia contra el Ayuntamiento de Argelaguer (Garrotxa), sea admitida a tramite. -Que se realice, lo más pronto posible, una visita para comprobar que los motivos son ciertos. -Que se tomen las medidas que se consideren necesarias, Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales. BOE nº 269, de 10 de noviembre. Argelaguer a 7 de Mayo de 2008. Fdo: Juan Rodríguez Lejarza. PD: Aprovecho la presente para agradecerle su intervención en el Acta de Infracción nº 172007000338331/ Cales de Llierca, S.A, CYCOSA

*** 

Ajuntament de Argelaguer, Plaça Generalitat 1, obrasBOP Girona abandonadas: notificació de resolució a l’empresa ENDADE 2000, S.L. , BOP de Girona núm. 165 - 27 d’agost de 2008 Núm.11270: Anunci de notificació de resolució a l’empresa ENDADE 2000, SL. En no haver pogut notificar la resolució de data 17 de juny de 2008, a l’empresa ENSADE 2000, SL i, en compliment de l’article 59.5 de la Llei 30/92, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú per mitjà del present EDICTE es comunica la resolució a l’interessat per tal que pugui tenir coneixement íntegre de l’ordre d’execució d’obres per al compliment dels deures legals d’ús i conservació, i la pugui portar a terme. Una vegada publicat aquest Edicte al Butlletí oficial de la Província es considerarà producida la notificació a tots els efectes a partir del dia següent al venciment de termini indicat. “L’alcalde en data 17 de juny de 2008, va dictar la següent resolució:

ORDRE D’EXECUCIÓ D’OBRES PER AL COMPLIMENT DELS DEURES LEGALS D’ÚS I CONSERVACIÓ: En data 16 de juny de 2008, l’inspector d’obres informa que en la finca de la Plaça Generalitat 1, hi ha una tanca de protecció que limita directament amb la via pública, que no reuneix les condicions mínimes de seguretat, la qual cosa suposa un perill important per als usuaris de la mateixa (vianants i vehicles). El responsable d’aquesta situació anòmala i perillosa és el propietari de la finca, ENSADE 2000, SL, el qual té llicència d’obres per a la construcció d’un edifici plurifamiliar i aparcament, obres que estan aturades des de fa molt de temps.

L’article de la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl, estableix que el dret de propietat comprèn el deure de conservar-la en degudes condicions de seguretat, salubritat, accessibilitat i ornat legalment exigibles, L’article 66 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, disposa que el municipi té competencias en: - La protecció del medi. - La protecció de la salubritat pública. L’article 189 del Text refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, estableix que els propietaris de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions han de complir els deures d’ús, conservació, i rehabilitació i els ajuntaments han d’ordenar, d’ofici o instància de qualsevol persona interessada, l’execució de les obres necessàries per a conservar les condicions esmentades, afegint que l’incompliment injustificat de les ordres d’execució, habilita a l’Administració per adoptar qualsevol de les mesures d’execució forçosa següents:

1.- L’execució subsidiària a càrrec de la persona interessada. 2.- La imposició de multes coercitives. Aquesta regulació ve concretada als articules 253 i 254 del Reglament que desplega aquest Text Refós aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. Els articles 98 i ss. dels Reglaments d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat per Decret 179/95, de 13 de juny, determinen que:

a) Els Ens Locals sense perjudici de la potestad d’execució forçosa dels seus actes administratius poden dictar ordres individuals que imposin als destinataris una obligació o prohibició, quan així estigui previst en l’ordenament jurídic.

b) En els casos d’urgència o necessitat extraordinària degudament acreditades, l’Administració pot acordar la immediata activitat coactiva, tant per imposar una conducta com per impedir-la. En tot cas, la mesura ha de ser proporcionada als fins previstos i ha de respectar la dignitat de la persona.

De conformitat amb aquests antecedents, HE RESOLT:

Primer.- ORDENAR a l’empresa ENSADE 2000, SL que, en un termini de 15 dies, retiri la tanca existent i procedeixi: A la construcció d’una tanca, d’acord amb les característiques de l’informe del tècnic Quim Bartrina de data 16-06-08, que garanteixi la seguretat dels vianants. Retirada del material de construcció i de la grua de la zona de domini públic ocupat actualment.

