Immobiliària Puigsacalm S.A. d´Olot Garrotxa suspensió de pagaments
Immobiliària Puigsacalm S.A. d´Olot Garrotxa suspensió de pagaments.-Immobiliàra Puigsacalm SA, promotora de formigóns i totxos a la Comarca de la Garrotxa i Olot, s'ha declarat en Concurs de Creditors -suspensió de pagaments- segons un Edicte del Jutjat Mercantil de Girona Catalunya. La promotora capitalista, participada per la holandesa Bakta BV, els comptes d'Immobiliària Puigsacalm S.A. dipositats al 
Registre Mercantil (corresponents a l'exercici 2006) mostren que la “Companyia” havia incrementat d'un 50% el seu endetuament en només un any fins arribar als 24,18 milions € d'euros, els auditors dels comptes van incloure una "observació" en l'Informe d'Auditoria en la que assenyalaven que no a estat verificat ni la composició física ni el cost d'adquisició de les existències de Immobiliàra Puigsacalm SA. L'empresa xifra aquestes existències en 31,8 milions € d'euros. Immobiliària Puigsacalm va facturar 5,1 milions € d'euros l'any 2004, 6,5 milions € l'exercici 2005, i 3,85 milions € l'any 2006. La immobiliària de les hipoteques compta amb 9 promocions en marxa a la capital de la Garrotxa, Olot, ha desenvoluptat la seva activitat a diferents punts de Pobles i Vil.las de les Comarques Gironines, promovent habitatges hipotecats, locals comercials i naus industrials.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Crisi, de qui?, per JOAN MANUEL RIERA. BARCELONA: Està clar que hem entrat en un període de crisi, tots sóc víctimes de la falta de diners per arribar a fi de mes, no es pot fer front a les hipoteques i moltes empreses presenten expedients de regulació de treballadors. Com sempre, els primers afectats som els que tenim una economia més dèbil, i per això no puc entendre les notícies dels diaris.
He llegit que dos bancs han augmentat els beneficis el primer semestre de l'any un 11% l'un i l'altre un 6%. És moralment acceptable i èticament admissible que els poderosos econòmicament en període de crisi vagin augmentant els beneficis mentre nosaltres ens hem d'anar estrenyent el cinturó? No poden augmentar el seu capítol de benefici social, si és que el tenen? Una democràcia en què cada dia els rics són més rics i el pobres més pobres no és tal.
Si no estic equivocat democràcia vol dir govern del poble, de quin poble?
-----------------------------
Sobre la crisi, per JOAN RAVENTÓS. SANT SADURNÍ DE NOIA: El 26 de juliol passat em van cridar l'atenció dues notícies: l'una, referent a les entitats bancàries, i l'altra, sobre una enquesta. En primer lloc, faré un comentari sobre les entitats bancàries, ja que, segons ens diuen des del Banc d'Espanya, en totes les entitats bancàries, a partir del mes de juny, per tenir uns diners en un compte d'estalvis, haurem de pagar 19 euros l'any i, si és un compte corrent, 20 euros, i demanar una hipoteca s'ha apujat un 26% en dos anys.I de tant en tant llegeixo als diaris informacions sobre els milions d'euros de benefici que tenen aquestes pobres entitats: espero poder veure a curt termini que, quan truqui a la porta perquè m'hi deixin entrar, em cobrin un cèntim pel desgast de la porta (el diner és el diner). I l'altra notícia és una enquesta que deia: «Pagaríeu més impostos, per incrementar les pensions?». És trist que es facin aquestes enquestes, quan no fa pas gaire –crec que era l'any passat– va sortir a la premsa una notícia en què vaig fer un petit comentari, en què deia que a la Seguretat Social hi havia uns excedents de 40.000 milions d'euros: no creuen que valdria més la pena repartir-los entre la moltíssima gent que no pot arribar a final de mes? Espero haver contestat l'enquesta...
Crisi, de qui? - Sobre la crisi | 01-08-2008 - 08:06:29 GMT 1 #
OBYCALL
CONSTRUCTORAS
Especialistas en canalizaciones y construcciones.
Rehabilitación y restauración de edificios.
C/ Portbon, 1
17800 OLOT (GIRONA)
BASSEGODA CONSTRUCCIONS S.L.
CONSTRUCTORAS
Empresa constructora.
Carretera Riudaura, 57
17800 OLOT (GIRONA)
MEIN OLOT HIVERNACLES
CONSTRUCTORAS
Invernaderos.
Calle Terrassa, 31
17800 OLOT (GIRONA)
DERRIBOS & DESGUACES JORDAN
CONSTRUCTORAS
Derribos y desguaces industriales, siniestros por fuego, desalojos maquinaria industrial, chatarra.
08110 MONTCADA I REIXAC ( BARCELONA )
Presta servicio en OLOT
CONSTRUCCIONS TONI HIDALGO SL
CONSTRUCTORAS
CONSTRUCCION: EMPRESAS
Sembrador, 38
17800 OLOT (GIRONA)
COEMPCO S.A.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORA del Polivalent del Ajuntament “la Caixa de Sabates“ d´Argelaguer” Joan Maragall, 32
17810 SANT CRISTOFOL DE LES FONTS, OLOT (GIRONA)
COEMPCO
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
França, 106
17800 OLOT (GIRONA)
J PALLAS
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Pl. Montolivet, 4
17800 OLOT (GIRONA)
MIQUEL TEIXIDOR MESTRE D'OBRES S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Bisbe Serra, 10
17800 OLOT (GIRONA)
TRAVESAS GRUP IMMOBILIARI
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Pg. Blay, 21
17800 OLOT (GIRONA)
TRAVESAS GRUP IMMOBILIARI S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Bolós, 22
17800 OLOT (GIRONA)
BARTRINA TRAVESAS S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Rebaixinc, 28
17800 OLOT (GIRONA)
BARTRINA TRAVESAS S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Bisbe Serra, 47
17800 OLOT (GIRONA)
OLOT SERVEI DE CONSTRUCCIO S.C.C.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Ribes de Fresser, S/N
17800 OLOT (GIRONA)
MIGUEL REIXACH FUSTE
CONTRATISTAS DE OBRAS , CONSTRUCTORAS
Bolós, 16
17800 OLOT (GIRONA)
FONTAL
CONTRATISTAS DE OBRAS , CONSTRUCTORAS
Toledo, 7
17800 OLOT (GIRONA)
CONSOLOT
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Costa Brava, 8
17810 SANT CRISTOFOL DE LES FONTS, OLOT (GIRONA)
SMOC S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Bisbe Lorenzana, 18
17800 OLOT (GIRONA)
LIBRA
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Av. Xile, 26
17800 OLOT (GIRONA)
ESPAIS PER A SERVEIS S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Ctra. Tries, 85
17800 OLOT (GIRONA)
ASFALTOS Y CONSTRUCCIONES ELSAN S.A.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Bisbe Lorenzana, 14
17800 OLOT (GIRONA)
EDIFICACIONS GARROTXA 2000
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Pg. Blay, 29
17800 OLOT (GIRONA)
FINQUES DEVESA ESPIGUL S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Pg. Blay, 43
17800 OLOT (GIRONA)
OBRES OLOT
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Av. Volca Cruscat, 35
17800 OLOT (GIRONA)
CONSTRUCCIONES HEREDIA-QUICIOS S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Sevilla, 13
17800 OLOT (GIRONA)
JUAN TUBERT GUILLAMET S.L.
