Vacances prohibides a l'Alta Garrotxa
Joan Bosch, Escalador i Biker, Besalú (Garrotxa): Vacances prohibides a l'Alta Garrotxa.-Llegint la notícia apareguda el 17 de juliol a El Punt titulada «Començaran a sancionar els qui escalin en llocs no permesos de l'Alta Garrotxa», he quedat de pedra. Segons Inés Carrillo (directora tècnica del consorci): «Fa uns anys que en parlem amb les federacions esportives, els propietaris i Medi Ambient.» I amb els escaladors no hi han parlat? Vostè creu normal no parlar amb els interessats? Ara resulta que el problema són els nius dels rapinyaires. A mi em fan riure! Em recorda una notícia apareguda fa uns anys que deia que els peixos de l'estany de Banyoles es van estressar perquè es va ballar una sardana que donava la volta a l'estany (ho deien ecologistes; anem bé). A finals dels anys vuitanta, amb una colla d'escaladors vam Dit això, si voleu prohibir escalar, feu-ho, però feu-ho clar i català, no amb excuses ecologistes poc creïbles. Ho prohibiu perquè us dóna la gana, per interessos o perquè als propietaris els molesta i ja està. Però no doneu la culpa al pobre rapinyaire, que jo ja m'afaito, i el col·lectiu escalador també. Per cert, al castellot de Beuda afirmeu que està prohibit escalar-hi tot l'any als deu subsectors que hi ha; entenc que als dos sectors que no anomeneu (n'hi ha dotze en total) sí que si pot escalar. Espero amb interès el nom dels dos sectors on encara puc escalar a Beuda, no fos cas que em multessin. És una llàstima deixar-se perdre l'Alta Garrotxa d'aquesta manera. Ahir va ser prohibir el descens de barrancs, avui l'escalada. Ciclistes i excursionistes, prepareu-vos que ara us toca a vosaltres. Apa, a prohibir-ho tot, que així el rapinyaire estarà tranquil. 
començar a equipar vies d'escalada al castell dels Moros (Bruixes) de Beuda i durant vint anys he anat equipant la zona i mai he vist un niu de rapinyaire en els llocs on hi ha vies d'escalada. He vist volar rapinyaires –això sí–, serps, porc senglars i altres espècies de la zona amb les quals compartim espai. També he vist rapinyaires a l'autovia A-26 a l'altura d'Argelaguer, que suposo que baixen de Sadernes estressats pels escaladors a buscar la pau de l'autovia. Entre altres llocs, he tingut el goig i la satisfacció d'escalar als Mallos de Riglos, on hi ha una de les colònies més importants de voltors de la península Ibérica i no hi ha cap problema.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Sadernes (Vall del Llierca) ha tingut uns 19.000 visitants :
19.000 persones han passat aquest any pel punt d'informació de la Vall del Llierca-Sadernes, que el Consorci de l'Alta Garrotxa té en funcionament els mesos d'estiu, Setmana Santa i alguns caps de setmana fora d'aquestes dates. Aquest volum de visitants és semblant al que es va registrar l'any passat. A diferència del 2007, però, hi ha hagut força concentracions de visitants en caps de setmana o ponts concrets, com va ser el de l'1 de maig. Quan està en servei el punt d'informació de Sadernes, l'accés amb vehicles de motor es tanca a les nou del matí, però a causa de les esmentades concentracions en determinades dates, en més d'una ocasió s'ha hagut d'abaixar la barrera abans de l'hora prevista. Segons assenyala el Consorci de l'Alta Garrotxa, els visitants cada vegada tenen més coneixement del fet que es regula l'accés motoritzat a la zona i assumeixen les restriccions que comporta.
Sadernes (Vall del Llierca) ha tingut uns 19.000 visitants | 07-10-2008 - 06:42:16 GMT 1 #
Els turistes .
El Consorci de l'Alta Garrotxa ha fet públic que durant dos caps de setmana d'aquest any l'accés a Sadernes-Sant Aniol (Vall del Llierca) ha quedat saturat. Segons l'organisme, aquest 2008 s'ha detectat una major saturació durant els caps de setmana que el 2007. L'entitat ha fet públic que durant l'any passat només es va haver de tancar la barrera una vegada abans de les 9 del matí, mentre que en el decurs del 2008 ho han hagut de fer 2 vegades perquè els aparcaments estaven plens.
