Ramon Sala i Canadell
*** Ramon Sala i Canadell. Exparlamentari.- Sobre en Llorenç Berga. (“els d'Argelaguer no els vaig entendre fins que no vaig llegir el que en deia en Ramon Grabulosa!”) Sobre en Llorenç Berga. (“els de Argelaguer no els vaig entendre fins que no vaig llegir el que en deia en Ramon Grabulosa!”) 
Ramon Sala i Canadell.-El polític garrotxí Ramon Sala i Canadell va morir ahir arran d'una malaltia cardiovascular. Els funerals tindran lloc dilluns a les 4 de la tarda a Castellfollit de la Roca. Sala fou l'impulsor del moviment de recuperació del patrimoni romànic de l'Alta Garrotxa a la dècada dels setanta. En l'àmbit polític va ser diputat pel Pacte Democràtic de Catalunya a les primers Corts Constituents del 1977, diputat per CiU al Parlament de Catalunya al 1980, senador a les eleccions generals espanyoles del 1982, 1986, 1989, i 1993. Va acabar l'actívitat política al 1996. Ramon Sala va néixer el 3o de juliol del 1934 a Castellfollit de la Roca, va estudiar al Santuari del Collell i va fer estudis professionals a París. Als 18 anys ja va mostrar el que juntament amb la política seria la inquietud de la seva vida, la recuperació del patrimoni. Va organitzar un grup de joves per netejar l'entorn del castell la Torre, una fortalesa que des de temps medievals vigilava el camí d'accés a Castellfollit de la Roca. A partir del 1958 va col·laborar en matèria arqueològica amb el delegat d'arqueologia de l'Estat, el doctor Miquel Oliva. El 1960 va ser cofundador de l'Associació Arqueològica de Girona. A partir del 1970 va concentrar les il·lusions al territori de l'Alta Garrotxa. De fet, Sala va ser qui va donar a conèixer d'una manera concreta les 30.000 hectàrees de territori verge. A l'època va portar a la zona l'escriptor Josep Pla, el filòleg Joan Corominas, el conseller de cultura Max Khaner, el bisbe Jaume Camprodon, i tothom qui volia observar una zona que conservava intacta la secular vida pagesa a la muntanya. També va impulsar un moviment de recuperació del patrimoni romànic de l'Alta Garrotxa. Va organitzar un campament per a la restauració de Santa Bàrbara de Pruneres que va acollir 200 persones. La seva visió del catalanisme anava lligada a la recuperació del patrimoni català en tots els sentits, arquitectònic, històric i lingüístic. Al 1976 va legalitzar l'entitat Amics de l'Alta Garrotxa. Fins al 1974 l'organisme va refer 13 ermites romàniques, algunes de molt difícil accés. Paral·lelament, Sala, juntament amb Narcís Puigdevall, va anar publicant tota la documentació dels llocs que es recuperaven. Els exposava als Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca PEHOC, del qual n'era membre i a través d'opuscles que s'autofinançava. El 1980, amb Puigdevall, va posar a la llum pública el primer catàleg del Romànic a l'Alta Garrotxa. El 1984 va publicar amb Narcís Puigdevall i Josep Maria Melció el volum Caminant per l'Alta Garrotxa. La publicació està considerada el document més rellevant de la vida a la zona. Era tan gran l'estimació que tenia per la Garrotxa que va traspassar el sentiment al viatger alemany Walter Khaler Lang. El viatjer, que feia articles pel National Geographic, va col·laborar en la rehabilitació de les ermites romàniques. El filantrop va morir al Perú però va demanar que les seves cendres repossesin a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca. Acabada l'activitat política al 1996, va tornar a impulsar els Amics de l'Alta Garrotxa. Al nou segle, la zona era protegida pel Consorci i ja no necessitava de l'activitat de restauració dels setanta. Per això l'entitat s'ha dedicat més a la feina social. XAVIER VALERI
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
CiU i empresari garrotxí Ramon Sala i Canadell:
Ramon Sala Canadell va morir ahir als 73 anys a Barcelona. Sala era conegut sobretot per la seva carrera política, que va desenvolupar majoritàriament al Senat durant catorze anys. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, també va ser diputat al Congrés i al Parlament. Sala va ser el gerent de l'empresa familiar Embotits Sala, i també va destacar en la defensa del patrimoni històric de l'Alta Garrotxa. El funeral serà demà a les 4 de la tarda a l'església de Castellfollit, poble on va néixer.
