Festes del Tura entrades per als espectacles
Festes del Tura entrades per als espectacles.-A partir d´avui, 26 d'agost de 2008, a les deu del matí, hi haurà a la venda les entrades per als diferents espectacles que es podran veure al Teatre Principal d'Olot Garrotxa, durant les Festes del Tura. Es podran comprar a les oficines del Teatre Principal o bé a través del servei Teleentrada, de Caixa Catalunya hipotecaria. Els espectacles programats són: Germanes, el 5 de setembre, a les deu de la nit, amb Amparo Fernández, Maia Lanau, Montse German, Aina Clotet, Paul Berrondo i Marcel Borrás; EX!, el 6 de setembre, en sessions de set del vespre i deu de la nit, amb Angels Gonyalons i Abel Foik; Fum!, el 7 de setembre, a cárrec de Teatre de Guerrilla (Carles Xuriguera, Rafel Faixedas i Quim Masferrer), en sessions de sis de la tarda i deu de la nit, i Pirats, el joglars flotants, espectacle de Rialles per a la mainada a partir de 5 anys, el 8 de setembre, a les nou del vespre. El preu de les entrades es, sempre, de 18 € euros, excepte en el cas de Rialles, que valen 8 € euros. Com que el Teatre Principal es traba en obres de reforma des de la primavera passada, l'edifici s'obrirá provisionalment amb motiu de la Festa Major de la ciutat d´Olot, però només es podrà ocupar, per part del públic, la platea. (Vall del Llierca)
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Veïns de la plaça de la Muralla de Olot, Garrotxa es queixen dels concerts de les Festes del Tura:
Una dotzena de veïns de la plaça de la Muralla ahir al matí van entrar una instància a l'Ajuntament en la qual es queixen que la Comissió de Festes cada any programa concerts de música tecno a la zona on viuen. Els veïns demanen que el consistori diversifiqui la música tecno a d'altres indrets de la ciutat. També volen que a la plaça de la Muralla s'hi programin actes més tranquils i que l'Ajuntament concreti l'hora d'acabament dels actes, sobretot el dels concerts de música tecno.
Un veí va entrar una instància amb els requeriments de diversificació i control el 28 de maig. L'escrit, segons ell, va quedar sense contesta. L'1 de juliol gairebé una dotzena de veïns van entrar una altra instància amb els mateixos termes. Al document argumenten les molèsties causades pel soroll dels concerts de música tecno. També diuen que els actes d'aquest tipus mouen gent poc respectuosa, consum de drogues, ingesta desmesurada d'alcohol i presència de menors. En aquella ocasió la instància va ser resposta pel regidor de Festes, Joaquim Monturiol, com a president de la Comissió de Festes.
La resposta lamenta una visió catastrofista de les festes, argumenta la diversificació d'actes i demana paciència. La resposta també conté el desacord de la comissió amb l'argument que els actes programats reforcen la marginalitat del Barri Vell.
Els veïns van quedar descontents amb la resposta de Monturiol i per això ahir van entrar l'altra instància.
Per la seva banda el regidor i president de la comissió de Festes, Joaquim Monturiol, ahir, va explicar que a la plaça hi ha altres veïns que sí volen la festa en tota la intensitat a l'indret, inclosos els concerts de música tecno. Monturiol va manifestar que l'Ajuntament fa temps va incorporar la plaça de la Muralla a la Festa per revitalitzar-la i adherir-la més al conjunt de la ciutat en una època en què la zona encara no havia estat reformada pel Pla de Barris. Segons Monturiol, el que ha fet la Comissió per tal de reduir els efectes de la Festa i intentar complaure els veïns del passeig de la Muralla ha estat reduir els dies d'activitat. Així, segons Monturiol, la plaça de la Muralla serà l'única del cercle festiu que en comptes de cinc dies de festa en tindrà quatre. El regidor va precisar que a la nit hi haurà dos concerts de música tecno i un de rumba catalana. Respecte a l'horari de tancament de les activitats nocturnes, l'edil ha considerat que és indefinible. Segons ell, quan hi ha 8.000 o 9.000 persones al carrer en una cap de setmana de les Festes del Tura, és perillós dir-los s'ha acabat i tothom cap a casa. Monturiol ha precisat que l'horari de finalització dels esdeveniments es consensua entre l'organització, la Policia Local i els Mossos d'Esquadra. "Fa temps que ho fem així i sempre ens ha anat bé. Monturiol va exposar que a la plaça de la Muralla hi haurà activitats infantils i audicions de sardanes.
