Barcelona, capital
Ramon Pibernat, Figueres (Alt Empordà): Barcelona, capital.-Tenim mes centralisme des de Barcelona que no teníem de Madrid. I és ben cert. En posaré uns quants exemples. Aigua: arran de la sequera, només s'han preocupat que no Llum: la línia de molt alta tensió (MAT) és necessària, però soterrar-la costa massa. Al cap i a la fi, passa més per la província de Girona que no pas per casa seva. Per què no li fan fer la volta i passa per la seva estimada reserva verda de Collserola? Potser, allà la soterrarien. Trens: quin enrenou a rodalies. Pobrets, no s'hi havien trobat mai. Però els d'aquí a dalt, quan hem d'anar a Barcelona, per tornar, hem d'agafar l'últim tren, que surt a les 20.15 h. Però ja hi pots ser un quart abans, perquè amb sort podràs anar assegut almenys fins a Girona. Para fins a Figueres, deixant de la mà de Déu els que volem arribar fins a Portbou. S'han preocupat a la Generalitat de demanar més serveis? Després diuen que utilitzem el transport públic. Ha! Parlant del tren d'alta velocitat, ja ha arribat a Barcelona. Ells ja en tenen prou. Estic segur que passaran més de deu anys dels previstos perquè arribi a la frontera. La culpa seria dels francesos. Carreteres: s'han preocupat perquè la Nacional II estigui al mes aviat possible desdoblada? Quants anys hauran de passar més? Diran que ja han començat alguns trams, els més a prop cap a Barcelona. Fins a la frontera, quan? L'any 2050! S'han preocupat per rebaixar-nos, als d'aquí, una mica els peatges com fan al voltant de Barcelona? Això sí, diran que han fet 25 quilòmetres d'autovia al Baix Empordà, per anar a la costa. És clar, perquè ells no tinguin cues per anar a la platja i als apartaments. En canvi, ens varen fer una –impressionant– carretera de Girona a Lleida, anomenada eix transversal, que les «llumeneres» que la varen projectar no devien saber que era una autovia. Ai, perdó! és veritat, aquesta carretera passa lluny de Barcelona. Potser el millor seria que féssim una frontera a la Tordera i proclaméssim: Girona, República Independent de Catalunya. Ja farem un «referèndum»! Potser s'hi apuntarien Lleida i Tarragona. 
faltés aigua a Barcelona. Si cal, fent transvasaments costosos, que no han arribat a terme, per sort, perquè el pagaríem tots. En canvi, ningú ha dit res de l'embassament de Boadella (Alt Empordà), que ha estat l'únic que no s'ha omplert. Quins tràmits ha fet el Servei Català de l'Aigua? Ara a l' estiu, quan vinguin a fer volts per aquí, que no els falti l'aigua.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Tarifa (TUR), la única que existe. Gas Natural la Caixa subirá el 4,1 por ciento a partir del próximo 12 de julio de 2008:
El Gas Natural de la “Caixa” subirá el 4,1 por ciento a partir del próximo 12 de julio de 2008 (crisis!!!) para los consumidores domésticos, que se acojan a la tarifa de último recurso (TUR), la única que existe. Para la mayoría de los consumidores domésticos, acogidos a la modalidad T.1 (consumo igual o inferior a 5.000 kilovatio-hora (KWh) anuales), el precio máximo de la TUR supondrá un incremento del 2,6 por ciento con respecto a la Tarifa.
Según una resolución de la Dirección General de Política Energética y Minas, Boletín Oficial del Estado (BOE), para el siguiente tramo tarifario para clientes domésticos con mayores consumos (T.2, entre 5.000 y 50.000 KWh al año), el máximo de la TUR supondrá una subida del 3,04 por ciento.
Para las pymes y las pequeñas industrias, las tarifas de último recurso también implican subidas en los dos subtramos. En el primero, en el que se encuentran los consumos que van de 50.000 a 100.000 KWh anuales (un restaurante, por ejemplo), el aumento es del 3,8 por ciento. Para las industrias con consumos por encima de 100.000 KWh al año (un hotel), el incremento será del 4,1 por ciento.
A la tarifa de último recurso pueden acogerse usuarios conectados a gasoductos cuya presión sea menor a 4 bar y tengan un consumo anual inferior a 3 gigavatios-hora (GWh).
