La plantilla de Simon Holding es manifestarà contra l'ERO pels carrers d'Olot, Garrotxa
La plantilla de Simon Holding es manifestarà contra l'ERO pels Els treballadors es van reunir ahir en assemblea a les portes del centre de treball (denuncien que no van deixar entrar a la planta un grup d'assessors) i van acordar concentracions de protesta a Barcelona i Olot. És previst que la plantilla es concentri aquest mateix dilluns a la seu del grup, al carrer de la Diputació de Barcelona, a partir de la una del migdia i per dissabte dia 12 de juliol preparen una manifestació pels carrers d'Olot. En aquest sentit, els treballadors estan organitzant ja alguns autocars per desplaçar-se fins a la capital de la Garrotxa. La plantilla també té previst concentrar-se dilluns 14 de juliol al matí davant la seu del Departament de Treball, al carrer Sepúlveda de Barcelona, segons va confirmar ahir un membre del comitè d'empresa. El grup de material elèctric Simon va presentar dimarts un expedient per reduir 80 llocs de treball de la planta de Barcelona al·legant un descens de més del 30% de la producció. Aquesta divisió del grup català té altres plantes a Olot, Canovelles i Riudellots de la Selva. Eva Garcia, Barcelona 
carrers d'Olot, Garrotxa.-La plantilla de Simon a la planta que el grup de components d'electricitat té a Sancho de Ávila, a Barcelona, ha acordat un calendari de mobilitzacions contra l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) anunciat per l'empresa (i que preveu 80 acomiadaments) que inclou una manifestació pels carrers d'Olot.
Meneame
del.icio.us
Serà dinero negro..., o a comprado al Alcalde de Olot y cantamañanas varios de la Garrotxa???
Simon dona 1,2 millones € a Olot para una guardería:
El empresario olotense Ricard Simon, hijo del fundador del grupo de material eléctrico Simon, ha entregado un cheque al Ayuntamiento de Olot por valor de 1,2 millones de euros para la construcción de una guardería infantil. El industrial dijo sentirse "en deuda" con la ciudad y mostró su "gratitud" con la donación.
El nuevo equipamiento se ubicará en el barrio del Morrot, será el más céntrico de la ciudad y tendrá capacidad para acoger a unos 80 niños. Los terrenos donde se instalará son de titularidad municipal y las obras comenzarán dentro de un año.
El alcalde de Olot, Lluís Sacrest (PSC), mostró su satisfacción y aseguró que el gesto formará parte de la "histórica generosidad olotense". Simon se fundó en 1916, tiene 12 fábricas en España y 13 más fuera de ella. Cuenta con 3.800 trabajadores y factura 345 millones de euros anuales.
Simon Holding dona... 1,2 millones € a Olot..., i despide als treballadors... | 05-07-2008 - 09:33:38 GMT 1 #
Simon Metalics: El principal centro de producción se encuentra en Olot Garrotxa (Girona):
El principal centro de producción se encuentra en Olot (Girona), donde las últimas tecnologías se ponen al servicio de nuestros clientes. 18.000 m² de avanzadas instalaciones y un cualificado equipo humano garantizan la máxima eficacia de proceso y calidad del producto final.
Simon Metalics cuenta con el respaldo de las implantaciones industriales de Simon Holding, presentes en los principales países con fuerte desarrollo industrial (China, India, Turquía, Marruecos, Brasil, México, Argentina, Rusia, Polonia).
Simon Metalics: El principal centro de producción se encuentra en Olot Garrotxa (Girona) | 05-07-2008 - 09:37:46 GMT 1 #
Why Did the Irish Reject Lisbon? An Analysis of Referendum Results
Raj Chari
ARI 69/2008 - 30/6/2008
Theme: This ARI looks at the referendum results and examines the different factors that help explain why the Irish electorate voted against the Lisbon Treaty on 12 June 2008.
Summary: The first part of this ARI considers the dynamics during the referendum campaign, which can be best described as a viciously ‘negative’ one by the ‘No’ side and a lacklustre, almost complacent one, by the ‘Yes’ side. It will demonstrate that polls throughout the campaign also indicated from the beginning that the ‘No’ side had gained momentum, even though a very large percentage of voters remained ‘Undecided’. Thereafter, it examines the results of the vote, highlighting that except for some affluent urban constituencies around Dublin, the rest of the country decisively voted ‘No’. An analysis of some of the different voting patterns found amongst the electorate is then made, based on a post-referendum Flash Eurobarometer survey conducted by Gallup, from 13 to 15 June. The conclusions of that survey and the examination of results by constituency underline that rural Ireland, manual workers, the youth and women voted against the Treaty.
Analysis
Dynamics During the Campaign
On 12 June 2008 Ireland voted on the Lisbon Treaty. It is the only country in the EU which took (and is scheduled to take) the question to the popular vote. It was forced to do so as a consequence of a 1987 Irish Supreme Court ruling that stated that major changes to European Community treaties require amendments to the Irish constitution.[1] These amendments must be approved by a popular vote in which Irish citizens –not all residents of Ireland even if they are from the EU– can vote.
Well before the votes had been cast, there was evidence of gloom. Even though the major parties in the coalition government -Fianna Fáil, the Progressive Democrats and the Green Party– and those that formed the main opposition –Fine Gael and Labour Party– all favoured the Lisbon Treaty, many organisations had held a very aggressive ‘No’ campaign. This included Sinn Fein as well as the organisation Libertas.
The ‘No’ campaigners effectively scared the public. Even though there was no basis for their slogans, they stated in well-orchestrated and displayed posters throughout the country that: abortion would be legalised by Lisbon; Ireland would not be able to maintain its military neutrality; there would be conscription into an EU military force; corporate taxes would increase; and Lisbon would result in the privatisation of education and health. Smacking of some pretentiousness, the ‘No’ side also tried to explain to the Irish that its electorate’s rejection of Lisbon would kill the Treaty and force the renegotiation of key points for Ireland. If politics does sometimes breed strange bedfellows, this referendum was a prime example of a coalition of left, centre and rightist organisations coming together and telling (at best) half-truths in order to prop up the ‘No’ vote.
On the other side, the ‘Yes’ campaigners did themselves no favour: they committed their own errors that resulted in the ‘No’ campaign gaining momentum throughout.
The first error was starting their campaign relatively late in the game, literally only a few weeks before the vote. Part of the reason for this was based on the resignation of the then Prime Minister (Taoiseach) Bertie Ahern. Although he led his Fianna Fáil party to election victory in 2007, he somewhat surprisingly announced in April 2008 his resignation, effective from 6 May 2008. Why? Certainly, by all accounts both domestically and internationally, Mr Ahern played a pivotal role during his tenure by helping to solve the troubles in Northern Ireland as well as leading the EU as its President when the Draft Constitution was agreed in 2004. Yet throughout the last year there were doubts about his personal and professional financial affairs. To be fair, Mr Ahern has never been proved guilty in a court of law of receiving illegal payments. However, he did make a television appearance before the 2007 general elections stating that while going through a divorce in the 1990s he received ‘dig-outs’ (or financial help) from friends, some of whom were also business leaders, opening doubts of whether or not there were conflicts of interest when he was a politician. Since then, the public scrutiny regarding his financial activities, demands for resignation from the opposition Fine Gael, as well as hounding by the media proved too much pressure for even the most seasoned of politicians to continue in power. It was only after 6 May that the new Prime Minister, Brian Cowen, would really start the ‘Yes’ campaign, long after the ‘No’ side, which had started making noise against the Treaty months before.
The second error of the ‘Yes’ side is that their campaign could be best described as ‘complacent’, incorrectly assuming that the ‘No’ side would not win. For example, instead of really explaining the issues of Lisbon, many of their posters simply consisted of faces of either TDs (lower house representatives) or opposition members, accompanied by an unintelligible ‘vote yes’ in the corner. Moreover, the ‘Yes’ campaign did not fully confront the half-truths of the ‘No’ side that were scaring the public.
Third was the apparent infighting at times, particularly when the Prime Minister, Brian Cowen, was portrayed as a bully telling opposition forces to ‘come in line’ and simply back the campaign which would be led by the government coalition.
Evolution of Opinion Polls Before 12 June
Given the above, the number of those who would have voted ‘Yes’ never really reached the maximum of 50%+1 needed for victory throughout the months and days before the vote. As seen in polls published by the Sunday Business Post, at no one time since January would more than 45% have actually voted ‘Yes’. In April, the ‘Yes’ side reached a low of 35%, but would slightly recover to 40% by May. At the end of May around a third of voters were still undecided.[2]
Days before the vote, the Sunday Business Post data showed that 42% claimed they would vote ‘Yes’, 39% claimed they would vote ‘No’ and a whopping 19% still remained undecided.[3] In fact, as captured by the European Commission’s Eurobarometer post-referendum survey in Ireland, 15% of the electorate actually made up their minds on the last day of the referendum.[4] The key, therefore, lay in switching the votes of the undecided voters, who remained a sizable share of the electorate.
Examining the Vote Results
The results of the vote show that 53.4% (752, 451 voters in total) voted against Lisbon, while 46.6% (862, 415) voted in favour. The raw vote difference between the two was slightly less than 110,000 voters.
When analysing the regional dynamics of the vote in more detail, 33 constituencies voted against Lisbon while only 10 of the 43 voted in favour.[5] Yet, many of these constituencies that voted in favour of Lisbon attained marginal victories, as seen in Carlow-Kilkenny, Clare, Dublin North and Dublin North Central. The only decisive areas of the ‘Yes’ side were in the affluent areas of Dublin South, Dublin South-East and Dun Laoghaire (situated in the southern part of Co. Dublin). In a nutshell, voters from rural constituencies and working class areas voted against the Treaty.
A significant observation is also seen in the turnout: before the vote it was largely expected that the higher the turnout, then the more likely it would be for the ‘Yes’ side to stand a better chance of winning. This is because in the first Nice Referendum in 2001 (henceforth, Nice I, when the Treaty was not approved) voter turnout was less than 35%. When the Second Nice Treaty (henceforth Nice II) referendum was held in 2002 and the Treaty was approved, the turnout was 49.47%. Taking the experience of Nice I and Nice II together, then, many logically concluded that if turnout was around Nice II levels, Lisbon would be approved. But this did not happen: somewhat surprisingly, despite the fact that turnout for Lisbon was actually higher than the levels of Nice II, at 53.1%, the ‘Yes’ side still lost. It is still significant to note, however, that almost one in two Irish voters abstained. As captured by Eurobarometer, the three main reasons for not voting in the referendum were: voters did not understand the issues raised by the referendum, they were too busy to vote and they felt they were not informed about the issues at stake.[6]
Why the Irish Voted as They Did
Given the above data, one may well ask why did the Irish from most areas of the country vote so decisively against the Treaty? In the EU Summit on 19 June, Brian Cowen told the Council that he was still not sure why the people voted ‘No’ and this must be analysed over the next months, hopefully before the next Summit in October.
One place to start looking might be the ‘Yes’ campaign itself. As discussed above, campaign dynamics show that the ‘Yes’ was late to start its campaign, gave a lacklustre performance, failed to fully confront the sometimes dogmatic positions of the ‘No’ side and did not present themselves as a united front throughout. Another reason for the debacle of the ‘Yes’ side is that only days before the vote, major political figures such as the EU Commissioner Charlie McCreavy and Brian Cowen himself admitted to not having read the Lisbon Treaty. This decreased the legitimacy of their campaign. Nor did other member states from the Union attempt to come to Dublin, give momentum to the ‘Yes’ campaign and show the Irish why they should vote ‘Yes’. This might explain why the ‘Yes’ side was unable to switch voter preference or credibly bring in the vote. All of these points are reflected in the Commission’s Eurobarometer survey, which highlighted that 68% of all voters thought the ‘No’ campaign was more convincing than the ‘Yes’ campaign, compared with the 15% who believed the ‘Yes’ campaign was better than the ‘No’.
It is also useful to ask what type of voters eventually supported the ‘No’ side. Eurobarometer data suggest that the following all voted against Lisbon:[7]
65% of all 18-24 year olds
56% of all women
58% of all unemployed
74% of all manual workers.
In contrast, 60% of all self-employed, 58% of all professionals and 66% of all senior managers voted ‘Yes’.
Of all voters who voted ‘No’, 76% thought that the Treaty could be renegotiated; 62% of all ‘Yes’ voters believed that a second Treaty could not be renegotiated.
Amongst the electorate there were many fundamental misunderstandings about what Lisbon was about: 22% of those who voted against Lisbon felt that they did not know enough about the Treaty and did not want to vote for something which they were unfamiliar with.[8]
Nevertheless, one may argue that at least four main issues emerged. Many young voters, a majority of whom voted against Lisbon, were concerned that Ireland would lose its foreign policy neutrality under Lisbon. Many rural voters, conservative by nature, were also concerned that Lisbon would change the restrictive abortion laws (and, as some in the ‘No’ campaign suggested, even legalise same-sex marriages). And many citizens in general, at a time when economic growth was slowing down and unemployment on the rise, were afraid that Lisbon would alter the nature of the Irish corporate tax structure (with fears that investment would decrease). Many were further concerned that Ireland would lose its Commissioner and power within the EU’s institutional structure. All of these points reinforce the idea that most voters did not completely read the document or fully understand what Lisbon was about.
Conclusions: This ARI has analysed developments surrounding the Irish referendum on the Lisbon Treaty. The campaign itself could be best understood as an aggressive one by the ‘No’ campaign and a lacklustre, if not complacent one, by the ‘Yes’ side. In terms of the overall results, it is significant to note that except for some affluent areas in Dublin, all other (mostly rural) constituencies voted decisively against Lisbon. Examining the socio-demographic profiles of voters, it can be seen that a majority of youth, women, unemployed and manual workers voted ‘No,’ while a majority of self-employed, professionals and senior managers voted ‘Yes’. Policy issues of major concern for those that voted ‘No’ included the maintenance of Irish foreign policy neutrality, the continuation of Ireland’s corporate tax structure and the preservation of the EU’s institutional structures which guarantee a strong voice for Ireland.
Raj Chari
Senior Lecturer in Political Science, Trinity College Dublin
--------------------------------------------------------------------------------
[1] For a discussion on why referendums are held in Ireland when constitutional changes take place, see http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1125246.
[2] For a graphical analysis of the evolution of the vote between January 2008 and May 2008 see www.falternativas.org/en/content/download/12016/367871/version/3/file/87_Irish_referendum.pdf.
[3] http://www.sbpost.ie/post/pages/p/story.aspx-qqqt=NEWS+FEATURES-qqqs=news-qqqid=33568-qqqx=1.asp.
[4] European Commission, Post Referendum Survey in Ireland, 18/VI/2008, p. 4. This is a Flash Eurobarometer survey, conducted by Gallup from 13 to 15 June, at the request of the EU Representation in Ireland. Altogether, a randomly selected 2,000 respondents, aged 18 and older, were interviewed by telephone. The survey can be found at http://ec.europa.eu/public_opinion/flash/fl_245_en.pdf.
[5] For a breakdown of data according to the different constituencies see http://electionsireland.org/results/referendum/refresult.cfm?ref=2008R.
[6] European Commission, op. cit., p. 3.
[7] European Commission, op. cit., p. 6.
[8] European Commission, op. cit., p. 8.
Why Did the Irish Reject Lisbon? An Analysis of Referendum Results | 10-07-2008 - 19:13:36 GMT 1 #
Empresa Ganadora:
SIMON, S.A.
Su origen se sitúa en la ciudad de Olot, donde Arturo Simón fundó en el año 1916 un pequeño taller.
Simon es líder destacado en el mercado nacional de pequeño material eléctrico. Además, dentro de la evolución de la tecnología, Simon ha sido pionera en el desarrollo de sistemas de control inteligente para el hogar, -domótica-, realizando una importante aportación al confort y seguridad de las viviendas.
El Premio Príncipe Felipe a la Competitividad Empresarial – Gran Empresa, fue concedido a la empresa SIMON, S.A. “Por su esfuerzo continuado en adquirir cada vez más presencia a nivel internacional, abarcando en la actualidad a más de cincuenta países. Asimismo, se valora su compromiso con el diseño de alta calidad dentro de su mercado de material eléctrico. Debe resaltarse también su destacadísima evolución en actividades de investigación y desarrollo tecnológico en los últimos años, con incrementos sensibles en los recursos, tanto humanos como económicos, destinados a esta faceta. Y por último, es importante también destacar su política eficaz de recursos humanos con un alto número de planes de formación y una activa participación de los trabajadores en la planificación de los objetivos empresariales”.
Empresa Ganadora: SIMON, S.A. Premio Príncipe Felipe | 10-07-2008 - 21:17:08 GMT 1 #
Simon Holding: Manifestació dels treballadors del grup de material eléctric Simón (Ero) es manifestaran demà a partir de les 12 del migdia pels carrers d'Olot Garrotxa en protesta per l'expedient de regulació d'ocu pació (€RO) que 1'empresa ha presentat al Departament de Treball i que preveu l' acomi adament de 80 treballadors de la planta de Sancho de Ávila (Vil.la Olimpica Poblenou, Districte X, Sant Marti de Provençals), a Barcelona.
En el comunicat presentat per Simon Holding
al Departament de Tre ball, l'empresa allega que la producció ha patit un descens de més del 30% i que es fa necessari afrontar "l'impacte derivat de la reestructuració que está patint el sector de la construcció a Catalunya". Per al Comité d'Empresa, 1'ERO és un "frau", l'empresa está aprofitant la si tuació económica actual per fer temps que planeja, que és mou re la producció cap a les plantes d'Olot i Riudellots de la Selva, deixant Barcelona "sense res". La planta de Sancho de Ávila (@22) compta actualment amb 147 treballadors. El grup de material eléctric té altres plantes de producció, distribuídes a Olot, Riudellots de la Selva, Cano velles i el carrer Diputació de Barcelona. A principis d'any 1'empresa va engegar un seguit de prejubilacions i baixes in centivades a les quals ja s'han acollit més d'un centenar de treballadors.
A més de la manifestació pre vista a Olot, la plantilla també té previst concentrar-se el dilluns día 14-07-2008 al matí davant la seu del Departament de Treball, al car rer Sepúlveda de Barcelona.
Simon Holding: Manifestació dels treballadors del grup de material eléctric Simón (Ero) | 12-07-2008 - 19:06:52 GMT 1 #
Els treballadors del grup Simon de la Planta de Sancho d'Àvila de Barcelona es van manifestar pels carrers d'Olot.
La protesta va sortir del passeig de Barcelona, va pujar pel carrer Sant Rafel, es va endinsar pel carrer Major i va acabar al passeig d'en Blai amb gran aldarull de consignes, xiulets i fresses metàl·liques.
El motiu de la protesta era expressar la disconformitat amb l'expedient de regulacio d'ocupació (ERO) que l'empresa ha presentat al Departament de Treball. La negociació per l'ERO la porta el gavinet d'advocats Col.lectiu Ronda de Barcelona. El delegat de Comisions Obreres , a les Comarques Gironines, Josep Serra, va indicar, que entre els treballadors afectats hi ha membres del seu sindicat i que, per tant, CCOO també vol participar a les negociacions.
En aquest sentit, Serra va qualificar de precipitades les mobilitzacions. També va dir que Comisions no hi està d'acord. Serra va qualificar de contraproduent la manifestació als carrers d'Olot pel fet que les negociacions es troben en una fase inicial del procés.
Segons va explicar, el president del Comitè d'Empresa de Sancho d'Àvila, Juan Gómez, el motiu del desplaçament dels manifestants a Olot va ser sensibilitzar de la situació els membres de la família propietària que resideixen a Olot. Segons Gómez, fa temps que notaven un desviament de la producció envers les plantes de Riudellots, d'Olot i a empreses subcontractades. Per a Gómez l'empresa aprofita la situació de crisi per tancar la planta de Sancho d'Àvila. L'expedient preveu l'acomiadament de 80 de les 149 persones que hi treballen.
El grup de material elèctric, a més de tenir-ne a Sancho d'Àvila, té plantes de producció a Olot, Riudellots de la Selva, Canovelles i al carrer Diputació de Barcelona (Mexic). En el comunicat presentat per Simon al Departament de Treball, l'empresa al·lega que la producció ha patit un descens de més del 30% de la demanda i ha d'afrontar la crisi.
Simon Holding dona... 1,2 millones € a l´Ajuntament d´Olot..., i despide als treballadors
Simon Holding S.A.: Expedient de regulacio de ocupació (ERO) | 13-07-2008 - 09:01:48 GMT 1 #
Treballadors de Simon es manifesten a Olot Garrotxa:
Uns 130 treballadors de la planta que el fabricant de material elèctric Simon té al carrer Sancho d'Àvila de Barcelona es van manifestar ahir pels carrers cèntrics d'Olot en protesta per l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que des del dia 1 d'aquest mes ha presentat l'empresa per acomiadar 80 dels 149 treballadors d'aquesta planta. Segons fonts del comitè d'empresa –format per sis delegats de CCOO i un de la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya–, la companyia de petit material elèctric aprofita la repercussió de la crisi en el sector de la construcció per imposar una estratègia que rau en l'externalització de treballs i la subcontractació de feines de les factories de Barcelona –Simon té en aquesta ciutat una planta al carrer Sancho d'Àvila i una altra al carrer Diputació– i buidar-les de producció. Els treballadors estimen que la crisi és real i consideren assumibles els seus efectes, però qüestionen el pla de viabilitat de l'empresa i el qualifiquen d'«irrisori», perquè esdevé més que res «un pla de tancament, sense objectius», segons els sindicats. Els empleats d'aquesta planta en concret es dediquen a la injecció i compressió dins el procés de transformació del plàstic per al material elèctric.
Els més de cent treballadors, que es van desplaçar a Olot en autocars i cotxes particulars, es van concentrar a la plaça Clarà i van circular pels carrers cèntrics de la població (carrer Sant Esteve, carrer i plaça Major, entre d'altres) fent molt soroll, amb samarretes pintades amb eslògans que denunciaven la seva situació laboral. Els treballadors preveuen mantenir la seva protesta i demà, dilluns, es manifestaran davant la seu del Departament de Treball, al carrer Sepúlveda de Barcelona, provinents en processó de la plaça Universitat.
El Punt
Treballadors de Simon es manifesten a Olot Garrotxa | 13-07-2008 - 10:06:49 GMT 1 #
La plantilla de Simon es concentra davant la seu del Departament de Treball:
Desenes de treballadors de les instal·lacions que l'empresa de components elèctrics Simon té a Barcelona es van concentrar ahir davant la seu del Departament de Treball, al carrer de Sepúlveda, per denunciar que l'expedient «està provocat principalment per l'externalització de la producció del centre, que es fa des de fa alguns anys». Segons el comitè d'empresa, Simon «subcontracta a petits tallers, als quals explota, perquè el poderós imposa el preu». La plantilla es va manifestar dissabte passat pels carrers d'Olot i la setmana passada també va fer concentracions de protesta davant la planta, a Sancho d'Àvila.
La plantilla de Simon es concentra davant la seu del Departament de Treball | 15-07-2008 - 06:21:55 GMT 1 #
Comunicat de la plantilla de SIMÓN: Contra el despido de 80 trabajadores de SIMON S.A.
La empresa SIMON,S.A. ha presentado un expediente de regulación de empleo. que afecta a 80 trabajadores, del total de 149 que trabajan en el centro situado en la calle Sancho de Avila de Barcelona.
Los trabajadores estamos totalmente en desacuerdo con este expediente, por considerar que está provocado principalmente por la externalización de la producción del centro, que se lleva a cabo desde hace un tiempo, con el objetivo de reducir costes a cambio de generar empleo precario y salarios de miseria.
La empresa quiere aprovechar estos momentos de crisis del sector de la construcción, para deshacerse de una plantilla que, en su mayoria, tiene una antigüedad de entre 30 y 40 años, y cumplir su objetivo de cerrar sus centros en Barcelona.
SIMON,S.A. es una empresa que pertenece a SIMON HOLDING, empresa catalana que se está expandiendo por todo el mundo, deslocalizando el trabajo de sus centros en Catalunya y abriendo otros en paises como China, Marruecos, Polonia e India. Aunque sus argumentos son los de abrir nuevos mercados, en realidad su único objetivo es aumentar sus beneficios, sin ningún escrúpulo, a costa de la sobreexplotación de los trabajadores de esos paises.
Julio de 2008.
