Ajuntament de Beuda (La Garrotxa): Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) expedient Núm, OTAAGI20080136
Ajuntament de Beuda (La Garrotxa): Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM): DOCUMENT DE REFERÈNCIA. 1. Identificació de l’expedient Número: OTAAGI20080136 Data d’entrada: 17.4.2008, completada el 9.5.2008. Data documentació: 3.2008 Municipi: Beuda (La Garrotxa) Sol·licitant: Ajuntament. Pla: Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). 2. Fonaments de dret: Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge (article 8). Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (disposició transitòria sisena). Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme (article 115). 3. Antecedents: L’Oficina d’Avaluació Ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha emès, en data 20 de febrer de 2007, el document de referència corresponent al Pla director territorial de la Garrotxa (PDTG). Aquest document es pot consultar a: http://www.gencat.net/mediamb/info_part/doc_ref/girona/garrotxa.pdf Aquesta Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha emès en data 11 de març de 2008 el document de referència per a la redacció de la Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Beuda a l’àmbit indústria “La Confianza, S.A.”. Aquest document es pot consultar a: http://www.gencat.net/mediamb/info_part/doc_ref/girona/08039_beuda.pdf Aquesta Oficina ha emès en data 11 d’octubre de 2004 un informe sobre el Pla especial urbanístic Catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Beuda, una còpia del qual s’adjunta al present document de referència. 4. Objecte: El municipi de Beuda compta actualment amb unes Normes subsidiàries de planejament de tipus a i b del 1995. L’avanç de l’instrument de planejament descriu i avalua tres alternatives de creixement del sòl urbà. D’aquestes, les alternatives 1 i 2 preveuen un gran consum sòl per a usos residencials i industrials mentre que la 3, que és l’alternativa proposada, contempla un menor creixement al voltant de les indústries existents al sud del terme municipal i un creixement residencial al voltant del nucli de Beuda. També es preveu l’ampliació per a nous habitatges de les masies i cases rural disseminades existents, que el pla comptabilitza en 114. Les superfícies de creixement urbà (ha) previstes a cada alternativa, d’acord amb l’informe ambiental preliminar, són les següents: Vigent Alt. 1 Alt. 2 Alt. 3 Residencial Nucli 1,48 12 24 5 Masies SNU 2 3 Industrial 2,07 50 20 9 Total 3,55 64 44 17 . No obstant, aquestes dades difereixen amb la memòria que preveu per a l’alternativa escollida un consum d’1,48 ha de sòl urbà residencial i 5,81 ha de sòl industrial. La proposta de zonificació del sòl no urbanitzable preveu les claus “erm”, “protecció agrícola” i “protecció forestal”. El pla s’ha de sotmetre a avaluació ambiental atès que constitueix un supòsit (1.a) de la disposició transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2005. L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental del POUM als efectes que determina l’article 115, apartat a) del Decret 305/2006. 5. Consultes: S’han dut a terme, amb registre de sortida de 25 d’abril de 2008, les següents consultes a administracions públiques afectades i públic interessat d’acord amb l’article 115 del Decret 305/2006 i l’article 9 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient: Relació d’administracions i públic interessat consultats Respostes. Agència Catalana de l’Aigua (Departament de Medi Ambient i Habitatge) Direcció General de Qualitat Ambiental (Departament de Medi Ambient i Habitatge) Oficina Catalana del Canvi Climàtic (Departament de Medi Ambient i Habitatge) Direcció General de Promoció de l’Habitatge (Departament de Medi Ambient i Habitatge) Àrea de Medi Natural (Serveis Territorials a Girona del DMAH) X Oficina de Gestió Ambiental Unificada (Serveis Territorials a Girona del DMAH) X Agència de Residus de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) X Direcció General de Salut Pública (Departament de Salut) X Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (Dept. de Política Territorial i Obres Públiques) Direcció General de Patrimoni Cultural (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació) Serveis Territorials a Girona (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural) Àrea de Medi Ambient (Diputació de Girona) Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA) X Consorci de l’Alta Garrotxa Associació de Naturalistes de Girona L’Àrea de Medi Natural considera que l’informe de sostenibilitat ambiental hauria de valorar més acuradament o tenir en compte el següent: - El riu Fluvià forma part de l’àmbit d’aplicació del Pla de conservació de la llúdriga aprovat per l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març. L’informe ambiental preliminar esmenta aquesta presència, però no entra a valorar l’adequació del POUM amb l’esmentat Pla sobretot pel que fa a l’afecció sobre la qualitat de l’aigua del riu que l’increment de l’àmbit industrial pot comportar en alguna de les alternatives que s’avaluen. - Quasi tot el municipi es troba dins de l’àmbit d’aplicació del Pla de recuperació del trencalòs, aprovat pel Decret 282/1994, de 29 de setembre. - Manca l’anàlisi de les diferents cites d’espècies protegides de flora i fauna que poden resultar afectades directament o indirectament per la planificació i amb afectacions que no estan avaluades, caldria completar l’apartat corresponent de l’informe ambiental i fer-ne l’avaluació que s’escaigui. - La catalogació del sòl no urbanitzable hauria d’incloure la categoria d’espai natural/Xarxa Natura 2000 a fi de determinar aquells espais del municipi inclosos dins la xarxa que caldrà regular d’acord amb les directrius establertes en el seu Acord de creació i aprovació1. En la cartografia d’alternatives únicament es delimiten els espais del PEIN. - La regulació dels terrenys inclosos dins l’àmbit territorial de la xarxa Natura 2000 caldrà que tingui en consideració les directrius generals incloses en l’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària. L’informe ambiental previ recull la presència de zones dins de la xarxa Natura 2000 sense parlar de les directrius i els hàbitats. Les tres alternatives afecten a algun dels dos espais de la xarxa Natura 2000. Pel que fa al PEIN, recull les normes però no ho aplica correctament en la proposta de manera que fins i tot planteja una alternativa de creixement de sòl urbà que li afecta parcialment (alternativa 2) el que és directament incompatible amb aquest tipus d’espais. - D’acord amb el punt anterior, seria convenient reavaluar les alternatives per sòl urbà i la seva adequació als objectius de la memòria, tenint en compte que hi ha grans discrepàncies en el model de creixement entre unes i altres. Una combinació entre elles, excloent les zones més sensibles i garantint la connectivitat entre espais donaria una alternativa ambientalment més integrada amb els valors naturals del territori. Aquesta alternativa hauria de tenir un creixement més proporcionat a l’estat actual i evitar creixements dins o proper a espais de Natura o de l’EIN. - Amb caràcter general cal avaluar amb més detall les repercussions ambientals que certes zones proposades com a futures zones industrials i/o residencials, que es troben confrontants amb espais naturals protegits declarats (XN2000), com ara la zona del Fluvià , poden causar tant durant la fase de creació com la d’explotació i les mesures proposades per pal·liar els seus potencials efectes (establiment d’una zona tampó, redistribució de les edificacions i serveis en els sectors més allunyats de l’espai natural, o fins i tot descartar part d’aquestes noves zones com a futures zones urbanes). - Seria convenient incloure l’avaluació de l’impacte que tindrà el creixement projectat respecte a la connectivitat ecològica entre l’EIN de l’Alta Garrotxa, l’espai de Xarxa Natura 2000 Riu Fluvià i el Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquesta avaluació hauria d’anar acompanyada de la corresponent cartografia que assenyalés les principals zones de connexió tingudes en compte. 1- L’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària. L’Oficina de Gestió Ambiental Unificada ha aportat el llistat i el plànol de les activitas extractives de Beuda. L’Agència de Residus de Catalunya indica que a Beuda no hi consta cap indret amb problemàtiques de contaminació de sòls. La Direcció General de Salut Pública ha fet consideracions respecte la compatibilitat d’usos en zones contigües residencials i industrials, la quantitat i qualitat de l’aigua d’abastament i el sanejament d’aigües residuals. El SIGMA (Ajuntamentd´Olot - Consell Comarcal de la Garrotxa) efectua les següents consideracions: - El creixement residencial previst en l’alternativa 3 (nucli de Beuda, camps de Sant Biel i en masies catalogades) és el que s’adequa més als trets distintius del municipi, mentre no entrin en contradicció amb les Normes especials de l’Alta Garrotxa. Les noves edificacions haurien de mantenir una coherència estètica i paisatgística amb les actuals, així com incorporar criteris climàtics en el disseny dels edificis, tot mantenint l’estil constructiu tradicional. - Està prevista la construcció d’una depuradora per tractar les aigües residuals del nucli de Beuda. Per tant el planejament haurà de preveure l’espai d’aquest nou equipament. - S’està elaborant el Pla director de l’aigua del municipi, per tant el POUM haurà de reflectir els equipaments que se’n derivin. - El POUM ha de preveure una vialitat sostenible amb la incorporació de carrils per anar a peu i/o bicicleta que uneixin els nuclis, així com les futures zones industrials. - Sobre el creixement industrial dues consideracions: El municipi veí de Maià de Montcal està redactant un nou POUM i preveu la construcció d’una nova zona industrial al Pla de la Canova que limita amb la indústria La Confiança del municipi de Beuda. Seria convenient que ambdós planejaments seguissin els mateixos criteris, per tal de donar coherència a la nova zona industrial i que s’apliquessin mesures conjuntes per una mobilitat sostenible, residus, abastament d’aigua, depuració d’aigua, etc. La segona zona industrial que planteja l’alternativa 3 es localitza al cantó de l’actual transformadora de guix. En els darrers anys aquesta indústria ha generat queixes per sorolls. El planejament hauria de contemplar mesures per regular la contaminació acústica, així com regular els usos industrials de la nova zona industrial, per tal de no agreujar el problema. Tanmateix ha de preveure tots aquells equipaments necessaris com abastament d’aigua, depuració d’aigua, generació de residus, etc. - El planejament ha de preveure l’ordenació i regulació de les zones del sòl no urbanizable on actualment es realitzen activitats extractives i es localitza l’abocador comarcal, un COP cessin la seva activitat i posterior restauració. Es recomana la categoria de sòl forestal i/o agrícola. 6. Determinació de l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA). El contingut mínim de l’ISA i la seva estructura s’ajustarà de manera estricta al determinat a l’article 70 del Decret 305/2006 que caldrà ampliar en els següents apartats i especificacions: a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla Espais d’interès ecològic i connector. 1. L’ISA definirà espais d’interès ecològic i connector a nivell local i supralocal, inclosa la connectivitat entre espais protegits, amb especial atenció a la connectivitat entre els pLIC i ZEPA de la xarxa Natura 2000 “Alta Garrotxa - Massís de les Salines” (ES5120001) i “Riu Fluvià” (ES5120021). Per a la definició dels espais d’interès ecològic i connector supramunicipal es tindran en compte els següents documents: Bases per les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya. Directrius núm.40-43. b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada Creixement urbà: 11. Es descriuran alternatives de creixement urbà proporcionals a les projeccions demogràfiques que efectuï el pla i que respectin l’estratègia de manteniment de carácter rural dispers assignada al PDTG. En aquest sentit, es considera que el creixement urbà ha d’anar en el sentit de completar el sòl urbà existent al nucli de Beuda amb un petit creixement en extensió si és necessari d’acord amb les projeccions demografiques efectuades. 12. Les diferents alternatives d’ordenació han de preveure creixements urbans suficientment allunyats dels espais protegits i, en cap cas, preveure sòl urbà o urbanitzable en espais del PEIN o xarxa Natura 2000. Masies en sòl no urbanizable: No es considera justificada ni suficientment avaluada ambientalment la previsió de permetre un nou habitatge pròxim o adjacent a cada una de les masies incloses al Catàleg de masies i cases rurals del municipi. 13. En la regulació referent l’ampliació de les masies existents en sòl no urbanitzable caldrà incorporar els criteris establerts a l’informe emès per aquest Departament en relació al Pla especial urbanístic Catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable l’11 d’octubre de 2006, del que se n’adjunta una còpia. 14. L’ISA haurà de diferenciar i analitzar per separat les masies ubicades a l’espai del PEIN Alta Garrotxa. La seva possible ampliació s’haurà d’adequar a les Normes especials de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa, en concret a l’article 10 pel què fa a l’ampliació permesa i l’article 11 en relació als usos compatibles. Sòl urbà industrial: 15. D’acord amb el PDTG, la demanda mitja de sòl per a activitats econòmiques a la comarca de la Garrotxa és de 25,66 ha. Aquesta superfície es veu superada a la Unitat de referència 2 (UR-2), que identifica l’àmbit del subsistema de Besalú (Besalú, Beuda, Maià de Montcal i Sant Ferriol), atès que el POUM de Besalú preveu 27,72 ha de sòl industrial i/o d’activitats econòmiques que cal sumar a les 5,39 ha de sòl industrial disponible al planejament vigent, amb un total de 33,11 ha de sòl per a activitats econòmiques disponibles. En aquest sentit, cal tenir en compte que la proposta de creixement del sòl industrial al voltant de la indústria transformadora de guix i la paperera, al sud del terme municipal, d’unes 9 ha d’acord amb l’IAP i de 5,81 ha d’acord amb la memòria de l’ordenació, no sembla congruent amb les determinacions del PDTG segons les quals no és necessari classificar nou sòl industrial a la UR-2 que, en tot cas, caldria desenvolupar mitjançant un pla director d’àmbit plurimunicipal que englobi tots els municipis de la unitat de referència i contempli una anàlisi d’alternatives d’ubicació i dimensió. Anàlisi d’alternatives: 16. Es valorarà l’efecte de les diferents alternatives a la connectivitat ecològica entre l’EIN de l’Alta Garrotxa i l’espai de la xarxa Natura 2000 Riu Fluvià i el Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 17. S’analitzarà l’efecte de les diferents alternatives a les espècies de flora i fauna protegides, identificades als apartats 4.2.1.3. i 4.2.2. de l’IAP. 18. Es calcularà i valorarà, per a cada alternativa, l’indicador de consum del sòl ICS = Superfície de sòl urbà + superfície de sòl urbanitzable (ha), abans i després de l’aplicació del POUM. c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada: Pla director territorial de la Garrotxa: 19. Es justificarà l’adequació de l’alternativa adoptada amb les previsions que efectua el PDTG per a Beuda i el subsistema de Besalú. Sòl no urbanizable: 20. Es justificarà que el tractament dels espais connectors en l’ordenació proposada i la normativa del pla és coherent amb el que determinen les directrius 40 a 43 del document “Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya”. Plans de recuperació i conservación: 23. Es valorarà l’adequació del POUM al Pla de recuperació del trencalòs i el Pla de conservació de la llúdriga, sobretot pel que fa a l’afecció sobre la qualitat de l’aigua del riu que l’increment de l’àmbit industrial pot comportar en alguna de les alternatives que s’avaluen. Mobilitat sostenible: 24. Caldrà definir carrils per anar a peu i/o amb bicicleta que uneixin els diferents nuclis així com les possibles zones industrials. Inundabilitat. 25. El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys inclosos en la zona fluvial com a sistema hidràulic i no hi pot admetre cap ús, llevat d'aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic. Xarxa d’abastament d’aigua potable: 26. Es documentaran les infaestructures previstes al Pla director de l’aigua que s’està elaboran d’acord amb la consulta rebuda del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA). Sanejament d’aigües residuals: 27. Es documentarà la ubicació de l’EDAR prevista d’acord amb les previsions del SIGMA. Contaminació acústica: 28. S’incorporarà el mapa de capacitat acústica del municipi aprovat per l’Ajuntament o, si s’escau, la proposta elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i tramesa a l’Ajuntament que es pot sol·licitar a otaa.girona.dmah@gencat.cat. Es justificarà l’ordenació del pla atenent a aquest vector. Contaminació lumínica: 29. Es justificarà l’ordenació del POUM en relació amb allò previst a l’article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció medi nocturn, tenint en compte les propostes de zonificació que ha tramés el Departament de Medi Ambient i Habitatge als municipis. 2 Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària. 3 Acord 28.12.1995, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aproven definitivament les normes especials de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa. 4 Acord del Govern de 2 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitva de l’espai del PEIN de l’Alta Garrotxa. Planejament derivat: 30. En el cas dels sectors que seran objecte de planejament derivat cal dur a terme una anàlisi individualitzada dels efectes en cadascun d’aquests àmbits en relació amb el cicle de l'aigua, la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural, a la qualitat del paisatge, la qualitat de l'ambient atmosfèric i la contaminació acústica i lluminosa. 31. Cal plantejar mesures específiques per al desenvolupament de sectors de planejament derivat, determinar la necessitat d’incorporar-les a la normativa reguladora de cada sector en el POUM i vincular-les, als efectes de verificació del seu compliment, als documents ambientals corresponents, d’acord amb l’article 100 del Decret 305/2006. En aquest sentit, i per garantir el correcte desenvolupament ambiental del planejament derivat, es considera que les fitxes normatives dels plans parcials urbanístics que formen part de la normativa del POUM han d’incorporar les següents prescripcions ambientals: Zones de sensibilitat acústica. Les propostes d’ordenació hauran d’adaptar el mapa als nous creixements previstos tot tenint en compte les zones de sensibilitat acústica definides en el mapa de capacitat acústica municipal i les normes per a les noves construccions en zones de soroll (article 9.7 Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica). f) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del pla. 7. Administracions públiques i públic interessat que han d’ésser consultats: D’acord amb els articles 9 i 10 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient s’hauran de consultar les següents administracions públiques: Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental Ultònia, 10-12 3er. 17002 Girona. Agència Catalana de l’Aigua Ciutadans, 11. 17001 Girona. Secretaria General per a la Planificació Territorial avda. Josep Tarradellas, 2-6. 08029 Barcelona Les consideracions i el contingut del present document de referència serà tingut en compte en el moment de valorar la memòria ambiental que s’haurà d’elaborar d’acord amb l’article 115.d) del Decret 305/2006 i que caldrà lliurar a aquests Serveis Territorials juntament amb la resta de documents del pla que integraran la proposta que ha de ser objecte del següent acord d'aprovació. Girona, 22 de maig de 2008 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Girona Ultònia, 10-12 3er. 17002 Girona Tel. 972 223 035 Fax 972 227 234 http://mediambient.gencat.net otaa.girona.dmah@gencat.net Vall del Llierca lejarza1@yahoo.es
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Biodiversitat i estratègies
connectives:
1.1. Bases per a l’acció
Totes les anàlisis sobre la biodiversitat a Europa realitzades pels principals
organismes europeus, com l’Agència Europea del Medi Ambient,
coincideixen a constatar una pèrdua sostinguda de diversitat biològica,
tant en poblacions com espècies, hàbitats i paisatges. Els canvis
en els usos del sòl que s’han produït en les darreres dècades, que han
comportat una reducció de l’àrea dels espais naturals i seminaturals,
el deteriorament d’altres i la fragmentació de molts d’aquests, se situen
entre les primeres causes d’aquesta pèrdua, generalment associades
a l’efecte barrera de les infraestructures, la urbanització dispersa
i la intensificació o l’abandonament de l’activitat agrària.
Com a conseqüència d’aquesta fragmentació, es produeix un esmicolament
dels espais naturals i dels ecosistemes en trossos cada cop
més petits i aïllats, a l’interior dels quals es redueixen els hàbitats de
major qualitat, alhora que resten envoltats de barreres antròpiques,
de manera que cada vegada esdevenen menys viables per al manteniment
de certes espècies i per garantir algunes de les funcions i serveis
dels ecosistemes.
La magnitud d’aquesta problemàtica ha donat lloc a una reacció decidida,
palesa en els compromisos assolits a la Cimera de Caps d’Estat
i de Govern de la Unió Europea que es va celebrar l’any 2001 a Göteborg,
en l’acord assolit a la Sisena Reunió de les Parts Contractants
del Conveni sobre la diversitat biològica celebrada el 2002 i en les
conclusions de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible. En el cas dels estats que formen la Unió Europea, es va arribar
al compromís d’aturar abans del 2010 la pèrdua de la biodiversitat
en l’anomenat Missatge des de Malahide: aturant la pèrdua de biodiversitat
(2005), que explicita aquest compromís i adverteix de les
conseqüències que la pèrdua de biodiversitat pot tenir en el progrés
econòmic i social d’Europa a causa, a més del seu valor intrínsec, dels
béns i serveis fonamentals que genera la diversitat biològica, especialment
en els camps de l’agricultura, la gestió dels recursos hídrics,
la salut i la qualitat de vida, el turisme, etc.
Per altra banda, l’Estratègia de la Comunitat Europea en matèria de
biodiversitat (1998), així com els plans d’acció que la desenvolupen,
constata que les mesures que s’han adoptat fins ara en relació amb la
conservació de la biodiversitat han resultat insuficients. Com a exemple,
es pot citar la política d’espais naturals protegits, els resultats de
la qual han estat limitats, motiu pel qual es reconeix que, en l’àmbit
europeu, calen actuacions addicionals de conservació dels components
de la biodiversitat fora dels límits dels espais naturals protegits, que
siguin d’aplicació general en el conjunt del territori. Aquest enfocament
més integrat de la conservació no és, però, un substitut de l’actual
política d’espais naturals protegits, la qual continua essent vàlida
i necessària en tots aquells espais on, atesos els seus remarcables
valors naturals, els objectius de protecció són prioritaris.
La consideració anterior també es repeteix a la majoria d’estudis que
s’han realitzat a Catalunya sobre connectivitat ecològica: algunes de
les mesures de conservació s’han d’estendre al conjunt del territori,
abastant en més o menys intensitat tots els components del medi natural
i del paisatge, per tal de poder mantenir les propietats estructurals
i funcionals dels ecosistemes. Dins del marc d’aquestes mesures
de conservació, l’adopció d’estratègies de connectivitat ecològica ha de
ser una de les principals línies d’actuació, però no pas l’única.
Existeix consens que una estratègia connectiva adequada serà aquella
que inclogui l’establiment d’una veritable xarxa ecològica, entesa
com un conjunt d’espais naturals, que generalment gaudiran de protecció,
connectats entre si mitjançant espais prou ben conservats de
la matriu territorial com per permetre els moviments i la dispersió
de les espècies de la flora i de la fauna i el manteniment de la funcionalitat
dels ecosistemes i dels processos ecològics essencials. Cal advertir,
però, que una xarxa ecològica mal concebuda, o insuficientment
gestionada, pot tenir efectes negatius per a la conservació.
El concepte teòric més desenvolupat en l’àmbit de la política de conservació
de la biodiversitat i de l’ordenació del territori és el de xarxa
ecològica funcional, el qual es basa en definir l’estructura ecològica
bàsica del territori des del punt de vista dinàmic del medi
natural, és a dir, dels fluxos (nutrients, gens, espores, llavors, espècies,
etc.) que s’estableixen entre els seus components. Les bases d’aquest
enfocament, les va establir l’Estratègia paneuropea per a la diversitat
biològica i paisatgística, l’any 1995, en definir la xarxa
ecològica paneuropea. La seva aplicació a escala nacional va ser referendada
a la Declaració de Kíev de la Cinquena Conferència Ministerial
sobre Medi Ambient a Europa, l’any 2003.
Aquest enfocament més global solament es pot assolir si s’aconsegueix
integrar efectivament la conservació de la biodiversitat en el
marc de les diferents polítiques sectorials. Tant el Conveni sobre la
diversitat biològica com la política comunitària en relació amb aquesta
matèria (el Sisè programa d’acció ambiental de la Comunitat
Europea; l’Estratègia de la Comunitat Europea en matèria de biodiversitat
i els plans d’acció que la desenvolupen; els plans de la Unió
Europea sobre desenvolupament urbà i sobre la gestió de les zones
costaneres) reconeixen que la integració de la conservació de la natura
en el procés de presa de decisions socioeconòmiques és un prerequisit
de tota política de conservació eficaç, i que hi ha una clara
interdependència entre el manteniment de la integritat dels sistemes
naturals i culturals i la provisió d’opcions socials i econòmiques.
Totes aquestes declaracions són a la base del que és la sostenibilitat,
ja que aquesta no es pot assolir si no existeix una relació equilibrada
entre les necessitats socials, l’activitat econòmica i el funcionament
dels ecosistemes, que proveeixen els serveis ambientals essencials
dels quals depèn l’existència humana i la qualitat de vida de
la societat.
Aquest enfocament adquireix encara més relleu si es té en compte la
multifuncionalitat de la matriu territorial i el fet que la major part dels
ecosistemes del nostre entorn ja han estat afectats, sovint des de fa segles,
per l’activitat humana en un grau o altre. En són bons exemples
les activitats agroforestals, les quals tenen un paper fonamental en el
manteniment de nombrosos hàbitats i espècies, i l’adopció d’una política
d’aigües encarada a mantenir i recuperar la funcionalitat ecològica
dels àmbits terrestres i aquàtics dels espais fluvials.
Un elevat nombre dels estudis realitzats a Catalunya durant els darrers
anys insisteixen en aquesta multifuncionalitat del medi natural,
especialment en els llocs més densament poblats, on també caldrà fer
referència a la connectivitat paisatgística, un concepte més antropogènic
i que comporta l’existència i la continuïtat en el territori d’una
morfologia i d’unes característiques del medi d’un reconegut valor
estètic i, alhora, susceptibles de ser aprofitades pels ciutadans i ciutadanes
per a activitats de lleure i d’educació en el medi natural. Així
doncs, en les zones més densament poblades, a l’hora de plantejar i dissenyar
estratègies connectives i de manteniment de la funcionalitat
dels ecosistemes, també s’hauran de considerar les funcions socials.
Tanmateix, la prioritat en matèria de connectivitat ecològica consisteix
a prevenir la fragmentació del territori i dels seus sistemes naturals
i evitar la disminució de la seva permeabilitat en relació amb
els fluxos ecològics. La conservació de tots aquells components de la
matriu territorial que tenen una funció connectiva significativa és,
doncs, essencial, atès que l’adopció de mesures correctores o de restauració
acostuma a ser difícil i a tenir uns costos elevats.
En un altre ordre de coses, el Sisè programa d’acció ambiental de la
Comunitat Europea (2002) promou una major implicació de la ciutadania
en les polítiques ambientals, ja sigui mitjançant actuacions de
sensibilització, la tramesa d’informació completa i de qualitat, la seva
participació en el procés de presa de decisions i l’afavoriment del
seu suport als objectius ambientals. Aquesta participació esdevé especialment
significativa en aquells sectors del territori situats fora
dels espais naturals protegits i en els quals l’adopció d’acords voluntaris de gestió, com pot ser en el cas de l’activitat agroforestal, és bàsica
per a l’aplicació de les estratègies de connectivitat ecològica.
Un altre aspecte en què hi ha un consens general és el dels coneixements
sobre la biodiversitat. Es constata que, malgrat els avenços
realitzats, el coneixement que se’n té encara és insuficient o no
s’adapta prou bé a les necessitats de la gestió, però també es deixa
clar que en cap cas això no s’ha d’utilitzar com a excusa per a la inacció,
ni com a fre de les decisions o activitats basades en l’estat actual
dels coneixements, que ja és important. Un dels aspectes que
cal desenvolupar és el seguiment dels resultats que es vagin obtenint,
de manera que les diferents polítiques amb incidència sobre
la biodiversitat es puguin modificar, per millorar-ne l’efectivitat, a
mesura que progressin els coneixements o es modifiquin els problemes.
La cooperació entre comunitats autònomes veïnes (Aragó i el País
Valencià) i entre estats (Espanya, França i Andorra) en aquesta matèria
és molt limitada, de manera que resulta indispensable intensificar la
cooperació transfronterera, especialment quan es tracta d’ecosistemes
compartits i especialment sensibles, com els espais fluvials (Directiva
2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en
l’àmbit de la política d’aigües) o costaners i marins (Pla d’acció per a la
Mediterrània) o quan es tracta d’espècies migratòries (Conveni sobre
la conservació de les espècies migratòries d’animals silvestres).
1.2. La connectivitat ecològica com a objectiu
Entre les diferents eines per afrontar la pèrdua de la biodiversitat i per
superar les seves principals causes, el concepte de connectivitat ecològica
ha atret en pocs anys l’atenció de la major part de tècnics i planificadors
i també dels ciutadans en general, malgrat algunes de les incerteses
científiques que encara subsisteixen. El seu primer avantatge
és el fet que es tracta d’un concepte molt intuïtiu: si la fragmentació i
les barreres s’ha demostrat que són un problema, la connexió n’ha de
ser la solució. Un segon avantatge és que la connectivitat ecològica és
aplicable a totes les escales, i dóna resposta tant a problemes locals, comarcals
o regionals, com a estratègies nacionals o internacionals. El
darrer avantatge és que es tracta d’un concepte aplicable des de tots
els sectors, que ofereix indicacions tant pel que fa al desenvolupament
de l’activitat agrícola o la gestió hidrològica, com a la manera de dissenyar
les infraestructures, per posar alguns exemples.
D’acord amb l’anterior, s’ha optat per posar un major èmfasi en el
concepte de connectivitat ecològica que no pas en el de connectors
ecològics o corredors biològics, ja que aquests s’entenen com a peces
d’una estratègia connectiva molt més àmplia. Així doncs, sota el
concepte de connectivitat ecològica s’ha acabat entenent tota la dimensió
dinàmica, funcional, del medi natural que permet la dispersió
i el moviment dels organismes, el manteniment dels processos
ecològics i el funcionament dels ecosistemes, a més de comportar
molts altres avantatges de caire ambiental, econòmic i social, entre
els quals hi ha els vinculats al lleure.
L’establiment d’una veritable estratègia de connectivitat ecològica
no implica excloure les activitats humanes dels espais que compleixen
funcions de connectivitat ecològica; al contrari, en alguns casos
el manteniment de determinats usos és necessari per a la conservació
d’aquesta funció. Tanmateix, les activitats que estiguin incloses
en aquests sectors han de ser compatibles amb el manteniment de la
Connectivitat
ecològica
funció connectiva, de manera que les diferents polítiques sectorials
que hi incideixin hauran de definir clarament els usos que hi són admesos.
En força casos s’ha demostrat que l’adequada aplicació i desenvolupament
dels instruments administratius, normatius i econòmics
existents, així com l’adopció generalitzada dels resultats assolits en
experiències desenvolupades en altres països, a vegades des de fa decennis,
ja poden ser suficients per garantir el plantejament i desenvolupament
d’una xarxa ecològica nacional efectiva, sempre que
s’assoleixi la cooperació dels sectors i dels agents locals clau. S’ha fet
palès que és fonamental que les estratègies de connectivitat ecològica
s’integrin en els diferents processos de planificació, a totes les
escales, i que, per ser efectius, això s’ha de fer des dels primers estadis.
Només una aproximació interdisciplinària, que inclogui planificadors,
tècnics, científics i altres agents econòmics i socials, pot
proveir els instruments adients per afrontar els problemes de la fragmentació
de la matriu territorial amb èxit.
L’adaptació de les estratègies connectives al caràcter multifuncional
del medi natural porta aparellada la necessitat de conservar o dissenyar
elements connectius d’una gran varietat, els quals poden anar
des dels corredors biològics, pensats per a determinades espècies, fins
als itineraris de caire paisatgístic, relacionats amb el lleure i propis
d’ambients urbans, passant pel manteniment de la continuïtat dels
ecosistemes fluvials o els grans sistemes muntanyencs, o per la creació
de passos per superar l’efecte barrera de determinades infraestructures
o sistemes urbans. En uns casos serà suficient el manteniment
com a sòl no urbanitzable d’un determinat sector del
territori, mentre que en altres podrà requerir complexes obres d’enginyeria.
