Això són quimeres dels empresaris!
D'un temps ençà i des de les organitzacions empresarials es vol posar de relleu que l'absentisme és una qüestió rellevant i una actitud negligent per part de les persones treballadores que incideix de manera molt negativa a l'activitat productiva de les empreses. Arribats a aquest punt des de CCOO ens preguntem si això és veritat o és una quimera, entesa com una creació imaginària de l'esperit que hom pren per una realitat. En primer lloc, cal delimitar què és l'absentisme laboral, i segons la OIT «el terme absentisme s'utilitza per descriure la no assistència al treball per part d'un treballador o treballadora que es pensava que assistiria». Per tant només és absentisme, la incapacitat temporal (IT) i les absències injustificades. Ara bé, no és absentisme la maternitat, la paternitat, la formació, les hores sindicals i, en general el conjunt de permisos retribuïts contemplats a l'Estatut dels Treballadors o al conveni col·lectiu. Per tant, és arriscat parlar de l'absentisme si no es fa amb Si mirem les dades de Catalunya de l'any 2007, veiem que el nombre de processos d'IT han estat 1.083.175 sobre un total de 3.420.380 d'afiliats/ades a la Seguretat Social. Si profunditzem més veurem que el 80% de la població en alta no ha tingut cap procés d'IT, és a dir, 2.736.304 treballadors/es. Els que han tingut 1 procés han estat el 17%, que correspon a 581.464 treballadors/es; els que han tingut dos processos suposen un 2,6%, i els que han patit més de dos processos han estat 13.681 treballadors/es que significa el 0,4% dels treballadors/es. Sobre aquesta darrera dada es podria treballar per part de la mesa patronal-sindicats de les comarques gironines o la comissió provincial de l'INSS per saber més informació de les característiques d'aquestes baixes i per debatre el tema conjuntament. Posem-nos-hi!. De tota manera, aquesta dada és ben poc significativa i a més podrien ser baixes de treballadors que pateixen malalties cròniques o greus no invalidants. Des de la vessant sindical estem disposats ja a intervenir conjuntament per detectar les patologies pròpies dels llocs de treball i buscar solucions. Les dades corresponents a l'any 2008 de les comarques gironines, pel que fa al període gener-maig ens diuen que s'han reduït els perceptors d'IT en una mitjana del 11,19%. Si mirem les dades de la incidència acumulada i la incidència mitja anual es veu que el col·lectiu amb major incidència de la IT és el de joves entre 16 i 24 anys, que són els que pateixen un major grau de precarietat, per tant, la IT és un fenomen molt complex pel que fa a les causes. Per altra banda, els estudis acadèmics ens assenyalen que les baixes de curta durada estan relacionades amb salut, condicions de treball nocives i dificultats per respondre a les necessitats de l'espai domèstic-familiar. Les baixes de llarga durada estan relacionades principalment amb un greu estat de salut de l'afectat. Una altra qüestió, els estudis existents demostren que el 15% de les baixes per malaltia comuna són d'origen laboral, tal vegada els empresaris potser no poden fer res per evitar les baixes per malaltia comuna, però si les causades per accident laboral o malaltia professional. Les dades comparatives pel que fa a la mitjana d'absència per IT a la Unió Europea diuen que la mitjana de dies d'absència a la població activa a la UE27 és de quasi 5 dies, mentrestant, en el cas de l'Estat Espanyol és al voltant de 3,5 dies. Per tant, els possibles problemes de productivitat de les empreses a Espanya no venen per aquesta qüestió. Però es pot anar més enllà i dir que contra l'anomenat absentisme laboral, existeix una sobrepresència laboral, expressada en forma de prolongació habitual o molt freqüent de la jornada laboral, existint una discriminació clara de gènere en la seva compensació, a la qual la recent llei d'Igualtat de Gènere intenta posar solució. Un cop redactat aquest escrit el vaig donar a llegir a l'àvia que va ser la que em va dir tot seriosa, això de l'absentisme són quimeres dels empresaris. 
Bartomeu Compte, Responsable d'Acció Sindical de la Unió Intercomarcal de CCOO de Girona, i Candidat a la Secretaria General de CC.OO de les Comarques Gironines: Això són quimeres dels empresaris!.-Dimarts, dia 10 de juny de 2008, es va fer públic un estudi fet per metges d'assistència primària gironins que va ser presentat per la FOEG. La conclusió als mitjans era que a les comarques més industrials on hi ha més contractació indefinida, hi ha més baixes perquè els treballadors senten que tenen feina fixa i s'agafen la baixa de manera més contínua. La informació acabava reclamant que hi deixi d'haver «professionals de la baixa».
rigor ja que per responsabilitat i coherència social no es entenimentat posar en qüestió els avenços aconseguits en l'àmbit dels drets laborals retribuïts sinó és que es vol desestabilitzar la cohesió social. I, si de cas fos veritat que hi ha una incidència significativa, el que cal és identificar-la, des del consens, per saber la seva mida, i com i on s'expressa, a la fi de poder actuar.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Paradojas ideológicas en la afiliación a CCOO, por Geógrafo Subjetivo:
Hace unos días hablaba de las paradojas sociales en el voto a IU. Ahora, continuando con la observación de los datos que la encuesta post-electoral del CIS nos arroja quiero indicar algunas contradicción ideológicas en los afiliados a CCOO.
Antes de empezar querría indicar que esto me toca más de cerca, ya que sí soy afiliado de CCOO, pertenezco al órgano de dirección de mi región y el pasado un año fui elegido como representante de los trabajadores en una lista de CCOO.
Y no sólo me toca más cerca, sino que también me preocupa que mi sindicato, que se define de clase, sociopolítico y que en su declaración de principios da lugar a los pronunciamientos tradicionales de la izquierda, se haya convertido en el sindicato favorito de las personas que se encuentran más a la derecha del espectro político.
No soy maximalista y puedo entender que una cierta flexibilidad permite que un sindicato crezca y se haga más fuerte y así defienda mejor los derechos de los trabajadores. Pero la apertura tiene unos límites que no son otros que el mantenimiento de la señas de identidad del sindicatos y de los motivos por los que muchos nos afiliamos a CCOO en un momento dado.
A veces se me cae la cara de vergüenza de ver a determinados personajes decir no sólo que son de CCOO, sino que se presentan a las elecciones sindicales por CCOO, mientras que defienden los postulados más duros de la derecha en cada uno de los ámbitos.
Como vivimos en una democracia y cada cual puede afiliarse al sindicato con el que se encuentre más cómodo, no pasa nada si los que defienden otros postulados a los de CCOO formen otros sindicatos o se afilien a otros ya existentes, pero me duele ver como mi sindicato se va convirtiendo en el sindicato de la derecha, en una asesoría más que en una plataforma de reivindicación y de cambio social.
No sé quién es el responsable de esto ni quién pudiera cambiarlo, pues nunca me he interesado en las luchas y en las tendencia dentro del sindicalismo. Pero el que quiera y pueda debería asumir, quizá, un coste en el peso numérico de CCOO, pero un fortalecimiento interno, que al final vale más que tener cientos de miles de afiliados que lo único que quieren es que se les arregle un papel y a los que nuestros planteamientos les importa bien poco.
Esto no es una denuncia de que las cosas van muy mal, porque el mismo cuadro evidencia que la mayor parte de las personas que se definen de izquierda, que están afiliados a un sindicato, lo están a CCOO, pero sí me gustaría que fuera una llamada a la reflexión dentro del sindicato.
Paradojas ideológicas en la afiliación a CCOO | 11-07-2008 - 06:17:15 GMT 1 #
Retirada de la Directiva Europea de las 60 horas semanales
Comité de Empresa de Telefónica Barcelona
Llamamos a la Confederación Sindical Europea (CES) a que convierta los paros entre 5 y 15 minutos del DIA 7 DE OCTUBRE en una HUELGA GENERAL EUROPEA DE 24 HORAS, con grandes manifestacione
Acordado por unanimidad de todos los sindicatos (Co.bas, CGT, UGT, CCOO, STC, EC) el día 11/07/2008
El pasado 9 de junio los ministros de Trabajo de la Unión Europea, sin ningún voto en contra, aprobaron una “propuesta de modificación” de la actual Directiva sobre el tiempo de trabajo.
Esta Directiva autoriza a los Estados miembros a cambiar sus leyes para permitir el alargamiento de la jornada semanal de trabajo hasta las 60 horas (o 65 en el caso de colectivos como el sanitario o bomberos, cuyos descansos en las guardias dejan de considerar tiempo de trabajo). Como el límite de las 60 horas es, además, un promedio trimestral, la jornada real podría prolongarse hasta las 78 horas. En el caso de contratos de menos de 10 semanas no habrá ni siquiera estas “limitaciones”.
Este brutal atropello quieren llevarlo a cabo, además, mediante acuerdos individuales trabajador-empresa, al margen de los convenios colectivos y de la representación sindical de los trabajadores, lo que representa un ataque frontal a una de las mayores conquistas de la lucha de los trabajadores: su derecho a la representación y la negociación colectiva.
Esta Directiva indigna debe pasar ahora por el Parlamento Europeo para su aprobación definitiva.
Manifestamos nuestro rechazo total a la Directiva
En 1919 la OIT oficializó la jornada máxima de 48 horas semanales, después de una larga lucha del movimiento obrero internacional por las 8 horas. Ahora, NOS QUIEREN HACER RETROCEDER MÁS DE UN SIGLO, poniéndonos de nuevo en jornadas “legales” de 10 a 12 horas y seis días por semana. Los mismos que nos quieren alargar el tiempo de trabajo, quieren también que nos jubilemos a los 70 años, acabar con las conquistas sociales y privatizar los servicios públicos.