Comunicat de la plantilla de SIMÓN: Contra el despido de 80 trabajadores de SIMON S.A. | 20-07-2008 - 12:30:07 GMT 1 #
Un interruptor Simon está formado por multitud de pequeñas piezas metálicas y de plástico, aunque no lo parezca. Sólo quedan a la vista las más aparentes, pero el hecho de accionarlo y de que se active la luz o funcione correctamente la persiana supone un entramado de conexiones internas que esconden una tecnología desarrollada por la propia empresa a lo largo de 90 años. La compañía fundada por Arturo Simón Vibet, lampista de profesión, inició su actividad en 1916 fabricando portalámparas.
La escasez de material eléctrico provocada por la Primera Guerra Mundial en toda Europa animó a Arturo Simón a trabajar en el primer taller, que amplió sucesivamente. Actualmente, el departamento de investigación (I+D) cuenta con una plantilla de 150 personas, el 10% de la plantilla. Y precisamente, lo más llamativo de Simon es la experiencia de tantos años, al compás del desarrollo de la electrificación del país, combinada con una estrategia de producción integral.
Simon Holding, dedicada a la fabricación de pequeño material eléctrico y productos de iluminación, cuenta con un total de 22 fábricas, la mitad en España. En la más emblemática de ellas, ubicada en Olot (Gerona), la compañía sigue fabricando todo el proceso de manufactura de un interruptor: desde los tornillos y su galvanizado hasta el tratamiento de la materia prima plástica para reducir el nivel de humedad, pasando por la estampación de las piezas metálicas y plásticas. Mientras la competencia, especialmente grandes multinacionales (ABB, Schneider, Legrand, etc.), han emprendido hace años un sostenido y silencioso plan de deslocalización fuera de España y externalización de servicios para reducir costes. La competencia de productos a bajo coste proveniente de países asiáticos es elevada y progresa exponencialmente, aunque quizá las copias y falsificaciones suponen un problema mayor, comenta el director general, Xavier Torra.
La tentación de abandonar progresivamente la producción en España es creciente, también en este sector. Sin embargo, y por el momento, Simon no sólo ha descartado desprenderse de procesos fabriles en España, sino que ahora ha emprendido una nueva inversión en la factoría de componentes de Olot, con el objetivo de cerrar el círculo y añadir el paso final de producción con el ensamblaje de los interruptores, el producto acabado. Hasta ahora, este centro sólo producía los componentes, que se enviaban al resto de factorías españolas. Pero con la nueva inversión 'controlamos todo el proceso de calidad del producto, además de reducir el tráfico de camiones de material hacia las otras factorías, aumentando la eficiencia interna', señala el director de la factoría, Carles Macias. Además, la compañía también aumenta el nivel de verticalización de la fabricación. Este proyecto, del que se está acabando de instalar la maquinaria, se ha realizado sin ampliar la superficie de fabricación, sólo sustituyendo maquinaria antigua. Esta inversión no es la única. También se prevé terminar en breve la construcción de un nuevo centro de producción en Riudellots de La Selva (Gerona), que tendrá una plantilla de 200 personas y sustituirá la factoría del centro urbano de la capital gerundense. La modernización y el aumento de los niveles de producción en España también han generado reestructuraciones, como la emprendida en Castellbisbal (Barcelona), que ha concluido con el cierre de un pequeño centro de producción que había reducido poco a poco su carga de trabajo y en el que sólo quedaban 12 personas.
Centro de distribución
No funcionó el proyecto de creación de un parque empresarial en Lliçà de Vall (Barcelona) por problemas urbanísticos. Además, la compañía también crece corporativamente. La filial de iluminación para vías públicas IEP construye actualmente un nuevo edificio de oficinas en Barcelona, que consta de unas inversiones de 7,2 millones. Finalmente, la compañía busca la ubicación de un gran centro de distribución, que podría instalarse fuera de Cataluña, por la carestía del suelo en esta comunidad.
La modernización de las instalaciones y fábricas españolas no significa que Simon haya renunciado a la internacionalización. Al contrario, la elevada cuota de mercado del 45% que mantiene en España ya obligó en 1997 a iniciar un plan de implantación internacional, que empezó con una fábrica en Marruecos, país en el que ya cuenta actualmente con una cuota de mercado de más del 30%. Este proceso ha supuesto que con el último proyecto Simon contará con un total de 12 plantas en el extranjero. A la próxima inauguración de un centro en Rusia, habrá que añadir el desarrollo, de la mano del socio local Indo Asian, de una factoría en India, a través de una sociedad mixta, para la fabricación y comercialización de pequeño material eléctrico en el país asiático. Xavier Torra asegura que 'la planta abastecerá el mercado local hindú. India, con crecimientos anuales del PIB del 9%, justifica por sí misma la producción propia. No construimos factorías para exportar a otros países'.
Gestión. La cuarta generación al poder
Algunas de las primeras máquinas que utilizó la empresa se han instalado en el vestíbulo de la factoría de Olot. Unos paneles históricos completan la historia de la empresa, que acaba de incorporar la cuarta generación (miembros de la familia Simón de edades entre 37 y 40 años) al consejo de administración. No existe un protocolo familiar como tal, pero sí la intención de que los miembros de la familia se jubilen a los 65 años.
De las siete ramas familiares de la familia propietaria, cuatro están ahora en el consejo. Desde hace muchos años, los Simón han tenido claro que la gestión de la empresa debe ser flexible, pero independiente. Xavier Torra es el director general y el artífice del crecimiento del grupo.
Arturo Simón Vibet, lampista de profesión..., 22 fábricas más emblemática de ellas, ubicada en Olot Garrotxa (Gerona | 23-07-2008 - 14:58:46 GMT 1 #
Garrotxa: Greenpeace es manifesta a Olot
Una manifestació de 60 joves d'edats compreses entre els 14 i els 17 anys, vinculats a Greenpeace, va recórrer ahir al matí els principals carrers de la ciutat. Els manifestants anaven disfressats i cridaven consignes a favor de les energies renovables i la reducció del consum innecessari. La marxa va culminar al Firal, on es van fer un seguit d'activitats de sensibilització; jocs educatius, tallers, una degustació de cuina solar i una taula informativa.
Els joves, que estan allotjats a l'alberg Mas Franch de Sant Feliu de Pallerols, cada any passen l'estiu a un indret diferent de l'Estat espanyol i enguany han escollit la Garrotxa per les seves característiques vulcàniques i per alhora ?reivindicar els seus convenciments naturalistes. Els joves sostenen que les energies fòssils són destructives i inviables per al planeta, i que s'han de substituir per energies renovables per combatir el canvi climàtic. Segons la responsable de premsa del campament Marta Sanroman, Girona té un gran potencial d'energies renovables, especialment l'eòlica marina. Sanroman, va destacar la força geotèrmica que es desprèn del seu origen volcànic. (Vall del Llierca)
Garrotxa: Greenpeace es manifesta a Olot | 29-07-2008 - 06:18:15 GMT 1 #
Veïns del Firalet de Olot Garrotxa es mobilitzaran:
Després de gairebé dos anys sense poder creuar el passeig i veient com els comerços perden clients a causa de la tanca perimetral de les obres del Firalet, els veïns d'aquesta part del centre d'Olot van anunciar ahir que, si demà no es retira aquesta barrera, portaran a terme «les accions judicials oportunes i mobilitzacions al carrer». L'alcalde, Lluís Sacrest, assegura que té el compromís del representant de les constructores de les obres que aquesta setmana es retiraran les tanques.
La polèmica tanca correspon a les obres de construcció de l'aparcament subterrani, iniciades al setembre del 2006. La previsió era que estiguessin enllestides a principis del 2008, però tot just ara estan a punt d'acabar. Segons l'associació de veïns del Firalet –en fase de constitució–, la presència de la tanca els obliga sovint a donar molta volta per entrar o sortir de casa seva i, en el cas dels establiments comercials, els està fent perdre clients. Si bé s'havien fet a la idea que era una molèstia inevitable, la paciència se'ls està esgotant perquè les obres s'han retardat molt. «Fa prop de dos anys que estem així», es lamentava ahir Joan Asperó, portaveu del col·lectiu. Arran de les seves queixes, l'Ajuntament es va comprometre que les tanques s'haurien retirat abans de finals de juliol. «Si l'Ajuntament no compleix la paraula donada als veïns a l'última reunió –van amenaçar ahir els afectats- els veïns ens reservem portar a terme les accions judicials oportunes i mobilitzacions al carrer».
En aquest tema, a l'Ajuntament li correspon l'incòmode paper de ser el responsable de les obres davant dels veïns però estar supeditat a que les empreses constructores de l'aparcament compleixin els terminis. L'alcalde, Lluís Sacrest (PSC) va assegurar ahir que, dilluns, el representant de la UTE (unió temporal d'empreses) que construeix el pàrquing, l'empresari Tomàs Feliu, es va comprometre que divendres ja no hi haurien les tanques. «Ens havien dit que les traurien al juny, i espero que per fi compleixin. Si no, els obrirem un expedient de seguida», va dir Sacrest.
Veïns del Firalet de Olot Garrotxa es mobilitzaran | 30-07-2008 - 08:24:57 GMT 1 #
BOP de Girona núm. 147 - 31 de juliol de 2008, Núm. 10039 AJUNTAMENT D’OLOT
Edicte de notificació de sancions multas
Atès que ha estat impossible la notificació de les sancions que es detallen en fulls annexos les quals van estar degudament aprovades per Decret
d’Alcaldia (bé sigui per tractar-se de titulars desconeguts, amb domicili desconegut o bé intentada la notificació per 2 vegades, no s’ha pogut
practicar), es publiquen ara al BOP, de conformitat amb el que disposa l’article 59.5 de la Llei de procediment administratiu.
Contra aquesta resolució, que és definitiva en via administrativa, podeu interposar davant l’Ajuntament, en el termini d’un mes, un recurs de
reposició, previ al contenciós-administratiu. En aquest cas, no podeu interposar recurs contenciós-administratiu fins que aquell hagi estat resolt
expressament o s’hagi produït una presumpta desestimació per haver transcorregut un mes sense resolució expressa. El termini per interposar recurs
contenciós-administratiu serà de dos mesos comptats a partir del dia següent al de la data de notificació de l’acte, si fos exprés, i, si no ho fos, el
termini serà de sis mesos comptats a partir del dia següent de la data en què es produeixi l’acte presumpte.
En cas d’optar per la interposició directa al Tribunal Contenciós, cal presentar el recurs davant el Jutjat Contenciós-administratiu de Girona o davant
el Jutjat Contenciós-administratiu que correspongui al vostre domicili, dins el termini de dos mesos, comptats a partir del dia següent en què rebeu
aquesta notificació.
No obstant això, si ho estimeu convenient, podeu interposar qualsevol altre recurs que cregueu oportú.
Podeu satisfer la multa en el termini d’un mes i quinze dies hàbils a les oficines de RECAPTACIÓ de l’Ajuntament d’Olot (pg. Bisbe Guillamet,10
1ª planta) següents a la notificació d’aquesta resolució. Transcorregut aquest termini sense fer efectiu el deute, s’exigirà per via executiva, amb un
recàrrec de constrenyiment del 20% i, si s’escau, els corresponents interessos de demora.
Olot, 18 de juliol de 2008
Lluís Sacrest i Villegas
Alcalde
Expedient Infractor Nom Matricula Infracció DATA Hora Carrer Num. Import
0801004931 43628956A ABULI CANAL, RUT GI001933 BB 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 10/04/2008 10:22 PG BLAY 0019 30,00
0801003360 B17631672 AIGA VEINTIUNO SL 002648FGL 19 2 00 OR.CIR.13/04/00 07/03/2008 12:18 PL CARME 0001 15,00
0800002201 43633816X ALONSO CARRERAS, PAU 002610DWK 15 17 00 OR.CIR.13/04/00 29/04/2008 16:29 C PERE LLOSAS 0000 50,00
0800001704 40347743Q ANGLADA CURTO, BIBIANA 004897DNC 15 17 00 OR.CIR.13/04/00 02/04/2008 11:15 C ESTEVE CASTELL 0000 50,00
0801002025 33955448L ARGUELLES ARCARONS, BIBIANA B 001640 NH 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 12/02/2008 09:39 PL PALAU 0015 30,00
0801004803 52193617Q BARRAGAN CONTRERA, DOLORES GI001102 BM 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 14/04/2008 10:18 PL CARME 0001 30,00
0800001988 90002480F BASAGAÑA CUENCA, ANNABEL 007402DDG 15 17 00 OR.CIR.13/04/00 16/04/2008 10:05 C VALLS NOUS 0001 50,00
0800001655 X4147570A BERNAL RODRIGUEZ, RUTH ZARY GI001846 AC 15 1a 00 OR.CIR.13/04/00 31/03/2008 08:33 C SANT RAFEL 0000 50,00
0801003372 36903000Y BIETO COSTA, ANTONIA B 001748 KH 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 07/03/2008 18:45 PL CARME 0001 30,00
0801003616 36903000Y BIETO COSTA, ANTONIA B 001748 KH 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 12/03/2008 18:31 C ESGLEIERS 0005 30,00
0801003601 36903000Y BIETO COSTA, ANTONIA B 001748 KH 19 2 00 OR.CIR.13/04/00 12/03/2008 11:54 C ESGLEIERS 0005 15,00
0801004825 43626745T BONAMAISO CRESPO, TERESA 004148CHG 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 09/04/2008 17:05 PG BLAY 0043 30,00
0801005411 B17645961 CABALLERIA TRADUCCIONS AUTO ED 004795FCH 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 16/04/2008 09:55 PL PALAU 0012 30,00
0800002128 A17098021 CARLES FONTFREDA SA GI006569 BP 37 00 00 OR.CIR.13/04/00 24/04/2008 09:28 C DOCTOR FABREGA 0000 40,00
0800001816 77899768X CASALS COMA, JOSEP 008046DFF 15 13 00 OR.CIR.13/04/00 08/04/2008 14:46 PL CATALUNYA 0000 60,00
0801003024 40273661V CASAS BOSCH, JAUME 008461FLY 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 27/02/2008 19:30 C PARE ROCA 0006 30,00
0801004790 33935570J CASELLAS SERRA, JOSE GI003951 BH 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 10/04/2008 18:19 PG BLAY 0034 30,00
0800002080 43635544J CHAOUI FALCHOU, YAMINA GI004182 BS 15 1a 00 OR.CIR.13/04/00 22/04/2008 21:23 PL MAJOR 0000 50,00
0801003896 40449316K CHISVERT BECH, DANIEL GI009761 AZ 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 14/03/2008 17:37 PL CARME 0001 30,00
0800001858 25332261S CIVICO DIAZ, FRANCISCO 009074FDR 18 2 00 RGC (RD 1428/2003 11/04/2008 13:08 AV CASTELLA-LLEO 0000 90,00
0801005287 B17082777 COMERCIAL SANIMAT SL 000840CPP 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 18/04/2008 10:47 PL CARME 0001 30,00
0801005702 B17082777 COMERCIAL SANIMAT SL 000840CPP 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 23/04/2008 11:28 PL CARME 0001 30,00
0800001724 B17130691 CONSTRUCCIONS SANT JOAN SL 008967BLY 15 2b 00 OR.CIR.13/04/00 03/04/2008 09:50 C DOCTOR FABREGA 0000 50,00 €
0801005788 B17130691 CONSTRUCCIONS SANT JOAN SL 007617FNG 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 24/04/2008 10:24 PL CATALUNYA 0015 30,00
0801005744 B17130691 CONSTRUCCIONS SANT JOAN SL 007617FNG 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 24/04/2008 18:13 C ESGLEIERS 0001 30,00
0801004927 B17484759 CUROS-ESPIGULE SL 004293DTP 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 14/04/2008 19:42 PL CATALUNYA 0014 30,00
0800001825 X3751908X DAHMAN, HICHAM B 003466 UF 15 3b 00 OR.CIR.13/04/00 08/04/2008 12:03 C SANT ESTEVE 0000 120,00
0801004774 X7897106X DE JESUS COSTA, PAULO ANTONIO 007282FPH 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 08/04/2008 17:10 C FONTANELLA 0008 30,00
0801004795 X1794795J DERRAZ, YASSIN 003330FCD 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 11/04/2008 10:13 C ESGLEIERS 0001 30,00
0801005042 X1794795J DERRAZ, YASSIN 003330FCD 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 14/04/2008 17:17 PL CARME 0001 30,00
0801005085 40352840F DILME MARSANS, LAURA 006304DJT 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 19/04/2008 11:48 PL CARME 0001 30,00
0800002214 B17207002 DISTRIBUCIONS J.FERRER SL 001790DSR 15 17 00 OR.CIR.13/04/00 05/05/2008 17:45 PG BLAY 0000 50,00
0800001776 46671759K FEU GELIS, JOSE 006951DHY 15 17 00 OR.CIR.13/04/00 07/04/2008 17:13 C BOFILL I MATAS 0000 50,00
0800001826 47152814P FONT CAÑO, GREGORI GI002687 BC 15 13 00 OR.CIR.13/04/00 09/04/2008 11:30 C BOLOS 0000 60,00
0801003689 46672312E FONT FARRES, JORGE GI001376 U 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 15/03/2008 18:51 PG BLAY 0049 30,00
0801005740 A17013244 GARAGE PLANA SA GI008317 BS 19 2 00 OR.CIR.13/04/00 24/04/2008 12:41 PG BLAY 0017 15,00
0801005254 77916248E GARCIA ARRABAL, JUAN CARLOS 001839BTC 19 2 00 OR.CIR.13/04/00 15/04/2008 11:03 C BOLOS 0001 15,00
0801004865 40285952A GARCIA RAIGON, MARIA 008308FRX 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 12/04/2008 11:22 PG BLAY 0008 30,00
0801005701 40433157P GELI PONS, ANA 005745FZV 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 23/04/2008 11:25 PL CARME 0001 30,00
0801004804 39328399D GONZALEZ ACUÑA, JOSE GI007817 AT 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 14/04/2008 10:27 PL CARME 0001 30,00
0801004944 B63047229 GOVAQ CONSULTORIA I GESTIO 008662DTB 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 10/04/2008 18:00 PL PALAU 0012 30,00
0801004991 43631760R GUERRA CASADO, SERGIO GI008689 AW 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 12/04/2008 10:12 PL CATALUNYA 0015 30,00
0800001995 B17086471 HERMANOS CUMBRIU SL 007580DKT 15 6 00 OR.CIR.13/04/00 17/04/2008 10:53 C DOCTOR FABREGA 0000 60,00
0801005094 77888754J HOSTA BABURES, ANA MARIA GI001616 AP 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 19/04/2008 17:35 C SERRA I GINEST 0015 30,00
0801005866 77888754J HOSTA BABURES, ANA MARIA GI001616 AP 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 26/04/2008 11:37 C VALLS NOUS 0001 30,00
0801005875 77888754J HOSTA BABURES, ANA MARIA GI001616 AP 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 26/04/2008 17:11 C VALLS NOUS 0001 30,00
0801005316 40321803C IBARS CASAS, NURIA GI003283 BM 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 19/04/2008 10:11 PL CLARA 0009 30,00
0800002048 B17864851 IKERAI INSTAL·LACIONS SL 001135DTY 15 2b 00 OR.CIR.13/04/00 21/04/2008 09:48 C SANT FRANCESC 0001 50,00
0801004157 B17731076 INDOPLAST SL 007792FZZ 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 25/03/2008 11:13 PG BLAY 0006 30,00
0801004017 B17731076 INDOPLAST SL 007792FZZ 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 25/03/2008 17:59 C PARE ROCA 0008 30,00
0800001967 B17731076 INDOPLAST SL 007792FZZ 15 13 00 OR.CIR.13/04/00 16/04/2008 21:20 C RICARD JORDA, 0000 60,00
0800002057 B17731076 INDOPLAST SL 007792FZZ 15 2b 00 OR.CIR.13/04/00 21/04/2008 10:25 PL CATALUNYA 0000 50,00
0800002219 B17892290 INTER COMALIN SL 001829DYL 15 17 00 OR.CIR.13/04/00 02/05/2008 12:51 C DOCTOR FABREGA 0000 50,00
0800001961 B17236613 J.JUANOLA SL GI008302 BL 15 17 00 OR.CIR.13/04/00 16/04/2008 17:26 C DOCTOR FABREGA 0000 50,00
0801005073 77916704H JOFRE PARAROLS, IMMA 002238CXV 19 2 00 OR.CIR.13/04/00 17/04/2008 19:20 C VALLS NOUS 0003 15,00
0800001924 43635194P JUVANTENY REIXACH, OLIVIA C 000319BTJ 152 R10100 RGC ( RD 1428/200 14/04/2008 17:40 RD FLUVIA 0000 48,00
0800001917 X2732085F KOULIBALY, MOUSSA GI005244 AH 28 00 00 OR.CIR.13/04/00 14/04/2008 18:20 C MESTRE TURINA 0021 150,00
0800002081 X2152529M KUMAR, KULWINDER 000179CDX 15 17 00 OR.CIR.13/04/00 22/04/2008 21:15 C DOCTOR FABREGA 0000 50,00
0801003919 77906232B LLACH VILALTA, RITA 000468CGK 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 15/03/2008 10:31 C JOAQUIM VAYRED 0005 30,00
0801003932 77906232B LLACH VILALTA, RITA 000468CGK 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 15/03/2008 17:11 C JOAQUIM VAYRED 0005 30,00
0801004860 46670372Z LLAGOSTERA BERGA, MARIA CARMEN 009042BWK 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 12/04/2008 11:06 PG BLAY 0025 30,00
0801005438 40283996W LOMAS ESPONELLA, ANA 007210BXN 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 16/04/2008 19:19 C VALLS NOUS 0008 30,00
0801005711 40283996W LOMAS ESPONELLA, ANA 007210BXN 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 23/04/2008 12:22 PL CATALUNYA 0017 30,00
0801004149 40423758Q MEDINILLA GARCIA, Mª DEL CARME GI001371 BD 19 2 00 OR.CIR.13/04/00 31/03/2008 12:24 C VALLS NOUS 0017 15,00
0801004153 29796263Q MERCADER LARIOS, VICTORIA AURO GI001101 AJ 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 25/03/2008 10:12 PL PALAU 0015 30,00
0801005043 52208364C MOJEDA GOMEZ, AUXILIADORA 008531FNT 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 14/04/2008 17:28 C ESGLEIERS 0001 30,00
0800002309 37380354H MOLINA CELEMIN, SAUL 004323CDG 15 17 00 OR.CIR.13/04/00 05/05/2008 11:06 C VERGE DEL PORT 0000 50,00
0801004755 43631185R MUÑOZ SUÑER, MARC 007897BGW 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 07/04/2008 19:46 PL CARME 0001 30,00
0801004978 46673356P MURO RUEDA, MARIA ESTER 007231FJG 19 2 00 OR.CIR.13/04/00 11/04/2008 11:34 C PARE ROCA 0006 15,00
0801005749 40274935A OLIVE GILI, MA ROSA GI003646 AW 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 24/04/2008 18:52 C SERRA I GINEST 0017 30,00
0801005868 40248624G OLIVET BRETXA, LLUIS GI008069 I 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 26/04/2008 12:02 C ESGLEIERS 0005 30,00
0801004404 40602900B ORRIOLS ROQUE, MARIA GI008415 AU 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 01/04/2008 16:51 C BOLOS 0012 30,00
0800001877 77893196Q PEREZ PLANA, MARIA ANGELES 003485FTC 15 10 00 OR.CIR.13/04/00 12/04/2008 20:25 C FONTANELLA 0003 50,00
0800002200 40252520J PLANELLA JUNCA, FRANCESC 002330DCL 15 17 00 OR.CIR.13/04/00 29/04/2008 11:55 C DOCTOR FABREGA 0000 50,00
0801003873 77895418F PONT COMELLAS, CONCEPCION 002661FNF 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 13/03/2008 19:08 C JOAQUIM VAYRED 0006 30,00
0800001667 43518191Y RIBERA MORALES, JAVIER 009896CDM 18 2 00 RGC (RD 1428/2003 31/03/2008 11:45 AV SANT JORDI 0022 90,00
0801002317 40266011A RIEMBAU FERRER, LLUIS GI006952 AP 19 2 00 OR.CIR.13/04/00 19/02/2008 18:41 C PARE ROCA 0004 15,00
0801004492 10849249B RODRIGUEZ TARNO, PABLO ISIDORO 004824FPW 19 2 00 OR.CIR.13/04/00 03/04/2008 12:09 PG BLAY 0040 15,00
0801002539 X6352642L ROJAS FLORES, EDITHZABETH GI006585 AW 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 20/02/2008 17:05 PG BLAY 0019 30,00
0801005192 40354544D RUIZ DEL POZO, MONICA 008607CLC 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 18/04/2008 17:34 C PARE ROCA 0008 30,00
0801005222 40354544D RUIZ DEL POZO, MONICA 008607CLC 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 22/04/2008 09:25 PG BLAY 0017 30,00
0801005905 40354544D RUIZ DEL POZO, MONICA 008607CLC 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 28/04/2008 09:42 PL CATALUNYA 0015 30,00
0800002314 40354544D RUIZ DEL POZO, MONICA 008607CLC 15 17 00 OR.CIR.13/04/00 05/05/2008 11:58 C PARE ROCA 0002 50,00
0801005201 46672013E SALA SURIÑACH, SANTIAGO 001198CKW 19 2 00 OR.CIR.13/04/00 18/04/2008 19:15 PL CATALUNYA 0015 15,00
0801003123 43674945S SALMERON FONT, JAUME 003819CPD 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 29/02/2008 11:53 PL CLARA 0009 30,00
0800001455 37262898T SALVADO VAZQUEZ, JOSEP 000920DPW 15 16 00 OR.CIR.13/04/00 17/03/2008 11:23 C ANTONI LLOPIS 0000 60,00
0801004696 77916349P SEGOVIA ESPARCIA, ANSCARI 003435DRH 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 03/04/2008 18:21 PG BLAY 0006 30,00
0801004520 77916349P SEGOVIA ESPARCIA, ANSCARI 003435DRH 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 08/04/2008 17:29 PG BLAY 0006 30,00
0800002370 77917899V TANE BRITO, VICTOR B 009021 VY 15 23 00 OR.CIR.13/04/00 07/05/2008 10:36 C JOAQUIM VAYRED 0012 50,00
0801004874 40320706G TORRES GARCIA, TRINIDAD B 004376 VK 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 12/04/2008 17:04 PL CARME 0001 30,00
0800001873 43637473X TUNKARA TUNKARA, KALILU GI001310 AG 15 1a 00 OR.CIR.13/04/00 12/04/2008 12:10 PL CARME 0000 50,00
0800001769 B85043206 URBINO FOMENTO SL GI006851 BM 15 2b 00 OR.CIR.13/04/00 07/04/2008 18:10 C POU DEL GLAÇ 0000 50,00
0800002165 40600508B VERDAGUER SERRAT, CONCEPCION GI009191 AN 28 00 00 OR.CIR.13/04/00 28/04/2008 12:17 AV REI JAUME II 0000 150,00 €
0800001927 52177252G VERNET CABELLO, FRANCISCO JAVI GI008636 BJ 129 2g 00 RGC (RD 1428/2003 15/04/2008 20:50 C ALCALDE PERE B 0000 120,00
0800001984 52177252G VERNET CABELLO, FRANCISCO JAVI GI008636 BJ 15 2b 00 OR.CIR.13/04/00 16/04/2008 14:20 C CARLES I 0000 50,00
0800001881 52594888Y VILALTA GARCIA, EDUARDO GI000757 BB 15 2b 00 OR.CIR.13/04/00 14/04/2008 01:00 C VALLS NOUS 0000 50,00
0801004567 40293834L VILLATORO HERRERO, ANTONIO GI001802 BL 19 1 00 OR.CIR.13/04/00 05/04/2008 10:25 PL CARME 0001 30,00
0801005562 40289585W XIRGOI TARRES, ALBERT 007438BXN 19 2 00 OR.CIR.13/04/00 25/04/2008 18:39 C BOLOS 0016 15,00
0800001973 X6519612D ZAZRI, AMAL GI008375 Z 16 3 00 OR.CIR.13/04/00 16/04/2008 11:10 C MALAGA 0008 50,00 € Multa
AJUNTAMENT Olot, notificació de sancions multas | 31-07-2008 - 06:55:06 GMT 1 #
Els propietaris de habitatges i comerços del passeig Bisbe Guillamet (el Firalet) de Olot Garrotxa van acordar lluitar fins al final:
Els propietaris de habitatges i comerços del passeig Bisbe Guillamet (el Firalet) de Olot van acordar lluitar «fins al final» per no haver de pagar les contribucions especials per la reforma del passeig. De moment ja han presentat un recurs contra els expedients bàsics i d'execució del projecte –basat en uns suposats defectes de forma en la tramitació– i unes al·legacions contra les contribucions. Cadascun de la cinquantena de propietaris afectats hauria de pagar entre 600 i 18.000 euros.