L’annex 1 conté un recull dels conceptes utilitzats en
aquestes directrius i la seva definició.
La gestió de cada tipus d’espai o hàbitat variarà en funció del valor
connectiu que se li atribueixi, de la seva localització o dels usos que
s’hi duguin a terme, ja que en uns casos una gestió de tipus preventiu
pot ser suficient per mantenir unes determinades condicions,
mentre que en altres casos caldrà una gestió més activa i un seguiment continuat de la seva funcionalitat. Serà, doncs, necessari definir
de manera clara a qui corresponen les responsabilitats de gestió
de cadascun dels elements connectius, i quins són els objectius que
es persegueixen en cada cas.
Un enfocament d’aquest tipus ha de superar, però, un risc important:
hi ha el perill que en relació amb la connectivitat ecològica es vulgui
potenciar tant la seva multifuncionalitat, o un disseny basat principalment
en qüestions de caire estètic o vinculades al lleure, per posar
dos exemples, que acabi perdent els seus possibles beneficis pel
que fa a la biodiversitat. Així doncs, qualsevol espai que vulgui complir
l’objectiu de mantenir la connectivitat ecològica pot desenvolupar
altres funcions, però el seu disseny, dimensió i gestió hauran de
tenir sempre una justificació d’acord amb uns objectius de conservació
de la biodiversitat. Per altra banda, però, no s’ha d’oblidar que
els objectius de la conservació difícilment s’assoliran si no es tenen
en compte de manera adequada les persones i les seves aspiracions,
així com el clima polític, social i econòmic imperant.
1.3. Marc per a l’establiment de les directrius
sobre connectivitat ecològica
A Catalunya, els primers treballs sobre connectivitat ecològica van començar
a realitzar-se a principis de la dècada dels noranta, analitzant
les experiències de països capdavanters en la matèria i valorant la seva
aplicabilitat a la realitat catalana. Des d’aleshores, s’han realitzat
més d’un centenar d’estudis sobre connectivitat ecològica en l’àmbit
local, comarcal, regional o internacional, els quals cal valorar molt positivament,
tant per la seva creativitat com per les aportacions metodològiques
realitzades, tot i que la majoria han romàs inèdits i no
són de fàcil consulta. Durant els darrers anys, s’han organitzat diverses
jornades i tallers tècnics on la connectivitat ecològica s’ha tractat
de manera més global. Força experts de Catalunya participen en
projectes europeus i internacionals i estan fent aportacions teòriques
significatives en l’àmbit de la connectivitat ecològica.
Per altra banda, s’ha de remarcar que la incorporació de les estratègies
de connectivitat ecològica a l’àmbit de Catalunya no es pot fer
de la mateixa manera a tot arreu, de manera que trobarem situacions
contraposades. D’una banda, hi ha la de les comarques de muntanya,
on a causa de la gran extensió dels espais naturals i el seu
relatiu bon estat de conservació hi predominaran les mesures de caire
preventiu, mentre que a les zones metropolitanes o a l’àmbit costaner
normalment es tractarà de protegir els darrers elements connectius
que romanen entre espais naturals envoltats de barreres, o
de restaurar algunes de les connexions ecològiques perdudes mitjançant
la permeabilització de les barreres més crítiques. En el cas
dels espais agraris també hi ha diferents situacions, ja que mentre en
amplis sectors predominen els mosaics agroforestals amb conreus de
secà, que tenen un alt valor per a la biodiversitat, en les àrees on dominen
els conreus de regadiu la situació és inversa, de manera que,
a més de tenir poc valor per a la biodiversitat, poden representar una
barrera per als moviments i la dispersió d’espècies amenaçades o en
perill d’extinció.
La incorporació a la normativa i al planejament de Catalunya de les
aportacions teòriques i de les propostes pràctiques plantejades en relació
amb la connectivitat ecològica ha estat molt desigual, però en
tots els sectors, durant els darrers anys, en més o menys mesura i de
manera més o menys coherent, s’han fet passes per a la seva aplicació,
des de l’àmbit del planejament territorial o de l’urbanisme fins al de la política d’aigües o l’agrària. Per això, a cadascun dels apartats
sectorials en què s’organitzen aquestes directrius, es presenta
una valoració de la incidència que la connectivitat ecològica ja té en
la normativa i en el planejament actuals de Catalunya.
Un antecedent significatiu és la Resolució 552/V, del Parlament de
Catalunya, sobre l’elaboració d’un pla d’àrees de connexió biològica
a Catalunya (1998), la qual insta el Govern a l’adopció d’unes directrius
estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques
i paisatgístiques, resolució que es troba a la base d’aquest document
de directrius sobre connectivitat ecològica. El nou Estatut d’Autonomia
de Catalunya (2006) atribueix a la Generalitat les competències
exclusives en l’establiment i la regulació de les figures de protecció
d’espais naturals i de corredors biològics.
1.4. Estructura de les directrius
Aquestes directrius s’han elaborat seguint criteris de caire sectorial
i es presenten agrupades en els deu capítols següents: planejament
territorial; espais naturals protegits; espècies amenaçades
i protegides; xarxa viària i altres infraestructures lineals; espais
fluvials; agricultura; urbanisme; ús dels recursos biològics; avaluació
ambiental i, finalment, un capítol dedicat a recerca, informació
i participació.
Les directrius van seguides de tres annexos:
L’annex 1 conté un glossari amb les definicions dels conceptes clau
que s’han emprat en aquestes directrius.
L’annex 2 conté la relació dels nous instruments que les directrius
proposen desenvolupar.
L’annex 3 conté les normes i plans que les directrius proposen completar,
i presenta de manera resumida algunes de les implicacions
normatives i sobre el planejament d’aquestes directrius.
A la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es complementen
aquestes directrius amb un recull dels diferents documents
i instruments internacionals i comunitaris relacionats amb la connectivitat
ecològica, un llistat d’estudis i informes d’àmbit més local, que
no pretén ser exhaustiu però sí representatiu de diferents tipus de
treballs realitzats, i, també, un recull de la normativa i dels plans que
tenen incidència sobre la connectivitat ecològica a Catalunya, tant si
són d’àmbit català com estatal. Aquesta documentació es pot consultar
a l’adreça http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/inici.jsp
2. Desenvolupament sectorial
de les estratègies de
connectivitat ecològica
2.1. Planejament territorial
En el marc del planejament territorial, l’afavoriment de la connectivitat
ecològica i paisatgística és una estratègia bàsica per millorar
la conservació de la biodiversitat, especialment en territoris fragmentats:
consolidar la xarxa d’espais naturals protegits, complementar-
los amb zones perifèriques de protecció, establir zones de
restauració, determinar els usos admissibles en aquests espais i, especialment,
promoure la connectivitat ecològica entre tots els components
del medi natural o de valor per a la biodiversitat.
Es tracta del principi d’integritat ecològica: s’han de protegir els processos
ecològics necessaris per garantir la viabilitat de les espècies i
mantenir els hàbitats dels quals depenen per a la realització de les
seves funcions biològiques (migració, dispersió, intercanvi genètic,
etc.), i per poder respondre als canvis ambientals (canvi climàtic, contaminació,
etc.) o catastròfics (incendis forestals, tempestes, secades,
esllavissaments, etc.).
El planejament territorial és el marc adequat per tenir en compte
l’ampli abast dels processos ecològics i passar d’una visió d’espais naturals
aïllats a una autèntica xarxa ecològica, en la qual es garanteixi
la funcionalitat ecològica del conjunt del territori a través del
manteniment de la connectivitat ecològica dels sistemes naturals a
escala regional i comarcal.
És, doncs, en el marc del planejament territorial on s’ha de definir
aquesta xarxa ecològica bàsica, la qual caldrà, però, complementar amb altres mesures que les diferents polítiques sectorials
puguin establir, de les quals donen compte els capítols següents.
Antecedents internacionals i europeus.
A Europa, la primera concreció
formal d’aquest model va ser la proposta de xarxa ecològica
paneuropea que proposa l’Estratègia paneuropea per a la diversitat
biològica i paisatgística, impulsada pel Consell d’Europa
el 1995, i que també es recollia a les recomanacions de la Conferència
de Ministres Europeus de Medi Ambient dins el marc del
procés «Medi Ambient a Europa» (2003). D’altra banda, l’Estratègia
de la Comunitat Europea en matèria de biodiversitat (1998)
atribueix al planejament territorial la funció d’adoptar mesures
per a la conservació de la biodiversitat en el conjunt del territori.
L’anomenat Missatge des de Malahide de la Unió Europea (2005)
avança una mica més la concreció i estableix que el planejament
territorial ha de garantir el manteniment i la millora de la funcionalitat
ecològica del territori i la coherència de la xarxa Natura
2000.
Estudis i propostes locals. De l’anàlisi dels diferents estudis sobre
connectivitat ecològica realitzats a escala de Catalunya o de les entitats
administratives o regions naturals, es constata que s’han
fet aportacions significatives per a l’establiment de metodologies
que permeten dissenyar un model d’ordenació coherent del terri-
Efecte barrera
tori. Generalment, la proposta final d’aquests treballs esdevé un
primer model d’ordenació integrada i sostenible del territori i contribueix
a estructurar-lo a partir del manteniment de la connectivitat
ecològica general.
Per altra banda, aquests mateixos estudis mostren amb molta claredat
que caldria plantejar les estratègies connectives sempre a l’escala
de regions naturals, conques hidrogràfiques o ecosistemes, i no
pas d’àmbits administratius o jurídics. Això no impedeix, però, concretar
les seves propostes a un àmbit administratiu o de planificació
determinat, sempre que els estudis de connectivitat ecològica
s’hagin realitzat a l’escala i a l’àmbit natural adequat.
Normativa, plans i directrius. En desenvolupament de la Llei
23/1983, de política territorial, la Llei 1/1995, per la qual s’aprova
el Pla territorial general de Catalunya, estableix que aquest Pla
és l’instrument que ha de definir els objectius per aconseguir el
desenvolupament sostenible, l’equilibri territorial i la preservació
del medi ambient a Catalunya. És en aquest marc que el Pla territorial
general de Catalunya defineix els espais que poden ser objecte
de protecció en el planejament territorial parcial, entre els
quals ja s’inclouen un cert nombre de figures d’interès connectiu,
com ara: espais de lligam o de relació entre els espais del PEIN;
terrenys forestals situats a la capçalera i a les ribes de rius; espais
de la xarxa hidrogràfica que poden actuar com a corredors biològics
i assegurar la continuïtat de la xarxa dels espais objecte de protecció;
espais agrícoles amb valor ecològic que donin continuïtat a la
trama de sòls no urbanitzables; etc. A més, les directrius generals
del Pla territorial general de Catalunya indiquen explícitament que
cal tractar tots aquests espais com un sistema territorial integrat
d’espais naturals que ofereixi un continu natural i, d’aquesta manera,
asseguri la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable a
tot el territori.
Aquests principis genèrics tenen una traducció força adequada en
els plans territorials que actualment s’estan elaborant (plans territorials
parcials i plans directors territorials), com mostra l’únic pla de la nova generació aprovat fins ara: el Pla territorial parcial
de l’Alt Pirineu i Aran (2006). De fet, en el nou planejament territorial,
la política de sòl no urbanitzable ha esdevingut un component
tan important de la planificació com la política d’infraestructures
o d’urbanització, i té com a principi rector assegurar les
connexions ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat
i el funcionament dels ecosistemes. És amb aquesta nova
visió que el planejament territorial no només delimita i protegeix
els principals connectors ecològics i els inclou, juntament amb
els espais naturals protegits i de major valor natural, en una xarxa
de sòl no urbanitzable de protecció especial, sinó que també integra
alguns principis relacionats amb la connectivitat ecològica en
el planejament urbanístic i les polítiques sectorials d’aplicació en el
territori. Un aspecte sempre controvertit i de resolució complexa és
el de les instal·lacions i infraestructures que es permeten establir
en el sòl no urbanitzable.
Resta esmentar que la política del paisatge pot esdevenir una via
interessant a l’hora d’adoptar estratègies connectives en molts
àmbits diversos. D’acord amb la Llei 8/2005, de protecció, gestió i
ordenació del paisatge, correspon als catàlegs del paisatge establir
els objectius de qualitat que han de complir i elaborar propostes
i mesures destinades a integrar el paisatge en el planejament territorial
i urbanístic. En el document Prototipus de catàleg de paisatge,
bases conceptuals, metodològiques i procedimentals per
elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya, realitzat per l’Observatori
del Paisatge el 2005, les qüestions relacionades amb la
connectivitat ecològica es tenen en compte en la identificació dels
valors del paisatge i en la valoració dels impactes que els afecten,
i esdevenen objectius prioritaris prou clars a l’hora d’establir
les normes, directrius i recomanacions dirigides als plans territorials.
Directrius
1. El procés de revisió del planejament
territorial haurà de garantir
que s’incloguin entre els seus
objectius els principis de manteniment
de la connectivitat
ecològica i de la funcionalitat
dels ecosistemes, de prevenció
de la fragmentació del territori i
de restauració de la connectivitat,
a tot arreu on s’escaigui.
Consegüentment, caldrà desenvolupar
l’actual model de planejament
territorial basat en una
política on el sòl no urbanitzable
esdevingui un component del
planejament tan important com
la política d’infraestructures o
d’urbanització, i en la definició
d’una xarxa físicament contínua
i coherent d’espais naturals i
seminaturals en el seu àmbit
d’aplicació, tot i que cal ser especialment
curosos en els aspectes
següents:
a) El planejament territorial s’ha
d’adaptar als requeriments
del manteniment de la connectivitat
ecològica i no pas
a l’inrevés, i ho ha de fer basant-
se en els millors coneixements
científics disponibles.
b) Caldrà plantejar les estratègies
connectives tenint en
compte les regions naturals,
conques hidrogràfiques o ecosistemes en què s’insereixen,
i no limitar-les als
àmbits jurídics o administratius.
c) En la xarxa de sòl no urbanitzable
de protecció especial
que s’estableix en els
nous plans territorials, caldrà
garantir la connectivitat ecològica
bàsica entre tots els
espais naturals que gaudeixin
d’algun grau de protecció.
d) S’han de seleccionar adequadament
els usos i les
pràctiques compatibles en
els espais amb valor per a la
connectivitat ecològica, com
ara els agropecuaris extensius,
per assegurar que a la
llarga el seu efecte aïllat o
acumulatiu no pugui afectar
els valors que es volien protegir.
2. En l’actual procés de redacció i
tramitació de plans territorials,
caldrà:
a) Fixar criteris per a la connectivitat
ecològica en el
planejament urbanístic i les
polítiques sectorials.
b) Tramitar i aprovar al més
aviat possible els plans territorials
parcials i els plans directors
territorials actualmente en elaboració, i redactar amb
celeritat els que encara queden
pendents.
c) Revisar el Pla territorial parcial
de les Terres de l’Ebre
per adaptar-lo al nou model
de planejament territorial vigent,
d’acord amb els seus
objectius ambientals.
d) Per recuperar els perjudicis
causats a la connectivitat
ecològica i paisatgística durant
els anys de manca de
planejament territorial, cal
que el departament competent
en la matèria prevegi la
restauració de la connectivitat
ecològica i paisatgística
en els principals punts crítics
que existeixen a Catalunya
en l’àmbit de l’ordenació del
territori.
3. Elaborar un Pla territorial sectorial
de connectivitat ecològica
de Catalunya, vertebrat amb el
nou Pla territorial general de
Catalunya i amb els plans territorials
parcials que són en curs
d’elaboració, que identifiqui i
qualifiqui els espais més importants
per a la connectivitat ecològica,
amb l’objectiu de contribuir
a definir la xarxa ecològica
de Catalunya, juntament amb el
sistema d’espais naturals protegits.
Entre les principals prioritats
hi hauria:
a) Identificar els trams fluvials
d’especial valor per a la connectivitat
ecològica, com són
els que connecten o complementen
els espais naturals
protegits.
b) Identificar els sectors prioritaris
d’atermenament del domini
públic hidràulic i de la
zona inundable en els trams
fluvials crítics per a la connectivitat
ecològica.
c) Identificar els espais naturals
protegits on calgui impulsar
la revisió dels límits per connectar
polígons físicament
separats o per connectar-los
amb altres espais naturals
protegits propers.
d) Identificar els plans especials
d’espais naturals protegits
que cal revisar a partir
de criteris de connectivitat
ecològica.
e) Identificar els principals espais
agraris extensius, de
més interès per a la connectivitat
ecològica.
4. Promoure la cooperació transfronterera
(entre comunitats autònomes
i els estats o les regions
dels estats veïns) per
aplicar programes territorials
conjunts en els aspectes següents:
a) Satisfer els requeriments de
connectivitat a llarga distància
que presenten determinades
espècies, com pot
ser el cas d’espècies d’amplis
dominis vitals, ocells
migradors, espècies marines,
etc.
b) Participar activament en projectes
transnacionals d’interès
connectiu: la xarxa ecològica
paneuropea, el gran
corredor de muntanya Cantàbric-
Pirineus-Massís central
francès-Alps, etc.
c) Utilitzar els instruments financers
de la Unió Europea
(INTERREG III, URBAN II, LIFE+, etc.) per desenvolupar
projectes transfronterers
sobre la connectivitat ecològica
del territori, amb valor
demostratiu.
Altres directrius relacionades:
Espècies amenaçades i protegides:
10; 13.
Espais fluvials: 25.
2.2. Espais naturals protegits
En les polítiques de conservació de la biodiversitat, l’establiment
d’espais naturals protegits és la primera mesura que s’ha d’adoptar
bo i procurant que abasti tots els tipus d’espais on es concentren els
principals valors de patrimoni natural. Ara bé, tot i ser indispensable,
i constituir el nucli de les polítiques de conservació de la natura,
l’establiment de sistemes d’espais naturals protegits no és suficient
per garantir el manteniment de la biodiversitat a llarg termini, ni tan
sols al seu interior, si aquests espais no s’integren en una xarxa més
àmplia, que permeti la seva connexió funcional amb la matriu formada
per la resta de components del medi natural.
La planificació territorial ha d’establir un model de xarxa ecològica
funcional que garanteixi el manteniment de la connectivitat ecològica
per al conjunt del territori. El nucli d’aquesta xarxa, el constituiran
els espais naturals protegits i les connexions que els completen.
Aquesta visió més funcional, i menys estàtica, del paper dels espais
naturals protegits tindrà necessàriament repercussions en el seu disseny
(mida, forma, localització, etc.), en la selecció dels espais i dels
hàbitats que han de ser objecte de protecció i en la seva gestió, la qual
no s’haurà de circumscriure a l’àmbit tancat d’un determinat espai
natural protegit, sinó que haurà de tenir en compte les àrees d’influència
que siguin pertinents com, per exemple, la hidrològica,
cinegètica, turística, etc.
És en aquest marc conceptual que l’establiment de noves figures de
protecció, o la protecció d’hàbitats fins ara poc considerats, adquireix
una especial significació. Juntament amb la necessitat de completar
l’actual sistema d’espais naturals protegits, s’ha de promoure l’establiment
de corredors biològics entre si i amb els espais naturals que
els envolten i dissenyar-los en funció de les espècies que són objecte
de protecció en cada espai natural protegit i que se’n poden beneficiar.
La protecció addicional d’hàbitats especialment valuosos (aiguamolls,
boscos madurs, etc.) o d’especial significació per a les espècies migratòries
(espais costaners, zones agrícoles de secà, etc.) i que puguin
actuar de passeres d’hàbitat ha de completar aquesta xarxa bàsica.
Antecedents internacionals i europeus. Mentre que el Conveni sobre
la diversitat biològica (1992) proposa incrementar el grau de
protecció de les zones que envolten els espais naturals protegits, el
Missatge des de Malahide (2005) ho concreta més i suggereix completar
els espais naturals protegits amb corredors biològics. Aquest
és un aspecte que la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació
dels ocells silvestres, i el Conveni sobre la conservació de les espècies
migratòries d’animals silvestres (1979) reforcen, especialment
en el cas de determinats hàbitats, com, per exemple, les zones
humides, que són d’especial interès per a nombroses espècies migratòries.
Estudis i propostes locals. Els estudis realitzats a Catalunya sobre la
connectivitat ecològica dels espais inclosos en el Pla d’espais d’interès
natural (1992), així com els que s’han dut a terme en un cert
nombre d’espais naturals protegits, de manera més aprofundida,
mostren clarament el grau d’aïllament biològic que molts ja pateixen,
sobretot a la zona litoral i prelitoral i a la depressió central, i
proposen mesures concretes per posar-hi remei o per garantir que les
connexions ecològiques actuals es puguin mantenir enfront de
les pressions i els impactes que les amenacen. També es palesen les
insuficiències de l’actual política de protecció de zones humides, ja
que, malgrat les nombroses disposicions legals que les protegeixen i
els inventaris que s’han dut a terme, la seva protecció efectiva encara
no està garantida.
Normativa, plans i directrius. La Llei 12/1985, d’espais naturals, va
representar, en el moment de la seva aprovació, una notable aportació
en la política de conservació del medi natural, però amb els canvis
que han ocorregut des d’aleshores, tant a Catalunya com a escala
global, els avenços realitzats en els camps de la biologia de la
conservació i de l’ecologia del paisatge, les millores de les tècniques
de conservació i de restauració, així com la considerable experiència
assolida en la gestió del medi natural d’ençà de la seva aprovació,
aquesta Llei ha quedat, en bona part, desfasada. Les qüestions relacionades
amb la connectivitat ecològica en són un clar exemple, ja
que no hi apareixen. Per altra banda, la tipologia d’espais naturals
protegits que establia ha estat també superada per l’aparició de noves
figures, o necessitats, de protecció.
Consideracions similars es podrien fer en el cas de les normes del Pla
d’espais d’interès natural (1992), tot i que el seu Programa de desenvolupament
ja especifica que s’han de determinar els criteris i les
mesures necessàries per garantir el manteniment de les connexions
biològiques entre els espais inclosos en el Pla, uns espais que l’actual
Pla territorial general de Catalunya (1995) ja considera de valor intrínsec,
i, per tant, com a objecte de protecció.
Diferents treballs elaborats pel Departament de Medi Ambient i
Habitatge i per Barcelona Regional han permès disposar d’una primera
imatge de les principals connexions ecològiques i paisatgístiques
que caldria assegurar entre el sistema d’espais naturals protegits.
Els criteris relacionats amb el manteniment de la connectivitat
ecològica s’han incorporat de manera força completa a l’Avanç de directrius
per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000, atès que
als espais inclosos a aquesta xarxa es promou, entre altres mesures,
el manteniment de marges vegetats en els espais agraris, la conservació
del bosc de ribera en els espais fluvials, la permeabilització de
les infraestructures hidràuliques, l’adopció de mesures correctores
de punts negres de la xarxa viària i elèctrica, etc.
A més, durant els darrers anys, la connectivitat ecològica s’ha incorporat
satisfactòriament en molts dels plans especials elaborats o visats per diverses administracions, com ara els plans dels parcs naturals
del Montseny, Cap de Creus, Zona Volcànica de la Garrotxa,
etc., així com en les propostes de nous espais naturals de protecció
especial, com és el cas de les capçaleres del Ter i del Freser.
Directrius
5. Replantejar l’actual Llei 12/1985,
d’espais naturals, per tal que esdevingui
una llei general de biodiversitat
i patrimoni natural que
tingui en compte, entre altres temes,
els relacionats amb la connectivitat
ecològica, especialment
els següents:
a) Incloure, entre els seus objectius
bàsics, el manteniment
de la connectivitat ecològica
i la funcionalitat dels
ecosistemes.
b) Establir una nova figura de
protecció, el corredor biològic,
per a la protecció d’espais
d’interès connectiu per
a determinades espècies.
c) Considerar com a espais naturals
protegits els diferents
tipus d’espais naturals d’interès
per a la connectivitat
ecològica que el departament
competent en matèria
ambiental inventariï, com són
les zones humides, els espais
i hàbitats que requereixin
una protecció, temporal
o permanent, en aplicació
dels plans de recuperació
d’espècies amenaçades, així
com aquells que s’estableixin
en desenvolupament
d’altres normes ambientals,
com la Llei 22/2003, de protecció
dels animals, o els
tractats internacionals.
d) Cercar figures adequades
per a la protecció i la gestió
d’altres espais naturals d’interès
connectiu, com poden
ser els transfronterers, ja sigui
entre comunitats autònomes
o estats, els ecotons de
ribera, els hàbitats agroforestals
i, també, els espais
naturals d’interès local o comarcal.
6. Garantir que els plans especials
de protecció del medi natural i
del paisatge, els plans d’ordenació
dels recursos naturals i
qualsevol altre tipus de pla de
delimitació o de gestió d’espais
naturals protegits, que s’elaborin
d’ara endavant, valorin sempre la connectivitat ecològica,
tant dins de l’espai protegit com
entre aquest i els altres components
del medi natural que l’envolta,
especialment pel que fa a
les espècies i al funcionament
dels ecosistemes que s’hi protegeixen.
La delimitació de l’espai,
la seva zonificació i el model
de gestió que s’estableixi caldrà
que tinguin en compte les consideracions
funcionals de la
connectivitat ecològica i a l’escala
que li sigui més idònia.
7. Establir instruments de manteniment
o recuperació de la connectivitat
ecològica del sistema
d’espais naturals protegits, basats
en les línies següents:
a) Revisar els límits d’aquells
espais naturals protegits on
sigui possible connectar diversos
polígons físicament
separats o connectar-los amb
altres espais naturals protegits
propers.
b) Desenvolupar i aplicar la nova
figura de corredor biològic
que s’ha proposat establir
en aquells casos en què
els requeriments de conservació
de determinades espècies
justifiquin protegir un
determinat espai natural amb
aquest propòsit.
c) Establir mesures de planificació
i de gestió per disminuir
els efectes de la fragmentació
interna que ja pateixen alguns
espais naturals protegits,
prioritzant aquells més
fragmentats.
8. Aprovar l’Inventari de zones humides
de Catalunya i la seva
delimitació, i completar-lo en el
marc del Pla de conservació i
recuperació de les zones humides
a Catalunya previst. Aquest
Pla hauria de:
a) Identificar antigues zones humides
dessecades que cal
restaurar.
b) Identificar indrets per crearne
de noves, en llocs hidrològicament
viables que, entre
altres valors, siguin d’interès
per a les espècies migratòries,
considerant les distàncies
i els emplaçaments
òptims, com a mesura compensatòria
per les pèrdues
de passeres que han sofert
llurs corredors migratoris.
c) Definir mesures de restauració,
manteniment i gestió per
a totes les zones humides
que hi siguin incloses.
Altres directrius relacionades:
Planejament territorial: 3c; 3d.
Activitat agrària: 35b; 36d.
Recerca, informació i participació:
62c.
2.3. Espècies amenaçades i protegides
La política de protecció de les espècies, especialment de les que estan
amenaçades, hauria de tenir el mateix grau de desenvolupament que
la d’espais naturals protegits, però no ha estat així. Les valoracions
realitzades mostren que s’han aconseguit alguns resultats força positius
en l’aplicació de mesures directes per a les espècies amenaçades
o protegides (reintroduccions, control d’àrees de nidificació, cria
en captivitat, etc.), però que existeix una manca d’efectivitat a l’hora
de conservar els hàbitats dins les seves àrees de distribució, o en
les seves rutes migratòries, llevat d’algunes espècies molt localitzades.
Tot i les dificultats existents a l’hora de definir mesures coherents
per al conjunt de l’àrea de distribució de les espècies amenaçades,
ja que, generalment, abasten amplis sectors del territori amb diferents
tipus d’hàbitats i graus de transformació, aquestes es poden superar,
en part, si s’integren en el marc de les estratègies de connectivitat
ecològica, ja que l’oportunitat de definir i establir grans
àmbits de connexió ecològica i corredors biològics destinats a espècies
concretes pot permetre superar l’eficàcia de les polítiques basades
en la protecció de reserves isolades.
Tanmateix, no totes les espècies amenaçades i protegides són igualment
sensibles a la fragmentació o als efectes de les barreres. Per a
algunes és un problema lleu, mentre que per a d’altres pot ser la causa
principal del seu declivi o extinció. Altrament, la conservació d’algunes
espècies es veu amenaçada per l’expansió d’espècies al·lòctones
invasores, un aspecte que també cal tenir en compte.
Antecedents internacionals i europeus. La conservació de les espècies
en el conjunt de la seva àrea de distribució, tant a dins com a
fora dels espais naturals protegits i en entorns amb diferents graus
de transformació humana, és una de les prioritats del Conveni relatiu
a la diversitat biològica (1992), del Conveni sobre la conservació
de les espècies migratòries d’animals silvestres (1979), de les directives
comunitàries sobre ocells i hàbitats, i del Protocol per a les àrees especialment protegides i per a la diversitat biològica a la Mediterrània
(1995).
Aquests mateixos documents normatius, així com l’Estratègia de la
Comunitat Europea en matèria de biodiversitat (1998) i el Missatge
des de Malahide (2005), recorden que la conservació comporta també
l’adopció de mesures de recuperació de les espècies més amenaçades,
mesures que sovint es concreten en els anomenats plans de
recuperació o de conservació, els quals, d’acord amb el Pla d’acció
de biodiversitat per a la conservació dels recursos naturals (2001),
cal que prevegin les actuacions que s’han d’aplicar des dels diferents
sectors.
L’existència de plans de recuperació que estableixin les mesures de
conservació dins l’àrea de distribució de cada espècie serà de molta
utilitat a l’hora d’incloure aquestes previsions en el marc de la planificació
territorial per a la definició de la xarxa ecològica, per a
l’establiment d’espais naturals protegits i de corredors biològics,
per a la seva inclusió en els plans de conca o per a la conservació i
la millora de determinades estructures vegetals linears en espais
rurals.
Normativa, plans i directrius. La normativa catalana pel que fa a la
protecció de les espècies és escassa i ha quedat desfasada. Això no
obstant, cal remarcar que la Llei 22/2003, de protecció dels animals,
Corredor biològic
estableix que els instruments de planejament territorial i urbanístic
han d’assegurar la conservació i la recuperació dels hàbitats
de les espècies protegides i que s’han de conservar els espais utilitzats
per les espècies migratòries, mesures aquestes que, si s’apliquessin,
podrien repercutir favorablement en el manteniment de
la connectivitat ecològica general del territori i dels corredors biològics
útils per a determinades espècies. Aquesta Llei i la seva actualització
posterior (Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi
ambient) inclouen una llista d’espècies protegides, però en contra
del que es preveu en l’àmbit estatal (Llei 4/1989, de conservació
dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre), així com del que
han desenvolupat altres autonomies, no es preveu la creació d’un
catàleg d’espècies amenaçades, ni l’establiment dels plans de recuperació
o conservació de les espècies catalogades. Malgrat tot, a
Catalunya s’han aprovat uns pocs plans de recuperació i de conservació
per a un nombre molt reduït d’espècies de la fauna.
Aquests plans de recuperació inclouen una descripció de les àrees
de distribució d’aquestes espècies, que sol correspondre amb l’àmbit
del pla en qüestió, i que té molta utilitat des del punt de vista
de la connectivitat ecològica.
Directrius
9. El departament competent en
matèria ambiental procedirà a
la revisió de la Llei 22/2003, de
protecció dels animals, amb
l’objectiu d’incorporar-hi la necessitat
d’elaboració dels llibres
vermells de les espècies
de la fauna i de la flora, d’establir
el Catàleg de les espècies
amenaçades de Catalunya i de
redactar els plans de recuperació
o de conservació de
les espècies catalogades amb
les corresponents previsions
sobre connectivitat ecològica.