Ramon Sala va néixer el 31 de juliol del 1934 a Castellfollit de la Roca, era casat, tenia un fill i una filla –Ramon i Mireia– i cinc néts. Va morir ahir a Barcelona, on recentment s'havia sotmès a una intervenció quirúrgica. Sala va destacar en tres àmbits: la política, la trajectòria professional vinculada als embotits, i l'afició pel romànic i l'Alta Garrotxa.
La seva vida política va començar amb l'adhesió al Primer Congrés de Cultura Catalana, que es va celebrar a les acaballes del franquisme, entre el 1975 i el 1977, per normalitzar la cultura catalana. Allà va conèixer Jordi Pujol, que va anar expressament fins a Castellfollit per fitxar-lo per a Convergència Democràtica de Catalunya. Tot i les reticències inicials, Sala de seguida es va afegir al projecte de Pujol. Així, el 1977 ja va ser escollit diputat al Congrés en la legislatura constituent, dins la coalició Pacte Democràtic per Catalunya. Va repetir ja com a diputat de CiU en les eleccions del 1979. Tan sols s'hi va estar un any més, ja que va dimitir per presentar-se com a diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya i va deixar el seu escó a les mans d'un jove Josep López de Lerma. Tot i sortir elegit també pel Parlament, el 1982 va tornar a la política de Madrid, aquesta vegada al Senat. Aquell any va ser el senador més votat de CiU a Girona, i fins al 1996 –catorze anys i quatre legislatures– no va abandonar la seva posició al Senat. En diferents etapes durant aquest període, va exercir de portaveu de CiU a la Cambra Alta, de portaveu en comissions com ara la de Defensa o Assumptes Iberoamericans, i de vocal en comissions com ara la d'Educació, Universitats, Investigació i Cultura. El 1996, en abandonar la primera línia política, va rebre amb Arcadi Calzada un homenatge de CDC de la Garrotxa per la seva tasca. Ahir, en el congrés que CDC feia a Barcelona, es va fer un minut de silenci per recordar-lo, abans de la sessió de la tarda. El diputat garrotxí de CiU a Madrid, Jordi Xuclà, va lloar la figura de Sala: «Era un catalanista i un emprenedor, que va treballar activament en la societat civil i que es va veure abocat en la política pel seu sentiment de vinculació al país».
EL ROMÀNIC I L'ALTA GARROTXA
El patrimoni històric de l'Alta Garrotxa va ser una de les seves grans passions. Va fundar i va presidir des del primer dia l'Associació d'Amics de l'Alta Garrotxa, amb l'objectiu de defensar i recuperar el conjunt d'ermites romàniques d'aquest espai natural. Aquest interès el va portar a formar part del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i de l'Associació d'Amics de l'Art Romànic. D'altra banda, va participar en moltes publicacions sobre història i art de la Garrotxa, i va ser un destacat activista cultural de la comarca. A més, va obrir la porta del món cultural garrotxí a Josep Pla, amb qui tenia una forta amistat que va portar l'escriptor empordanès a allotjar-se tot sovint a casa de Sala a Castellfollit, des d'on va escriure bona part del llibre Un petit món del Pirineu. Sala era encara patró de la Fundació Josep Pla.
EMBOTITS A CASTELLFOLLIT
Professionalment, Sala es va dedicar a l'empresa familiar Embotits Sala, d'on va ser gerent durant molts anys. Actualment, la fàbrica s'ha convertit en el Museu de l'Embotit, on es mostra com l'empresa elaborava artesanalment els embotits. Pel que fa a Castellfollit, Sala també va aprofitar la seva tasca política per reclamar insistentment a Madrid la construcció de la variant, que es va inaugurar el 2003. Fins i tot la UGT al Senat va obsequiar Sala amb totes les preguntes i actuacions que havia fet respecte a aquest tema a la cambra alta: més d'un miler. Per tot plegat, la seva tasca política i cultural, el 2007 el van guardonar amb el premi de Garrotxí de l'Any.
El funeral de Ramon Sala serà demà dilluns, a les quatre de la tarda, a l'església de Castellfollit de la Roca.