Els propietaris de habitatges i comerços del passeig Bisbe Guillamet (el Firalet) de Olot Garrotxa van acordar lluitar fins al final | 31-07-2008 - 07:57:10 GMT 1 #
Propietaris de habitatges i comerços:(el Firalet) de Olot Garrotxa van acordar lluitar fins al final:
A la reunió en què es va tractar del tema, hi van assistir unes 35 persones, que s'estan constituint en associació. «Per què hem de pagar per unes obres que els veïns no hem demanat i no són necessàries?» és el seu plantejament de base. Consideren que, en ser conseqüència de la construcció d'un pàrquing subterrani, qui hauria d'assumir tota la reforma de la superfície ha de ser la promotora de l'aparcament. Si bé admeten que és difícil, s'han marcat l'objectiu de no pagar ni cinc, «o, com a mal menor, pagar molt menys». El plantejament de l'Ajuntament és que, dels 2,8 milions d'euros en què està valorat el projecte, uns 357.000 € euros els han de posar els veïns. Els dos propietaris més grans (un és el mateix Ajuntament, ja que la Casa de la Vila està situada al Firalet, i l'altre, el Casal Marià) n'haurien d'assumir uns 80.000, mentre que els 277.000 restants anirien a càrrec de la cinquantena de propietaris dels 70 pisos o comerços que hi ha a la zona.
Els advocats banyolins que han contractat els afectats han presentat a l'Ajuntament un recurs de reposició contra els expedients del projecte, fonamentat en el fet que hi ha defectes de forma, detectats, per exemple, en les notificacions als propietaris, a més d'altres irregularitats de caire més tècnic. «Hi ha arguments prou consistents perquè es declari la nul·litat dels expedients», els va resumir l'advocat Frederic Drou. Si el mateix consistori no admet la nul·litat, aleshores portaran el cas al tribunal contenciós administratiu. Paral·lelament han presentat al·legacions contra el cobrament de contribucions especials. «Es basen –va aclarir Drou– en el fet que, si es declaren nuls els expedients, el que ve al darrere, com ara les contribucions, tampoc pot ser viable.»
Propietaris de habitatges i comerços: (el Firalet) de Olot Garrotxa van acordar lluitar fins al final | 31-07-2008 - 08:01:17 GMT 1 #
Treballadors de Simon protesten per l´ERO :
Uns treballadors de l'empresa Simón es va concentrar ahir davant de les oficines centrals de la companyia catalana per protestar contra l'ERO que afecta directament 80 empleats de la planta del carrer Sancho de Àvila de Barcelona.
Treballadors de Simon protesten per ERO | 19-08-2008 - 18:47:16 GMT 1 #
La plantilla de Simon farà vaga contra el acomiadament de 80 treballadors:
La plantilla de l'empresa de components elèctrics Simon del carrer Sancho de Ávila de Barcelona farà vaga el pròxim 8 de setembre per protestar contra l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que va presentar al juliol la direcció per acomiadar 80 dels seus 149 empleats. Els treballadors es concentraran davant el palau de la Generalitat per entrevistar-se amb el president Montilla.
Prop d'una cinquantena de treballadors de Simon Olot Garrotxa es van manifestar davant de les oficines centrals de la companyia al carrer Diputació. Segons els portaveus del comitè, en l'última reunió, el 18 de juliol, la Inspecció de Treball «no es va mullar gens» i els va aconsellar continuar negociant. De fet, el pròxim 2 de setembre hi haurà una nova trobada entre les parts, tot i que els afectats no hi confien, ja que la companyia hauria presentat un escrit a Treball perquè el 10 de setembre es resolgui l'expedient. Simon ofereix vint dies per any treballat als acomiadats, dels quals un 95% són dones amb més de 30 anys d'antiguitat. L'empresa argumenta l'ERO per motius estructurals i organitzatius. Els treballadors, però, insisteixen que «no hi ha causes» per tirar endavant l'expedient perquè el fabricant de material elèctric no té pèrdues. Els afectats van reiterar que fora de l'ERO estarien disposats a parlar de baixes incentivades i prejubilacions. El comitè es planteja manifestar-se a Olot en plena festa major.
La plantilla de Simon farà vaga contra el acomiadament de 80 treballadors | 19-08-2008 - 19:00:52 GMT 1 #
Elèctrics Simon Olot Garrotxa:
La plantilla de l'empresa de components elèctrics Simon del carrer Sancho de Ávila de Barcelona farà vaga el pròxim 8 de setembre per protestar contra l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que va presentar al juliol la direcció per acomiadar 80 dels seus 149 empleats.Prop d'una cinquantena de treballadors es van manifestar ahir davant de les oficines centrals de la companyia. El pròxim 2 de setembre hi haurà una nova trobada entre les parts.
Elèctrics Simon Olot Garrotxa | 19-08-2008 - 19:06:35 GMT 1 #
Els empleats de Simon descarten manifestar-se a Olot durant les festes del Tura:
Els treballadors de Simon tenen gairebé decidit no manifestar-se a Olot el 6 de setembre per evitar coincidir amb la festa major de la capital de la Garrotxa. L'acció s'acabarà de definir quan la resta del comitè torni de vacances. Abans que la plantilla comencés les vacances, l'assemblea va acordar tornar a mobilitzar-se a Olot Garrotxa, però durant el primer torn de vacances els empleats ens van assabentar que en la data escollida se celebrarà la festa gran del municipi. Per evitar confrontacions amb els olotins, s'està valorant convocar la manifestació la setmana següent. Aquesta és una de les mobilitzacions previstes per protestar contra l'expedient de regulació d'ocupació (ERO), que l'empresa de components elèctrics va presentar al juliol per acomiadar 80 dels seus 149 empleats. També està gairebé decidit fer un sopar popular a la porta de la fàbrica, al carrer Sancho de Ávila de Barcelona, el 5 de setembre.
Elèctrics Simon Olot Garrotxa
Els empleats de Simon descarten manifestar-se a Olot durant les festes del Tura. Elèctrics Simon Olot Garrotxa | 21-08-2008 - 17:57:25 GMT 1 #
La Batalla de les Flors de les Festes del Tura Olot Garrotxa:
El Centre d'Iniciatives Turístiques d'Olot ha comunicat que a la Batalla de les Flors de les Festes del Tura hi participaran un total de dotze carrosses, una fora de concurs. L'acte es durà a terme a dos quarts de nou del vespre del 6 de setembre i el recorregut serà per l'illa que conformen el carrer Pare Roca, el carrer Bolós, l'avinguda Reis Catòlics i el sector de l'Escola Pia de la plaça Clarà.
La Batalla de les Flors de les Festes del Tura Olot Garrotxa | 22-08-2008 - 09:18:58 GMT 1 #
Simon y Varo despiden a 145 personas en Barcelona y Sant Pere de Ribes:
La crisis económica se está llevando por delante muchos puestos de trabajo, particularmente en el sector inmobiliario o relacionado con la vivienda. Hoy se han conocido dos ERE en Catalunya que suponen el despido de 125 trabajadores. Uno afecta a 80 empleados del fabricante de material eléctrico Simon en su centro productivo de Barcelona por una caída de los pedidos (próxima al 35%). El segundo afecta a 45 trabajadores del fabricante de muebles Varo en Sant Pere de Ribes, que emplea a un total de 104 personas.
Asimismo, la empresa textil Colorfil ha anunciado el cierre de su fábrica de Ripoll (Girona) y el despido de los 21 trabajadores de este centro, según han informado fuentes de la compañía.
Colorfil ha presentado un Expediente de Regulación de Empleo (ERE) por causas económicas, ya que arrastra como mínimo dos ejercicios consecutivos con pérdidas.
Los representantes de la dirección han ofrecido a los empleados la indemnización mínima, que es de 20 días por año trabajado.
El apoderado de la compañía y los representantes de la plantilla ya se han reunido en tres ocasiones, pero todavía no han alcanzado un acuerdo.
Huelga en Varo
El sindicato UGT, mayoritario en el comité de empresa de Varo, ha convocado una jornada de huelga para mañana que irá acompañada de movilizaciones, tanto en la fábrica del Garraf como en la sede del departament de Treball de la Generalitat en Barcelona, coincidiendo con la primera reunión de mediación de la administración catalana en el conflicto.
UGT rechaza la indemnización propuesta por la empresa, que es de 30 días por año trabajado, con un máximo de 13 mensualidades.
Simon pierde pedidos
Simon ha aplicado esta medida en su factoría de la calle Sancho de Ávila de Barcelona, después de promover desde enero un plan de bajas incentivadas y prejubilaciones al que se han inscrito más de un centenar de empleados, una cifra insuficiente -según la compañía- para hacer frente al descenso de los pedidos.
El ERE es "una medida necesaria por el impacto derivado de la reestructuración que está sufriendo el sector de la construcción en España y permitirá afrontar el nuevo escenario del mercado de la vivienda al que nos enfrentamos en los próximos años", ha apuntado Simon en un comunicado.
El pasado mes de enero el director general de la multinacional catalana, Xavier Torra, reconoció que en España "hay un pánico general en la construcción", que no se volvería a los niveles de 800.000 viviendas anuales iniciadas y que este año su grupo no renovaría el contrato de unos 200 trabajadores eventuales.
Torra anunció entonces "medidas de austeridad" en España y un mayor esfuerzo en nuevos productos y desarrollos para capear el "efecto tsunami" de la crisis inmobiliaria.
El grupo, propiedad de la familia Simon, cerró 2007 con una facturación de 345 millones de euros, lo que supone un incremento del 12% respecto al ejercicio anterior. Esto se debe, sobre todo, al tirón de la actividad en el extranjero, por lo que la empresa aspira a aumentar esta cifra en dos dígitos para acercarse a los 380 millones en 2008.
Sin embargo, en España, el segundo semestre de 2007 fue peor que el mismo período de 2006. Los pedidos han caído y Simon prevé en 2008 un crecimiento de la facturación "muy limitado, prácticamente vegetativo", en palabras del director general.
A pesar del impacto del enfriamiento del sector de la construcción, Simon no prevé el cierre de ninguna fábrica del grupo en España. Actualmente la empresa, que forma parte del grupo homónimo, tiene cinco centros de trabajo y emplea a 702 personas, según ha detallado hoy la compañía.
Olot Garrotxa Tura
Simon y Varo despiden a 145 personas en Barcelona y Sant Pere de Ribes | 23-08-2008 - 09:01:39 GMT 1 #
Les Festes del Tura obliguen:
Arran de les Festes del Tura, el mercat setmanal que hauria de tenir lloc el dilluns 8 de setembre, es farà el dimarts 9 de setembre. L'hora del mercat és de les 9 del matí a les 2 de la tarda. L'Ajuntament també ha anunciat que el dia 30 d'agost hi haurà Mercat d'Artesania. La ubicació del mercat serà al carrer dels Sastres, la plaça de Ferrer i la plaça Major. Hi participaran 30 parades. El Mercat d'Artesania coincidirà amb l la botiga al carrer que cada final de temporada organitza l'Associació de Comerciants d'Olot. Pel 6 de setembre està previst un altre Mercat d'Artesania, amb 35 parades al Firal.
Les Festes del Tura obliguen | 24-08-2008 - 06:58:26 GMT 1 #
La plaça de braus de Olot duen als tribunals al Ajuntament de Olot Garrotxa:
Un grup d'accionistes de la plaça de braus d'Olot durà als tribunals l'Ajuntament per recuperar la propietat del recinte, cedit al govern local en el segle XIX. Els promotors de la demanda argumenten que estan tips del fet que el consistori no compleixi amb el compromís adquirit en el moment de la cessió de mantenir la plaça en condicions i de fer-hi com a mínim dues curses de braus a l'any. L'acord preveia també que, en el cas que fos enderrocada, al seu lloc s'hi hauria de construir una ermita dedicada a la verge del Roser.
La concessió actual preveu que només s'hi pugui celebrar el correbou de les Festes del Tura, pel que fa a actes taurins.
El regidor del PP a Olot i un dels accionistes impulsors de la demanda, Joaquim de Trincheria, manté que quan en recuperin la propietat deixaran en mans d'un empresari taurí –l'actual concessionari és Manolo Martín Toros SL– l'organització de les curses i d'altres espectacles taurins; així mateix, cediran el recinte a qui ho demani per a la celebració d'altres activitats.
En el cas que tot plegat prosperi, l'Ajuntament d'Olot només tindrà l'opció de l'expropiació per poder dur a terme algun projecte de rehabilitació de la plaça, que és la segona més antiga a l'Estat espanyol i que consta com a catalogada.
De Trincheria va avançar també que enguany es compleixen els 150 anys de la construcció de la plaça de braus d'Olot i que estan treballant en l'elaboració d'un programa d'actes per commemorar-ne l'efemèride.
Actualment, la plaça té 90 accions en mans d'una quarantena de propietaris, un dels quals és el mateix Ajuntament.
Les Festes del Tura 2008
La plaça de braus de Olot duen als tribunals al Ajuntament de Olot Garrotxa | 24-08-2008 - 07:13:48 GMT 1 #
Festes de la Verge del Tura Teatre Principal d' Olot Garrotxa:
A partir del dimarts, 26 d'agost de 2008, a les deu del matí, hi haurà a la venda les entrades per als diferents espectacles que es podran veure al Teatre Principal d' Olot Garrotxa, durant les Festes del Tura. Es podran comprar a les oficines del Teatre Principal o bè a través del servei Teleentrada, de Caixa Catalunya, (la Caixa de les Hipoteques pel Treballadors). Els espectacles programats són: Germanes, el 5 de setembre, a les deu de la nit, amb Amparo Fernández, Maia Lanau, Montse German, Aína Clotet, Paul Berrondo i Marcel Borrás; EX!, el 6 de setembre, en sessions de set del vespre i deu de la nit, amb Angels Gonyalons i Abel Folk; Fum!, el 7 de setembre, a cárrec de Teatre de Guerrilla (Carles Xuriguera, Rafel Faixedas i Quim Masferrer), en sessions de sis de la tarda i deu de la nit, i Pirats, el joglars flotants, espectacle de Rialles per a mainada a partir de 5 anys, el 8 de setembre, a les nou del vespre. El preu de les entrades és, de 18 € euros. Simon Holding felicita la Festa als empresaris..., y als Treballadors de Olot i Garrotxa, que les vayan dando...
Festes de la Verge del Tura Teatre Principal d´ Olot Garrotxa | 24-08-2008 - 21:03:04 GMT 1 #
Festes del Tura entrades per als espectacles.-A partir d´avui, 26 d'agost de 2008, a les deu del matí, hi haurà a la venda les entrades per als diferents espectacles que es podran veure al Teatre Principal d'Olot Garrotxa, durant les Festes del Tura. Es podran comprar a les oficines del Teatre Principal o bé a través del servei Teleentrada, de Caixa Catalunya hipotecaria. Els espectacles programats són: Germanes, el 5 de setembre, a les deu de la nit, amb Amparo Fernández, Maia Lanau, Montse German, Aina Clotet, Paul Berrondo i Marcel Borrás; EX!, el 6 de setembre, en sessions de set del vespre i deu de la nit, amb Angels Gonyalons i Abel Foik; Fum!, el 7 de setembre, a cárrec de Teatre de Guerrilla (Carles Xuriguera, Rafel Faixedas i Quim Masferrer), en sessions de sis de la tarda i deu de la nit, i Pirats, el joglars flotants, espectacle de Rialles per a la mainada a partir de 5 anys, el 8 de setembre, a les nou del vespre. El preu de les entrades es, sempre, de 18 € euros, excepte en el cas de Rialles, que valen 8 € euros. Com que el Teatre Principal es traba en obres de reforma des de la primavera passada, l'edifici s'obrirá provisionalment amb motiu de la Festa Major de la ciutat d´Olot, però només es podrà ocupar, per part del públic, la platea. (Vall del Llierca)
Festes del Tura entrades per als espectacles | 26-08-2008 - 18:43:59 GMT 1 #
Simon Holding entran en el capital de Eccowood Invest:
La familia catalana ha invertido dos millones de euros en la compañía forestal, que ha puesto en marcha una colocación privada por once millones de euros para financiar sus planes de crecimiento.
Nuevos socios para la empresa forestal Eccowood Invest. A través de una colocación privada, la compañía con sede en Reus (Baix Camp) ha captado cerca de 7,5 millones de euros entre particulares –básicamente, family offices catalanes– y tiene pendiente completar un tramo de unos 3,5 millones de euros destinado a inversores institucionales, como bancos, cajas de ahorros o aseguradoras.
La operación, por un importe global de once millones de euros, fue anunciada el pasado abril como un paso previo a la admisión a cotización de Eccowood en el segundo mercado –o mercado para pymes– de la Bolsa de Barcelona (ver EXPANSIÓN del 29 de abril).
Consejo
Entre los inversores particulares que se han sumado al proyecto de Eccowood destaca la familia propietaria de Simon Holding, multinacional catalana dedicada a la fabricación y comercialización de pequeño material eléctrico que acaba de anunciar un expediente de regulación de empleo para ochenta de sus trabajadores en Barcelona. Los Simón han inyectado dos millones de euros en la compañía forestal y se sentarán en el consejo de administración, donde su representante será Arturo de Trinchería.
Tras la colocación privada, también se incorporará al consejo de administración Jorge Campins, vinculado a la familia Daurella, que es la propietaria de Cobega, la licenciataria de Coca-Cola en Catalunya. Campins representará en el máximo órgano de gobierno de Eccowood Invest tanto a los Daurella como a otros inversores particulares que han suscrito nuevas acciones.
La presidencia de la compañía forestal la ocupa Yolanda Bassat –que es hija del publicista Lluís Bassat– y completan actualmente el consejo de administración la sociedad G3T, propiedad de Carmen Godia; Francisco Nadal, dueño de la firma galletera Birba, y Acalios Invest, sociedad controlada por la familia Gómez Casals, propietaria del Hotel Gallery, en Barcelona.
Cuando se cierre el tramo institucional, también está previsto que entren en el consejo dos representantes de las entidades financieras que acudan a la ampliación de capital. En un principio, Eccowood Invest barajaba que este tramo tuviera un mayor protagonismo en la colocación, pero la buena acogida entre los particulares ha hecho cambiar de planes.
Esta operación elevará los fondos propios de Eccowood Invest a 18 millones de euros y le permitirá financiar sus planes de crecimiento, especialmente en Argentina, con la adquisición de plantaciones y explotaciones forestales. En España, la firma cuenta ya con fincas de nogales en las provincias de Zaragoza y Toledo, donde la madera no se podrá comercializar hasta dentro de unos veinte años.
Segundo mercado
Aunque la empresa pretendía dar el salto al parqué antes del verano, finalmente el debut en el segundo mercado de la Bolsa de Barcelona no se producirá hasta finales de septiembre, según fuentes de Eccowood. La negativa situación del mercado bursátil y el paréntesis estival han influido en el aplazamiento del inicio de la cotización. La admisión en el mercado para pymes de la capital catalana es competencia de la Generalitat y no requiere de una oferta pública de venta (OPV) o de suscripción de acciones (OPS) previa.
Cuando empiece a cotizar, Eccowood Invest será la primera empresa exclusivamente forestal en la bolsa española.
Entre las últimas operaciones efectuadas por la compañía destaca la compra de una finca de 10.000 hectáreas en Río Negro, en la Patagonia argentina.
Simon Holding entran en el capital de Eccowood Invest | 02-09-2008 - 08:00:20 GMT 1 #
Imperial Tobacco: El Comitè sindical Europeu del Grup tabaquer Altadis, pertanyent a Imperial Tobacco, ha convocat els treballadors de l'empresa a Espanya i França a una vaga en protesta pels acomiadaments contemplats en els plans de reestructuració. Després de la reunió sindical de dilluns a París, el Comitè va anunciar ahir la convocatòria de l'atur el 10 i 23 de setembre a França, i Espanya respectivament.
