Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Màrius Viella, La Bisbal d´Empordà: Cada fornada perdem un pa.-El diumenge dia 29-6-2008, es va augmentar el preu d´alguns diaris a 2,20 €, en dia festiu i 1,10 € els dies feiners; augment que ja era d´esperar tota vegada que ja altres diaris feia dies que ja havien augmentat l´edició del festiu; intentaré fer aquesta reflexió des de la nostàlgia i el record de la tan maltractada «pesseta», que arreu semblava que els feia fàstic mercadejar amb aquesta moneda, però que molts països que formen part de la CEE, de ben segur que actualment troben a faltar a l´hora de voler anar de vacances, perquè res és igual que abans del pacte de la moneda única; però si per als forans el canvi és notable, més greu és per a nosaltres els que ni tan sols som mileuristes, perquè jo personalment puc assegurar que l´euro m´ha restat i em resta qualitat de vida des del moment que he perdut poder adquisitiu; com que he començat el comentari fent referència al diari, i és d´això que vull parlar, posant de manifest , que no recordo de quan cobrava i pagava en pessetes, que cap article que el seu preu no fos superior a 166,386 pessetes = 1 €, hagués tingut mai un augment sobtat de 16,64 pessetes, com és el cas del diari que s´ha apujat 0,10€, els dies feiners, i 0,20 els festius (33,28 pessetes). Tenim mala tele al teler, i malauradament de molt complicada solució, mentre els capitostos que maneguen els fils i la direcció d´aquest macroprojecte que ha de ser Europa, no prenguin consciència que hi ha molts milions d´éssers humans que la seva indefensió és total, i que espera que algú dediqui més recursos en tots conceptes, per apaivagar els problemes dels pobres, (perquè els rics aquests problemes no els tenen); com podem aspirar a ser solvents, si fins i tot l´enterrament ja fa anys que l´estem pagant mitjançant quotes mensuals, perquè ningú té un «duro» , i tothom està empebrat fins a les orelles, començant pels governs, que molts han caigut al pou de la, dependència de la banca avaladora dels processos electorals vivint de renda i dels impostos, sense ser capaços de crear programes de productivitat i de riquesa per portar el país a un futur de solidesa i de benestar; -i esperem- l´aigua que baixa, mentre el vicepresident del govern i ministre d´Economia, segueixi la «tònica» del llegendari «Met de Ribes», que quan l´aigua l´arrossegava riu avall, el deia que anava fent.