CiU i empresari garrotxí Ramon Sala | 13-07-2008 - 09:42:35 GMT 1 #
La Plataforma Cívica antimolins de Portbou i Colera vol denunciar la fatxenderia amb què està actuant el Departaments d'Economia, Finances, Energia i Mines en el procés del projecte del Parc eòlic de Tramuntana. Es fa un decret d'expropiació de terrenys per a un projecte de línia d'evacuació quan encara no està aprovat: s'està a l'espera de la resolució de les al·legacions fetes pels municipis afectats i plataformes ecologistes. Cal tenir en compte que els nous consistoris de Portbou i Colera no donaran els permisos d.'obres corresponents.
Cal considerar que el projecte de línia d'evacuació presentat per l'empresa interessada canvia substancialment el projecte inicial, on es parlava d'evacuar la producció del parc per les línies elèctriques de RENFE. La Plataforma entén que aquest canvi obligaria l'empresa a iniciar tot el procés des del començament . En cas que la Generalitat desestimi les al·legacions que fan referència a aquest punt concret, el projecte de parc eòlic de ben segur es trobarà amb un nou contenciós judicial afegit al que ja està en marxa respecte als nous estudis de l.'ICO sobre el pas d'aus migratòries per la zona i la il·legalitat amb què han actuat els Departaments implicats, obviant l'obligació de fer consultes trasfrontereres.
El projecte, iniciat per Electrovent, per especular amb els terrenys i el parc industrial - un cop aconseguits els permisos administratius per tal de poder-se vendre a una empresa més poderosa - està posant en qüestió els Departaments implicats de la Generalitat, que sembla que ja només actuen a favor de l'empresa cedint descaradament als seus interessos.
La plataforma, davant d'aquesta política irracional de fets consumats i confrontació amb el territori i els ajuntaments per només 17 eòlics, denunciarà properament a la Comunitat Europea totes les irregularitats i il·legalitats que afecten el procés.
Només un Departament d'Economia, Finances, Energia i Mines, totalment desorientat per la pressió que rep de l'empresa, pot seguir actuant a favor d'un parc eòlic hereu d'un favor polític endegat en època d'una Generalitat i un Ajuntament de Portbou governats per CiU . De fet, aquest projecte té l'oposició del territori i els ajuntaments afectats, com també una propera i immediata denuncia a la Comunitat Europea.
A banda de tot això, la Plataforma ha rebut una documentació que demostraria que la Generalitat es va apropiar il·legalment, segons l.opinio d.un advocat de la matèria, dels terrenys on es va programar el parc industrial mentre l'ajuntament del moment havia iniciat, abans de les autoritzacions administratives, les tramitacions per aconseguir aquests terrenys com a patrimoni municipal. La Plataforma aprofundirà en aquesta qüestió i no descarta accions legals en aquest nou front obert.
La Plataforma creu que és surrealista que la Generalitat continuï aprovant processos administratius, sabent que els ajuntaments afectats no donaran els permisos d'obres que es necessiten per llei per tirar endavant el projecte. La plataforma creu que només es pot entendre aquesta política com "un tour de força" i un intent de voler guanyar, únicament, en benefici dels interessos de l'empresa una batalla plena d.irregularitats i il·legalitats, mostrant.se sords cecs i muts davant de les moltes incidències que presenta el procés.
La política de fets consumats que vol escenificar la Generalitat no empetitiria el rebuig al projecte, sinó tot el contrari . Des del territori : els ajuntaments i la Plataforma Cívica es continuarà treballant per salvar les muntanyes de Portbou i Colera protegides per normatives i lleis - catalanes estatals i europees - d'aquest projecte irracional i irrespectuós amb el territori i les seves peculiaritats medioambientals, els espais protegits, i els models de desenvolupament dels municipis afectats.
La Plataforma Cívica antimolins de Portbou i Colera vol denunciar la fatxenderia amb què està actuant el Departaments d\'Economia, Finances, Energia i | 13-07-2008 - 17:36:54 GMT 1 #
Ramon Sala: de professió, amic, per DAVID MARCA:
Tothom neix predestinat per ser quelcom a la vida. En Ramon va venir al món per exercir d'amic. És el que feia millor. No tractava a ningú amb superioritat o desdeny: acceptava tothom tal com era i, en lloc de destacar les misèries, remarcava les virtuts. «No es pot desaprofitar cap persona!», deia convençut. «Tothom és necessari. El que passa és que molts no ho saben», afegia. Tenia raó i amb aquesta doctrina era capaç de moure una roca. Per on ha passat ha deixat una reguera no pas de coneguts com la majoria de les persones: l'ha deixat d'amics. Els que llegeixin aquesta crònica em donaran la raó.