Veïns de la plaça de la Muralla de Olot, Garrotxa es queixen dels concerts de les Festes del Tura | 28-08-2008 - 14:41:58 GMT 1 #
Tàurica de la Garrotxa, correbou del Tura:
La Penya Tàurica de la Garrotxa està a punt de tramitar els permisos per poder celebrar aquest 6 de setembre el correbou del Tura, un dels actes de més assistència de les festes, que aquest any s'havia suspès per les obres pròximes a la plaça de braus. Segons ha explicat el seu president, Josep Amorós, compten amb un terreny d'un particular d'uns 1.200 metres quadrats a l'avinguda del Morrot amb un aforament d'unes 4.500 persones. Per poder fer-hi el correbou, però, necessiten l'autorització del Departament de Governació de la Generalitat, que encara no s'ha pronunciat. L'Ajuntament d'Olot creu que és "improbable" que ho aconsegueixin a temps i per tant descarta que es pugui celebrar.
"No hi ha d'haver cap problema perquè estem presentant tot el que ens demanen", ha explicat confiat Amorós, que ha anunciat que la publicitat per anunciar el correbou ja està "en marxa". L'Ajuntament d'Olot, però, ho veu molt poc probable i ahir va indicar que la Penya no havia presentat tota la documentació necessària.
Tàurica de la Garrotxa, correbou del Tura | 03-09-2008 - 06:51:50 GMT 1 #
Albert Coll, Ordre Militar Espanyola dels Cavallers Templers (Templarios OMECT Garrotxa: La recuperació dels valors més sublims.-Som al segle XXI i la nostra vida és una constant recerca per sentir-nos plens; estem davant duna societat que ens ofereix una multitud de coses per a tenir una vida més plaent, pero cada cop mes busquem apagar una angoixa que ens interroga des del nostre interior: quina finalitat tinc? Qué és el que em fa realment feliç?
Avui dia els valors més integres de la persona sembla que s'esvaeixen davant d'aquesta societat que ens impedeix veure les nostres passes. Pels carrers s'escolta un murmuri que es fa crit: “qui té més, val més“, independentment de quines creences puguem tenir, els valors que fan viure les persones, com la veritat, la sinceritat, l'honor, la fe, l'esperança, la caritat, la justicia, la prudencia, la fortalesa i la temprança sembla que s'esvaeixen per moments. Quantes coses podrìem dir-ne de cadascuna, pero hi ha persones que nedem contracorrent per a fer-les vives i tornarles a fer presents en aquesta societat.
Si miren enrere, al principi dels temps, ens podem centrar en l´època on els valors que hem descrit eren la senyera de tota persona, l'edat mitjana, quan van néixer les més autèntiques Ordes de Cavalleria, algunes encara presents als nostres dies i on la cristiandat ensenyava aquests valors. Avui els camins del consumisme desmesurat fan forat en les ensenyances d'aquests valors i queden cada cop més relegats a l'àmbit més amagat de la persona, i precisament des del nostre interior els cristians hem d'exterioritzar-los per a intentar millorar aquest món.
Una de les ordes és la del Temple (els cavallers templers). Els templers s'expandeixen avui dia cap a tots els racons de la terra, nedant contracorrent en el món on vivim, persones normals que amb el nostre exemple quotidià fem que els que ens coneixen s'interroguin, ja que amb humilitat i senzillesa actuem cristíanament. Avui dia no lluitem amb l'espasa, la nostra arma es el nostre exemple en el cami quotidià, els valors en plena efervescencia. Viure l'alegria de ser persona, perquè sentim l'estimació immensa de Déu en la nostra vida. No s'és feliç amb coses que en poc temps desapareixeran, doncs tots els moments de la nostra vida estan foradats pel corc de la contingencia o de la desaparició temporal, pero l'amor de Déu és etern, no té fi; faci el que faci i visqui de la manera que visqui, Déu m'estima i va mostrar el seu amor fent-se Home i ensenyant-nos a ser-ho. La alegria de ser persona és l'experiencia de donar-se un mateix, de crèixer sempre, de sentir un amor ala meva vida que em diu qui sóc i quina finalitat tinc.
