Per a qui són els equipaments municipals?
Silvia Molera, Argelaguer: Per a qui són els equipaments municipals?.-Des de que el camp de futbol del poble s'ha convertit en un equipament fortament custodiat, alguns carrers del poble s'han transformat en improvisats camps del futbol, per part dels nois de 14 o 15 anys del poble, que físicament són ja homes, i que, com que no tenen lloc on anar 
a jugar, ho fan pels carrers, causen maldecaps, destorbs, sobresalts i emprenyades als patidors veïns que tenim la sort de poder gaudir moltes tardes d'un partit davant de casa!, així com de l'aixafament de plantes, destrossa de testos als nostres jardins, entre d'altres inconvenients. Sí, tenen la pista però no hi van, es massa lluny! a mes tampoc es que tinguin cap lloc on trobar-se que els engresqui i que estigui en unes mínimes condicions. Diuen que no tenen cura de les coses i que ho destrossen tot, jo en canvi els he vist treballar de valent en el "seu" local (segur que més que a les seves cases), passa que, com que era un lloc, compartit amb d'altres edats, la feina feta d'uns es veia malmesa per l´abús dels altres. Construim equipaments que costen de mantenir i com que ens fa por que es trenquin, els tanquem i limitem el seu ús, és com no tenir res, per a qui s'ha construit el camp de futbol d'herba d'Argelaguer? Quantes persones del poble el fan servir? Quantes persones del poble el paguem? Els diners comunitaris estan mal repartits, gastem molt per uns molt poc per els altres. La poca inversió i la manca de confiança, fa que la gent jove no senti el poble com "seu" i fomenta les actituds de passotisme. (el Pati d´Argelaguer Any I Núm 2 Estiu 2008)
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Als clubs de futbol (modestos) catalans, per CARLES TEIXIDOR, GIRONA :
He llegit al mitjans de comunicació que la Federació Catalana de Futbol (FCF), per mitjà del seu «capitost» i president Campoy, ha decidit retirat la medalla d'or que havien concedit al Sr. Jordi Roche.
Sembla mentida que els presidents dels clubs modestos del futbol català, i sobretot els de les comarques gironines, no hagin protestat per aquesta vergonyosa decisió.
La gent té poca memòria, tots sabem com (de malament) funcionava la FCF, que, a més, només beneficiava els clubs de Barcelona.
Tothom estava fart de fer cues d'hores i hores i perdre pràcticament tot el dia per poder presentar les fitxes dels jugadors, i si no pregunteu-ho a la gent de Ripoll, Puigcerdà, Camprodon, etc.
De cop i volta apareix un senyor, anomenat Jordi Roche, i amb la seva constància (dues eleccions ) i tot i l'oposició dels que manaven més, assoleix la presidència de la FCF i en poc temps aconsegueix fer un canvi radical a la FCF; va fer més ell en dos anys de mandat que els anteriors dirigents en sa vida; va simplificar els tràmits de presentar fitxes, altes o baixes, va repartir ordinadors gratuïts per als clubs, mutualitat gratuïta, va modernitzar de dalt a baix la federació. Li va mancar potser desempallegar-se d'algun dels paràsits que sempre estan pul·lulant pels llocs de poder.
Només per tot el que va fer en aquests dos anys al capdavant de la FCF ja es mereixia la medalla, encara que a ell em consta que tant li fa el premi en si, perquè sap que el millor premi per a un dirigent és saber el que ell mateix ha aconseguit. I no seria sobrer que el futbol sobretot modest tingués un record per un dirigent diferent dels que malauradament estem acostumats a tenir.
La Federació Catalana de Futbol torna a estar en mans del mateixos de sempre, els Campoy, García. Tots els avenços que es van aconseguir amb el senyor Roche es perdran. La prova més fefaent és la recent abaixada de pantalons donant suport al president de la Real Federación de Futbol Español, el totpoderós i etern Ángel María Villar.
Als clubs de futbol (modestos) catalans | 21-11-2008 - 08:15:19 GMT 1 #