Por otro lado, el BOE del PSOE publica el precio máximo antes de impuestos de los gases licuados del petróleo (GLP) por canalización, que subirá el 2,47 por ciento a partir del próximo de 15 de julio. El término variable de los gases licuados por canalización se incrementará en algo más de dos céntimos de euro por kilo, al pasar de 91,3451 céntimos por kilo a 93,6055 céntimos.
Por otro lado, los precios máximos de GLP a granel para las empresas distribuidoras pasarán de 79,4762 céntimos de euro por kilogramo hasta 81,7366, el 2,84 por ciento más.
Tarifa (TUR), la única que existe. Gas Natural la Caixa subirá el 4,1 por ciento a partir del próximo 12 de julio de 2008 | 10-07-2008 - 14:27:37 GMT 1 #
IndyMac Bank operació de nacionalització:
IndyMac Bank, la segona hipotecària nord-americana, va passar a ser controlada per les autoritats federals a última hora de dissabte en la que va ser considerada pels reguladors de
l'Oficina de Supervisió d'Entitats d'Estalvi i Préstec (OTS) com "el segon fracàs bancari més important de la història", en declaracions al diari Los Angeles Times. L'operació de nacionalització d'IndyMac, que comptava amb actius per un valor de 32.000 milions de dòlars, costarà entre 4.000 i 8.000 milions de dòlars. nova york |europa press/DdG
Wall Street es prepara per entrar en una nova etapa de la greu crisi financera que viu des de fa mesos i que ja afecta a tot el món, després que ahir s'enfonsessin les hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac i amb la previsió que els resultats d'algunes de les grans empreses nord-americans la setmana que puguin ser molt negatius.
La caiguda d'aquests dos gegants del sector bancari va ocasionar que ahir el Dow Jones d'Industrials perdés els 11.000 punts de forma momentània per primera vegada en dos anys, i que la major borsa del món hagi entrat en el que es coneix com a "bear market" (caiguda de més del 20 per cent provocada per un estat d'ànim generalitzat molt pessimista).
Amb aquest tancament de setmana, els inversors encaren la propera amb temor, ja que comença la temporada de presentació de resultats trimestrals, amb alguns dels pesos pesats del mercat financer, com Merrill Lynch i JPMorgan Chase i Citigroup. També publicaran resultats empreses tan rellevants com Intel, Microsoft, Mattel, Google i Coca-Cola, entre d'altres i, en el castigat sector de les aerolínies, American Airlines, Delta i Continental.
La major atenció recaurà sobre els resultats de les financeres, que han estat les més perjudicades pels problemes de les empreses semiestatals Fannie Mae i Freddie Mac, que en cinc dies han perdut el 46,2 la primera i el 46,5 per cent la segona. Del començament d'any ençà acumulen descensos de fins el 74,7 i del 77,2 per cent, respectivament.
A falta d'un mes perquè es compleixi un any de l'esclat de la coneguda com a "crisis de les hipoteques subprime" (quan es va començar a traslladar del sector hipotecari nord-americà als mercats financers internacionals), els analistes observaran amb atenció els resultats empresarials i avaluaran l'efecte dels problemes financers en els diferents sectors de la ja malaguanyada economia nord-americana, que en el primer trimestre va créixer a un ritme anual de l'1 per cent, amb una inflació interanual del 4,2 el juny.
Si es compleixen les previsions, els resultats no seran molt encoratjadors, la qual cosa podria minvar encara més l'ànim dels inversors i provocar així més caigudes borsàries. "Preparin-se per més bancarrotes, acomiadaments, demandes i regulacions governamentals. És el moment d'ajustar la seva cartera de valors a l'actual mercat baixista i al que podria ser una perillosa recessió", assegurava aquesta setmana l'analista de InvesTech Research, Jim Stack, en una carta als seus clients.
IndyMac Bank operació de nacionalització | 13-07-2008 - 09:28:03 GMT 1 #
BCN, la millor botiga del món. per SÍLVIA ROSTAND. BARCELONA..
Viure al costat d'un monument històric com la Sagrada Família a vegades ja és complicat per si mateix, amb turistes a totes hores, autocars per totes bandes, etc., i si pretens tenir el cotxe aparcat al carrer, encara més.
