L´Ajuntament de Bàscara es ven el municipi
Gemma Saurina Clavaguera. Bàscara.-L´Ajuntament de Bàscara es ven el municipi.-El municipio de Bàscara, afectat pel TGV, la MAT, la N-II, el desdoblament de la N-II, l´autopista i ja no recordo si pel gaseoducte, ara també està afectat pels diferents convenis que l´alcalde, el Sr. Lloret, ha signat amb una immobiliària interessada a construir una urbanització o un polígon industrial.
El consistori, a canvi de presentar a Urbanisme un pla favorable a la immobiliària (350 cases), ha cobrat 6 milions d´euros (tal com demostren els diferents convenis i els pagaments que s´han fet públics). Però no es va tenir en compte la possibilitat que el traçat del TGV no es canviés i ara el batlle, que ja s´ha gastat els euros, defensa aferrissadament la riera del Cassinyola i el medi ambient quan l´opció de canvi del traçat representa tot un complex urbanístic de 350 cases més altres edificacions. Defensar el medi ambient significa fer un hipòdrom, hotels al Parc de la Resclosa i un munt d´habitatges? Que seran ecològiques totes aquestes edificacions? El municipi de Bàscara està ben hipotecat.
A partir d´ara, quan parlem de les afectacions que pateix el municipi pels diferents projectes existents hi haurem d´afegir un deute de 6 milions € d´euros o una immobiliària propietària del municipi de Bàscara amb dos projectes damunt la taula: urbanització o polígon industrial. Ara ja només depèn d´Urbanisme: el poble es grata la butxaca o es converteix en ciutat del ciment. I en diuen democràcia.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Una promotora reclama 5 milions € euros al Ajuntament de Bàscara:
POLÈMICA URBANÍSTICAUna empresa reclama a l'Ajuntament de Bàscara justificació dels cinc milions d'euros que s'han aportat al consistori arran dels convenis urbanístics segons els quals la promotora havia d'urbanitzar una gran àrea d'Orriols. Ara, reclamen els cinc milions d'euros que s'han abonat perquè, afirmen, no s'han complert els convenis urbanístics i diuen que han dut el consistori al jutjat :
L'empresa que està disposada a urbanitzar una gran àrea d'Orriols -primer com a residencial, però en reduir-se el sòl edificable, ara com a industrial- diu que ha portat l'Ajuntament al jutjat per incomplir tres convenis urbanístics que han raportat beneficis de fins a 5 milions d'euros al consistori. L'empresa reclama gran part dels diners i deixar de pagar el milió que encara faltava abonar perquè no s'ha complert amb l'acordat. Es tracta dels terrenys industrials que el Pla d'ordenació urbana (POUM) va qualificar de residencials i hotelers però que, quan Urbanisme va reduir les pretensions, es va decidir tornar a passar a industrial. Divendres al ple municipal l'oposició d'ERC va demanar explicacions a l'alcalde sobre l'estat del POUM i sobre el destí dels sis milions d'euros de la promotora.
Tot i que l'alcalde, Lluís Lloret, va dir que explicaria més endavant detalladament en què s'han invertit els diners, va dir que davant la possibilitat de modificar els terrenys a sòl industrial al Pla Urbanístic, Urbanisme ha recomanat al consistori que, en el proper text refòs que li facin arribar, s'hi incorpori aquesta modificació -junt amb d'altres correccions "de tipus menor" que cal rectificar- que permetria no haver de reiniciar el procés i exposar al públic aquest tràmit només durant trenta dies hàbils. Lloret va dir que l'equip de govern està estudiant aquesta possibilitat i que un cop s'hagi pres la decisió se sotmetrà al ple.
La regidora d'ERC, Concepció Alzina, va insistir molt en aquest aspecte reclamant, també, saber si l'alcalde havia donat resposta als requeriments que l'empresa Finentur havia fet al consistori. Lloret va qualificar les preguntes de formulacions per "buscar la polèmica" i va dir que el ple no era el lloc per discutir aquesta problemàtica.
Industrial i no residencial
El sector pendent de desenvolupar-se se situa al nucli de Bàscara a tocar de la N-II, Orriols. Des de 1978 els terrenys estan qualificats d'industrials. Una empresa, Finentur, va adquirir-los fa uns anys, però no es van desenvolupar. Quan van decidir fer-ho es van signar tres convenis amb l'Ajuntament que establien que pagaria fins a sis milions d'euros que es farien servir per a inversions del municipi. Ara bé, durant la redacció del Pla d'ordenació urbana municipal (POUM) es va plantejar l'àrea com a sòl residencial hoteler.
Segons va exposar l'alcalde, ho va demanar l'empresa i, en canvi, des de Finentur, un dels socis, Eduard Payrà, assegura que la seva intenció sempre ha estat desenvolupar un sector industrial "però l'alcalde va dir que o es feia la ciutat del Cavall (contemplava zona residencial i hotelera) o res".