Segon.- ADVERTIR a l’empresa ENSADE 2000 SL, que si en el termini indicat, no es compleix l’ordre d’execució i, s’acredita fefaentment pels serveis tècnics municipals, s’instruirà el corresponent expedient sancionador i/o d’execució subsidiària, amb l’advertiment que el primer incompliment comportarà la imposició d’una multa coercitiva de 1.000,00 € (euros)

Tercer.- NOTIFICAR el present acord en legal forma als interessats”. Contra aquest acord que és immediatament executiu i posa fi a la via administrativa, es podran interposar els recursos següents: a) El de reposició amb caràcter potestatiu davant l’òrgan que hagi dictat l’acord recorregut en el termini d’un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció d’aquesta notificació. Transcorregut el termini d’un mes, comptat des del dia següent al de la seva interposició, sense notificar-ne la seva resolució, el recurs de reposició potestatiu s’entendrà desestimat per silenci administratiu negatiu, acabada la via administrativa i expedita la via contenciosa administrativa. Si s’ha formulat el recurs de reposició potestativa, el recurs contenciós administratiu s’haurà d’interposar en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació de la desestimació, quan aquesta sigui formulada de forma expressa, o en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà del dia en què el referit recurs de reposició s’hagi d’entendre desestimat de forma presumpta.

b) Directament al recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la recepció d’aquesta notificació.

c) No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient. Argelaguer, 11 d’agost de 2008 Josep Dorca i Serrat Alcalde.

***


Argelaguer: Obres a la Plaça Generalitat, quedará reduida a la mínima expressió

Grup Municipal de CiU  E-mocionsCOMISSIO TERRITORIAL D'URBANISME GIRONA, 29 de abril de 2005:Albert Nebot i Obón, amb DNI núm. XXXX3059 J, veí de Argelaguer, carrer Axxx 2. En nom propi i en el d'altres veïns afectats. EXPOSA: Que, desconeixedors del contingut de la Modificació Puntual de normes subsidiáries referida a l´ámbit de suspensió de llicéncies (acord del Ple 29/03/2004 BOP 514/2004) del carrer acácies del municipi d'Argelaguer, no várem presentar al-legacions, a l'Ajuntament d'Argelaguer, a l´esmentada modificació en els terminis establerts. El fet de no donar publicitat als veins de la modificació i el fet de no plantejar-se amb un enunciat prou clarificador han estat motius determinants per no presentar les corresponents alegacions.

Ens adrecem, doncs, a vostés per tal de fer les següents reflexions i sol-licitar que siguin estudiades. ler. La modificació a la que ens referim, regula la possibilitat d'edificació en uns solars adjacents a la Plaga principal del poble, la Plaça de la Generalitat. Aquesta opció significa eliminar la possibilitat futura d'una ampliació de la plaga actual, que ja es va fent petita per la població actual (prop dels 400 habitants). El mateix Ajuntament actual promou l'ampliació del poble mitjanpant una zona residencial amb la previsió de construir unes 300 vivendes (DOGC núm. 407013102/2004) i per tant el poble triplicará els habitants i es fa evident que la Plaça (Generalitat) més característica del poble quedará reduida a la mínima expressió. 2on. La Plaça major (Generalitat) actual, és una zona de connexió entre els dos nuclis antics del poble i per tant de tránsit de vehicles. La seva limitació suposaria la impossibilitat de fer-hi un espai de lleure, sense zona verda ni seguretat per als vianants (infants i gent gran especialment) i la construcció de noves edificacions augmentaria la mobilitat dels cotxes i massificaria l´edificació. 3er. No es voluntat dels veins actuar contra els interessos i els drets dels propietaris dels terrenys als que ens referirem i per tant, cas que fossin ateses les nostres demandes, veuríem amb bons ulls que l´Ajuntament de Argelaguer trobes una alternativa beneficiosa per ambdues parts (interessos particulars i col-lectius) com podría ser un canvi de terrenys i com s'ha fet en d'altres casos. 4rt. L'efecte visual que comportará la construcció de nova edificació a la Plaça afectará directament al nucli del casc antic (zona d'expansió del segle XVII Camí Ral) i entra en contradicció amb el "Projecte de rehabilitació del centre históric d'Argelaguer" promogut pel mateix Ajuntament i que planteja com a objectius:

"Promoure el patrimoni del nucli históric d'Argelaguer com un element d'identitat per al municipi i també com un atractiu per a la seva visita".

" Situar Argelaguer com a poble de primera residéncia i també com un poble d'estiueig i de turisme estacional amb una oferta que permeti combinar cultura i natura ".

"Afavorir que els habitants d'Argelaguer i els seus visitants puguin conéixer i valorar la historia del poble i del seu centre históric, amb els seus edificis i monuments més rellevants".

Aquest projecte está publicat en la revista municipal "L'Argelaga" núm.14 del desembre de 2004.