Això comporta tenir en compte
els àmbits de distribució
globals i la coordinació amb
els plans de recuperació o de
conservació promoguts per
les comunitats autònomes o
els estats veïns. Aquestes normes
s’haurien d’integrar en la
futura llei de biodiversitat i patrimoni natural. Per reglament,
es determinaran el contingut
d’aquests plans i els mecanismes
d’aprovació i d’integració
de les seves determinacions
a les diferents polítiques
sectorials, fent especial esment
als seus aspectes funcionals.
10. El departament competent en
matèria ambiental elaborarà,
difondrà i posarà en domini
públic mapes de connectivitat
de les espècies amenaçades a
una escala adequada per a la
seva utilització en la planificació
territorial, el planejament
urbanístic, el disseny d’infraestructures
i l’avaluació ambiental
estratègica i d’impacte
ambiental, tot indicant i actualitzant
els punts crítics pel que
fa a l’efecte barrera de les infraestructures
o dels espais urbanitzats
i aquells punts amb
un alt grau d’accidentalitat
(atropellaments, col·lisió amb
línies elèctriques, etc.). En
aquesta cartografia també s’indicaran
les principals vies de
dispersió o migració i els punts
d’aturada de les espècies migratòries.
Aquests mapes tindran
en compte les àrees de
distribució actuals i potencials,
així com les amenaces.
11. El departament competent en
matèria ambiental redactarà,
aprovarà i mantindrà actualitzats
els plans de recuperació
o de conservació de totes les
espècies catalogades, indicant
de manera explícita les
mesures de caire territorial necessàries
per a la seva aplicació
i, en especial, les prioritats
en l’establiment i manteniment
de connectors ecològics i corredors
biològics i en la superació
de punts crítics en relació
amb les barreres, especialment
les que causen les infraestructures
lineals.
12. La potenciació de la connectivitat
ecològica tindrà cura,
però, de no afavorir la dispersió
d’espècies invasores, especialment
en aquells casos
en què són, o poden esdevenir,
una amenaça per a la conservació
de la biodiversitat o
poden causar impactes econòmics
negatius.
13. El departament competent en
matèria territorial i urbanística
i l’Administració local en el
desenvolupament de les seves
competències urbanístiques
vetllaran per tal que en els
seus àmbits territorials s’integrin
de manera adequada els
requeriments de conservació
de les espècies protegides i
catalogades, així com les passeres
d’hàbitat o de refugi per
a les espècies migratòries. Els
corresponents estudis d’impacte
ambiental o informes ambientals o de sostenibilitat
ambiental justificaran que el
model d’ordenació adoptat no
limita les possibilitats de desplaçament,
dispersió o migració
d’aquestes espècies. Les
consideracions precedents
també es tindran en compte
en els projectes relacionats
amb noves infraestructures lineals
i transversals (xarxa viària,
línies elèctriques, canals
de regadiu, preses, etc.) i en
les instal·lacions que s’implantin
en sòl no urbanitzable (parcs
eòlics, equipaments d’utilitat
pública, etc.).
14. L’Administració establirà línies
d’ajuts destinats a fomentar les
actuacions de conservació i recuperació
de la fauna i la flora
amenaçades, i seran una de
les prioritats en la seva concessió
les mesures que tinguin
per objecte fomentar la implicació
d’agents públics i privats,
en especial el sector
agrari, per a l’establiment o el
manteniment de corredors biològics
o l’eliminació de punts
crítics per al desplaçament
d’espècies de fauna amenaçades
o protegides que siguin
sensibles a la fragmentació.
Altres directrius relacionades:
Planejament territorial: 4a.
Espais naturals protegits: 7b.
Xarxa viària i altres infraestructures
lineals: 15b; 23c; 24.
Espais fluvials: 26b.
Activitat agrària: 35b.
Recerca, informació i participació:
62c.
2.4. Xarxa viària i altres infraestructures lineals
Les infraestructures lineals (viàries, ferroviàries, elèctriques, hidràuliques,
etc.) han estat considerades, a Catalunya, com un dels
principals responsables de la fragmentació del territori, juntament
amb el desenvolupament urbà i l’agricultura intensiva, que han provocat
una disminució de la connectivitat i de la funcionalitat ecològica
en extensos àmbits territorials. En el cas de les espècies de la
fauna, les infraestructures viàries provoquen la fragmentació dels seus
hàbitats, la separació de les seves poblacions i la limitació dels
seus desplaçaments. Els efectes negatius sobre certes poblacions faunístiques,
per exemple, els insectes pol·linitzadors, fan que també
se’n puguin veure afectades moltes espècies de la flora que en depenen
per reproduir-se.
Un altre efecte de la majoria d’infraestructures lineals, especialment
quan no s’han aplicat les mesures per reduir-ne l’efecte barrera i facilitar
el pas de les espècies de la fauna, és la mortalitat que pateixen
nombroses espècies quan intenten travessar-les: atropellaments, xocs,
electrocució, ofegament, etc. També, com a efecte associat a la majoria
d’infraestructures, hi ha la contaminació atmosfèrica, acústica,
lluminosa o electromagnètica que generen els vehicles o l’energia que
hi discorre, fet que provoca el deteriorament dels hàbitats adjacents,
que poden deixar de ser adequats per a moltes espècies sensibles, a
banda de causar desorientació en els desplaçaments d’altres espècies.
Les infraestructures lineals també poden produir la fragmentació de
l’espai agrari i de la seva extensa xarxa de camins rurals, sovint emprat
per als desplaçaments de moltes espècies. Finalment, hi ha efectes
negatius relacionats amb l’increment de l’activitat humana a
l’entorn de les infraestructures i el creixent grau d’accés amb vehicles
motoritzats a espais naturals abans poc freqüentats, la qual cosa
encara incrementa més el seu efecte barrera, que per a algunes espècies
és més físic i per a d’altres més etològic.
Entre els principis ambientals exigibles a l’hora de planificar, dissenyar,
construir i mantenir tota nova infraestructura, el manteniment
de la connectivitat i dels fluxos ecològics ha d’esdevenir un
objectiu prioritari. És així que per minimitzar o, fins i tot, evitar la
fragmentació caldrà seguir el cicle de prevenció, mitigació, compensació
i manteniment adequat en tota nova infraestructura i fer-ho en
el marc del territori en què aquesta s’emplaça, de manera que s’adapti
a les característiques dels components del seu medi natural i
del seu paisatge (hàbitats, espècies, poblacions, etc.).
Les qüestions relacionades amb la connectivitat ecològica i l’efecte
barrera de les infraestructures s’han de tenir en compte en totes
les etapes per les quals passa qualsevol nova infraestructura: els estudis
previs, moment adequat per prevenir els impactes; el projecte
de traçat i el projecte constructiu, quan s’han d’adoptar les mesures
de mitigació i compensació corresponents; la construcció, quan
s’ha de vetllar per l’adequada aplicació de les mesures correctores
adoptades; el funcionament, etapa en què s’han d’adoptar les mesures
de seguiment de l’efectivitat de les mesures aplicades i procedir
al seu manteniment, o correcció si s’escau.
A l’hora de plantejar mesures de correcció de l’efecte barrera de les
infraestructures lineals, cal començar amb un plantejament preventiu
i veure tot el que es pot evitar en el moment del disseny i la concepció
de la infraestructura i no limitar-se a l’addició, gairebé automàtica,
de dispositius de correcció a posteriori. L’establiment de
passos de fauna no és tampoc l’única solució, ja que, sovint, les mesures de condicionament de les estructures transversals ja existents
poden ser fàcils d’adaptar, tenir els mateixos resultats i representar
un cost molt menor. Tot això no exclou, però, que s’hagin de preveure
passos específics per a determinades espècies de la fauna, o
que, quan s’interceptin àrees molt sensibles o corredors biològics importants,
sigui necessari construir passos de notables dimensions que
esdevinguin connexions efectives entre els hàbitats i les poblacions
d’un costat i l’altre de la infraestructura.
D’altra banda, caldrà també aplicar mesures de correcció en les infraestructures
existents quan es posi en evidència que causen un impacte
negatiu pel que fa a l’aïllament d’espais naturals protegits, la
interrupció de corredors ecològics o la fragmentació d’hàbitats i de
poblacions d’espècies amenaçades. Atesa la gran densitat d’infraestructures
lineals que existeix actualment a Catalunya, i el fet que
la majoria s’han construït sense incorporar aquests criteris, esdevé
necessari disposar d’un pla de desfragmentació del territori en relació
amb les infraestructures lineals, com ja han fet altres països
europeus.
En tot el procés de permeabilització de les infraestructures de transport
(de vehicles, aigua, energia, etc.), tant de nova construcció com
de les ja existents, cal establir un programa de seguiment de l’efectivitat
de les mesures adoptades i així determinar si hi ha algun problema
en el seu disseny o manteniment, valorar fins a quin grau re-
Ecoducte
dueixen l’impacte de la fragmentació i avaluar si compleixen la seva
finalitat a llarg termini.
Antecedents internacionals i europeus. La necessitat d’evitar i de
corregir els impactes de les infraestructures és especialment assenyalada,
entre altres, pel Conveni sobre la conservació de les espècies
migratòries d’animals silvestres (1979) i els acords que el desenvolupen,
en l’Estratègia de la Comunitat Europea en matèria de
biodiversitat (1998) i en el Missatge des de Malahide (2005). Altrament,
els treballs efectuats en el marc de l’Acció COST 341, una de
les línies de recerca establertes en el marc de la cooperació europea
en el camp de la recerca científica i tècnica per donar respostes als
problemes generats per l’efecte barrera de les infraestructures, han
donat resultats força positius i han aportat solucions pràctiques i factibles
a la major part dels problemes que poden causar les infraestructures
de transport.
Estudis i propostes locals. Els estudis realitzats a Catalunya en relació
amb la connectivitat ecològica coincideixen a destacar l’important
efecte fragmentador que les infraestructures lineals causen en
moltes ocasions, a proposar solucions per a les noves infraestructures
que calgui construir i a destacar la necessitat de corregir les infraestructures
existents que resulten més problemàtiques. A més, solen
proposar un ventall de solucions tècniques que són aplicables i
susceptibles de donar bons resultats. La majoria d’estudis també
coincideixen en la necessitat de disposar d’un programa de seguiment
de l’eficàcia de les mesures adoptades i del seu correcte manteniment,
ja que s’ha constatat que no sempre és l’adequat. També
es reconeix que, durant els darrers anys, s’han construït algunes
infraestructures lineals que han resolt satisfactòriament aquests problemes
i, per tant, han esdevingut bons referents.
Els estudis realitzats en relació amb els impactes de la xarxa elèctrica
damunt l’avifauna destaquen com a més importants els impactes
provocats per l’electrocució d’aus de mida mitjana o gran en
línies elèctriques de distribució, tot i que en determinats indrets els
efectes per col·lisió també han de ser tinguts en compte. La mort
d’aus per electrocució no es produeix de manera aleatòria, sinó que
es concentra en un nombre reduït de suports, els que tenen unes
característiques electrotècniques que els fan especialment perillosos
i que es troben situats en determinats tipus d’hàbitats o en l’àrea de
distribució d’espècies susceptibles d’utilitzar-los com a punt d’aturada,
ja sigui en la migració, o com a punt de descans o de guaita.
A Catalunya ja s’han desenvolupat diverses experiències que han palesat
que la correcció dels suports elèctrics perillosos és fàcil de realitzar,
es pot fer amb uns costos relativament baixos, i els seus efectes
positius són molt significatius.
Normativa, plans i directrius. Pel que fa a la normativa catalana, la
Llei 7/1993, de carreteres, té com un dels seus objectius garantir
la integració dels valors mediambientals en la presa de decisions amb
incidència sobre el territori i vetllar per la integració paisatgística i
ecològica de la xarxa viària en el seu entorn, però no fa cap referència
al manteniment de la connectivitat ecològica i de la funcionalitat
dels ecosistemes. El Decret 293/2003, pel qual s’aprova el Reglament
general de carreteres, concentra gairebé totes les previsions de caire
ambiental en un únic instrument, l’estudi d’impacte ambiental, tot
i que estableix de manera específica que aquest estudi ha d’avaluar
els efectes de la infraestructura pel que fa a la fragmentació dels
hàbitats naturals. El departament competent en matèria d’infraestructures
viàries ha elaborat una sèrie de protocols de criteris
mediambientals d’obra civil força detallats i estableix que els projectes
constructius han d’incorporar un annex mediambiental.
La Llei 9/2003, de la mobilitat, fa referència a l’impacte ambiental de
les infraestructures viàries i del planejament relacionat amb la mobilitat,
però es fa des d’un enfocament ambiental molt general. El Pla
d’infraestructures de transport de Catalunya (2006) té com a primer
objectiu estratègic la sostenibilitat, però aquesta es considera bàsicament
en l’aspecte de reducció de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle
i d’estalvi energètic, de manera que altres aspectes ambientals
i d’integració territorial i ecològica de les infraestructures
no s’expliciten. Aquest aspecte està poc desenvolupat, així mateix, en
la seva avaluació ambiental estratègica.
Altrament, cal recordar que, en el marc estatal, la nova Llei 17/2005,
per la qual es regula el permís i la llicència de conducció per punts i
es modifica el text articulat de la llei de tràfic, circulació de vehicles
de motor i seguretat vial, preveu que, en cas de sinistre provocat per
una espècie cinegètica, es podran exigir responsabilitats als titulars
de la via pública si l’accident s’ha produït per deficiències en el seu
estat de conservació o de senyalització. Per aquest motiu, l’adequada
permeabilització de les infraestructures viàries esdevé, a més d’una
eina de conservació, una mesura de seguretat dels usuaris i la manera
d’evitar la reclamació de danys als seus titulars.
A Catalunya no existeix encara un marc legal que reguli la xarxa
elèctrica, i la normativa estatal (Llei 54/1997, del sector elèctric) no
incideix sobre els seus efectes ambientals. Un bon exemple d’aquesta
regulació, mínima i parcial, es pot trobar en relació amb l’estudi
d’impacte ambiental de les noves línies elèctriques, ja que aquest solament
es requereix en determinats casos (línies de transport o quan
s’afecta un espai protegit) i a partir de les previsions, no sempre coherents,
de diverses lleis. Escau recordar que set comunitats autònomes
ja han aprovat decrets de normes tècniques en instal·lacions
elèctriques per a la protecció dels ocells.
Directrius
15. Completar la Llei 7/1993, de
carreteres, i el seu reglament
(Decret 293/2003, pel qual s’aprova
el Reglament general de
carreteres) amb les consideracions
següents:
a) Incloure com a objectiu, a
la Llei i al Reglament, que
les carreteres es facin o es
millorin de manera que permetin
el manteniment, o la
restauració, si s’escau, de
la connectivitat ecològica.
b) Quan l’estudi informatiu
previ o el projecte de traçat
afecti espais naturals
protegits, no només s’ha
d’ajustar a les determinacions
de la legislació corresponent,
sinó que quan
es puguin afectar espècies
amenaçades o protegides,
s’han de tenir també en
compte les previsions de la
Llei 22/2003, de protecció
dels animals, i dels plans
que la desenvolupen.
c) L’estudi informatiu previ o
l’estudi de traçat d’una nova
infraestructura viària, o de
millora de vies ja existents,
integrarà adequadament la
connectivitat ecològica. Prèviament,
i si així se li requereix,
el departament competent
en matèria ambiental
haurà de facilitar totes aquelles
dades de caire ecològic
o relacionades amb les
espècies amenaçades o els
espais protegits que calguin
per a la redacció dels estudis
esmentats.
d) La previsió del Reglament
de carreteres que els estudis
d’impacte ambiental
han d’avaluar la fragmentació
dels espais naturals
que comporta la nova infraestructura
hauria d’esdevenir
també un component
de l’estudi de traçat
en aquells casos en què no
es requereixi la realització
d’un estudi d’impacte ambiental.
16. Evitar, tant com sigui possible,
provocar impactes acumulatius
i sinèrgics negatius per a
la connectivitat ecològica en
les noves infraestructures lineals,
o en la modificació de les
existents. Per aconseguir-ho:
a) En els estudis d’impacte
ambiental de qualsevol infraestructura
lineal es dedicarà
un apartat específic a
determinar si en el seu àmbit
d’influència hi ha algun
altre tipus d’infraestructura
o d’instal·lació, especialment
si hagués requerit, en
el moment de la seva construcció,
l’elaboració d’un
estudi d’impacte ambiental.
Si és així, es procedirà a
valorar si la nova infraestructura
pot produir impactes
acumulatius o sinèrgics
sobre la connectivitat ecològica
i s’adoptaran les mesures
necessàries per garantir
que les solucions
adoptades amb anterioritat
o les que es puguin proposar
actualment no perden
eficàcia. Si calgués realitzar
alguna modificació en les
infraestructures o instal·lacions
ja existents, o adoptar
mesures compensatòries,
aquestes haurien de
ser integrades en el nou
projecte.
b) En qualsevol obra de modificació,
millora o creació
de nous accessos d’una
carretera, per a la qual no
calgui estudi d’impacte
ambiental, el document d’avaluació
de la fragmentació
dels espais naturals que
s’ha proposat que formi
part de l’estudi de traçat
determinarà la incidència
sobre les mesures correctores
o de permeabilitat
adoptades amb anterioritat,
i garantirà que no es
veu disminuïda la seva eficàcia
o que no comporta
una disminució global de la
seva permeabilitat.
17. Elaborar unes noves normes
tècniques per al disseny i la integració
territorial, paisatgística
i ecològica de les carreteres,
i garantir així que es
tractin de manera adequada
els aspectes relacionats amb
la connectivitat ecològica tant
a l’estudi informatiu previ i al
projecte de traçat com al projecte
de construcció i als diferents
documents de caire
ambiental (estudi d’impacte
ambiental, annex mediambiental
del projecte constructiu,
etc.). Aquestes normes
tècniques —l’existència de les
quals és prevista en el Reglament
de carreteres vigent—
integraran també les Recomanacions
tècniques per al
disseny d’infraestructures que
interfereixen amb l’espai fluvial
(ACA, 2006), els Protocols de
criteris mediambientals d’obra
civil (GISA/REGSA, 2003) i les
solucions aportades en les publicacions
que sobre aquesta matèria ha editat el Departament
de Medi Ambient i Habitatge,
especialment el Manual
de prevenció i correcció dels
impactes de les infraestructures
viàries sobre la fauna
(1999) i el Recull d’accions per
minimitzar l’impacte de les infraestructures
viàries sobre el
territori (2000).
18. Aplicar totes les propostes anteriors
també a la xarxa ferroviària
i incorporar-les, doncs,
en la mesura que correspongui,
a la Llei 4/2006, ferroviària,
i a tot nou instrument
normatiu, de planejament o
constructiu que se’n derivi.
19. El departament competent en
matèria d’infraestructures viàries
vetllarà perquè els criteris
de connectivitat ecològica que
s’estableixin a Catalunya s’integrin
de manera adequada en
aquells plans i projectes d’infraestructures
impulsats per
altres administracions (plans i
projectes impulsats per les diputacions,
plans sectorials de
carreteres i ferroviari del Pla
estratègic d’infraestructures
del transport i el Pla de rodalies
del Ministeri de Foment,
xarxa viària i ferroviària transeuropea
de la Comissió Europea,
etc.).
20. El departament competent en
matèria d’aigües elaborarà un manual d’instruccions tècniques
per al disseny i la integració
territorial, ecològica i
paisatgística de la xarxa de
canals i sèquies i les basses
de rec, i proposarà mesures d’adequació
destinades a les que
ja existeixen.
21. En relació amb la Llei 9/2003,
de la mobilitat, i a les directrius
i els plans que la desenvolupen,
caldria:
a) Incloure entre els seus objectius
els d’integració territorial
i ecològica de les
infraestructures viàries a
través del manteniment de
la connectivitat ecològica i
de la funcionalitat dels ecosistemes.
b) Preveure que, entre els indicadors
de mobilitat que
avaluen l’impacte ambiental
i territorial, n’hi hagi de
relacionats amb la connectivitat
ecològica.
22. Pel que fa al Pla d’infraestructures
de transport de Catalunya,
caldria:
a) Incloure en el marc dels
seus objectius estratègics
sobre sostenibilitat ambiental
el d’integració territorial
i ecològica de les infraestructures
viàries a través
del manteniment de la connectivitat
ecològica i de la
funcionalitat dels ecosistemes.
b) Elaborar un Pla de millora
de la permeabilitat de la
xarxa viària existent, en
desenvolupament del Pla
d’infraestructures de transport
de Catalunya, que
identifiqui tots els trams de
la xarxa viària actual que
causen un efecte barrera
alt o un elevat nombre d’atropellaments
d’espècies
de la fauna o d’accidents
produïts per la fauna salvatge.
D’acord amb aquest
estudi, el departament competent
en matèria de mobilitat
ha d’elaborar i aprovar
anualment un programa de
permeabilització dels trams
més problemàtics identificats.
En aquest pla de desfragmentació
del territori
s’hauria d’incloure, també,
la recuperació d’itineraris
paisatgístics i camins tradicionals
que puguin tenir interès
per a la connectivitat
ecològica, que han estat tallats
o inutilitzats per les
infraestructures viàries, especialment
en àmbits periurbans.
23. Desenvolupar reglamentàriament
la Llei 54/1997, del sector
elèctric, en tot allò que fa
referència a la integració ambiental
de la xarxa de transport
i de distribució elèctrica i
els seus elements complementaris
(transformadors, seccionadors,
etc.), per tal de:
a) Determinar els casos en
què s’ha d’exigir l’elaboració
d’un estudi d’impacte
ambiental previ a l’establiment
de noves línies elèctriques
de transport o distribució.
b) Determinar els casos en
què les línies elèctriques
han d’entrar dins el marc
de la Llei 3/1998, de la intervenció
integral de l’Administració
ambiental, o la
legislació d’avaluació d’impacte.
c) Definir les característiques
electrotècniques que han
de tenir els suports elèctrics
i altres elements de la
infraestructura per evitar
que constitueixin un perill
d’electrocució i col·lisió per
als ocells.
24. Establir un pla de correcció
dels suports elèctrics que comporten
un major risc d’electrocució
i col·lisió, en el qual intervinguin
les administracions
amb competències ambientals
i d’energia, l’Administració local
i les empreses del sector.
Aquest programa hauria de tenir
en compte les experiències
que han donat millors resultats.
Altres directrius relacionades:
Espècies amenaçades i protegides:
10; 13.
Espais fluvials: 26a; 28d; 31.
Urbanisme: 40c.
Avaluació ambiental: 54.
2.5. Espais fluvials
Pocs espais presenten unes característiques i un funcionament tan
favorable al manteniment de la connectivitat i dels fluxos ecològics
com els sistemes fluvials, els quals són, de fet, una materialització del
concepte de connector ecològic. Constitueixen una xarxa arborescent
que s‘estén per la major part del territori, posen en relació la majoria
d’hàbitats i paisatges de Catalunya i, en bona part de la seva extensió,
són fàcilment utilitzables en la dispersió o el moviment d’un
gran nombre d’espècies, siguin aquàtiques o no. Per altra banda, proveeixen
tot un seguit de funcions i de serveis ambientals molt importants
per a la societat, tot i que, en les zones densament poblades,
sovint s’han vist minvats de resultes de l’alteració o sobreexplotació
que han patit.
La visió dels espais fluvials ja no es limita a la zona per on discorre
l’aigua, sinó que, gràcies al reconeixement de la seva funcionalitat
ecològica, la llera no es pot separar de la vegetació de ribera que els
voreja i de les zones humides o de les planes d’inundació que els complementen.
La funció connectora entre espais o unitats del territori
s’esdevé, en gran part, a través dels ecotons riberencs, on la tipologia
de barreres i manca de permeabilitat (manca del bosc de ribera,
fragmentació d’aquest, etc.) es diferencia dels obstacles dels sistemes
estrictament fluvials (rescloses, manca o alteració del règim de cabals
circulants, etc.). Cal destriar, doncs, a l’hora d’afrontar els problemes
de connectivitat en els espais fluvials, la connectivitat dels
sistemes estrictament aquàtics, de la connectivitat ecològica que discorre
principalment pels ecotons riparis, ambdues de gran importància
i estretament relacionades.
En els darrers anys, el canvi cap a una visió ecosistèmica dels espais
fluvials, la qual té també en compte els espais riberencs associats,
ha anat acompanyat, gràcies als plans de sanejament, d’importants
millores en la qualitat de l’aigua. És per això que cal
diferenciar les barreres físiques (rescloses, preses, fragmentació del
bosc de ribera, manca de cabals circulants, etc.) de les barreres químiques
(contaminació de l’aigua) que durant les darreres dècades
han estat el principal impediment per a la majoria de fluxos migratoris
d’espècies estrictament aquàtiques, sobretot al tram baix dels
principals eixos fluvials, on les espècies ictícoles diàdromes es veien
més afectades. Actualment, la millora de la qualitat de l’aigua ha reduït
el problema de les barreres químiques a algunes capçaleres on
la poca dilució dels abocaments, sanejats o no, impedeix la bona qualitat
de l’aigua, i a alguns trams baixos dels rius encara per solucionar,
i ha evidenciat encara més les barreres físiques i les alteracions
morfomètriques i hidrològiques dels rius.
Antecedents internacionals i europeus. L’Estratègia paneuropea
per a la diversitat biològica i paisatgística (1995) atorga un paper fonamental
als espais fluvials en la definició de la xarxa ecològica paneuropea,
funció connectiva que també reconeix el Pla d’acció de biodiversitat
per a la conservació dels recursos naturals de la Unió
Europea (2001) i que proposa desenvolupar en el marc dels plans de
gestió de conques fluvials. Aquesta visió és complementada per la
Directiva 2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari
d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, que per primera vegada
considera els rius com a vertaders ecosistemes i estableix mesures
per mantenir-ne i millorar-ne l’estructura i la funcionalitat.
Estudis i propostes locals. Els diferents estudis i treballs sobre connectivitat
ecològica que s’han realitzat a Catalunya constaten la pèrdua
i la fragmentació que han sofert els boscos de ribera, les zones
humides fluvials i les planes d’inundació contigües als espais fluvials,
cosa que ha limitat en moltes conques baixes la seva funció com a
connectors fluvials, un fet que s’agreuja en zones urbanes i en la proximitat
de determinades infraestructures viàries a causa de l’artificialització
dels marges fluvials (canalització, esculleres, recobriments,
etc.). Igualment, es destaca la situació d’indefinició jurídica
de la majoria dels espais fluvials a causa de no haver estat atermenat
el domini públic hidràulic, fet que ha facilitat actuacions fluvials diverses
(extraccions, abocaments, tallades, etc.) amb repercussions
negatives sobre la connectivitat dels espais fluvials.
Normativa, plans i directrius. A partir de l’aprovació de la Directiva
2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en
l’àmbit de la política d’aigües, s’ha entrat en un procés de transició
en la planificació hidrològica, de manera que de l’actual Pla hidrològic
de les conques internes de Catalunya, aprovat el 1998, caldrà
passar a un nou Pla de gestió de la demarcació hidrogràfica de les
conques internes de Catalunya abans d’acabar el 2009. Caldrà seguir
un procediment similar per a la part catalana de les conques dels rius
Ebre, Garona i Sénia.
En conjunt, s’introdueix un canvi molt important i positiu en el concepte
de gestió, protecció i planificació de l’ús de l’aigua i, també, dels
espais associats a aquest medi. La funció com a connector fluvial
dels espais fluvials s’esmenta a la Directiva 2000/60/CE sota l’ambigu
concepte de «continuïtat», però en el nou Protocol d’avaluació
de la qualitat hidromorfològica dels rius (protocol HIDRI) de l’Agència
Catalana de l’Aigua (2006) s’interpreta com a «connectivitat»,
atès l’objectiu principal de la Directiva 2000/60/CE d’assolir el bon
estat ecològic. L’assoliment del bon estat ecològic, a través de la rehabilitació
hidromorfològica dels sistemes hídrics, hauria de permetre
un impuls renovat per a la millora de la connectivitat ecològica
dels espais fluvials.
El Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de
Catalunya (2006) estableix un règim de cabals de manteniment
adaptat a la xarxa fluvial de les conques internes de Catalunya, que
s’haurà de tenir en compte a l’hora de definir les normes d’explotació
d’infraestructures de regulació de cabals i, també, en l’atorgament
de concessions, a més de preveure la seva implantació progressiva
a les concessions ja existents. En tots aquests casos, els
aspectes relacionats amb el manteniment de la funció com a connector
fluvial de la xarxa hidrològica es consideren de manera adequada.
N’és un bon exemple l’exigència de construir passos per a la fauna
fluvial, tant si està vinculada als hàbitats aquàtics com als de
ribera, en tota nova concessió.
Malgrat tot l’anterior, cal tenir present que el manteniment o la rehabilitació
de la funció connectora de les franges riberenques s’escapa
en bona part de les competències estrictament hidràuliques, ja
que la Llei d’aigües (Reial decret legislatiu 1/2001, pel qual s’aprova
el text refós de la Llei d’aigües) i el seu Reglament (Reial decret
927/1988, pel qual s’aprova el Reglament de l’administració pública
de l’aigua i de la planificació hidrològica, en desenvolupament dels
títols II i III de la Llei d’aigües) tan sols preveuen la plena competència
de l’administració de l’aigua en la planificació del domini públic
hidràulic, cosa que esdevé clarament insuficient per abordar els
problemes de connectivitat ecològica i conservació de les franges riberenques,
situades en la majoria dels casos fora del domini públic
hidràulic. És per aquesta raó que, en l’establiment d’estratègies
connectives en connectors fluvials, cal complementar i
coordinar les competències hidràuliques amb les dels departaments
competents en planejament territorial i medi ambient pel que fa als
àmbits riberencs.
El Decret legislatiu 3/2003, pel qual s’aprova el text refós de la legislació
en matèria d’aigües de Catalunya, estableix que l’Agència
Catalana de l’Aigua ha d’informar els instruments de planejament
urbanístic, mentre que la normativa del Pla hidrològic vigent estableix
que cal la seva autorització prèvia en qualsevol actuació en zones
amb risc d’inundació, a més de les competències que li són pròpies
en la zona de domini públic hidràulic. Aquestes mesures són
necessàries si es vol vetllar pel manteniment de la funció connectiva
dels espais fluvials. Per altra banda, l’Agència Catalana de l’Aigua
ja disposa d’uns Criteris d’intervenció en espais fluvials i d’unes
Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial (2005) prou útils,
i el Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme,
ja incorpora normes relatives als riscs d’inundació.
Directrius
25. El departament competent en
matèria territorial i urbanística
integrarà les Directrius de planificació
i gestió de l’espai fluvial
(2005) i els Criteris d’intervenció
en els espais fluvials
(2002) en la normativa i en la
planificació territorial i urbanística,
i es dotarà dels mitjans
necessaris per garantir que les
seves prescripcions s’executin
adequadament. Caldrà dotar
l’espai riberenc situat fora del
domini públic hidràulic i definit
com a «zona fluvial» per
l’Agència Catalana de l’Aigua
d’una figura d’especial protecció
com a connector fluvial on
sigui necessari.
