Estudi històric del castell de l´Ajuntament de Palol de Revardit
Estudi històric del castell de l´Ajuntament de Palol de Revardit.-La Comissió de Patrimoni a Girona ha demanat un Estudi històric del Castell de Palol de Revardit (segles XII-XV), per a la confecció, d'un projecte de rehabilitació sobre el qual la comissió pugui informar. El conjunt del Ajuntament de Palol de Revardit està format pel Castell, datat en els segles XII-XV, amb una torre, l'Església romànica de Sant Miquel i restes d'una muralla circular, que formen el primitiu nucli d'un recinte medieval dels segles XII-XIV. El conjunt està declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) i l'Ajuntament va presentar un projecte de rehabilitació. La comissió, segons el seu president, Miquel Sitjar, va valorar molt positivament les intencions del consistori, però va demanar que es fes un estudi històric rigorós sobre el monument per determinar com s'ha de fer aquesta restauració i concretar un pla d'usos. És ben clar que l'origen del nom del poble de Palol cal El palau que encara podem lluir al costat de l'església i de l'Ajuntament ens confirma que el poble va començar essent un palau, si no en el seu sentit estricte si com a residencia senyorial, del que en tenim notícies en el segle XI, tot i que el castell que ha arribat fins avui és dels segles XV i XVI. Com a detall curiós podem dir que en aquest castell hi va morir el 1076 el bisbe de Carcassona Bernat Bernat, que es trobava en aquests indrets, segurament per amistat amb els senyors del castell, i va emmalaltir. La primera referencia que trobem escrita de Palol és del 1076 i consta com a Paladol. Al 1379 apareix com Palaciolo de Rivoui-otis. Aquests noms van anar evolucionant i així va passar a dir-se Paladzol, després Paladol per acabar com Pal(a)ol. Hi ha altres pobles i llogarrets que porten aquest nom. Així, a la Catalunya Nord, al Baix Rosselló, prop d'Elna, hi havia dos pobles, Palol d'Amunt i Palol d'Avall. Hi ha un Palol dins del terme municipal de Vilatenim. Al mateix Alt Empordà és conegut el vernal agregat a Vilafant de Palol Sabaldoria. Joan Coromines cita amb una especial predilecció el Hoc de Palol de Vila-robau, dins del terme municipal de Ventalló, i el descriu així: "Lloc predilecte del meu pare, per la seva bella roureda, on el patriarca Pagès havia gravat dístics d'Horaci i exàmetres de Virgili, en els roures centenaris on ell els llegia (en tornar d'Endaia i de Montjuïc), 1898. Ai!... en visitar-hojo el 1958 tot estava destruit i devastada la roureda". També hi ha els "Masos de Pla de Palol" a Orfes, dins del municipi de Vilademuls. Mes conegut és Palol d'Onyar, poble agregat al municipi de Quart, al SE de Girona, on també hi ha encara el castell o residència senyorial que va donar nom al poble. L'afegitó de Revardit, com sap tothom, és pel riu que passa dins del terme de Palol conegut tota la vida per aquest nom, de la mateixa manera que Palol d'Onyar ho és pel riu Onyar que també hi passa molt a prop. 
buscar.lo en el llatí "Palatiolum, Palatium", segons ens exposa sense cap mena de dubte el gran filòleg Joan Coromines en la seva obra "Onomasticon Cataloniae".
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
AJUNTAMENT DE PALOL DE REVARDIT : 5 jaciments arqueòlogics :
L'impacte del pas de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) per Palol de Revardit suposarà una devaluació dels terrenys afectats de 16 milions d'euros i travessarà cinc jaciments arqueològics catalogats de gran interès. Aquests són alguns dels impactes negatius que l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) que acompanya l'avantprojecte de la línia de 400 kv no esmenta enlloc. L'Ajuntament d'aquesta població ha encarregat una avaluació independent d'aquest estudi a l'expert Josep Maria Mallarach, que ha conclòs que l'EIA de Red Eléctrica "no té credibilitat" perquè prescindeix d'aspectes fonamentals, com ara els impactes indirectes, i per tant és "inacceptable".
La valoració de Mallarach parteix dels estudis elaborats anteriorment però sobretot de la revisió metodològica de l'EIA, que el professor del Màster de Medi Ambient de la UdG ha complementat amb el reconeixement sobre el terreny afectat i amb l'elaboració de mapes detallats on s'especifiquen els nuclis, els habitatges i els àmbits del patrimoni cultural i natural de la zona.
La principal conclusió a la que ha arribat és que els resultats que es plantegen a l'EIA de Red Eléctrica "no tenen credibilitat" ni són de"fiar", ja que s'han deixat de banda conceptes fonamentals per poder fer una bona avaluació de l'impacte real de la línia. Segons Mallarach, l'EIA no considera les alternatives més significatives i viables, tant tècnicament com econòmicament, incloses en diferents propostes presentades en les al·legacions i, per tant, hi ha una clara "limitació metodològica" perquè no fa una comparativa entre elles i es limita a exposar la proposta de Red Eléctrica.
D'altra altra banda, l'expert de la UdG també assenyala que l'estudi "infravalora" els aspectes negatius del projecte, ja siguin directes com indirectes. Concretament, recorda que no esmenta els impactes paisatgístics que suposarà la línia, com ara que passarà per damunt de cinc jaciments arqueològics catalogats pel seu interès i que travessarà diferents hàbitats d'interès comunitari i de significació europea. Tampoc comptabilitza els anomenats impactes econòmics associats als costos indirectes, és a dir, els que fan referència a les afectacions. Segons càlculs de Mallarach, el pas de la MAT per Palol de Revardit suposarà una devaluació de terrenys de propietat privada per un valor de 16 milions d'euros -aquesta xifra no apareix a l'estudi de Red Eléctrica al considerar-la "incalculable"- i afectarà a un total de set habitatges, un dels nuclis del poble i un centre de salut.
L'EIA tampoc recull els impactes acumulatius, que en el cas de Palol es tracta de l'existència de dues altres línies elèctriques -una de 220 vats i una altra de 110 vats- que incrementen l'impacte de la MAT al territori. Com a conseqüència, el conjunt d'impactes negatius que la línia provocaria serien superiors als que l'EIA indica, i haurien de ser qualificats de "severs" i "crítics" en algunes zones, com ara la de Can Comas o la República.
Aquest poble del Pla de l'Estany té els habitants disseminats per diferents punts del territori i per tant es fa impossible moure l'actual traçat cap a una direcció o una altra sense causar una "greu afectació", segons va explicar l'alcalde, Jordi Xargay. Es per això que l'única alternativa defensada pel consistori, i que ara confirma també aquest estudi de Mallarach, és el soterrament de la línia, aprofitant el túnel del Tren d'Alta Velocitat (TAV) que s'està construint al municipi.
AJUNTAMENT DE PALOL DE REVARDIT : 5 jaciments arqueòlogics | 28-10-2008 - 07:28:26 GMT 1 #