Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Josep Pujol i Coll: País de paisatge?.-Qui gosa dir-ne res de mal, de la flamant carretera Girona-Olot? Llevat del coll d'ampolla Banyoles-Besalú, encara pendent, ara els vehicles hi corren llatins, sense por de corbes tancades o de processons amb camió. Més ampla, més grossa, més dreta, el territori ha quedat cosit amb un cordó de quatre carrils. És a punt de culminar el procés iniciat fa setze anys, quan vam descobrir amb olímpica sorpresa que Banyoles i Girona podien tocar-se amb les puntes dels dits. Però a cada nou tram hem perdut una vista singular. Primer va ser el llac de Banyoles, obviat misteriosament, després el cingle de Castellfollit va deixar d'esglaiar els transeünts, i ara ja no cal fer l'espectacular travelling a què obligava la travessia de Besalú –el pont medieval, quin actoràs!–. Abans, la carretera semblava dissenyada per guionistes, sempre mantenint el to però amb punts àlgids per aplaudir-hi. Des del cotxe, abans de ser engolit pel túnel, ja no veig Castellfollit, la barana de la carretera me n'oculta justament les cases aterrides ran del penya-segat. Això sí, a cada punt una gran fotografia, no sé si amable o cínica, em recorda el que m'estic perdent. Sort que, malgrat tot, el paisatge, generós i manyac, vessa per les vores. Qui no es conforma és perquè no pot. Algun dia sumaré els minuts que m'he estalviat a cada viatge i en faré un de pur plaer, com la Teisa, que hi transita ignorant les presses i el nou traçat, saludant poble per poble.