Imperial Tobacco | 03-09-2008 - 06:54:50 GMT 1 #
PROGRAMA dels actes que, en honor de la
MARE DE DÉU DEL TURA, Patrona d’Olot, tindran lloc al seu santuari amb motiu de la festivitat mariana
Novena
Del dissabte 30 d’agost al diumenge 7 de setembre
A les set del vespre: rosari i novena. Tot seguit, missa amb homilia. Predicarà Mn. Josep M. Melció i Pujol, rector de Riudaura i la Pinya, capellà del santuari de la Mare de Déu de la Salut, de Sant Feliu de Pallerols i col·laborador de la parròquia de les Fonts.
Ofrena floral
Divendres 5 de setembre
La novena començarà, aquest dia, a tres quarts de set de la tarda.
Després de la missa, a les vuit, es cantarà la Salve i es farà l’ofrena floral de la ciutat a la Mare de Déu del Tura. Hi participarà l’Ajuntament d’Olot. Al final, besamans a la imatge de la Patrona.
Diumenge 7 de setembre
Es diran misses a un quart de nou i cinc minuts i a les onze del matí.
A la una del migdia, repicament de campanes.
A les set del vespre, cloenda de la novena, amb rosari, exercici de la novena i missa.
Festivitat de la Mare de Déu del Tura
Dilluns 8 de setembre
Misses al matí
A dos quarts de nou del matí, per les parròquies de Sant Roc i de Sant Pere Màrtir; també per la societat Centre Catòlic.
A les deu, missa solemne concelebrada que presidirà el bisbe Mons. Carles Soler i Perdigó, administrador apostòlic de Girona. Hi assistirà l’Ajuntament d’Olot.
Processó
Acabada la missa solemne concelebrada sortirà del santuari la processó de la Mare de Déu del Tura, que recorrerà diversos carrers del nucli antic de la ciutat, passant per la plaça Major.
Misses al migdia i vespre
A les dotze del migdia, missa per a tots els clubs esportius de la ciutat, per als devots de la Mare de Déu del Tura de la comarca i per a totes les persones vingudes de fora que viuen a la ciutat.
A la una, missa per als membres del Casal de la Gent Gran i per a tots els jubilats de la ciutat i comarca.
A tres quarts de vuit del vespre, rosari i, tot seguit, missa per a les parròquies de Sant Cristòfor les Fonts i Santa Maria de Batet.
Les col·lectes dels dies de la festa major es destinaran a les despeses i obres del santuari.
Dimarts 9 de setembre
A les onze del matí, es dirà una missa en sufragi dels difunts de les parròquies d’Olot, especialment per als qui han mort durant el darrer any transcorregut.
Besamans
El besamans a la Mare de Déu del Tura, al cambril, es farà després de cada missa, excepte la solemne del dia 8, en què tindrà lloc un cop acabada la processó.
PROGRAMA dels actes de la MARE DE DÉU DEL TURA | 05-09-2008 - 06:55:42 GMT 1 #
EUiA amb SIMON:
EUiA rep al Parlament als representants de la plantilla de SIMON, amenaçada per un expedient de regulació d´ocupació.
El passat dia 1 de setembre, una representació dels treballadors i treballadores de l´empresa SIMON van entrevistar-se al Parlament de Catalunya amb una delegació d´EUiA, encapçalada pel nostre diputat i coordinador general, Jordi Miralles.
La plantilla de SIMON està afectada per un expedient de regulació d´ocupació (ERO) que afecta a 80 persones d´un total de 149 que treballen al centre que l´empresa té al Poblenou de Barcelona. L´ERO en qüestió va ser presentat per la direcció de SIMON 18 dies abans de començar les vacances. Davant aquesta situació, la plantilla ha aprovat un calendari de mobilitzacions així com sol•licitar entrevistes amb els dirigents de les diferents forces polítiques catalanes.
La delegació que va participar en la trobada al Parlament va explicar als dirigents d´EUiA que SIMON es l´empresa matriu d´un holding de capital català, líder en el sector elèctric i a nivell internacional, que compta amb 8 centres a Catalunya (4 a Barcelona i els d´Olot, Batea, Martorelles i Castellbisbal), que donen feina a prop de 800 persones. L´ERO que afecta al centre de Sancho d´Àvila de Barcelona té una plantilla composada majoritàriament per dones, amb una mitjana d´edat de 50 anys, i el 95% de la plantilla té 30 anys d’antiguitat. Per tant, les principals afectades per l´expedient de regulació son majoritàriament dones que treballen a muntatge i acabats.
Segons els representants de la plantilla de SIMON aquest expedient no té sentit perquè no hi ha un problema econòmic, per tant demanden, si més no, un pla de futur, cosa que l´empresa no garanteix hores d´ara.
Per part d´Esquerra Unida i Alternativa, el coordinador general i diputat, Jordi Miralles, la responsable de Món del Treball, Núria Lozano, i la membre de la Comissió Nacional, Àngels Tomàs, van transmetre´ls el suport de l´organització, així com el compromís de fer seguiment del cas a través de la nostra diputada, Mercè Civit, recollint la demanda dels treballadors/es de SIMON de pressionar perquè “es miri amb lupa” l´expedient de regulació.
4 de setembre de 2008
Parlament de Catalunya: EUiA amb SIMON | 07-09-2008 - 19:03:38 GMT 1 #
Treballadors de Simon a la plaça de Sant Jaume:
La plantilla de Simon (Olot Garrotxa) es van manifestar contra l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que l'empresa va presentar per acomiadar 80 persones. Els empleats van mostrar el rebuig a la mesura als assessors econòmics del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla.
Treballadors de Simon a la plaça de Sant Jaume | 09-09-2008 - 06:23:39 GMT 1 #
Treballadors de Simón es manifesten als actes de la diada. 11 setembre:
Els treballadors de l'empresa de components elèctrics, Simón SL, amb seu a Olot, s'han manifestat aquest matí al monument de Rafel de Casanova, a Barcelona, durant la celebració de la diada. Els treballadors han anat plegats fins al lloc on els diferents partits polítics i entitats fèien l'ofrena, després d'estar durant una estona parats al Passeig Lluís Companys, just davant l'Arc de Triomf.
En els seus reclams asseguren que "l'expedient l'aturarem". Tot i que l'objectiu era el de que els polítics s'interessessin per ells, només Joan Herrera i Jordi Miralles, d'ICV-EUiA, han anat a parlar-hi.
Treballadors de Simón es manifesten als actes de la diada. 11 setembre | 11-09-2008 - 17:45:51 GMT 1 #
Olot Garrotxa, Treballadors de Simon protesten pel pla per reduir personal:
Uns 150 treballadors de la multinacional catalana de material elèctric Simon s'han manifestat aquest dissabte pels carrers d'Olot per protestar contra l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que l'empresa va presentar el passat 1 de juliol i que afecta a 80 dels 149 treballadors de la planta situada al carrer Sancho d'Ávila de Barcelona. Igual que fa dos mesos, els treballadors han noliejat dos autocars fins a la capital de la Garrotxa, on viu la família propietària de Simon, i han iniciat un recorregut pel centre de la població, amb parades a l'Ajuntament i a l'església, darrera una gran pancarta amb el lema bilingüe «Que la crisi no la paguem els treballadores. Ni un solo despido».
'Nosaltres seguim rebutjant aquest ERO de manera com l'ha presentat la companyia i, per tant, no signarem cap acomiadament', ha explicat David Galdeano, membre del comitè d'empresa de la factoria de Sancho d'Ávila. 'Si l'empresa té un problema d'excedent de personal que presenti una oferta de baixes incentivades, de prejubilacions, i llavors que s'hi aculli qui vulgui. Volem voluntarietat', ha comentat Galdeano, que denuncia que el fabricant s'aprofita de la situació econòmica negativa per presentar l'ERO i estalviar-se els diners que suposaria pagar prejubilacions dignes, 'tenint en compte que la majoria de la plantilla porta més de 30 anys treballant a l'empresa'.
«A més, no valorarem cap oferta econòmica fins que Simon no retiri aquest ERO, un expedient de regulació que no baixa dels 80 acomiadaments», ha recordat el membre del comitè d'empresa. «I nosaltres ja hem dit que ni 80, ni 50, no signarem cap acomiadament», ha insistit Galdeano, que lamenta que s'externalitzin molts serveis a fora de la fàbrica «mentre tenim una part important de la plantilla aturada al menjador». «El que s'externalitza, com acabats i muntatges, és feina que la podrien fer aquests mateixos treballadors de la factoria però, en canvi, es decideix fer-la fora», ha assenyalat el membre del comitè d'empresa.
«No es tracta d'una deslocalització però és buidar de producció la planta», ha continuat Galdeano, «per això diem que no hi ha causes per un ERO perquè de feina ja n'hi ha». «Que reinsertin el treball que tenen externalitzat i veurem quina és la gent que tenen aturada», ha demanat el membre del comitè d'empresa de Sancho d'Ávila. «Que innovin dintre la nostra fàbrica, que no s'emportin la producció a altres centres i a, partir d'aquí, ja parlarem», ha afirmat Galdeano, que ha criticat que tots els passos que ha fet fins ara l'empresa han estat «totalment equivocats». «Nosaltres ja varem preveure la situació fa uns mesos i varem demanar un pla de viabilitat, de futur», ha recordat.
«La manera d'afrontar-ho ells no ha estat altre que desfer-se del quart torn, dir que no es faria res de manera traumàtica i seguidament presentar un expedient de regulació», ha enumerat el membre del comitè d'empresa. «I si això últim no és traumàtic...», ha finalitzat amb resignació Galdeano.
Olot Garrotxa, Treballadors de Simon protesten pel pla per reduir personal | 13-09-2008 - 17:00:07 GMT 1 #
Reglament i calendari de la 5a Assemblea Nacional de EUiA: Balanç i Proposta de modificacions estatuts:
Els dies 8 i 9 de novembre de 2008 se celebrarà la 5a Assemblea Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa
(EUiA) constituïda pels delegats/des de les assemblees de base. En aquesta assemblea,
s’aprovaran els documents i s’elegirà la nova direcció nacional d´EUiA.
També s’elegirà la delegació d´EUiA que participarà a la 9a Assemblea Federal d´IU.
Calendari:
El 19 de Juliol, el Consell Nacional aprova el Reglament i el Calendari que han de regir el procés
assembleari i els documents que se sotmetran a discussió així com les esmenes als Estatuts si fos
necessari. El Consell Nacional aprovarà també el cens definitiu.
A l’octubre, el Consell Nacional aprovarà, l’horari, el reglament així com la comissió de candidatures i
els criteris per a la Mesa de l’Assemblea Nacional.
Distribució dels documents:
A finals d’agost s’enviaran els documents als domicilis dels afiliats i afilades.
Reunions de les Assemblees de base:
A partir del 22 de setembre i fins el 27 d’octubre 2008, se celebraran les assemblees per fer el debat
dels documents, el seu propi balanç i per a l’elecció dels/les delegats/des.
Les reunions de debat a les assemblees seran obertes. Podrà participar-hi la Gent d’EUiA i aquelles
persones d’esquerres que convidin les assemblees.
A les assemblees tenen dret a vot només aquells/es afiliats i afiliades que estiguin al cens aprovat pel
Consell Nacional i lliurat a les assemblees de base.
Una vegada finalitzat el procés de la 5a Assemblea Nacional d’EUiA, es farà el debat dels documents
de la 9a Assemblea Federal d’IU.
Les assemblees de base podran fer tantes reunions com considerin necessari, amb l’objectiu de
facilitar la màxima participació dels afiliats i afiliades, però com a mínim n’hauran de celebrar una que
haurà hagut de ser convocada en temps (7 dies abans) i forma (fent constar l’ordre del dia, el lloc i
l’hora de celebració).
Les comissions locals, sectorials i del món del treball hauran d’enviar còpia de les cartes de convocatòria
i el calendari de reunions a la Comissió d’Organització.
Les esmenes i/o aportacions als materials de debat d’EUiA hauran d’obtenir un 20% dels vots dels/
les assistents al plenari per tal que siguin transmeses a la ponència.
Les esmenes i/o aportacions s’hauran d’identificar de la manera següent:
• Majoritàries o minoritàries.
• Apartat, pàgina i número de línia que s’esmena
Un cop s’hagi acabat el període de discussió i d’elecció de delegats/des, la comissió local, de
sector o món del treball, farà arribar una acta a la Comissió d’Organització abans del 3 de Novembre.
Es procurarà fer arribar a la Comissió d’Organització les esmenes el més aviat possible i amb suport
informàtic per facilitar la seva edició.
Per a facilitar la confecció de balanç de l’activitat de l’assemblea de base, des de la 4a Assemblea
Nacional, i per fer l’acta se’n proporcionarà un model.
Les assemblees de base poden fer arribar propostes de noms de persones per al nou Consell Nacional.
Materials a debat a les assemblees de base:
1.- Els documents aprovats pel Consell Nacional del 19 de juliol.
2.- Els documents de la 9a Assemblea Federal d’IU.
Elecció de delegats i delegades:
L’elecció de delegats/es es farà en base als articles dels Estatuts.
Els/les delegats/des s’escolliran seguint la proporció d’un/a cada 5 afiliats/des o fracció de 3. Només podran
ser delegats/des així com electors/es les persones que constin al cens validat pel Consell Nacional
del dia 19 de Juliol.
Si no són escollits com a delegats/des per les seves assemblees de base, els membres del Consell Nacional
podran participar a la 5a Assemblea Nacional amb veu però sense vot. El Consell Nacional podrà
determinar que un nombre que no superi el 10% del Consell Nacional, siguin delegats/des nats/es a l’Assemblea
Nacional en funció de les seves responsabilitats a la Comissió Nacional i a la Permanent. (Article
15 dels Estatuts).
Suplents
Les assemblees de base triaran un 10% de suplents dels/les delegats/des escollits.
Convidats i convidades
Les assemblees de base podran convidar fins un 10% del nombre de delegats/des que els correspongui.
El Consell Nacional podrà convidar les persones, entitats, partits polítics, sindicats, plataformes, moviments
socials, etc. que consideri necessari.
Impugnacions
Qualsevol afiliat/da podrà impugnar els acords que hagi pres la seva assemblea de base si considera que
s’han vulnerat els seus drets com afiliat/da o els Estatuts , durant els 3 dies posteriors a la celebració de la
seva assemblea. La Comissió de Garanties i Control haurà d’emetre una conclusió el més aviat possible i
com a màxim 48 hores abans de la celebració de la 5a Assemblea Nacional. Document de Balanç
Balanç
1.- Introducció
Aquest document té com a finalitat contrastar els objectius que ens vam marcar a la 4ª Assemblea
Nacional (juliol de 2005) respecte l’activitat duta a terme per EUiA al llarg del període juliol de
2005-estiu de 2008.
Han estat 3 anys plens d’activitat social i institucional, amb alts i baixos i que, sobretot, ens han donat
més elements per a millorar l’acció i les propostes d’EUiA.
En definitiva, la valoració de l’acció d’EUiA durant aquest període és bona. Hem crescut qualitativament,
som un moviment polític i social viu que incideix en les mobilitzacions i en la política de Catalunya.
Tenim una EUiA que, fruit de la seva activitat, de les seves possibilitats i d’una situació objectiva
complexa, ha d’arribar més enllà. I podem fer-ho.
Aquesta Assemblea ha de servir per a acordar com arribar més enllà. La 4ª Assemblea Nacional va
ser la del què fer. La 5ª ens ha de portar a la resposta de com fer-ho.
2.- Campanyes
2.1.- Campanyes d’EUiA
Des de la 4a Assemblea Nacional, hem dut a terme 5 campanyes. Per un treball digne, Fent memòria,
fas història, Sempre a l’esquerra, Che 1967-2007, Pel canvi de la Llei Electoral. A més, durant
aquests 3 anys hem dut a terme 4 campanyes electorals en el marc de la coalició ICV-EUiA.
2.1.1.- Per un treball digne
A la 4ª Assemblea vam acordar el següent: “Per la qual cosa proposem campanyes i iniciatives polítiques:
1. Una campanya “Treball digne, per a tothom” (…) 2. Impulsar la implantació progressiva
de la jornada de 35 hores. (…) 3. Suport a l’economia social i marc legal per als autònoms. (…)”
EUiA Document de la 4ª Assemblea Nacional Pàgs 15 i 16 versió en PDF http://www.euia.cat/
doc/1212405752521.pdf
En aquest sentit, els sectors del món del treball van difondre un díptic sobre les propostes d’EUiA,
van impulsar les concentracions que es van dur a terme durant 2007 en contra de la sinistralitat laboral
i van organitzar en equip amb la comissió d’internacional les Jornades sobre precarietat i salut,
organitzades per EUiA i el Partit de l’Esquerra Europea i com a conclusió de les quals es va aprovar
la Carta de Barcelona. També han organitzat la concentració davant la seu de la UE a Barcelona en
contra de la Directiva Europea de la jornada laboral de 65 hores.
2.1.2.- Fent memòria, fas història (Any 2006)
Va ser una campanya de commemoració del 75 aniversari de la proclamació de la II República per
donar a conèixer els valors i les polítiques de la II República, fer un homenatge als homes i les dones
que van lluitar contra el feixisme i expressar el compromís de present d’EUiA amb la III. EUiA va dur
a terme una de les seves activitats més importants que va ser una excursió de més de 600 persones
als escenaris de la Batalla de l’Ebre.
Fruit d’aquesta campanya, EUiA, la Fundació l’Alternativa i Alternativa Jove-Joves d’EUiA (AJ-Jd’EUiA)
van organitzar la Ruta del Maqui l’estiu de 2007. També s’ha constituït la Comissió 14 d’abril, i els
materials que es van editar van ser un punt de llibre, un díptic, cartells, pins, pancartes i samarretes.
2.1.3.- Sempre a l’Esquerra
Es tracta d’una campanya encara vigent. Davant de la necessitat d’obrir una nova etapa 6 a EUiA per tal
de conjugar millor el perfil propi i l’acció social amb la presència institucional d’EUiA. El desplegament
de Sempre a l’Esquerra ha estat, i és encara, una oportunitat política i organitzativa. És un instrument
per a obrir-nos, per a enfortir el perfil propi d’EUiA, per a projectar més i millor la imatge d’EUiA.
Dins d’aquesta campanya es va fer el Carnet d’EUiA que ha estat un element positiu que cal continuar
fent servir per tal d’estabilitzar-lo. Els materials dels quals disposem són un cartell, un díptic, un
calendari, una enganxina i una xapa.
2.1.4.- Che 1967-2007
Va ser una campanya pensada i engegada per AJ-Jd’EUiA. En el 40 aniversari de la mort del Che, la
campanya estava pensada per a donar a conèixer els valors que va defensar i que continuen plenament
vigents: el compromís, la justícia social, l’internacionalisme i el socialisme.
Els materials d’aquesta campanya eren xapes, cartells, tríptics, enganxines, postals, punts de llibre,
cds, imans de nevera, motxilles, tasses i calendaris. A més, es va habilitar www.hastalavictoriasiempre.
cat, es va fer un vídeojoc, es va produir un vídeo, es va fer una adaptació musical de l’”Hasta
siempre comandante” i un recull de cançons.
D’altra banda, es va fer una exposició sota el títol El Che i la Cuba d’avui que, amb imatges de la Cuba
actual, mostrava el record de Cuba sobre el Che. Es va exposar a diversos pobles i ciutats.
2.1.5.- Per la Reforma de la Llei Electoral (2008)
Després de les eleccions generals del 9 de març de 2008, i després d’haver afirmat en diversos informes
i debats que l’actual Llei Electoral és injusta i afavoreix els partits grans, hem engegat una campanya
de recollida de signatures per tal que es reformi la Llei electoral i sigui més equitativa ja que l’actual
és discriminatòria, injusta i limita el pluralisme. Porta el lema Perquè tots els vots pesin igual.
Els materials que s’han fet per aquesta campanya són fulls de recollida de signatures, acreditacions,
díptics, cartells i pancartes.
2.2.- Imatge
La imatge d’EUiA des de la seva fundació no ha estat “rigorosa”, però finalment hem aconseguit actualitzar-
la. En aquest moment, tenim un nou repte, hem d’aconseguir homogeneïtzar-la als territoris,
ser més visibles i identificables. En aquesta línia, una de les primeres coses a fer és dinamitzar més
els locals i actualitzar la imatge en aquells que encara no ho hem fet. També hem d’aconseguir que
els materials d’EUiA, tant de difusió nacional, com territorial i sectorial, segueixin una mateixa línia de
disseny. El fet de comptar amb un equip de disseny propi, ha millorat la imatge d’EUiA i ha començat
a homogeneïtzar els materials que s’editen.
Per tal d’aconseguir aquests reptes, els mecanismes de difusió, de distribució i d’incidència real
s’han de millorar.
2.3.- Actes
A la 4a Assemblea d’EUiA, dèiem: “EUiA ha millorat en la seva organització, la informació, la comunicació,
el paper dels joves d’EUiA i el creixement. Però és evident que hi ha d’altres qüestions que
cal fer-les millor. Per això proposem: (...) 9 Programació regular d’actes i xerrades d’EUiA a pobles i
ciutats, d’acord amb les comissions locals.” EUiA. Document de la 4ª Assemblea Nacional. Pàg 10 i
11, en PDF a http://www.euia.cat/doc/1212405752521.pdf
Amb l’objectiu de dur a terme aquesta proposta, des de la 4a Assemblea tenim una persona responsable
política a nivell nacional d’Actes. Els actes d’EUiA són un dels mecanismes més importants per
a projectar les nostres propostes, aconseguir ser més visualitzats, generar opinió, tenir contacte amb
la premsa i trobar-nos amb la nostra gent.
Ens calen més actes i tenim més potencialitats que encara no hem desenvolupat, partint de la base
que han estat 3 anys amb una activitat electoral molt concentrada, que hi ha territoris i sectors que 7
no poden assumir sols l’esforç i la feina que implica organitzar aquestes activitats –i que per tant,
necessiten més suport nacional que també ens ha estat difícil de donar en determinats casos-.
Un objectiu prioritari d’EUiA és fer funcionar més i millor una comissió nacional d’Actes que tingui
com a tasca concretar i garantir actes, d’acord amb les assemblees de base, per a projectar i fer
avançar les propostes d’EUiA.
2.4.- Campanyes electorals i/o institucionals
En aquests 3 anys, hem fet front a 3 campanyes electorals i el Referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia.
Han estat les següents:
• Referèndum Estatut d’Autonomia (juny de 2006)
• Eleccions al Parlament de Catalunya (tardor de 2006)
• Eleccions municipals (maig de 2007)
• Eleccions Generals (març de 2008)
Aquestes 4 campanyes les hem dut a terme en el marc de la coalició ICV-EUiA (ICV-EUiA-EPM en el
cas de les municipals i ICV-EUiA-IU, en el cas de les generals). S’ha de destacar que la participació
d’EUiA cada vegada és més visible en els materials de campanya però que encara hem de fer un
esforç per a aconseguir ser més presents en l’elaboració dels criteris i la gestió de les campanyes de
la coalició i més emprenedors en l’agenda d’actes al territori, sectors i centres de treball.
3.- Creixement
3.1.- Afiliació1
3.1.1.- Tipus d’afiliació
A EUiA s’hi afilien més homes que dones (un 64,88% de les persones noves són homes i un 35,18%
dones). Per franges d’edat, la majoria de persones que s’han afiliat tenen entre 30 i 49 anys (44,3%),
seguides per les que en tenen entre 18 i 29 (29,68%) i després les que tenen entre 50 i 65 anys
(20,3%). Tot seguit trobem els majors de 65 anys (5,02%).
Percentatges d’afiliació per homes i dones:
Percentatges d’afiliació per edats:
1 Les dades estadístiques d’ aquest punt no són exactes perquè hi ha persones que s’han afiliat sense posar la
seva data de naixement a la fitxa. També hi ha inexactitud en l’anàlisi de les vies d’afiliació ja que, en alguns casos,
8 no ens consta quin ha estat el mecanisme d’incorporació de les noves persones afiliades.
Increment de l’afiliació:
D’aquestes xifres s’infereix que ens cal reflexionar sobre com connectar més i millor amb la gent més
jove, és a dir entre els menors de 20 anys i com connectar més i millor amb les dones.
Per àmbits d’actuació, en nombres absoluts, la majoria de les noves afiliacions són a l’àrea metropolitana
de Barcelona, seguides de les que són a sectors, en tercer lloc a les comarques gironines,
a continuació al Camp de Tarragona i per últim a les Terres de Lleida. Percentualment, és al Camp
de Tarragona on hi ha hagut més noves afiliacions (37%), seguit de les comarques gironines (27%),
l’àrea metropolitana de Barcelona (24,6%), després els sectors (12,7%) i per últim Terres de Lleida.