No hi ha dubte que durant la seva vida professional, empresarial i política va tenir nombrosos èxits. Pel que més serà recordat, però, serà pel seu tarannà cordial i optimista, i pel seu esperit de vida contagiós, que feia difícil romandre preocupat al seu costat. No és que no prengués amb seriositat els assumptes i problemes, el que passa és que els enfocava cercant sempre la part positiva i, fins i tot, divertida. Els seus acudits –alguns gairebé escenificats– han fet època. Amb un acudit oportú trencava situacions difícils.
Va fer sempre del civisme una meta. El seu treball exemplar en pro de les restauracions del romànic oblidat i abandonat de l'Alta Garrotxa haurien d'haver tingut encara més ressò. La seva exemplaritat arrossegava joves i vells pels abruptes boscos de roures i alzines de la Garrotxa. Els caps de setmana, les veus dels emboscats remenant pedres, col·locant teules rient i cantant, ressonaven pels indrets sols poblats d'esquirols i senglars, sorpresos per la cridòria de la gent d'en Ramon.
Les caceres de senglars que promovia marcaren una època. La seriositat de la matança perdia el seu dramatisme per la senzillesa amb què tractava el tema i la cordialitat amb els caçadors. Tenia l'habilitat de fer sentir-se còmode prop seu. En les sortides en barca al cap de Creus els convidats espanyols oblidaven els seus problemes amb Catalunya, en provar els musclos de roca i el suquet posterior. Eren com una vacuna!
Des del 1977 fins al 1996 va ser parlamentari. Una legislatura en el Parlament Català i la resta de diputat o senador a Madrid. No és nou el tractament injust que rebem els catalans. Ell, amb una permanent lluita personal en la qual sols emprava la simpatia i la cordialitat –i rodanxes de llonganissa–, feia canviar d'opinió els més recalcitrants. Era prou sentit allò de: «Si todos los catalanes fueran como Ramon Sala...!». És veritat, tots no ho som, perquè ell ha estat un personatge únic. Ahir, al congrés de CDC, al Palau de Congressos de Catalunya, al dinar que seguí la constitució del Consell Sènior, a la meva taula presidida per en Felip Puig, hi quedà un seient buit. En Quim Ferrer, en Narcís Oliveres i jo, tots vam pensar el mateix: hi falta en Ramon! Un cambrer va retirar el cobert i la cadira però l'etèria figura amiga hi quedà. On siguis, no canviïs Ramon: que ho facin ells!
Ramon Sala: de professió, amic | 14-07-2008 - 07:33:55 GMT 1 #
Premio a la paciencia: Fomento inaugura hoy (02/07/2003) la variante de Castellfollit de la Roca tras 26 años de reivindicaciones ANNA DIAGO, CASTELLFOLLIT DE LA ROCA.- Nada más entrar en la cámara vi la necesidad de pugnar por la nueva carretera." El ex senador de CiU, Ramon Sala Canadell, vecino de Castellfollit de la Roca, recuerda que ya en 1977, a comienzos de la democracia, planteó al Gobierno la necesidad de mejorar la carretera N-260, entonces C-150. "Creía –afirma– que la Garrotxa debía tener asegurado un buen acceso." Así que "cada día presentaba una moción pidiendo la remodelación de la vía". Han transcurrido 26 años, pero al fin el veterano político podrá ver realizado el sueño de desplazar de las calles del pueblo los 15.000 vehículos diarios que actualmente discurren por ellas. El ministro de Ciencia y Tecnología, Josep Piqué, y el secretario de Estado de Infraestructuras, Benigno Blanco, inaugurarán hoy el tramo de 10 kilómetros de autovía entre Olot y Montagut, que a la vez actúa como circunvalación de Castellfollit de la Roca, el segundo pueblo más pequeño en extensión de Catalunya. ...
Vall del Llierca
Premio a la paciencia | 14-07-2008 - 09:08:21 GMT 1 #
El tertulià ideal, per NATÀLIA MOLERO:
En Ramon Sala i Canadell, al cel sigui, dominava un aspecte de la cultura tradicional i popular catalana que no deixa de ser menys autòcton pel fet de ser compartit per moltes altres: el de la tertúlia.