CONTRATISTAS DE OBRAS , CONSTRUCTORAS
Caliu (urb. Pla de Dalt), 11
17800 OLOT (GIRONA)
GUINOVART & OSHSA
CONTRATISTAS DE OBRAS , CONSTRUCTORAS
Bisbe Lorenzana, 14
17800 OLOT (GIRONA)
CIALSE S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Bellaire, 6
17800 OLOT (GIRONA)
CONSTRUCCIONS MARTI CANAL S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Av. Estación, 20
17800 OLOT (GIRONA)
CONSTRUCCIONS CAMPRODON FONT
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Av. Rei Jaume II, 33
17800 OLOT (GIRONA)
PEDRA MOLTA S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Ctra. la Déu (Salt vigas), 5
17810 SANT CRISTOFOL DE LES FONTS, OLOT (GIRONA)
FAÑANES OLOT
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Mestre Vives, 9
17800 OLOT (GIRONA)
CONSTRUCCIONS OLIVERAS DORCA S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Castell del Coll, 29
17800 OLOT (GIRONA)
PISCINES PIRINEU
PISCINAS: CONSTRUCCION Y MANTENIMIENTO , CONSTRUCTORAS
Av. Europa, 46
17800 OLOT (GIRONA)
CAIRAT PROJECTES, S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
França, 114
17800 OLOT (GIRONA)
CONSTRUCCION GERAL OLOT S.L
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Av. Sant Jordi, 156
17800 SANT CRISTOFOL DE LES FONTS, OLOT (GIRONA)
HERMANOS LUQUE S.C.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Ribes de Fresser, 43
17800 OLOT (GIRONA)
CONSTRUCCIONS JOSEP MOLAS
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Cí. Montsacopa, 33
17800 OLOT (GIRONA)
CONSTRUCCIONS DIAZ MONT RAS S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Vicenç Solé Jorba, 6
17800 OLOT (GIRONA)
CONTRUCCIONS JOAN ALABAU SL
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Xaloc, 18
17800 OLOT (GIRONA)
UNI GARRUCHA OSONA S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Mestre Moner, 12
17800 OLOT (GIRONA)
CONSTRUCCIONES GIROBIZ SCCL
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Hermanas Fradera, 14
17800 OLOT (GIRONA)
CONSTRUCCIONS TONI HIDALGO SL
CONSTRUCTORAS
CONSTRUCCION: EMPRESAS
Sembrador, 38
17800 OLOT (GIRONA)
FRANCISCO REYES ALMAGRO
CONTRATISTAS DE OBRAS , CONSTRUCTORAS
Lleida, 24
17800 OLOT (GIRONA)
MAKER FARMS
GANADERIA: INSTALACIONES , CONSTRUCTORAS
Av. Alba Rosa (Pol. Ind. Mates), 55-57
17800 OLOT (GIRONA)
FELIPE MONTEIS CASTELLS
CONTRATISTAS DE OBRAS , CONSTRUCTORAS
Afores, S/N
17800 OLOT (GIRONA)
PEDRO JUANOLA SITJA
CONTRATISTAS DE OBRAS , CONSTRUCTORAS
Rosa dels Vents, 16
17800 OLOT (GIRONA)
CONSTRUCCIONS TUBERT S.L.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Aranjuez, 6
17800 OLOT (GIRONA)
CONSTRUCCIONES RAMON CANALIAS
CONTRATISTAS DE OBRAS , CONSTRUCTORAS
Mas del Freixe, S/N
17812 BATET, OLOT (GIRONA)
JOSE CANALIAS BROSSA
CONTRATISTAS DE OBRAS , CONSTRUCTORAS
Ctra. la Déu (Salt vigas), 56
17810 SANT CRISTOFOL DE LES FONTS, OLOT (GIRONA)
OBRES I REFORMES ANGEL
CONTRATISTAS DE OBRAS , CONSTRUCTORAS
Puigsacalm, 27
17800 OLOT (GIRONA)
OBRES I CANALITZACIONS LLORET S.A.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Portbou, 1
17810 SANT CRISTOFOL DE LES FONTS, OLOT (GIRONA)
METALURGICA OLOTENSE S.A.
EMPRESAS CONSTRUCTORAS , CONSTRUCTORAS
Mestre Toldrà, 4
17800 OLOT (GIRONA)
Vall del Llierca Argelaguer
CONSTRUCTORAS Olot Garrotxa | 02-08-2008 - 07:10:30 GMT 1 #
La crisi econòmica:
En el segon trimestre de l'any, Catalunya es manté com la primera del rànquing de comunitats en què es presenten més concursos de creditors –140 dels 631 casos de tot l'Estat espanyol–. Aquesta xifra representa un increment interanual del 211%. D'aquests casos, 126 corresponen a empreses –la gran majoria de les quals amb menys de 50 treballadors– i 14 a particulars. Per sectors, el 19% de les empreses concursades són del sector immobiliari i de serveis empresarials i un 26% de la construcció. Indústria i energia acumulen un 26% més dels casos.
Per demarcacions, en aquest segon trimestre destaquen els 121 casos de Barcelona (+210%), seguida de Tarragona, amb 11 concursos (+175%) i Girona, amb 6 casos (200%). En el cas de Girona, però, es dóna la circumstància que hi ha hagut menys presentacions de suspensions de pagaments en aquest segon trimestre, que en el primer (15). A Barcelona i a Tarragona, en canvi, els casos han anat en augment –el primer trimestre aquestes demarcacions en van tenir 86 i 6, respectivament.
El Registre d'Economistes Forenses destaca que és el primer cop, des de la creació de la llei concursal el 2004, que a l'Estat se superen els 600 casos en un trimestre.
La crisi econòmica | 02-08-2008 - 07:24:57 GMT 1 #
Suspensions de pagaments a Girona:
El jutjat mercantil de Girona ha tramitat en el primer semestre de l'any 21 expedients concursals (antiga suspensió de pagaments) cosa que suposa multiplicar per més de quatre els 5 expedients dels primers sis mesos de l'any passat. No obstant, en el segon trimestre de de l'any, es va reduir més d'un 50% el nombre de suspensions de pagaments en relació al primer trimestre.
En el conjunt de l'Estat, el nombre de persones i empreses que van presentar en el primer semestre de l'any concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments) va ascendir a 1.056, més que les 976 de tot 2007, a causa sobretot de les empreses constructores i immobiliàries i de l'alça de les insolvències de particulars.
Segons l'Estadística de Procediment Concursal publicada ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), només en el segon trimestre de l'any un total de 631 empreses i persones físiques es van declarar insolvents, un 172% més que en el mateix període de l'any passat.
Del total de deutors concursats, 89 van ser particulars, un 345% més que en el mateix període de 2007, i 542 van ser empreses, fet que suposa un 155% més en variació interanual.
Constructores i immobiliàries
Entre les empreses que van presentar concurs entre abril i juny, el 42,1% dels concursos (228) van correspondre a constructores (124) i a empreses immobiliàries o de serveis empresarials (104), un percentatge que s'eleva al 66,6% si s'afegeixen les indústries que es van decantar per aquest procediment, i que van ser 133.