Ja vàrem començar a tenir problemes quan l'alcaldia de la nostra estimada ciutat va decidir imposar la zona verda (mera zona recaptatòria). És una zona, com he dit, amb molta afluència de turistes, als quals tant els fa que les ratlles de terra on aparquen els cotxes siguin blaves o verdes... paguen i prou, o ni tan sols paguen! I tu, que vols aparcar potser per no tocar el cotxe durant uns dies, pots passar tranquil·lament una hora i mitja llarga per trobar un forat.... A mesura que ha anat passant el temps la cosa ha anat canviant i no precisament per millorar. Pàrquings del maleït Bicing que ocupen travessies senceres, i la bona nova és un carril bici que ha robat entre 40 i 50 i potser més llocs d'aparcament al carrer Sicília, entre Diagonal i Provença....
Quan al seu moment es va instaurar la zona verda, el llavors alcalde Clos va assegurar que era una mesura per als veïns, i que podrien aparcar en un radi no superior a 500 metres del seu domicili! Quina gràcia, no?
I si no... doncs transport públic... Vinga... puja en un autobús ple de guiris, que no entenen res de res, amb un nen de tres mesos i mig, i intenta que et deixin lloc per posar el cotxet... Un drama...
Aquesta no és ni de bon tros la ciutat on vaig néixer i on volia viure tota la vida. Quin és el preu que hem de pagar per ser en el rànquing de les millors ciutats del món? Cal tot això? No val més que ens descobreixi el món pel que realment som i no pel que volem fer veure que som? BCN, la millor «botiga» del món. Pensem-hi!
BCN, la millor botiga del món | 13-07-2008 - 09:52:38 GMT 1 #
Registre civil de Girona, per JOAN MASDEMONT. BARCELONA..
Visc a Barcelona, però vaig néixer a Girona. Necessito unes partides de naixement del registre civil de Girona i em trobo en una aventura, espero que amb final feliç. A l'abril vaig a Girona per sol·licitar aquesta documentació per a diverses gestions, entre les quals, el casament. Aconsegueixo el preuat paper, però m'assabento que, possiblement, ja que no m'ho saben assegurar, només té una vigència de tres mesos. No m'ha servit de res, la gestió, però m'animo, ja que em diuen que no cal que hi torni, que puc fer el tràmit des de Barcelona. El 27 de maig sol·licito la partida per internet, i encara no en sé res. Vull trucar, per veure si passa alguna cosa, però em trobo que la línia que tenen que acaba en 51 mai contesta. Estic atrapat, i a més a més, he perdut un mes. La línia telefònica no funciona i internet tampoc. Vaig al registre civil de Barcelona, i com que estan col·lapsats, em diuen que ompli una sol·licitud, amb males maneres, ja que ells no atenen directament partides de naixement d'altres ciutats. Estic totalment perdut i em temo que hauré de tornar a Girona per fer la sol·licitud presencialment. Tothom reconeix que el registre civil de Girona –no sé si d'altres– té problemes de saturació i de personal. Agrairia a qui correspongui que prengui mesures que assegurin una bona comunicació amb el registre per la via telemàtica i telefònica. Tots hi sortirem guanyant.
Registre civil de Girona | 13-07-2008 - 09:56:59 GMT 1 #
Si senyor, tens rao, pero jo te explicare amb plan mes pages, jo veig un prill, totom depen del suministrament, al dia. no hi ha reservas de res. avants, tenian graner, per esparar l´altra collita, tenian rabost per arribar a l´altra matança, tenien llenya per pasar l´hivern, espelmas per fe llum, l´aigua de l´font era el do gratuit, inclos en els hostals on menjaves era gratuita.
joan | 13-07-2008 - 22:15:46 GMT 1 #
La sequera: “Aigua del Montseny aigua amb sabors“ 108 milions de litres :
Aigua del Montseny, que disposa d'una deu al municipi gironí d'Espinelves, va incrementar més d'un 40% la seva producció l'any 2007 fins a arribar als 108 milions de litres , Aigua del Montseny no descarta aquesta línia de negoci: "L'aigua amb sabors d'aigua envasats. La companyia amb seu a Sant Esteve de Palautordera ha millorat els seus resultats €, segons dades de l'Associació Nacional d'Empreses d'Aigües de Beguda Envasada
La sequera: “Aigua del Montseny aigua amb sabors“ 108 milions de litres | 03-08-2008 - 08:16:48 GMT 1 #
1.000 peixos morts en el tram del Riu Tordera:
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va delimitar ahir una zona del riu Tordera amb la finalitat d'agafar mostres que servissin per esbrinar les causes de la mort de centenars de peixos. La zona està situada entre el polígon industrial i l'autopista. Les mostres preses seran analitzades a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'ACA ha tingut la col·laboració dels Agents Rurals. Segons ha explicat Medi Ambient, en la inspecció que va ser feta, es van comptabilitzar més 1.000 peixos morts, bàsicament, de tres espècies diferents: barbs, carpes i bagres. Alhora, els peixos trobats morts van començar a ser retirats, tot i que era previsible que aquesta tasca acabés avui. Medi Ambient es va mostrar ahir caut per aventurar alguna hipòtesi que expliqui el perquè de la mortaldat dels peixos.