I no parlo tant de la xerrada al cafè, o el dia de mercat, em refereixo a la passió pel coneixement, el cúmul d'experiència adquirit i la gràcia que tenia l'estimat Ramon per explicar cent mil anècdotes, de les quals sempre treies profit. La llàstima és que la gran creativitat d'aquest home, la seva obra, queda només en el record d'aquestes converses, sols en la memòria dels qui l'han conegut, sense fixar-se en cap suport material que ens la deixi permanentment entre nosaltres i per a les futures generacions.
Recordo ara una de les seves múltiples vivències amb en Pla, que explicava amb una ironia subtil i tendra a la vegada: aquella en què la seva dona, la Mireia, va posar sobre la taula del sopar una truita de carxofes que l'il·lustre escriptor es va negar a menjar amb no sé quina excusa de mal pagador, i l'endemà a l'hora de dinar es va trobar la mateixa truita damunt les tovalles. En Pla li va dir: «Sala, estàs ben arreglat amb aquestes dones (referint-se a la Mireia i la seva mare), sempre porten problemes, i en el teu cas encara més, que per postres són d'esquerres.»
La generositat d'en Ramon era tan gran com el seu cor. Sempre acollia tothom amb afecte i simpatia, un tracte exquisit, però és que, a més a més, es preocupava dels problemes de cadascú dels que en un moment o altre de la vida ens hi hem acostat, amb la bona disposició de poder-hi fer alguna cosa.
El que ens va unir des del primer moment va ser l'enamorament pel patrimoni, especialment els monuments i l'arqueologia. Vam recórrer l'Alta Garrotxa endinsant-nos fins a trobar unes ermites romàniques que ell sabia de memòria. Tinc una foto a casa davant la Mare de Déu de les Agulles (el nom ve del fet que les dones oferien a la Verge les agulles amb què s'aguantaven els barrets o les mantellines, on se'ns veu tan feliços: en Ramon, la Mireia, en Porcel, en Pere Macias i el seu pare…); mai va defallir en la tasca de convèncer qualsevol de la grandiositat del paisatge de la Garrotxa, de l'ànima catalana que s'arreplega en aquells testimonis emboscats.
Sempre que anaves amb en Ramon, et passaven coses divertides. En una altra ocasió vam trobar un pastor amb qui va fer amistat i van xerrar llarga estona, primer del treball d'aquell home i poc a poc entrant més en la intimitat que donen les coneixences mútues: que si ets parent d'aquell, que si jo coneixia la teva àvia, que si vaig estar-me un temps a casa d'uns teus oncles… de cop, vaig veure venir en Ramon esperitat tot dient «recolliu, recolliu» ( ja que també fèiem uns esmorzars pantagruèlics); «què passa?», pregunta la Mireia; «doncs que aquest pastor és cosí meu i resulta que fa poc van anar a cop d'escopeta amb el veí per una discussió d'un pam de llinda dels terrenys, només falta que ara em demani que vagi a declarar…» La Mireia se'l mirava divertida; ja hi estava acostumada, a les estranyes facècies del seu marit…
Un altre cop a Sant Ferriol, aquesta vegada anàvem ell i jo sols, en entrar a la petita recambra dels exvots que els serveis territorials de Cultura acabaven de restaurar, va agafar una crossa de fusta, tota petita, amb un acabament corbat folrat de vellut vermell molt gastat del mig i se li van humitejar els ulls mentre l'abraçava. Em va explicar que de petit havia tingut una mena de tumor en una cama que li impedia caminar i que el seu pare va estalviar amb tots els esforços fins que va poder anar a encarregar-li aquella crossa, i així recolzant-se en ella sota l'aixella podia moure's. Tenia deu o dotze anys, per això era tan petita. Es va curar gairebé miraculosament, i a casa seu, en agraïment, van portar la crossa al sant, com mana la tradició. Feia més de seixanta anys que no havia tornat a saber res més d'aquell artefacte. Aquell dia vaig aprendre que una peça que arriba a nosaltres a través dels temps és digna d'un museu en la mesura que desperta sentiments i sensacions tan forts que ens traslladen a través dels temps.