El nombre de concursats ha continuat creixent amb força al juliol, ja que només ahir -últim dia hàbil abans de les vacances d'estiu- es van presentar 27 concursos de creditors als jutjats mercantils de Madrid i més de 50 en els de Barcelona, segons fonts jurídiques.
Dels concursos registrats en el segon trimestre de l'any, 583 van ser voluntaris i 48 necessaris, amb uns augments interanuals del 194,4% i 41,2% respectivament.
Atenent a la classe de procediment, els ordinaris van augmentar un 202% i els abreujats un 150%.
Suspensions de pagaments a Girona | 02-08-2008 - 07:34:21 GMT 1 #
Suspensión de pagos?
La constructora Travesas de la provincia de Girona (tamaño mediano Olot Garrotxa) está a punto de presentar suspensión de pagos, con obras sin acabar, acabadas y sin vender, etc, etc.
No puedo confirmar ni la fuente ni la noticia, sólo es un rumor, alguien puede aportar más info?
Pues mira, le he pasado el link de tu post a Travesas por mail a ver si me aclaran algo.
Me han contestado bastante rápido. Lo niegan todo, y de su contestación deduzco varias cosas:
- No son constructora sino inmobiliaria.
- Es una empresa pequeña.
- Prefieren contestarte directamente a tí.
¡No me digas que van a aclararle su situación económica!
Podrías enviar otro e - mail a Bankinter, para que nos diga como están financieramente hablando...
De paso manda otro al BANCO DE ESPAÑA, que haga una intervención exclusiva
Mandas uno a la Maria Valverde, que me llame cuando pueda
¿Alguien puede preguntarle a la Pantoja cuando sacará el próximo disco?
"El grup constructor, promotor i immobiliari Travesas d'Olot Consell Comarcal de la Garrotxa intenta esquivar la crisi. La baixada de vendes emmarcada en la situació que viu el sector ha conduït l'empresa a buscar solucions per evitar deutes, que en ocasions s'han traduït en pagaments per mitjà d'obra acabada, segons van explicar els responsables de l'empresa. Travesas ha alentit el ritme de construcció i comença ara com ara poques obres, ja que té un estoc important al mercat, d'uns 200 habitatges."
Los conversos al capitalismo, a la
cola.
Llamad al Alcalde de Olot del PSOE de Montilla.
Festes del Tura 2008
Suspensión de pagos? | 23-08-2008 - 15:26:15 GMT 1 #
Jutgen un promotor, i un aparellador per un enfonsament mortal a Olot, Garrotxa:
Dues persones van morir el 25 de maig del 2001 quan es va esfondrar un edifici al carrer Major
TURA SOLER. Olot
El jutjat penal número 5 de Girona jutjarà el mes que ve el promotor Josep Antoni Capel Martínez, l'aparellador Salvador Recasens i els responsables de Construccions Mejías, per l'enfonsament el 25 de maig del 2001 de l'edifici número 13 del carrer Major d'Olot, on van morir dues persones: la botiguera de la planta baixa i un dels paletes de l'obra. L'acusació particular, que exerceix Joan Cañada en nom dels afectats, demana dos anys i mig de presó per als acusats per homicidi imprudent i lesions, mentre que el fiscal, que només acusa Recasens i Capel, els imputa faltes d'homicidi per imprudència i lesions i demana multes.
El 25 de maig del 2001, mentre es feien obres a la part alta de l'edifici número 13 del carrer Major d'Olot, es va produir un ensorrament que va deixar sepultats sota la runa el matrimoni que regentava la botiga de venda de fruita seca Antiga Casa Masó, situada als baixos. La dona, Francisca Gurt, va morir, mentre que el seu home, Josep Maria Bisbe, va sobreviure. L'esfondrament també va ocasionar la mort al paleta José Mejías, que estava treballant en l'obra en el moment de l'accident. Els informes pericials que va encarregar el jutjat van concloure que l'enfonsament havia estat a conseqüència de les mancances en les mesures de seguretat de les obres. Els pèrits van detectar que no s'havien apuntalat els forjats i que no s'havia cobert la runa que s'acumulava a dalt per evitar una sobrecàrrega i un sobrepès amb la pluja.
PER CULPA DE LA RUNA
L'informe va concloure que precisament havia estat la sobrecàrrega de runa la causa de l'ensorrament.
En vista dels informes pericials el jutjat va acusar en un primer moment l'arquitecte tècnic de l'obra, Salvador Recasens, i el constructor Antonio Mejías, que precisament és el germà del paleta que va perdre la vida en l'enfonsament. En les seves declaracions al jutjat, Recasens va derivar la responsabilitat cap al promotor, Josep Antoni Capel, de Procamar SL de Figueres, i el paleta, que també va donar la culpa a Capel assegurant que ell i el seu germà només feien les feines que cobraven a hores i que no tenien cap decisió sobre els materials que es feien servir ni sobre com s'actuava a l'obra. Llavors, el jutjat també va imputar el promotor, Josep Antoni Capel. El cas arribarà a judici el proper 18 de setembre. El fiscal només acusa Recasens i Capel i els considera responsables de dues faltes d'homicidi per imprudència i dues faltes de lesions. Per cadascuna de les faltes d'homicidi per imprudència demana una multa de 900 euros i per les de lesions, una multa de 450 euros. I, en total, el fiscal demana que els acusats i les seves asseguradores indemnitzin els afectats i els seus familiars amb 264.411 euros.
L'ACUSACIÓ DELS AFECTATS
Per la seva banda, el lletrat Joan Cañada, que exerceix l'acusació particular en representació dels familiars de la botiguera que va perdre la vida en l'ensorrament i del seu marit, que va resultar ferit, qualifica els fets de delicte d'homicidi per imprudència i delicte de lesions. Cañada, a part del promotor i de l'aparellador de l'obra, també exerceix l'acusació contra el responsable de Construccions Mejías. L'acusació particular demana per als acusats una pena de dos anys i mig de presó i eleva la petició de les indemnitzacions per als afectats i els seus familiars a un total de 701.114 € euros. És previst que el judici duri dos dies.
Jutgen un promotor, i un aparellador per un enfonsament mortal a Olot, Garrotxa | 26-08-2008 - 09:38:52 GMT 1 #
Immobiliària Colonial :
La immobiliària Colonial va tenir en el primer semestre de l'any unes pèrdues de 2.381 milions € d'euros, en relació amb els guanys de 316,4 milions d'un any abans, arran de la dotació de 2.581,8 milions per cobrir la pèrdua de valor d'alguns dels seus actius. Segons els comptes tramesos ahir a la CNMV, l'import net del volum de negoci va ser de 270,4 milions d'euros, que representa un descens del 0,6% respecte dels sis primers mesos del 2007, quan es van registrar unes vendes per valor de 271,9 milions. Malgrat les pèrdues, la companyia va obtenir un resultat operatiu positiu, amb guanys de 128,7 milions.
Immobiliària Colonial | 02-09-2008 - 07:28:01 GMT 1 #
3.000 millones € en seis meses:
Las promotoras españolas han registrado los peores resultados de su historia. Han pasado de perder 161,1 millones en el primer trimestre a unos números rojos de 2.637 millones € en los seis primeros meses del año, sin contabilizar los datos de Martinsa-Fadesa, que pidió ayer a la CNMV ampliar el plazo para presentar sus cuentas semestrales al encontrarse en situación concursal. Las caídas en los resultados oscilan entre el 42,4% de Metrovacesa y el 874% de Reyal Urbis.