3.1.2.- Ritme de creixement
Entre l’1 de juliol de 2005 i el 20 de juny de 2008, s’han produït 826 noves afiliacions a EUiA i 373
baixes, cosa que representa un increment d’afiliació del 3%. El ritme de creixement ha tingut una
tendència lleugera a augmentar (2,6% entre juliol 2005-juliol 06 i juliol 2006-juliol 07 i 3,8% entre
juliol 2007-juny 08).
En nombres absoluts, el nombre més alt d’afiliacions es produeix en les dues últimes etapes que, cronològicament,
coincideixen amb les quatre campanyes institucionals (la del Referèndum de l’Estatut
i les tres campanyes electorals). Aquestes campanyes han servit per a exterioritzar EUiA, en el marc
de la coalició, i per a donar-nos a conèixer amb gent diversa.
El que demostra aquesta coincidència és que quan EUiA es dóna a conèixer i quan tenim l’oportunitat,
el marc i l’espai per a explicar-li a la gent les nostres propostes, som capaços de connectar i,
per tant, de créixer. Hi ha condicions per a incorporar votants de la coalició, per a incorporar la gent
rogiverda.
3.1.3.- Vies d’afiliació
A EUiA hi ha dues vies d’afiliació: omplint una fitxa de paper o omplint el formulari que hi ha a la web.
La majoria d’afiliacions arriben a EUiA de les assemblees de base i són de persones que han omplert
una fitxa a l’àmbit corresponent. Hi ha una arribada sostinguda d’afiliacions a través de la web tot i
que no és la via principal. I també arriben fitxes d’afiliació per correu postal, quan hem repartit material
amb espai per a omplir dades personals.
En resum, la presència al carrer i entrar en contacte directe amb gent, fa que s’incorpori gent nova
a EUiA.
3.2 Extensió territorial i noves assemblees de base
Des de la 4a Assemblea s’han constituït 14 noves assemblees de base. En l’àmbit sectorial, la Comunitat
Palestino-Catalana i la de l’Ajuntament de Barcelona. En l’àmbit territorial, tenim noves assemblees
a Les Franqueses del Vallès, Olesa de Bonesvalls, Piera, Berga (província de Barcelona),
Arbúcies, Caldes de Malavella, Celrà, Llagostera, Sils (província de Girona), Conca de Barberà, Roda
de Barà, Vila-Seca (província de Tarragona). En la majoria dels casos, les assemblees territorials s’han
constituït després de les eleccions municipals.
Malgrat que EUiA ha entrat a municipis, i en zones on no tenia presència, encara hi ha zones, fora
d’àmbits metropolitans, on ens cal analitzar com entrar-hi i ser presents. També ens cal ser més presents
als centres de treball, als moviments socials i en marcs sectorials.
3.3 Gent d’EUiA
A la 4a Assemblea d’EUiA, vam acordar: “(...) – Obrir censos de votants i de col·laboradors d’EUiA a les
assemblees, per a que participin aquestes persones d’EUiA en les decisions i activitats.” EUiA. Document
de la 4ª Assemblea Nacional. Pàg 10, en PDF a http://www.euia.cat/doc/1212405752521.pdf
Des d’abril de 2007, està en marxa la Gent d’EUiA amb l’objectiu d’obrir un marc de participació a
les persones que estan en l’entorn d’EUiA però que en canvi, almenys de moment, no s’hi afilien. En
aquest moment, hi ha 485 persones que formen part de la Gent d’EUiA. Es tracta d’un marc de participació
que encara no hem promogut suficientment i que té moltes possibilitats.
4.- Presència institucional
Quan vam celebrar la 4a Assemblea d’EUiA, la coalició ICV-EUiA tenia 9 diputats i 400 regidors/es.
Actualment, la coalició té 12 diputats al Parlament de Catalunya, 2 senadors i 457 regidors/es. EUiA
té 2 diputats, 1 senador, 1 alcalde, 59 regidors/es i 4 consellers comarcals.
És evident que l’increment de càrrecs institucionals és un avenç. Però encara ens cal millorar la
connexió d’aquests càrrecs amb les assemblees de base i aprofitar millor totes les possibilitats que
ens dóna a nivell territorial, sectorial i en el món del treball. Especialment cal millorar la coordinació
i l’impuls de la política municipal des d’EUiA. És necessària una comissió de política municipal que,
sense substituir els instruments de treball de la coalició ICV-EUiA-EPM, articuli i coordini la feina dels
regidors/es i que dissenyi l’extensió territorial de noves candidatures.
5.- Comunicació
5.1 Comunicació interna
EUiA disposa de diversos mecanismes per a mantenir una comunicació fluïda amb els i les afiliats/
des i amb les assemblees de base. Aquests són els següents:
• Butlletí digital. S’envia dos dies a la setmana i recull tant les informacions de l’activitat pròpia
d’EUiA (actes, resolucions, declaracions, convocatòries, etc.) com de marcs unitaris dels quals
forma part EUiA. També tenim un butlletí digital de Món del treball i un d’Institucions
• Enviament de missatges SMS
• Grups de correu electrònic dels membres del Consell Nacional, dels i de les coordinadors/es i
altres grups.
Tot i la millora en aquest aspecte, encara hem de fer més passos cap a l’estabilització d’una xarxa de
comunicació més dinàmica de la direcció nacional amb les assemblees de base.
5.2 Comunicació externa (premsa i web)
Des de la 4a Assemblea aquest ha estat un dels salts qualitatius més importants que ha fet EUiA.
Malgrat les dificultats que encara tenim de sortir més als mitjans de comunicació, des de juliol de
2005, EUiA té més espai i ha estabilitzat un contacte informatiu setmanal amb els mitjans de comunicació.
Encara cal treballar més des del territori per a tenir més espai a la premsa local i comarcal.
La web d’EUiA ha millorat la seva imatge i estem fent passos per tal que les assemblees disposin de
webs pròpies lligades a la web d’EUiA. Tot i això, el nombre de visites que rep la web encara és molt
baix, per tant, caldrà buscar mecanismes per tal d’incrementar-lo.
6.- Funcionament
6.1.- Funcionament del territori
6.1.1 Funcionament de les assemblees
La realitat de les Assemblees de Base no és homogènia, la diversitat en el nombre d’afiliats/des és
força gran. El gruix de l’afiliació està en les assemblees de les grans ciutats tot i que, des de la 4a
Assemblea amb més estabilitat, EUiA és molt més que el Barcelonès, el Baix Llobregat o els Vallès
Oriental i Occidental. Com es pot veure al punt de creixement, l’extensió territorial d’EUiA s’ha produït
en zones i municipis que no pertanyen a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Aquesta diversitat també té una expressió en l’estructura de les assemblees de base. Mentre que
a les assemblees de les grans ciutats, en general estan cobertes les responsabilitats mínimes per
a poder funcionar, en assemblees de municipis mitjans o petits, tot sovint és difícil que sigui així. A
més, als municipis on EUiA té regidors/es (en la majoria de casos 1 sol/a regidor/a), o bé la majoria
de tasques a fer recauen sobre aquests/es o bé es cau en una dinàmica “hiperinstitucional” que fa
que l’assemblea del territori corresponent s’aboqui gairebé en exclusiva a l’activitat a i des de l’Ajuntament.
Pel que fa a la situació econòmica de les assemblees, en general és bastant feble i desigual, en
molts casos depenen de forma exclusiva de les aportacions i del treball dels i de les seves afiliats/
des. Deixant de banda els municipis en els quals la representació municipal facilita uns recursos per
a l’activitat d’EUiA, en la majoria de casos, la capacitat econòmica de les assemblees és bastant
limitada quan no inexistent.
Aquesta situació es pal·lia, en part, gràcies a les campanyes a nivell nacional que aporten materials.
Les campanyes nacionals han estat fonamentals per donar un pla d’acció comú i per dur a terme
activitats arreu del territori.
6.1.2. Funcionament de les comarques i de les zones
La creació de les comissions d’organització, de finances i d’imatge i actes, tant a nivell nacional com a
nivell comarcal ha fet que es puguin canalitzar propostes del nivell nacional al nivell comarcal i al revés.
Tot i això hi ha dificultats per a tenir un funcionament com es voldria de les comissions comarcals.
Un dels aspectes que hi contribueix és que no es té cap càrrec dedicat en exclusiva a assegurar el
funcionament d’aquestes i les responsabilitats les assumeixen coordinadors i càrrecs electes amb
múltiples compromisos. D’altra banda, hi ha municipis que no s’impliquen amb les comissions comarcals,
estan aïllades i funcionen per lliure.
S’ha intentat potenciar les assemblees de base des de les comarques però calen més recursos humans
per a fer-ho amb més èxit i es continua necessitant molt suport a nivell nacional. A més, les comarques
no tenen un mecanisme de finançament determinat per cap reglament comú i consensuat.
Algunes campanyes no han funcionat com es voldria per les dificultats per a fer arribar els materials
als territoris i perquè algunes molt bones campanyes no han sortit de propostes de les comarques i
per tant, els territoris no les han fet suficientment seves. Tot i això, la millora progressiva dels mecanismes
de distribució dels materials ha agilitzat la posada en pràctica d’algunes campanyes.
S’han potenciat jornades i resolucions comarcals que han aportat criteris comuns en temàtiques de
preocupació comarcal.
Des de la 4a Assemblea, s’han celebrat assemblees territorials a Barcelona, Badalona, Comarques
Gironines, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Camp de Tarragona, Garraf i Comarques gironines.
6.2. Funcionament del Món del Treball
L’objectiu de tenir assemblees de base del món del treball és créixer i estar organitzats en aquests
àmbits. Tot i això, encara tenim dificultats per a entrar les propostes d’EUiA a les empreses. Per EUiA,
créixer en l’àmbit del Món del treball és clau
6.3. Funcionament dels sectors “temàtics”: àrees i sectors
En tenim de 2 tipus: les àrees i les assemblees. Les àrees són transversals (és a dir, són espais de
participació i elaboració dels afiliats/des que ho desitgin) . Les assemblees de base s’organitzen en
els seus sectors. En el cas de l’àrea GLBT i la de la dona, aquestes són programàtico-organitzatives,
és a dir, també tenen la funció d’organitzar la presència i el creixement d’EUiA en els seus àmbits.
La 5a Assemblea ha de valorar i resoldre quins àmbits han de ser assemblea, quins àmbits han de ser
àrea i quins àmbits han de funcionar només com a comissions de treball.
6.4. Funcionament nacional
6.4.1. Funcionament dels òrgans col·legiats i de direcció i de les comissions de treball
En aquests 3 anys, des de la 4a Assemblea, la regularitat, la planificació i la dinàmica de les reunions
dels òrgans col·legiats i de direcció ha millorat, tant pel que fa a la programació d’aquestes, com pel
que fa a la circulació de la documentació dels temes que s’hi tracten. La 5a Assemblea Nacional ha
de valorar com fer que els òrgans d’EUiA s’acostin més a ser els òrgans d’una EUiA més moviment.
S’han consolidat les comissions d’organització, finances, imatge i internacional com a marc col·lectiu
de treball. Tot i això, encara cal anar més enllà a l’hora d’establir complicitats i d’acompanyar les assemblees
des d’aquests àmbits.
7.- Alternativa Jove-Joves d’EUiA (AJ-Jd’EUiA)
L’activitat d’AJ-Jd’EUiA ha estat irregular. Tanmateix la gent jove d’EUiA ha estat present en la majoria
d’activitats d’EUiA. Com a activitats pròpies, cal destacar els dos campaments de joves (estiu de
2006 i primavera de 2008) i diverses activitats a les universtitats i als territoris. AJ-Jd’EUiA ha de
treballar per a tenir una activitat més estable i constant així com per a créixer més a la universitat i al
centres d’estudi.
8.- Finances
La nostra capacitat econòmica és millor que la que teníem quan celebràvem la 4a Assemblea Nacional
però al mateix temps la nostra activitat s’ha multiplicat exponencialment i, per tant, també ho han
fet les nostres necessitats. Això vol dir que malgrat la millora, el nostre finançament no és millor que
aleshores.
D’altra banda, tot i que hem avançat en aquest aspecte, encara ens manca tenir més afiliats/des amb
la quota domiciliada i fer un seguiment més acurat de les quotes. Actualment el pagament manual
suposa un 30% de les cotitzacions i és una part important dels/les afiliats/des que no estan al corrent
de pagament. Un objectiu de tota EUiA ha de ser prendre consciència de la necessitat política i
financera d’anar reduint progressivament les quotes manuals. Hem de recuperar el valor de la quota i
des de la Comissió de finances s’estanestudiant fórmules per a estabilitzar les cotitzacions.
A nivell d’ingressos, hi ha hagut un lleuger increment per quotes però continua sent una tercera part
dels ingressos d’EUiA. També hi ha un incremet sostingut d’ingressos institucionals. L’assignatura
pendent continua sent el mecanisme de generació de recursos propis que faci tenir una menor dependència
dels ingressos institucionals.
9.- Formació
A la 4a Assemblea Nacional, vam acordar: “Impulsar accions formatives per a la millor (...) participació
i incorporació de més persones”. EUiA. Document de la 4ª Assemblea Nacional. Pàg 10 en PDF a
http://www.euia.cat/doc/1212405752521.pdf
Ja hem dut a terme un Taller per a Joves, el Curs de lluitar per la Pau i una Jornada de formació sobre
la situació de la universitat pública. La tendència ha de ser aconseguir una Escola de Formació
d’EUiA permanent.
10.- Fundació l’Alternativa
La data de constitució de la Fundació l’Alternativa fou el 9 de febrer de 2004, ha impulsat diverses
activitats i pot donar més de sí ja que té moltes potencialitats
Marcs actius de participació:
• Consell Social de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC)
• Coordinadora per la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya i Mesa d’entitats memorialistes
de Catalunya
• Forum Social Català (gener de 2008). Va participar en la preparació i va coorganitzar dos seminaris.
• En breu a la Coordinadora Catalana de Fundacions i a la Asociación Española de Fundaciones.
13
Proposta de modificacions estatuts
Esmena nº1
Proposta: Fusionar l’article 6 amb el 55 (que quedaria suprimit) amb el
següent redactat:
Article 6.-
L’afiliació a Esquerra Unida i Alternativa és voluntària i individual. Cada persona s’afilia a l’Assemblea
de Base que desitja. Poden ser afiliats/des tots els homes i dones que coincideixin amb la Declaració
de Principis, les Línies Programàtiques i que acceptin els seus estatuts i les normes de funcionament.
En una proposta com Esquerra Unida i Alternativa que fomenta la participació i és flexible i oberta,
els nivells de dedicació dels afiliats/des són opcionals i voluntaris. Estaran inscrits en el cens central
i en el de la seva assemblea de base.
Esmena nº2
Proposta: Substituir l’article 10 pel següent redactat:
Article 10.-
De les Comissions Comarcals. La Comissió Comarcal és l’òrgan de coordinació i gestió de les tasques
quotidianes d’àmbit comarcal de l’organització.
A més, tindrà les següents funcions:
1. Treballarà per estendre l’organització a totes les localitats de la comarca, prioritzant l’activitat per a
la constitució de les assemblees locals, d’acord amb la Comissió d’organització. Coordinarà l’activitat
a la seva comarca per a l’aplicació dels acords del Consell Nacional.
2. La concreció de la política d´EUiA en l’àmbit comarcal d’acord amb les organitzacions locals; en
cas de discrepàncies, les decisions d’àmbit comarcal es sotmetran a l’assemblea comarcal.
3. Establir i garantir els recursos materials i financers per al seu bon funcionament.
4. La interlocució amb els organismes, entitats, organitzacions d´àmbit supra local.
5. A les comarques on no estiguin constituïdes les assembles locals, amb l’objectiu de donar un marc
de participació, discussió i elecció als i les afiliats/des d’aquelles localitats, prioritzant l’activitat per a
la constitució de les assemblees locals.
Les Comissions comarcals, a més dels membres nats, podran elegir un equip de companys y companyes,
que tindran la funció de desenvolupar les tasques executives, i el seu número serà acordat per
la comissió comarcal, coincidint amb la convocatòria de l’assemblea comarcal.
Seran membres nats de la Comissió comarcal els/les coordinadors/es de les assembles locals que
es tinguin constituïdes, així com dels membres del Consell Nacional escollits pel territori i dels membres
dels consells comarcals.
L’Assemblea comarcal elegirà el/la coordinador/a comarcal.
L’Assemblea comarcal, amb el fi de facilitar l’operativitat de les tasques quotidianes, i facilitar la coordinació
, podrà acordar la constitució de 2 àmbits de coordinació.
• La Comissió permanent comarcal, que serà l’encarregada de desenvolupar les tasques executives.
14
• La Comissió comarcal, que serà l’òrgan de coordinació comarcal, es reunirà amb l’objectiu de
debatre l’actuació conjunta en els aspectes polítics comuns a diverses localitats i convocaran les
assemblees comarcals necessàries per a l’aprovació i realització dels objectius expressats. També
coordinarà els afiliats/des d’aquelles localitats de la comarca que no tinguin encara constituïda
l’assemblea local.
Les Comissions comarcals tindran las mateixa vigència que l’Assemblea Nacional, es reuniran 3 vegades
a l’any, com a mínim, i convocaran una assemblea comarcal a l’any com a mínim.
L’assemblea comarcal també pot ser convocada, com a màxim una vegada a l’any, pel 20% dels
afiliats i afiliades de la comarca. Aquesta assemblea no podrà ser convocada per elegir una nova
direcció.
En qualsevol convocatòria de l’assemblea anirà inclòs l’ordre del dia i els documents que s’hagin de
debatre.
Esmena nº3:
Proposta: Substituir l’article 11 pel següent redactat:
Article 11.-De les Comissions d’àmbit superior al comarcal.
Podran organitzar-se Comissions d’àmbit superior al comarcal en aquells territoris que, existint o no
assemblees comarcals, siguin necessàries per a garantir la coordinació i l’extensió de l’organització i
la interlocució amb els organismes, entitats i organitzacions d’àmbit supracomarcal.
Aquestes Comissions supracomarcals, que el seu àmbit serà acordat per la direcció del o dels
àmbits corresponents i la comissió d’organització, podran triar un equip de companys i companyes,
amb un nombre acordat per la comissió corresponent, coincidint amb la convocatòria de la citada
assemblea.
La Comissió de l’àmbit corresponent serà l’òrgan de coordinació de l’esmentat àmbit. Es reunirà
amb l’objectiu de debatre l’actuació conjunta en els aspectes polítics comuns a diverses localitats
i comarques i convocaran les assemblees necessàries per a l’aprovació i realització dels objectius
expressats. També coordinarà els afiliats/des d’aquelles localitats que no tinguin encara constituïda
l’assemblea local o comarcal; el seu treball fonamental serà estendre l’organització a totes les localitats
de les seva zona.
També seran membres nats d’aquesta Comissió els i les coordinadors/es de les assembles comarcals
constituïdes del seu àmbit, així com dels membres del Consell Nacional escollits pel territori o
que pertanyien al mateix.
L’ Assemblea de l’àmbit superior al comarcal triarà el/la coordinador/a de l’àmbit corresponent.
Esmena nº 4:
Proposta: Modificació de l’article 17 en el següent sentit amb el text que
surt en cursiva i negreta
Article 17.- El Consell Nacional podrà convocar l’assemblea Ordinària en un període màxim de 4
anys. Es podran realitzar Assemblees Nacionals extraordinàries a proposta del Consell Nacional, a
petició del 25% del conjunt total d’afiliats/des o organitzacions que representin el 50%.
Esmena nº 5:
Proposta : Modificació de l’article 28
afegint el que està en cursiva i negreta
Article 28.- Estarà composada per un nombre de membres que s’acordi a l’Assemblea Nacional, que
elegirà amb criteris de pluralitat. Ser integrant de la Comissió de Garanties i Control és incompatible
amb altres responsabilitats d’Esquerra Unida Alternativa. L’Activitat de la comissió es reflectirà en
un informe a l’Assemblea Nacional. La comissió de Garanties i Control podrà assistir a les reunions
del Consell Nacional amb veu però sense vot. Podrà haver-hi vots particulars dels seus membres. El
Consell Nacional elaborarà i aprovarà un reglament per aquesta Comissió. La substitució del membre
que dimiteixi o que calgui substituir es realitzarà mitjançant la incorporació del següent de la llista o
del suplent que correspongui. En el cas que s’acabi la llista, el Consell Nacional podrà acordar
la substitució per un companya o una companya proposada per la candidatura a la qual s’hagi
produït la vacant.
Esmena nº6
Proposta: Substituir els actuals redactats dels articles 58, 59 i 60 per:
3er. GENT D´EUIA.
Article 58.- Esquerra Unida i Alternativa promourà formes obertes i flexibles de participació. Per
això, les Assemblees obriran un cens de Gent d´EUiA i contemplaran en el seu funcionament la seva
aportació.
Article 59.- Gent d´EUiA és aquella persona o col·lectiu de persones que participen als nostres
actes, gent que col·labora a diversos nivells de la proposta d´EUiA, (interventors/es, que signen propostes,
venen loteria...), els que es comuniquen amb nosaltres per web i correu electrònic, aquells/
lles que utilitzen o reben el suports dels grups institucionals, aquells que col·laboren en l´ elaboració
de propostes i amb la Fundació, els votants de la coalició, etc..i que vol ser convocada a participar
a les Assemblees i/o àrees d’elaboració amb tots els drets excepte el de votar i ser elegible per a
càrrecs de l’estructura d’Esquerra Unida i Alternativa.
Article 60.- Gent d´EUiA tenen el dret de dirigir les propostes, iniciatives crítiques que considerin
oportunes, possibilitant que aquestes arribin a les Assemblees corresponents i de ser informats de
totes les activitats que realitzi l’organització, així com els acords dels seus òrgans.
Esmena nº 7:
Proposta: Modificació de l’article 64 amb el següent redactat:
Article 64.- Alternativa Jove – Joves d´EUiA.
L’àmbit d’organització pròpia dels joves d ´Esquerra Unida i Alternativa és Alternativa Jove – Joves
d’Esquerra Unida i alternativa.
Esmena nº 8:
Proposta: Modificació de l’article 98 amb el següent redactat
Podràn crear-se fundacions d’estudis, debats i formació d’Esquerra Unida i Alternativa.
Actualment, la fundació de referència és la Funadació l´Alternativa.
Esmena nº9
La disposició transitòria 2ª dels estatuts estableix que “La Comissió d’organització elaborarà
una proposta d’ordenació i actualització dels Estatuts amb el fi que siguin mes
llegibles i entenedors”.
En aquest sentit es proposa que, un cop elaborats els estatuts definitius que acordi la 5a
assemblea, s’ordenin en base a aquest índex i que sigui el que s’utilitzi pels corresponents
tràmits de publicació i registre.
TÍTOL I: DENOMINACIÓ, DEFINICIÓ, FINALITAT I OBJECTIUS.
1-Denominació (Art. 1)
2-Finalitat, definició i objectius. (Arts. 2 i 3).
3-Personalitat jurídica. (Art. 97).
4-Àmbit territorial i temporal. (Arts. 82 i 83).
5-Domicili social. (Art. 103).
6-Logotip. (Art. 102).
TITOL II: FUNCIONAMENT I ESTRUCTURA ORGANITZATIVA.
CAPÍTOL I: PRINCIPIS I FORMES DE FUNCIONAMENT.
1-Afiliació i baixa individual. (Art. 6, i 95).
2-Partits, moviments socials, organitzacions, i corrents. (Arts. 5, 48, 49, 50, 51, 52, 96).
3-Organització federal. (Art. 4).
4-Democràcia i participació. (Arts. 31 i 32).
5-Pluralisme i unitat programàtica. (Arts. 33, 34, i 35).
6-Consens. (Arts. 36, 37, i 38).
7-Limitació interna i externa de mandats i incompatibilitats. (Arts. 40, 41, i 42).
8-Privilegis i responsabilitats. (Arts. 43 i 44)
9-Retiment de comptes. (Art. 25).
10-Cens. (Art. 47).
11-Exteriorització pública. (Art. 39).
CAPÍTOL II: MÈTODES DEMOCRÀTICS D’ELECCIÓ I REVOCACIÓ.
1-Elecció. (Arts. 67, 68, i 69).
2-Revocació. (Art. 26).
CAPÍTOL III: ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ I COORDINACIÓ.