Moltes gràcies, Ramon; no hi haurà ni un sol dia en què en entrar en una ermita o en contemplar una punta de sílex no et recordi amb gratitud i estimació. Bon viatge, amic; espero que un bon dia ens retrobarem al cel de veritat amb la mateixa alegria amb què contemplàvem aquelles voltes de blauet que feien de cel enguixant la volta de canó romànica.
El tertulià ideal | 17-07-2008 - 17:13:04 GMT 1 #
Hola Juan Lejarza, Ara visc a Madrid pero hi llegit lo del Ramón Sala Canadell. Era un gran garrotxí. Recordo la recuperació de Sant Feliú de Riu i de Santa Barbara de Pruneres i tota la feina ben feta per L'Alta Garrotxa. Salutacions, Eduard.
Eduard Sanz Riu | 19-07-2008 - 16:23:24 GMT 1 #
El mètode de Ramon Sala, per JOAQUIM FERRER Totes les persones tenim una forma específica de tractar els altres, d'expressar-nos, d'acollir i de donar. Aquest conjunt és el que qualifiquem com la personalitat. A vegades ens pot resultar atractiva, altres vegades poc interessant i en algunes ocasions d'una força i eficàcia remarcables.
Aquesta fou, justament, la mena de personalitat que traspuava Ramon Sala i Canadell, que ara en ocasió del seu traspàs el 12 de juliol ha estat objecte de diversos comentaris recordatoris de quins eren els elements que conformaven la seva forma de fer. El que podem qualificar com el mètode Ramon Sala.
Aquest home de la Garrotxa, apassionat per les seves valls i muntanyes, pel romànic que tant a contribuït a conservar i donar a conèixer, que fou dels qui protagonitzà a les comarques gironines la Transició de la dictadura franquista a la democràcia i autogovern actuals, tenia una personalitat formada per elements que com sia que són importants, crec que es convenient de recordar i recomanar.
El mètode de Ramon Sala, és a dir, la seva personalitat, es fonamentava en una sòlida catalanitat, sorgida del seu amor a l'entorn. Fa uns pocs anys, quan amb el fotògraf gironí Ramon Vilà férem el llibre Gironins d'avui - 100 personatges (Fundació Valvi 2006), en fer l'apunt que acompanyava les fotografies de Ramon Sala, el vaig encapçalar amb el títol Caminant des de la Garrotxa, perquè era evident que Ramon Sala circulava pel món, obert a conèixer i a entendre altres realitats, a partir de les seves arrels, naturalment, també ho vaig fer per a recordar el gran llibre que va escriure el 1984 amb Narcís Puigdevall i Josep Maria MelcióCaminant per l'Alta Garrotxa, que el 2006 fou donat per la televisió d'Olot en una sèrie d'episodis en els quals Ramon Sala explicava els indrets, els masos i la gent, parlant-hi sobre el terreny, fent una nova demostració de com el tracte directe es el que arriba a projectar amb força informacions i sensacions.
Aquest mètode de Ramon Sala, fet de cordialitat, d'afecte i d'estudi de les realitats a les quals servia, fou d'una eficàcia important i és per això que ara que ens ha deixat segueix essent oportú recordar-ho. Ramon Sala fou diputat a les Corts Constituents del 1977 per Convergència Democràtica de Catalunya i també diputat en la primera legislatura del restablert Parlament de Catalunya, però on fou especialment útil a Catalunya va ser en la llarga etapa de senador per les comarques gironines del 1982 al 1996, entre les moltes aportacions que feu, recordo especialment, l'haver aconseguit la variant de Castellfollit de la Roca que pel seu cost li exigí empaitar diversos ministres d'Obres Públiques, subsecretaris i directors generals. Inevitablment, quan ara circulo per l'autovia de Banyoles a Olot, sempre li dedico un record i faig l'observació de com és que tenim tan poca memòria personalitzada per aquells que fan possible reformes, millores, que gaudim.
Ramon Sala i el seu mètode que emprà en la vida política a Madrid, el feia cordial i incisiu en el treball parlamentari i els interlocutors atrets per la sincera cordialitat escoltaven els seus projectes i raonaments. Acabaven submergits en el seu mètode que no era altre que una gran humanitat, impossible de decebre. D'això se'n diu fer pedagogia? Segurament, que entre altres elements també ho és, i és clar que el món és millorable per aquest mètode i que negligir-ho ens portaria a la simple olla de grills. Agraïm al patriota Ramon Sala i Canadell el seu mètode d'anar pel món i de fer-lo.