Segons el consorci, la quantitat de persones que han visitat el sector de Sadernes-Sant Aniol durant el períodes de regulació de l'accés motoritzat al llarg de l'actual 2008 ha estat força similar a la del 2007, a l'entorn de 19.000 persones.
Respecte als visitants, els responsables del punt d'informació han detectat que cada cop tenen més coneixement sobre la regulació de l'accés motoritzat i assumeixen en les restriccions que comporta, motiu pel qual han disminuït les incidències. D'altra banda, segons el consorci, els visitants s'han interessat per les rutes alternatives a Sant Aniol d'Aguja que s'oferixen des del punt d'informació, fet que ha contribuït a descongestionar el sector.
En relació a les incidències de trànsit, el consorci ha precisat que aquest any els informadors han estat al llarg de la pista fins a les nou del vespre, motiu pel qual han disminuït. Respecte a la coordinació amb els agents de l'autoritat, el consorci destaca la seva ràpida resposta a les incidències i la presència continuada al llarg de la temporada, fet que ha permès millorar el servei al visitant i el dispositiu de regulació en general.El eonsorci ha informat que la data de més concurrènciava ser l'1 de maig.
Els turistes | 08-10-2008 - 10:35:58 GMT 1 #
El Consorci senyalitzarà totes les zones :
El Consorci de l'Alta Garrotxa ha previst d'instal·lar senyals informatius als punts d'accés a les zones d'escalada. Segons va explicar, ahir, la directora de l'organisme, Inés Carrillo, els indicadors estaran col·locats abans de Setmana Santa. L'actuació forma part del programa de regulació de l'organisme per a activitats de lleure durant el 2009. Els senyals s'ubicaran a les zones d'accés a sectors lliures, restringits i no aptes. Als indicadors constarà informació sobre la regulació, els motius, les aus presents als indrets i les normatives de l'espai d'interès natural. Per tal de difondre les limitacions de les zones d'escalada, el Consorci ha programat l'edició d'un tríptic que farà arribar als centres excursionistes i entitats d'escalada. A més, el Consorci preveu fer un inventari i diagnosi de les vies d'escalada per tal d'establir una priorització de cara d'urgència en el reequipament de vies i identificar els punts on poden obrir-se noves vies.
El Consorci, després de diferents reunions amb el col·lectiu d'escaladors que fan servir habitualment la zona i amb els propietaris, ha consensuat la regulació definitiva de les zones d'escalada que ha estat aprovada pel Departament de Medi Ambient. Al final, la regulació manté l'escalada com una activitat prohibida a tot l'espai natural, excepte a disset sectors ubicats al canó natural que va de Sadernes fins a Sant Aniol d'Aguja. Tot i això la normativa determina que en 3 sectors, el Galliner, Atlantis i Bellavista, la pràctica de l'escalada hi estarà prohibida del 16 de gener fins al 14 d'agost per ser període de nidificació d'aus protegides. Han quedat definitivament tancades a l'esport de pujar parets naturals zones de tradició per als escladors com ara Intramon, Guitarriu, les Marrades, el Castellot, Rocapastora, Cingle petit i Maniscle. El passat mes d'agost diverses agrupacions d'escaladors entre les quals hi havia els centres excursionistes d'Olot, Besalú i Banyoles, la GECA de la Vall d'en Bas i el GEiEG de Girona van demanar al consorci que deixés sense efecte de manera provisional les ?restriccions que ara es senyalitzaran
El Consosci també ha informat que està preparant un informe que ha de permetre la redacció i aprovació d'un pla d'usos que reguli el descens de barrancs.
MONTAGUT I OIX | XAVIER VALERI
El Consorci senyalitzarà totes les zones | 27-12-2008 - 08:07:37 GMT 1 #
Sadernes - Sant Aniol d'Aguja
Sadernes - Sant Aniol - Salt del Brull - Salt de la Núvia - la Muntada - Sadernes.
L’excursió que proposem transcorre per diferents tipus de substrat (silícic i calcari) i diferents formacions (alzinar de terra baixa, alzinar muntanyenc, bosc de ribera, comunitats de roca i tartera). L’anada segueix bàsicament la riera de Sant Aniol prop del seu curs; la tornada la fa a vol d’ocell, resseguint els cingles.
Dificultat i recomanacions:
Excursió que, en general, no ofereix gaires dificultats, llevat dels passos per l’aigua i la tornada resseguint els cingles. La tornada per dalt dels cingles pot provocar algun ensurt a les persones amb vertigen. A l’estiu es recomana especialment anar ben proveïts d’aigua, sobretot en aquesta secció. En cas d’emergències, convé tenir present que l’accés amb vehicle és sols possible fins a la resclosa del Gomarell i que la cobertura dels mòbils és minsa al fons de la vall.