Viure l'alegria dels dons dels que Déu m'ha omplert, doncs tots som una constel-lació de dons, de qualitats, que constitueixen la Llum que som i donem. Poder enraonar, escriure, dialogar, sentir l'estimació dels altres i de l'altre per viure la capacitat de fer i de construir. Prendre consciencia del que hi ha en mi i del que hi ha en els altres és una font d'alegria i d'agràiment.
Viure l'alegria dels dons que vaig adquirint, que és com la segona natura que anem incorporant a tot el que som i que consisteix en el conjunt d'hábits que anem consolidant, així com el conjunt de virtuts. Els valors s'han de concretat en actes valuosos habituals, és a dir, virtuts concretes amb les que ens situem a viure entre els demès i assumim la construcció d'aquest món.
Viure essent alegria per als altres, en definitiva, essent un do per als demés. Es tracta de ser presencia il.luminada per als altres, que ens faci estar junt als demés d´una manera singular. Som germen de Llum per als altres, com altres ho han estat per a nosaltres.
Viure essent testimoni duna espiritualitat cristiana, procurant aprofundir la nostra fe en cada moment de la vida, compartint les nostres experiències. l´OMECT, Orden Militar Española de los Caballeros Templarios (Templers), estem fent presenten en aquesta societat aquests valors que semblaven destinats a perdre's, no és un cami fàcil i cal nedar a contracorrent, pero té la gran recompensa de ser la Llum que il.lumini aquesta societat aportant un granet de sorra.
Si vos ser un germà en el nostre “Caminar com a Templer“, visita la nostra página web: www,Omect.org, o posa't en contacte amb qui signa aquesta carta: Albert Coll, apartat 309 d'Olot Garrotxa (Girona) / albcoll@live.com / lejarza1@yahoo.es Albert Coll Orden Militar Española de los Caballeros Templarios Garrotxa Olot Argelaguer Girona O.M.E.C.T.
>Festes de la Mare de Déu del Tura, els Cavallers, Dames i Cooperants Templers d´Olot y Comarca Garrotxa i Girona. Us desitgem que passeu unes Bones Festes de la Mare de Déu del Tura 2008. Si vols ser un germà en el nostre “Caminar com a Templer” Visita la nostra pàgina Web o posat en contacte amb Albert Coll www. Omect.org / albcoll@live.com / lejarza1@yahoo.es On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist. NON NOBIS DOMINE NON NOBI+SED NOMINE TUO DA GLORIAM Argelaguer Vall del Llierca
Ordre Militar Espanyola dels Cavallers Templers (Templarios OMECT Garrotxa: La recuperació dels valors més sublims | 03-09-2008 - 09:20:20 GMT 1 #
ELS TEMPLERS CATALANS, per Lejarza.
La presència de l'Orde Templer en terres catalanes començà ben aviat: el 1131, pocs dies abans de morir, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III professà dins de l'Orde. Durant els anys següents, els templers van rebre petites donacions a Catalunya; aleshores, les possessions dels templers als comtats catalans s'administraven des de Provença, territori dominat també per la dinastia comtal barcelonina.
El rei d'Aragó Alfons el Bataller, mort sense descendència el 1134, va disposar que el regne d'Aragó havia de passar als ordes militars de l'Hospital, del Temple i del Sant Sepulcre. Els nobles aragonesos rebutjaren aquest testament, aleshores, a Aragó s'inicià una crisi successòria resolta, al final, el 1137, amb el prometatge del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla de Ramir II, proclamat rei d'Aragó després de la mort del seu germà, Alfons el Bataller. Per tal de consolidar el seu domini sobre Aragó, Ramon Berenguer IV va haver de negociar amb els Ordes Militars, els legítims hereus d'Alfons el Bataller; amb els ordes de l'Hospital i del Sant Sepulcre, hi arribà a una entesa el 1141, amb el Temple el 1143. Els ordes es feren pagar la renúncia al regne d'Aragó a canvi de grans concessions als dominis de Ramon Berenguer IV.