26. En tots els plans, projectes o
actuacions susceptibles d’afectar
l’espai fluvial es tindran
en compte, a més de les previsions
de les Directrius de planificació
i gestió de l’espai
fluvial (2005) i dels Criteris
d’intervenció de l’espai fluvial
(2005), les consideracions següents:
a) Tant si s’ha de realitzar una
avaluació ambiental com si
és suficient un informe ambiental
que valori els efectes
sobre el medi, es considerarà
la connectivitat
ecològica, que abastarà
l’àmbit aquàtic, la ribera i
les zones inundables contigües.
En el cas concret de
les infraestructures de protecció
o de les infraestructures
viàries que discorren
paral·lelament a l’espai fluvial,
s’ha de preveure el
manteniment de la connectivitat
ecològica transversal,
a més de la longitudinal.
b) Es tindran en compte les
previsions que la normativa
sobre pesca i protecció
dels ecosistemes aquàtics
determini en relació amb
l’establiment de mesures
per garantir que les espècies
aqüícoles puguin complir
el seu cicle biològic i
efectuar les seves migracions
al llarg dels cursos
fluvials i, per tant, la necessària
connectivitat del
curs.
c) Les infraestructures hidràuliques
que se sotmetin al
procediment d’avaluació de
l’impacte ambiental; s’hi han
d’aplicar les mesures preventives
i correctores adients
per assegurar la permeabilitat
de les infraestructures i el
manteniment de l’hàbitat i la
funcionalitat fluvial.
27. Considerar la connectivitat
ecològica com un dels objectius
de la planificació hidrològica,
d’acord amb el futur
reglament de planificació hidrològica,
de manera que esdevingui
un dels objectius ambientals
del Pla de gestió de la
demarcació hidrogràfica de les
conques internes de Catalunya
que s’ha d’elaborar, i cal
que es tingui en compte en la
planificació hidrològica de les
demarcacions hidrogràfiques
que afecten la part catalana de
les conques dels rius Ebre, Garona
i Sénia.
28. En el període de transició entre
la planificació hidrològica
vigent i la nova planificació
adaptada a la normativa europea,
el departament competent
en matèria d’aigües
inclourà en el Programa de
mesures del Pla de gestió de la
demarcació hidrogràfica de les
conques internes de Catalunya tot un seguit d’actuacions
per a la recuperació de la funció
connectiva en trams fluvials
especialment importants
des del punt de vista de la
connectivitat ecològica, el qual
es basarà a:
a) Determinar els principals
punts crítics on s’hagi trencat
la connectivitat ecològica,
ja sigui longitudinal,
per la discontinuïtat en la
seva vegetació de ribera, o
transversal, per representar
una barrera, tenint en compte,
entre altres, el document
Caracterització de masses
d’aigua i anàlisi d’incompliment
dels objectius de la
Directiva marc de l’aigua
(200/60/CE) a Catalunya
(2005).
b) Establir un programa de
restauració i de recuperació
de marges i riberes dels
punts crítics en trams naturals
o seminaturals.
c) Establir un programa de
permeabilització d’infraestructures
de protecció hidràulica
en punts crítics situats
en entorns altament
modificats dins del Programa
de restauració hidromorfològica
i de la connectivitat
fluvial a Catalunya,
on s’han d’integrar, també,
els plans zonals d’implantació
dels cabals de manteniment.
d) El departament competent
en matèria d’infraestructures
viàries contribuirà en la
permeabilització d’infraestructures
viàries en els
punts crítics on aquestes
creuen transversalment l’espai
fluvial o el ressegueixen
longitudinalment.
Aquests programes d’actuacions
prioritàries abastaran tot Catalunya
i s’executaran conjuntament entre
la Generalitat de Catalunya, l’Administració
local, els organismes
de conca als quals correspon la
part catalana de les conques dels
rius Ebre, Garona i Sénia, i les institucions
científiques i conservacionistes.
Les actuacions prioritàries de recuperació
de la funció connectiva
dels espais fluvials han de tenir la
seva continuïtat i reforç en el marc
de la Planificació d’espais fluvials
(PEF) que s’ha de dur a terme a totes
les conques, i se n’han de desprendre
actuacions concretes per
corregir les problemàtiques detectades
en els rius i rieres de Catalunya.
Aquelles en què escaigui
s’hauran d’integrar en el Programa
de mesures del Pla de gestió de la
demarcació hidrogràfica de les conques
internes de Catalunya.
29. Complementar les variables
utilitzades a l’hora de mesurar
l’estat ecològic dels rius amb
indicadors que en valorin la
connectivitat ecològica. En la
mesura de la qualitat hidromorfològica,
a més de valorar
la connectivitat longitudinal
dels rius basada en la continuïtat
de la làmina d’aigua i el
pas de peixos, caldrà valorar
també la continuïtat de la vegetació
de ribera i la permeabilitat
transversal del riu, que
pot estar afectada per endegaments
o infraestructures longitudinals.
30. Aplicar el Pla sectorial de cabals
de manteniment de les
conques internes de Catalunya
(2006) i vetllar perquè
s’adoptin mesures similars en
tots els trams de la xarxa hidrològica
catalana que formen
part d’altres demarcacions
hidràuliques, mitjançant els
plans zonals d’implantació previstos.
Aquests plans han de
contenir programes de mesures
prioritàries d’aplicació en
aquells punts crítics que es
van detectar en els estudis
previs a la seva elaboració, especialment
quan es puguin
afectar les zones protegides
establertes segons els criteris
de la Directiva marc de l’aigua
o trams fluvials d’interès connectiu
o de reconegut valor
com a connectors biològics.
31. El departament competent en
matèria d’aigües elaborarà
manuals d’instruccions tècniques
per a la millora de la connectivitat
ecològica, la minimització
d’impactes d’infraestructures
i la restauració
hidromorfològica ecològica en
sistemes fluvials, per tal d’aportar
solucions tècniques i exemples
pràctics per recuperar, en
aquests trams fluvials, naturalitat
i connectivitat ecològica i
evitar o reduir l’efecte barrera.
32. Revisar el Pla de sanejament,
tenint en compte les exigències
del medi receptor, per tal
d’assolir unes bones condicions
químiques de l’aigua (un
bon estat ecològic), sobretot
en sistemes amb règims de
cabals molt baixos, on la relació
entre cabals abocats i cabals circulants és molt elevada
i, per tant, amb poca capacitat
d’autodepuració. Aquesta millora
hauria de permetre fer
desaparèixer l’efecte de barrera
química (contaminació de
l’aigua) que encara roman en
alguns trams de la xarxa fluvial
de Catalunya (rius temporals i
alguns trams baixos).
Altres directrius relacionades:
Planejament territorial: 3a; 3b.
Espais naturals protegits: 8a; 8b;
12c.
Xarxa viària i altres infraestructures
lineals: 17; 20.
Activitat agrària: 35b.
Urbanisme: 40f; 40g.
Ús dels recursos biològics: 47.
2.6. Activitat agrària
De la mateixa manera que hi ha acord en reconèixer la funció decisiva
dels diversos sistemes agraris extensius en la conservació de la biodiversitat
i en el manteniment dels fluxos ecològics, i la importància
que pot tenir el pas d’una agricultura i ramaderia de la productivitat
a una de la traçabilitat, també es considera necessari donar suport
a les comunitats agràries perquè puguin continuar desenvolupant
aquestes funcions i, alhora, limitar aquells aspectes de les pràctiques
agràries que puguin repercutir-hi negativament, sense que això
disminueixi la viabilitat econòmica de les explotacions agràries. De
manera genèrica, aquestes consideracions també s’han d’estendre a
una part dels espais forestals, especialment les plantacions arbòries.
Des de la perspectiva de la connectivitat ecològica, és especialment
remarcable la funció de l’agricultura i la ramaderia en el manteniment
de la matriu territorial de caràcter agroforestal i, més concretament,
en el manteniment dels elements lineals i continus del paisatge
agrari, com les fileres d’arbres o arbusts, els marges vegetats, la
vegetació de vora dels canals i recs, el bosc de ribera, els marges i les
parets de pedra seca, així com elements aïllats d’interès biològic, com
les fonts, basses, clots, arbres o arbredes entre camps, afloraments rocallosos
o altres accidents del relleu que donen heterogeneïtat al paisatge.
Per altra banda, el manteniment de la connectivitat ecològica
dels espais agraris reforça la multifuncionalitat de l’agricultura i la
ramaderia extensives i els confereix un valor addicional.
L’activitat agrària, però, ha de fer front a tot un seguit d’incerteses
sobre el seu futur que poden acabar repercutint negativament sobre
les seves funcions de manteniment de la matriu territorial i d’espais
de valor per a la biodiversitat i la connectivitat ecològica. El
creixement urbà, especialment el dispers, les noves vies de comunicació
i les diverses instal·lacions i activitats que hi estan vinculades
malmeten algunes de les millors terres de conreu, alhora que fragmenten
les unitats agrícoles, mentre que els processos especulatius
que hi estan associats afecten negativament la productivitat i permanència
del sòl agrari.
Com que no és suficient un reconeixement social i polític conceptual
i emocional, és imprescindible disposar d’instruments de gestió
del sòl agrari i aplicar-los a diferents escales, des d’un pla territorial
sectorial agrícola a la reducció de la pressió urbanística i altres
usos aliens a l’activitat agrària, per garantir la permanència del sòl
agrari. Per altra banda, l’activitat agrària depèn en gran mesura de
la política agrària comunitària i, a partir de les reformes que entraran
en vigor el 2013, es plantegen dubtes quant a la seva contribució
en l’assoliment dels objectius ambientals.
La inclusió de la conservació de la biodiversitat en l’activitat agropecuària
i forestal requereix una millora de la formació i una sensibilitat
adequada per afrontar aquests nous reptes, motiu pel qual cal
que s’ampliï l’àmbit de les activitats de formació, informació i difusió
de coneixements a totes les persones dedicades a l’activitat agrícola
i forestal, de manera que puguin acabar traduint en actuacions
concretes tota una sèrie de conceptes que fins no fa massa es mantenien
en el camp de la teoria.
Antecedents internacionals i europeus. La Directiva 92/43/CEE, relativa
a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora
silvestres, reconeix el valor dels espais agraris per a la biodiversitat
i recomana de manera explícita mantenir-los i gestionar-los adequadament.
L’Estratègia paneuropea per a la diversitat biològica i
paisatgística (1998) també reconeix la funció com a hàbitat i per a la
dispersió de les espècies de determinats tipus d’espais agraris i, a
l’hora d’establir la xarxa ecològica paneuropea, els espais agroforestals
n’esdevenen un component essencial. Les conclusions de les
reunions de la Conferència Ministerial per a la Protecció dels Boscos
d’Europa insisteixen a evitar la fragmentació dels espais forestals i
potenciar el seu valor connectiu en considerar els boscos com a element
bàsic de tota xarxa ecològica nacional.
Aquesta valoració positiva es repeteix en la major part de les estratègies
i plans de la Unió Europea relacionats amb la biodiversitat,
el medi ambient i l’ordenació del territori, de manera que es considera
imprescindible integrar els objectius de la biodiversitat en la política
agrària comunitària per potenciar la funció ecològica de les zones
rurals. El Programa nacional de desenvolupament rural, que
s’ha d’establir en el marc del Reglament 1698/2005 del Consell, relatiu
a l’ajuda al desenvolupament rural a través del Fons Europeu
Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), és l’instrument més
adequat per traduir a escala estatal les Directrius estratègiques comunitàries
de desenvolupament rural (2006), que en bona mesura
se centren en la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat en
l’àmbit rural, tant pel que fa a l’agricultura i la ramaderia com a la
silvicultura.
Estudis i propostes locals. Els estudis realitzats a Catalunya en
relació amb la connectivitat ecològica remarquen dues qüestions
clau pel que fa als espais agraris: la importància de conservar i restaurar,
si s’escau, els marges vegetats entre parcel·les, les fileres
d’arbres que ressegueixen camins i canals i altres elements puntuals
del paisatge, com basses i bosquets entre conreus; i la necessitat
de permeabilitzar les zones agrícoles intensives i d’evitar l’efecte
barrera, o trampa, de certes infraestructures de regadiu
(canals, basses, etc.).
Normativa, plans i directrius. La política agrària comunitària ha canviat
força en els darrers anys i ho ha fet de manera cada vegada més
favorable als requisits ambientals i de conservació de la biodiversitat.
N’és un bon exemple l’aplicació de la condicionalitat (Decret
221/2005, sobre l’aplicació de la condicionalitat en relació amb els
ajuts directes de la política agrícola comuna) als ajuts directes de la
política agrícola comuna —el pagament únic— que perceben els agricultors,
fet que significa que aquests ajuts es rebran si els agricultors
mantenen les seves terres en bones condicions agràries i mediambientals.
Aquestes condicions, però, són mínimes i han estat poc desenvolupades,
a semblança del que passa amb les bones pràctiques
agràries habituals que han de seguir els beneficiaris de les mesures
agroambientals (Ordre ARP/111/2006, per la qual s’aproven les bases
reguladores dels ajuts agroambientals, i es convoquen els corresponents
a l’any 2006) i de les indemnitzacions compensatòries per
a les zones desfavorides o amb limitacions mediambientals.
Si a la situació anterior s’afegeix el poc desenvolupament que, en
general, han tingut les mesures agroambientals a Catalunya, encara
agafa major protagonisme la iniciativa dels contractes globals
d’explotació que es va iniciar com a fase pilot l’any 2005. Per primera
vegada, els temes relacionats amb la connectivitat ecològica
en els espais rurals es tracten de manera explícita (Ordre
ARP/307/2005, per la qual s’aproven les bases reguladores del pla
pilot dels contractes globals d’explotació, i es convoquen els corresponents
a l’any 2005) i es promou la preservació de tanques arbrades,
de marges fluvials, d’arbres aïllats i de punts d’aigua. Si,
a més, es té en compte que cada contracte implica l’elaboració d’un
pla d’explotació i estableix compromisos relacionats amb la formació
i l’assessorament, s’obren unes perspectives prou vàlides per
servir d’orientació al nou Programa de desenvolupament rural
2007-2013.
En les zones de regadiu, però, la connectivitat ecològica ha estat molt
poc tinguda en compte, de manera que, sovint, aquestes zones han
acabat esdevenint barreres infranquejables per a moltes espècies.
Amb els estudis d’impacte ambiental s’han integrat algunes consideracions
relacionades amb la permeabilitat de les infraestructures
viàries, però no gaire en les infraestructures hidràuliques, i la protecció
d’elements d’interès natural, generalment aïllats (espècies
protegides, espais naturals protegits, aiguamolls, etc.). Directrius
33. Fomentar el canvi del model
basat en la productivitat agrària
intensiva al de l’agricultura
i la ramaderia de la traçabilitat
i les bones pràctiques agropecuàries.
34. Incloure el manteniment de la
connectivitat ecològica en els
principis que s’han de complir
per poder percebre els ajuts
establerts en el marc de la política
agrària comuna:
a) Desenvolupar el concepte
de bones condicions agràries
i mediambientals
que s’estableixen al Decret
221/2005, sobre l’aplicació
de la condicionalitat en relació
amb els ajuts directes
de la política agrícola comuna,
i, en concret, de les
condicions exigibles per
evitar el deteriorament dels
hàbitats introduint-hi nous
requisits relacionats amb la
connectivitat ecològica.
b) En relació amb els ajuts
agroambientals, desenvolupar
el concepte de bones
pràctiques agràries habituals,
definides en les ordres
corresponents, de manera
que s’inclogui, entre
els requisits relacionats amb
la conservació de la biodiversitat,
el manteniment de
la funció connectiva dels
espais agraris. Un cop modificat,
aquest nou concepte
s’aplicarà als altres ajuts
que també estan vinculats
a l’adopció de bones pràctiques
agràries.
35. En el marc del nou Programa
de desenvolupament rural
nificatiu es produeix en la concentració parcel·lària en zones especials
(espais protegits, zones amb orografia accidentada, etc.) que ha
donat lloc al concepte d’ecoconcentració. En aquests casos la realització
de la concentració parcel·lària es regeix pel principi que cal
adaptar els límits de les parcel·les agràries als marges i elements
del paisatge, i que la massa comuna s’ha de dissenyar cercant la seva
funcionalitat com a corredor biològic. Aquest nou enfocament,
sense gaire canvis, podria ser fàcilment integrat en tots els programes
de concentració parcel·lària de Catalunya.
2007-2013, desenvolupar adequadament
la directriu estratègica
comunitària de protegir i
millorar els recursos naturals
i el paisatge assignant els recursos
necessaris als àmbits
relacionats amb la biodiversitat,
la conservació dels sistemes
agraris i forestals de gran
valor mediambiental, els sistemes
hidrològics i el canvi climàtic,
camps, tots aquests, en
els quals s’haurien d’aplicar
estratègies connectives. De
manera més concreta:
a) El manteniment de la connectivitat
ecològica i de la
funcionalitat dels ecosistemes
ha d’esdevenir un
dels principis orientadors
del Programa de desenvolupament
rural.
b) En el marc de les ajudes
destinades a les zones de
muntanya i a l’aplicació
de la xarxa Natura 2000 i la
Directiva 2000/60/CE, per
la qual s’estableix un marc
comunitari d’actuació en
l’àmbit de la política d’aigües,
s’ha de marcar com
una de les prioritats de les
actuacions relacionades
amb l’espai agrari mantenir
i restaurar la connectivitat
ecològica, els corredors
biològics i fluvials i els marges
vegetats, tant entre espais
naturals protegits com
entre aquests i altres components del medi natural, i
també en l’àmbit dels plans
de recuperació o de conservació
d’espècies amenaçades.
c) Utilitzar els recursos de la
iniciativa Leader de desenvolupament
local en el
marc de zones naturals extenses
i d’elevada importància
connectiva, tant nacional
com internacional:
eix pirinenc, conques hidrogràfiques
transfrontereres,
etc. També s’hauria
d’aplicar en projectes agraris
en espais periurbans.
d) Fomentar la concertació
entre els diferents agents
locals (agricultors, cooperatives
agràries, organitzacions
professionals, sindicats,
Administració local,
centres de recerca, entitats
de conservació i de custòdia
del territori, etc.) en l’aplicació
del Programa de
desenvolupament rural i,
especialment, de les seves
mesures agroambientals.
36. Estendre el model de contracte
global d’explotació al conjunt
de Catalunya, bo i tenint
en compte les consideracions
següents:
a) Mantenir les opcions agroambientals
relacionades
amb el manteniment de la
connectivitat ecològica, i
completar-les i reforçar-les
amb les mesures específiques
que s’imposin en funció
de les característiques
del medi i de l’estructura
agrària dels diferents paisatges
agraris.
b) Incloure entre les opcions
agroambientals la implantació
i la restauració d’elements
o estructures vegetals
d’interès connectiu, no
només la conservació de
les existents.
c) Potenciar les actuacions de
formació i assessorament
relacionades amb les tècniques
específiques de gestió
del medi natural i de
conservació de la biodiversitat
necessàries per als
agricultors que subscriguin
els contractes.
d) Primar i prioritzar l’atorgament
d’ajuts en aquells
àmbits amb reconeguts valors
de patrimoni natural,
en els quals el manteniment
de la funció connectiva
dels espais agraris és
essencial: espais naturals
protegits, connectors ecològics
o corredors biològics
declarats, àmbit d’aplicació
de plans de recuperació o
de conservació d’espècies
amenaçades, espais agraris
travessats per camins
ramaders o itineraris excursionistes
senyalitzats, espais
agraris periurbans, etc.
37. La concentració parcel·lària i
la creació o la millora de regadius
han de preveure la
permeabilització dels espais
resultants i de les infraestructures
que es creïn, a fi de
garantir que no representin
una barrera, o un parany, per
als moviments de les espècies,
o que no quedin espais
naturals aïllats al seu interior.
És en aquest sentit que es
proposen les mesures següents:
a) S’ha d’elaborar un pla de
permeabilització de les zones
de regadiu existents, ja
sigui amb projectes específics
o dins el marc de les
actuacions de manteniment
i modernització que
s’hi puguin endegar.
b) En els estudis d’impacte
ambiental, en els projectes
constructius i en els diferents
documents ambientals
de tot projecte de
concentració parcel·lària o
d’infraestructures de regadiu,
s’inclourà, juntament
amb els característics apartats
de fauna, flora, hàbitats
i paisatge, un apartat
específic sobre connectivitat
ecològica, acompanyat
de mapes a l’escala adequada
per posar de relleu
les funcions connectives
de l’espai que es vol transformar
i les mesures que
caldrà adoptar per mantenir-
les o compensar-les.
c) El departament competent
en matèria de promoció i
execució de regs elaborarà
un manual d’instruccions
de tècniques per a la permeabilització
d’infraestructures
i el manteniment de
la connectivitat ecològica
i la funcionalitat dels ecosistemes,
en el qual s’estableixin
les característiques
de permeabilitat de
les infraestructures viàries
i, especialment, hidràuliques,
de disseny i funcionalitat
dels passos de fauna, així
com dels requeriments de
la xarxa de connectors
ecològics que es pugui dissenyar
a partir de la xarxa
viària, la xarxa de drenatge
i la massa comuna. Aquestes
instruccions tècniques
seran d’aplicació tant pel
que fa als projectes constructius com als projectes
d’obres de concentració
parcel·lària.
38. En el planejament urbanístic
municipal, tant a la memòria
informativa com a les normes,
es reconeixeran els valors
i les funcions dels components
de l’estructura agrària
d’interès connectiu (marges
vegetats, arbredes i punts
d’aigua aïllats, erms, canals,
camins rurals, etc.) i s’adoptaran
les mesures necessàries
per a la seva protecció,
conservació o recuperació,
especialment en les àrees
periurbanes i en municipis
d’àmbit metropolità.
Altres directrius relacionades:
Planejament territorial: 3e.
Urbanisme: 40g.
Ús dels recursos biològics: 44; 45;
49; 50.
2.7. Urbanisme
El desenvolupament urbanístic, quan es realitza sense tenir en
compte les característiques del medi en què es localitza, especialment
en una època en què s’ha assolit el màxim històric en el ritme d’ocupació
urbanística, en la qual, per efecte d’inèrcies, molts dels creixements
urbanístics se segueixen fent de manera dispersa, amb segregació
espacial entre els espais de residència, de producció i de
lleure, i sense disposar encara del marc dels plans territorials, acaba
esdevenint un dels principals responsables de la fragmentació dels
espais naturals, especialment en els àmbits metropolitans, a l’entorn
de les grans ciutats i també en el sector costaner de Catalunya.
L’urbanisme, però, també pot contribuir a solucionar aquests problemes,
i mitjançant un altre tipus de planejament urbanístic es
pot evitar la fragmentació, tot fomentant models compactes de ciutat,
garantint la compatibilitat dels usos admesos en el sòl no urbanitzable
amb la conservació de la biodiversitat i el manteniment del
potencial connectiu del medi natural, promovent la restauració d’elements
importants per a la connectivitat ecològica afectats per activitats
o usos urbans o periurbans, millorant la permeabilitat entre
les ciutats i la matriu territorial de caràcter agroforestal del seu
entorn i adoptant un enfocament que cerqui la seva integració en el
marc supramunicipal.
Antecedents internacionals i europeus. El Sisè programa d’acció ambiental
de la Comunitat Europea (2002) promou l’avenç cap a un model
de desenvolupament més sostenible per a les ciutats. El principal
repte, com també es reconeix en el Pla d’acció de biodiversitat per a
la conservació dels recursos naturals de la Unió Europea (2001), és la
integració de la conservació de la biodiversitat en el planejament i
l’acció urbanística, tot assenyalant que, per aconseguir-ho, un dels
principals camins passa per aplicar a l’àmbit local les diferents estratègies
connectives.
Estudis i propostes locals. En nombrosos estudis realitzats a Catalunya
sobre la connectivitat ecològica en l’àmbit local i metropolità, es remarca que la planificació urbanística encara té poc en compte
la connectivitat ecològica i que no adopta les mesures adequades
per millorar la relació entre els espais urbans i els espais naturals
que els envolten. Aquests mateixos treballs mostren que en les zones
més fragmentades pels processos d’urbanització i per les infraestructures,
és difícil preveure un sistema de connectors ecològics i d’itineraris
paisatgístics vertaderament funcionals si abans no es restauren
diferents components del medi natural, o no s’efectuen canvis
dels usos admesos i de la classificació urbanística en alguns punts crítics,
normalment identificats a escala territorial.
Normativa, plans i directrius. A Catalunya es disposa d’una normativa
urbanística (Decret legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el text refós
de la Llei d’urbanisme; Decret 305/2006, pel qual s’aprova el
Reglament de la Llei d’urbanisme) que estableix determinats principis
i instruments que poden ser utilitzats des de l’Administració local
per a l’establiment de mesures per combatre els problemes relacionats
amb la fragmentació del territori i la pèrdua de la connectivitat
ecològica. Entre els principis de l’actuació urbanística que estableix
aquesta normativa figura el de desenvolupament urbanístic sostenible,
el qual es basa en la utilització racional del territori i el medi ambient
i en l’assoliment d’un model territorial globalment eficient.
L’actual normativa urbanística comença a integrar ja algunes previsions
relacionades amb la connectivitat ecològica. De manera concreta i exemplar, estableix que el reconeixement per part de la legislació
sectorial i el planejament territorial de l’interès connector d’un
determinat espai comporta que aquest s’hagi de classificar com a sòl
no urbanitzable o que, per a l’autorització d’instal·lacions d’interès
públic en sòl no urbanitzable, caldrà que es garanteixi que no s’afecta
de manera negativa la connectivitat ecològica, tot i que el nombre
d’instal·lacions que s’admeten en el sòl no urbanitzable pot arribar
a semblar excessiu. Alguns d’aquests principis han estat prou ben
desenvolupats en les Instruccions tècniques per a l’avaluació ambiental
dels plans d’ordenació urbanística municipal (2006) del
Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Per altra banda, el Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament
de la Llei d’urbanisme, introdueix unes oportunes directrius de preservació
enfront dels riscs d’inundació, i defineix el contingut de l’informe
de sostenibilitat ambiental que ha d’acompanyar tot pla urbanístic,
especificant que cal desenvolupar, entre d’altres, les
qüestions de biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni
natural.
En el marc del planejament urbanístic i en relació amb la connectivitat
ecològica, una figura especialment adequada és la del pla director
urbanístic. N’és un bon exemple el Pla director urbanístic del
sistema costaner (PDUSC-1 i PDUSC-2, 2005), el qual preserva
del procés urbanitzador els sòls que encara no han sofert un procés
de transformació urbanística significatiu dins una franja de 500 metres
d’amplada en tot el litoral de Catalunya, així com alguns espais
naturals exteriors amb valor connectiu. Un dels objectius d’aquest
Pla és impedir la consolidació de barreres urbanes entre els espais interiors
i els del sistema costaner. També es crea un fons per a intervencions
paisatgístiques en sòl no urbanitzable del sistema costaner,
que està bàsicament destinat a l’Administració local.
Els instruments econòmics i fiscals que podrien repercutir favorablement
en la conservació de la biodiversitat, especialment a l’hora
de facilitar recursos per a la seva gestió, no han estat gens desenvolupats,
malgrat les experiències interessants i prou reeixides d’altres
països. En determinats països, com ara França o alguns estats dels
EUA, s’han establert taxes a partir del principi que els fons per a
l’adquisició i la gestió dels espais naturals havien de provenir del mateix
procés que contribuïa majoritàriament a la seva reducció i deteriorament,
és a dir, de la urbanització i l’edificació. En relació amb
les qüestions fiscals, la llei del cadastre vigent no deixa gaire marge
de maniobra als municipis i no s’adapta a la complexa realitat dels
espais rurals en entorns altament urbanitzats, que solen ser, precisament,
els més fragmentats.
Directrius
39. Per evitar les incoherències
que sovint es donen entre les
previsions del planejament urbanístic
en municipis veïns o
que comparteixen determinats
elements del medi natural o
del paisatge, com pot ser tot
el que fa referència a la connectivitat
ecològica o al manteniment
de la funcionalitat
dels ecosistemes, és especialment
indicada la utilització de
la figura de pla director urbanístic,
a fi de facilitar la coordinació
supramunicipal en la
protecció del sòl no urbanitzable.
Aquesta recomanació té
un sentit especial en els municipis
d’àmbits metropolitans
o d’alta densitat d’ocupació
del sòl, on la fragmentació del
territori és més important i
l’acció urbanística municipal
aïllada pot esdevenir poc efectiva.
El suport tècnic que l’Administració
local supramunicipal
(consells comarcals o
diputacions) pot donar a
aquest procés és especialment
útil, i ja n’existeixen alguns
exemples prou remarcables.
40. Durant el procés d’elaboració
o de revisió dels plans d’ordenació
urbanística municipal,
l’Administració local tindrà en
compte les consideracions següents:
a) La memòria informativa del
pla ha de fer una descripció
acurada dels principals valors
i funcions dels components
del medi natural i de
la connectivitat ecològica en
l’àmbit municipal, tenint
en compte tots els estudis
sobre connectivitat ecològica
realitzats en el seu àmbit,
així com la diagnosi
ambiental que s’hagi pogut
elaborar en el marc de
l’Agenda 21 local; correspondrà
a l’informe ambiental
preliminar demostrar
que el model d’ordenació
escollit no afecta negativament
aquests valors i funcions.
b) El pla garantirà no sols la
protecció dels espais amb
valor natural que defineix la
planificació sectorial i territorial,
sinó també la d’aquells
altres components
del medi natural que permeten
el manteniment de
la connectivitat ecològica
i la funcionalitat dels ecosistemes
a escala local, els
quals haurà de definir explícitament.
c) Es procurarà concentrar les
noves transformacions urbanístiques
i els sistemes
urbanístics en aquells sectors
que es demostri que tenen
un menor valor ecològic,
de manera que no
interrompin cap connexió
ecològica o corredor biològic
d’àmbit supramunicipal.
Igualment, s’evitaran els
usos urbans susceptibles
de reforçar l’efecte barrera de
les infraestructures viàries.
d) El pla determinarà quins són
els punts crítics que per al
manteniment de la connectivitat
ecològica existeixen
en l’àmbit municipal
i preveurà les mesures de
caire urbanístic que permetin
revertir la situació, com
ara canvis de classificació
o en els usos admesos,
cessions, adquisicions o
permutes de sòl, emplaçament
de zones verdes,
etc.
e) Els usos admesos en aquells
sectors del sòl no urbanitzable
amb més valor
connectiu (connectors ecològics,
zones agrícoles amb
marges vegetats, espais
fluvials, etc.) han de ser els
adequats a aquestes característiques,
de manera
que el grau d’ocupació o
de possibles transformacions
que es permetin no
comprometin el manteniment
de la seva funció connectiva.
f) A més d’aplicar els criteris
per a la regulació d’usos en
zones inundables que estableix
el Decret 305/2006,
pel qual s’aprova el Reglament
de la Llei d’urbanisme,
en els espais fluvials es
tindran en compte els Criteris
d’intervenció en espais
fluvials i les Recomanacions
tècniques per al disseny
d’infraestructures que interfereixen
amb l’espai fluvial
de l’Agència Catalana de
l’Aigua, així com les seves
indicacions pel que fa a la
recuperació del bosc de ribera
i al manteniment de lleres.
g) La normativa urbanística
desenvoluparà de manera
adequada, i tenint en compte
la connectivitat ecològica,
tot el que fa referència
als espais fluvials (zones inundables,
activitats permeses,
etc.), la vialitat rural
(titularitat, catalogació, manteniment,
etc.) i l’establiment
de tanques agrícoles
o en edificacions (tipologia
admesa, permeabilitat per a
la fauna, etc.).
h) El sistema d’espais lliures
públics (parcs, zones verdes,
etc.) i de carrers arbrats ha
de dissenyar-se de manera
que es tendeixi a la seva
connexió i estructuració com
una vertadera xarxa.
i) Es donarà un tractament
adient als límits urbans i als
espais de vora, ja sigui
connectant amb cinturons
verds periurbans, constituint
itineraris paisatgístics
que enllacin amb la infraestructura
viària rural i amb els
elements de valor cultural o,
quan sigui compatible, amb
els components del medi
natural, tot facilitant, alhora,
la penetració de la natura
dins del teixit urbà de la ciutat.
j) De manera orientativa i a
l’hora de redactar o revisar
el pla d’ordenació urbanística
municipal, cal tenir presents
les Instruccions tècniques
per a l’avaluació ambiental
dels plans d’ordenació urbanística
municipal (2006) del
Departament de Medi Ambient
i Habitatge, les quals
són una guia molt útil a l’hora
de definir els objectius i
els criteris ambientals del
pla i d’integrar-hi les consideracions
relacionades amb
la connectivitat ecològica.