1-Assemblees de base (Arts. 7 i 8).
2-Coordinador/a de les assemblees de base (Art. 14).
3-Comissió local, comarcal, i intercomarcal. (Art. 9, 10, 11).
4-Organismes de coordinació i direcció territorials i sectorials. (Arts. 12 i 13).
5-Àrees:
a)Secretaries. (Art. 61).
b)Àrees d’elaboració. (Art. 62).
c)Sectors. (Art. 63).
d)Joves. (Art. 64).
e)Dones. (Art. 65).
f)Gais i lesbianes. (Art. 66).
CAPÍTOL IV: ÒRGANS DE DIRECCIÓ NACIONALS.
1-Assemblea Nacional. (Art. 15, 16, 17).
2-Conferència Política Nacional. (Art. 18).
3-Consell Nacional. (Art. 19, 20).
4-Comissió Nacional. (Art. 23).
5-La Permanent col·legiada. (Art. 24).
6-Coordinació General. (Art. 21, 22). 17
CAPÍTOL VI: COMISSIÓ DE GARANTIES I CONTROL I COMISSIÓ DE COMPTES.
1-Comissió de Garanties i Control. (Arts. 27 i 28).
2-Comissió de Comptes. (Arts. 29 i 30).
CAPÍTOL VII: REFERÈNDUM, CONSULTES VINCULANTS I INICIATIVES DE BASE.
1-Referendums i consultes vinculants. (Art. 53).
2-Iniciatives de base. (Arts. 54).
TÍTOL III: DRETS I DEURES DELS AFILIATS I AFILIADES.
-Afiliació personal i voluntària. (Art. 55).
1-Drets. (Art. 56).
2-Deures. (Art. 57).
3-Incompliment de deures i responsabilitats, i mesures de sanció.(Arts. 45 i 46).
4-Els i les col·laboradors/es, els i les electores. (Arts. 58, 59, i 60).
TÍTOL IV: GRUPS INSTITUCIONALS.
-Arts. 70, 71, 72, 73.
TÍTOL V: RÈGIM FINANCER.
-Arts. 74, 75, 76, 77, 78, 79, 80, 81.
TÍTOL VI: CORRESPONSABILITAT AMB IZQUIERDA UNIDA.
-Arts. 84, 85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 92, 93, 94.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.
Primera. Dissolució d’EUiA. (Art. 101).
Segona. Fundació. (Art. 98).
Tercera. Formació. (Art. 99).
Quarta. Publicacions i butlletins interns informatius. (Art. 100).
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA.
-Com. Org. elaborarà proposta per Com. Comarcals i Intercomarcals. (Disp. Trans. Primera).
18
Reglament i calendari de la 5a Assemblea Nacional de EUiA: Balanç i Proposta de modificacions estatuts | 13-09-2008 - 19:27:58 GMT 1 #
EUiA 5a Assemblea Nacional Documents - Presentació. Propostes per a l’acció política i social. Ampliar la base social d’esquerres. Una EUiA més moviment, canvis organitzatius. ICV-EUiA, propostes per a una Coalició Política. Balanç del Govern d’Entesa.
Presentació:
El Document que tens a les mans, són les reflexions i les propostes que EUiA posem a discussió a
la 5a Assemblea Nacional que celebrarem els dies 8 i 9 de novembre de 2.008 a Barcelona. Una
discussió dels afiliats i les afiliades a les assembles de base, però també un debat que volem que
sigui obert i participatiu a homes, dones i gent jove d’esquerres amb qui compartim propostes i acció
a pobles i ciutats, a centres de treball i d’estudi, a organitzacions i moviments socials, a la Coalició
ICV-EUiA i a les institucions.
És evident que totes les assemblees nacionals han estat importants, però aquesta és important i
especial, ja que la celebrem l’any del 10è Aniversari d’EUiA. Una celebració --per felicitar-nos-- en la
que debatrem i prendrem decisions polítiques per aconseguir més drets socials i nacionals, i canviar
nosaltres organitzativament per aconseguir una EUiA més forta i més útil.
En els textos hi ha 7 afirmacions que il·lustren aspectes centrals de les reflexions i les propostes a
que ens convida la 5a Assemblea Nacional: “Una resposta d’esquerres a la crisi”, “Polititzar més la
societat, fer més social l’activitat política”, “Ampliar la base social d’esquerres”, “El debat és de fons,
té a veure amb el futur de l’esquerra transformadora”, “EUiA és una necessitat”, “EUiA és activisme
social i la presència institucional”, “Hem de canviar nosaltres, no podem continuar fent i estar organitzats
com fins ara”.
En aquest 10 anys, EUiA ja ha situat a la societat catalana -òbviament amb encerts i errors- qui és i
quines propostes té. En aquesta Assemblea, d’una manera molt oberta i transparent, volem millorar
i encertar en el com fer-ho, per implicar més gent en polítiques transformadores i amb noves formes
d’organització per aconseguir-ho.
EUiA està en condicions de practicar millor que vol dir, per a l’esquerra transformadora, les noves
formes de fer política participativa a les institucions i a la societat. Una altra forma de fer política és
intervenir, compartir i influir. Transformar i mobilitzar per objectius, buscant amb la praxi la unitat d’esquerres
i els protagonistes de la transformació: la gent. I fer-ho, evidentment, allà on està la nostra
gent, i no només quan hi ha eleccions.
Què vol dir això? Més acció, més base social d’esquerres i una EUiA més moviment, com queda
reflectit en els documents.
EUiA volem aconseguir en aquesta 5a Assemblea Nacional unes propostes engrescadores i útils,
per comprometre més persones d’esquerres en la política, més enllà del vot. I volem avançar en un
moviment polític i social més obert i arrelat.
Ara és el moment del debat i de les aportacions. La participació a la teva assemblea de base i les
teves valoracions són molt importants per fer avançar més col·lectivament el projecte comunitari
d’EUiA.
política i social
Propostes per a l’acció política i social
1.- Introducció
EUiA vol actualitzar a la 5a Assemblea Nacional les propostes per l’acció política i social pels propers
anys. EUiA té acordades, a anteriors assemblees, Tesis i Objectius i prioritats polítiques que continuen
vigents pels homes i dones d’EUiA, i també hem contribuït als diversos programes electorals de
la Coalició, que són eines bàsiques pel treball institucional.
Però és evident que la situació política és canviant, i que també hem experimentat que el nostre projecte
es va plasmant en les propostes, plans de treball i campanyes locals, sectorials i nacionals. Per
la qual cosa, cal actualitzar les propostes d’EUiA per a contribuir a millorar les condicions de vida de
la gent i avançar més en drets socials i nacionals.
És per això que proposem unes propostes per a l’acció política i social que contribueixen a ampliar
l’activitat de les assemblees de base i de l’organització en el seu conjunt. Exposem a continuació
aquestes propostes.
2.- Una resposta d’esquerres a la crisi
La crisi no la poden pagar els treballadors i treballadores. Hi ha polítiques econòmiques, laborals i
socials d’esquerres i polítiques econòmiques, laborals i socials de dretes. EUiA proposa mesures
concretes per a respondre a la crisi des de l’esquerra, però també volem assenyalar quines polítiques
són les que ens han portat fins aquí, ja que les coses –i la crisi- no passen perquè sí.
Una política d’esquerres vol dir compromisos per a la plena ocupació de qualitat, millores de les prestacions
per atur, polítiques fiscals progressives, uns horaris que permetin conciliar treballs i vida, i un
sistema social i de serveis públics de qualitat. Una política d’esquerres vol dir mesures per eradicar la
precarietat a totes les facetes de la vida. És a dir, millorar la qualitat de vida dels sectors més vulnerables
de la població: treballadors/es, infants i adolescents, joves, immigrants, aturats/des, beneficiaris/
es del sistema públic de pensions...
Lluitar contra les precarietats no és nou per a EUiA, forma part de la nostra identitat. Treballem des
de fa 10 anys i, més recentment, amb la Carta de Barcelona sobre precarietat i salut, que està esdevenint
referència en la matèria a Europa, s’ha iniciat la tasca pel desenvolupament d’indicadors de
precarietat que permetin actuar de forma directa.
EUiA planteja l’adopció d’una sèrie de propostes d’acció que aborden, des d’una perspectiva d’esquerres,
la crisi, la precarietat i l’exclusió social, de manera multidisciplinària, tenint en compte la
conjuntura actual, i que concretem a continuació:
2.1.- Crisi econòmica i política de capitalisme
El sistema econòmic capitalista està immers en una profunda crisi. La seva forta component especulativa
ha conduït a una crisi immobiliària, hipotecària i financera que es tradueix en l’encariment
dels tipus d’interès, en tant que l’existència d’un mercat mundial de productes financers sense regulacions
de cap tipus ha globalitzat la crisi. La davallada del valor dels immobles i les cotitzacions
a borsa han reconduït les inversions especulatives cap a mercats de futurs en matèries primeres:
petroli, productes alimentaris i aigua, provocant l’increment dels preus dels hidrocarburs que, juntament
amb els alts tipus d’interès i la retracció del crèdit, amenacen la viabilitat de sectors productius
de països amb poc estalvi i dependents del petroli. L’increment especulatiu de preus dels
productes alimentaris posa en perill la vida de milions de persones. Un petit nombre d’institucions
financeres i corporacions multinacionals manipulen el mercat i determinen el nivell de vida i la supervivència
de milions de persones amb el vist-i-plau d’organismes com Nacions Unides, el FMI, el
Banc Mundial i l’Organització Mundial de Comerç, que han estat, a més, agents actius al seu servei
en l’actual situació de crisi del planeta.
i social
Aquesta situació és especialment punyent per part del sector dels hidrocarburs, el complex de la
indústria militar, la indústria agroalimentària, les químiques i farmacèutiques, i les empreses privatitzadores
de l’aigua.
Les directrius neoliberals, que donen cobertura política a la conjuntura econòmica de crisi, es confonen
perillosament amb la xenofòbia, el racisme i el feixisme i signifiquen retrocessos gairebé centenaris
en els drets socials, les conquestes obreres i del feminisme, l’estat del benestar i el procés civilitzador.
El neoliberalisme és l’anti-progrés i fa realitat com mai la disjuntiva de socialisme o barbàrie.
2.2.- Un gir a la dreta en el govern del PSOE
El govern del PSOE ha seguit aplicant en el terreny econòmic les directrius neoliberals que venien de
la Unió Europea (UE). Pel que fa a l’estructura econòmica, ha mantingut el desequilibri dels sectors
productius que ens fan especialment vulnerables a la crisi. El comportament de la inflació demostra
clarament les pertorbacions generades per les pràctiques especulatives, sense que el govern es
decideixi a intervenir de forma decidida a favor dels sectors més dèbils. Els avenços fets en drets
civils en la primera legislatura Zapatero no poden fer oblidar ni l’aplicació del Pacte d’Estabilitat signat
pels països que formen la unió monetària a la UE (i que carrega els costos de l’ajust econòmic
sobre les condicions de vida de treballadors/es), ni l’acatament del Consens de Washington amb
l’assalt privatitzador als sectors de la salut, l’ensenyament i altres serveis públics (ara li toca a RENFE
i AENA), sota la coartada, en alguns casos, de la descentralització feta a les Comunitats Autònomes.
Tot i l’increment en l’import del salari i les pensions mínimes, les polítiques fiscals fetes (devolució de
400 €, eliminació de l’Impost de Patrimoni i el xec nadó) confonen de forma interessada la política de
drets socials amb el repartiment de xecs, aplicant mesures frontereres entre la socialdemocràcia més
dretana i un populisme de cacics.
La renda per càpita espanyola ha crescut per sobre de la mitjana europea, però en la distribució
factorial de la mateixa disminueixen les retribucions de les persones assalariades a favor de les remuneracions
del capital. Algunes dades són bastant aclaridores:
En els • darrers 10 anys, el salari mitjà, en termes reals a l’estat espanyol ha retrocedit un 4%. No
hi cap altre país de la UE-15 on els salaris reals hagin disminuït. S’observa una pèrdua de poder
adquisitiu total que oscil·la entre el 8.9% i el 20.8%, registres que àmpliament es mengen l’1.2%
de guany del poder adquisitiu via salarial.
• Mentrestant, fins i tot en aquest any 2008 de crisi, el benefici net de les empreses financeres i no
financeres a Espanya ha seguit incrementant-se, tot i les fluctuacions borsàries. Els grans valors
que cotitzen en borsa i s’inclouen a l’IBEX-35 van incrementar els seus guanys un 44% (la banca
va assolir un 58.8%).
• Les hipoteques han augmentat una mitjana del 45% al llarg de l’últim any, condemnant a les rendes més
baixes a l’exclusió social residencial, ja que el 32% de la població guanya menys de 1000€ al mes.
• Segueix l’escandalós frau fiscal: 50.000 milions d’euros (un 5% del PIB). Una xifra superior al
que es gasta en educació a l’estat espanyol (el 4,3%), i comparable a la que es destina a salut
(5,5%).
Al mateix temps, es fa molt més lent el creixement de la despesa social per arribar a la mitjana europea,
malgrat l’efecte deflactor que tant sobre la renda com sobre la despesa ha tingut l’entrada a la
UE de països amb menys renda que l’estat espanyol. Bona part del creixement dels darrers anys es
deu a la població immigrada, que es veu ara especialment amenaçada pel creixement de l’atur i la
xenofòbia, i les “noves” polítiques d’immigració (de les que la primera ha estat la directiva europea
de la vergonya).
3.- L’economia al servei de les persones. Més mobilització social
Un altre món és possible, i també una altra Europa, i una altra manera d’entendre l’economia i la política.
En primer lloc, mesurant el comportament de l’economia pel benestar de les persones, que té més a veure
amb la satisfacció real de les necessitats humanes i la potenciació de les seves capacitats que no amb
el creixement del PIB, la renda o la riquesa. En segon lloc, assumint que els treballs de cura i reproducció 7
i social
(realitzats bàsicament per dones) són una part vital de qualsevol sistema econòmic, ja que les persones
han d’ocupar el centre de les polítiques i l’economia: això vol dir incorporar de forma urgent valors del
feminisme a les polítiques transformadores. En tercer lloc, fomentar la participació i la intervenció política
real de les organitzacions i moviments populars, que apoderi les persones, en especial, les més desposseïdes.
En quart lloc, reivindicar els judicis ètics com a consubstancials i desitjables per a qualsevol
anàlisi econòmica i política: menys gestió neoliberal o socialdemòcrata, i més política transformadora en
el sentit del socialisme. I finalment, i com element guia i distintiu, incorporar la classe social com a valor
explicatiu de primer ordre en les anàlisis, valoracions i presa de decisions.
3.1.- 42 propostes per a viure millor i per a eradicar la precarietat
3.1.1.- L’habitatge digne és un dret no un luxe
1. Modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans per a evitar que el propietari pugui rescindir unilateralment
el contracte o elevar el preu indiscriminadament. L’esforç de pagament no ha de superar el
30-35% dels ingressos.
2. Reforma de la llei del Mercat Hipotecari, a fi de protegir les famílies del sobreendeutament: introducció
de nous índexs d’actualització hipotecària, vinculats a l’augment i disminució dels salaris;
adequació del mercat del crèdit a la realitat socioeconòmica, amb un màxim del 80% del valor de
l’habitatge i de 30 anys per a amortitzar el crèdit; suspensió automàtica dels pagaments de les hipoteques
en cas de situació d’atur o de disminució dels ingressos dels titulars superiors al 30%, sense
cap cost addicional per al client i sense increment dels interessos a abonar.
3.1.2.- Millors salaris
3. Elevació del salari mínim fins als 1000€ nets..
4. Inclusió en la regulació laboral de l’obligatorietat de la clàusula de revisió salarial retroactiva en els
convenis col·lectius i aplicació general si no hi ha conveni col·lectiu de referència.
3.1.3.- Treball estable
5. Reincorporació al lloc de treball, opcional pel treballador i obligatòria per l’empresa, en casos
d’acomiadament improcedent.
6. Recuperació del principi de causalitat en la contractació: tot lloc de treball fix s’ha de cobrir amb
un contracte de treball fix.
7. No reconeixement dels expedients de regulació d’ocupació que comportin la reducció de llocs de
treball en empreses que hagin gaudit de beneficis durant la mitjana dels darrers cinc anys.
8. Lluita contra les deslocalitzacions.
9. Presentar una proposta de reforma de la Llei Concursal, que recuperi la garantia preferencial dels
interessos dels treballadors i introdueixi l’obligatorietat de garantir la continuïtat de l’empresa quan
aquesta sigui rendible.
3.1.4.- Treball segur i saludable
10. Penalitzar en un 30% les cotitzacions a la Seguretat Social a les empreses que tinguin un índex
de sinistralitat que superi en un 50% de la mitjana del sector.
11. Intervenció de la Fiscalia en cas d’accidents mortals. Creació d’una Fiscalia específica i coordinada
amb la Inspecció de treball.
12. Tipificar al Codi Penal l’incompliment continuat de la llei de prevenció de riscos laborals.
13. Persecució de les subcontractacions fraudulentes.
14. Gestió exclusivament pública dels recursos relacionats amb l’atenció sanitària laboral i dels processos
d’Incapacitat Temporal, en detriment de les Mútues d’Accidents de Treball.
15. Traspassar i potenciar Inspecció de Treball, (més recursos humans i materials) per controlar
millor el frau i l’incompliment de la normativa laboral.
3.1.5.- Treball de qualitat
16. Llei integral de reorganització dels temps i els treballs. Repartiment de la riquesa, els treballs i un
bé imprescindible per al benestar: el temps.
17. Inclusió en la legislació laboral dels drets sindicals d’informació, consulta i participació dels treballadors/
es, especialment en matèria d’organització del treball.
18. Introduir clàusules socials a la contractació: seguretat i salut, estabilitat a l’ocupació, compliment
8 normatives i convenis col·lectius.
política i social
3.1.6.- Ocupació igual per a homes i dones
19. Equiparació de sous entre homes i dones. Seguiment periòdic de l’estadística sobre aquesta
matèria i adopció de mesures legals contra les empreses que discriminin.
20. Continuar la política d’igualtat en les condicions de treball entre homes i dones, lluitant contra la
precarietat, sinistralitat i condicions laborals perjudicials per a la salut. Establir polítiques de prevenció
i resolució de l’assetjament sexual.
3.1.7.- Un sistema just de pensions públiques
21. Reduir els períodes de cotització per accedir a les pensions de jubilació a 15 anys, incloent al
còmput els dies quota.
22. Homogeneïtzar els requisits de les pensions de viduïtat i orfandat entre matrimonis i parelles de fet.
23. Augmentar les pensions mínimes als mateixos nivells que el salari mínim.
3.1.8.- Sistema fiscal just i redistributiu
23. Augmentar els impostos a les rendes més altes, societats i rendes del capital: creació d’un impost
a les grans fortunes; penalitzar les rendes del capital respecte als salaris; augment dels trams
de l’IRPF; augment dels tipus impositius dels últims trams.
24. Recuperació dels impostos de transmissions patrimonials i successions.
25. Lluita contra el frau fiscal.
3.1.9.- Una economia al servei de les persones
26. Pressupostos expansius, amb utilització dels ingressos i les despeses públiques per a pal·liar els
efectes de la crisi sobre les rendes més baixes, corregint el dèficit social i millorant substancialment
la distribució de la renda.
27. Una política econòmica orientada al compliment de l’objectiu de la plena ocupació.
28. Mesures contra el creixement de la inflació com: la disminució dels marges empresarials en la
distribució comercial i la dinàmica de concerts amb el sector privat (que s’han de suprimir); control
de preus en els productes de primera necessitat; eliminació d’intermediaris al procés de comercialització
dels productes agrícoles.
29. Mesures per a reduir la dependència energètica de l’Estat espanyol respecte de les multinacionals
i el consum de combustibles fòssils, apostant per l’establiment de preus màxims dels carburants,
amb supressió dels impostos indirectes que els graven, inclòs el cèntim sanitari, sent substituïts per
impostos directes basats en la progressivitat. Llei d’Energies Renovables, amb l’objectiu d’assolir a
partir d’aquestes energies un 30% de l’energia primària l’any 2020, i un 80% l’any 2050. Utilitzar els
recursos naturals existents al territori.
3.1.10.- Diners públics per serveis públics
30. En una primera fase, control democràtic públic dels sectors estratègics de l’economia, amb
especial atenció al sector energètic. En una segona, nacionalització dels mateixos i aturada de les
privatitzacions d’empreses i serveis públics.
31. Correcció del dèficit inversor en serveis públics i equiparació amb la mitjana de la UE-15.
32. Regulació de les activitats econòmiques en funció de l’interès general i d’un tractament del territori
equilibrat i sostenible.
33. Creació de llocs de treball públics mitjançant un pla d’inversions i despeses públiques en infrastructures,
equipaments i serveis personals i de proximitat, d’atenció als infants, la gent gran, les
persones discapacitades i malaltes, així com en l’educació, la salut i la protecció del medi ambient.
34. Suport actiu als demandants d’ocupació: transport gratuït, suport administratiu a la gestió de la
recerca, etc.
35. Augmentar la durada i la quantia de la prestació d’atur sense augment del període mínim de
cotització.
36. Interrupció de la percepció de la prestació i el subsidi com a conseqüència de processos d’IT
acreditat per facultatiu del sistema públic de Seguretat Social.
37. Establir, mentre no s’assoleixi la plena ocupació, una renda incondicional per la gent que es troba
en situació d’atur, amb una quantia suficient per cobrir les necessitats bàsiques de la persona.
38. Lluita contra la pobresa en la perspectiva de la renda bàsica de ciutadania.
3.1.11.- Atenció a la dependència, tenir cura de les persones
39. Incrementar i accelerar les millores de les pensions iniciades pel Govern.
40. Universalitzar l’atenció domiciliària. Creació de la figura de l’assistent personal.
42. Pla de foment de noves ocupacions lligades al sector de l’atenció a les persones. 9
3.2.- Una campanya contra la precarietat i l’exclusió social
EUiA es compromet a desenvolupar una Campanya per a la millora de la qualitat de vida dels sectors
més vulnerables de la població, fent avançar les propostes descrites anteriorment. Es tracta d’un
tema que afecta a un bon nombre d’assemblees, sectors i àrees d’EUiA, per la qual cosa s’haurà
d’establir una coordinació que inclogui ensenyament, dona, salut, immigració, món del treball o AJJoves
d’EUiA. La campanya s’hauria de desenvolupar en diverses fases:
• Sensibilització i difusió: No es pot combatre allò que no es coneix bé. És necessari fer una intensiva
tasca de difusió de les raons de diverses problemàtiques existents i, el que és més important, les
nostres propostes al respecte.
• Cercar aliances socials: Cal la confluència amb d’altres organitzacions polítiques, sindicals, moviments
socials i persones. L’objectiu seria treballar conjuntament amb tot l’espectre de l’esquerra
política i social.
• Acció i mobilització: Cal crear una correlació de forces adequada per tal de poder introduir mesures
legislatives i de concertació social, que permetin fer el gir social necessari. La mobilització
hauria de tenir caràcter sostingut en el temps, anant de menys a més, fins arribar a una data que
ens marquem com a horitzó.
• Iniciatives institucionals: Bé de manera successiva, o potser de manera simultània, plantejament
d’iniciatives de diversos tipus, conformant el que seria un pla contra la precarietat i exclusió
social, amb l’adopció de mesures per les diverses administracions en allò que depengui
d’elles.
4.- L’Europa social, No al Tractat
de Lisboa i el Partit de l’Esquerra Europea
Europa avui és un espai de la lluita social i política. Un espai on el capital i la majoria de governs de
la UE pretenen imposar un model neoliberal, tot aprofitant canvis de govern en una direcció més
dretana i populista. Les noves Directives d’agressió democràtica com la de “retorn” (de la vergonya),
o la Directiva del Temps de treball (o de les 65 hores), són mostres clares de la involució més
neoliberal en temes socioeconòmics i en nous retalls de drets a les persones. Però també cal tenir
present la directiva de serveis postals o serveis ferroviaris, les directives que canvien el nom però
que mantenen els objectius (Bolkestein reformulada, Flexiguretat i Llibre Verd), el dumping europeu,
la prevalença de la llibertat de capitals, les empreses i l’espai obert de negoci, per davant dels drets
al treball, sindicals o de vaga.