El Temple, com també l'Orde de l'Hospital, va obtenir, a més de castells i propietats, importants prerrogatives. Els templers reberen el delme de tots els censos percebuts pel comte de Barcelona, l'exempció de tota mena de tributs i un desè de les terres que, en un futur força previsible, es conquerissin a l'Islam.
Com a tot arreu d'Europa, el Temple va fundar cases als Països Catalans; durant els segles XII i XIII, les cases de templers a Catalunya foren:
CASA SITUACIÓ ANY DE FUNDACIÓ
Masdéu Rosselló 1149
Palau Barcelona 1151
Gardeny Lleida 1156
Tortosa Baix Ebre 1156
Corbins Segrià 1167
Barbens Urgell 1168
Barberà Conca de Barberà 1173
Ascó Ribera d'Ebre 1181
Granyena Segarra 1181
Puig-reig Berguedà 1181
Miravet Ribera d'Ebre 1190
Selma Alt Camp 1190
Aiguaviva Gironès 1192
Horta de Sant Joan Terra Alta 1194
Juncosa Garrigues 1199
Vallfogona de Riucorb Segarra 1211
Castelló d'Empúries Alt Empordà 1217
Com pot veure's, la majoria d'aquestes cases es fundaren a la Catalunya Nova, els antics territoris musulmans de Lleida i Tortosa, conquerits per Ramon Berenguer IV entre 1148 i 1153; aquest territori era limítrof amb la zona valenciana, encara islàmica a principis del segle XIII. D'aquestes divuit cases, només n'hi ha cinc de situades a la Catalunya Vella, els antics comtats catalans dels segles IX al XII: Castelló d'Empúries, Aiguaviva, Puig-reig, Palau i Masdéu.
Arran de la seva participació en les conquestes de Jaume I, els templers obtingueren força dominis als nous regnes de Mallorca i València, així com també hi constituïren cases: Ciutat de Mallorca (1230), Borriana, a la Plana Baixa, el 1234, València el 1239, Xivert -al Baix Maestrat- el 1243, traslladada posteriorment a Peníscola. Garrotxa Olot Argelaguer Vall del Llierca
ELS TEMPLERS CATALANS | 03-09-2008 - 09:22:09 GMT 1 #
Grup Editor de la Revista del Discapacitat (GERD): MUSICA SOLIDARIA DIRECTE DE L’HABANA (Cuba):
L’entitat gironina Grup Editor de la Revista del Discapacitat (GERD) en col·laboració amb el grup musical “Sexteto Maguey” seràn els encarregats de donar el punt solidari a les Festes del Tura d’enguany oferint un concert a l’Hospici, el diumenge 7 a la una de la matinada.
El Sexteto Maguey, recentment arribat de l’Habana, portarà durant els mesos de setembre i octubre el seus ritmes cubans per terres catalanes a fi de donar a conèixer la tasca que GERD porta a terme en la millora de les condicions de vida dels discapacitats i discapacitades de Cuba i Guatemala. Aquesta gira servirà per donar difusió a la campanya “Apadrina un Somriure”, amb la qual GERD està recollint recursos per finançar la producció de 1000 cadires de rodes per aquest 2008 a la fàbrica que ha inaugurat recentment a Cuba, la "Fàbrica de Implementos Ortopédicos de Holguín", i la posterior distribució entre els discapacitats cubans i guatemalencs que necessitin aquestes ajudes tècniques per a la seva vida diària.
Per a més informació dels concerts que es realitzaran en aquesta gira solidaria podeu consultar la web de l’entitat www.gerdd.com.