La delimitació de l'espai al riu es va fer a partir d'una inspecció ocular a la zona que està afectada. Segons ha explicat el bloc La Natura a la Baixa Tordera i recollit ahir per Diari de Girona, els peixos van ser descoberts el passat divendres 15 d'agost, tot i que podrien estar morts des de fa més dies. El fet que hagin passat un mínim de dos dies fins a la intervenció de l'ACA ha pogur dificultar el propòsit de la recollida de mostres que, posteriorment, hauran de ser analitzades a la UAB per trobar la causa de l'accident natural. Les basses d'aquest tram de riu, que contenen força aigua tot i ser el mes d'agost, han estat presentant un bon aspecte fins al citat dia. Segons el bloc, inicialment, no hi ha causa aparent que hagi provocat la mort dels peixos. A més, les basses que estan situades als voltants, tot i estar més buides d'aigua, eren plenes de peixos que no semblaven afectades. Els peixos morts van ser trobats dispersos, en diferents llocs del riu: "surant a l'aigua, arrossegats per l'aigua, amuntegats a les ribes, sota l'aigua, entre la vegetació...", tal com es llegeix en el bloc.
1.000 peixos morts en el tram del Riu Tordera | 18-08-2008 - 18:26:37 GMT 1 #
Turisme de masses, per FERRAN JULIÀ. TARRAGONA:
És penosa la manera com els ajuntaments de Barcelona i Tarragona estan deixant la ciutat en mans del fastigós turisme de masses, i permeten a poc a poc l'extensió d'aquesta plaga i, excepte als barris on encara no ha arribat aquesta pesta, la qualitat de vida de la gent ha caigut dramàticament, sorolls, brutícia, contaminació, inseguretat i col·lapse dels serveis públics, com la sanitat i els transports. Junt als turistes s'han de sumar els milers i milers de persones que vénen d'altres continents per al manteniment de bars i hotels, també és penós veure que referents culturals com ara antics cafès i cinemes són substituïts per menjadores per a turistes. Ja fa temps que pels llocs més emblemàtics com ara la plaça Catalunya i les Rambles hi procuro passar tan poc com puc perquè em fan fàstic. Penso que aquest model econòmic ens porta cap al suïcidi com a país i em fa pena escoltar alcaldes i polítics que ens amenacen amb més creuers, més hotels i més desastres. La gent i els veïns s'han d'adonar que, si no reaccionem a temps i denunciem els polítics sense escrúpols i els creadors d'opinió comprats pels sectors del totxo i turisme de masses, la gent modesta atrapada a les ciutats ho passarem molt malament, penseu que l'objectiu dels poders econòmics es esprémer las ciutats com una llimona com abans ho van fer amb la desgraciada costa, i els importa una merda la qualitat de vida de la gent.
Turisme de masses | 26-08-2008 - 09:32:16 GMT 1 #
Barcelona: la "Sociedad Civil" ataca de nuevo, por Albert Recio : Uno de los mitos más persistentes de los últimos años es el que separa a la sociedad civil buena y al estado perverso. La sociedad civil es, en este mito, un mero agregado de individuos con poco poder, necesitados de defenderse de las intromisiones de los políticos. Pero esto es sólo un mito.
En realidad lo que queda fuera de la esfera pública es una estructura social compleja, con instituciones y entidades organizadas que detentan a su vez cotas variables de poder y recursos económicos. Ello es evidente en la esfera económica, con un mundo empresarial dominado por grandes grupos multinacionales y una clara jerarquía entre empresas (y más evidente aún en el interior de cada una de ellas). Pero también en otros ámbitos de la vida social, donde las entidades e instituciones difieren por su tamaño, presencia e influencia social, etc. También por la composición social de sus miembros. Esta es la sociedad civil que funciona, la que tiene impacto en la vida pública y el conjunto de la sociedad y no la masa amorfa de individuos aislados en la que piensan los economistas y científicos (¿?) sociales ultraliberales.