El mètode de Ramon Sala | 29-07-2008 - 06:14:26 GMT 1 #
No desperdiciar las oportunidades de la crisis
Leonardo Boff
paginadigital.com.ar
Frente al cataclismo económico-financiero mundial se dibujan dos escenarios: uno de crisis y otro de tragedia.
Tragedia sería si toda la arquitectura económica mundial se desmoronase y nos empujase hacia un caos total con millones de víctimas, por violencia, hambre y guerra. No sería imposible, pues el capitalismo generalmente supera las situaciones caóticas mediante la guerra. Gana al destruir y gana al reconstruir. Solamente que hoy esta solución no parece viable, pues una guerra tecnológica liquidaría a la especie humana; sólo caben guerras regionales sin uso de armas de destrucción masiva.
Otro escenario sería el de crisis. Para ella, no acaba el mundo económico, sino este tipo de mundo, el neoliberal. El caos puede ser creativo, dando origen a otro orden diferente y mejor. La crisis tendría, por tanto, una función purificadora, abriendo espacio para otra oportunidad de producción y de consumo.
No necesitamos recurrir al ideograma chino de crisis para saber de su significado como peligro y oportunidad. Basta recordar el sánscrito, matriz de las lenguas occidentales.
En sánscrito, crisis viene de kir o kri que significa purificar y limpiar. De kri viene también crítica que es un proceso por medio del cual nos damos cuenta de los presupuestos, de los contextos, del alcance y de los límites sea del pensamiento, sea de cualquier fenómeno. De kri se deriva además crisol, utensilio químico con el cual se limpia el oro de las gangas y, finalmente, acrisolar que quiere decir depurar y decantar. Entonces, la crisis representa la oportunidad de un proceso crítico, de depuración de lo esencial; sólo queda lo verdadero; lo accidental, sin sustentación, cae.
Alrededor y a partir de este núcleo se construye otro orden que representa la superación de la crisis. Los ciclos de crisis del capitalismo son notorios, conocidos. Como nunca se hacen cortes estructurales que inauguren un nuevo orden económico sino que siempre se recurre a ajustes que preservan la lógica explotadora de base, nunca supera propiamente la crisis. Alivia sus efectos dañinos, revitaliza la producción para nuevamente entrar en crisis y así prolongar el ciclo de crisis recurrente.
La crisis actual podría ser una gran oportunidad para la invención de otro paradigma de producción y de consumo. Más que nuevas regulaciones son urgentes las alternativas. La solución de la crisis económico-financiera pasa por el encarrilamiento de la crisis ecológica general y del calentamiento global. Si estas variables no fuesen consideradas, las soluciones económicas dentro de poco tiempo no tendrán sosteniblidad y la crisis volverá con más virulencia.
Las empresas en las bolsas de Londres y de Wall Street tuvieron pérdidas de más de un billón y medio de dólares, pérdidas del capital humano. En cuanto a esto, según datos de Greenpeace, el capital natural tiene pérdidas anuales del orden de 2 a 4 billones de dólares, provocadas por la degradación general de los ecosistemas, desarborización, desertificación y escasez de agua. La primera produjo pánico, la segunda ni siquiera fue notada. Pero esta vez no hay posibilidad de seguir con el business as usual.
Lo peor que nos puede pasar es no aprovechar la oportunidad proveniente de la crisis generalizada del tipo de economía neoliberal para proyectar una alternativa de producción que combine la conservación del capital natural junto con el capital humano. Hay que pasar de un paradigma de producción industrial devastador a otro de sustentación de toda la vida.
Esta alternativa es imprescindible, como lo mostró valerosamente François Houtart, sociólogo belga, en una conferencia ante la Asamblea de la ONU el 30 de octubre del presente año: si no buscamos una alternativa al actual paradigma económico, del 20 al 30% de las especies vivas podrán desaparecer en quince años y a mediados de siglo habrá de 150 a 200 millones de refugiados climáticos. Ahora la crisis en vez de oportunidad se vuelve un peligro aterrador.
La crisis actual nos ofrece la oportunidad, tal vez una de las últimas, para encontrar un modo de vida sostenible para los humanos y para toda la comunidad de vida. Sin eso podremos ir al encuentro de lo peor.