Nos jugamos mucho. Por una huelga general de 24 horas el día 7 de Octubre
Con la Directiva del tiempo de trabajo, nos jugamos una enorme vuelta atrás y el futuro de las nuevas generaciones de trabajadores. Una agresión de esta envergadura exige una respuesta general contundente en toda Europa. No bastan presiones diplomáticas sobre los parlamentarios o gobiernos, ni acciones testimoniales.
Por eso, llamamos a la Confederación Sindical Europea (CES) a que convierta los paros entre 5 y 15 minutos del DIA 7 DE OCTUBRE en una HUELGA GENERAL EUROPEA DE 24 HORAS, con grandes manifestaciones, para exigir, en nombre de la clase trabajadora, la inmediata retirada de la Directiva. Si no se acepta la propuesta, en Septiembre discutiremos como lo concretamos.
Al mismo tiempo, exigimos a los europarlamentarios el rechazo directo de la Directiva y al Gobierno que se exprese con toda claridad contra la Directiva y llame a su repudio en toda Europa.
Comité de Empresa de Telefónica Barcelona: Retirada de la Directiva Europea de las 60 horas semanales | 12-07-2008 - 09:37:09 GMT 1 #
Una patronal amb mocador, per AURELI ÁLVAREZ, Secretari general de CCOO de les comarques gironines :
Fa pocs dies la FOEG va afirmar que algunes empreses amb crisi no poden ni afrontar el cost de pagar els acomiadaments ni una reducció de plantilla. Aquestes desafortunades declaracions del senyor Joan Fausto Martí, president de la FOEG, no ajuden gens a generar el clima de confiança necessari per superar una etapa de crisi com la que vivim. Aquesta etapa tan difícil, per a empresaris i per a treballadors, no pot ser l'excusa per desregularitzar encara més el malmès mercat de treball.
Aquest és un moment en què coincideixen moltes coses en l'àmbit català: una demanda de necessitats socials més gran, un dèficit no resolt de finançament de les administracions que es barreja amb una crisi financera d'àmbit mundial, marcada per un incessant encariment dels productes bàsics, incloent-hi els carburants i les matèries primeres, i una profunda caiguda del sector immobiliari que es compagina amb els dèficits estructurals que l'economia catalana i l'espanyola arrosseguen des de fa temps. Estic completament d'acord que hem d'agafar el bou per les banyes, però cal fer-ho sense alarmisme, al contrari, amb una gran dosi de realisme i prudència.
En aquesta situació ens hauríem de preocupar a exigir mesures públiques que donin protecció a les persones més castigades en una situació de crisi i minimitzar l'impacte social que representa entrar en el mercat dels desocupats i no anunciar que no els pagarem ni el que per llei els pertoca. Això, a banda de crear una sensació d'impotència, podria provocar una reacció molt dura a l'hora de resoldre conflictes laborals, i col·lapsar el jutjat mercantil, que és on van a parar els expedients de regulació d'empresa.
Durant aquests anys hem tingut una política fiscal nefasta que ha fet molt de mal a la classe treballadora amb menys recursos i a la classe mitjana catalana i espanyola (s'han malbaratat recursos públics fins a incrementar el diferencial de la despesa pública en negatiu, respecte a la resta dels països de la Unió Europea. Fins fa pocs dies fins i tot el govern de l'Estat negava l'evident situació de crisi) i per això és del tot imprescindible que el poder polític assumeixi públicament que estem en una crisi profunda i llarga, però això no pot ser un campi qui pugui.
Per a CCOO és fonamental sortir d'aquesta crisi en millors condicions de com hi hem entrar, això vol dir que hem d'aconseguir no generar més desigualtats. Sembla que la FOEG no està per la feina, és a dir, evitar la segregació social i les conseqüències econòmiques, polítiques i socials que això comporta. Una altra qüestió per a nosaltres inqüestionable és la dels sous: no es pot perdre un cèntim d'euro de la capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores, i els salaris més baixos s'han de situar a nivells d'equilibri al voltant dels 1.000 euros nets mensuals. I és del tot indispensable una millor política fiscal i un nou model de finançament per a les administracions.
En una situació com aquesta, no és justa la reacció conservadora i regressiva de la principal patronal gironina. Hi ha mecanismes legals per afrontar situacions d'insolvència econòmica de les empreses. El més fàcil sempre és fer pagar els treballadors, però per què no busquen solucions regulant el preu de les matèries primeres i el preu dels intermediaris i ajustem el volum de negoci a l'estricta realitat?
Malament rai, si l'única solució que trobem és l'amenaça de l'acomiadament improcedent, i a sobre sense indemnització! Els sous no són, com ja s'ha demostrat, fins i tot pel Banc d'Espanya, els responsables de la inflació; són, com ja hem dit en alguna altra ocasió, les víctimes. Garantint el poder adquisitiu, podrem mantenir la capacitat de consum de les famílies.
Pel que fa a la fiscalitat al nostre país, aquest ha de ser un bon moment per perseguir el frau fiscal. Però més enllà del que s'ha de fer d'«ofici», és del tot necessari eradicar les polítiques basades en la reducció dels impostos del capital, fer desaparèixer els «xecs de regal» indiscriminats i recuperar impostos que han estat generadors de més cohesió social, com ara l'impost sobre el patrimoni i el de successió, que només beneficia les grans fortunes d'aquest país.
Aprofitant tot això, demà, 7 d'octubre, serà un bon moment per posar de manifest, arreu del món, la situació de pobresa i d'explotació en què viuen moltes persones arreu del món. Pel que veig, això també s'intenta fer a casa nostra. És una jornada de reivindicació per un treball digne i decent, la que permet que una persona pugui viure dignament; si a les comarques gironines apostem per no pagar ni les indemnitzacions per acomiadament, malament rai (tots sabem que el somni de la patronal seria aconseguir l'acomiadament de franc). Per tot això, aquestes reclamacions tan simples, que no tenen en compte la conjuntura econòmica general, no aporten més que incertesa i por de superar el moment actual. Els empresaris han de mirar de mantenir les empreses, però no a costa dels treballadors, que, com bé es diu, són el principal actiu i capital que tenen.
Una patronal amb mocador | 06-10-2008 - 07:34:32 GMT 1 #
reclamen a la patronal gironina Foeg que «deixi de crear alarmisme» :
Els secretaris generals dels sindicats CCOO, UGT i USOC a les comarques gironines van reclamar ahir al president de la patronal gironina Foeg, Joan Fausto Martí, que «es tranquil·litzi, deixi de crear alarmisme i busqui solucions als problemes», en referència a les declaracions que aquest va fer, en què va dir que hi havia empreses viables que havien de tancar perquè se'ls denegava el finançament per fer front als acomiadaments que necessitaria. «Això simplement no és legal», va indicar ahir Aureli Álvarez (CCOO). En la mateixa línia, va afirmar que moltes empreses «han guanyat molt més els darrers deu anys del que en aquests mesos poden haver perdut». «No permetrem que cap empresa s'aprofiti de la incertesa econòmica per sanejar-se a costa dels treballadors», van declarar els responsables sindicals en la presentació dels actes de la Jornada Mundial pel Treball Digne, que se celebra avui. A les dotze del migdia es farà una concentració davant de la subdelegació del govern, que reclama, entre altres coses, la derogació de la directiva europea que podria autoritzar les 65 hores setmanals. També s'ha demanat a les empreses que s'aturin 15 minuts per donar suport a la jornada.
reclamen a la patronal gironina Foeg que deixi de crear alarmisme | 07-10-2008 - 06:47:58 GMT 1 #
CCOO de Girona celebrarà els pròxims dies 5 i 6 de novembre el Congrés intercomarcal Comarques Gironinès :
CCOO de Girona celebrarà els pròxims dies 5 i 6 de novembre a Lloret de Mar el seu Congrés intercomarcal, en el qual es renovaran els càrrecs de l'actual junta directiva. El secretari general, Aureli Álvarez, deixarà el seu lloc després de quatre anys en el càrrec i serà substituit, amb tota probabilitat, per l'actual responsable d'Acció Sindical, Bartomeu Compte. Aquest últim encapçala una candidatura de consens en la que també tindrà un pes important l'actual secretari de Comunicació, Jordi Lloveras. No obstant, s'espera que el sector crític de la organització -delegats de Telefónica i del sector de l'ensenyament- presenti una candidatura alternativa, com ja va fer fa quatre anys, sempre que aconsegueixi els avals necessaris.
CCOO de Girona arriba al congrés havent incrementat la seva representació sindical i la seva afiliació. Malgrat tot, ha deixat de ser la primera força sindical en nombre de delegats a Girona en benefici de la UGT. El "programa d'acció" del Congrés de Lloret recull que "l'objectiu és continuar creixent amb el punt de mira que aquest increment ens porti a ser de nou el sindicat més representatiu també en nombre de delegats i delegades".
El mateix programa indica que la situació actual ve definida per les dades econòmiques corresponents a l'any 2008, que indiquen el descens de la creació d'ocupació i l'augment de la desocupació en general. "Aquestes dades expressen, també, que les comarques gironines pateixen la taxa d'atur més elevada de tot Catalunya, sobretot en el cas de les dones treballadores".
El mateix informe destaca que la inflació gironina és la més elevada de Catalunya i que en els darrers anys de creixement econòmic "hi ha hagut un increment de les desigualtats en la distribució de la renda".