Seguir leyendo noticia
Pero lo peor no es que muchas de ellas se encuentren en números rojos (véase el cuadro), sino que viven en sus propias carnes un alto grado de endeudamiento. Para colmo, mientras este apalancamiento al que hacer frente sigue vivo, sus activos no ganan valor.
En Metrovacesa, sus inmuebles han ganado en valoración en los últimos seis meses un levísimo 0,07%, hasta 12.888,5 millones. Los de Afirma, por su parte, valen un 14,6% menos que a finales del 2007. Algo similar ha sucedido en Colonial, cuyos activos se han dejado en el camino en sólo seis meses 1.134 millones, o Reyal Urbis, donde la valoración de los activos ha descendido como mínimo 1.380 millones en el mismo periodo.
La culpa de esta caída de valor la tiene principalmente el suelo. Por ejemplo, en Afirma, su bolsa de suelo se ha depreciado un 18%, con lo que ha tenido que provisionar 293 millones.
Las empresas desarrolladoras de suelo (Afirma, Martinsa-Fadesa y Reyal Urbis) están sufriendo más la crisis del sector. Por una parte, no venden pisos al ritmo que pretendían, mientras que, por otra, tienen suelo rústico que cada día resulta más difícil convertir en urbanizable.
Y lo peor de todo es que algunas tasadoras habían contabilizado esta cartera de suelo en origen como si fuera finalista, es decir, lista para empezar a construir, con lo que el batacazo es mayor.
La CNMV les recomienda valoraciones reales para que se reflejen en los resultados, pero más de una ha hecho caso omiso en las cuentas semestrales.
Por otra parte, las pérdidas en la mayor parte de ellas las ha llevado a hacer provisiones y a ver cómo su patrimonio neto, que recoge a grandes rasgos capital social y reservas, empieza también a tambalearse.
Colonial ha provisionado por valor de 2.582 millones, Reyal Urbis por 252 millones o Afirma por 293 millones.
3.000 millones € en seis meses | 02-09-2008 - 07:33:39 GMT 1 #
Olot ciutat podrida, per Ignatius J. Reilly, Revista M.OLOT.OFF Setembre 2008 núm. 24 de la Associació Cultural Molotoff Joldinc: Aquest darrers mesos arriba la més que esperada noticia de la fallida Immobiliària Puigsacalm S.A. d´Olot Garrotxa suspensió de pagaments de les grans empreses de construcció de la comarca (Garrotxa). Després dels últims anys de beneficis brutals i escandalosos sembla que tot se'n va a la merda o això és el que ens agradaria creure. Veure com els poderosos cauen sempre ens ha fet una certa gràcia. Segurament perquè passa molt poques vegades volem creure que aquesta vegada hauran de baixar dels núvols per a poder sobreviure.
Res més lluny de la realitat, per molts deutes que tingui una empresa els seus responsables no es veuen mai afectats. Any rera any els beneficis multimilionaris dels grans especuladors passen com per art de màgia dels comptes de l'empresa als comptes particulars engreixant fortunes que a la resta de mortals se'ns fan difícils d'imaginar.
Som uns ingenus al pensar que aquests individus s'han arruïnat, des de les seves torres, els seus vehicles de molts milers d'euros € i els seus despatxos se'n foten de nosaltres de mala manera.
Se'n foten a la cara de la gent que ha pagat per un pis que no s'acabarà de construir en molt de temps, se'n foten dels interventors que els bancs envien (una mica massa tard) a controlar la seva comptabilitat, se'n foten dels autònoms a qui han estat esprement com una llimona durant anys i que d'un dia per l'altre s'han quedat sense feina, se'n foten també dels fusters, llauners, pintors... que treballaven per ells i ara es veuen obligats a hipotecarse per cobrar en espècies el que els deuen, se'n foten del mobbing immobiliari repartint-se el pastís de la nostra molt noble i lleial ciutat (Olot), etc. En definitiva la teva sort, la meva i la de tots els altres els importa una merda ben grossa.
Mentrestant continuaran els seus negocis foscos expandint els seus tentacles a d'altres camps i ignorant completament els drets laborals dels treballadors, els descansos, les jornades laborals, els contractes i qualsevol cosa que els faci desviar de la seva intenció clara: fer més diners. Olot i els seus treballadors/es sempre hem estat capdavanters en la submissió i el vassallatge cap a l'Amo, paraula que aquí a la terra dels Volcans encara ens agrada utilitzar com si no haguéssim sortit mai de l'edat mitjana. Els qui treballen al sector públic estan massa bé com per queixar-se tot i que l'empresa més gran de la ciutat (suposo que sabeu a quina em refereixo) és de les més corruptes i brutes que existeixen malgrat que hauria de ser la més exemplar en drets laborals. No cal treballar hi per adonar-se del que s'hi cou.
A l'empresa privada la situació tampoc és millor. Les petites i mitjanes empreses, sovint familiars, no tenen cap mena de respecte per les persones treballadores passant-se totes les Lleis i Convenis per l'arc del triomf gràcies a la ignorància de la gent en aquests temes. Ignorància i també por, si se t'acudeïx qüestionar la manera com es fan les coses en aquestes empreses, els seus caps, actuant com una veritable familia siciliana se'n cuidaran prou que et torni a costar molt trobar feina avisant fins i tot les ETT'´s de la mena de treballadora que ets. I que dir de les grans i flamants empreses de la comarca (Garrotxa), cau de rates amb més encarregats dels necessaris que exerceixen la veu de l'Amo com si els hi anés la vida. Amb l'hipoteca penjant d'un fil a la gent només li queda encomanar-se perquè no li toqui a la propera regulació de plantilla o concurs de creditors, eufemisme de la suspensió de pagaments de tota la vida. La salvaguarda dels llocs de treball ens converteixen a gairebé tots i totes en uns pilotes o com a mal menor en persones que perdem la capacitat de ser crítics amb allò que ens envolta. Dels nostres benaurats representants sindicals (UGT CC.OO) que no apareixen mai per la feina millor en parlem un altre dia que avui no tinc ganes de vomitar. No sentiu la pudor? jo si i aquesta vegada no és el Fluviâ. Ei! Si voleu col.laborar en aquest proyecte: molotoff@actiu.net Associació Cultural Molotoff Joldinc (Argelaguer Vall del Llierca)
Sorolls d´un gos a les nits
Olot ciutat podrida | 08-09-2008 - 22:13:43 GMT 1 #
Jutjat Penal número 5 de Girona:
El Jutjat Penal número 5 de Girona va jutjar ahir a porta tancada els sis acusats d'un esfondrament succeït a Olot l'any 2001 i en el qual van morir dues persones. A la banqueta dels acusats s'hi asseuen un promotor, un aparellador i els quatre responsables de l'empresa Construccions Mejías. S'enfronten a una pena de dos anys i mig de presó pels delictes d'homicidi imprudent i lesions, que els demana l'acusació particular, exercida pel lletrat Joan Cañada. L'advocat va explicar a les portes de la sala que hi ha motius per concloure "que no es van adoptar les mesures de seguretat necessàries" per evitar que l'estructura de l'edifici cedís i sepultés les víctimes.