Aproximació amb vehicle:
Des del poble de Montagut agafarem la carretera asfaltada fins al veïnat de Sadernes, que disposa d’hostal i càmping. Prop hi ha una font, l’església de Santa Cecília i un punt d’informació. Actualment hi ha restriccions per a l’accés de vehicles a partir de Sadernes, que han d'aparcar aquí.
De Santa Cecília de Sadernes al Pont de Valentí:(30-45 min)
La primera part d’aquesta excursió transcorre pels dominis de l’alzinar calcícola de terra baixa, que es troba acompanyat pel marfull i també per llentiscle, romaní, lligabosc mediterrani, sanguinyol, roure martinenc, roldor, arítjol, marxívol, om i arboç, entre d’altres espècies. Fins al Molí de Galzeran, es veuen, darrera els arbres que voregen la pista, uns prats de pastura. Més enllà i a la nostra dreta, l’alzinar es troba esclarissat en forma de brolla arbrada, o bé en forma de màquia allà on la roca, en pendent, no permet la formació de sòl. Per aquí s’ha observat l’esquirol, la mallerenga carbonera i el pinsà.
Del Pont de Valentí al Gomarell:(30’-45’)
La pista segueix passant pel domini de l’alzinar de terra baixa, calcícola (amb marfull, olivereta, arç blanc, boix, arítjol, sanguinyol). Però passat el primer passallís sobre la riera, fins a les ruïnes de la Farga, l’alzinar és silicícola, ja que estem en un aflorament de roques de granit que donen lloc a un sòl sorrenc, de sauló, el que fa canviar la composició d’espècies, tot i que els canvis no són ara prou aparents. Abans d’arribar a la represa del Gomarell, passarem al costat dels prats i camps de la Muntada. La vegetació de ribera és ara més rica i ufanosa, en ser el cabal de la riera més regular i constant: hi trobem verns, sargues i pollancres. Per aquí s’ha observat la mallerenga cuallarga.
Del Gomarell a Sant Aniol d’Aguja:(60’-120’)
A partir d’ara deixarem de caminar per la pista per fer-ho per un sender paral·lel a la riera, sovint engorjada. L’alzinar també canvia, i de seguida ens trobarem en el domini de l’alzinar muntanyenc (calcícola), caracteritzat per la manca d’espècies mediterrànies al sotabosc. A partir de la Gorja d’en Citró (la de la palanca de fusta), l’alzina deixa de dominar i ens trobarem en un bosc mixt de roures, aurons blancs, tells, avellaners i boixos. Entre la cruïlla de camins i el Molí de Sant Aniol el sol sorrenc, de sauló, ens delata clarament un altre aflorament granític, on hi trobarem espècies que no havíem trobat fins ara, com el bruc, la bruguerola i l’alzina surera.
De Sant Aniol d’Aguja al Salt del Brull:(15’-30’)
Els voltants de Sant Aniol d’Aguja, fins a gairebé el salt del Brull, son ocupats per l’alzinar muntanyenc silicícola, acompanyat ara per ginestell i alguns castanyers. Per aquesta zona s’ha trobat la rata esquirolera, el tritó pirinenc i una de les plantes endèmiques de l’Alta Garrotxa, la Lithospermum oleifolium (=Lithodora oleifolia).
Del Salt del Brull a Sant Aniol:(15’-30’)
Tornarem cap a la font de Sant Aniol pel mateix camí que a l’anada.
De Sant Aniol al Gomarell:(90’120’)
El camí de tornada ens permetrà albirar la vall de Sant Aniol des de dalt. La primera part passa per un alzinar muntanyenc silícic, amb estepa borrera, ginestell i bruc. Més endavant passarem per damunt d’una castanyeda. Finalment entrarem de nou en l’alzinar muntanyenc calcícola, que ens acompanyarà fins al Gomarell. Altres formacions que trobarem són les comunitats de les roques i tarteres.
Del Gomarell a Sadernes:(60’-90’)
Tornarem pel mateix camí que a l’anada, seguint la pista cap a migdia.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons
Sadernes - Sant Aniol d\'Aguja - Sadernes - Sant Aniol - Salt del Brull - Salt de la Núvia - la Muntada - Sadernes | 30-05-2009 - 21:44:58 GMT 1 #