Entre els eixos prioritaris que es fixa el programa hi ha "intensificar el paper de l'afiliació com a element sindical de primer ordre per créixer sindicalment" , incrementar la "participació social a l'empresa per poder vèncer les dificultats dels canvis organitzatius i de producció que es demandaran per fer el salt qualitatiu" cap a un nou model productiu, "preparar un pla d'incidència sindical" per fer un salt endavant en les pujades salarials, i incrementar el pes del sindicat en espais de debat institucional.
Així mateix, en el document de ponència del 5è Congrés de CCOO, s'introdueix per al seu debat el concepte de "transversalitat de gènere" en el conjunt de l'organització. Segons Jordi Lloveras, aquest "concepte que haurà de servir per dissenyar i aplicar actuacions concretes en el sindicat tenint en compte les preocupacions, les necessitats i les aspiracions de les dones, en la mateixa mesura que els homes".
Al llarg dels darrers quatre anys, l'afiliació a Comissions Obreres a Girona ha crescut més d'un 30%, passant de 10.581 afiliats just abans de la celebració del congrés del mes març de 2004 als 14.490 actuals.
D'acord amb l'últim estudi d'afiliació publicat per la CONC (juliol de 2008), per rams o sectors de producció, els afiliats i les afiliades vinculats al comerç, l'hostaleria i el turisme configuren la primera federació del sindicat en el conjunt de les comarques gironines
Per trams d'edat, la major part dels afiliats i afiliades al sindicat (un 33%) es concentren en la franja compresa entre els 41 i els 50 anys d'edat.
CCOO de Girona celebrarà els pròxims dies 5 i 6 de novembre el Congrés intercomarcal Comarques Gironinès | 02-11-2008 - 10:37:01 GMT 1 #
Que els treballadors no paguin la crisi :
El fins ara secretari general de CCOO a les comarques gironines, Aureli Álvarez, s'ha acomiadat del càrrec demanant que no siguin els treballadors 'els qui paguin els plats trencats' de la crisi.
ACN/DDG Álvarez ha admès que la situació econòmica no li posa les coses fàcils al seu successor, el candidat de consens Bartomeu Compte, però també ha ressaltat que CCOO és un 'sindicat fort' que en aquest context farà el possible per garantir 'que no es perdin més llocs de treball'. Per la seva banda, Compte ha ressaltat que el canvi a la secretaria general no és 'un punt i apart sinó un punt i seguit' i, en referència a la crisi, ha recordat que 'els reptes s'han d'assumir' per sortir-ne reforçat.
Aureli Álvarez ha dit adéu aquest matí al seu càrrec de secretari general. A tot just tres dies perquè el congrés de CCOO esculli el seu successor, Álvarez ha volgut fer balanç dels cinc anys que ha estat al capdavant del sindicat a la demarcació. Ha recordat que durant el seu mandat les comarques gironines han viscut crisis empresarials com la del tèxtil i tancaments de factories com la Panasonic de Celrà, a més de les dificultats per les quals ha passat el sector del metall.
'I ara, en els darrers mesos hem vist com la palanca que aguantava l'economia gironina, els sectors de la construcció i els serveis, han cedit', ha indicat Álvarez en referència a la crisi econòmica. Per això, el fins ara secretari general ha reconegut que el seu successor, Bartomeu Compte, no tindrà les coses fàcils, però també ha demanat que la situació financera actual serveixi perquè tothom faci els deures. 'Hem de sortir de la crisi millor del que en vam entrar', ha ressaltat.
El fins ara secretari general ha demanat que no siguin els treballadors 'els qui paguin els plats trencats' de la situació actual. Aureli Álvarez també ha titllat 'd'absurd' el fet que els empresaris vulguin 'abaratir els acomiadaments' i ha demanat que s'apugin els sous per incrementar la productivitat.
El seu successor en el càrrec, el candidat de consens Bartomeu Compte, ha admès que la situació econòmica actual imposa, però també ha afegit que 'les dificultats s'han d'assumir quan vénen'. En aquest sentit, Compte ha declarat: 'Les dificultats hi són, però també creix la sensació de sindicalisme i l'ànim i la motivació dels treballadors per sortir-se'n'.
Incrementar l'afiliació
Compte serà escollit nou secretari general durant el congrés de CCOO que se celebrarà aquests propers dimecres i dijous a Lloret de Mar (Selva). Entre els eixos en què vol basar la seva actuació durant el nou mandat, el candidat ha esmentat incrementar l'afiliació (actualment, CCOO té més de 15.000 afiliats a la demarcació), 'salvaguardar els llocs de treball com a prioritat absoluta' i fer créixer les accions sindicals.
A més, CCOO també s'ha marcat tornar a ser la primera força sindical de les comarques gironines. I és que UGT el va superar en delegats sindicals el passat 2007. Actualment, CCOO té 2.400 delegats sindicats a la demarcació.
Protesta de la plantilla d'Aconda
Dins la voluntat d'incrementar les accions sindicals, Compte ha avançat que el proper divendres la plantilla d'Aconda Paper es manifestarà per Girona per demanar a la Generalitat que s'impliqui amb el problema de manca de liquiditat que pateix l'empresa. Es preveu que la concentració comenci a les deu del matí i vagi des de l'estació de Renfe fins a la delegació de Treball.
La plantilla d'Aconda Paper, situada a Flaçà (Gironès), reclamarà al Govern que els doni recursos per permetre a l'empresa sortir del coll d'ampolla en què es troba. Es calcula que fan falta uns 8 MEUR (que poden venir per un inversor privat o de fons públics) per engegar el pla de viabilitat i permetre que l'empresa s'especialitzi en varietats com el paper digital o ignífug.
Que els treballadors no paguin la crisi | 03-11-2008 - 18:32:31 GMT 1 #
Compte és elegit secretari general : La candidatura de consens encapçalada per Bartomeu Compte ha obtingut el 76% del vots en el congrés que CCOO de Girona va tancar ahir a Lloret de Mar. Compte ha obtingut 143 vots a favor i 44 en blanc. Pel nou secretari general, algunes de les prioritats del sindicat són treballar per la integració dins el sindicat, convertir-lo de nou en la primera força a Girona i lluitar pels drets dels treballadors en temps de crisi. Els integrants de del sector crític que van intentar presentar una candidatura -rebutjada per defecte de forma- van abandonar el congrés com a acte de protesta.
Després de dos dies de congrés, els delegats de CCOO van donar el suport majoritari al candidat a secretari general. Compte substitueix a Aureli Àlvarez en el càrrec, que se'n va a treballar pel sindicat a Barcelona. Durant el seu discurs, Compte va remarcar que cal unió per poder defensar bé els drets dels treballadors i va animar a tots els sindicalistes a "posar-se a treballar".
Compte va afirmar que en el context de crisi que es viu l'economia espanyola obliga els poder públics a intervenir per garantir l'estabilitat d'empreses que "socialment i econòmicament" són sostenibles. Compte va posar l'exemple de l'acord aconseguit amb Comforsa després de la intervenció de la Generalitat.
El nou secretari general també va apostar per l'equilibri en les negociacions. "Si actuem massa de pressa quan una empresa anuncia un tancament ens surten bolets radicals", va afirmar Compte que va dir que cal "raonar i ser seriosos" en totes les negociacions.
Comissió Executiva
En el congrés també es va votar la nova comissió executiva, que va obtenir 153 vots a favor, 32 en blanc i dos nuls. En les primeres posicions hi ha Bartomeu Compte, Belen Lopez, Jordi Lloveras, Olga Avellaneda, Jordi Presas, Carme Bosch, Antonio Rodríguez, Montse Pluvinet, Pedro Ortega i Rosa Vilamitjana.
Compte és elegit secretari general | 07-11-2008 - 10:57:24 GMT 1 #
Sindicats i patronals de Girona :
Els sindicats UGT i CCOO tenen intenció de reunir-se amb les patronals gironines i tornar a activar la taula de concertació en vista del gran increment de l'atur a les comarques gironines. Segons va explicar la secretària general de la UGT a les comarques gironines, Dolors Bassa, l'objectiu és portar a terme la reunió tan aviat com es pugui per valorar les últimes dades que s'han fet públiques sobre l'atur i buscar solucions a aquest problema. «Es vol intentar adequar tant com es pugui les ofertes de treball amb els cursos formatius que es fan i intentar encaixar al màxim possible la demanda que hi ha i l'oferta de llocs de treball», va explicar.
Aquesta taula no es reunia des de feia aproximadament un any i l'any passat es va reunir una sola vegada, per tractar temes de caràcter intern. Inicialment es va crear amb la intenció de fer reunions un cop cada tres mesos.
El president de la FOEG, Joan Fausto Martí, va destacar ahir la necessitat que es portin a terme reunions periòdiques sovint per intentar buscar fórmules contra la crisi. A la taula hi havia inicialment els sindicats i la FOEG, tot i que ara no es descarta que també hi hagi la Pimec.
La secretària general de la UGT va destacar que també es demanarà que hi sigui present el Departament de Treball «per intentar adequar la demanda i els cursos formatius que ofereix l'administració als desocupats».