L'enfonsament mortal va tenir lloc el 25 de maig de l'any 2001 en un bloc en obres situat al carrer Major d'Olot. La part superior de l'edifici, on s'estava treballant, es va ensorrar i la runa va sepultar un matrimoni que tenia una botiga als baixos i un paleta que hi havia treballant. La dona i el treballador van morir, i només el marit va poder sobreviure.
Ara, set anys després dels fets, el cas ha arribat a judici. En el procés s'hi troben acusats el promotor, Josep Antoni C., l'aparellador, Salvador R., i els quatre responsables de l'empresa Construccions Mejías.
El fiscal només acusa el promotor i l'aparellador per faltes d'homicidi per imprudència i lesions. Els demana una multa de 1.800 euros pels homicidis i una altra de 900 per les lesions. Pel que fa a indemnització, sol·licita més de 264.000 euros.
Un parent mort
Per la seva banda, l'acusació particular, personada en el procés en representació dels botiguers afectats, eleva els fets a delicte perquè considera que no es van adoptar les mesures necessàries de seguretat per garantir l'estabilitat de l'obra. Es basa en el fet que els pèrits van concloure que no s'havien apuntalat els forjats i que la sobrecàrrega de runa que hi havia a la part superior del bloc va provocar l'ensorrament. El lletrat Joan Cañada explicava ahir que, a criteri seu, "es donen elements per concloure que la imprudència va ser greu". L'advocat referia que, a més de les dues morts i les ferides que va patir el botiguer, "entenem que a l'obra hi havia gent especialment qualificada per emprendre les mesures necessàries de seguretat".
Es dóna la circumstància, a més, que els responsables de l'empresa Construccions Mejías estan en el procés com a acusats i com a parents d'una de les víctimes perquè el paleta que va morir en l'esfondrament era el germà del constructor imputat.
Per la seva banda, l'advocada del promotor, Laurence Samara, sosté que la seva tesi és la de sostenir que "no hi va haver manca de seguretat". Segons la defensa, per part del ministeri no es va "aixecar cap multa ni cap expedient, com es pot veure en les actuacions". Laurence Samara explica que, per part del seu client, "s'havien pres totes les mesures de seguretat, i un altre tema és que el mateix operari -que va morir en l'esfondrament- les apliqués o no; i això no ho dic jo, ho diu el ministeri i diverses persones".
La família de la botiguera s'ha abstingut de valorar la situació. Una de les familiars del marit, que es trobava a les portes de la sala, va declarar "tornar a reviure això després de set anys. Ens estimem més que sigui el jutge qui ho determini tot".
El judici, que es preveu que duri dos dies, se celebra a porta tancada per decisió de les parts i la jutgessa que porta el cas. Inicialment, a més de la pena de dos anys i mig de presó, l'acusació demana que s'indemnitzin els familiars de les víctimes amb més de 701.000 euros.
Jutjat Penal número 5 de Girona | 19-09-2008 - 07:08:10 GMT 1 #
Inmobiliària Pitsburg Trade conglomerat immobiliari Barcelona :
La companyia inmobiliària Pitsburg Trade i onze empreses més del grup han presentat entre els mesos de novembre i març concurs de creditors, procés que ha afectat més de 3.000 inversors del conglomerat immobiliari barceloní i ha deixat un forat final de més de 150 milions d'euros, segons que va publicar ahir el diari La Vanguardia.
Les estimacions dels administradors concursals fan pensar que Pitsburg Trade acumula uns deutes de 188 milions d'euros, i ha al·legat en la documentació presentada per fer efectiu el concurs de creditors que la seva caiguda es devia a la crisi hipotecària dels Estat Units.
Segons l'informe dels administradors concursals, Pitsburg Trade es dedicava «a captar passiu mitjançant préstecs retribuïts», una activitat reservada a entitats d'estalvi i per la qual la immobiliària ja va ser sancionada l'any 2005 pel Banc d'Espanya. Va ser llavors que l'empresa va sofisticar els seus mètodes de captació d'estalvis i va continuar funcionant fins al novembre de l'any passat.
De tota manera, la companyia barcelonina, que va ser creada l'any 1997 i és propietat de Pedro López Cubells, es definia públicament com una empresa de serveis immobiliaris.
S'ha comprovat que l'empresa es dedicava bàsicament a captar fons de tercers –gairebé sempre de gent desesperada, angoixada pels deutes o amb pisos a punt de ser subhastats– i a invertir-los en immobles. Als primers els oferia una alta rendibilitat, de fins a un 25% anual en algun cas, i als propietaris dels pisos els resolia els problemes amb bancs i caixes, agrupava deutes i, de vegades, es quedava els pisos a canvi de rendes vitalícies. Però el procés no va prosperar quan va esclatar la bombolla immobiliària i gairebé ningú estava en disposició de comprar els immobles de la societat. Pitsburg Trade no va poder atendre el pagament dels interessos i els clients van començar a reclamar els seus dipòsits. En la documentació que es va presentar fa gairebé un any davant el jutge, l'empresa atribuïa la seva caiguda a la crisi de les hipoteques subprime als Estats Units.
Inmobiliària Pitsburg Trade conglomerat immobiliari Barcelona | 23-09-2008 - 18:12:15 GMT 1 #
La crisis del capitalismo.
Demagogia y realismo, por Santiago Alba Rico
A Eduardo Fernández Rubiño, joven comunista
El mismo día en que la FAO informa de que el hambre afecta ya a casi 1.000 millones de seres humanos y valora en 30.000 millones de dólares la ayuda necesaria para salvar sus vidas, la acción concertada de seis bancos centrales (EEUU, UE, Japón, Canadá, Inglaterra y Suiza), inyecta 180.000 millones de dólares en los mercados financieros para salvar a los bancos privados.
Frente a un dato como éste sólo caben dos alternativas: o somos demagógicos o somos realistas. Si invoco la ley natural de la oferta y la demanda y digo que en el mundo hay mucha más demanda de pan que de operaciones de cirugía estética y mucha más de alivios contra la malaria que de vestidos de alta costura (y mucha más también de viviendas que de créditos hipotecarios); si reclamo un referéndum kantiano que pregunte a los ciudadanos europeos si prefieren destinar las reservas monetarias de su país a salvar vidas o a salvar bancos, estoy siendo sin duda demagógico. Si, contra la razón y la ética, acepto que es más urgente, más necesario, más conveniente, más eficaz, más provechoso para la humanidad, impedir la ruina de una aseguradora y la quiebra de una institución bancaria que dar de comer a miles de niños, socorrer a las víctimas de un huracán o curar el dengue, entonces estoy siendo realista. No hay en mis palabras ni una brizna de ironía. Las cosas son así: una verdad redonda que no consiente aplicación es demagógica; una monstruosidad puntiaguda que no admite alternativa es realista. Para tener mucho o tener poco –o incluso para tener sólo las ganas de tener algo- hay que dejar de lado todas las redondeces y aceptar todas las puntas y todos los pinchos. La minoría organizada que gestiona el capitalismo –ministros, banqueros, ejecutivos multinacionales, corredores de bolsa y periodistas económicos- puede invocar a Hayek con arrogancia en momentos de bonanza y exigir con aplomo la intervención del Estado cuando está a punto de despeñarse porque sabe que su impunidad es proporcional a nuestra dependencia. Por eso mismo -admitámoslo- los ciudadanos europeos convocados a un hipotético referéndum kantiano (“el banco o la vida”) responderíamos sin duda con realismo a favor de los bancos, conscientes de que todo lo que nos importa –desde el abrazo de nuestras novias hasta la sonrisa de nuestros niños- es una concesión suya. La minoría organizada que nos gobierna ha tomado como rehén a la humanidad y, si no acudimos en ayuda de los secuestradores, puede ahora rematarnos a todos.