El Tractat de Lisboa és l’autèntic Pla B de la UE, nascut per emmascarar l’enorme fracàs del Tractat
Constitucional Europeu. El NO irlandès ha ridiculitzat i fet miques la manipulació que suposa el Tractat
de Lisboa. EUiA i el Partit de la Esquerra Europea (PEE) han coincidit amb la resposta negativa
des de l’esquerra per la forma, al no consultar la ciutadania europea, i pels continguts: neoliberal i
armamentista; mercantilista i insolidari; i perquè és un model negatiu pels drets democràtics, socials,
laborals i nacionals de persones i pobles. EUiA defensa la proposta democràtica d’un referèndum
vinculant a tots els països. El resultat d’Irlanda mostra que els líders dels governs europeus, que van
pactar a Lisboa, tenen por a la democràcia, ja que l’única ciutadania que podia votar ha dit que no. La
ciutadania irlandesa va sumar-se a les victòries del NO francès i holandès. Ara cal seguir dient NO a
aquest model europeu i unir forces i mobilitzar per a substituir el Tractat de Lisboa per l’Europa Social
i sumar forces polítiques i socials per a convergir per l’alternativa d’una altra Europa possible.
El model d’UE i de Banc Central Europeu, suposen crisi econòmica inflació, atur, baixos salaris, precarietat,
pèrdues de drets fonamentals i de serveis socials, l’Europa fortalesa (FRONTEX), polítiques
de repressió i criminalització dels nouvinguts, incapacitat i desunió front les crisis bèl·liques, militarització
de la UE, preeminència dels Estats Units i complicitat amb la seva política de guerra i atac
preventiu, i paper subaltern d’Europa a l’OTAN.
4.1.- Les nostres propostes
• NO al Tractat de Lisboa. Confecció d’un nou tractat o Carta amb participació de tots el pobles,
consulta a tots els ciutadans europeus i un procés constituent democràtic.
• Plena ocupació, qualitat del treball, contra la precarietat, la sinistralitat, les privatitzacions sistemà10
tiques, les deslocalitzacions i el dumping social.
• Més despesa pública per a serveis públics. Consorcis públics europeus per a sectors estratègics.
Cohesió i economia social. Eradicació de la pobresa i l’exclusió social.
• Prioritat social sobre el mercat. Control democràtic del Banc Central Europeu.
• Polítiques d’acolliment de la immigració, amb drets i deures. Garanties d’equitat, polítiques d’igualtat
de gènere. Drets socials.
• Desmilitarització. Desvinculació i sortida de l’OTAN i desmantellament de bases militars i míssils.
• Solidaritat amb el tercer món. Mediterrani, mar i marc de trobada, diàleg i pau.
• Desenvolupament sostenible. Protecció del medi ambient. Tecnologia, recerca i transports nets i
eficients.
• Cultura i participació civils.
• Drets nacionals i dels pobles inclosa l’autodeterminació. Reconeixement del fet diferencial català.
Llengua, cultura i personalitat interlocutora pròpies.
4.2.- EUiA, membre actiu del PEE
Per EUiA el PEE és una necessitat. Una necessitat de continuar desenvolupant amb propostes
concretes i com a espai de trobada obert i no uniformador de les forces d’esquerres europees, a
l’esquerra de la socialdemocràcia i possibilitant la presència de diverses organitzacions d’un mateix
Estat. EUiA està compromesa a ajudar, a estendre i ampliar encara més l’actual PEE.
Un repte important per EUiA i pel PEE són les Eleccions europees de juny de 2009. EUiA participa
del GUE-NGL i té el compromís d’impulsar la Plataforma Electoral del PEE, oberta a d’altres partits.
EUiA aspirem a la conformació d’una candidatura electoral que ofereixi possibilitats reals d’eurodiputat/
da per a reforçar el GUE-NGL al futur Parlament Europeu.
5.- Política d’immigració, tots els drets i tots els deures
En els darrers 8 anys el nombre de persones amb nacionalitat estrangera i que s’han assentat a
Catalunya s’ha incrementat en 1.000.000. Del 2000 al 2008 la població espanyola va créixer en 5,5
milions d’habitants dels quals gairebé el 80%, 4,3 milions, van ser persones que van migrar per trobar
un futur millor. Les persones nouvingudes a Catalunya són el 15% de la població i representen el
22% del conjunt dels immigrants de l’Estat espanyol. Aquestes dades representen un canvi històric,
ja que mai no hi ha hagut un creixement demogràfic d’aquesta magnitud.
Per a EUiA la immigració representa una aportació econòmica, social i cultural de primer ordre. Econòmica
per la creació de riquesa i desenvolupament. Social perquè representa un creixement i renovació
de la classe treballadora. Cultural per l’aportació de noves realitats a la cultura del nostre país.
La presència d’una població nova genera també canvis. La gent d’esquerres els coneixem bé ja que
bona part de l’actual classe treballadora és producte de la immigració dels anys 50 i 60, i viu també
en barris on majoritàriament habiten els nous immigrants. La dreta utilitza la immigració perquè els
empresaris puguin tenir mà d’obra barata i disponible, però també per crear enfrontaments i actituds
xenòfobes davant qui ve de fora. Recordem les campanyes del PP i de CiU sobre la immigració, les
polítiques de Berlusconi a Itàlia o la decisió del Parlament Europeu d’allargar l’empresonament preventiu
de persones immigrants (mesura que té el suport de la majoria dels parlamentaris socialistes
espanyols). L’esquerra no podem permetre aquests atacs xenòfobs i racistes, ni podem romandre
neutrals; al contrari, necessitem polítiques actives i positives per a resoldre aquests reptes.
Necessitem pedagogia política per explicar que la immigració és una realitat, una necessitat i una
riquesa per a la nostra societat, i que per a resoldre les dificultats no es tracta d’enfrontar-se o rebutjar
el nouvingut sinó desenvolupar i aprofundir en mesures socials que facilitin la seva incorporació
laboral, social i ciutadana al nostre país.
EUiA defensem, per tant, l’exercici dels drets socials, democràtics, polítics, humans, civils i jurídics de
les persones immigrades, així com el compliment de tots els deures corresponents a qualsevol persona
o ciutadà. EUiA volem impulsar el Sector d’Immigració d’EUiA i fer avançar aquestes propostes:
• Substitució de la Llei d’Estrangeria per una Llei per a la Ciutadania amb igualtat de drets i deures
per a la població immigrada.
• Autorització immediata de treball per a totes les autoritzacions de residència per motiu de reagrupament. 11
• Drets laborals. Contra l’explotació laboral de la població immigrada, amb més dotació de mitjans
per a la inspecció i majors sancions per a les empreses.
• Drets socials. Promoure inversions i mesures socials especials per als barris i les escoles amb
major presència d’immigrants. Defensar una política favorable al reagrupament familiar de les persones
immigrades.
• Drets polítics. Lluitar per aconseguir que les persones immigrades tinguin dret de vot, començant
per les eleccions municipals.
• Drets humans. Fer front a la Directiva de la Vergonya europea. Tancament dels Centres d’Internament
que neguen drets humans. Considerem inadequades les repatriacions forçoses.
• Conscienciació i mobilització. Promoure la solidaritat i la diversitat entre la joventut (sigui quin sigui
el seu color de pell o origen) i la mobilització antiracista. Impulsar i participar en les mobilitzacions
en favor dels drets dels immigrants.
• Establir relacions, a nivell nacional i de les assemblees de base, amb associacions d’immigrants,
facilitar la coordinació, el desenvolupament d’activitats, la seva integració a la xarxa associativa i la
participació en les activitats i mobilitzacions en defensa dels drets dels immigrants.
6.- Pel compliment de l’Estatut
El 9 d’agost es compleixen 2 anys de l’entrada en vigor de l’Estatut. En aquests 2 anys el Parlament
i el Govern català han treballat per al desplegament estatutari. Però pel que fa al que correspon a
l’Estat i al govern de PSOE, el balanç és molt insuficient. No es compleix el que suposa el pacte a dos
que és l’Estatut, i està molt per sota de les necessitats de la ciutadania i de les potencialitats de l’Estatut.
Queden qüestions importants pendents com el finançament (amb criteris objectius i recursos
suficients), la imprescindible modificació de lleis per donar compliment a les previsions de l’Estatut o
d’altres anunciades fa més d’un any, com el traspàs de rodalies de RENFE.
L’Estatut de 1979 no es va desplegar plenament en 27 anys. L’Estatut de 2006 no es pot desplegar
en dos anys, això és evident. Ara bé, el desplegament del nou Estatut no es pot eternitzar, precisament
perquè dels seus preceptes se’n desprenen millores per a les condicions de la vida de la gent
de Catalunya: millores en els serveis públics, en la gestió de la immigració, en la tasca de la inspecció
de treball o en la gestió del transport ferroviari o dels aeroports. Qüestions totes elles que s’han de
complir i que no poden esperar.
EUiA aposta pel desplegament de l’Estatut que ens permeti avançar, com a ciutadans/es i com a treballadors/
es de Catalunya, cap a una societat més avançada socialment. EUiA farà un seguiment del desplegament
estatutari, i farà les activitats de difusió i mobilització oportunes en defensa del mateix, ja que
el seu desenvolupament és un senyal de respecte a la voluntat democràticament expressada pel conjunt
dels ciutadans/es de Catalunya, que es van pronunciar en referèndum a favor del text actual.
7.- Educació pública, laica i coeducativa
Aquest ha estat un objectiu central d’EUiA a mantenir i enfortir, en un context polític on s’ha d’aprovar
la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). A la 4ª Assemblea Nacional dèiem i aprofundíem en altres
documents, com els referents a la posició d’EUiA sobre la proposta de LEC: “Sempre hem defensat
l’ensenyament públic com l’únic capaç de proporcionar una educació de qualitat, gratuïta i en condicions
d’igualtat per a tothom. En l’ensenyament públic trobem un espai de respecte de la diversitat
existent, de cohesió social (...) i de justícia social”. “Cal potenciar l’educació pública amb totes les
característiques que li corresponen: científica, laica, coeducativa, participativa, democràtica, lligada a
l’entorn, pluralista, inclusiva, dedicada a la formació integral (...), a l’autonomia i a l’esperit crític de les
persones, amb un finançament potent, (...) que possibiliti l’obertura dels centres educatius públics als
barris (...) que ofereixi espais de reflexió, debat, decisió i actuació de la comunitat educativa i veïnal”.
EUiA te definida l’educació que volem, i sabem que transformar l’espai socioeducatiu no depèn únicament
de la comunitat educativa ni de mesures parcials, com la redistribució de l’alumnat immigrant
-encara amb components segregadors-, ni tant sols d’una llei d’educació, tot i que de ben segur que
poden ajudar, fet pel qual hi treballem com a EUiA. Cal tenir present, però, que aquestes mesures
estan emmarcades en un sistema en el que les propostes neoliberals i la ideologia conservadora es
mostren amb cares diverses. Per això, EUiA ha d’anar a l’ofensiva, “a l’ull de l’huracà però sabent
navegar per la diversitat de canvis d’aire”. Alguns plantejaments:
• Canviar la cultura “d’allò privat com a millor” i de la normalització del concert educatiu com a via de
12 solucions, pel convenciment de què “el servei públic és l’única garantia de drets” i cal potenciar-lo
i social
amb planificació i recursos, entre d’altres, creant més centres públics, incorporant a la xarxa pública
alguns centres concertats i anar eliminant el sistema de la concertació.
Canviar la cultura • de “l’acceptació de l’assignatura de religió”, tot i el que suposa com a negoci econòmic
i ideològic, per la “cultura pública de la laïcitat com element democràtic” i de respecte cap
a totes les ideologies i creences, que aconsegueixi el trencament d’acords amb el Vaticà, i mentre
això no succeeix, deixar l’assignatura de religió fora d’horari lectiu.
• Canviar la cultura de l’educació androcèntrica per “una educació coeducativa o amb perspectiva
de gènere”.
Per a EUiA, aquest tres elements formen part de la lluita ideològica i una aposta estratègica que defineix
l’acció d’EUiA a concretar a localitats, sectors i àrees per tal de conèixer el sentir -sovint induït
pel neoliberalisme- de la gent, compartir la nostra posició, convèncer i treballar col·lectivament per a
la mobilització per una educació pública, laica i coeducativa. Per tant, objectiu prioritari és implicar
més gent d’EUiA a espais vinculats amb l’àmbit educatiu i incorporar més persones del món de l’ensenyament
a EUiA: cal obrir-se als diversos col·lectius de professionals de l’educació (associacions
de professionals, entitats del món del lleure, sindicats...), a les AMPA i a la diversitat de famílies, als i
les estudiants, a les AAVV, als espais institucionals com regidories i Consells Escolars. També oferir
a persones no organitzades un espai de reflexió i acció.
EUiA ha de donar un nou impuls al Sector d’Ensenyament i, també, als territoris amb fórmules diverses
i en coordinació amb el sector d’educació: visites als centres i AMPAs, debats, jornades
lúdico-reivindicatives, grups de treball sobre educació amb visió de ciutat. En aquest sentit, EUiA té
experiències que permeten afirmar que gaudeix de capacitat per a la pedagogia social i política en el
camí cap a la transformació de l’educació d’ús mercantilista en l’educació com a dret fonamental al
llarg de la vida de les persones i com a base de futur pel desenvolupament de la societat.
8.- Una Universitat com a servei públic i d’accés universal
La Universitat està vivint processos de canvi amb un increment de contradiccions, que no estan al
marge de tendències neoliberals que s’estenen als sectors públics. En un món globalitzat es vol
imposar moltes exigències a l’ensenyament superior i, malauradament, massa sovint en la línia que
aquest pugui respondre millor a les necessitats del mercat, i no tant per millorar-ne la qualitat o adequar-
lo millor als reptes de la societat.
Així, han prosperat moltes propostes de reorganització dels estudis superiors, destacant molt especialment
la construcció de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior (EEES), que malgrat partir de
premisses molt vàlides i d’una vigència innegable –com l’homologació de títols europeus, la possibilitat
de mobilitat d’estudiants, professorat i personal investigador, i la necessària renovació del model
pedagògic aplicat a l’ensenyament universitari-, ha obert les portes al debat sobre el model d’universitat
avui, situant aquesta qüestió en el centre de la tensió universitària, política i mediàtica.
És en aquest context, en el que s’ha produït l’ofensiva de sectors empresarials i dels interessos econòmics
de les grans corporacions per a aproximar la universitat a les seves necessitats. Disposant
d’un gran aparell ideològic i propagandístic, han sembrat la llavor del dubte respecte als estudis
universitaris entesos com a servei públic i universal, argumentant una suposada competitivitat amb
altres països o la condició molesta de la universitat com a institució deficitària. Les propostes que
s’han llançat en són prou il·lustratives: l’endeutament per via bancària de l’alumnat per a pagar els
estudis; els models de finançament en funció de mèrits dins d’una lògica competitiva entre centres;
l’espinosa qüestió del finançament privat per a pal·liar els deficients pressupostos públics per als
estudis i la investigació universitària.
És per això que els sectors progressistes i les forces de l’esquerra transformadora cal que definim de
nou un model d’Universitat social i avançada, que reconegui aquesta com l’espai públic en què convergeixen
educació, investigació i cultura al servei del conjunt de la societat, i que tingui com a requisit
indispensable el manteniment del sistema universitari com a institució pública i d’accés universal.
EUiA defensa la Universitat com a servei públic i universal, amb una caràcter social i progressista
i amb un compromís ferm amb la societat amb qui es relaciona, alhora que pretén cobrir les seves
necessitats d’una manera més activa, participativa i democràtica.
13
La Universitat viu moments d’incertesa i donada la complexitat del moment EUiA i AJ-Joves d’EUiA
creiem que cal avançar en el debat i en el posicionament cap a temes de l’agenda universitària avui:
• L’autonomia i la democràcia universitàries.
• Les titulacions dins el nou escenari de l’EEES.
• El finançament públic suficient com element d’independència i suficiència per tal que la universitat
pugui desenvolupar les seves funcions.
• La recerca. Finançament i control democràtic.
Per a poder contribuir al debat i a una acció decidida i activa al món universitari, EUiA i AJ-Joves
d’EUiA s’han de dotar de noves eines per a estabilitzar el funcionament i ampliar l’organització:
• Impuls d’un debat i propostes sobre el model d’universitat a la societat actual, amb participació de
persones i col·lectius que defensen el seu caràcter de servei públic i d’accés universal.
• Ampliar relacions amb la xarxa associativa universitària per a contribuir al treball unitari i per a
facilitar informació i coordinació d’EUiA i d’AJ-Joves d’EUiA amb sindicats, associacions, sindicats
estudiantils i organitzacions universitàries.
• Enfortiment de l’actual Coordinadora d’Universitats d’EUiA, amb participació de tots els sectors
universitaris: professorat, estudiants, personal investigador i personal de serveis.
• Avançar més cap a un model d’organització propi d’EUiA i AJ-Joves d’EUiA a les universitats més
estable i amb més activitats, i amb una coordinació eficient entre les persones d’EUiA i d’AJ-Joves
d’EUiA als diversos centres universitaris.
9.- Per la feminització de la societat,
contra la violència de gènere
La lluita contra aquesta xacra incumbeix tota la societat, homes i dones, i precisa de mesures socials,
legislatives i educatives, però sobretot necessita de la mobilització per aconseguir que sigui una
lluita de tothom. EUiA, compromesa amb la feminització dels hàbits socials, culturals i dels poders,
contribuirà a fomentar entitats de defensa dels drets de les dones. EUiA animarà els esforços de la
Plataforma contra la violència de gènere i les entitats per la igualtat i donarem suport a la seva extensió
local. EUiA farà seguiment del compliment de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència
masclista, i acompanyarà l’aplicació des del teixit associatiu i social als municipis, i al Parlament vigilarà
perquè es tinguin els mitjans i pressupost adequats.
10.- Perquè tots els vots pesin igual, reforma de la Llei Electoral
EUiA està duent a terme una campanya explicativa i de recollida de signatures per a la reforma de
la Llei Electoral espanyola. L’objectiu és que, a les eleccions legislatives, tots els vots pesin igual. La
nova Llei hauria d’assegurar la proporcionalitat en la representació, assolir una veritable igualtat de
vot, facilitar la participació i garantir el pes institucional de cada força, en funció del nombre de vots
que els dóna la ciutadania.
A l’octubre de 2008 haurem cobert una primera fase. Aquesta iniciativa en favor de la democràcia i
el pluralisme, l’haurem de mantenir, fent més actes i implicant més persones, fins que es constitueixi
la comissió parlamentària al Congrés dels Diputats.
11.- Lluita contra el canvi climàtic
Es tracta d’una qüestió molt important, que ha de determinar les polítiques actuals i el futur de les
properes generacions. El canvi climàtic posa de manifest una de les principals contradiccions del
sistema capitalista i s’ha d’abordar des d’una òptica d’esquerres.
EUiA desenvoluparà xerrades i debats territorialment, i formació específica sobre el canvi climàtic i el
desenvolupament sostenible o el decreixement.
12. Un nou impuls pel federalisme
EUiA defensa el ple exercici dels drets socials, nacionals i de la lliure determinació en una proposta de
federalisme plurinacional i republicà amb els pobles d’Espanya i en una Europa dels pobles. La base del
federalisme és aconseguir administrar el que ens és propi i compartir el que és comú. El federalismo a Catalunya és socialment majoritari, però forces polítiques i socials que es diuen federalistes no promovem dinàmiques per aconseguir superar que siguin el nacionalisme conservador o l’opció independentista,
les que marquin agenda o horitzons per a com superar l’Estat de les Autonomies.
EUiA es dirigirà a les forces polítiques d’esquerres i organitzacions socials per a impulsar la cultura federalista
a Catalunya. També creiem necessari impulsar la cultura i les propostes federalistes amb IU.
13.- Pau i diàleg a Euskadi
El conflicte basc segueix sent un dels problemes democràtics més importants en la vida política espanyola.
Des d’EUiA ens sentim solidaris amb els esforços i iniciatives d’Ezker Batua Berdeak (EBB)
i d’altres, per avançar en el procés de pau i la normalitat política democràtica d’Euskadi. Seguirem la
col·laboració amb EBB donant suport a les seves iniciatives i informant a Catalunya de les activitats
en favor de la pau i en favor del dret de decidir del poble Basc.
EUiA comparteix amb EBB i IU, la defensa dels drets democràtics d’expressió, associació i manifestació,
participem a favor del sobreseïment dels sumaris d’Egunkaria i el 18/98, i estem per la
derogació de la Llei de Partits.
14.- Continuar la lluitar per la Pau
i contra la cursa d’armaments
Les guerres i la producció d’armament continuen al món globalitzat del segle XXI. Per EUiA la primera
tasca és lluitar per la pau i, per tant, continuar sensibilitzant i organitzant, amb d’altres, sobre la
necessitat de lluitar contra les guerres i les despeses militars. No ens resignem ni podem quedar-nos
quiets davant les guerres, noves amenaces i perills de guerra i les despeses militars. El nou paper de
l’OTAN, el sistema d’escuts antimíssils al centre d’Europa, la guerra d’Irak, l’ocupació a l’Afganistan,
els conflictes de Palestina i el Sàhara, la participació de l’exèrcit espanyol com a força complementàra
de l’exèrcit d’ocupació nord-americà, l’augment de les armes de destrucció massiva, la despesa
militar creixent del govern espanyol i arreu del món, etc. són motius prou importants per continuar
participant, impulsant, generant i organitzant moviment per la pau i contra la guerra a nivell local i
nacional i pel present.
EUiA es compromet a contribuir a organitzar i mobilitzar gent en sentit ampli, de formes diverses i
amb diverses intensitats, per l’objectiu de la pau, tant des del vessant més antibèl·lic, com des de la
cultura i els valors de la pau.
15.- 10 anys d’EUiA, Sempre a l’esquerra!
EUiA donarà continuïtat a aquesta campanya que vam posar en marxa el 2006. L’any 2008 estem
vinculant la campanya amb la celebració del 10è aniversari d’EUiA i l’any 2009 farem una revisió i
actualització dels materials. Aquesta campanya és el nostre principal instrument per sortir més cap
enfora, i en el marc de la mateixa s’han fet i s’han de continuar fent actes, debats, activitats lúdiques
i accions diverses.
Els objectius principals són: enfortir el perfil propi, projectar més públicament la nostra imatge i obrirnos
per créixer, incrementar la discussió política i el treball col·lectiu.
16.- La salut pública de qualitat i per a tothom
EUiA defensa el sistema públic de salut, i no a la “mixtificació” ni a la parasitació del sistema. Qualsevol
fórmula de copagament, per EUiA, és el principi de la posterior liquidació de la universalitat. Ens
posicionem pel sosteniment de la salut com un dret de ciutadania que ha de prevaldre sempre sobre
la salut tractada com una mercaderia i una activitat de lucre empresarial.
La ciutadania, els treballadors i treballadores, són més que clients o titulars d’una mena de pòlissa
d’atenció mèdica. Són els propietaris originals i els finançadors del sistema. Els recursos per sostenir
el sistema provenen de fons impositius públics i han de garantir la suficiència amb destinació a
aquests usos. El sistema financer de la Seguretat Social és avui i serà, amb les incorporacions de
nous treballadors, plenament suficient i capaç.
i social
Tenim una concepció de la salut com una manera de viure plena, autònoma, gratificant i feliç amb
un mateix i amb les altres persones i el seu entorn, no com l’absència de malaltia. Així la salut té una
dimensió biològica, psíquica i social, i s’ha de tractar integralment en els tres fronts.
Volem prioritzar els elements no assistencials de la salut, i en especial en el món del treball, ja que
els factors que definiran l’estat de salut d’una societat són, paradoxalment, no bàsicament mèdicocuratius,
i sí preventius i de promoció de salut. L’urbanisme, el medi ambient, el gènere, l’origen, la
classe social, la cultura, l’habitatge i tot el que té a veure amb el treball, inclosa la seva absència,
qualitat o precarietat, són aspectes que determinen una societat saludable.
La salut és cosa de tots i totes. No es pot deixar solament en mans de professionals. Només podem
aspirar a una salut pública, i una assistència sanitària integral i harmònica, si garantim la participació
social de la ciutadania organitzada. Cal escoltar abans de tancar propostes, també en medicina.
Sense participació social no hi ha resposta a la demanda de salut, que ha de ser molt més humana i
humanitzada, a més d’eficient i tecnològicament competent.