Sindicats i patronals de Girona | 04-12-2008 - 08:55:02 GMT 1 #
El sindicat CCOO ha presentat una demanda al jutjat contra l'acord pel qual el comitè d'empresa (on UGT és majoria) i la direcció de la firma acordaven deixar de treballar dotze dies els mesos de novembre i desembre amb la corresponent rebaixa salarial. Aquest pacte -que va tenir el suport del 60% de la plantilla en un referèndum- és il·legal segons CCOO. Realitzat al marge del conveni col·lectiu, CCOO entén que el salari és un dret individual i que cap treballador hi pot renunciar. Pocs dies després d'aprovar-se aquesta mesura, la direcció de la companyia anunciava un expedient de regulació d'ocupació que suposarà l'extinció d'una seixantena de contractes el mes de gener.
Aquest és el segon procés judicial al que s'enfronta Trety, ja que Comissions Obreres també ha reclamat judicialment un augment de sou per als treballadors del torn de nit de Trety. Aquests empleats cobren un suplement del 28% sobre el salari base i l'antiguitat, un percentatge que l'empresa no aplica a altres plusos o a la paga de beneficis, com reclama CCOO.
Trety, filial del grup francès Treves dedicada a la fabricació de components tèxtils per a sector de l'automoció, s'ha vist afectada per una important davallada de comandes a causa de la crisi que afecta el sector. Entre els seus clients hi ha les factories catalanes de Nissan, afectada per una important baixada de la producció.
Trety | 05-12-2008 - 08:24:41 GMT 1 #
El grosero silencio sindical
Juan Antonio González Molina
Rebelión
El paro vuelve a subir por octavo mes consecutivo, los ERE´S se multiplican por la geografía del estado español, y mientras, los estados y gobiernos del primer mundo se afanan por salvar a sus grandes bancos y corporaciones financieras para mantener a flote el sistema que les permite seguir ostentando sus altas cotas de poder. La crisis que está viviendo “su invento capitalista”, se ceba mientras tanto con los obreros. Es la gente de a pie, de la calle, la que ya sufre y va a sufrir en el futuro próximo las consecuencias. Las condiciones laborales, que desde hace años vienen sufriendo una degradación progresiva, con la excusa de la crisis, se van a ver aun más mermadas. Los patronos van a presionar intentando reducir costes abaratando salarios y despidiendo trabajadores. La desesperación de aquellos que se encuentren en la calle les llevará a aceptar condiciones que en otros tiempos hubieran sido inaceptables. Otros muchos, a fin de conservar sus puestos de trabajo accederán a ver reducidos sus salarios, sus horas de trabajo y perderán muchas de las mejoras laborales que hubieran logrado en los últimos tiempos. Muchas de las reivindicaciones laborales conseguidas en muchos casos a base de sudor y sangre a lo largo de muchos años de lucha se pueden ver reducidas a la nada en un corto espacio de tiempo. Como ejemplo baste mencionar que ya andan por ahí algunos del partido popular pidiendo que se elimine la imposición del salario mínimo interprofesional, que ya de por si es lamentablemente bajo. Realmente deleznable.
La atomización de la clase obrera a través de un fenómeno extendido enormemente en los últimos años, “la subcontrata”, así como el recrudecimiento de los trabajos basuras han supuesto nuevos mecanismos de defensa del sistema frente a la fuerza que supone la unión de la clase obrera. La cosa se pone ahora más negra todavía, y el trabajador necesita a toda costa de su mísero sueldo para sobrevivir y siente además, que no tiene fuerza suficiente para enunciar de forma productiva y sensata sus reivindicaciones.
Los sindicatos permanecen pasivos ante el nuevo panorama que se está dibujando en la actualidad. Es más, cuando han hablado ha sido para decir cosas tan execrables como las declaraciones vertidas a finales de octubre por el señor Fidalgo, secretario general de C.C.O.O. , que en referencia a la reunión del G-20 en Washington ha comentado que “el capitalismo no se puede re-fundar porque ya está fundado”, y ha añadido para sorpresa de muchos que lo que hay que hacer es “ fortalecer las instituciones del gobierno mundial de la economía", para dejar una perla final alucinante añadiendo que “si el término 'refundación del capitalismo' se refiere "a un sistema alternativo, parece que el otro tampoco tuvo mucho éxito", aludiendo de forma implícita al marxismo. Que puede espera un trabajador de los sindicatos mayoritarios si uno de sus máximos dirigentes realiza este tipo de declaraciones, ya se lo digo yo, NADA.
Un sindicato debe hacer un trabajo diario, de calle. Pasarse por las empresas, por todas, atendiendo no solo a los trabajadores de las grandes empresas, sino también a los que estén empleados en pequeñas y medianas empresas, donde el trabajador se encuentra aun más desamparado si cabe. Debe recordarle a los trabadores que son y que derechos les ampara, hacer que noten el respaldo claro de las fuerzas institucionales y sindicales de la clase trabajadora, y conseguir que se sientan con fuerzas para no permitir ni un segundo más la explotación brutal y sangrante a la que se ven sometidos ante la grosera pasividad de sus gobiernos, que permiten al patrón todo tipo de atrocidades salariales y laborales, que ahora con la crisis van a verse acentuadas.
Pero hoy día, como demuestran las desafortunadas palabras de Fidalgo, esto parece que no es más que un imposible, ya que los sindicatos han dejado de estar al servicio del trabajador para convertirse en un elemento más de la lucha por el poder. Han dejado la mano del obrero para lamer incesantemente la de aquellos que los alimentan. La lucha ya no está en la calle, en la concienciación de los trabajadores o en la Huelga General. Ahora, su lucha, la de los sindicatos, ha quedado reducida a mediar para aplacar los enaltecidos ánimos de la clase obrera. Se han convertido como leí una vez en un acertado artículo en “Bomberos” que luchan por la paz social.
La crisis de identidad que está viviendo la clase proletaria es brutal, y se debe en gran parte a todo lo expuesto. Esta situación es permitida por los sindicatos, que se han plegado al poder político y siguen los dictámenes de los nuevos chamanes del sistema, los economistas. Los currantes ya no son obreros, proletarios o trabajadores, son simple y llanamente “Recursos humanos” de los que el empresario puede disponer a su antojo.
A pesar de la situación actual tanto los sindicatos como los partidos de izquierdas siguen en silencio. Los movimientos espontáneos nacidos al calor de los desmanes del salvaje capitalismo me hacen albergar más esperanza de cambio que las instituciones “oficiales” de la izquierda. Todo este panorama me lleva a pensar que la única posibilidad para que el cambio llegue alguna vez es la labor lenta de concienciación de la clase trabajadora que llevan a cabo agrupaciones anónimas de personas desde todos los medios posibles. Hay que confiar en ellos y en los colectivos que a nivel local trabajan con y por la gente, consiguiendo pequeñas conquistas, que son pequeñas pero son reales, y hacen ver a todos aquellos que participan de ellas que se puede, que otra forma de funcionar y de sentir las cosas es posible.
El grosero silencio sindical | 06-12-2008 - 19:18:10 GMT 1 #
Menys fotos i més polítiques :
UGT i CCOO de Catalunya han demanat al Govern "menys frases fetes, menys fotos i més polítiques" per sortir de l'actual crisi econòmica. Ho ha dit el secretari general d'UGT, Josep Maria Àlvarez, en l'assemblea conjunta que van celebrar els dos sindicats aquest dimecres. Àlvarez i Joan Carles Gallego, actual secretari general de CCOO, van criticar el viatge al Japó del president de la Generalitat, José Montilla, ja que torna amb "paraules i grans definicions", però sense "cap proposta concreta" que garanteixi la viabilitat futura de les empreses. Han recordat que la solució a la crisi no passa per "la congelació salarial", com es planteja Sony a la planta de Viladecavalls (Vallès Occidental).
El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, es va mostrar preocupat per aquesta "manca de concreció" i especialment pel fet que "alguns polítics tornin d'aquests viatges amb el cap cot i havent après la lliçó dels empresaris". En aquest sentit, Gallego es va referir al conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, per haver demanat "la comprensió dels sindicats" per la multinacional Sony. Gallego ha aclarit al Govern que la solució a la crisi no passa per propostes com la de la multinacional de congelar els salaris dels treballadors de la planta de Viladecavalls (Vallès Occidental).
Josep Maria Àlvarez, secretari general d'UGT de Catalunya, va admetre que "mai" havia tingut expectatives entorn "aquest viatge". Àlvarez va coincidir amb Gallego en afirmar que la solució als problemes actuals "no passen per viatges o per seguir el dictat de les multinacionals". Per això va demanar al Govern que es "posi les piles" per aconseguir més formació, tecnologia, processos productius de qualitat i més productes de valor afegit.
Àlvarez va explicar que "sempre hi haurà països" on la producció serà més barata i que per tant, la indústria catalana no s'ha de basar en "baixos costos" sinó en productes de qualitat, en tecnologia i en recerca. "Això serveix per a la Sony, la Nissan i la indústria de l'automòbil en general", va dir.
Menys fotos i més polítiques | 11-12-2008 - 10:38:04 GMT 1 #
¿Sindicalismo de clase?
Un cómic de CC OO sobre inmigración levanta la polémica
Eduardo Pérez
Diagonal
CC OO publica un cómic pagado por grandes empresas semanas antes de un congreso del que no se esperan muchos cambios.