Para una humanidad cautiva es realista ceder al chantaje y dejar a un lado la verdad, la compasión, la sensibilidad, la solidaridad. Un sistema que, cuando las cosas van bien, mata de hambre a 1.000 millones de personas y que si van mal puede acabar con todo el resto, es un sistema no sólo moral sino también económicamente fracasado. En esto tiene razón el periodista Iñaki Gabilondo y es bueno, casi ya revolucionario, que lo escuche mucha gente [1]. Pero se equivoca al evocar la caída del Muro de Berlín, por muy retóricamente eficaz que sea la ocurrencia, porque si algo tuvo que ver el capitalismo en la derrota de la Unión Soviética, no puede decirse que la Unión Soviética –ya desaparecida- sea la causa de la agonía capitalista. El capitalismo, sencillamente, no funciona.
Hay algo hermoso, emocionante y precursor en el hecho de que seis Estados poderosos hayan coordinado una acción concertada para intervenir masivamente en la economía: eso es lo que se llama “planificación”. En tiempos de Marx, el capitalismo era sólo “una excepción en algunas regiones del planeta” y, si ha llegado a cubrir el conjunto de la superficie del globo, ha sido gracias a una permanente intervención estatal, a una “planificación” ininterrumpida que combinaba y combina los desalojos de tierras, las acciones armadas, las medidas proteccionistas, los golpes de Estado y los acuerdos internacionales. Nunca a lo largo de la historia un experimento económico ha dispuesto de medios más poderosos ni de condiciones más favorables para demostrar su superioridad. En los últimos sesenta años, la minoría organizada que gestiona el capitalismo global se ha visto apoyada, a una escala sin precedentes, por toda una serie de instituciones internacionales (el FMI, el Banco Mundial, la OMC, el G-8, etc.) que han excogitado en libertad, y aplicado contra todos los obstáculos, políticas de liberalización y privatización de la economía mundial. Después de 200 años de existencia libre, apoyado, defendido, apuntalado por todos los poderes y todas las instituciones de la tierra, el trasto viejo y homicida nos ha traído hasta aquí: 1.000 millones de seres humanos se están muriendo de hambre y, si no corremos ahora a socorrer a los culpables, los demás quizás acabemos enterrados con los más pobres después de habernos matado unos a otros.
Parece, pues, que planificar para salvar bancos y aseguradoras no sirve. ¿Y planificar para salvar vidas? Esto no lo hemos probado aún. Capitalismo y socialismo no se retaron en mundos paralelos y en igualdad de condiciones, cada uno en su laboratorio desinfectado y puro, sino que el socialismo nació contra el capitalismo histórico, para defenderse de él, y nunca ha fracasado porque nunca ha tenido ni medios ni apoyos para poner a prueba su modelo. Lo poco que intuimos en la actualidad es más bien esperanzador: a partir de una historia semejante de colonialismo y subdesarrollo, el socialismo ha hecho mucho más por Cuba que el capitalismo por Haití o el Congo. Cuando se habla de “socialismo en un solo país” se olvida que igualmente imposible es “el capitalismo en un solo país” y que por eso se ha dotado de una musculosa organización internacional capaz de penetrar todos los rincones y todas las relaciones. ¿Qué pasaría si la ONU decidiese aplicar su carta de DDHH y de Derechos Sociales? ¿Si la FAO la dirigiese un socialista cubano? ¿Si el modelo de intercambio comercial fuera el ALBA y no la OMC? ¿Si el Banco del Sur fuese tan potente como el F.M.I? ¿Si todas las instituciones internacionales impusiesen a los díscolos capitalistas programas de ajuste estructural orientados a aumentar el gasto público, nacionalizar los recursos básicos y proteger los derechos sociales y laborales? ¿Si seis bancos centrales de Estados poderosos interviniesen masivamente para garantizar las ventajas del socialismo, amenazadas por un huracán? Podemos decir que la minoría organizada que gestiona el capitalismo no lo permitirá, pero no podemos decir que no funcionaría.
Cuba es el único país del mundo en el que, incluso después de un ciclón que ha destruido el 15% de sus viviendas, lo realista sigue siendo salvar vidas y lo demagógico robarle la comida a un hermano. En EEUU, tras el paso del mismo ciclón, lo realista es que la fiscalía de Texas monte un dispositivo para proteger de los delincuentes sexuales a las víctimas de la catástrofe y lo demagógico es pedir ayuda económica al gobierno. Ahora Iñaki Gabilondo se lo ha dicho a millones de españoles que creían esto eterno y natural: planificar para salvar bancos no sirve. ¿Y planificar para salvar vidas? Es el único medio que existe para que el realismo deje de ser criminal y la verdad, la compasión y la solidaridad dejen de ser demagógicas.
[1] Véase la noticia: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=72951&titular=i%F1aki-gabilondo:-%22el-modelo-econ%F3mico-vigente-ha-fracasado%22-
La crisis del capitalismo | 24-09-2008 - 08:40:51 GMT 1 #
Processos concursals :
El jutjat mercantil de Girona ha rebut un increment de les antigues suspensions de pagaments -els actuals processos concursals-, aquest any ha augmentat molt el nombre d'empreses relacionades amb la construcció que recorren a la justícia perquè no poden pagar als seus creditors, segons va informar ahir Ràdio Girona-Cadena Ser. El jutjat mercantil de Girona, l'únic que hi ha a la demarcació, ha rebut aquest any 48 processos concursals. Només els mesos de juliol i setembre se'n van presentar 17, els mateixos que els primers nou mesos de l'any passat. Segons el jutjat els números d'aquest any són espectaculars i preveuen que l'any que ve encara ho seran més.
Entre les empreses que aquest any han recorregut a la justícia perquè travessen dificultats econòmiques i no poden fer front als pagaments n'hi ha de tot tipus, però la majoria estan relacionades en el sector de la construcció com ara promotores, constructores, immobiliàries o empreses dedicades a les reformes de pintura i al·lumini; també n'hi ha de tèxtils i dedicades a la producció de xocolata.
Segons el jutjat els processos concursals acostumen a ser complexos i en alguns casos triguen anys a resoldre's. En alguns casos el jutge aconsegueix que l'empresari i creditors acordin aturar temporalment els pagaments fins que remunti la situació, i en altres es concedeix una condonació del deute.
Matrimonis en "suspensió"
També, i en virtut de la nova llei concursal en vigor des del 2004, els matrimonis i les persones a títol individual poden presentar un procés concursal, malgrat això són pocs els casos que arriben al jutjat mercantil. Pel que fa als matrimonis almenys n'hi ha dos casos, un d'ells és un transportista que l'any 2005, juntament amb la seva dona, es va declarar en suspensió de pagaments i el jutge ho va acceptar i tot just ara remunta la seva situació.