Barcelona es una sociedad rica en instituciones privadas. También, por suerte, en movimientos sociales de base. Pero para cualquiera que analice el día a día de la ciudad se hace evidente que no todas las entidades tienen un mismo poder, que unas tienen más reconocimiento que otras, más presencia en los medios, más influencia política y social. Y al final la sociedad civil acaba en muchos casos siendo un eufemismo para reclamar la sumisión del poder político a los intereses de estos grupos de presión, a menudo conectados con grupos de poder empresarial.
Lo percibimos hace un par de años en la Audiencia pública municipal en la que se discutía la bondad de una “Ordenanza del civismo” que a ojos de muchas personas imponía un código de convivencia autoritario y clasista. Fue una sesión larga y con muchas voces concordantes de activistas vecinales, sindicalistas, trabajadores sociales, “okupas”, miembros de ONGs —particularmente los que se ocupan de personas en situación de exclusión— y otra variopinta gama de personas implicadas socialmente. Pero la verdadera clave la dio, casi al final, el contundente argumentario de un elegante representante de los comerciantes de Passeig de Gràcia —la calle con el comercio más elitista de la ciudad—: que todos los que habíamos intervenido antes éramos unos insensatos sin representatividad social y que el Ayuntamiento debía escucharle a él, que era quién expresaba las verdaderas aspiraciones de la ciudadanía. Hablando en plata sólo unas elites merecen ser escuchadas y formar parte de esta sociedad civil que tiene derecho a controlar las decisiones políticas.
Y realmente la intervención de esta sociedad civil se deja sentir como una pesada loza que condiciona las opciones públicas. En unos pocos días hemos tenido nuevos ejemplos de cómo estos intereses privados, aparentemente no económicos, fuerzan decisiones que afectan a la vida cotidiana de la gente sin poder. Vale la pena ponerle nombres y poner ejemplos.
Acto I. Proyecto de hotel junto al Palau de la Música. Se trata de construir un nuevo edificio moderno, con plazas de aparcamiento, en un barrio denso y de difícil movilidad. La nueva obra implica el derribo de tres edificios catalogados en el patrimonio histórico y la pérdida de suelo para equipamiento. Como este último se debe compensar, se ofrece a los promotores del hotel trasladar la calificación de equipamiento a un edificio que ¡ya es propiedad pública! O sea que se le regala al promotor un dinero gracias a una recalificación gratuita de suelo. El beneficiario y promotor no es otro que la Fundació Orfeó Catalá, gestora del emblemático Palau de la Música y teórica promotora de la cultura. Una de las instituciones de referencia de la burguesía y que ahora parece necesitada de dinero y trata de conseguirlo por la vía del pelotazo (al que también se apuntan los Hermanos de La Salle propietarios de una parte de los edificios a recalificar). Como justificación, la Fundació alega que los músicos necesitan un hotel cercano al Palau, olvidando que si algo hay en las cercanías son hoteles.
Acto II. Proyecto de remodelación del Miniestadi del F.C. Barcelona. Este es un clásico, la recalificación de los terrenos deportivos para transferir fondos a unos clubes de futbol que viven en permanente estado de despilfarro. La directiva del Barça encuentra su mejor argumento en su rival local, el RCD Espanyol, al que hace unos años se le permitió transformar un campo de fútbol en pisos de lujo para cubrir una deuda contraída fundamentalmente con su principal accionista (la familia Lara, propietaria del grupo de medios Planeta-Antena 3). Aquí la justificación es la necesidad de financiar la remodelación del Nou Camp (antes de contar con el dinero ya se preseleccionó un faraónico proyecto de Foster, seguramente para meter presión) y en consonancia la recalificación es mucho más voluminosa (1625 viviendas, 60% de renta libre). Un proyecto modesto si se compara con el que hace años presentó la directiva de Núñez, pretendiendo construir un gran centro de ocio, o si se mide con los “macropelotazos” de Real Madrid o Valencia. Pero totalmente inaceptable en una zona carente de equipamientos y forzada a sufrir las enormes molestias que generan las semanales llegadas de hinchas los días de partido. El poder mediático del Barcelona, especialmente a través de la prensa deportiva, le permite presentar como una “necesidad” lo que no es más que especulación y oportunidades para nuevos despilfarros. Un factor común en los dos casos es la utilización de arquitectos estrella (Tusquets y Foster) como señuelos para legitimar intelectualmente la operación.