El problema, però, és que en arribar a la Comissió Territorial d'Urbanisme, aquesta va reduir el sòl edificable i l'empresa va demanar a l'alcalde que ho qualifiqués d'industrial. L'Ajuntament va decidir aprovar-ho tal com ho havia plantejat però ara el consistori es planteja aprovar un text refós -document per afegir al POUM- on es demana tornar a qualificar d'industrial, tal com ja van anunciar al primer text d'Urbanisme.
L'empresa, però, ja va decidir fa un parell de mesos que portaria l'Ajuntament al jutjat per incomplir els convenis.
Segons Payra, en aquests acords sempre es va parlar de desenvolupar un sector industrial, i no residencial. Finentur hauria decidit no denunciar-ho en aquell moment per poder desenvoluapr el sector, però davant els canvis, consideren que han tingut perjudicis perquè hauran de tornar a fer projectes nous. El residencial no els serveix i s'ha de treballar en el del polígon. Segons Payrà, volen que no se'ls faci pagar el milió d'euros que faltava per abonar, segons els convenis i, a més, recuperar els cinc milions aportats.
Un projecte "modern"
El soci de Finentur aclareix, malgrat tot, que no pretenen que es tirin a terra edificis que s'han pagat amb aquests diners com el pavelló i apunta que com a contrapartida esperarien nous convenis per recuperar aquests cinc milions i invertir en la Resclosa -una altra actuació que va demanar l'Ajuntament, que va comprar terrenys gràcies al conveni urbanístic per un valor de 1,4 milions d'euros- sense que els hagués d'abonar el poble. D'altra banda, reclamen saber què se n'han fet d'aquests diners, de la mateixa manera que ho fa l'oposició. I és que, segons ells, no han rebut informació per part de l'equip de govern sobre aquest aspecte que, diuen, és tant important per al municipi.
Pel que fa al projecte, el soci de la promotora ha explicat que als 745.000 metres quadrats de sòl esperen construir-hi un polígon adequat a les necessitats del segle XXI.
La idea, afirma, és permetre que el municipi disposi d'una zona industrial moderna que permeti, per exemple, la instal·lació de gran empreses que puguin tenir aquí la seva seu logística.
Una promotora reclama 5 milions € euros al Ajuntament de Bàscara | 28-09-2008 - 08:21:53 GMT 1 #
Expropiades 75 finques del tram Vilademuls-Figueres del TAV :
El Ministeri de Foment ha obert nous procesos d'expropiació o ocupació temporal de terrenys per l'obra de construcció del tren d'alta velocitat (TAV) en el tram de Vilademuls-Figueres. El mes vinent s'espera signar actes prèvies d'ocupació de 75 finques de 6 municipis.
Vilademuls, Pontós, Garrigàs i Bàscara formen part d'un dels processos que s'ha posat a informació pública. La resta de finques pertanyen a Vilafant i Santa Llogaia d'Àlguema. En els dos trams del projecte ja han començat els treballs i s'han expropiat ?terrenys. En aquesta ocasió, de Vilademuls a Bàscara s'expropien 375.213 metres quadrats de finques rústiques i 10.000 s'ocuparan temporalment. Les actes prèvies d'ocupació amb els propietaris estan programades per al 4 i el 5 de novembre.
Des de Borrassà a Figueres s'ha publicat i posat a informació pública l'expropiació de 479 metres quadrats corresponents a 43 finques, i uns sis metres quadrats més d'ocupació temporal. En aquests dos municipis les actes prèvies d'ocupació perquè els propietaris signin la conformitat seran el 5 i el 6 de desembre.
Oposició de cinc ajuntaments
El projecte en aquest tram continua endavant tot i l'oposició dels cinc ajuntaments que s'han ?manifestat a través de recursos, ?iniciatives parlamentàries i també per la via judicial, on encara s'han de resoldre les actuacions. Tot i això, l'alcalde de Bàscara, Lluís Lloret (CiU), que ha encapçalat el moviment opositor al traçat sobre el que es treballa, considera que ja és hora de ser "realistes". Ho deia en declaracions a la Cadena Ser, on assegurava que, malgrat continua endavant el litigi per la via judicial, ara el que cal és intentar que el ?traçat que han decidit Foment i que sembla que no volen canviar es faci el millor possible amb el menor impacte possible al territori.
Per això, fins i tot planteja que el viaducte sobre el riu pugui ser una imatge promocional del tren d'alta velocitat. Lloret explicava que sempre han entès que la infraestructura era necessària, malgrat que volien un canvi de traçat. Ara entenen que "no farem una guerra inútil" i han canviat de postura.
Expropiades 75 finques del tram Vilademuls-Figueres del TAV | 08-10-2008 - 10:54:01 GMT 1 #