L'advocat especialitzat en processos concursals, Jordi Bellveí, explica que en casos com aquest de matrimonis que no tenen patrimoni per fer front als deutes el jutjat ordena retenir-los una part del sou i que s'aturin temporalment els pagaments.
Processos concursals | 02-10-2008 - 07:13:34 GMT 1 #
Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya :
El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (auditors de comptes) ha denunciat la situació de col·lapse que s'està vivint als jutjats del Mercantil pel gran increment de concursos. L'esmentat augment i la falta de jutges i de personal administratiu està allargant els terminis dels procediments concursals, agreujant la situació econòmica de les empreses concursades i reduint les seves possibilitats de viabilitat i conduint-les a l'abandonament o a la liquidació.
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), durant el segon trimestre de 2008, el nombre de deutors concursats ha assolit la xifra de 140 a Catalunya, fet que suposa un increment del 300% respecte al mateix trimestre de l'any anterior.
Precisament ahir a la tarda, Luis Alberto García, soci director de TAX Legal, va oferir una conferència a l'auditori de Caixa Girona sobre "Com afrontar un concurs de creditors".
Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya | 17-10-2008 - 07:36:43 GMT 1 #
Habitat suspensión de pagos deuda de 2.300 millones € :
Los principales acreedores de la primera promotora catalana son La Caixa, Caja Madrid, Banco Santander, BBVA y Banco Popular, hasta un total de 38 entidades La deuda de inmobiliarias en trámites de concurso supera los 10.500 millones €
La deuda de inmobiliarias en trámites de concurso supera los 10.500 millones
La lista de inmobiliarias y constructoras que desde finales de 2007 han ido solicitado el concurso de acreedores al no poder afrontar sus pagos y cuyo endeudamiento conjunto supera los 10.500 millones de euros.
Antes de Habitat, el primer caso entre estas firmas de gran volumen fue el de la inmobiliaria valencia Llanera, a la que las dificultades para refinanciar su deuda, cercana a los 700 millones de euros, llevaron en octubre de 2007 a solicitar a la justicia el concurso voluntario de acreedores ante la situación inminente de insolvencia de todas las empresas del grupo.
En los siguientes meses se produjo un goteo incesante de pequeñas y medianas empresas que optaron por la vía concursal ante la imposibilidad de hacer frente a sus deudas por la falta de liquidez derivada de la crisis financiera internacional.
Entre ellas, la bilbaína Ereaga, la sevillana Contsa, la gaditana Jale, la barcelonesa Lovipro o la madrileña Prasi, especializada en la construcción de vivienda protegida.
Tras las elecciones generales del 9 de marzo, se sumaron a la lista de empresas insolventes el grupo Lábaro, Cosmani (333 millones de euros de deuda), SEOP (330 millones de euros), Urazca (215 millones de deuda) y Promodico (500 millones de deuda).
El caso más relevante, no sólo económicamente sino también por sus connotaciones políticas, ha sido el de Martinsa-Fadesa, la primera inmobiliaria que cotiza en Bolsa y que solicitó el concurso voluntario de acreedores acuciada por la falta de liquidez derivada de la crisis que atraviesa el sector.
A pesar de contar con un patrimonio que duplica su deuda, que asciende a 5.200 millones de euros, las dificultades para cumplir con sus obligaciones de pago obligaron a la compañía de Fernando Martín a declararse insolvente, con el objetivo de poder alcanzar un convenio con sus acreedores que le permita volver a la normalidad.
La inmobiliaria catalana Aisa, cuya cotización en Bolsa está suspendida desde mediados de mayo, se vio involucrada en una situación similar, aunque en su caso fue uno de sus acreedores (la aseguradora de crédito Asefa) el que instó el inicio del procedimiento concursal, que finalmente fue rechazado por el juez.
Después de Martinsa-Fadesa y Habitat, la tercera mayor promotora en declararse insolvente fue Tremón, que hace quince días presentó el concurso voluntario de acreedores al no poder afrontar una deuda cercana a los 900 millones de euros.
El grupo inmobiliario Tremón se dio a conocer a mediados de 2007 al intentar sacar a Bolsa hasta el 35 por ciento de su capital, una opción que finalmente tuvo que desechar el pasado diciembre por la inestabilidad de los mercados financieros.
Habitat suspensión de pagos deuda de 2.300 millones € | 28-11-2008 - 19:03:41 GMT 1 #
Habitat era una petita promotora que havia fundat José María Figueras, pare de l'actual president, Bruno Figueras, el 1953, associat amb Josep Suñol, que encara és soci de l'empresa. José María Figueras va ser un empresari fruit del "porciolisme" a la ciutat de Barcelona i el 1979 va ser elegit president de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Un any abans, un altre promotor, Josep Lluís Núñez, assumia la presidència del FC Barcelona, i el duo Núñez-Figueras va exemplificar com ningú com promotors castellanoparlants prenien el relleu de l'esgotada burgesia tèxtil a la capital catalana.
Habitat va vendre més de 35.000 habitatges i la segona generació de la família va deixar la gestió en mans de Bruno Figueras, l'actual president, que a més va mantenir sempre un actiu protagonisme com a president del Saló de Fira de Barcelona, Construmat.
Habitat resistir bé la crisi de 1993, igual que Núñez y Navarro i la resta de promotores catalanes de caire familiar, amb baixos nivells d'endeutament i una activitat molt centrada encara a Barcelona, i a partir de llavors va decidir créixer i operar a d'altres ciutats.
El 1998, quatre anys després de la mort de José María Figueras, el seu fill Bruno va donar un cop de mà i va entrar on la resta d'empreses familiars no s'havien atrevit: es va associar amb els nord-americans de Hines i va promoure amb ells els primers pisos de Diagonal Mar, un nou barri a Barcelona, on molts van augurar que fracassaria.
No va ser així: Habitat va assumir un 30% de la inversió de 66 milions d'euros i va ser l'únic dels promotors històrics que es va beneficiar d'un negoci fantàstic. El van seguir altres, com Espais o Amrey, però amb marges sensiblement menors.
Deu anys després Habitat semblava la promotora més moderna de les cinc familiars catalana -Núñez y Navarro, Vertix, Clau d'Or, Habitat i Metro 3- però li faltava volum. Bruno Figueras va ser l'únic que va assumir el risc que el seu grup aprofités els anys de bonança i el baix preu dels diners per, igual que havien fets altres promotors espanyols, com Luis Portillo (Colonial) o Enrique Bañuelos (Astroc), fer un pas endavant i convertir-se en un dels grans del mercat espanyol.
La compra de Ferrovial Inmobiliaria fa dos anys va semblar llavors una bona alternativa. Això no obstant, avui sembla clar que el preu pagat va ser excessiu. El brusc canvi del mercat residencial i la forta restricció del mercat creditici va atrapar la companyia amb el peu canviat.