Un posible indicador del bajo nivel de combatividad de los sindicatos mayoritarios españoles podría ser Sueños de vida, el cómic-guía de “buenas prácticas para trabajadores inmigrantes” presentado por Comisiones Obreras el pasado 23 de noviembre. El cómic está pagado por publicidad de grandes empresas como Coca-Cola, Vips, El Corte Inglés, la ETT Adecco, Carrefour o Iberia. Cada una de ellas puso 9.000 euros para la causa. Cuestionado por la prensa sobre la posible contradicción que entrañaría esta vía de financiación, José María Martínez, secretario general de la Federación de Servicios Financieros y Administrativos del sindicato, reconocía que esto podía “chocar”. Aunque el Gobierno de Castilla-La Mancha también ha aportado fondos, Martínez se congratulaba de que la guía no ha costado “ni un duro” a los contribuyentes. En su línea iba el secretario general de CC OO, José María Fidalgo: “Es mejor hacerlo así que no hacerlo”.
Siguiendo este razonamiento, los contribuyentes deberían agradecer a la organización sindical tanto su fomento de las “buenas prácticas” como que éste no dependa del dinero público. También es cierto, sin embargo, que los contribuyentes pueden darle una vuelta más al asunto y plantearse en qué se gasta CC OO las subvenciones del Estado.
El Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales concedió durante el año 2007 un total de 7,28 millones de euros a Comisiones Obreras, según una resolución publicada por el Boletín Oficial del Estado el 13 de enero de este año. No obstante, de las palabras de Fidalgo se desprende que no es suficiente para afrontar los gastos de edición y difusión de un cómic. El otro argumento utilizado por Martínez y Fidalgo es la impoluta política laboral de las empresas anunciantes.
“A nosotros no nos molesta que aparezcan empresas, siempre que tengan buenas prácticas”, indicaba el primero. Nadie le preguntó si se refería a las acusaciones contra Coca-Cola de asesinato de sindicalistas colombianos, o a la infinita lista de condenas judiciales contra Vips, Iberia o El Corte Inglés por discriminación sindical, sexual, etc. Muchas de estas sentencias provienen, curiosamente, de denuncias de las secciones sindicales de CC OO. En la misma presentación del cómic se les prohibió la entrada a afiliados del sindicato que intentaban repartir panfletos en los que denunciaban la precariedad y la situación de explotación laboral en Vips, Carrefour y el Corte Inglés.
Un cómic de CC OO sobre inmigración levanta la polémica | 12-12-2008 - 09:50:07 GMT 1 #
El nuevo sindicalismo con clase
Javier Ortiz
Público
Cándido Méndez, secretario general de la UGT, ha dicho que, como el Gobierno de Rodríguez Zapatero persista en su política de salir en auxilio de los financieros a costa de chinchar a los trabajadores, parados, jubilados y desasistidos en general, su sindicato está dispuesto a lanzar “una campaña de movilizaciones informativas”.
El primer reproche que me merecen las declaraciones de Méndez no se lo dirijo particularmente a él, sino a la emisora de radio que reprodujo sus palabras a la hora de comer. Las oí cuando tenía la boca llena, me entró un ataque de risa y las lentejas se me fueron por donde no debían, con las previsibles y desagradables consecuencias respiratorias.
¡“Movilizaciones informativas”! El Gobierno tiene que estar temblando ante la posibilidad de que la UGT ponga en práctica una medida de lucha obrera tan audaz y tan agresiva, haciendo la competencia a los medios de comunicación. Sólo le faltó a Cándido Méndez conminar al Gobierno: “¡Te lo advierto! ¡Si sigues en ese plan, voy y lo cuento!”.
El nuevo coordinador general de IU, Cayo Lara, habló vaporosamente hace unos días de la posibilidad de que los sindicatos –de continuar la economía por la pendiente actual–, acaben convocando una huelga general contra la política del Gobierno, como aquella de la que se acaban de cumplir 20 años. A Cándido Méndez le faltó tiempo para salir a la palestra (al escenario, mejor: no nos pongamos combativos) para afirmar con gran rotundidad que este no es tiempo de huelgas, sino de diálogo social.
Antes se hablaba de los sindicatos de clase. Ahora resulta mucho más adecuado hablar de los sindicalistas con clase. A algunos convendría llamarlos incluso sindicalisto
El nuevo sindicalismo con clase | 19-12-2008 - 23:28:26 GMT 1 #
José María Fidalgo derrotado por 28 votos de diferencia en el 9º Congreso Interfederal
Ignacio Fernández Toxo, Secretario General de CCOO
Agencias
Ignacio Fernández Toxo se convirtió el viernes por la noche en el nuevo secretario general de CCOO al recibir 512 votos a favor, frente a los 484 conseguidos por José María Fidalgo en el 9º Congreso Interfederal del sindicato.
Fernández Toxo impide con su victoria que Fidalgo repita por tercera y última vez (hubiera sido un mandato extraordinario) en la dirección de CCOO.
En cuanto a la Comisión Ejecutiva, la lista de Toxo fue respaldada por 509 votos, mientras que la de Fidalgo obtuvo 488 papeletas.
En concreto, Toxo ha logrado el apoyo del 51,4% de los delegados (512 votos), mientras que Fidalgo recibió 484 votos favorables a su candidatura . En cuanto a la Comisión Ejecutiva, la lista encabezada por Toxo logró 509 votos, frente a los 488 de la de Fidalgo.
Esta era la segunda vez en la historia del sindicato en la que dos personas aspiraban a liderar CC.OO. , después de que hace cuatro años el impulsor del sector crítico, Agustín Moreno, le plantara batalla a Fidalgo en el VIII Congreso.
Primer mandato
Este será el primer mandato para Ignacio Fernández Toxo, que se convierte así en el cuarto secretario general de la Confederación Sindical de CC.OO y que hace ocho años 'rozó' la Secretaría General del sindicato cuando se produjo la marcha de Antonio Gutiérrez.
Sin embargo, y aunque Toxo tenía muchas 'papeletas' para sucederle, Gutiérrez eligió a su sucesor en la persona de José María Fidalgo.
Para no crear divisiones internas, tanto Toxo como el otro candidato con posibilidades, Rodolfo Benito, dejaron el camino despejado a Fidalgo, que salió elegido con el apoyo del 71,7% de los delegados sindicales (cuatro años después logró el 59% de los votos favorables).
Toxo anunció que se presentaría a la Secretaría General de CC.OO. a principios del pasado noviembre, casi un mes y medio después de que Fidalgo hiciera pública su intención de presentarse a la reelección.
El nuevo secretario general de CC.OO., que ha contado desde el principio con el apoyo del sector que lidera Rodolfo Benito y más tarde con el del sector crítico, era hasta ahora el secretario de Acción Sindical y 'número dos' de CC.OO., y ha manifestado su deseo de integrar a las diversas corrientes del sindicato y de darles responsabilidades dentro de la dirección.
De hecho, durante la defensa de su candidatura ante el plenario del Congreso, Toxo señaló que el mismo lunes hará una propuesta para que en la nueva dirección del sindicato figuren tanto personas incluidas en su lista a la Comisión Ejecutiva Confederal como de la lista de Fidalgo.
Ignacio Fernández Toxo, Secretario General de CCOO | 20-12-2008 - 10:07:16 GMT 1 #
¿Dónde están los sindicatos?, por JOSÉ MEGÍAS VERGÉS :
Los responsables de defender a la clase obrera siempre han sido los sindicatos, pero ahora se les oye poco. En otras épocas por menos ya hubieran montado un pollo,me refiero a plataformas reivindicativas. Será las buenas subvenciones del Gobierno. Cuando los que gobiernan y los que defienden a la clase obrera están de acuerdo, una de las dos partes sobra o no hace su trabajo. A mi entender los sindicatos están aburguesados y en esta época ya no tienen razón de existir, pues no se han modernizado ni adaptado a los nuevos tiempos. Las mejoras de las leyes, gestorías y gabinetes de abogados han sustituido los servicios que nos daban en otros tiempos. Sólo queda la ideología y esto hoy pertenece a los partidos políticos, aunque con el tiempo las ideologías se están solapando y con los años estarán muy próximas, ya que el objetivo es la globalización de la humanidad.
¿Dónde están los sindicatos? | 22-12-2008 - 08:51:33 GMT 1 #
CCOO alerta del risc de les baixes incentivades de Sony :
El sindicat CCOO va advertir ahir del risc que poden representar les baixes incentivades que la direcció de la multinacional Sony planteja als sindicats (150 baixes en substitució dels 275 acomiadaments previstos en l'expedient de regulació d'ocupació). Segons el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, si el pla de baixes incentivades s'aplica per categories professionals, podria provocar que moltes de les dones que treballen a la companyia «tornin a casa» i surtin del mercat laboral, pel fet que la plantilla és integrada majoritàriament per dones i de més de 45 anys. Per això insisteix que caldrà preveure que les propostes vagin acompanyades d'un pla de viabilitat de l'empresa.
Segons els sindicats, Sony podria canviar els 275 acomiadaments de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) per 150 baixes voluntàries i incentivades, i també podria ajornar l'aplicació de l'augment salarial. Així, la companyia es podria replantejar el futur de la planta de Viladecavalls, la qual cosa seria una alternativa al pla d'ajustament laboral presentat el 15 de desembre passat. La direcció de Sony ajornaria l'increment dels sous del 2009 i també del 2010, dos anys en què l'empresa no pagaria els augments salarials segons el conveni del metall de Barcelona, però quan la situació millorés abonaria els endarreriments, segons informava l'ACN.
Amb tot, el president del comitè d'empresa de Sony, David Núñez, explicava ahir que els representants dels treballadors «estan disposats a parlar sempre que hi hagi l'objectiu i l'horitzó de la fàbrica, però que no es pot negociar sense saber quin futur els espera».