Acto III. Tranvía de la Diagonal. Barcelona recuperó el tranvía y ha sido un éxito. Pero tiene un problema: no une los extremos de la ciudad. Lo lógico es utilizar la Avenida Diagonal, que como su nombre sugiere permite el recorrido más directo entre el NE y el SO de la ciudad. Pero el tranvía sólo circula en sus extremos porque el Ayuntamiento temió el impacto que podía tener un medio de transporte que competiría con el coche privado. Por fin, cuando el éxito del tranvía es incuestionable y han arreciado demandas sociales a favor de su extensión, se decidió que por fin tendríamos un tranvía que uniría los extremos de la ciudad y las poblaciones vecinas. Pero el “partido del coche” es inasequible al desaliento, liderado por el todopoderoso RACC (Real Automóbil Club de Catalunya), siempre atento a bloquear cualquier proyecto que atente contra la hegemonía del automóvil, con su enorme masa de socios generada por una amplia oferta de servicios. La campaña ha empezado a tener éxito y ahora se anuncia la posible convocatoria de un referéndum para aprobar el proyecto. De realizarse sería la primera vez que en la ciudad se toma tal decisión y aunque la medida suene a democracia directa, más bien parece una maniobra para conseguir un plebiscito anti-tranvía. Ya han empezado a circular los rumores que aseguran que el proyecto generará un aumento de tráfico en los barrios próximos a la Diagonal, orientados a sembrar el rechazo al proyecto. Aunque nadie ha explicado quién debería tener derecho a opinar sobre el mismo: ¿sólo los vecinos de los barrios limítrofes?, ¿toda la población de Barcelona?, ¿los habitantes de las poblaciones limítrofes que usan este medio de transporte? ...
Que existan instituciones que persiguen intereses “egoístas” es natural. Qué existan oponentes a las propuestas ecologistas también. Lo que ya no es aceptable es el doble rasero con el que son tratados unos y otros sectores. Porque frente a estas “instituciones civiles” que exigen prebendas o bloquean proyectos, existe otra sociedad civil que está impugnando estos proyectos. Como la que agrupa a la campaña contra el Hotel del Palau, o la Coordinadora de Asociaciones de Vecinos y Entidades de Les Corts opuesta al proyecto del FC Barcelona, o la Plataforma por el Transporte Público que se ha movilizado a favor del tranvía. Y todas tienen características comunes: suma de entidades e instituciones (incluidos los sindicatos) que tratan de organizar y representar a la gente corriente, muchos activistas voluntarios organizados y por libre, algunos profesionales ilustrados,... y una buena respuesta social cuando sus propuestas llegan a la calle. La batalla es desigual pero no siempre acaba con derrota.
Pero cada vez resulta más evidente que, al menos en el plano urbano, las propuestas de los movimientos sociales tienen que hacer frente a la suma de intereses económicos e “instituciones respetables” que conforman la estructura de poder de las sociedades capitalistas, incluida este conglomerado de técnicos y profesionales de élite que constituye su estado mayor intelectual. Y vencer las reticencias de unos políticos siempre más dispuestos a escuchar las propuestas de la gente “educada” que las que vienen de la calle. A dar más peso a la participación del Liceo o la tribuna del Barça, que a la que emana de los mecanismos municipales de participación o la que exigen las movilizaciones sociales. Estamos ante nuevos pulsos en los que se ventilan intereses contrapuestos y calidad democrática.
Barcelona: la Sociedad Civil ataca de nuevo | 11-10-2008 - 10:22:12 GMT 1 #
Quina raó que tens. Aquests barcelonins es pensen que la resta de catalans anem cada dia a la seva ciutat a besar la terra!
Jo visc a Sabadell i aqí també ens uniríem a aquest referèndum que tú proposes.A més, estem farts de que parlon de "l'area metropolitana de barcelona" incloent-hi sabadell.
Aquí no tenim cap dependència de barcelona, no som barcelonins, sinó VALLESANS, juntament amb el nostre "arxienemic" terrassa.
miki | 27-11-2008 - 22:20:23 GMT 1 #