41. En el desenvolupament de les
previsions del planejament urbanístic
municipal, l’Administració
local tindrà en compte
les consideracions següents:
a) Garantir l’adequada integració
dels principis de
permeabilització dels límits
urbans i de l’establiment
d’itineraris paisatgístics en
els plans parcials urbanístics
i els projectes d’urbanització.
b) La possibilitat d’utilitzar
plans especials per a la
protecció d’aquells sectors
del sòl no urbanitzable de
més valor per a la biodiversitat
i d’importància per al
manteniment de la connectivitat
ecològica.
c) En el procés de concessió
de la preceptiva licencia municipal en relació amb les
activitats que es desenvolupen
en el sòl no urbanitzable
i que són susceptibles d’afectar
la connectivitat ecològica
(moviments de terres,
instal·lació de tanques,
modificació de camins rurals,
instal·lació de línies
elèctriques, etc.), es garantirà
que aquesta només es
concedeixi en aquells casos
en què no s’afecti negativament
la connectivitat
ecològica o quan s’hagin
pres les mesures necessàries
per minimitzar-ne l’impacte
de manera adequada.
d) Adoptar de manera rigorosa
els procediments de
protecció de la legalitat
urbanística en el sòl no
urbanitzable per evitar la
instal·lació dispersa d’activitats
i instal·lacions no admeses
i susceptibles de
fragmentar el territori o d’afectar
espais amb valor
connectiu.
42. El grau de protecció preventiva
dels sòls no urbanitzables
amb interès connectiu que pot
oferir el planejament urbanístic
municipal no sempre és suficient
si no va acompanyat de
les mesures de gestió activa
d’aquests espais, ja que cal
garantir que compleixin les
funcions connectives que, entre
altres, han motivat la seva
protecció. En aquests casos,
l’Administració local haurà de
vetllar per coordinar la seva
actuació amb la de les altres
administracions i amb els
agents socials per tal d’assolir
aquests objectius.
43. Els departaments competents
en matèria urbanística i ambiental
han de garantir que la
documentació dels plans directors
urbanístics, dels plans
d’ordenació urbanística municipal
i dels plans derivats justifiqui
que l’ordenació urbanística
proposada és compatible amb
el manteniment de la connectivitat
ecològica i la funcionalitat
dels ecosistemes a l’escala del
pla i en el seu àmbit d’aplicació.
Altres directrius relacionades:
Espècies amenaçades i protegides:
13.
Espais fluvials: 25.
Activitat agrària: 35c; 36d; 38.
Avaluació ambiental: 61.
2.8. Ús dels recursos biològics
Des del punt de vista de la connectivitat ecològica i del manteniment
de la funcionalitat dels ecosistemes, el valor i la funció que tenen
els espais forestals, que ara cobreixen més del 60% de la superfície de
Catalunya, són possiblement els més importants. N’és una mostra el
fet que la major part dels espais protegits són espais predominantment
forestals i que bona part de les espècies amenaçades depenen
en gran mesura del manteniment de la matriu territorial de caràcter
agroforestal en la qual s’integren els ecosistemes forestals. Cal recordar,
però, que l’homogeneïtzació dels espais forestals no sol comportar
un increment de biodiversitat, i que els escassos boscos madurs
que resten tenen, en canvi, un gran valor en aquest sentit.
Els serveis i beneficis ambientals dels espais forestals, a banda dels
relacionats amb la biodiversitat, són prou reconeguts (regulació hidrològica,
prevenció de l’erosió, estabilitat de vessants, absorció de
CO2, etc.) i han estat analitzats, per a tot Catalunya, en l’avaluació
ambiental del Pla general de política forestal 2007-2016, malgrat que
s’ha vist que són molt més importants que no pas els productes forestals
tradicionals (fusta, suro, llenya, etc.), fet que posa de relleu la
multifuncionalitat dels espais forestals. Així doncs, s’ha de remarcar
el valor de la seva correcta gestió i s’obren unes noves perspectives
pel que fa al pagament dels serveis ambientals que proporcionen.
Bona part de les qüestions que incideixen sobre els terrenys forestals
ja han estat tractades, des d’altres angles, en els capítols dedicats als
espais naturals protegits, a les espècies protegides, als espais fluvials
i, des d’un punt de vista més productiu, en el marc dels programes
de desenvolupament rural. Això no obstant, des del punt de vista de
la connectivitat ecològica, hi ha altres aspectes relacionats amb la
planificació dels espais forestals que convé tractar de manera específica,
el mateix que passa amb l’aprofitament dels recursos cinegètics
i piscícoles.
Antecedents internacionals i europeus. En el marc de les successives
conferències ministerials per a la protecció dels boscos a Europa,
s’ha destacat sempre la multifuncionalitat dels boscos, tot reconeixent-
los, de manera específica, el seu valor per al manteniment de la
connectivitat ecològica. A la Conferència d’Hèlsinki (1993) es va proposar
l’establiment d’una xarxa de boscos madurs o amb característiques
especials tant a escala nacional com europea.
El valor dels espais forestals en l’establiment d’estratègies de connectivitat
ecològica també es recull a l’Estratègia paneuropea per a
la diversitat biològica i paisatgística (1995), en la seva proposta de
xarxa ecològica paneuropea, i en altres estratègies i plans de la Unió
Europea, com ara l’Estratègia de la Comunitat Europea en matèria
de biodiversitat (1998), el Pla d’acció de biodiversitat per a la conservació
dels recursos naturals de la Unió Europea (2001), el Pla
d’acció de biodiversitat per a l’agricultura (2001), etc.
Estudis i propostes locals. En els estudis realitzats a Catalunya en
relació amb la connectivitat ecològica es destaquen quatre temes que
incideixen especialment en els espais forestals: la importància dels
espais forestals en el manteniment de la connectivitat ecològica i a
l’hora de conservar els grans connectors ecològics i d’establir corredors
biològics; la necessitat de protegir els boscos madurs i garantir
la seva connectivitat; la necessitat d’adoptar un model de gestió de
les àrees de caça i de pesca més sostenible; la conveniència que els
connectors forestals siguin prou amples per poder acollir les pertorbacions
naturals o els incendis forestals que, de tant en tant, els afec-
Via verda
ten; i, finalment, es reclama la recuperació i la protecció de l’extensa
xarxa de camins ramaders.
Normativa, plans i directrius. El Pla general de política forestal
2007-2016 suposa un gran pas endavant des del punt de vista de la
integració de les qüestions relacionades amb la conservació de la biodiversitat
i, especialment, amb la connectivitat ecològica. La conservació
de la biodiversitat esdevé un dels seus objectius específics i
atorga la condició de terrenys forestals d’interès especial, cosa que
comporta el manteniment del seu caràcter forestal i la protecció especial
dels seus valors i funcions, als espais naturals d’interès connector
i als terrenys forestals de ribera. Per altra banda, el seu programa
d’accions preveu tota una sèrie d’actuacions específiques pel
que fa als connectors ecològics.
La normativa bàsica d’aplicació a Catalunya en relació amb la caça i
la pesca continental és molt antiga i es troba totalment desfasada, i ja
no és apropiada per a la regulació d’aquestes activitats. La redacció
de l’Avantprojecte de llei d’ordenació sostenible de la pesca continental
i protecció dels ecosistemes aquàtics continentals de Catalunya
de 2005 obre noves perspectives i comporta un notable avenç
en comparació amb la normativa vigent, ja que s’ha de valorar de
manera molt positiva el fet que vinculi la pesca a la gestió del conjunt
de l’ecosistema aquàtic. En el text d’aquest Avantprojecte,
diversos articles fan referència a la funció connectiva dels espais fluvials
i a la necessitat de mantenir-la i de superar l’efecte fragmentador
que hi causen determinades infraestructures hidràuliques. Per
altra banda, cal recordar que tota àrea de caça o de pesca ha d’elaborar
els corresponents plans tècnics de gestió cinegètica o piscícola,
la qual cosa hauria de ser una primera garantia de compatibilització
de la pràctica de la caça i de la pesca amb la conservació de la biodiversitat,
tot i que en el seu contingut actual no es desenvolupen suficientment
aquestes qüestions, gens en el cas de la pesca.
Pel que fa als camins ramaders, la llei estatal de vies pecuàries (Llei
3/1995, de vies pecuàries) ha tingut una aplicació molt minsa a
Catalunya, que, a diferència d’altres comunitats autònomes, no s’ha
dotat d’una normativa pròpia, ni ha actuat adequadament en relació
amb un element territorial que, com és el cas de la xarxa de camins
ramaders, pot tenir un considerable interès a l’hora d’establir estratègies
connectives. Aquesta situació ha facilitat l’abandó i, en alguns
casos, la privatització, d’un patrimoni públic de gran importància social,
econòmica, ecològica i paisatgística. Hi ha hagut, però, algunes
iniciatives aïllades d’identificació de camins ramaders, en certes comarques
i municipis, promogudes per administracions locals o entitats
privades.
Directrius
44. Les directrius de gestió forestal
i el Codi de bones pràctiques
per a la gestió forestal,
que s’han d’elaborar en el
marc del Pla general de política
forestal 2007-2016, han de
preveure i desenvolupar de manera
adequada les qüestions
relacionades amb el manteniment
i la millora de la connectivitat
ecològica en els espais
forestals.
45. Cal tenir present les previsions
del Pla general de política forestal
2007-2016 en relació
amb la connectivitat ecològica,
i desenvolupar-les adequadament
en la regulació del
contingut dels plans d’ordenació
forestal i d’adaptació dels
plans tècnics de gestió i millora
forestal i dels plans simplificats
de gestió forestal.
46. Pel que fa a les polítiques de
prevenció d’incendis forestals,
es tindran en compte les consideracions
següents:
a) En els plans d’ordenació
dels recursos forestals s’incorporarà
la gestió del risc
d’incendi forestal tenint en
compte la connectivitat ecològica.
b) S’ha de considerar que les
discontinuïtats de les masses
forestals amb conreus i
pastures poden afavorir la
connectivitat ecològica i, al
mateix temps, frenar la propagació
dels incendis forestals.
c) Els plans de prevenció d’incendis
forestals d’àmbit
municipal, supramunicipal
o comarcal compatibilitzaran
les mesures preventives
que puguin establir (punts
d’aigua, desbrossaments,
tallafocs, etc.) amb el manteniment
de la connectivitat
ecològica dels indrets on
se situïn. Aquestes mateixes
consideracions es tindran
en compte en els plans
tècnics de gestió i millora
forestal.
47. Procedir a l’actualització de la
normativa de caça i de pesca,
introduint-hi les qüestions relacionades
amb la conservació
de la biodiversitat i el manteniment
de la connectivitat
ecològica i de la funcionalitat
dels ecosistemes (millora d’hàbitats,
establiment de reserves
en sectors amb valor connectiu,
regulació dels tancats cinegètics,
etc.), seguint, en
bona part, el model ja esbossat
en l’Avantprojecte de llei
d’ordenació sostenible de la
pesca continental i protecció
dels ecosistemes aquàtics
continentals de Catalunya de
2005.
48. El departament competent en
matèria ambiental haurà de
completar el model de pla tècnic
d’aprofitament cinegètic i
de pla tècnic de gestió piscícola
tot vetllant perquè integrin
adequadament les mesures de
compatibilització de la caça i
de la pesca amb la conservació
de la biodiversitat, especialment quan es puguin afectar
hàbitats o espècies amenaçades,
o espais naturals protegits
de valor connectiu o en
àmbits periurbans. A aquest
efecte, aquests plans incorporaran
figures de protecció o recuperació
i procuraran que la
seva localització sigui la més
adequada des del punt de vista
de la connectivitat ecològica.
49. Aplicar les previsions de la Llei
3/1995, de vies pecuàries, i
desenvolupar-la normativament
quan calgui, a fi d’establir
les condicions per a la
classificació, delimitació i afitament
de les vies pecuàries
i per a la seva creació, ampliació
i restabliment, així com
determinar els usos compatibles
i complementaris i les
condicions que, per al seu reconeixement,
s’han d’establir
en el planejament urbanístic
i en la planificació territorial i
d’espais naturals de Catalunya,
tot garantint que la informació
disponible sigui d’accés
públic.
50. Elaborar un pla per a l’ordenació
i la recuperació de la xarxa
de vies pecuàries de Catalunya,
que doni prioritat a la
recuperació física de les vies
pecuàries i potenciï el seu valor
en la millora de la connectivitat
ecològica, especialmente quan connectin espais naturals
protegits o d’alt valor natural.
Mentrestant no se’n
disposi, promoure l’ús dels
instruments disponibles (planejament
urbanístic, avaluacions
ambientals, etc.) per tal
d’emprendre accions preventives
i realitzar possibles actuacions
urgents.
Altres directrius relacionades:
Espais fluvials: 27b.
2.9. Avaluació ambiental
A diferència de les qüestions exposades en els apartats anteriors, en
els quals es ressalten els principis i objectius que guien les diferents
polítiques sectorials, el procediment d’avaluació ambiental aporta un
conjunt d’eines per garantir que la integració de les consideracions
ambientals es produeixi de manera adequada. Amb l’avaluació ambiental
de plans i programes, que completa la de projectes i activitats,
es pretén integrar els criteris de sostenibilitat (econòmics, socials i
ambientals) en totes les actuacions sectorials, i aconseguir que es faci
des de les primeres fases del procés de presa de decisions.
Antecedents internacionals i europeus. L’activitat de la Unió
Europea no només ha estat decisiva en l’establiment dels mecanismes
adequats per desenvolupar l’avaluació ambiental estratègica
(Directiva 2001/42/CE, sobre l’avaluació dels efectes de determinats
plans i programes en el medi ambient) i l’avaluació d’impacte ambiental
(Directiva 85/337/CEE, relativa a l’avaluació de les repercussions
de determinats projectes públics o privats sobre el medi ambient;
Directiva 97/11/CE, per la qual es modifica la Directiva
85/337/CEE, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats
projectes públics i privats sobre el medi ambient), sinó que en
força casos ha hagut de pressionar els estats membres, com pot ser
el cas de l’Estat espanyol, perquè transposés al seu ordenament jurídic
intern les directives corresponents.
Evidentment, tots els tractats,
estratègies o plans de caire internacional promouen l’aplicació
sistemàtica d’aquests procediments com a garantia d’integració dels
principis ambientals en les polítiques i actuacions sectorials i com un
avenç cap a un model social més sostenible.
En una línia similar d’avenç cap a la sostenibilitat, caldria situar
les iniciatives dutes a terme, bàsicament a Europa, en desenvolupament
dels principis establerts a l’Agenda 21, elaborada durant la
Cimera de la Terra de l’any 1992, principalment per a l’àmbit local.
A escala europea, la Carta d’Aalborg (1994) va esdevenir un primer
pas en la concreció de l’Agenda 21 local i ha tingut la seva continuïtat
a través de les declaracions de Lisboa (1996) i de Hannover
(2000). En aquest cas no es tracta de cap procés jurídicament vinculant,
sinó d’un procés intern de reflexió i de definició de quina estratègia
cal seguir per avançar cap a la sostenibilitat des de l’àmbit local.
Estudis i propostes locals. En els nombrosos estudis realitzats a
Catalunya sobre la connectivitat ecològica, és freqüent citar casos
concrets d’instal·lacions que a causa d’un disseny inadequat o d’una
mala localització poden repercutir molt negativament sobre els valors
i la funció connectiva d’un determinat espai. La llista d’activitats
i d’instal·lacions és llarga i diversa. En la majoria de casos, els
seus efectes negatius s’haguessin pogut evitar si s’hagués avaluat
correctament el seu impacte i s’haguessin pres les mesures preventives
o correctores adequades.
Per altra banda, també es destaca en aquests treballs que l’anàlisi
dels impactes sobre les espècies de la fauna i de la flora i, encara més,
sobre la connectivitat ecològica acostuma a ser una part molt minsa
de les avaluacions ambientals i que, en no poques ocasions, aquests
temes es tracten de manera mecànica i superficial i no van més enllà
d’un llistat de noms d’espècies, d’hàbitats o d’espais protegits sense
gaire valor ni aplicació.
Normativa, plans i directrius. Les qüestions relacionades amb el manteniment
de la connectivitat ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes
no es tracten de manera específica a cap instrument normatiu re-
Punt negre
lacionat amb l’avaluació ambiental de plans, projectes i activitats
(Avantprojecte de llei d’avaluació ambiental dels plans i programes de
2005; Llei 12/1981, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció
dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives;
Llei 3/1998, de la intervenció integral de l’Administració ambiental),
tot i que ja hi ha alguna normativa sectorial, com el reglament
de la Llei d’urbanisme, que a l’hora de definir el contingut de l’informe
de sostenibilitat ambiental introdueix aquestes qüestions.
A partir de la publicació en l’àmbit estatal de la Llei 9/2006, sobre l’avaluació
dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi
ambient, s’ha produït un important canvi qualitatiu, ja que aquesta
normativa exigeix que les qüestions ambientals es tractin des de l’inici
del procés, mentre que abans es limitava a les etapes finals i
poques vegades era factible modificar les decisions amb impacte negatiu
que s’havien adoptat a les primeres etapes.
També s’ha fet un important avenç amb les Instruccions tècniques
per a l’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal
(2006) del Departament de Medi Ambient i Habitatge, les
quals integren de manera exemplar les qüestions relacionades amb
la connectivitat ecològica. L’interès de l’enfocament d’aquestes instruccions
tècniques no només rau en el fet de presentar una metodologia
ben estructurada per realitzar l’avaluació ambiental del pla
d’ordenació urbanística municipal, sinó que serveixen també de guia
per introduir les consideracions ambientals, connectivitat ecològica
inclosa, en l’elaboració del planejament urbanístic.
Paral·lelament a aquest procés d’integració de les qüestions ambientals
en les polítiques sectorials, s’ha de destacar la tasca realitzada
a Catalunya per les administracions locals en el seu camí cap a
la sostenibilitat. A partir d’un impuls inicial de la Diputació de
Barcelona, s’ha anat avançant cap a la implantació de les agendes 21
locals, les quals, malgrat no tenir un valor normatiu, contribueixen a
fer que els ajuntaments puguin desenvolupar de manera programada
la seva política ambiental i completin i reforcin la seva política urbanística.
Les qüestions relatives a la connectivitat ecològica acostumen
Directrius
51. L’avaluació ambiental de plans,
projectes i activitats és un instrument
molt important per a
la prevenció i la correcció dels
problemes de connectivitat
ecològica. La connectivitat ecològica
ha de ser un dels vectors
a considerar en tota avaluació
ambiental i ha de ser
valorada en la jerarquització
dels objectius ambientals que
l’avaluació comporta. La consideració
de la connectivitat
ecològica es farà des de les
primeres etapes del procés
—serà responsabilitat del promotor
assumir els objectius
ambientals— i es considerarà
adequadament en el document
de referència de l’òrgan
ambiental.
52. En el cas de la normativa relacionada
amb l’avaluació d’impacte
ambiental, atès que l’actual
ha quedat obsoleta, es
recomana elaborar una nova
llei d’avaluació d’impacte ambiental,
que permeti abordar,
amb un procediment ben definit,
els temes de connectivitat
ecològica de manera efectiva,
des de l’inici del procés.
53. A la normativa relacionada amb
l’avaluació ambiental de les activitats,
es recomana completar
el Decret 136/1999, pel qual
s’aprova el Reglament general
de desplegament de la Llei
3/1998, de la intervenció integral
de l’Administració ambiental,
i s’adapten els seus
a tractar-se de manera desigual en els diferents municipis i, a vegades,
no sempre amb la importància que els correspondria. En aquest
sentit, cal destacar la iniciativa de la Diputació de Girona de donar suport
als ajuntaments de la seva demarcació per a la planificació, l’adquisició
i la gestió dels espais naturals amb valor connectiu.
En un altre ordre de coses, cal no oblidar que l’adopció de polítiques
municipals de sostenibilitat, especialment en relació amb la gestió
dels espais lliures i naturals i de la biodiversitat, comporta un increment
de les responsabilitats municipals que no ha anat acompanyat
d’un augment proporcional dels recursos econòmics que els ajuntaments
necessitarien per poder desenvolupar aquestes funcions.
annexos, per garantir que els
aspectes relacionats amb el
manteniment de la connectivitat
ecològica i la funcionalitat
dels ecosistemes es tinguin en
compte en les diferents etapes
del procediment d’avaluació
ambiental de les activitats
i per tots els organismes
que hi intervenen.
54. El departament competent en
matèria ambiental vetllarà perquè
els criteris que, en relació
amb la connectivitat ecològica
i la funcionalitat dels ecosistemes,
s’estableixin a Catalunya
s’integrin de manera
adequada en l’avaluació dels
plans, programes i projectes
amb incidència territorial que
pertoquen a l’Administració
estatal. Per aquest motiu, tot
informe que l’Estat requereixi
de qualsevol departament
de la Generalitat haurà de
tenir present les qüestions
relacionades amb el manteniment
de la connectivitat
ecològica.
55. Aprovar una llei d’avaluació
ambiental de plans i programes
que consideri amb cura la
relació de les avaluacions de
plans vinculats jeràrquicament,
per evitar duplicitats i garantir
la coherència i l’efectivitat del
procés d’avaluació ambiental
des dels nivells més estratègics
fins a les activitats.
56. En les guies metodològiques i
les instruccions tècniques que
elabori el departament competent
en matèria ambiental
per tal de facilitar l’execució
del procés d’avaluació ambiental,
es procurarà desenvolupar
adequadament les consideracions
relacionades amb
la connectivitat ecològica, tant
pel que fa al seu manteniment
com a la seva restauració, seguint
el model ja iniciat a les
Instruccions tècniques per a
l’avaluació ambiental dels
plans d’ordenació urbanística
municipal (2006).
57. El departament competent en
matèria ambiental elaborarà un
manual d’instruccions tècniques
per a la redacció d’estudis
d’impacte ambiental, el qual, a
més, aplegarà exemples de bones
pràctiques que tractin adequadament
els temes de connectivitat
ecològica.
58. Pel que fa a les normes addicionals
de protecció ambiental
en les activitats extractives, es
recomana completar la Llei
12/1981, per la qual s’estableixen
normes addicionals de
protecció dels espais d’especial
interès natural afectats per
activitats extractives, amb el
requeriment que tot programa
de restauració tracti de manera
explícita les qüestions relacionades
amb la connectivitat
ecològica, tant en la part d’anàlisi
de l’indret on es preveu
realitzar l’activitat com a l’hora
d’avaluar els efectes, d’establir
mesures preventives i de
restauració, i d’elaborar el programa
d’execució d’aquestes
mesures.
59. El departament competent en
matèria ambiental constituirà
un veritable sistema d’informació
ambiental, el qual inclourà
entre la informació
bàsica la documentació i la
cartografia relacionada amb la
connectivitat ecològica, els
connectors biològics i fluvials,
etc. Paral·lelament, establirà
un sistema àgil de transmissió
de la informació als equips redactors
dels diferents tipus
d’avaluacions, estudis o informes
ambientals.
60. És important que l’Administració
local continuï treballant
en l’establiment i l’aplicació de
les agendes 21 locals, i que
disposi del corresponent pla
d’acció local que guiï l’avenç
cap a la sostenibilitat i programi
l’actuació ambiental municipal.
En tots els casos i, especialment,
en relació amb els
espais lliures i naturals, s’han
de tractar de manera adequada
les qüestions relacionades
amb la connectivitat ecològica,
tant en l’àmbit periurbà
com en els espais i components
de la biodiversitat de
major interès ecològic, i cal
fer-ho de manera coordinada
amb els municipis veïns.
61. En l’àmbit de l’acció política,
cal incidir especialment en el
tema del finançament municipal
i cercar els mitjans oportuns
perquè es dotin els municipis
dels recursos addicionals
necessaris per poder assumir
les seves funcions pel que fa
als espais oberts, com les relacionades
amb el manteniment
de la connectivitat ecològica
i la prevenció de la
fragmentació del territori: redistribució
del finançament estatal,
taxes sobre l’edificació,
valor cadastral, etc.
Altres directrius relacionades:
Espècies amenaçades i protegides:
10; 13.
Xarxa viària i altres infraestructures
lineals: 16a; 23a; 23b.
Espais fluvials: 26a; 26c.
Activitat agrària: 37b.
Urbanisme: 43.
2.10. Recerca, informació i participació
Recerca. En totes les qüestions relacionades amb la conservació
de la biodiversitat, com és el cas de la connectivitat ecològica, la quasi
totalitat de tractats, plans i programes internacionals reconeixen el
paper clau de la recerca en el coneixement i la valoració de la biodiversitat,
en la comprensió dels problemes que l’afecten i també a
l’hora de cercar solucions o donar respostes adequades. De fet, ha estat
la recerca la que ha donat els primers senyals d’alerta davant de problemes
com la pèrdua de la biodiversitat, la fragmentació dels hàbitats
i l’efecte barrera, motiu pel qual és a través d’un millor coneixement
de la biodiversitat i del funcionament dels ecosistemes que es
podran donar les pautes adequades per fer front a aquests problemes.
A Catalunya la recerca sobre biodiversitat es duu a terme en els diferents
departaments universitaris, centres de recerca i museus,
però generalment està poc vinculada a la gestió i depèn més de la voluntat
dels investigadors que de l’existència d’un programa consolidat
en l’àmbit català. El Pla de recerca i innovació de Catalunya
(2005), tot i considerar com una de les línies prioritàries la recerca
en sostenibilitat i medi ambient, no fa cap referència explícita a la
biodiversitat, cosa que contrasta amb altres plans de recerca de caire
estatal i comunitari. A més, el sistema vigent de valoració de la recerca
acadèmica desincentiva la recerca naturalista local, especialment
la vinculada a la gestió.
Per altra banda, s’ha de remarcar que el Departament de Medi
Ambient i Habitatge, des dels seus inicis, ha fomentat l’estudi de la
biodiversitat i la generació de bases de dades i d’informació cartogràfica
digital, i ha posat tota la documentació validada a disposició
dels interessats a través de la seva pàgina web. Altrament, no s’ha
d’oblidar l’important paper que en el coneixement de la biodiversitat
han tingut els investigadors privats i les associacions i les entitats
científiques de caire naturalista.
Informació. Les noves tecnologies han comportat un canvi revolucionari
en la transmissió de la informació ambiental, tant pel que
fa a la facilitat i rapidesa d’accés a aquesta informació com a la
quantitat d’informació disponible. Per altra banda, han facilitat
la generació d’un nou tipus d’informació que, sense aquests mitjans
i facilitats, possiblement no s’hagués produït. D’aquesta manera,
al costat de la informació de caire legal, de plans i programes o
simplement de caire divulgatiu, s’han posat en marxa vertaders
sistemes d’informació ambiental i territorial, com pot ser, per
exemple, el sistema d’informació sobre el patrimoni natural del Departament
de Medi Ambient i Habitatge i altres iniciatives que
s’estan endegant des del Departament de Política Territorial i
Obres Públiques (planejament territorial, registre de planejament
urbanístic de Catalunya, etc.) i del Departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca (mapes de sòls) i, també, des de l’Administració
local.
En bona part ja es compleixen les previsions del Conveni de la
Comissió Econòmica per a Europa de Nacions Unides sobre l’accés a
la informació, la participació pública en la presa de decisions i l’accés
a la justícia en matèria de medi ambient (Conveni d’Aarhus), desenvolupat
en l’àmbit europeu per la Directiva 2003/4/CE, sobre l’accés
públic a la informació ambiental, i transposada a l’ordenament
jurídic estatal per la Llei 27/2006.
Aquesta mateixa normativa internacional obliga a la publicació periòdica
d’informes sobre l’estat del medi ambient. A Catalunya, el
Departament de Medi Ambient n’ha publicat dos durant la dècada
de 1990, que han anat seguits d’informes temàtics (litoral, biodiversitat,
canvi climàtic, etc.) del Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible i d’un nou Informe sobre el medi ambient i el desenvolupament
sostenible del 2005. Aquest darrer estableix un seguit
d’indicadors a l’estil dels anomenats «observatoris», que permeten
que es pugui tenir una visió força completa i contínua de l’estat del
medi o de l’evolució de la sostenibilitat. Això no obstant, en aquesta
primera edició, els indicadors relacionats amb la biodiversitat són
pocs i poc significatius (espais protegits i espècies amenaçades, grau
d’ocupació del sòl, etc.) i cap d’aquests no fa referència a la connectivitat
ecològica.
En els diferents estudis realitzats a Catalunya en relació amb la connectivitat
ecològica, es comprova com l’aparició en els darrers anys
de cartografia digital amb diverses capes temàtiques (hàbitats, cobertes
del sòl, espais naturals protegits, etc.) i de bases de dades
sobre diferents components del medi natural (flora, ocells, etc.) ha
comportat uns canvis molt significatius en les metodologies desenvolupades
pel que fa a la connectivitat ecològica i, en general, a la
conservació del medi natural, i ha millorat la seva qualitat. Per altra
banda, el fet que part d’aquesta informació no estigui disponible a
l’escala del planejament, o que algunes de les seves capes no cobreixin
completament el territori català, a banda de la diversitat de formats,
n’ha limitat la utilitat.
Participació. Si bé és cert que no tindria cap sentit crear un organisme
participatiu, ja sigui consultiu o assessor, relacionat només
amb les qüestions de connectivitat ecològica, també ho és que el bon
funcionament dels òrgans participatius ja existents i relacionats amb
les matèries de caire ambiental i de sostenibilitat, o d’aquelles altres
susceptibles d’incidir-hi, ha de tenir repercussions positives en la
conservació de la biodiversitat i, per extensió, sobre el manteniment
de la seva funcionalitat.
La normativa internacional ha desenvolupat de manera relativament
recent aquestes qüestions i cal destacar-ne l’esmentat Conveni
d’Aarhus, els aspectes participatius del qual han estat desenvolupats
en l’àmbit europeu per la Directiva 2003/35/CE, per la qual s’estableixen
mesures per a la participació pública en determinats plans i
programes relacionats amb el medi ambient, transposada, al seu torn,
a l’ordenament jurídic estatal per la Llei 27/2006. Els aspectes participatius
s’han anat integrant també en les diferents polítiques sectorials
i han estat recollits en les directives i normes corresponents.