CCOO alerta del risc de les baixes incentivades de Sony | 24-12-2008 - 11:30:08 GMT 1 #
El "bluf" de la participació, per Antoni Ferret :
Cada vegada que CCOO fa un congrés, cada quatre anys, es parla molt de «participació». El congrés com un moment fort de participació. Es fan assemblees a tots els nivells, des del nivell de l’empresa, etc.
Desgraciadament, moltes vegades, si més no pel que jo he pogut observar, aquesta participació congressual deixa bastant a desitjar. Quan estava enquadrat a Comunicació i Transport, es feia una assemblea anomenada de «restes», és a dir, afiliats d’empreses on el nombre d’afiliats no donava per fer-hi una assemblea d’empresa. La participació era molt fluixa.
Es concertava la sala d’actes per una hora (després hi havien d’accedir uns altres). En una hora s’havien de presentar dos documents, el del ram i el de la unió local o comarcal (el Barcelonès), suposadament s’havien de discutir, i s’havien de fer dues eleccions de delegats/es, la del ram i la de la localitat. Naturalment, com es pot preveure, no hi havia temps per a gaire discussió. Jo, que m’havia llegit els documents, feia una intervenció, amb aspectes aprovatoris i altres de crítics, algú altre deia alguna cosa i, ja es considerava que hi havia hagut participació! Els fulls de les candidatures es repartien en el mateix moment en què ja s’havia de votar, mentre altres persones s’esperaven a la porta per poder entrar a la sala per a la seva reunió.
No és només això, que ja es preveia que no n’hi hauria gaire, de participació. És que la quasi totalitat dels assistents recollien el document o documents en el moment d’entrar a la reunió, de manera que, aquell document que suposadament havien de discutir, no se l’havien ni mirat. No havien anat al sindicat, prèviament, a buscar-lo, per llegir-lo abans de la reunió. Ni el sindicat els l’havia enviat.
Aquesta seqüència es repetia cada quatre anys, i no es feia res per corregir-la. Ja estava bé. I es deia que hi havia d’haver molta participació. Que érem un sindicat que es caracteritzava per la participació.
Diuen que les coses sempre poden empitjorar. I deu ser així. Aquesta vegada, que havia de participar-hi des de la Federació de Pensionistes i Jubilats, en l’assemblea d’afiliats d’aquesta federació ja no estava previst que es discutís cap document. El document l’havien de discutir els delegats/es en una reunió posterior. Només es va fer l’elecció de delegats/es, i es va dedicar la resta de la reunió a parlar d’altres temes d’actualitat. Com més anem... pitjor.
A més, per a l’afiliat de base, la participació (molt poca) es limita als congressos, cada quatre anys. Normalment no n’hi ha gens. La comunicació dins el sindicat va sempre de dalt a baix.
Davant d’això vaig presentar una esmena. En el punt on deia:
«El sindicalisme en la xarxa. Cal utilitzar les potencialitats de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) per connectar l’afiliació, les persones delegades, les seccions sindicals i les estructures sindicals. Un espai on flueixi la informació, que faciliti la participació i l’organització, que permeti promoure consultes i sondejos d’opinió, on impulsar la col·laboració i la cooperació, on transparentar la nostra realitat i fer més eficient la capacitat d’intervenir de l’afiliació.»
Proposava afegir-hi:
«Crear un òrgan de llibertat d’expressió, on els afiliats i les afiliades puguin expressar lliurement les seves opinions.»
Aquesta esmena va ser acceptada per la Federació de P i J, però va ser rebutjada per la ponència de la CONC. Així, doncs, continuem sense llibertat d’expressió.
divendres, 19 desembre de 2008
El bluf de la participació | 26-12-2008 - 09:29:11 GMT 1 #
El gordo en CC. OO. , por F. GOMIS MAS | Barcelona :
No es una inocentada: es posible que nos haya caído a casi todos el gordo, y por una cantidad muy superior a la del sorteo. Porque es evidente la influencia que tienen para todos los asalariados, directa o indirectamente, las condiciones que alcanzan a fijar los sindicatos, máxime en tiempos de crisis. Y todos sabemos hasta qué punto (hasta en su elocuente silencio) fallaba en esto el principal sindicato, CC. OO. Pero la rebelión contra su pésima gestión ha hecho que cayera el callado gordo que tan férreamente lo mandaba y el nuevo dirigente ha reconocido el problema existente y ha prometido mejorar la situación. Si cumple, y si nosotros colaboramos un poco, esto equivaldrá para casi todos a otro gordo mayor que el de la lotería.
El gordo en CC. OO. | 29-12-2008 - 09:47:22 GMT 1 #
Joan Carles Gallego: "No acceptarem revisar a la baixa l´Estatut dels Treballadors" :
T.Ferrer
Després de tretze anys amb Joan Coscubiela, l'entrada de Joan Carles Gallego suposa una bocanada d'aire fresc en la federació catalana de CCOO. Llicenciat en Ciències Econòmiques, com a numero dos ha escollit Simon Rosado. La Comissió Obrera Nacional de Catalunya té 188.000 afiliats i uns 25.000 delegats a empreses.
Com prova això d'assumir la secretaria general enmig d'una crisi com l'actual?
És cert, estem immersos en una crisi real. La financera va ser el primer que varem veure, però hem vist que va més enllà i ara ja està afectant a l'economia real. Des d'aquest punt de vista estem apareixen els interessos des del punt de vista empresarial per aprofitar la situació també per reestructura les empreses i també afectar als treballadors per les conseqüències d'aquesta crisi. Aquesta és, doncs, una situació complicada, en la qual els sindicats el primer que han de fer és deixar clar és que no ens podem resignar a pesar que no hi ha res a fer. Hi ha una situació de crisi econòmica, hi es poden fer coses. Hi ha possibilitats de contraposar propostes als poders empresarials i polítics, que evitin que siguem els treballadors qui paguem les conseqüència d'una crisi que nosaltres no hem creat.
I què pensen fer?
Des d'aquest punt de vista, estem elaborant tot un seguit de propostes, amb mesures de reactivació de l'economia. Amb inversió directa per part dels poders públics. Per tant utilitzant les polítiques pressupostàries, el dèficit públic en definitiva, que ens permeti generar activitat econòmica i es creï ocupació i riquesa, i al mateix temps perquè es posin les bases per disposar d'una estructura econòmica més sòlida i més estable, que en el futur eviti que quan hi hagi situacions de crisi es destrueixi tanta ocupació, com està passant en el nostre país.
Però, què passa amb els que en resulten damnificats en aquesta situació?
Calen propostes de reactivació econòmica i també propostes des del punt de vista de les xarxes de protecció social. En una situació en la que es destrueix ocupació, el que no estem disposats és que siguem els treballadors després els qui hagem que carregar amb les conseqüències negatives i per tant, calen xarxes de protecció per evitar aquests efectes indesitjables sobre els treballadors.Concretant més, en una situació com aquesta, no estem disposats a acceptar que s'aprofiti per aplicar cap retall a drets laborals o a drets socials.
Quines són aquestes propostes?
Ens referim a les propostes que s'estan fent des d'àmbits oficials o empresarials, propostes de retallades socials o de revisar alguns aspectes de l'Estatut dels Treballadors en temes d'accés o sortida al mercat de treball, vull deixar clar que són mesures que no ens porten enlloc. L'actual crisi no està provocada pel funcionament del mercat de treball, ho està per altres qüestions, pel sistema financer, per un model de creixement econòmic que ha pivotat sobre uns baixos tipus d'interès i una forta demanda a partir de l'endeutament familiar i personal, sobre qüestions que no tenen a veure amb el mercat laboral. Per tant, no cal cap tipus de regulació laboral i qualsevol retallada en aquest sentit, tant d'això com de prestacions socials seria objecte de bel·ligerància forta per la nostra part.
A Catalunya l'any s'ha tancat amb 420.000 aturats i a l'Estat amb més de 3 milions, com pot acabat l'any des del seu punt de vista en aquest sentit?
Es clar que en el 2009 malauradament seguirà creixent l'atur i passarà això però tenim una estructura econòmica molt feble, que en moments de creixement econòmic crea molta ocupació, cosa que indica que els beneficis s'han produït per l'entrada en el mercat laboral de molta gent però no perquè hi hagués una economia molt sòlida dels del punt de vista dels nous productes. Ara amb crisi també es destrueix gran quantitat d'ocupació i això no pot ser. I per tant, el que cal és que la gent que vagi a l'atur tinguin les xarxes de protecció i totes les actuacions que suposin millores estructurals de l'economia per fer-la més sòlida i estable.
Front a la situació laboral d'increment de l'atur què cal fer?
L'atur, desgraciadament seguirà creixent. Davant d'això hi ha coses que es poden fer, per exemple en situacions d'aturades conjunturals en què caldria potser seria buscar suspensions temporals de contractes i el que caldria és que aquestes evitessin consumir atur, en la mesura en què hi haguessin garanties de recuperació de l'activitat.
Això s'ha plantejat en el pla de xoc de l'automòbil, no sé si planteja vostè estendre-ho a altres àmbits?
Això des podria plantejar en altres sectors, en aquells en què es vegues que la situació de crisi és conjuntural i l'activitat es pogués recuperar a mig termini i amb uns certs compromisos per part de les empreses en el sentit de preparar la viabilitat futura de la companyia es podrien plantejar ajudes públiques per ajudar aquesta reactivació i millorar els processos tant de millora de processos com, per exemple de formació del personal.
Com ho organitzaria vostè això?
Crec que es podria pactar a tres bandes, les empreses hi posarien alguna cosa, el govern també i els sindicats també hauríem de participar en la negociació.