5e. El plantejament d'aquesta modificació manté en el seu apartat 7, que els criteris que s 'estableixen en les condicions especifiques de composició "no han de ser obstacle perqué en la composició de la façana s'aconsegueixi una integració amb l´entorn que no renunciés als atributs i al llenguatge propis de l´arquitectura actual, sense mimetismes ni reproduccions anacróniques" Sense voler saber-ne més que els especialistes, entenem que aquesta opció per les tendéncies arquitectóniques més modernes  no és compatible amb el manteniment del carisma d'una de les zones del nucli antic del poble que cal preservar. No entenem com en d'altres pobles i ciutats la preservació dels nuclis histórics es fa guanyant espais públics i oberts i en aquest cas, tot i disposar d'una extensió municipal important i d'una enorme zona residencial de creixement ja prevista, s'ha optat per massificar el casc antic.   6e. Algú pot pensar, i no sense raó, que hi ha veins (autors o no d'aquesta sol-licitud) que estem directament afectats per aquesta modificació que preveu l´edificació de la Plaça. Es cert. Alguns veins i veines perdrem, en cas que s'edifiqui: llum, sol, paisatge...Només volem que es tingui en compte, a més de les raons exposades, el perjudici que aixó causará a un grup de veins. En altres ocasions en que s'han produit modificacions de les normes subsidiáries, l´Ajuntament ha mostrat una sensibilitat especial. Argumentant la vinculació al poble, l'arrelament i els legítims interessos particulars, alguns veins varen aconseguir que fos atesa la seva demanda. Es per tot aixó que, SOL-LICITEM:

Que es revisi la modificació esmentada i s'estudiin les alternatives més favorables pels interessos col.lectius pel que fa a la possibilitat d'una ampliació de la Plaça (Generalitat) amb espais verds i de lleure, amb senyalització i limitació del tránsit rodat i amb la previsió de necessitats que suposa l´augment significatiu dels habitants del poble. Que l'Ajuntament d'Argelaguer tingui en compte la preocupació dels veïns més afectats del Eixampla del Nucli Antic.

Albert Nebot Obón Argelaguer, 29 de abril de 2005

Les persones sotasignats subscrivim el contingut de la sol licitud presentada pel senyor Albert Nebot Obón, adregada a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona en data 29 d'abril del 2005 que fa referéncia a la Modificació Puntual de les normes subsidiáries referida a l'ámbit de suspensió de llicéncies (Acord de Ple 29/03/04 BOP 5/4/2004.

Els pisos d’en Dorca: es veia a venir …  Sep 17th, 2007 per Miquel Tort .-Que a la plaça de la Generalitat es construisin pisos era bastant absurd (contrari a la raó, al sentit comú) ho veia tothom però l’ajuntament d’en Dorca no ho va entendre així i va aprovar la seva construcció.Com la realitat és molt tossuda (malgrat en Dorca i companyia) les obres es troben paralitzades des de fa un mes i no sembla que s’hagin de reiniciar en breu.I ara què? Quan de temps hem de deixar aquesta obra en l’estat d’abandó actual ocupant la plaça, amb materials escampats, amb la xarxa de qualsevol manera, la grua, la valla d’estar per casa, etc?

En fi … dos idees: 1. es deixi com estar i es declari monument a l’absurd. 2. es recuperi l’espai pel poble (segur que els propietaris actuals estaran encantats de treure’s aquest desastre de sobre) i es reformi el projecte mantenint la planta soterrani i la planta baixa per crear uns serveis públics (segur que idees no faltaran).Dels companys d’ERC fa temps que no en sabem res, els animo a estudiar aquest tema i a fer una proposta en el proper ple (o al menys a fer un prec o una pregunta per tal de que poguem saber que en pensa el grup de CiU). Vall del Llierca Argelaguer Garrotxa

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Comentarios(5) »

  1. La construcció i els impostos dels ciutadans :
    L'augment de les renúncies a les llicències d'obra i el retorn de l'impost de construccions fa preveure una reducció dels ingressos als ajuntaments gironins que haurien d'aplicar plans restrictius per no carregar sobre el ciutadà les conseqüencies de la crisi econòmica