Habitat | 29-11-2008 - 20:37:23 GMT 1 #
Immobiliària Habitat 2.000 milions € :
La immobiliària Habitat, que va anunciar divendres passat la seva decisió de sol·licitar concurs voluntari de creditors, deu més de 2.000 milions € d'euros als seus 41 creditors bancaris, entre els quals figuren La Caixa, Caja Madrid, BBVA, Banco Popular i Santander, segons dades corresponents al tancament del mes d'octubre passat. La Caixa se situa com el principal creditor d'Habitat, que deu 217,9 milions d'euros a l'entitat presidida per Isidre Fainé. En segon lloc figura Caja Madrid, amb 207 milions d'euros. Per la seva banda, el deute de la immobiliària amb BBVA puja a 187,3 milions.
Immobiliària Habitat 2.000 milions € | 04-12-2008 - 08:21:14 GMT 1 #
Habitat Girona :
Set filials d'Habitat, dues de les quals amb seu a les comarques gironines, han sol·licitat també concurs voluntari de creditors davant els jutjats Mercantils de Barcelona, van informar ahir fonts de la companyia. Entre les societats que han sol·licitat el concurs hi ha , Empordà Club de Golf Holding i Empordà Invest, amb seu a Gualta.
També han sol·licitat el concurs la cadena d'intermediació immobiliària Don Piso, Habitat] Serinmo, Nuevaferia, Habitat Immobles Residencials, i Habitat Torregirasol. Totes elles estan participades entre el 90% i el 100% per Promocions Habitat.
Habitat deu 2.004,53 milions d'euros a 41 entitats financeres, nacionals i internacionals, entre les quals figuren La Caixa, Caja Madrid, BBVA, Popular i Santander.
Habitat Girona | 05-12-2008 - 08:26:51 GMT 1 #
En 2008 cobraron hasta un 40% más con cargo al ejercicio de 2007
700 millones en dividendos para los grandes constructores
Susana R. Arenes
Público
Los dueños de las grandes constructoras han cobrado este año los réditos de un buen 2007, cuando ACS, Ferrovial, FCC, Acciona y Sacyr ganaron 4.900 millones. Los principales accionistas de estos gigantes se han embolsado este año en torno a 700 millones en dividendos, con cargo a las cuentas del pasado ejercicio.
Aunque el beneficio de las cinco grandes fue generoso en 2007 ya no creció, como lo había hecho en 2006, cuando estas compañías lograron duplicar sus ganancias gracias a algunas ventas que les dieron plusvalías y a los dividendos cobrados por su entrada en las energéticas, como es el caso de ACS, con sus participaciones en Unión Fenosa e Iberdrola, Acciona, con la de Endesa, y Sacyr, con la de Repsol. En el caso de Ferrovial, la compra del primer gestor de aeropuertos del mundo, el ex monopolio británico BAA, premió sus cuentas.
Pese a que los cinco gigantes de la construcción redujeron sus beneficios casi un 4% el año pasado, los dividendos aumentaron entre un 2% y un 40%, según los datos que dan las propias compañías.
Este último caso es el de ACS, la primera del sector, que está controlada por la familia de banqueros March (que tenía un 22% al comenzar el año y, tras dos amortizaciones de autocartera de la empresa, ahora ronda el 24%), Alberto Cortina y Alberto Alcocer, los Albertos (empezaron el año con un 12,5% que, por el mismo efecto de reducir ACS el número de acciones en circulación, alcanzan casi el 14%) y Florentino Pérez, presidente del grupo (tenía el 11% y ahora supera el 12%). Con un 40% más de dividendo repartido a todos los accionistas, los March recibieron 129 millones; los Albertos, 73 millones; y el presidente del grupo, unos 64 millones.
Los Entrecanales fueron los segundos que más subieron el dividendo de su empresa, Acciona, en concreto, un 28%, tras el rendimiento que le han sacado a su 25% de Endesa. José Manuel Entrecanales, presidente de Acciona y de Endesa, y su familia controlan un 59,8% de la empresa y se embolsaron 140 millones.
Ferrovial, un 22% más
Mientras, la familia Del Pino decidió aumentar el dividendo de Ferrovial (en la que tiene un 58,3% del capital) un 22% a pesar de que el beneficio de 2007 se redujo a la mitad por el impacto de digerir los aeropuertos británicos. Con cargo a las cuentas de ese año, como el resto de compañías, Rafael del Pino y tres de sus hermanos han percibido 104 millones de euros a lo largo de 2008. Fernando del Pino es el único que no entra dentro del reparto, ya que decidió, a finales de 2006, salirse de la sociedad familiar para montar una empresa de inversión por su cuenta tras dirimir sus diferencias con Rafael del Pino.
Más austera ha sido Esther Koplowitz, la segunda que más dinero recibe por dividendos tras los Entrecanales, 119 millones, aunque los ha aumentado sólo un 4%.
Pero el que más ha ajustado el pago de dividendos ha sido Sacyr, para la que está siendo un mal año. La empresa elevó un 1,7% el dividendo, lo que permitió a Luis del Rivero, presidente, cobrar 25 millones; al cofundador de Sacyr, José Manuel Loureda, percibir 24,7 millones; y a Juan Abelló, 18 millones.
700 millones en dividendos para los grandes constructores | 10-12-2008 - 15:19:00 GMT 1 #
Restaura :
La immobiliària catalana Restaura és una altra... L'empresa, presidida per Xavier Solano, va quedar tocada i algun dels 30 bancs creditors va pressionar perquè demanés el concurs. Restaura va acabar l'any passat amb números vermells: va perdre 6,52 milions €, que contrasten amb els beneficis de 23,9 € del 2006. Ara és en espera de poder retirar la sol·licitud de concurs de creditors del jutjat, ja que l'empresa de Solano ha traspassat el 50% de Gadea Restaura, una societat que tenia a mitges amb el milionari gallec Amancio Ortega INDITEC Ibex-35.
Restaura | 28-12-2008 - 11:44:02 GMT 1 #
Aires de grandesa :
El president de la immobiliària catalana Habitat, Bruno Figueras, ha passat del tot a res en molt poc temps: ha hagut de deixar la presidència del Saló Internacional de la Construcció Construmat (ara és Josep Miarnau) i a finals de novembre Habitat va demanar el concurs de creditors, amb un passiu de 2.300 milions d'euros. «Ha passat el que sabíem que hauria de passar», comentaven alguns dels accionistes minoritaris de la companyia. «Quan vam entrar vam comprovar que no era el que ens van dir que era», deia fa pocs dies un dels afectats per resumir el tarannà de Figueras al capdavant de la immobiliària.
Figueras va aconseguir incloure grans i petits inversors, que ara s'han enfrontat a un empresari amb somnis de grandesa. Per això, al capdavant hi ha les famílies Figueras i Suñol (amb el 55%), però eren acompanyats per Ferrovial, que manté un 20% com a herència de la venda de la filial immobiliària, i els minoritaris de prestigi, alguns d'ells amb cognoms il·lustres a la Ciutat Comtal, que van voler participar en l'operació: és el cas de Juan Antonio Castro (Hesperia, el 4%), Dolores Ortega (Inditex, 9%), Leopoldo Rodés (Media Planning), Isaac Andic (Mango, 4%) i Emilio Cuatrecasas (Cuatrecasas Abogados, 4%). I ara el jutge té l'última paraula, ja que està implicat per la mort de cinc treballadors en una obra.
Aires de grandesa | 28-12-2008 - 11:46:52 GMT 1 #