És cert que en els darrers anys els processos de participació pública
s’han desenvolupat notablement, però això no s’ha fet de manera homogènia.
És així que cada nova llei o pla crea noves comissions i consells
amb objectius, funcions i composició a vegades diversos, cosa
que pot generar una certa sensació de dispersió.
Per altra banda, també s’ha de reconèixer el tradicional voluntarisme
de la societat catalana, el qual ha tingut sempre una notable incidència
sobre el coneixement i la conservació del medi natural. Els departaments
competents en matèria ambiental, agrària i urbanística han
començat a establir ajuts econòmics específics per a aquestes activitats:
realització d’actuacions de restauració d’espais fluvials, intervencions
paisatgístiques en sòl no urbanitzable del sistema costaner,
actuacions en els espais naturals protegits, etc. Altres institucions, públiques
i privades, també donen suport a les iniciatives socials relacionades
amb el coneixement i la gestió del patrimoni natural.
Directrius
62. Fomentar la recerca bàsica i,
especialment, la recerca aplicada
sobre els aspectes funcionals
de la biodiversitat i
dedicar-hi els recursos necessaris,
tant en el marc de futurs
plans de recerca de Catalunya
com de les actuacions pròpies
dels diferents sectors de
l’Administració. De manera
orientativa i en l’àmbit de la
connectivitat ecològica, caldria
promoure i donar suport a
la recerca en els àmbits següents:
a) Estudis de comportament
migratori i de mobilitat i
dispersió de les espècies,
prioritzant aquelles més
sensibles a la fragmentació
i elaborant mapes de connectivitat
per a les espècies
clau.
b) Estudis sobre la fragmentació
d’hàbitats, l’efecte barrera
i l’afavoriment de la
connectivitat ecològica a
totes les seves escales.
c) Millora del coneixement
dels aspectes funcionals de
la biodiversitat dels espais
naturals protegits i de l’ecologia
dels hàbitats i de
les espècies amenaçades.
d) Programes de seguiment
de l’eficàcia de les diferents
estratègies connectives
adoptades i de l’avaluació
dels seus resultats.
63. Posar les dades i els coneixements
científics i tècnics que
el departament competent en
matèria ambiental té disponibles
en relació amb la connectivitat
ecològica a disposició
d’altres tècnics i professionals
i també dels responsables de
la presa de decisions, i fer-ho
de la manera que més en faciliti
l’ús. També es facilitarà
l’accés fàcil i per mitjans electrònics
als nombrosos estudis,
informes, bases de dades i
documents tècnics que l’Administració
encarrega, com
ara els relacionats amb la connectivitat
ecològica, i que,
malgrat aportar dades sovint
força interessants, generalment
resten inèdits i són de difícil
accés, tot diferenciant clarament
la informació que està
estructurada i validada de la
resta.
64. L’Administració vetllarà per
garantir la qualitat científica
dels estudis i treballs que, relacionats
amb els aspectes
funcionals de la biodiversitat,
pugui promoure, així com dels
programes, plans i proyectes que hagi de tramitar o dels
quals hagi d’emetre informe.
65. Millorar en els propers informes
sobre l’estat del medi
ambient o la sostenibilitat a
Catalunya tots els aspectes
relacionats amb la biodiversitat
i, especialment, els seus
aspectes funcionals. Atès que
algunes d’aquestes qüestions
no són fàcils de tractar, caldrà
fer un esforç previ en la definició
dels indicadors necessaris
i, si cal, obrir noves línies de
recerca o d’obtenció de dades
per generar la informació de
base necessària.
66. Promoure l’homogeneïtzació
de formats en les bases de
dades i les cartografies que faciliten
els diferents sectors de
l’Administració i els centres
de recerca, a través de mitjans
electrònics i a l’escala o amb
el detall necessari perquè puguin
ser utilitzades en la planificació
i la gestió.
67. En aplicació del Conveni d’Aarhus
i de les normes comunitàries
i estatals que el desenvolupen,
el departament
competent en matèria ambiental
promourà la participació
ciutadana en les qüestions
de caire ambiental, incloses
les referents a la connectivitat
ecològica, tant en l’elaboració
de nous instruments normatius,
de planificació i de
gestió com en la seva aplicació.
68. Els diferents sectors de l’Administració,
així com el sector
privat, donaran el màxim suport
a totes aquelles iniciatives
de participació ciutadana relacionades
amb la conservació
dels espais naturals, la gestió
dels sistemes agropecuaris
extensius i el manteniment
dels aspectes funcionals de la
biodiversitat.
Altres directrius relacionades:
Espècies amenaçades i protegides:
14.
Xarxa viària i altres infraestructures
lineals: 15c.
Activitat agrària: 35d; 36c.
Ús dels recursos biològics: 49.
Avaluació ambiental: 59.
Annex 1
Definicions i conceptes
En aquestes directrius s’han utilitzat els conceptes que es defineixen
tot seguit:
Cinturó verd. Zona d’espais oberts que voreja un nucli urbà, com
parcs periurbans i espais agrícoles i naturals, establerta des de l’òptica
urbanística per limitar la tendència urbana expansiva i la coalescència
amb altres nuclis urbans propers, així com per millorar la
qualitat de vida de la ciutadania. També pot rebre la denominació
d’anella verda.
Connectivitat ecològica. Qualitat del medi natural i dels espais
semitransformats que, a més del moviment i la dispersió dels organismes,
permet el manteniment dels processos ecològics i dels fluxos
que els caracteritzen (aigua, matèria, gens, etc.).
Connector ecològic. Sector relativament ampli del territori
definit a partir d’unes característiques morfològiques i d’una estructura
d’hàbitats que afavoreixen la continuïtat dels fluxos biològics
i ecològics, com és facilitar els moviments d’un ampli ventall
d’espècies a través del territori i mantenir la continuïtat de
determinats processos ecològics. Per la diversitat d’hàbitats que
conté, naturals o seminaturals, per les seves mides i pel fet d’acollir
un gran nombre d’espècies, no només actua com a connector,
sinó que generalment esdevé, alhora, l’hàbitat de determinades
espècies.
Connector fluvial. Tipus específic de connector ecològic constituït
a l’entorn d’un espai fluvial, que, a més de la làmina d’aigua i la zona
de ribera, sol incloure les àrees inundables i les zones humides adjacents,
com els meandres i els cursos intermitents o abandonats.
Corredor biològic. Element del paisatge, generalment d’estructura
contínua i lineal, que, amb independència del valor dels hàbitats
naturals que el composen, té un interès per permetre els desplaçaments
de determinades espècies entre diferents espais naturals d’una
certa extensió. El seu disseny dependrà bàsicament dels requeriments
de l’espècie per a la qual ha estat pensat. Generalment, es
proposen com a corredors els diferents components de la xarxa hidrogràfica,
les carenes i altres elements del relleu, així com diferents
elements lineals dels mosaics agroforestals.
Efecte barrera. S’anomena així l’efecte que impedeix el desplaçament
d’espècies de la fauna, dificulta el manteniment dels fluxos ecològics
i, en general, comporta una interrupció de la continuïtat del
medi, del paisatge i dels espais i camins rurals. Sovint s’associa a
les infraestructures lineals, tot i que també pot tenir el seu origen en
determinats desenvolupaments urbans o agrícoles.
Estratègia connectiva. Conjunt de principis, propostes i actuacions
d’abast intersectorial establerts amb l’objectiu de mantenir, millorar
o restaurar la connectivitat ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes
en un àmbit territorial ampli, per al conjunt dels components
de la biodiversitat.
Fragmentació del territori. Procés de transformació del territori
que comporta la divisió d’un hàbitat extens en peces més petites i,
per tant, de menor qualitat ecològica, sovint a causa de l’establiment
d’infraestructures, però també d’altres barreres artificials com les
generades pels espais urbanitzats i determinats tipus d’agricultura
intensiva.
Itinerari paisatgístic. Conjunt continu d’elements urbans (zones
verdes, carrers arbrats, parcs urbans, etc.) i periurbans (camins rurals, parcs agraris, boscos periurbans, etc.), generalment situats a
l’entorn d’un itinerari senyalitzat, que posen en contacte el medi urbà
amb l’entorn natural i tenen un ús bàsicament social.
Marges vegetats. Denominació simplificada que pretén englobar
el conjunt d’elements d’interès connectiu que es troben en el medi
agrari. En alguns casos poden ser lineals (marges de conreus,
tanques vegetals, vores de recs o camins, parets de pedra seca,
etc.) i en altres, rodons o puntuals (basses i fonts, arbredes o bosquets
entre camps, afloraments rocosos o anomalies topogràfiques,
etc.).
Matriu territorial. Conjunt de components i usos del medi natural
i el paisatge que defineixen i estructuren un determinat territori.
Quan alguns d’aquests components o usos esdevé predominant,
es pot parlar de matriu territorial de base agrícola, forestal, etc.
Pas de fauna. Tot tipus d’estructura construïda o condicionada
per facilitar a la fauna el pas de les infraestructures viàries i així
disminuir l’efecte barrera d’aquestes infraestructures i la mortalitat
que poguessin provocar. La seva ubicació, emplaçament
(superior o inferior) i mides dependran del lloc del territori on se
situï la infraestructura, de les característiques de les espècies prioritàries
i de les principals rutes de migració o de desplaçament
de les espècies que han motivat la seva construcció. Determinades
estructures, com els viaductes o els falsos túnels, poden actuar
com a passos de fauna efectius per a un ventall força ampli d’espècies.
Els passos de fauna de grans dimensions construïts per sobre
les infraestructures s’anomenen ecoductes. Els passos de
fauna també es poden construir per superar altres tipus de barreres,
ja siguin longitudinals, com els canals, o transversals, com
les rescloses. Un exemple d’aquests darrers són els dispositius
de pas de peixos.
Passeres d’hàbitat. Conjunt de petites àrees, generalment sense
contacte físic entre si, disposades entremig d’espais naturals a connectar
o que tenen interès com a punts de refugi o alimentació per a les espècies migratòries pel fet de localitzar-se en punts estratègics
de les seves rutes de desplaçament. Un bon exemple, el constitueixen
les zones humides, que, tot i estar separades unes de les altres, fan
possible la migració, a voltes intercontinental, de moltes espècies d’ocells
aquàtics.
Permeabilitat de les infraestructures. Capacitat de les infraestructures
per permetre el pas de les espècies de la fauna i d’altres
fluxos ecològics a través seu amb facilitat i seguretat, ja sigui mitjançant
estructures especialment construïdes o condicionades, com
els passos de fauna, o com a resultat de la seva adaptació a les característiques
naturals, paisatgístiques i rurals de l’espai que travessen:
viaductes, túnels, falsos túnels, ponts, etc.
Punt crític. Indret d’interès per a la connectivitat ecològica on es
concentren els efectes negatius de la pressió urbana i de les infraestructures,
fins al punt de limitar-ne en gran mesura, o impedir-ne,
la funció connectiva. Malgrat afectar un sector d’extensió reduïda,
els efectes generats poden ser molt greus per al manteniment de la
connectivitat ecològica d’un àmbit molt més extens.
Punt negre. Per similitud amb la mateixa denominació que s’utilitza
per indicar un punt de la xarxa viària on es produeixen nombrosos
accidents de trànsit, s’utilitza la denominació de punt negre
per indicar aquells punts de la xarxa viària on es produeixen molts
atropellaments o col·lisions d’espècies de la fauna. També designa
punts d’elevada mortalitat en altres tipus d’infraestructures, com
electrocucions o col·lisions en la xarxa elèctrica o ofegaments en canals
i basses.
Via verda. Terme utilitzat per designar espais de característiques
similars als cinturons verds però de caire lineal, que tenen la doble
funció de separar espais urbans i de connectar espais naturals.
En alguns casos, aquesta denominació també s’utilitza per designar
itineraris excursionistes i ciclistes establerts damunt antigues
vies fèrries.
Xarxa ecològica. Xarxa coherent d’espais naturals entesa com un
conjunt d’espais d’alt valor natural, que generalment gaudeixen de
protecció, envoltats per zones d’influència i connectats entre si per
altres espais de menor dimensió, però prou ben conservats i disposats
de manera que permetin els moviments i la dispersió de les poblacions
d’espècies de la flora i de la fauna i el manteniment dels
fluxos que garanteixen la funcionalitat dels ecosistemes.
Annex 2
Nous instruments a desenvolupar
Normativa
• Llei de biodiversitat i patrimoni natural (5; 9)
• Llei d’avaluació ambiental de plans i programes (55)
• Llei d’avaluació d’impacte ambiental (52)
• Llei de caça (47)
• Llei d’ordenació sostenible de la pesca continental i protecció dels
ecosistemes aquàtics continentals de Catalunya (47)
• Reglament de la Llei 3/1995, de vies pecuàries (49)
• Reglament de la Llei 22/2003, de protecció dels animals (9)
• Reglament de la Llei 54/1997, del sector elèctric (23)
Plans i programes
• Pla territorial sectorial de connectivitat ecològica de Catalunya (3)
• Inventari de zones humides de Catalunya (8)
• Pla de conservació de les zones humides a Catalunya (8)
• Catàleg de les espècies amenaçades de Catalunya (9)
• Plans de recuperació o de conservació de les espècies catalogades (9)
• Pla de millora de la permeabilitat de la xarxa viària existent. Programa
anual de permeabilització dels trams més problemàtics (22b)
• Pla de correcció dels suports elèctrics que comporten un major risc
d’electrocució i col·lisió (24) • Actuacions per a la recuperació de la funció connectiva en trams
fluvials especialment importants des del punt de vista de la connectivitat
ecològica en el Programa de mesures del Pla de gestió de
la demarcació hidrogràfica de les conques internes de Catalunya
(28): programa de restauració i de recuperació de marges i riberes
dels punts crítics en trams naturals o seminaturals (28b); programa
de permeabilització d’infraestructures de protecció hidràulica
en punts crítics situats en entorns altament modificats (28c)
• Programa de mesures prioritàries d’aplicació del Pla sectorial de
cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya en
punts crítics (30)
• Pla de permeabilització de zones i infraestructures de regadiu (37a)
• Pla per a l’ordenació i la recuperació de la xarxa de vies pecuàries
de Catalunya (50)
Normes i directrius tècniques
• Normes tècniques per al disseny i la integració territorial, paisatgística
i ecològica de les carreteres (17)
• Manual d’instruccions tècniques per al disseny i la integració territorial,
ecològica i paisatgística de la xarxa de canals i sèquies i les
basses de rec (20)
• Manuals d’instruccions tècniques per a la millora de la connectivitat
ecològica, la minimització d’impactes d’infraestructures i la restauració
hidromorfològica ecològica en sistemes fluvials (31)
• Manual d’instruccions tècniques per a la permeabilització d’infraestructures
i el manteniment de la connectivitat ecològica i la
funcionalitat dels ecosistemes en regadius (37c)
• Directrius de gestió forestal (44)
• Codi de bones pràctiques per a la gestió forestal (44)
• Desenvolupament normatiu del contingut dels plans d’ordenació
forestal i d’adaptació dels plans tècnics de gestió i millora forestal
i dels plans simplificats de gestió forestal (45)
• Guies metodològiques i instruccions tècniques per facilitar l’execució
del procés d’avaluació ambiental (56)
• Manual d’instruccions tècniques per a la redacció d’estudis d’impacte
ambiental (57)
Annex 3
Inclusió del concepte de connectivitat ecològica
en normes i plans
Tot seguit, s’indiquen les normes i plans per als quals es proposa
algun tipus de modificació i, entre parèntesi, el número de la directriu
corresponent. En conjunt, de 68 directrius, 14 fan referència a
temes legislatius o de planejament, fet que no exclou que, a la llarga,
per desenvolupar alguna altra directiva, no calgui fer altres canvis
legislatius o de planejament.
Normativa vigent
• Llei 22/2003, de protecció dels animals (9)
• Llei 7/1993, de carreteres (15)
• Decret 293/2003, pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres
(15)
• Llei 4/2006, ferroviària (18)
• Llei 9/2003, de la mobilitat (21a)
• Decret 221/2005, sobre l’aplicació de la condicionalitat en relació
amb els ajuts directes de la política agrícola comuna (34a)
• Decret 136/1999, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament
de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral
de l’Administració ambiental, i s’adapten els seus annexos (53)
• Llei 12/1981, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció
dels espais d’especial interès natural afectats per activitats
extractives (58)
Plans vigents
• Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre (2c)
• Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026 (22a)
• Pla de gestió de la demarcació hidrogràfica de les conques internes
de Catalunya i planificació hidrològica de les demarcacions hidrogràfiques
que afecten la part catalana de les conques dels rius
Ebre, Garona i Sénia (27)
• Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes
de Catalunya (30)
• Pla de sanejament (32)
• Programa de desenvolupament rural 2007-2013 (35)
Vall del Llierca
Biodiversitat i estratègies | 20-08-2008 - 10:16:14 GMT 1 #
BOP de Girona núm. 161 - 21 d’agost de 2008, Núm. 11067 AJUNTAMENT DE BEUDA
Edicte d’exposició pública d’un projecte
Aprovat inicialment pel Ple d’aquesta Corporació,
en sessió celebrada el dia 30 de juliol
de 2008, el projecte de “Rehabilitació de
l’edifici de l’Ajuntament de Beuda, 2ª Fase”,
s’exposa al públic pel termini d’un mes
l’expedient als efectes de presentació de reclamacions
i/o al·legacions al respecte.
En cas de no presentar-se’n cap s’entendrà
aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar
cap més acord.
Beuda, 7 d’agost de 2008
Josep Esteve Riu Roura
Alcalde
AJUNTAMENT DE BEUDA, Rehabilitació de edifici 2ª Fase | 22-08-2008 - 07:38:28 GMT 1 #
Ajuntament de La Vall d’en Bas (La Garrotxa): Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM): Resolució sobre Memória Ambiental Número: OTAAGI20060359.-1. Identificació de l’expedient Número: OTAAGI20060359
Sol·licitant: Ajuntament de La Vall d’en Bas (Garrotxa). Promotor: Ajuntament de La Vall d’en Bas (Garrotxa). Pla: Pla d’ordenació urbanística municipal
Data entrada: 17 d’abril 2008. 2. Objecte: L’objecte de la present resolució és valorar la proposta de memòria ambiental del POUM de La Vall d’en Bas als efectes que determina l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. El Pla ordena un municipi de 90,57 km2 de superfície i una població de 2.591 habitants distribuïda majoritàriament en els nuclis de Sant Esteve i Verntallat i fins a 21 assentaments urbans independents, a banda d’un nombre elevat d’edificacions disseminades (339 fitxes de masies i cases rurals). La proposta de classificació del sòl és la següent: Sòl urbà. Ocupa una superfície de 128,40 ha, que es distribueix en sòl urbà consolidat (105,47 ha) i sòl urbà no consolidat (22,93 ha). En sòl urbà no consolidat es preveuen 17 àmbits de plans de millora urbana i 43 polígons d’actuació urbanística. Sòl urbanitzable. Ocupa una superfície de 21,97 ha distribuïda en 7 sectors de sòl urbanizable delimitat (16,31 ha) i 3 sectors de sòl urbanitzable no delimitat (5,66 ha). Les claus que qualifiquen aquests sòls són:
- Urbanitzable delimitat pel desenvolupament residencial, clau 30
- Urbanitzable delimitat pel desenvolupament per a usos mixtos, clau 32
- Urbanitzable no delimitat, clau 39
Les característiques dels sectors en sòl urbanitzable delimitat són les següents:
Sector Nom Nucli S (ha) Tipus Habitatges Densitat (hab./ha)
PPU-v1 Les Preses subs. 1.2b Verntallat 2,38 Mixte 71 30
PPU-v2 Les Preses subs. 1.2a Verntallat 1,21 Mixte 36 30
PPU-j1 Can Boi Joanetes 3,37 Mixte 67 20
PPU-j2 Morera Joanetes 1,36 Res. 21 30
PPU-j3 La Clapera Joanetes 1,51 Res. 24 16
PPU-se1 L’Andana subs. 2 Sant Esteve 2,69 Res. 38 14,4
PPU-se2 La Vinya Sant Esteve 1,48 Res 46 26
Respecte el sòl urbanitzable no delimitat, el POUM possibilita el seu desenvolupament una vegada ocupat el 70% dels sòls urbanitzables delimitats. Les seves característiques són: Sector Nucli Sup. (ha) Tipus Densitat (hab./ha)
SND Fluvià Verntallat 3,57 Res. 27
SND Rec Sant Sebastià i Bicicarril Verntallat 2,17 Res. 30
SND Torrent Can Bianya Els Hostalets 2,09 Res. 18
D’acord amb la memòria social, apartat 7 de la Memòria del POUM, el nombre total d’habitatges potencials previstos és de 545, distribuïts en sòl urbanitzable (409), àmbits de pla de millora urbana (29) i de polígon d’actuació urbanística (107). El sostre que es qualifica per a sòl residencial és de 122.256 m2 i la reserva per a habitatge de protecció pública és de 42.866 m2, que correspon a un 35%. Quant a nombre d’habitatges la memòria social distingeix els habitatges existents (1.348) i els potencials amb el planejament vigent, inclosos els anteriors (2.343) i la previsió del Pla (620, 383 dels quals per a HPP), del que resulta un nombre final d’habitatges de 2.963, un 220% respecte dels habitatges existents.
Sòl no urbanitzable. Es defineixen 7 claus que es regulen als articles núm. 207 a 213 de les normes urbanístiques:
- Rural (clau 20)
- Agrícola de valor (clau 21)
- Forestal de valor (clau 22)
- Prats i pastures (clau 23)
- Interès ecològic i paisatgístic (clau 24). Té diverses subclaus. La clau 24d “Sòl d’interès ecològic i paisatgístic de riberals” inclou l’àmbit de Natura 2000 “Riu Fluvià” i el règim de protecció és el mateix que la clau 25.
- Espais naturals protegits (clau 25). Inclou els espais del PEIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i Collsacabra així com d’altres susceptibles d’ésser incorporats per raó del seu alt valor.
- Altres usos existents: pedrera (clau 26)
3. Antecedents i tramitación: - En data 28 de juliol de 2006 l’Ajuntament va aprovar inicialment el pla. Ha estat exposat a informació pública per termini d’un mes el 18 d’agost de 2006. Aquest termini ha estat ampliat, per acord de 4 de desembre de 2006 fins el 31 de gener de 2007.
- En data 7 de maig de 2007 aquests Serveis Territorials han emès un informe sobre la versió del pla que ha estat objecte d’aprovació inicial.
- En data 17 d’abril de 2008 l’Ajuntament ha presentat la proposta de memòria ambiental del pla amb la qual adjuntava els plànols. Mitjançant escrit de 8 de maig de 2008 s’ha requerit la presentació de la resta de documentació del POUM, que s’ha rebut el 27 de maig de 2008.
- En data 4 de juny de 2008 l’Agència Catalana de l’Aigua ha emès un informe sobre la versió del POUM objecte de l’acord d’aprovació pres en sessió de 17 de març de 2008, amb diverses conclusions que s’integren a les de la present resolució. No consta l’emissió de l’informe preceptiu de la Direcció General de Promoció de l’Habitatge. Atenent a la data de l’acord d’aprovació inicial, i tenint en comte la disposició transitòria dotzena del Decret 305/2006, la tramitació ambiental del pla comporta l’ampliació a 45 dies del termini d’informació pública, l’elaboració d’una memòria ambiental, l’emissió de la resolució de
conformitat per part de l’òrgan ambiental i la presa en consideració per part de l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva de pla de l’informe de sostenibilitat ambiental i la memòria ambiental.
4. Avaluació: L’informe ambiental efectua una diagnosi del planejament vigent així com una descripció dels sòls que seran objecte de transformació d’acord amb la proposta d’ordenació del POUM. Avalua els principals efectes sobre el medi ambient que poden esdevenir fruit del desenvolupament urbanístic plantejat, efectua una justificació de l’ordenació propasada i introdueix un conjunt e mesures per evitar i/o minimitzar els impactes potencials del pla.
La memòria ambiental descriu el procés d’avaluació ambiental, valora l’informe de sostenibilitat ambiental, el resultat de les consultes realitzades i el seu grau de consideració en el Pla. S’amplia l’anàlisi d’alternatives prenent en consideració l’alternativa 0 (situació sense canvis), l’alternativa 1 (aprovació inicial) i l’alternativa 2 (proposta d’aprovació provisional). Les alternatives 1 i 2 es consideren alternatives d’estratègia respecte l’alternativa 0, atès que plantegen l’ampliació (i en algun cas reduccions) de la superfície de sòl urbà i urbanizable i una ordenació molt més acurada del sòl no urbanitzable. Per la seva banda l’alternativa 2 es considera una alternativa d’ubicació respecte a l’alternativa 1, fruit dels ajustos que s’han dut a terme als límits del sòl urbà i urbanitzable en la fase d’aprovació provisional del POUM. S’incorpora una descripció detallada dels canvis efectuats entre la versió del pla que ha estat objecte d’aprovació inicial i la versió que ha d’ésser objecte d’aprovació provisional. 4.1 Valoració de la proposta d’ordenació i model de creixement. D’acord amb quadre de superfícies inclòs en documentació aportada i prenent com a indicador
la suma de sòl urbà i urbanitzable, els valors previ i posterior a l’aplicació del POUM són, respectivament, 109,54 ha (segons dades del Web del DPTOP) i 150,38 ha. Per tant, hi ha un increment de 40,84 ha on canvia la classificació del sòl no urbanitzable, el que representa una ampliació del 37%. L’evolució de les superfícies (ha) de sòl urbà i urbanitzable ha estat la següent: Planejament Vigent Aprovació inicial Proposta d’aprovació provisional
Sòl urbà 77,92 119,39 128,40 Sòl urbanitzable 31,62 35,27 21,98
Total 109,54 154,66 150,38
Cal esmentar que part de la reclassificació de terrenys no correspon a nous creixements sinó al reconeixement urbanístic d’edificacions preexistents que es localitzen en terrenys no urbanitzables adjacents als diferents nuclis de població.
La documentació conté una proposta de classificació del sòl urbà al sector PMUse1 entre la carretera C-151 i el riu Fluvià destinat a dotacions i serveis (clau 8), que no constava a la versió del POUM objecte de l’informe emès per aquest Departament. La classificació com a sòl urbà d’aquests terrenys comportarà riscos d’impactes ambientals sobre el riu Fluvià, que en aquest
tram forma part de l’espai de Natura 2000 “Riu Fluvià”. Per tant caldria mantenir aquests terrenys com a sòl no urbanitzable.
4.2 Regulació i desenvolupament del sòl no urbanizable: La proposta preveu l’elaboració de 7 plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable, que es
regulen en els articles 214 a 224 de les normes urbanístiques.
- PEU-lp1 “Serra de Sant Valentí”
- PEU-sp2 “El Gurn”
- PEU-p1 “Conjunt de Puigpardines”
- PEU-p2 “Cooperativa agrícola”
- PEU-j1 “Riera de Joanetes”
- PEU-se2 “Riera Ridaura”
- PEU-f1 “Accés a Falgars”
- PEU-h1 “Capçalera del Fluvià”
Les actuacions previstes en el marc d’aquests plans especials urbanístics es consideren compatibles amb la gestió del sòl no urbanitzable i la protecció dels seus valors naturals. En el cas dels PEU-Ip1, PEU-sp2, PEU-j1, PEU-f1 i PEU-h1, i atès que afecten àmbits contigus o inclosos en el PEIN o en Natura 2000, caldrà remetre la proposta al Departament de Medi Ambient i Habitatge per l’aplicació del procediment d’avaluació ambiental que s’escaigui. Respecte als terrenys delimitats com a sistema d’espais lliures (clau V) a les rodalies de Can
Turó i al veïnat de Falgars que se situen dins el PEIN, es considera que l’article 93 ‘Sistema d’espais lliures públics / zona verda’ de les normes admet usos que no són concordants amb els propis del PEIN (com ara la instal·lació de fires i atraccions, construccions....). Per tant, caldrà reconèixer els usos i equipaments existents en l’espai sense possibilitar la implantació de noves construccions que fixes o temporals de manera congruent amb el que determina l’article 13 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el PEIN.
4.3 Verificació del compliment dels condicionants ambientals. La nova versió del POUM incorpora la major part de les determinacions del informe d’aquests
Serveis Territorials de 7 de maig de 2007, entre elles les següents:
- El nucli de Falgars d’en Bas roman en sòl no urbanitzable en concordança amb la seva ubicació dins del Pla d’espais d’interès natural.
- S’ha suprimit la classificació com a sòl urbanitzable industrial del sector aïllat UND-se1 “Carretera de Santa Coloma”, a la zona propera a l’embocadura est del túnel de la carretera C-63. Aquests terrenys romanen en sòl no urbanitzable, sòl agrícola de valor (clau 21)
- S’ha suprimit la proposta de delimitar cap àrea d’acampada a Can Turó tenint en compte la previsible incidència ambiental associada i per la proximitat al PEIN. Els terrenys queden qualificats amb la clau 23 ‘Prats i pastures’.
- La nova delimitació d’un ús preexistent, pedrera, en el sector del Bac de la Cau s’ajusta a l’àmbit de l’antiga activitat. De la revisió del límit del PEIN incorporat als plànols del sòl no urbanitzable, i tenint en compte els plans especials de delimitació definitiva (DOGC núm. 4.286, de 23.12.2004 i DOGC núm.
3.191, de 26.7.2000), s’indica el següent:
- La delimitació de l’espai del PEIN “Collsacabra” conté imprecisions a la zona de Porxiugers (oest) i al rec del coll d’Uria (est)
- La delimitació de l’espai del PEIN “Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt” conté imprecisions a la zona de la riera de Joanetes, entre els indrets de la Carrera, Sant Mateu i Soliguer. En concret les edificacions de la Carrera i Sant Mateu són incloses dins del PEIN.
La documentació justifica el manteniment de la clau 24d en els espais fluvials del municipi inclosos a la xarxa Natura 2000 atès que la clau proposada confereix el mateix grau de protecció que la clau 25 d’espais protegits. En general els límits de la clau 24d superen els corresponents a la delimitació orientativa però vigent de l’espai de la xarxa Natura 2000 “Riu Fluvià”, que inclou aquest curs i diverses rieres de la seva conca. No obstant manca afegit
franges de protecció amb clau 24 d en els següents trams de rieres de Natura 2000: - Torrent de Pibernat, entre el Molí del Perer i l’extrem nord del nucli d’Hostalets. - Riera de Joanetes, marge esquerre, al pla de les Comes, des del Molí dels Ferrés i el límit del sòl urbà de Can Trona.
Respecte de les aportacions amb contingut ambiental derivades dels processos de consulta i participació pública es documenten al·legacions de sindicats i organitzacions pageses, de particulars i del grup municipal Demòcrates de la Vall. Aquestes han estat estimades totalment o en part a excepció de la referida a la no classificació dels terrenys que conformen el sector de sòl urbanitzable delimitat PPU-se3.
Sobre la versió de la normativa urbanística objecte del següent acord d’aprovació cal efectuar les següents consideracions:
Articles 10.2 ‘Protecció dels valors del territori’ i 21.3 ‘Adaptació topogràfica del terreny’. Cal concretar que es refereix al procediment d’avaluació d’impacte ambiental (supòsit núm. 12 de l’Annex I del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el PEIN).