Per concertar actuacions, més informació o entrevistes contacteu amb:
Jan Millastre 972 172 359 627 222 256
Grup Editor de la Revista del Discapacitat (GERD): MUSICA SOLIDARIA DIRECTE DE L ’ HABANA | 04-09-2008 - 21:43:55 GMT 1 #
PROGRAMA dels actes de la MARE DE DÉU DEL TURA, Patrona d’Olot, tindran lloc al seu santuari amb motiu de la festivitat mariana:
Novena
Del dissabte 30 d’agost al diumenge 7 de setembre
A les set del vespre: rosari i novena. Tot seguit, missa amb homilia. Predicarà Mn. Josep M. Melció i Pujol, rector de Riudaura i la Pinya, capellà del santuari de la Mare de Déu de la Salut, de Sant Feliu de Pallerols i col·laborador de la parròquia de les Fonts.
Ofrena floral
Divendres 5 de setembre
La novena començarà, aquest dia, a tres quarts de set de la tarda.
Després de la missa, a les vuit, es cantarà la Salve i es farà l’ofrena floral de la ciutat a la Mare de Déu del Tura. Hi participarà l’Ajuntament d’Olot. Al final, besamans a la imatge de la Patrona.
Diumenge 7 de setembre
Es diran misses a un quart de nou i cinc minuts i a les onze del matí.
A la una del migdia, repicament de campanes.
A les set del vespre, cloenda de la novena, amb rosari, exercici de la novena i missa.
Festivitat de la Mare de Déu del Tura
Dilluns 8 de setembre
Misses al matí
A dos quarts de nou del matí, per les parròquies de Sant Roc i de Sant Pere Màrtir; també per la societat Centre Catòlic.
A les deu, missa solemne concelebrada que presidirà el bisbe Mons. Carles Soler i Perdigó, administrador apostòlic de Girona. Hi assistirà l’Ajuntament d’Olot.
Processó
Acabada la missa solemne concelebrada sortirà del santuari la processó de la Mare de Déu del Tura, que recorrerà diversos carrers del nucli antic de la ciutat, passant per la plaça Major.
Misses al migdia i vespre
A les dotze del migdia, missa per a tots els clubs esportius de la ciutat, per als devots de la Mare de Déu del Tura de la comarca i per a totes les persones vingudes de fora que viuen a la ciutat.
A la una, missa per als membres del Casal de la Gent Gran i per a tots els jubilats de la ciutat i comarca.
A tres quarts de vuit del vespre, rosari i, tot seguit, missa per a les parròquies de Sant Cristòfor les Fonts i Santa Maria de Batet.
Les col·lectes dels dies de la festa major es destinaran a les despeses i obres del santuari.
Dimarts 9 de setembre
A les onze del matí, es dirà una missa en sufragi dels difunts de les parròquies d’Olot, especialment per als qui han mort durant el darrer any transcorregut.
Besamans
El besamans a la Mare de Déu del Tura, al cambril, es farà després de cada missa, excepte la solemne del dia 8, en què tindrà lloc un cop acabada la processó.
PROGRAMA MARE DE DÉU DEL TURA 2008 | 05-09-2008 - 06:58:22 GMT 1 #
En Crispín d´Olot, per Jaume Vilà i Teixidor, Investigador, Girona :
En el programa de televisió Tú sí que vales, entre diversos participants, podem passar-ho bé amb el trobador, en Crispín d´Olot. Un personatge molt conegut en els principals Mercats i Fires Medievals, amb la guitarra recitant romances i llegendes antigues, amb molt bon humor, fent riure la mainada, el jovent i la gent gran, que potser en recorden alguna d´aquestes cançons.
Fa força anys que el conec de vista, en les últimes actuacions que el vaig veure havia introduït en el seu repertori alguna rondalla catalana com per exemple La Marieta cistellera.
Per mediació d´un disc seu que li vaig comprar sé que és d´un poble de prop de La Bañeza, de la província de Lleó i que el cognom d´Olot és real.
Tal com van fer a la Bisbal d´Empordà per la Festa Major de contractar al famós David Bisbal, trobo que seria adient per la Festa Major de Nostra Senyora del Tura d´Olot poder-hi veure el trobador Crispín d´Olot fent en el pregó i fent cercaviles pels carrers d´Olot.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
En Crispín d´Olot | 25-01-2010 - 08:51:35 GMT 1 #