    En les últimes setmanes s'han multiplicat els ajuntaments que han hagut de retornar diners a promotors que han preferit no començar la construcció d'habitatges davant la situació econòmica. Durant l'estiu, l'Ajuntament de Girona ha hagut de reemborsar una bona suma de diners de les llicències per aquest tipus de renúncies, com va revelar el responsable de Polítiques Socials de Girona, Joan Olóriz (ICV-EUiA). També el regidor d'Urbanisme de Llagostera anunciava ahir que el consistori deixarà, de moment, de construir al voltant de 200 habitatges perquè les empreses han decidit retirar el projecte. També en aquest cas s'havia pagat l'impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO), que el consistori ha hagut de tornar de nou al promotor. Els ingressos lligats a la construcció suposen en la major part dels ajuntaments entre el 20% i 33% dels ingressos del pressupost anual. Ni els més prudents dels regidors d'Hisenda -i tampoc els interventors-, que ja van pressupostar l'any passat a la baixa preveient una davallada de la petició de llicències, intuïen que haurien de retornar diners que ja havien estat ingressats a les arques municipals. A més, aquesta disminució dels ingressos coincideix amb una crisi econòmica que augura un augment de l'impagament d'alguns impostos. Amb gairebé segur un terç menys dels diners els ajuntaments gironins s'hauran d'imposar plans molt restrictius per afrontar amb seguretat una situació econòmica difícil. Com a norma general, seria exigible que en els pressupostos locals prenguessin mesures per racionalitzar les seves despeses. A més d'estudiar l'apartat d'ingressos, també caldrà analitzar al detall les inversions i els gran projectes i ajornar allò que no sigui imprescindible. El ciutadà mitjà no és l'únic que ha de carregar amb les conseqüències de la crisi econòmica.

    La construcció i els impostos dels ciutadans | 11-10-2008 - 09:58:55 GMT 1 #

  2. La Grua de la Plaça al carrer de Sant Vicenç :
    Un tram d'uns vint metres de la Grua de la Plaça al carrer de Sant Vicenç, al barri antic de Besalú Garrotxa, per fer les obres de Cal Tronc, va caure a la tarda. Una part de l'estructura va desplomar-se i es van fer malbé la coberta de l'Església de Sant Vicenç.

    La Grua de la Plaça al carrer de Sant Vicenç | 04-11-2008 - 08:51:13 GMT 1 #

  3. Presumpta corrupció URBANISME SOTA SOSPITA : Un litigi entre particulars per una herència ha derivat en una denúncia contra l'arquitecte municipal de Santa Coloma per presumpte tràfic d'influències i corrupció urbanística. Els demandants, l'empresa Mosaics Planas, asseguren que el funcionari va voler perjudicar-los i, alhora, beneficiar els familiars d'un soci seu autoritzant irregularment l'edificació en una finca

    SANTA COLOMA DE FARNERS | DDG
    Els representants legals de l'empresa de Santa Coloma de Farners Mosaics Planas consideren que l'arquitecte municipal, Francesc Cornellà i Oliu, va cometre un delicte de tràfic d'influències i un altre contra l'ordenació del territori en intercedir perquè a una societat canària, Prodevi Canarias SL, se li permetés urbanitzar i construir pisos en una finca que no complia tots els requisits legals. Amb aquesta operació, sosté la part demandant, Cornellà satisfeia "interessos inconfessats": beneficiava els sogres del seu soci en una promotora urbanística amb seu a Osca, Rafael Pascual Portet.
    El jutjat d'Instrucció número 3 de Santa Coloma va admetre ahir a tràmit la denúncia, que també imputa el delicte de tràfic d'influències a Josep Ribas Carreras i Margarita Planas Garriga, els sogres de Pascual i titulars de la parcel·la venuda -il·legalment segons els demandants- a Prodevi Canarias SL. Els demandants argumenten que, "prevalent-se del seu càrrec, en connivència amb els altres denunciats i el seu àmbit familiar, directament i/o a través de societats mercantils familiars", Cornellà va propiciar "que s'hagin autoritzat actes administratius irregulars i/o il·legals per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners de caràcter urbanístic", que haurien perjudicat els interessos de Mosaics Planas.
    L'octubre del 2004 Roser Planas va decidir recuperar una finca que li tocava per herència i que estava en mans de la seva germana i demandada, Margarita Planas. Diu la denúncia que davant del requeriment, el matrimoni denunciat, Ribas-Planas (clients a Palamós de l'arquitecte Cornellà) va protagonitzar "un seguit de maniobres" per evitar donar compliment a l'herència i que van acabar amb la venda de la finca "en precipitades circumstàncies" a Prodevi Canarias, que ha construït un bloc de 14 habitatges i 14 places d'aparcaments que encara no poden ser ocupats, ja que el carrer Bisbal no està degudament urbanitzat. Sempre segons els demandants, Francesc Cornellà hauria avalat l'operació de compravenda en qualitat d'arquitecte municipal. Un decret d'alcaldia de l'11 maig de 2006 atorgava la llicència d'obres a Prodevi. No obstant, el gener del 2008, una nova resolució signada per l'acalde, Antoni Solà (CiU), sobre el projecte objecte de litigi exposava que "les societats promotores de les obres (al carrer Bisbal) no tenen la disponibilitat dels terrenys i, per tant, no poden executar les obres d'urbanització". De manera que advertia a Prodevi que "l'Ajuntament no podrà concedir cap llicència de primera ocupació fins que no donin compliment a les seves obligacions (obertura del carrer Bisbal)" i l'avisava que la corporació iniciaria "l'execució subsidiària" de la urbanització del carrer "amb la imposició de les sancions que ?siguin procedents pels seus incompliments". El 7 de juliol de 2008, l'Ajuntament incoava l'expedient d'expropiació de "les finques necessàries" per urbanitzar el carrer Bisbal. A tot això, els demandants puntualitzen que la denúncia obre la porta a la implicació d'"altres responsables municipals en aquest assumpte".