Article 32.3 ‘Proteccions paisatgístiques’. La regulació proposada en el sentit de no admetre la instal·lació extensiva de generadors d’energia contradiu el foment de les energies renovables tal i com es preveu al document d’aportacions del DMAH a la proposta del Pla de l’Energia de Catalunya (2006-2015), en el que es manifesta la necessitat de que l’impuls a les energies renovables se centri en l’energia solar (http://mediambient.gencat.net/Images/43_71969.pdf).
Pel cas concret de l’energia eòlica, caldrà mantenir les previsions per al municipi de la Vall d’en Bas contingudes en el Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eólica a Catalunya aprovat pel Decret 174/2002, d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, que en el cas de la Vall d’en Bas defineix zones compatibles per a la implantació d’aquesta energia, a banda d’altres zones on la implantació està condicionada.
Article 77 ‘Impacte ambiental’, apartat 2.a. La Llei 3/1998, de 27 d’abril, de la intervenció integral de l’Administració ambiental no regula el procediment d’avaluació d’impacte ambiental. Les autoritzacions i llicències ambientals integren la declaració d’impacte ambiental únicament en els supòsits en els que d’acord amb la normativa d’avaluació d’impacte ambiental cal aplicar aquest procediment. Així, els projectes que es troben sotmesos a avaluació d’impacte
ambiental són els inclosos en les següents normes:
- Annex I del Reial decret legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel que s'aprova el text refós de la Llei d’avaluació d'impacte ambiental de projectes.
- Annexes I i II del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el PEIN.
- Annex II del Reial decret legislatiu 1/2008 i els que no estant inclosos a l’Annex I puguin afectar directa o indirectament Natura 2000, quan així ho decideixi l’òrgan ambiental.
Article 91 ‘Camins rurals’. L’establiment d’una amplada mínima de 4,5 m per als camins de trànsit rodat pot comportar impactes ambientals en l’àmbit dels espais naturals protegits al terme municipal. En aquest sentit cal tenir present que dins del PEIN resten sotmesos a avaluació d’impacte ambiental els projectes de camins d’amplada major de 5 metres i, en tot cas, quan s’afectin terrenys amb pendent transversal superior al 40%.
Caldria indicar que l’obertura de nous vials en terrenys forestals resta sotmesa a una autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge tal i com es preveu a l’article 12 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural.
Article 188 ‘Tala d’arbres, conreus i aprofitament del sòl’. Cal revisar la prohibició de la tallada d’arbres que formin part d’hàbitats d’interès comunitari tenint en compte que:
- Fora d’espais de Natura 2000 les espècies forestals catalogades com a hàbitats d’interès comunitari únicament resten sotmeses en el seu maneig als criteris de gestió forestal sostenible continguts a les autoritzacions que emet el Departament de Medi Ambient i Habitatge o els criteris continguts en plans tècnics de gestió i millora forestal o plans simples, aprovats per aquest Departament i vigents.
- Dins els espais de Natura 2000, la gestió dels hàbitats d’interès comunitari resten sotmesos, addicionalment, a les “Directrius per a la gestió forestal” establertes a l’ordre GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), que no prohibeixen, però si condicionen, la seva gestió.
Article 211.5 ‘Interès ecològic i paisatgístic’. Cal esmenar la referència al DARP per el Departament de Medi Ambient i Habitatge, òrgan competent per a autoritzar l’obertura de vials en terrenys forestals.
4.4 Vector agua: L’informe emès per l’Agència Catalana de l’Aigua indica la necessitat d’esmenar l’estudi hidràulic dels cursos afluents del Fluvià tenint en compte les “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat local” de l’ACA o la incorporació de les determinacions de la “Planificació de l’espai fluvial de la conca del riu Fluvià” que actualment desenvolupa aquest organisme.
Així mateix es relaciona un conjunt de sectors de sòl urbanitzable i sòl urbà on es donen les condicions de risc hidrològic més alt i en els quals les propostes d’ordenació, zonificació, rasants d’urbanització i llicències d’obra hauran de tenir en compte els resultats de les correccions indicades a l’estudi anterior i els criteris tècnics i administratius (article 6 del Decret 305/2006).
És necessari completar la documentació relativa als sistemes d’abastament i sanejament d’acord amb els plans sectorials en aquestes matèries (PSAAC i PSARU 2005). També cal revisar la normativa del sòl no urbanitzable per adequar-la a la normativa sectorial reguladora del sistema hidrogràfic, les corresponents franges de servitud i policia i la regulación dels usos admesos, així com d’altres determinacions que haurà de tenir en compte el planejament derivat.
4.5 Seguiment: L’apartat 5.4 de la memòria ambiental incorpora una proposta d’indicadors de seguiment ambiental del desenvolupament del POUM.
5. Fonaments de dret: Primer. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, específicament l’article 115 i la disposició transitòria dotzena. Segon. D’acord amb el Decret 67/1991, de 8 d'abril, pel qual s'assignen competencias i funcions al Departament de Medi Ambient, modificat pel Decret 296/2003, de 20 de desembre. Tercer. D’acord amb el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del
Departament de Medi Ambient i Habitatge, que estableix els òrgans competents en l’avaluació ambiental de plans i programes. Quart. D’acord amb l’article 8 del Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
6. Resolució: Revisada la proposta de Memòria ambiental del POUM la Vall d’en Bas, vist l’informe-proposta elaborat per l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental, així com la reunió d’avaluació ambiental efectuada en aplicació de la Instrucció 1/2007, de 12 de març, relativa a les funcions que corresponen a les diferents unitats i ens del DMAH en el procés d’avaluació ambiental dels
plans d’ordenació urbanística municipal, resolc:
PRIMER. Donar la conformitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge a la proposta de Memòria ambiental del POUM de la Vall d’en Bas.
SEGON. Condicionar la conformitat a la introducció de les següents canvis i esmenes en els plànols i normativa del POUM: 1. Els terrenys del sector PMUse1 compresos entre la carretera C-151 i el riu Fluvià tenen una sensibilitat ambiental molt alta per fet d’ésser contigus a un espai fluvial inclòs dins de Natura 2000. Cal evitar la instal·lació d’activitats que comportin riscos d’impactes ambientals sobre els valors naturals i de connectivitat associats al Fluvià, el que requereix limitar els usos a aquells compatibles amb la conservació dels valors d’aquest espai natural i l’ocupació de sòl mínima i imprescindible de sòl. 2. Als terrenys delimitats com a sistema d’espais lliures (clau V) a les rodalies de Can Turó i al nucli de Falgars, ubicats dins del PEIN, hi és d’aplicació el règim de protecció que estableix l’article 13 del Decret 328/1992. Per tant no poden ésser objecte d’usos que no siguin congruents amb la seva naturalesa d’espai natural i no s’hauria d’admetre la implantació de noves construccions com les previstes a l’apartat 3 de l’article 93 de la normativa. 3. L’apartat 3 de l’article 32 ‘Proteccions paisatgístiques’ té que ésser concordant amb el Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya aprovat pel Decret 174/2002, d’11 de juny, que en el terme de la Vall d’en Bas defineix zones compatibles per a la implantació d’aquesta energia, a banda d’altres zones on la implantació està condicionada o prohibida. 4. La delimitació de l’espai del PEIN “Collsacabra” conté imprecisions a la zona de Porxiugers (oest) i al rec del coll d’Uria (est) mentre que la delimitació de l’espai del PEIN “Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt” conté imprecisions a la zona de la riera de Joanetes, entre els indrets de la Carrera, Sant Mateu i Soliguer. En concret les edificacions de la Carrera i Sant Mateu són incloses dins del PEIN. 5. La representació de la clau en sòl no urbanitzable 24d inclou, entre d’altres àmbits, el corresponent a l’espai pLIC de la xarxa Natura 2000 “Riu Fluvià”. Si bé la delimitació vigente d’aquest espai té caràcter orientatiu mentre no es tramiti el corresponent instrument de delimitació definitiva, cal tenir present que en l’àmbit vigent són d’aplicació les Directrius de gestió contingudes a l’ordre GOV/112/2006, de 5 de setembre, a les quals caldria que fes referència l’article 211 de la normativa que regula aquests terrenys. Cal afegir franges de protecció clau 24d en els següents trams de rieres de Natura 2000:
- Torrent de Pibernat – Can Bianya, entre el Molí del Perer i el nucli d’Hostalets.
- Riera de Joanetes, marge esquerre, al pla de les Comes, des del Molí dels Ferrés i el límit del sòl urbà de Can Trona. 6. L’article 188.2 de la normativa, que prohibeix la tallada d’arbres catalogats com a hàbitats d’interès comunitari (HIC) compromet la gestió forestal al municipi i contravé els criteris de gestió forestal sostenible pel fet que als espais de Natura 2000, la gestió dels HIC resten sotmesos a les “Directrius per a la gestió forestal” establertes a l’ordre GOV/112/2006, de 5 de setembre, que condicionen però no prohibeixen la seva tallada. I fora de Natura 2000 les espècies forestals dels HIC resten sotmesos en el seu maneig als criteris de gestió forestal sostenible continguts a les autoritzacions que emet el Departament de Medi Ambient i Habitatge o els criteris continguts en plans tècnics de gestió i millora forestal o plans simples, aprovats per aquest Departament i vigents. 7. El document s’ha de completar amb la correcció de l’estudi hidràulic dels trams dels cursos de la xarxa hidrogràfica modelitzats (principalment els cursos afluents del riu Fluvià),
d’acord les indicacions de l’apartat de Consideracions de l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i els criteris del document de “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local“ de març 2003 de l’ACA, o en tot cas, haurà d’incorporar les determinacions dels treballs de la “Planificació de l’espai fluvial de la conca del riu Fluvià”, que actualment està desenvolupant l’ACA . 8. Les propostes d’ordenació, zonificació i rasants d’urbanització en els sectors de sòl urbanitzable i sòl urbà no consolidat i les condicions de les llicències en els espais de sòl urbà consolidat enumerats en l’apartat de Consideracions de l’informe de l’ACA, on es donen, previsiblement, les condicions de risc hidrologic més alt, s’establiran en concordança amb els resultats de la revisió de l’estudi de simulació hidràulica esmentada en el punt anterior i l’aplicació de la directiva de l’art. 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme i els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’ACA de 28 de juny de 2001 i modificats el 17 de juliol de 2006 sobre l’ocupació dels terrenys integrats en el sistema hídric i les zones inundables. Es considera necessari, a tal efecte, que l’estudi incorpori la delimitació de zones amb grau d’inundació lleu, moderat i greu en episodis de 500 anys de període de retorn. Els resultats serviran per a establir, si cal, la programació de les actuacions d’infraestructura hidràulica i l’adopció de mesures constructives de protecció
passiva adients. 9. La documentació del POUM s’haurà de completar amb un estudi sobre el sistema municipal d’abastament d’aigua, incloent l’avaluació de la suficiència i qualitat dels recursos disponibles per a atendre la futura nova demanda planificada (que es justificarà adientment), amb indicació del títol concessional que faculta a l’ajuntament per l’ús de l’aigua, la diagnosi sobre la xarxa en alta actual i la xarxa de distribució i la justificació, descripció i valoració de les actuacions necessàries, si s’escauen, per a la seva ampliació,
millora o adaptació a la nova demanda que es planifica, tot en concordança amb les previsions del Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya ( PSAAC).
La documentació del POUM també haurà d’incorporar un estudi sobre el sistema de sanejament d’aigües residuals, tant de procedència urbana com industrial, amb una diagnosi de la situació actual i una descripció i justificació de les actuacions necessàries per a consolidar el creixement previst en el POUM.
Els dos documents inclouran una previsió sobre la fórmula que s’adoptarà per l’execució de totes les obres i el seu regim econòmic–financer, que, en tot cas, haurà de vincular-se al desenvolupament dels sectors de sòl urbà i urbanitzable planificats. En particular, pel que fa als col·lectors en alta i les EDAR’s del municipi, s’estarà al que estableixen les determinacions del PSARU–2005 i les clàusules dels convenis que es puguin formalitzar entre els promotors, l’ajuntament, l’entitat responsable de la gestió del sistema de sanejament i l’Agencia Catalana de l’Aigua. 10. Es revisarà i adequarà el redactat de la normativa del sòl no urbanitzable d’acord amb les determinacions del punt 4 de la present resolució, que es refereixen als articles 10.2, 21.3, 77 i 211, i també per incorporar les determinacions que estableixen les conclusions núm. 3, 4, 6, 7 i 8 de l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua.
TERCER. Els documents de planejament derivat justificaran als informes ambientals respectius, i d’acord amb l’apartat 5.3 de la memòria ambiental, l’adopció dels criteris ambientals establerts a la documentació ambiental del POUM i a l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua i es remetran a aquest organisme per l’emissió de l’informe preceptiu.
QUART. Els documents de planejament derivat i els projectes d’actuacions que desenvolupin el POUM i que afectin directa o indirectament els espais de la xarxa ecològica europea Natura 2000 es trametran al Departament de Medi Ambient i Habitatge per determinar el procediment d’avaluació ambiental que s’escaigui i específicament els següents plans especials urbanístics: - PEU-sp2 “El Gurn” - PEU-f1 “Accés a Falgars” - PEU-j1 “Riera de Joanetes” - PEU-h1 “Capçalera del Fluvià” - PEU-lp1 “Serra de Sant Valentí”
CINQUÉ. S’incorporaran les conclusions de l’informe preceptiu que ha d’emetre la Direcció General de Promoció de l’Habitatge.
SISÉ. S’elaborarà un informe de seguiment als dos anys de l’aprovació definitiva del Pla i, successivament, amb aquesta freqüència, on es valoraran els aspectes ambientals resultants del desenvolupament del Pla en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, d’acord amb l’apartat 5.4 de la Memòria ambiental. D’aquests informes es trametrà una còpia al Departament de Medi Ambient i Habitatge als efectes del seguiment del POUM d’acord amb l’article 15 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
SETÉ. Comunicar la present resolució a l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, al Servei Territorial d’Urbanisme de Girona, a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat així com acordar la seva publicació al web del Departament de Medi Ambient i Habitatge (http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/avaluacio_ambiental)
Girona, 4 de juny de 2008 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Girona Ultònia, 10-12 3er. 17002 Girona Tel. 972 223 035 Fax 972 227 234 http://mediambient.gencat.net
otaa.girona.dmah@gencat.net lejarza1@yahoo.es Vall del Llierca
Ajuntament de La Vall d’en Bas (La Garrotxa): Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM): Resolució sobre Memória Ambiental Número: OTAAGI20060359 | 29-08-2008 - 07:57:47 GMT 1 #
Ajuntament de Beuda obres de reforma de la casa del poble :
L'Ajuntament de Beuda, la setmana vinent, començarà les obres de reforma de la casa del poble. L'alcalde, Josep Esteve (ERC), ha explicat que l'obra ha estat adjudicada per 200.000 euros i està repartida en diferents fases. Segons va explicar Esteve, l'actuació consistirà en la reforma interior de la planta baixa. L'Ajuntament haprevist que serveixi de sala polivalent, per la qual cosa hi posaran sanitaris i una cuina. La segona planta ubicarà les dependències administratives, en forma de recepció i oficines. La tercera planta acollirà una sala de plens i una sala per a exposicions.
L'edifici que ara s'adequarà com a casa consistorial havia estat l'escola del poble fins al 1968. Beuda té 164 habitants.
Ajuntament de Beuda obres de reforma de la casa del poble | 07-11-2008 - 11:05:46 GMT 1 #
Núm. 15408 AJUNTAMENT DE BEUDA, BOP de Girona núm. 224 - 20 de novembre de 2008 :
Edicte d’informació pública de sol·licitud
de llicència municipal
L’empresa Instal·lacions, Gestió, Formació i
Assessorament, S.A. ha sol·licitat llicencia
municipal per retirar un aplec de terres, ubicat
a la finca de “Can Feixes” d’aquest terme
municipal.
En compliment del que disposa l’article 48 del
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Juliol, pel
qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme, l’esmentat expedient se sotmet a
informació pública per un termini d’un mes,
per tal que tots els interessats puguin
examinar-lo i presentar les al·legacions o
reclamacions que considerin escaients.
L’expedient pot ésser consultat a la secretaria
d’aquest Ajuntament, en horari d’oficina.
Beuda, 30 d’octubre de 2008
Josep Esteve Riu Roura
Alcalde
AJUNTAMENT DE BEUDA : Instal·lacions, Gestió, Formació i Assessorament, S.A. | 20-11-2008 - 08:33:35 GMT 1 #
CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA : Rehabilitació edifici Ajuntament de Beuda 1a fase, Construccions Guardiola, SLImport base: 273.318,36 € :
Núm. 15450 CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA, BOP de Girona núm. 225 – 21 de novembre de 2008 :
Anunci sobre adjudicació definitiva d’un
contracte d’obres
En data 24 d'octubre de 2008, el president del
Consell Comarcal de la Garrotxa va elevar a
definitiva l'adjudicació provisional del contracte
de l’obra “Rehabilitació de l'edifici de
l'Ajuntament de Beuda 1a fase” dins el terme
municipal de Beuda, que fou aprovada per
Decret de la Presidència de data 24 de
setembre de 2008, en el sentit següent:
1. Entitat adjudicadora:
a. Organisme: Consell Comarcal de la Garrotxa
b. Número d’expedient: 246/08 – 02.01.01
2. Objecte del contracte:
a. Tipus de contracte: Obra
b. Descripció de l’objecte: “Rehabilitació de
l'edifici de l'Ajuntament de Beuda, 1a fase”
dins el terme municipal de Beuda.
3. Tramitació, procediment i forma d’adjudicació
a. Tramitació: ordinària
b. Procediment: negociat amb publicitat
c. Forma: sol·licitud d’oferta econòmica i tècnica
a tres empreses suficientment capacitades.
d. Acord inici expedient: Decret de Presidència
de data 9 de juny de 2008.
4. Pressupost base de licitació
a. Import base: 273.318,36 € euros
b. IVA: 43.730,94 euros
5. Adjudicació definitiva
a. Data: 24 d'octubre de 2008
b. Contractista: Construccions Guardiola, SL
c. Import adjudicació: 229.587,42 euros
d. IVA: 36.733,99 euros
Això es el que es fa públic als efectes
oportuns.
Olot, 5 de novembre de 2008
Joan Espona i Agustín
President
CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA : Rehabilitació edifici Ajuntament de Beuda 1a fase, Construccions Guardiola, SLImport base: 273.318,36 € | 21-11-2008 - 07:21:52 GMT 1 #
Beuda escut oficial :
L'Ajuntament de Beuda Garrotxa ha aprovat de manera inicial l'escut oficial del municipi. Com que no es disposava de cap símbol precedent que identifiqués el conjunt dels nuclis que conformen el municipi, s'ha optat per representar-hi les quatre parròquies de Beuda. La creu del Sepulcre de Palera –un dels principals patrimonis del poble– se situa al mig del rombe i serveix per dividir l'escut en quatre espais. A dalt, a l'esquerra, hi ha una mola d'or en representació de Sant Feliu de Beuda. A dalt, a la dreta, la flor de lis d'argent per Santa Maria de Segueró. El mateix símbol serveix per identificar Santa Maria de Palera, al quadrant inferior esquerre. Finalment, a baix a la dreta, figuren unes claus per Sant Pere de Lligordà. Una corona de categoria de poble culmina la composició. En l'elaboració de l'escut s'ha disposat de la col·laboració de l'heraldista Armand de Fluvià.
Beuda escut oficial | 09-12-2008 - 08:37:57 GMT 1 #
Núm. 17142 AJUNTAMENT DE BEUDA, Garrotxa, BOP de Girona núm. 244 – 19 de desembre de 2008
Edicte sobre l’aprovació definitiva d’una ordenança fiscal
No havent-se presentat cap reclamació ni
al·legació en l’aprovació provisional de modificació
de l’ordenança fiscal núm. 8 reguladora
de l’impost sobre activitats econòmiques,
publicada al BOP núm. 219, de data 13 de
novembre de 2008, queda definitivament
aprovada segons el text íntegre que es publica
a continuació.
- ORDENANÇA FISCAL NÚM. 8 REGULADORA
DE L’IMPOST SOBRE ACTIVITATS
ECONÒMIQUES.
Modificació de l’article 6. Quota tributària
Els coeficients a aplicar són:
a) Indústria aïllada en zona cadastral del
polígon 1: 1,45
b) Indústria aïllada en zona cadastral del
polígon 3: 1,85
c) Resta del terme municipal: 1,45
El present tipus de taxes entraran en vigor a
partir de l’ú de gener de 2009, i seguiran
vigents fins a la seva modificació o derogació
expressa.
Beuda, 15 de desembre de 2008
Josep Esteve Riu Roura
Alcalde
Ordenança fiscal | 21-12-2008 - 08:27:51 GMT 1 #
Núm. 1013 AJUNTAMENT DE BEUDA Garrotxa,BOP de Girona núm. 18 - 28 de gener de 2009 :
Edicte d’aprovació inicial d’un projecte
Aprovat inicialment pel Ple d’aquesta Corporació,
en sessió celebrada el dia 15 de gener
de 2009, el projecte “Ampliació i millora dels cementiris del municipi de Beuda”, s’exposa al
públic pel termini d’un mes l’expedient als
efectes de presentació de reclamacions i/o
al·legacions al respecte.
En cas de no presentar-se’n cap s’entendrà
aprovat definitivament sense necessitat
d’adoptar cap més acord.
Beuda, 20 de gener de 2009
Josep Esteve Riu Roura
Alcalde
Ampliació i millora dels cementiris del municipi de Beuda
AJUNTAMENT DE BEUDA Ampliació i millora dels cementiris del municipi de Beuda | 28-01-2009 - 07:05:03 GMT 1 #
Núm. 2910 AJUNTAMENT DE BEUDA Garrotxa, BOP de Girona núm. 37 - 24 de febrer de 2009 :
Edicte d’informació pública de sol·licitud
d’una llicència d’obres
El Sr. Pere Puig Compta, ha sol·licitat llicència
municipal per dur a terme obres d’ampliació a
la masia denominada La Rectoria de Lligordà
d’aquest terme municipal.
En compliment del que disposa l’article 58 del
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual
s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme,
l’esmentat expedient es sotmet a informació
pública per un termini de vint dies, per tal que
tots els interessats puguin examinar-lo i
presentar les al·legacions o reclamacions que
considerin escaients.
L’expedient pot ésser consultat a la secretaria
d’aquest Ajuntament, en horari d’oficina.
Beuda, 30 de gener de 2009
Josep Esteve Riu Roura
Alcalde
AJUNTAMENT DE BEUDA Garrotxa La Rectoria de Lligordà | 24-02-2009 - 07:09:37 GMT 1 #
A Beuda, ara CiU :
Josep Riu, d'ERC, serà substituït a l'alcaldia de Beuda en el ple que se celebrarà al final d'aquest mes o principi de juny per Anna Vayreda, de CiU. A Beuda, hi ha el sistema de llistes obertes i hi van concórrer vuit aspirants: tres de CiU, un d'ERC i la resta del PSC, per ocupar els cinc escons del consistori. Abans dels comicis, ERC i CiU van acordar treballar en equip i alternar-se a l'alcaldia. El resultat va ser de dos regidors de CiU, un d'ERC i dos del PSC. Aquest últims van anar a l'oposició.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona
A Beuda, ara CiU | 13-05-2009 - 08:25:01 GMT 1 #
Avantprojecte per el marge esquerre del riu Fluvià :
L'Ajuntament de Besalú (Garrotxa) ha presentat un avantprojecte per el marge esquerre del riu Fluvià a la zona compresa abans i després del Pont Nou. Aquesta actuació vindria a donar continuïtat a les tasques iniciades anys enrere per tal de recuperar l'entorn del riu Fluvià al seu pas per la població, amb la creació i adequació d'espais fluvials, camins de ronda, passeigs i passeres. L'avantprojecte està pressupostat inicialment amb un import d'aproximadament 100.000 euros.
L'actuació ha de permetre la recuperació paisatgística del marge esquerre del riu i aconseguir la integració amb els itineraris existents, de manera que aquestes reprodueixin en el major grau possible l'estat natural propi del medi ?fluvial lligat amb l'assentament humà. També es pretén afavorir l'estabilitat geològica dels marges, de manera que, a més de consolidar i ?naturalitzar les parets d'aquests, ?representin una protecció als ?efectes erosius de l'aigua en ?moments de fortes avingudes del riu.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà
Avantprojecte per el marge esquerre del riu Fluvià | 22-05-2009 - 08:46:57 GMT 1 #
Núm. 12618 AJUNTAMENT DE BEUDA (GARROTXA)
Edicte sobre aprovació inicial del Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)
El Ple d’aquest Ajuntament, en sessió extraordinària,
celebrada el 6 d’agost de 2009, va aprovar
l’acord següent:
Primer.- Aprovar inicialment el Pla d’Ordenació
Urbanística municipal (POUM) de Beuda, i
el corresponent informe de sostenibilitat
ambiental.
Segon.- Sotmetre a informació publica aquests
dos documents per un termini de DOS MESOS,
a comptar des del dia següent al de la
darrera publicació dels edictes en el Butlletí
Oficial de la Província de Girona, en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el
Diari El Punt, en el Diari de Girona i en el
taulell d’anuncis d’aquest Ajuntament. La
documentació del POUM es podrà consultar
per qualsevol interessat a les oficines municipals
situades a la Plaça Major, 3-4 de Beuda
de dilluns a divendres de 11:00 h a 13:00 h, als
efectes de la formulació de les al·legacions que
s’estimin pertinents. Així mateix també es
podrà consultar a la web municipal:
www.beuda.com.
Tercer.- Suspendre pel termini d’UN ANY, de
conformitat amb l’article 71.2 del Text Refós
de la Llei d’urbanisme i amb l’article 102 del
Reglament de la Llei d’urbanisme, l’atorgament
de llicencies en tot l’àmbit que afecta el
POUM.
Quedaran excloses de la suspensió de
llicencies d’obra les següents:
- Les obres de consolidació, reformes interiors
i manteniment.
- Les obres i actuacions que es puguin realitzar
al Monestir del Sant Sepulcre de Palera i a
altres equipaments tan municipals com privats.
- Els tràmits de modificació puntual de les
NNSS de Beuda en l’àmbit de la “Papelera la
Confianza”.
Quart.- Sol·licitar els informes preceptius als
organismes competents, per raó de les seves
competències sectorials.
Cinquè.- Concedir un termini d’audiència de
dos mesos als municipis limítrofs de Cabanelles,
Maia de Montcal, Sant Ferriol, Besalú,
Sales de Llierca i Albanyà.
Beuda, 10 d’agost de 2009
Anna Vayreda Torrent
Alcaldessa
AJUNTAMENT DE BEUDA (GARROTXA) Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) | 24-08-2009 - 12:58:47 GMT 1 #
Beuda ha aprovat el POUM i ha modificat el catàleg de masies :
L'alcaldessa de Beuda, Anna Vayreda (CiU), va explicar, que en el darrer ple l'Ajuntament va aprovar el POUM i una modificació al catàleg de masies. Vayreda va concretar que el POUM preveu la creació d'una petita zona industrial al costat de la fàbrica de guix (Uralita Algiss), prop del terme de Besalú. Vayreda va assenyalar que fins ara Beuda no disposava de pla d'ordenació urbanístic municipal.
L'alcaldessa va qualificar de molt important la modificació del catàleg de masies. Segons ella, l'alteració permetrà ampliar les cases de manera que puguin acollir dos habitatges. Vayreda va concretar que fins ara a les masies de Beuda no es podia fer una divisió horitzontal. El fet, segons ella, dificultava la permanència dels matrimonis joves a les cases. Vayreda va concretar que la modificació no sigifica que les masies es puguin repartir en apartaments. "Una cosa és voler que els joves es quedin al poble i una altra, fer hotels", va apuntar.
Anna Vayreda va explicar que gairebé tots els habitants de Beuda viuen en unes 100 masies disseminades en un terme de 36 quilòmetres quadrats.
Beuda ha aprovat el POUM i ha modificat el catàleg de masies | 01-09-2009 - 07:18:55 GMT 1 #
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials a Girona
Ultònia 10-12, 3r
17002 Girona
Tel. 972 223 035
Fax 972 224 236
http://mediambient.gencat.net
otaa.girona.dmah@gencat.net
RESOLUCIÓ SOBRE MEMÒRIA AMBIENTAL
1. Identificació de l’expedient
Número: OTAAGI20080039
Data d’entrada: 14.10.2008
Data documentació: 9.2008 (memòria ambiental) i 12.2007 (document urbanístic)
Municipi: Beuda (Garrotxa)
Sol·licitant: Ajuntament
Pla Modificació puntual de les normes subsidiàries. Àmbit indústria “La
Confianza, SA”
2. Objecte
L’objecte de la present resolució és valorar la proposta de memòria ambiental de la modificació
puntual de les normes subsidiàries de Beuda en l’àmbit indústria “La Confianza, SA”, als
efectes que determina l’article 115, apartat d), del Decret 305/2006.
D’acord amb la documentació presentada, la proposta de modificació puntual té com a objecte
la regularització urbanística d’una indústria paperera situada en terrenys classificats actualment
com a sòl no urbanitzable, a l’extrem sud del terme municipal de Beuda, confrontant amb el
terme municipal de Besalú.
En concret és classifica com a sòl urbà, amb la qualificació de zona industrial aïllada (b1), un
àmbit de 21.305 m2 de superfície ocupat majoritàriament per les instal·lacions industrials
descrites.
3. Antecedents
Els terrenys que ocupen les instal·lacions de l’empresa ‘La Confianza” es situen entre els
termes municipals de Beuda i Besalú. Aquest Departament ha emès, el 26.02.2007, la
resolució de conformitat sobre la memòria ambiental del POUM de Besalú on s’indica que,
respecte els terrenys que es classifiquen per ajustar-se a la realitat urbanística de l’àmbit
ocupat per aquesta empresa, el desenvolupament del sector PAU-8 ‘Camí de la Salida’
incorporarà com a criteri el correcte tractament ambiental de la franja d’espais lliures que
confronta amb la xarxa Natura 2000, de manera que es procedeixi a la restauració ecològica
d’aquest àmbit tot evitant la introducció d’elements d’artificialització propis d’un espai verd urbà.
Tanmateix, aquests Serveis Territorials han emès el document de referència corresponent al
POUM de Beuda el 22.05.2008.
4. Tramitació
La modificació puntual s’ha de sotmetre a avaluació ambiental per trobar-se dins el supòsit 1.b)
de la disposició transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova
el Text refós de la Llei d’urbanisme.
L’avaluació ambiental del pla es tramita d’acord amb l’article 115 del Decret 305/2006. En
aquest sentit, i d’acord amb la memòria ambiental, s’han realitzat els següents tràmits:
El 5 de febrer de 2008 té entrada la sol·licitud d’emissió del document de referència formulada
per l’Ajuntament de Beuda.
L’11 de març de 2008 s’emet document de referència per a l’elaboració de l’informe de
sostenibilitat ambiental, un cop efectuades les consultes que determina la normativa
d’avaluació ambiental de plans urbanístics. Aquest document determina l’amplitud i nivell de
detall de l’ISA i identifica les següents administracions que han d’ésser objecte de consulta un
cop s’acordi l’aprovació inicial de la modificació puntual: Agència Catalana de l’Aigua i Àrea de
Medi Natural adscrita a aquests Serveis Territorials.