No desperdiciar las oportunidades de la crisis | 28-11-2008 - 18:28:25 GMT 1 #
Homenatge a Ramon Sala :
Els Amics de l'Alta Garrotxa preparen un homenatge a Ramon Sala. L'entitat vol recordar l'aniversari de la mort del polític i activista cultural amb la col·locació d'un monòlit a Santa Barbara de Pruneres. Segons ha informat la secretària de l'entitat, Gemma Caubet, l'organisme està treballant en la confecció del programa de l'homenatge. Caubet ha puntulalitzat que els Amics de l'Alta Garrotxa volen que sigui un esdeveniment obert a tots els àmbits de la societat.
A més de l'homenatge, l'entitat ha programat per al 25 d'abril l'aplec de Porreres, per al 31 de maig, l'aplec de Sant Aniol d'Aguja i per al diumenge 7 de juny, una excursió amb autobus a Cuixà.
Homenatge a Ramon Sala | 21-02-2009 - 08:45:22 GMT 1 #
Homenatge al polític industrial, Ramon Sala i Canadell :
L'ermita de Santa Bàrbara de Pruneres, al terme de Montagut i Oix (Vall del Llierca), va ser l'escenari d'un acte d'homenatge al polític industrial, Ramon Sala i Canadell, mort l'any passat, dos centenars de persones, es van acostar a l'ermita. Entre elles, l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, el president del Consell Comarcal de la Garrotxai Alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona i Agusti (CiU, i l'alcalde de Montagut i Oix, Narcís Ribas (ERC). A banda de ser conegut per la seva tasca política (CiU), natural de Castellfollit de la Roca, va ser l'impulsor del moviment de recuperació del patrimoni romànic de l'Alta Garrotxa.
De fet, l'escenari escollit per dur a terme l'acte d'homenatge no va ser casualitat: l'ermita de Santa Bàrbara de Pruneres va ser la primera església de la qual Sala va impulsar la restauració. I els organitzadors de l'acte, que va estar amenitzat pels cants de la coral Cruscat, van ser els membres de l'entitat Amics de l'Alta Garrotxa.
Ramon Sala Canadell va néixer el 30 de juliol del 1934 a Castellfollit de la Roca, va estudiar ham l´Esglesia al Santuari del Collell en la Garrotxa.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona
Homenatge al polític industrial, Ramon Sala i Canadell | 10-05-2009 - 06:35:08 GMT 1 #
Recordant Ramon Sala des de Santa Bàrbara de Pruneres, per JORDI XUCLÀ (CiU) :
Dissabte 9 de març. Els amics de l'Alta Garrotxa han organitzat un homenatge a Ramon Sala i Canadell que ens va deixar el 13 de juliol de l'any passat. Uns quants centenars d'amics d'en Ramon hem pujat a Santa Bàrbara de Pruneres, que va ser la primera ermita restaurada per l'embrió del que havia de ser els Amics de l'Alta Garrotxa. Ramon Sala va anar a buscar els "efectius humans" en l'important moviment escolta dels anys 70 a la Garrotxa que va desembocar en moviments cívics i en la fundació de dos partits: CDC i PSC, la resta no hi eren en aquell moment d'exaltació cívica. I això explica l'arrelament dels dos partits a la comarca. Després van venir moltes altres esglésies romàniques restaurades i el pas a la política: en Ramon va ser diputat a Corts en les constituents del 1977, en les del 1979. Va voler deixar Madrid per ser diputat en el primer Parlament de Catalunya elegit després de la dictadura i va ser elegit el 1982 senador i va ser reelegit tres cops més. En Ramon Sala és una de les persones que em van empeltar bona part de la visió que en la primera joventut em va acostar fins a la política. Juntament amb alguna altra gent, començant per casa. I per això sempre li estaré agraït. I per això en aquest retrobament de Sant Bàrbara, el punt preferit per veure l'espectacular paisatge de l'Alta Garrotxa, ens hi hem concentrat tanta gent i tantes generacions que donen continuïtat a una idea de país i de societat que sembla que torna en aquest moment de cruïlla.
Recordant Ramon Sala des de Santa Bàrbara de Pruneres | 10-05-2009 - 06:37:04 GMT 1 #
Homenatge a Ramon Sala Canadell :
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona
Homenatge a Ramon Sala Canadell | 12-05-2009 - 14:46:17 GMT 1 #