Alemanya, que també pateix la crisi gairebé no ha destruït ocupació, es pot copiar el seu model?
Copiar, així literalment, ho veig difícil. Hi ha diferencies estructurals entre les economies espanyola o catalana i alemanya, però hi ha trets que es veuen a Alemanya i a altres paisos que sens haurien d'orientar cap a on hem d'anar. Per exemple,en l'Estat de Benestar tenim molt recorregut. Això vol dir dues coses: llocs de treball de qualitat que permeten major atenció a les persones, amb més drets socials i de ciutadania però també situa molts sectors on es desenvolupa l'activitat econòmica que permet que quedin arrelades allà perquè l'empresa sap que té al voltant seu tot un seguit de serveis a les persones que afavoreixen l'activitat productiva, sigui perquè hi ha millors qualificacions professionals, perquè disminueix l'absentisme en haver-hi més atenció a la dependència o un sistema de salut molt més preventiu que redueix les baixes. I això ho pot afavorir l'Estat invertint.
Després hi ha com s'afavoreix l'activitat econòmica a empreses amb la seva capacitat de decisió a Catalunya. Tot això sense rebutjar inversions estrangeres, però cal veure com s'ajuda les empreses que aposten per la nostra realitat i es preocupen del que passa al seu entorn i assumeixin un cert compromís amb Catalunya.
Planteja vincular l'ajuda pública a la inversió amb aquesta mena de compromís?
No és fàcil, però si quan una multinacional demana un solar amb unes desgravacions es planteja que l'ajuda reclami també que aquesta empresa hi posi no només una planta de producció si no un centre de recerca, després és més difícil que el desmunti i se l'emporti.
En aquest sentit, quin és el paper dels sindicats?
Doncs, no resignar-se. Ens toca contraposar idees i fer propostes per aconseguir que els treballadors no siguin els qui paguin la crisi. Nosaltres no sols hem d'adoptar posicions defensives sinó que hem de plantejar alternatives que permetin, quan arribi la reactivació que l'economia tingui un caràcter diferent a l'actual, que sigui més sòlida.
Quina és la relació que pensa que ha de mantenir el sindicat amb els governs, siguin de Catalunya o a Madrid..
El sindicat defensa interessos de part, dels treballadors. El govern ha de defensar interessos generals i els empresaris també defensen interessos de part. Aquí hi ha un joc d'interessos i un conflicte social inevitable en què el govern ha d'intentar sintetitzar unes i altres postures per construir els interessos generals. Així és que si nosaltres veiem que el govern només defensa els interessos d'una part ens queixarem i intentarem reequilibrar la situació. Nosaltres no tenim ni governs amics ni governs enemics, tenim una contrapart a la que exigim determinades actuacions, si són positives per als nostres interessos les aplaudim i si no les critiquem.
El ministre Corbacho ha dit que potser a al finalitzar el 2009 hi haurà dèficit dels comptes de l'Inem, qui ho hauria de pagar això?
Aquest és un tema que cal seguir, perquè la major part de la destrucció de l'ocupació afecta col·lectius i persones amb contracte temporal i per tant, amb un nivell de prestació d'atur baix. Per tant, potser aquests anuncia que fa el govern el que potser busquen es pressionar-nos perquè acceptem determinades retallades i ja li diem que no. Durant molts anys l'Inem ha tingut superàvit i ha anat als pressupostos generals de l'Estat i si hi ha ara dèficit això serà “a cuenta de lo que nos deben”. Si no hi ha diners per pagar l'atur haurà de sortir dels Pressuposts de l'Estat. I el govern ha de tenir clar que amb aquesta excusa no acceptarem cap tipus de retallada als drets adquirits i pagats pels treballadors. Si ho plantegés hi hauria una resposta contundent des de la unitat d'acció sindical.
CCOO de Catalunya ha estat protagonista en el canvi en la secretaria general a nivell estatal. Hi tenien discrepàncies fortes amb l'anterior direcció?
Nosaltres varem plantejar el funcionament de la CCOO d'Espanya a la realitat d'un estat descentralitzat com el nostre, quasi federal. Les competències que afecten a les persones estan traspassades i el sindicat ho ha de reconèixer com un valor i ha de tenir una estructura que ho reflecteixi. El mercat de treball també ha canviat. Es pot parlar de l'empresa difusa on conviuen empreses amb titularitat diferent, situacions que obliguen a cooperar més diferents estructures del sindicat en la defensa dels treballadors.Els canvis havien de permetre un millor encaix de la CONC en la confederació estatal. A Catalunya havíem refermat la nostra voluntat de sindicat nacional i de classe. Des d'ací estem disposats a compartir la nostra pràctica sindical per fer un projecte a nivell espanyol.
En aquest marc el projecte que liderava el company Fernández Toxo permetia aquest encaix. El nucli dur de la política sindical que s'ha fet els últims anys es manté, diàleg social, negociació col·lectiva, voluntat de ser útils, tot això es manté. Necessitaven, però adequar les formes de govern confederal per millorar l'encaix.
Hi haurà presència catalana en la direcció estatal?
Sí, clar, hi hauran fins a set persones a l'executiva, representant la CONC i també les federacions.
I no canviarà res més?
Si, es posarà en marxa el que es dirà comitè confederal, un organisme format per la direcció confederal, les federacions i les unions i confederacions de nacionalitat construirem plegats la política sindical. Això vol dir que serem part com a organització en la presa de decisions. Fins ara hi havia un organisme consultiu que no acabava de funciona, que era consultiu i poc eficaç.
En el congrés de Catalunya no es va notar l'aparició d'una oposició més forta almenys en les eleccions a secretaria general?
El programa sindical i la resolució per afrontar la crisi van ser aprovats per sobre del 90%, en això es pot dir que hi ha continuïtat. Per a la secretaria general només hi havia una candidatura i per la comissió executiva hi havia dues llistes. En aquestes dues llistes s'expressaven les diferents sensibilitats existents al sindicat. Una va treure el 36,36% i l'altra la resta. Pel que fa a la secretaria general, la meva candidatura va treure el 58% i la resta van ser les abstencions. La secretaria general es cert que va tenir menys vots que la votació a l'executiva però també és cert que no hi va haver candidat alternatiu.
L'assignació de responsabilitats a l'executiva està tancat?
Això es tancarà en reunions aviat. Tenim una executiva d'unes 20 persones i les responsabilitats s'han d'assignar encara en funció de les tasques. Poden ser 12 o 13, en funció de les necessitats i perquè així ens permeti organitzar millor les propostes sindicals que cal seguir. Hi haurà secretaries i vocalies. En les primeres s'intentarà que hi hagi una representació de l'amplia diversitat del sindicat. Nosaltres no plantegem una discontinuïtat amb la política sindical dels últims anys i alhora d'assignar responsabilitats ho farem als perfils i l'experiència i les capacitats que ens permetin la millor adequació per resoldre els problemes que tenim plantejats
Entrevista T.Ferrer
Joan Carles Gallego: No acceptarem revisar a la baixa l´Estatut dels Treballadors | 14-01-2009 - 18:30:38 GMT 1 #
El Jefe de la FOEG :
FOEG organització empresarial de Girona. Jordi Comas, nascut a Juià, va passar bona part de la seva infantesa sense treballar a Flaçà, estudiant Batxillerat i Peritatge Mercantil a la ciutat de Girona. Es va graduar de cambrer a l'Escola Superior d'Hostaleria a Madrid Espanya, en la qual es va especialitzar en cuiner de cuina i administració de pensions i d'hotels. A més a més, el Jefe de la FOEG, va formar part de la primera promoció d'Empresarials que es van diplomar a Girona. En l'àmbit polític ha estat regidor i tinent d' alcalde de Platja d' Aro. Actualment, a banda del seu càrrec a la FOEG també és vicepresident de la Federació d'Hostaleria de Girona, vicepresident de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, vicepresident de la Unió d' Empresaris d'Hostaleria de la Costa Brava Centre. Així mateix és vicepresident de Skal Club d'Espanya.
El Jefe FOEG de la Generalitat de Catalunya PSC ICV-EUiA ERC
El Jefe FOEG | 27-01-2009 - 08:38:39 GMT 1 #
CCOO analitza la crisi
Delegats de CCOO a empreses de les comarques de Girona es van reunir a la seu del sindicat en una jornada per elaborar propostes de suport per fer front a l'actual context econòmic i per incrementar la protecció social. «No s'ha de ser alarmista. Estem en una situació delicada i el que hem de fer és buscar fórmules adequades davant les dificultats que hi ha», va explicar el secretari general de CCOO a les comarques gironines, Bartomeu Compte. La jornada d'ahir, organitzada per la Unió Intercomarcal de CCOO, va servir de reflexió i està previst que les propostes que en sorgeixin es facin públiques d'aquí a uns quinze dies. «Volem intentar influir en les empreses i el govern per impulsar mesures que facin possible la creació de llocs de treball», va indicar Compte.
CCOO analitza la crisi | 07-02-2009 - 09:16:50 GMT 1 #
Del sindicato al empresariado
El presidente de ABC contrata a Fidalgo
Carlos Martínez
El ex secretario general de Comisiones Obreras (CC.OO.) José María Fidalgo dirigirá 'Negocia', una nueva unidad de investigación del Centro de Negociación y Mediación del Instituto de Empresas Business School, para analizar las mejores prácticas de negociación social y los sistemas sociales más equilibrados en el actual contexto de crisis, según anunció el pasado uno de abril la escuela de negocios en un comunicado.