El 24 d’abril de 2008 l’Ajuntament acorda l’aprovació inicial del pla i n’efectua la preceptiva
exposició pública de 45 dies mitjançant anunci publicat al DOGC núm. 5.122, de 30.4.2008 i al
BOP núm. 86, de 5.5.2008. En aquest termini no s’han presentat al·legacions.
L’Ajuntament certifica que han estat efectuades consultes a l’Agència Catalana de l’Aigua i
l’Àrea de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, un cop acordada
l’aprovació inicial i que a data de 7.8.2008 no consten com a rebuts.
El 14 d’octubre de 2008 té entrada la proposta de memòria ambiental del pla.
El 19 de novembre de 2008, l’Agència Catalana de l’Aigua ha aportat un informe sobre la
modificació puntual, de caràcter favorable amb condicions que es tenen en compte en la
present resolució.
5. Avaluació
La modificació puntual delimita un sector de sòl urbà de caràcter industrial en terrenys ocupats
en l’actualitat per les instal·lacions d’una indústria paperera. Els terrenys limiten pel sud amb
l’espai pLIC “Riu Fluvià” proposat per a la seva incorporació a la xarxa Natura 2000 amb el codi
ES5120021. L’àmbit de l’espai protegit en aquest entorn s’ajusta als límits de la forest pública
“Riberes del Riu Fluvià”, inscrita en el Catàleg de forests d’utilitat pública amb el número 95 i en
l’Elenc de forests de la Generalitat i consorciades o conveniades amb el número 1.033.
L’àmbit que es proposa modificar, qualificat en l’actualitat de zona agrícola d’acord amb les
NNSS del municipi de Beuda, es correspon amb la propietat de “La Confianza S.A”, amb una
superfície total de 21.305,44 m2, que es proposa classificar com a sòl urbà amb la clau “b1”,
zona industrial aïllada. Dins aquest àmbit el pla preveu una ampliació de les edificacions
existents de 12.468,85 m2.
El Pla director territorial de la Garrotxa hi estableix la qualificació de sol de protecció territorial,
confrontant amb la xarxa Natura 2000. Ateses les escales de la cartografia del Pla director
territorial de la Garrotxa i de la xarxa Natura 2000 (1:50.000), el corresponent instrument de
delimitació definitiva de l’espai protegit haurà de fixar el límit de Natura 2000.
Així, els aspectes ambientals més destacats de la proposta, i que consten al document de
referència, són:
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
- Possibles efectes sobre els ambients de l’espai de la xarxa Natura 2000 “Riu Fluvià”.
- Possible ocupació parcial de la forest d’utilitat pública “Riberes del riu Fluvià” propietat de la
Generalitat de Catalunya i que constitueix, per tant, domini púbic forestal.
- Avaluació del risc d’innundació amb la justificació de la compatibilitat de la proposta amb la
Directriu de preservació front als riscs d’inundació (article 6 del Decret 305/2006).
L’ISA i la memòria ambiental han contemplat aquests aspectes amb diferent grau de detall.
Atenent a l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’àmbit edificable del sector ocupa terrenys
sense cap risc hidrològic previsible, sempre i quan s’asseguri l’estabilitat estructural del replé
de terres que s’ha construït al llarg de tot el límit amb la pista forestal.
La documentació aportada no identifica possibles impactes sobre els ambients fluvials en
considerar que totes les actuacions es planifiquen dins l’àmbit ocupat en l’actualitat.
Respecte a l’ocupació de terrenys inclosos dins d’una forest d’utilitat pública, qüestió exposada
a l’apartat 6.a del document de referència, l’ISA recomana que s’excloguin, en els treballs de
replanteig de la mateixa, els terrenys ocupats pel recinte industrial actual. En aquest sentit, i
atenent al plànol adjunt a la present resolució, hi ha una intersecció clara entre el límit de la
forest d’utilitat pública i el sòl que es pretén classificar com a sòl urbà i que caldrà justificar
documentalment o bé excloure-la dels sector.
Quant al consum de recursos es preveu una captació addicional d’aigua del riu Fluvià de 16,67
m3/h. Aquest volum s’afegeix a la concessió actual de l’establiment que, d’acord amb la
documentació aportada és de 12,6 m3/h. Es preveu, així mateix ampliar les instal·lacions de
depuració d’aigües residuals que ja disposa l’empresa mitjançant una bassa de pre-tractament
de 70 m3 de capacitat. La disponibilitat d’aquest recurs no ha estat qüestionada a l’informe
emès per l’Agència Catalana de l’Aigua.
6. Fonaments de dret
Primer. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert pel
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme,
específicament l’article 115 i la disposició transitòria dotzena.
Segon. D’acord amb el Decret 67/1991, de 8 d'abril, pel qual s'assignen competències i
funcions al Departament de Medi Ambient, modificat pel Decret 296/2003, de 20 de desembre.
Tercer. D’acord amb el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del
Departament de Medi Ambient i Habitatge, que estableix els òrgans competents en l’avaluació
ambiental de plans i programes.
Quart. D’acord amb els articles 3 i 8 del Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del
Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
7. Resolució
Revisada la proposta de memòria ambiental, l’informe-proposta elaborat per l’Oficina Territorial
d’Avaluació Ambiental i tenint en compte les consideracions exposades a la reunió que tingué
lloc el 19 de novembre de 2008, en aplicació de la Instrucció 1/2007, de 12 de març, del
secretari general del DMAH, relativa a l’avaluació ambiental del planejament urbanístic, resolc,
PRIMER. No donar la conformitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge a la proposta
de memòria ambiental de la Modificació puntual de les normes subsidiàries de Beuda en l’àmbit
indústria “La Confianza, SA”.
SEGON. Indicar els següents aspectes que, d’acord amb l’article 115.d) del Decret 305/2006,
de 18 de juliol, caldrà esmenar, ampliar o completar de la memòria ambiental i de la resta de
documentació de la modificació puntual:
- Es revisarà el límit sud del nou sector de sòl urbà de manera que el nou sòl urbà no se
superposi sobre els terrenys de la forest d’utilitat pública “Riberes del Fluvià”, tenint en
compte el plànol adjunt i atenent al seu caràcter de domini públic forestal d’acord amb
l’article 14 i següents de la Llei estatal 43/2003, de 21 de novembre, de monts.
Així mateix caldrà documentar el procés de creixement de les instal·lacions industrials en
aquests terrenys i la seva concordança amb la normativa reguladora de les forests d’utilitat
pública.
TERCER. Notificar la present resolució a l’Ajuntament de Beuda, al Servei Territorial
d’Urbanisme de Girona, a l’Agència Catalana de l’Aigua i a la Direcció General de Polítiques
Ambientals i Sostenibilitat, així com acordar la seva publicació al web del Departament de Medi
Ambient i Habitatge (http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/avaluacio_ambiental).
Girona, 20 de novembre de 2008
RESOLUCIÓ SOBRE MEMÒRIA AMBIENTAL | 21-09-2009 - 12:49:08 GMT 1 #
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials a Girona
Ultònia, 10-12 3er.
17002 Girona
Tel. 972 223 035
Fax 972 227 234
http://mediambient.gencat.net
otaa.girona.dmah@gencat.net 1 de 10
Beuda (Garrotxa) DOCUMENT DE REFERÈNCIA POUM
DOCUMENT DE REFERÈNCIA
1. Identificació de l’expedient
Número: OTAAGI20080136
Data d’entrada: 17.4.2008, completada el 9.5.2008
Data documentació: 3.2008
Municipi: Beuda (La Garrotxa)
Sol·licitant: Ajuntament
Pla: Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM)
2. Fonaments de dret
Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i
Habitatge (article 8).
Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme (disposició transitòria sisena).
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme
(article 115).
3. Antecedents
L’Oficina d’Avaluació Ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat
ha emès, en data 20 de febrer de 2007, el document de referència corresponent al Pla director
territorial de la Garrotxa (PDTG). Aquest document es pot consultar a:
http://www.gencat.net/mediamb/info_part/doc_ref/girona/garrotxa.pdf
Aquesta Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha emès en data 11 de març de 2008 el
document de referència per a la redacció de la Modificació puntual de les Normes subsidiàries
de Beuda a l’àmbit indústria “La Confianza, S.A.”. Aquest document es pot consultar a:
http://www.gencat.net/mediamb/info_part/doc_ref/girona/08039_beuda.pdf
Aquesta Oficina ha emès en data 11 d’octubre de 2004 un informe sobre el Pla especial
urbanístic Catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Beuda, una
còpia del qual s’adjunta al present document de referència.
4. Objecte
El municipi de Beuda compta actualment amb unes Normes subsidiàries de planejament de
tipus a i b del 1995. L’avanç de l’instrument de planejament descriu i avalua tres alternatives de
creixement del sòl urbà. D’aquestes, les alternatives 1 i 2 preveuen un gran consum sòl per a
usos residencials i industrials mentre que la 3, que és l’alternativa proposada, contempla un
menor creixement al voltant de les indústries existents al sud del terme municipal i un
creixement residencial al voltant del nucli de Beuda. També es preveu l’ampliació per a nous
habitatges de les masies i cases rural disseminades existents, que el pla comptabilitza en 114.
2 de 10
Les superfícies de creixement urbà (ha) previstes a cada alternativa, d’acord amb l’informe
ambiental preliminar, són les següents:
Vigent Alt. 1 Alt. 2 Alt. 3
Residencial Nucli 1,48 12 24 5
Masies SNU 2 3
Industrial 2,07 50 20 9
Total 3,55 64 44 17
No obstant, aquestes dades difereixen amb la memòria que preveu per a l’alternativa escollida
un consum d’1,48 ha de sòl urbà residencial i 5,81 ha de sòl industrial.
La proposta de zonificació del sòl no urbanitzable preveu les claus “erm”, “protecció agrícola” i
“protecció forestal”.
El pla s’ha de sotmetre a avaluació ambiental atès que constitueix un supòsit (1.a) de la
disposició transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2005. L’objecte del present document és
determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental del POUM als efectes que determina
l’article 115, apartat a) del Decret 305/2006.
5. Consultes
S’han dut a terme, amb registre de sortida de 25 d’abril de 2008, les següents consultes a
administracions públiques afectades i públic interessat d’acord amb l’article 115 del Decret
305/2006 i l’article 9 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de
determinats plans i programes en el medi ambient:
Relació d’administracions i públic interessat consultats Respostes
Agència Catalana de l’Aigua (Departament de Medi Ambient i Habitatge)
Direcció General de Qualitat Ambiental (Departament de Medi Ambient i Habitatge)
Oficina Catalana del Canvi Climàtic (Departament de Medi Ambient i Habitatge)
Direcció General de Promoció de l’Habitatge (Departament de Medi Ambient i Habitatge)
Àrea de Medi Natural (Serveis Territorials a Girona del DMAH) X
Oficina de Gestió Ambiental Unificada (Serveis Territorials a Girona del DMAH) X
Agència de Residus de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) X
Direcció General de Salut Pública (Departament de Salut) X
Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (Dept. de Política Territorial i Obres Públiques)
Direcció General de Patrimoni Cultural (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació)
Serveis Territorials a Girona (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural)
Àrea de Medi Ambient (Diputació de Girona)
Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA) X
Consorci de l’Alta Garrotxa
Associació de Naturalistes de Girona
L’Àrea de Medi Natural considera que l’informe de sostenibilitat ambiental hauria de valorar
més acuradament o tenir en compte el següent:
- El riu Fluvià forma part de l’àmbit d’aplicació del Pla de conservació de la llúdriga aprovat
per l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març. L’informe ambiental preliminar esmenta aquesta
presència, però no entra a valorar l’adequació del POUM amb l’esmentat Pla sobretot pel
que fa a l’afecció sobre la qualitat de l’aigua del riu que l’increment de l’àmbit industrial pot
comportar en alguna de les alternatives que s’avaluen.
- Quasi tot el municipi es troba dins de l’àmbit d’aplicació del Pla de recuperació del
trencalòs, aprovat pel Decret 282/1994, de 29 de setembre.
- Manca l’anàlisi de les diferents cites d’espècies protegides de flora i fauna que poden
resultar afectades directament o indirectament per la planificació i amb afectacions que no
estan avaluades, caldria completar l’apartat corresponent de l’informe ambiental i fer-ne
l’avaluació que s’escaigui.
- La catalogació del sòl no urbanitzable hauria d’incloure la categoria d’espai natural/Xarxa
Natura 2000 a fi de determinar aquells espais del municipi inclosos dins la xarxa que caldrà
regular d’acord amb les directrius establertes en el seu Acord de creació i aprovació1. En la
cartografia d’alternatives únicament es delimiten els espais del PEIN.
- La regulació dels terrenys inclosos dins l’àmbit territorial de la xarxa Natura 2000 caldrà que
tingui en consideració les directrius generals incloses en l’Acord GOV/112/2006, de 5 de
setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus i s’aprova la
proposta de llocs d’importància comunitària. L’informe ambiental previ recull la presència de
zones dins de la xarxa Natura 2000 sense parlar de les directrius i els hàbitats. Les tres
alternatives afecten a algun dels dos espais de la xarxa Natura 2000. Pel que fa al PEIN,
recull les normes però no ho aplica correctament en la proposta de manera que fins i tot
planteja una alternativa de creixement de sòl urbà que li afecta parcialment (alternativa 2) el
que és directament incompatible amb aquest tipus d’espais.
- D’acord amb el punt anterior, seria convenient reavaluar les alternatives per sòl urbà i la
seva adequació als objectius de la memòria, tenint en compte que hi ha grans
discrepàncies en el model de creixement entre unes i altres. Una combinació entre elles,
excloent les zones més sensibles i garantint la connectivitat entre espais donaria una
alternativa ambientalment més integrada amb els valors naturals del territori. Aquesta
alternativa hauria de tenir un creixement més proporcionat a l’estat actual i evitar
creixements dins o proper a espais de Natura o de l’EIN.
- Amb caràcter general cal avaluar amb més detall les repercussions ambientals que certes
zones proposades com a futures zones industrials i/o residencials, que es troben
confrontants amb espais naturals protegits declarats (XN2000), com ara la zona del Fluvià ,
poden causar tant durant la fase de creació com la d’explotació i les mesures proposades
per pal·liar els seus potencials efectes (establiment d’una zona tampó, redistribució de les
edificacions i serveis en els sectors més allunyats de l’espai natural, o fins i tot descartar
part d’aquestes noves zones com a futures zones urbanes).
- Seria convenient incloure l’avaluació de l’impacte que tindrà el creixement projectat
respecte a la connectivitat ecològica entre l’EIN de l’Alta Garrotxa, l’espai de Xarxa Natura
2000 Riu Fluvià i el Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquesta avaluació hauria
d’anar acompanyada de la corresponent cartografia que assenyalés les principals zones de
connexió tingudes en compte.
L’Oficina de Gestió Ambiental Unificada ha aportat el llistat i el plànol de les activitats
extractives de Beuda.
L’Agència de Residus de Catalunya indica que a Beuda no hi consta cap indret amb
problemàtiques de contaminació de sòls.
La Direcció General de Salut Pública ha fet consideracions respecte la compatibilitat d’usos en
zones contigües residencials i industrials, la quantitat i qualitat de l’aigua d’abastament i el
sanejament d’aigües residuals.
El SIGMA efectua les següents consideracions:
- El creixement residencial previst en l’alternativa 3 (nucli de Beuda, camps de Sant Biel i en
masies catalogades) és el que s’adequa més als trets distintius del municipi, mentre no
entrin en contradicció amb les Normes especials de l’Alta Garrotxa. Les noves edificacions
haurien de mantenir una coherència estètica i paisatgística amb les actuals, així com
incorporar criteris climàtics en el disseny dels edificis, tot mantenint l’estil constructiu
tradicional.
- Està prevista la construcció d’una depuradora per tractar les aigües residuals del nucli de
Beuda. Per tant el planejament haurà de preveure l’espai d’aquest nou equipament.
- S’està elaborant el Pla director de l’aigua del municipi, per tant el POUM haurà de reflectir
els equipaments que se’n derivin.
- El POUM ha de preveure una vialitat sostenible amb la incorporació de carrils per anar a
peu i/o bicicleta que uneixin els nuclis, així com les futures zones industrials.
- Sobre el creixement industrial dues consideracions:
El municipi veí de Maià de Montcal està redactant un nou POUM i preveu la construcció
d’una nova zona industrial al Pla de la Canova que limita amb la indústria La Confiança
del municipi de Beuda. Seria convenient que ambdós planejaments seguissin els
mateixos criteris, per tal de donar coherència a la nova zona industrial i que
s’apliquessin mesures conjuntes per una mobilitat sostenible, residus, abastament
d’aigua, depuració d’aigua, etc.
La segona zona industrial que planteja l’alternativa 3 es localitza al cantó de l’actual
transformadora de guix. En els darrers anys aquesta indústria ha generat queixes per
sorolls. El planejament hauria de contemplar mesures per regular la contaminació
acústica, així com regular els usos industrials de la nova zona industrial, per tal de no
agreujar el problema. Tanmateix ha de preveure tots aquells equipaments necessaris
com abastament d’aigua, depuració d’aigua, generació de residus, etc.
- El planejament ha de preveure l’ordenació i regulació de les zones del sòl no urbanitzable
on actualment es realitzen activitats extractives i es localitza l’abocador comarcal, un cop
cessin la seva activitat i posterior restauració. Es recomana la categoria de sòl forestal i/o
agrícola.
6. Determinació de l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA)
El contingut mínim de l’ISA i la seva estructura s’ajustarà de manera estricta al determinat a
l’article 70 del Decret 305/2006 que caldrà ampliar en els següents apartats i especificacions:
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla
Espais d’interès ecològic i connector
1. L’ISA definirà espais d’interès ecològic i connector a nivell local i supralocal, inclosa la
connectivitat entre espais protegits, amb especial atenció a la connectivitat entre els pLIC i
ZEPA de la xarxa Natura 2000 “Alta Garrotxa - Massís de les Salines” (ES5120001) i “Riu
Fluvià” (ES5120021).
Per a la definició dels espais d’interès ecològic i connector supramunicipal es tindran en
compte els següents documents:
Bases per les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya. Directrius núm. 40 a
43.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/connectivitat/bases_connectivitat.pdf
Diagnosi territorial sobre les àrees crítiques en matèria de connectivitat a la demarcació
de Girona (Diputació de Girona, 2005).
http://www.ddgi.cat/mediambient/mediamb003.html
Pla director territorial de la Garrotxa, aprovat inicialment.
http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/directors/territorials/garrotxa/index.jsp
2. La definició de diferents nivells de sensibilitat ambiental al terme municipal ha de tenir en
consideració els espais d’interès ecològic i connector definits d’acord amb el primer apartat
com a zones de sensibilitat alta i/o molt alta.
Pla director territorial de la Garrotxa (PDTG)
3. Es traslladaran les previsions amb implicacions ambientals que formula el Pla director
territorial de la Garrotxa per al municipi de Beuda i el subsistema de Besalú (inclou Besalú,
Beuda, Maià de Montcal i Sant Ferriol).
Plans de recuperació i conservació
4. En l’apartat corresponent a la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants
caldrà fer palès que el municipi de Beuda està afectat pel Pla de recuperació del trencalòs i
el Pla de conservació de la llúdriga, d’acord amb el Decret 282/1994, de 29 de setembre,
pel qual s’aprova el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya i l’Ordre MAB/138/2002,
de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de conservació de la llúdriga.
Riscos naturals
5. S’haurà de tenir en compte la delimitació de zones inundables que efectua el Pla d’espais
fluvials del Fluvià (PEF), actualment en tràmit d’aprovació, amb la inclusió de la cartografia
disponible actualment. En el cas que els sòls urbans i els possibles àmbits de creixement
urbà previstos afectin cursos fluvials no inclosos a la delimitació del PEF, s’elaborarà un
estudi d’inundabilitat d’acord amb la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als
estudis d’inundabilitat d‘àmbit local” (Agència Catalana de l’Aigua).
http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/criteris_tecnics/recomanacions_tecniqu
es_estudis_inundabilitat.pdf
6 de 10
6. L’ISA ha de fer constar que el municipi de Beuda està declarat d’alt risc d’incendi forestal
d’acord amb el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció
d’incendis forestals.
Extractives
7. S’incorporarà un plànol de les activitats extractives autoritzades per aquest Departament
emplaçades en el terme municipal de Beuda.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/extract.jsp?ComponentID=5632&
SourcePageID=6463#1
Terrenys forestals
8. L’ISA identificarà la forest pública present al municipi (Riberes del Fluvià), d’acord amb el
Catàleg de forests d'utilitat pública consultable a les bases cartogràfiques del web del
DMAH.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/forest.jsp?ComponentID=5458&S
ourcePageID=6463#1
Sistemes d’abastament i sanejament
9. Es descriuran detalladament els sistemes d’abastament d’aigua potable i de sanejament
d’aigües residuals existents al municipi, incloent la seva capacitat actual i potencial i la
possible previsió de noves instal·lacions d’acord amb el Programa de sanejament d’aigües
residuals urbanes 2005 (PSARU 2005) i el Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya.
Objectius
10. Es tindran en compte els objectius ambientals definits al Pla d’acció local per a la
sostenibilitat de Beuda i el PDTG i s’adoptaran aquells que siguin aplicables al POUM.
b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada
Creixement urbà
11. Es descriuran alternatives de creixement urbà proporcionals a les projeccions
demogràfiques que efectuï el pla i que respectin l’estratègia de manteniment de caràcter
rural dispers assignada al PDTG. En aquest sentit, es considera que el creixement urbà ha
d’anar en el sentit de completar el sòl urbà existent al nucli de Beuda amb un petit
creixement en extensió si és necessari d’acord amb les projeccions demogràfiques
efectuades.
12. Les diferents alternatives d’ordenació han de preveure creixements urbans suficientment
allunyats dels espais protegits i, en cap cas, preveure sòl urbà o urbanitzable en espais del
PEIN o xarxa Natura 2000.
Masies en sòl no urbanitzable
No es considera justificada ni suficientment avaluada ambientalment la previsió de permetre un
nou habitatge pròxim o adjacent a cada una de les masies incloses al Catàleg de masies i
cases rurals del municipi.
13. En la regulació referent l’ampliació de les masies existents en sòl no urbanitzable caldrà
incorporar els criteris establerts a l’informe emès per aquest Departament en relació al Pla
especial urbanístic Catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable l’11
d’octubre de 2006, del que se n’adjunta una còpia.
14. L’ISA haurà de diferenciar i analitzar per separat les masies ubicades a l’espai del PEIN
Alta Garrotxa. La seva possible ampliació s’haurà d’adequar a les Normes especials de
protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa, en concret a l’article 10 pel què
fa a l’ampliació permesa i l’article 11 en relació als usos compatibles.
Sòl urbà industrial
15. D’acord amb el PDTG, la demanda mitja de sòl per a activitats econòmiques a la comarca
de la Garrotxa és de 25,66 ha. Aquesta superfície es veu superada a la Unitat de referència
2 (UR-2), que identifica l’àmbit del subsistema de Besalú (Besalú, Beuda, Maià de Montcal i
Sant Ferriol), atès que el POUM de Besalú preveu 27,72 ha de sòl industrial i/o d’activitats
econòmiques que cal sumar a les 5,39 ha de sòl industrial disponible al planejament vigent,
amb un total de 33,11 ha de sòl per a activitats econòmiques disponibles.
En aquest sentit, cal tenir en compte que la proposta de creixement del sòl industrial al
voltant de la indústria transformadora de guix i la paperera, al sud del terme municipal,
d’unes 9 ha d’acord amb l’IAP i de 5,81 ha d’acord amb la memòria de l’ordenació, no
sembla congruent amb les determinacions del PDTG segons les quals no és necessari
classificar nou sòl industrial a la UR-2 que, en tot cas, caldria desenvolupar mitjançant un
pla director d’àmbit plurimunicipal que englobi tots els municipis de la unitat de referència i
contempli una anàlisi d’alternatives d’ubicació i dimensió.
Anàlisi d’alternatives
16. Es valorarà l’efecte de les diferents alternatives a la connectivitat ecològica entre l’EIN de
l’Alta Garrotxa i l’espai de la xarxa Natura 2000 Riu Fluvià i el Parc de la Zona Volcànica de
la Garrotxa.
17. S’analitzarà l’efecte de les diferents alternatives a les espècies de flora i fauna protegides,
identificades als apartats 4.2.1.3. i 4.2.2. de l’IAP.
18. Es calcularà i valorarà, per a cada alternativa, l’indicador de consum del sòl ICS =
Superfície de sòl urbà + superfície de sòl urbanitzable (ha), abans i després de l’aplicació
del POUM.
c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada
Pla director territorial de la Garrotxa
19. Es justificarà l’adequació de l’alternativa adoptada amb les previsions que efectua el PDTG
per a Beuda i el subsistema de Besalú.
Sòl no urbanitzable
20. Es justificarà que el tractament dels espais connectors en l’ordenació proposada i la
normativa del pla és coherent amb el que determinen les directrius 40 a 43 del document
“Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya”.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/connectivitat/bases_connectivitat.pdf
8 de 10
21. La qualificació del sòl no urbanitzable inclourà els espais d’interès ecològic i connector
definits a l’ISA en una clau de protecció especial corresponent a un major grau de protecció
en relació al sòl no urbanitzable no protegit.
22. La clau urbanística que reguli els àmbits protegits serà congruent amb les directrius de la
xarxa Natura 20002, les Normes especials de protecció del medi natural i del paisatge de
l’Alta Garrotxa3 i la normativa del Pla especial de delimitació definitiva de l’espai del PEIN
de l’Alta Garrotxa4.
Plans de recuperació i conservació
23. Es valorarà l’adequació del POUM al Pla de recuperació del trencalòs i el Pla de
conservació de la llúdriga, sobretot pel que fa a l’afecció sobre la qualitat de l’aigua del riu
que l’increment de l’àmbit industrial pot comportar en alguna de les alternatives que
s’avaluen.
Mobilitat sostenible
24. Caldrà definir carrils per anar a peu i/o amb bicicleta que uneixin els diferents nuclis així
com les possibles zones industrials.
Inundabilitat
25. El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys inclosos en la zona fluvial com a
sistema hidràulic i no hi pot admetre cap ús, llevat d'aquells previstos a la legislació
aplicable en matèria de domini públic hidràulic.
Xarxa d’abastament d’aigua potable
26. Es documentaran les infaestructures previstes al Pla director de l’aigua que s’està elaborant
d’acord amb la consulta rebuda del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa
(SIGMA).
Sanejament d’aigües residuals
27. Es documentarà la ubicació de l’EDAR prevista d’acord amb les previsions del SIGMA.
Contaminació acústica
28. S’incorporarà el mapa de capacitat acústica del municipi aprovat per l’Ajuntament o, si
s’escau, la proposta elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i tramesa a
l’Ajuntament que es pot sol·licitar a otaa.girona.dmah@gencat.cat. Es justificarà l’ordenació
del pla atenent a aquest vector.
Contaminació lumínica
29. Es justificarà l’ordenació del POUM en relació amb allò previst a l’article 5 del Decret
82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei
6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del
2 Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus i s’aprova la proposta de
llocs d’importància comunitària
3 Acord 28.12.1995, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aproven definitivament les normes especials de protecció del medi
natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa
4 Acord del Govern de 2 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitva de l’espai del PEIN de
l’Alta Garrotxa
medi nocturn, tenint en compte les propostes de zonificació que ha tramés el Departament
de Medi Ambient i Habitatge als municipis.
Planejament derivat
30. En el cas dels sectors que seran objecte de planejament derivat cal dur a terme una anàlisi
individualitzada dels efectes en cadascun d’aquests àmbits en relació amb el cicle de
l'aigua, la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural, a la qualitat
del paisatge, la qualitat de l'ambient atmosfèric i la contaminació acústica i lluminosa.
31. Cal plantejar mesures específiques per al desenvolupament de sectors de planejament
derivat, determinar la necessitat d’incorporar-les a la normativa reguladora de cada sector
en el POUM i vincular-les, als efectes de verificació del seu compliment, als documents
ambientals corresponents, d’acord amb l’article 100 del Decret 305/2006.
En aquest sentit, i per garantir el correcte desenvolupament ambiental del planejament
derivat, es considera que les fitxes normatives dels plans parcials urbanístics que formen
part de la normativa del POUM han d’incorporar les següents prescripcions ambientals:
Zones de sensibilitat acústica. Les propostes d’ordenació hauran d’adaptar el mapa als
nous creixements previstos tot tenint en compte les zones de sensibilitat acústica
definides en el mapa de capacitat acústica municipal i les normes per a les noves
construccions en zones de soroll (article 9.7 Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció
contra la contaminació acústica).
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/soroll/mapes.jsp
Ordenació ambiental de l’enllumenat. Les propostes d’ordenació han de tenir en compte
el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de
la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la
protecció del medi nocturn, d’acord amb les propostes de zonificació que ja ha tramés el
DMAH als municipis.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/lluminosa/Mapadeprotecci_enverslac
ontaminaci_lluminosaaCatalunya.jsp
Sanejament d’aigües residuals. Cal determinar com a obligació dels propietaris del sòl
urbanitzable la necessitat de condicionar l’aprovació definitiva a la formalització, si
s’escau, del conveni de col·laboració amb l’ACA relatiu a la connexió de la xarxa de
clavegueram del sector al sistema de sanejament municipal segons les determinacions
tècniques i financeres del PSARU 2005.
http://mediambient.gencat.net/aca/ca//planificacio/sanejament/psaru2005.jsp
Espais lliures. La qualificació d’espais lliures cal que diferenciï entre aquells que tenen
vocació d’us públic i aquells altres que resultin en l’acumulació d’espais lliures per a la
protecció de sistemes naturals o per a la preservació del paisatge. Les normes
urbanístiques que regulin aquests últims han de garantir la no transformació d’aquests
espais i potenciar els sistemes naturals que li són propis.
Mesures ambientals. Les mesures ambientals específiques que caldrà tenir en compte en
cada sector de creixement com a resultat de l’avaluació del POUM.
10 de 10
d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius,
sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de
l'ordenació proposada sobre el medi ambient
e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals
establerts
32. Es definiran indicadors sobre el compliment dels objectius assenyalats, que podran prendre
com a referència els que si s’escau incorpori l’Agenda 21 de Beuda.
33. El pla inclourà una proposta de seguiment ambiental per al període de vigència del pla i
determinarà la freqüència i el contingut dels informes ambientals de seguiment que caldrà
elaborar.
f) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una
ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació
global del pla.
7. Administracions públiques i públic interessat que han d’ésser consultats
D’acord amb els articles 9 i 10 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels
efectes de determinats plans i programes en el medi ambient s’hauran de consultar les
següents administracions públiques:
Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental
c. Ultònia, 10-12 3er. 17002 Girona
Agència Catalana de l’Aigua
c. Ciutadans, 11. 17001 Girona
Secretaria General per a la Planificació Territorial
avda. Josep Tarradellas, 2-6. 08029 Barcelona
Les consideracions i el contingut del present document de referència serà tingut en compte en
el moment de valorar la memòria ambiental que s’haurà d’elaborar d’acord amb l’article 115.d)
del Decret 305/2006 i que caldrà lliurar a aquests Serveis Territorials juntament amb la resta de
documents del pla que integraran la proposta que ha de ser objecte del següent acord
d'aprovació.
Girona, 22 de maig de 2008
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Beuda (Garrotxa) DOCUMENT DE REFERÈNCIA POUM | 21-09-2009 - 12:54:17 GMT 1 #