    Presumpta corrupció URBANISME SOTA SOSPITA | 18-11-2008 - 08:50:20 GMT 1 #

  4. Hola,

    Queria saber porque ha dejado de editar la revista el pati de Argelaguer del grupo ERC. Si es así que han hecho con el dinero presupestado para tal edición.

    Luego criticar su falta de oposición-información al pueblo de Argelaguer.

    Por ultimo saber que pasa con las obras de la plaza, ya que el 31-12-2008 se finaliza el plazo de concecion de las obras.Se les prorogará dicha licencia? Se les expropiará?

    Saludos

    Hola | 26-12-2008 - 19:31:03 GMT 1 #

  5. La caiguda del totxo, per EDUARD BATLLE :
    En els darrers anys, sempre que es parlava de la bombolla immobiliària, es comentava quan acabaria l'especulació urbanística i, finalment, a mitjan 2007 va començar la decadència del boom de la construcció. Empresaris hàbils, oportunistes i emprenedors atrevits van aconseguir fer-se milionaris en poc temps i ser els models de referència dels cercles financers. A Catalunya, els noms de referència eren els de Román Sanahuja (Metrovacesa i Sacresa) i Bruno Figueras (Habitat), i a Madrid, els noms encara pujaven més a l'escalafó i la xifra de guanys. Era el cas de Florentino Pérez (ACS), Luis del Rivero (Sacyr Vallehermoso), Luis Portillo (Inmocaral-Colonial), Fernando Martín (Martinsa Fadesa), Joaquín Rivero (Gecina) i Juan Miguel Villar Mir (OHL). El seu patrimoni conjunt, juntament amb el de les famílies de la construcció de tota la vida, com ara Entrecanales (Acciona), Esther Koplowitz (FCC) i Del Pino (Ferrovial), va arribar a representar el 2,5% del PIB espanyol, i ara, en canvi, són els grans bancs qui els donen l'esquena i, en la majoria de casos, els han d'ajudar a superar la greu patacada financera.

    El cas de Metrovacesa i Román Sanahuja és el més paradigmàtic a Catalunya i també molt representatiu a l'Estat. Sanahuja, un empresari fet a si mateix i molt prudent amb la seva intimitat, va voler controlar una de les immobiliàries més potents d'Europa i ho va aconseguir el 2006, a les portes del final del boom. Perquè la glòria ha durat més o menys una dècada: del 1997 al 2007. I l'esclat de la construcció es va basar en temps de bonança econòmica, el suport de les entitats d'estalvi i l'arribada constant d'immigrants de l'Est, el nord de l'Àfrica i Amèrica del Sud.

    Especulacions en els terrenys, pisos sobrevalorats, aliances amb governs grans i petits, etc., un conjunt d'estratègies per anar guanyant fama i riquesa, que tant els inversors de tota la vida com els atrevits acumulaven ràpidament. I els beneficis constants també van fer que alguns projectessin la seva imatge pública: el mateix Florentino Pérez va ser president del Real Madrid, i després també ho va aconseguir Fernando Martín. Però també van buscar el seu reconeixement els germans Gallego, els propietaris de Llanera, que van invertir en el futbol i la cultura. Era l'època de jets particulars, grans propietats, viatges caríssims, l'entrada a la borsa per la porta gran i un nivell de vida basat en el luxe i l'ostentació.

    Però va ser a partir de mitjan 2007, a causa del començament de la crisi financera als Estats Units, quan el sistema espanyol va iniciar el declivi. Una allau de noves edificacions que van començar a quedar aturades i van provocar que aquestes grans immobiliàries tinguessin les primeres pèrdues importants. Un any després, són els grans bancs qui s'han fet càrrec de les companyies més importants i qui afronten les pèrdues de milers de milions d'euros, centenars d'oficines distribuïdes arreu de l'Estat i plantilles que superen els 500 treballadors.

    La caiguda del totxo | 28-12-2008 - 11:39:38 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>