El Instituto de Empresas es una gran empresa privada dedicada a la educación universitaria superior. Como ellos mismos reconocen su objetivo “la formación de la elite empresarial con enfoque global”. A esta institución educativa sólo pueden acceder los hijos de las clases más acomodadas, únicos que pueden pagar el precio de los masters que oscila entre los 60.000 y 30.000 euros. Una estrategia sencilla para que el hijo del obrero no vaya a la universidad y que tan bien han interiorizado los promotores del llamado “Proceso de Bolonia”.
El fundador y presidente de Instituto de Empresa, S.L es Diego Del Alcázar, que es accionista a su vez de otras empresas como Aguas de Mondariz, Balneario de Mondariz, Publicidad Gisbert, Group Gaceta and Thomil y Ono. En julio de 2007, Diego Del Alcázar fue nombrado presidente del Grupo Vocento, cuya “joya de la corona” es el diario ABC, que en estos días está sufriendo un Expediente de Regulación de Empleo por el que se ha despedido a la mitad de su plantilla.
Si ya fue indignante el antecedente de Antonio Gutierrez que pasó de la misma secretaría a ser diputado del PSOE, su predecesor ha roto todos los esquemas. En caso único en la historia, Jose María Fidalgo ha pasado de ser Secretario General de un sindicato de raíces comunistas y antifranquistas como CCOO a estar al servicio de uno de los empresarios más influyentes de este país formando y asesorando al empresariado en el arte de la negociación colectiva.
Estos dos casos deberían forzar a una profunda reflexión en el sindicalismo, interesa a todos los trabajadores que sus representantes no estén en manos de quienes tienen un interés contrapuesto a ellos: el capital. Si Fidalgo hubiera defendido con uñas y dientes a la clase trabajadora el empresariado no lo podría ni ver. Si le ofrecen este suculento trabajo es, sin duda, en remuneración a los servicios prestados.
Las actuales limitaciones en la duración de cargos en CCOO sólo sirve para que los profesionales del sindicalismo vayan saltando de un puesto a otro, dedicándose durante sus mandatos a maquinar para obtener un puesto mejor al anterior. No estaría de más, al igual que hacen las grandes empresas con sus ejecutivos, que durante un tiempo después de su cese no pudiesen aceptar empleo con otra empresa de la competencia. De este modo, ningún sindicalista debería poder trabajar para el empresariado hasta que hubiese pasado un tiempo prudencial desde el cese de sus responsabilidades sindicales.
Tampoco estaría de más reformar los estatutos de las organizaciones sindicales que establecen una limitación de los mandatos, fijándose no tanto a la duración de los cargos sino al tiempo en que un sindicalista puede vivir del sueldo del sindicato sin pisar un centro de trabajo. El asesor y ejecutivo de la patronal Jose María Fidalgo es el fruto de un modo de hacer sindicalismo que ha fracasado. Es el momento de buscar alternativas a CCOO y UGT antes de que los trabajadores perdamos más conquistas sociales. Fue muy difícil conquistar los derechos de los trabajadores, pero perderlos está siendo demasiado fácil.
---
Girona Catalunya España Lejarza
Del sindicato al empresariado | 05-04-2009 - 09:00:50 GMT 1 #
Expedients de regulació d´ocupació patronal FOEG Cambra de Comerç de Girona .
La intervenció de l'administració en els expedients de regulació d'ocupació (ERO) i la "inseguretat jurídica" de la legislació laboral frenen l'activitat empresarial. Són algunes de les reflexions que empresaris gironins van fer durant el debat mensual que organitza la Cambra de Comerç de Girona i que va emetre divendres al vespre TV Girona.
Joan Casadevall, advocat, president de la Comissió de Consulta Normativa de la Cambra i membre de la junta rectora de la patronal FOEG, va mantenir un enfrontament dialèctic amb la delegada de Treball a Girona, Núria Arnay.
Pel primer, caldria eliminar la tutela de l'administració en el mercat de treball, ja que "suposa un fre que no ajuda al fet que les coses funcionin". Va recordar que la indemnització legal en els ERO és de vint dies per any treballat, però que la intervenció de l'administració ha provocat contrapartides "que van més enllà de la llei.I això fa molt mal". Casadevall va afegir que "acudir a l'administracio perquè s'aprovi un expedient obliga un doble filtre de tutela que és nefast".
La resposta d'Arnay va ser contundent: el 90% dels expedients acaben amb un pacte entre empresa i treballadors, "i no perquè ho digui l'administració". Va afegir que el departament tramita els ERO amb la màxima celeritat per evitar retards en la tramitació que puguin afectar les parts afectades.
En el debat de la Cambra, centrat en la "gestió del personal davant les fluctuacions del mercat laboral", també hi va participar el vicepresident de la corporació Jaume Fàbrega. Segons va explicar, la legislació laboral actual no és adequada i genera "inseguretat jurídica". Fàbrega i Casadevall van coincidir que els costos d'acomiadament són elevats i que, en moltes pimes aquest cost és més alt que el valor de la pròpia empresa, fet pel qual arriba a compensar tancar.
De la seva banda, l'advocada Isolda Coquard (Cuatrecasas Gonçalves Pereira), va recordar que a banda dels ERO, hi havia altres eines a l'abast dels empresaris. No obstant això, va indicar que els ERO tenen una "tramitació poc àgil", al mateix temps que va lamentar que molts treballadors només es fixen la indemnització, sense tenir en compte mesures que els poden beneficiar, com un pla social de recol·locació i formació. En aquest sentit, Dolors Muñoz, directora de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar, va reclamar fixar una obligació de formar les persones que queden aturades, i va posar d'exemple els job center britànics. "Temporades llargues cobrant de l'atur sense cap obligació, fan més mal que bé, perquè acomoden", va assenyalar.
Tots els ponents del debat van coincidir en la necessitat de millorar la formació dels treballadors, que cal un canvi de model econòmic, però també social, per recuperar valors com l'esforç i la cultura del treball.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona
Expedients de regulació d´ocupació patronal FOEG Cambra de Comerç de Girona | 17-05-2009 - 07:25:38 GMT 1 #
La Seda :
La fábrica de La Seda en El Prat de Llobregat lleva tres semanas parada por falta de materia prima como consecuencia de los problemas de financiación por los que atraviesa el grupo químico, según fuentes consultadas. La actividad continúa en parte porque los alrededor de 250 trabajadores van a la fábrica pero se dedican a tareas como almacenaje y limpieza puesto que ésta es la tercera semana que las máquinas están paradas. La empresa fabrica el polímero PET que se utiliza para producir botellas y otros utensilios.
El consejo de administración tiene previsto reunirse hoy precisamente para tratar sobre la financiación y la forma de conseguir circulante, es decir, dinero en efectivo para poder operar con normalidad y atender a los pagos corrientes.
Fuentes consultadas dijeron que los trabajadores están muy preocupados con la situación y que han enviado un carta a la dirección en la que expresan sus temores y preocupaciones. La plantilla está expectante a las decisiones que pueda tomar hoy el consejo de administración.
La empresa que preside Rafael Español lleva varias semanas negociando con la banca la refinanciación de la deuda de 600 millones de euros y la creación de una nueva línea. La idea con la que trabaja la empresa es la emisión de unos bonos. En paralelo, la empresa catalana ha pedido 20 millones de euros al Institut Català de Finances (ICF). La entidad dependiente de la Conselleria d'Economia está estudiando el expediente.
La crisis actual ha llevado a que La Seda y Ercros vuelvan a poner sobre la mesa el recurrente proyecto de fusión entre ambas compañías químicas. La Generalitat vería con buenos ojos esa opción y podría incluso apoyarla desde el punto de vista económico si existe un proyecto industrial claro y unos accionistas fuertes.
Por otra parte, La Seda de Barcelona informó ayer que ha aparcado los contactos que mantenía sobre una eventual fusión con la tailandesa Indorama Polymers debido a la crisis económica internacional, informa Reuters. La Seda anunció el año pasado conversaciones preliminares con Indorama para una fusión con canje de acciones, una operación que según los expertos habría creado el líder mundial en la fabricación de PET.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons
La Seda | 27-05-2009 - 07:07:10 GMT 1 #
Ministra d´Economia i Hisenda, Elena Salgado :
La ministra Salgado (PSOE-PSC) descarta apujar l´IRPF a les rendes més altes.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons
Ministra d´Economia i Hisenda, Elena Salgado | 28-05-2009 - 07:47:21 GMT 1 #
Dogi International Fabrics :
Dogi International Fabrics -una de les principals tèxtils catalanes amb seu a El Masnou- va presentar la sol·licitud de concurs voluntari de creditors al jutjat Mercantil de Barcelona (Catalunya).
El consell d'administració de Dogi, fabricant d'elàstics per als mercats de moda íntima, bany i esport, va acordar ahir presentar concurs voluntari de creditors de la filial espanyola del grup amb l'objectiu últim de garantir la continuïtat de la companyia.
El passiu d'aquest concurs puja a 42 milions d'euros i, segons Dogi, vol superar aquesta situació en el termini de temps més ràpid possible, pel que optarà per una proposta anticipada de conveni.
La Seda para la producció
La producció de la planta de l'empresa química La Seda al Prat fa tres setmanes que té la producció parada per la falta de finançament, el que impedeix l'adquisició de primera matèria per a la fabricació del polímer PET.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons
Dogi International Fabrics | 28-05-2009 - 07:50:26 GMT 1 #