EUiA vol la millor assistència primària, especialitzada i hospitalària. Cal contenir el malbaratament en
farmàcia i el mal ús de tecnologies. Cal un increment en recursos com correspon a l’increment de
més d’un milió de cartilles sanitàries. Cal una ràtio de ciutadans en la mesura que la xarxa d’assistència
primària pot tractar dignament i que és la primera pedra del sistema d’atenció i el millor camí per
a la eficiència, la rapidesa i els resultats de tot tipus. També econòmics, malgrat que EUiA prima la
rendibilitat social pel damunt de la crematística-empresarial, quan parlem de salut.
En els darrers anys les malalties i els malalts canvien i cal adequar-se a les noves necessitats. Especial
atenció a malalties emergents, complexes, greus i de gran prevalença social: fibromiàlgia, síndrome
de fatiga crònica o hipersensibilitat química múltiple, són exemples paradigmàtics i cal estar a l’alçada
de les respostes, també en assistència multidisciplinària i ben dotada tècnicament. Altres són malalties
reconegudes com “poc freqüents” i desassistides, fins i tot “rares” i que donada la seva escassa
incidència no suposen cap atractiu per a la recerca bio farmacèutica amb la conseqüent dificultat de
tractaments: síndrome de RER o fibrosi quística són bons exemples. I finalment altres patologies ja
conegudes tenen una renovada agressivitat, incloses totes les addiccions, ja sigui a drogues clàssiques
o farmacològiques, però també addiccions cibernètiques o de trastorns de conducta com les
ludopaties o les addiccions a comportaments malalts (anorèxia o bulímia com a més conegudes). Els
nous diagnòstics, demanen nous recursos i sempre escoltar els i les afectats/des.
Per la defensa de la salut pública hi ha moltes complicitats. Aquestes línies centrals de defensa del
sistema públic de salut són compartides per la gran majoria de la població, especialment treballadors/
es, i per la gent més desafavorida i fràgil més arriscada a patir malalties. L’aliança ja ha començat
a funcionar (ILP per exemple, o la negativa a copagaments), i cal donar-li continuïtat amb objectius
concrets en defensa de la salut pública.
17.- Promoció del transport públic
Les polítiques de foment del transport públic són més que un instrument de la política mediambiental,
territorial o econòmica. Són essencialment política social perquè garanteixen a tothom, independentment
del nivell de renda, la igualtat d’oportunitats en la mobilitat i per tant en l’accessibilitat als drets
del treball, salut, educació, oci, etc. Les dades ens diuen que la majoria de dones, joves i immigrants
utilitzen el transport públic en comptes del transport privat, observant-ne una relació inversa entre
el nivell de renda i l’ús del transport públic. Queda clar que si millora el transport públic, milloraran
paral·lelament les condicions de la gent més desfavorida. Igualment anar a la feina, és el principal
motiu pels desplaçaments en transport públic, qualsevol millora en els temps de pas o la durada d’un
trajecte redueix en termes reals el temps que la persona dedica cada dia a la feina.
La promoció del transport públic és un dels nostres objectius socials i d’acció política. Prioritzar el
transport públic envers el privat, es caracteritzaria per:
• 1) Proper: prioritzar les actuacions en transport de proximitat que pot utilitzar tothom.
• 2) Participatiu: ha de garantir la participació en les decisions dels agents socials com sindicats,
grups de promoció dels transport, ajuntaments, associacions de veïns, usuàries i usuaris, etc
• 3) Eficient en termes de territori: les millores del transport públic no poden venir únicament associades
a la creació de nova infraestructura on calgui, sinó sobretot s’ha de millorar la gestió sobre la
16 infraestructura existent, tot maximitzant les possibilitats d’us d’ella.
• 4) Complet: tot plegat s’han de millorar i reforçar els serveis de transport públics actuals tant quan
parlem de freqüències, seguretat, fiabilitat, confortabilitat i capil·laritat de les xarxes, com quan parlem
de material rodant i estacions. Aquestes millores han ser paleses pels usuaris/es dels serveis
i per les persones que hi treballen.
• 5) Global: en la gestió de les xarxes de transport s’ha de tenir una visió de xarxa única (independentment
del nombre d’operadors) amb les conseqüències que això desprèn tant en homogeneïtzació
del sistema tarifari i descomptes, com en la coordinació horària i capacitat entre diferents xarxes.
• 6) Just: la visió social del transport públic s’ha de traduir en les tarifes aplicades, les pujades anuals,
els tipus de descomptes a determinats col·lectius (rendes baixes, anar a la feina, etc). La xarxa ha
de ser adaptada a la gent amb discapacitats.
• 7) Finalista: la mobilitat ha d’estar coordinada amb les polítiques d’accessibilitat de drets, essent
aquesta accessibilitat el veritable objectiu a aconseguir.
• 8) Públic: els serveis han de ser operats preferentment per operadors de titularitat pública.
En aquesta proposta el transport ferroviari té un paper cabdal. Per això, cal el traspàs de Rodalies i
Regionals a la Generalitat de Catalunya, com diu l’Estatut, i pel fet que les decisions es prenen més
a prop dels problemes. Aquest traspàs ha de ser una oportunitat en la millora dels serveis ferroviaris i
de retruc de tota la resta de xarxes de transport públic. Aquest impuls del ferrocarril ha de portar implícit
el del transport de mercaderies, amb construcció o recuperació de línies i terminals de carrega
tot augmentant la capil·laritat i l’ús de la xarxes ferroviàries de mercaderies, tot transferint el màxim
numero de mercaderies que fins ara es transportaven per carretera al ferrocarril.
Ampliació de la base social d’esquerres
1.- La societat es transforma transformant
A la 4a Assemblea Nacional dèiem: “EUiA va néixer com a projecte d’articulació d’un moviment
polític i social d’esquerres per a la transformació social, econòmica, mediambiental i cultural, i la
construcció d’una alternativa al poder establert amb la perspectiva d’una societat socialista en una
terra habitable”.
“La nostra activitat transformadora es desenvolupa en la societat i s’ha de plasmar en les institucions.
EUiA ha d’actuar en el si de la societat organitzada com a ferment de la transformació i l’alternativa,
contribuint a que les classes populars augmentin la seva capacitat de lluita, s’organitzin més
i guanyin progressivament parcel·les de poder a les classes dominants. Alhora, EUiA és una força
institucional real per aconseguir el màxim possible de mesures legislatives i de decisions de govern
que donin solucions als problemes de la gent, especialment dels treballadors i les treballadores,
ajudar a construir espais de participació i potenciar la tasca dels moviments i organitzacions socials i
veïnals així com el màxim possible de canvis estructurals en sentit democratitzant i transformador”.
L’activitat transformadora d’EUiA, des del seu naixement ara fa 10 anys, s’ha desenvolupat des de
diversos instruments i en diferents moments polítics i socials. Hem passat de ser una força política
extraparlamentària, amb presència en governs municipals, a participar en coalició en el govern de la
Generalitat. Hem passat de ser una força que participa en organitzacions, moviments i plataformes, a
contribuir a impulsar-ne de nous. Aquestes diverses situacions han anat marcant els diferents documents,
resolucions i estratègies de les Assemblees i Consells Nacionals (CN).
A la 5ª Assemblea Nacional cal reafirmar aquesta convicció i aprofundir en la nostra acció. EUiA es
desenvolupa com a força de l’esquerra transformadora quan actúa, impulsa i aconsegueix millorar les
condicions de vida de la gent, quan contribueix a canvis socials que consoliden organització alternativa,
quan ampliem base social i quan sumem i ens sumem a més persones en defensa dels seus
drets i entorn a objectius que compartim.
La societat es transforma transformant. Per tant, actuant des de dins de la mateixa societat i no pas
des de fora, sobre la base del treball col·lectiu i la lluita per objectius concrets i possibles i aportant
–també- perspectiva de transformació.
2.- L’hegemonia dels valors
de la dreta i la llunyania de la política
Durant aquests anys hem vist amb preocupació com una part de la població s’allunya cada vegada
més de la política, o el que s’ha dit també desafecció política, excepte en moments puntuals de forta
tensió social. Aquesta desafecció política està acompanyada per expressions socials com:
• desvalorització de lo públic
• debilitat del compromís cívic i social
• augment de la individualització
• recerca del benefici personal
• debilitat dels lligams de llarg recorregut amb entitats, moviments socials, sindicats, etc.
• mes segregació en detriment dels interessos de la classe treballadora
• seguiment de les pautes marcades pels mitjans de comunicació
Aquest valors de l’hegemonia cultural de la dreta han debilitat el compromís i la militància en les organitzacions
clàssiques de la classe obrera (sindicats i partits politics, associacions de veïns i veïnes,
moviment popular i cultural, economia social, cooperativisme...) i han generat en moltes persones
una ostensible pèrdua de credibilitat cap a les nostres institucions públiques. Aquest retrocés en la
participació social i política i llunyania de les institucions es desenvolupen en una situació econòmica
i política d’hegemonia del capitalisme global, de creixement de la precarietat i la inestabilitat laboral,
de domini absolut del consumisme i la producció depredadora del medi ambient, etc.
Aquest allunyament i debilitat democràtica també és causada per certes decisions i pràctiques
dels governs municipals, de la Generalitat i Espanyol. Aquestes decisions i pràctiques, especialment
dels governs d’esquerres, de vegades genera desil·lusió per la manca de visualització de
resultats ràpids que moltes vegades són marcats per la correlació de forces en el si dels governs,
perquè no es compleixen els compromisos programàtics o no s’explica per què no es poden
complir i per què es cau massa sovint en no mantenir un contacte permanent amb la ciutadania,
s’abandonen el carrer i la mobilització. També la desafecció i desmobilització la patim quan les
accions dels governs d’esquerres que són autèntics avenços, no s’acompanyen i defensen per les
capes populars, els treballadors/res davant la mobilització reaccionària de l’espai social, polític i
mediàtic de la dreta.
Aquesta llunyania o desafecció d’una manera de fer política la identifiquem en els resultats electorals
que indiquen una creixent abstenció en les eleccions i un retrocés electoral, a les eleccions municipals
i generals, de la coalició ICV-EUiA. Aquest retrocés que ens afecta a nosaltres, la coalició, que
precisament representem socialment una part important de persones afectades per les precarietats,
conseqüència del capitalisme, ens ha de fer implicar-nos de forma més important en el teixit social i
per això cal no quedar-nos amb una anàlisi parcial d’aquests fets clars i contundents i hem de valorar
altres formes de participació, organització i mobilització social i política.
3.- Organitzar més societat per canviar les coses
Si l’activitat transformadora es desenvolupa en el si de la societat hem de ser totes i tots conscients
i tenir present que, a més de les organitzacions socials per a canalitzar el conflicte com són els sindicats,
les associacions veïnals, etc; existeixen d’altres formes de participació social i política. Espais,
plataformes i xarxes socials per aspectes concrets o parcials que es van teixint des d’un principi per
compartir visions al territori, tenir alternatives culturals, construir xarxes solidàries i de cooperació, xarxes
d’economia social, ILPs (com la de l’educació 0-3, la Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica),
promoció del transport públic, foment de la igualtat de drets, defensa dels drets dels pobles, etc.
Moltes persones que s’incorporen a la implicació social i també d’altres que participen o han participat
de les organitzacions obreres tradicionals, troben identificació en aquestes plataformes i xarxes
que es doten de funcionament i d’organització més flexibles, que dediquen les seves anàlisis i el seu
temps, la seva capacitat de mobilització, la seva recerca de recursos i recolzaments, a temes més
específics: solidaritat, defensa dels serveis públics, gènere, sexualitat, expressions culturals, drets
civils, drets humans, foment de la pau, defensa del territori, etc.
Aquestes formes de participació i dedicació a plataformes i xarxes socials, tenen un gran potencial
per a fomentar dinàmiques comunitàries i per tant, objectivament, un paper més potent com a factors
de transformació i desenvolupar lligams que trenquin alguns casos d’aïllament i atomització. És important
l’aprofundiment i participació de les plataformes, entitats i xarxes socials per aconseguir les
seves reivindicacions i objectius específics però, també, donar passes en el debat polític -amb més
força- perquè la seva acció influeix a l’espai polític.
També és important per EUiA que les forces d’esquerres contribuïm a resoldre una contradicció
important que es va repetint. Després d’accions, reivindicacions o mesures institucionals aconseguides,
què queda d’organitzat? Com donar continuïtat a les energies socials i polítiques que s’han
mobilitzat? Com fer que després d’una campanya, recollida de signatures o llei s’enforteixi significativament
la xarxa social que pot continuar avançant en allò que s’ha defensat o aconseguit? Hi ha molts
exemples (ILP 0-3 o SFC, el No a la guerra, llei contra la violència de gènere, l’internacionalisme, la
defensa de la sanitat pública, el foment del laïcisme...) que ens fan veure que per donar continuïtat
a les lluites i les conquestes socials és necessari garantir la continuïtat associativa i l’arrelament pel
territori de les diverses formes de participació social.
Una altra contradicció, per a l’avenç d’un projecte alternatiu avui, és que una part de l’associacionisme
social i plataformes funcionen amb paràmetres i pràctiques que els limita. Estant massa centralitzats
a Barcelona, amb poca implantació territorial i connecten poc amb noves realitats socials del
seu àmbit d’actuació.
Un altra de les dificultats, per a l’avenç d’un projecte alternatiu avui, és que si be és positiu que els
ajuntaments i les institucions catalanes promoguin durant l’any activitats, actes i commemoracions
diverses de continguts democràtics i amb valors socials i progressistes, s’està produint una certa
institucionalització que implica entitats i persones.
Contribuir a donar continuïtat associativa, arrelament pel territori i caràcter alternatiu a les pràctiques
i organització socials, són compromisos de la 5a Assemblea Nacional d’EUiA.
4.- Polititzar més la societat, fer més social l’activitat política
EUiA és conscient que, en aquests anys, és molt important que l’esquerra alternativa faci la seva
activitat política/institucional més vinculada –per pràctiques i continguts-- a les organitzacions i plataformes
socials. Però per EUiA és, també molt important, contribuir a reforçar i millorar la relació,
el diàleg i les causes comunes dels moviments, organitzacions i xarxes socials, amb la política i les
forces d’esquerres per afrontar el repte de transformar el sistema capitalista que engloba i incideix
en tots els espais de la nostra vida.
Una de les prioritats de la 5a Assemblea Nacional és polititzar més l’activisme social i fer més social
l’activitat política/institucional dels homes i dones d’EUiA. Aquest és un binomi necessari per fer
avançar polítiques de canvi social.
Massa sovint, forces del sistema i forces reformistes, pretenen separar la política de la societat. Massa
sovint es ven públicament la política com una cosa de professionals, fins i tot alguns accepten
que existeix la classe política. Massa sovint es publicita una concepció de la política neutral, que no
defensa o castiga interessos socials o de classe. Massa sovint es pretén fer creure que les iniciatives
socials res tenen a veure amb la política. Massa sovint hi ha espais socials que pretenen impedir la
participació de partits polítics d’esquerres. Massa sovint la independència necessària de moviments,
organitzacions i plataformes, es converteix en indiferència cap a la política.
Per avançar en canvis polítics i per anar més a l’esquerra (del que hi ha representat a les institucions),
per fer més societat i per fer front a les conseqüències de les polítiques neoliberals i l’hegemonia del
capitalisme, cal recuperar el diàleg entre les organitzacions socials i les forces polítiques d’esquerres.
Per a EUiA és imprescindible, i un objectiu prioritari de la 5a Assemblea Nacional, contribuir a recuperar
espais de col·laboració participativa, d’elaboració i de mobilització, entre la societat organitzada
(de formes diverses) i les forces d’esquerres.
A EUiA tenim el convenciment que moltes iniciatives i mobilitzacions les uneix un fil de canvi roig,
violeta, verd, blanc etc. EUiA ha crescut amb el compromís de moltes persones que treballen en
els moviments socials i que continuen mobilitzades amb d’altres homes i dones, a organitzacions
obertes i plurals, amb el desig d’un altre món, d’un altre sistema econòmic, de relacions, de vida,
de cultura, etc...
5.- EUiA, més presència i acció
per ampliar la base social d’esquerres
A la 4ª Assemblea Nacional dèiem: “La nostra força política, tant social com institucional, està en
funció de la nostra inserció en la societat de l’adequació de la nostra organització interna a l’acció
social, de la capacitat d’EUiA de percepció i priorització de les necessitats anhels de la gran majoria
de ciutadans i ciutadanes, de contribuir a la participació democràtica real i eficaç, de proposar,
defensar i aconseguir solucions des de l’acció i des de les institucions.”
Per això, i en el proper període, EUiA continua apostant per enfortir la nostra participació a les institucions,
tenir presència amb força per transformar des del front institucional però fugint de l’institucionalisme.
Hem estat i volem continuar sent decisius en les aliances politiques i institucionals de les
esquerres plurals que han donat una majoria parlamentària d’esquerres facilitant els acords que han
portat a la reedició del govern d’esquerres a la Generalitat. La nostra participació institucional ha de
ser conscient també de la correlació de forces de què disposem en cada moment per no qüestionarnos
contínuament l’estratègia institucional. Cal que siguem una força oberta i transparent en el debat,
també de les nostres limitacions i contradiccions, saber-ho explicar a la nostra base social i votants
en un diàleg constant que generi confiança i recolzament.
EUiA en el proper període i en el marc dels objectius de la 5ª Assemblea Nacional és conscient que,
per l’enfortiment de la democràcia i l’avenç de les politiques transformadores d’esquerres, necessitem
més persones actives en el teixit social i dedicades a organitzar societat a barris, sectors, centres
de treball i d’estudi.
Amb més homes, dones i joves d’EUiA organitzant societat és com estarem en condicions de contribuir,
amb d’altres, a buscar les estratègies per arribar i implicar a més persones que pateixen les
conseqüències de l’hegemonia capitalista i no estan, encara, compromeses o mobilitzades per a
contribuir a transformar l’actual situació. Les grans transformacions del sistema capitalista global,
que avui s’expressen amb formes diverses, demanen un repte molt important a la classe treballadora
i a les seves organitzacions: veure les respostes socials i polítiques en la seva globalitat econòmica i
productiva, cultural, política i institucional.
L’organització local, comarcal, sectorial i nacional d’EUiA, haurà d’estar planificada per a dedicar més
companys i companyes a enfortir i, si cal construir, aquests espais i aliances amb expressió global i
local. Per la manera de participar dels homes i dones d’EUiA a organitzacions i moviments socials i
per la relació d’EUiA amb aquestes organitzacions i moviments, ens han de veure diferents a la resta
de forces polítiques, per la nostra actitud amb ells mateixos i per que ho som, independentment de
la coincidència o no dels nostres plantejaments amb els seus. Aquest objectiu no el podrem assolir
sense generar espais de diàleg, intercanvi i comunicació sistematitzats a nivell local, comarcal, nacional
i sectorial..
L’avenç d’EUiA com un moviment polític i social alternatiu dependrà, en gran mesura, d’ampliar l’activisme
social. La participació i l’acció social d’EUiA no pot ser exclusivament per debatre ideològicament
del final on volem arribar, sinó que fonamentalment ha de ser-hi present una visió programàtica
i estratègica de l’aplicació de polítiques i accions que donin resposta a la realitat i les necessitats de
les persones avui i, contribuir pacientment, a posar en qüestió un sistema que és alienant i destructiu
amb la classe obrera, la dignitat de les persones i el territori.
Cal tenir també molt present una cosa de manual: perquè un govern d’esquerres pugui avançar, cal
una xarxa important de complicitats socials. Les classes socials i els interessos de classe existeixen.
Per tant, davant les voluntats del poderosos, la dreta política i mediàtica, de dificultar els avanços i la
plasmació de polítiques de canvi, cal una base social d’esquerres que acompanyi (i defensi si cal) les
mesures legislatives de les forces d’esquerres al govern. I també cal aquesta base social d’esquerres
empenyent quan, des del Govern d’Entesa, es proposen polítiques que poden limitar els avenços
socials, democràtics i ecològics.
6.- Canvis organitzatius per més presència social d’EUiA
La identitat política d’EUiA són les coses que fa. La política, per EUiA, no és llunyania de la gent ni
recrear-se en missatges complexos. La política d’EUiA és parlar clar. La política no són només les
campanyes electorals, són propostes per organitzar-nos i buscar acords amb d’altres que donin solucions
als problemes de la gent, tot i que siguin parcials. Mesures que suposin avenços i que deixin
portes obertes per a continuar avançant quan millori la correlació de forces tant a l’organització social
com a la institució.
És per això que la direcció d’EUiA tindraà la tasca de concretar amb les assemblees de base un
model organitzatiu que, entre d’altres, tindrà els següents objectius:
• Conèixer millor la realitat social, associativa i xarxa social al seu territori o sector.
• Constituir i fer treballar les àrees definides, amb responsables concrets, per tirar endavant les propostes
per a l’acció de la 5ª Assemblea Nacional.
• Millorar la formació de persones d’EUiA per a garantir més coneixements, la dinàmica de treball
oberta, amb actitud i respecte a totes les aportacions constructives, per contribuir a una major
implicació social i associativa.
• Implicar en el treball d’organització, en el desplegament de tasques i a les àrees de treball les assemblees
de base d’EUiA.
• Coordinar la política social i la institucional, per a l’acompliment dels programes d’esquerres a territoris,
sectors i món del treball. 21
• Enfortir la política de comunicació interna entre les assemblees i representants institucionals, així
com la comunicació externa establint ponts de diàleg, valoració i elaboració de les nostres propostes
i accions.
• Enfortir els governs d’esquerres i la seva defensa front els atacs de les dretes, amb la mobilització
de la base social d’esquerres.
• Potenciar la mobilització, l’organització i la participació social.
• Incidir i activar grups socials creant consciència i organització, i acompanyant les seves reivindicacions.
• L’enfortiment i creixement organitzatiu d’EUiA
7.- Una organització més
col·lectiva per avançar transversalment
Els canvis organitzatius a EUiA han d’aprofundir transversalment en una direcció més col·lectiva, amb
una relació més estable entre les persones responsables de la política institucional i les persones
responsables de l’acció social, perquè hi hagi una comunicació i coordinació de la tasca social, de
la de govern o de la d’oposició. Una coordinació entre sectors, àrees de propostes i l’organització
social, amb una EUiA més flexible, sectorialitzada, i amb els canvis organitzatius per acompanyar més
treball social i en xarxa.
Una EUiA més moviment, canvis organitzatius
1.- Canvis per una EUiA més forta i més útil
EUiA va complir 10 anys el 30 de maig de 2008. Ara, ja no és pot analitzar el paper de les esquerres
sense tenir en compte les propostes i les coses fetes en aquests anys per EUiA, i no es pot parlar de
l’esquerra alternativa sense tenir en compte el que representa i les contribucions d’EUiA a Catalunya,
Espanya i Europa.
En aquests anys EUiA ha fet unes coses bé, d’altres que són millorables i, també, ha comès errors.
EUiA és una formació encara jove, en construcció i que tenia molts números per no haver arribat fins
aquí. Però EUiA està en bones condicions per avançar ja que EUiA va complir 10 anys, la situació
política ha canviat i, també ens ha canviat a nosaltres.
A la 5a Assemblea Nacional el repte organitzatiu més important és concretar els canvis en el funcionament
i l’organització per una EUiA més forta i més útil. A la 3a Assemblea Nacional (març de 2003),
en els Objectius prioritaris i propostes d’EUiA, es va acordar “millorar el funcionament i els mètodes
col·lectius, incrementar l’activitat político-cultural de les assemblees de base. Créixer (...), una EUiA
més jove”. I a la 4a Assemblea Nacional (juliol de 2005) a “EUiA: alternativa, moviment, polítiques
d’esquerres i institucions”, dèiem que calia “un canvi de registre en el funcionament d’EUiA” .
Per tant, el repte organitzatiu ha estat -i continua sent- com concretar més i millors pràctiques per
innovar en el funcionament i fer els canvis necessaris per avançar més cap a un moviment social i
polític d’esquerres.
És una evidència que quan es tracten temes organitzatius al CN, assemblees de base i comissions
(territorials, sectorials i món del treball), es produeixen afirmacions similars: Ens cal funcionar millor i
projectar-nos més públicament. Hem de ser més gent i no arribem prou als joves. Tenim problemes
per arribar a la nostra gent als barris i a fer política als centres de treball. Ens cal posició sobre el
tema tal i fer un acte sobre la qüestió qual. Hi ha afiliats/des que no venen a reunions i d’altres que no
coneixien l’activitat feta. El material no s’ha distribuït o aquella persona no cotitza.
I, també, es produeixen preguntes similars: Què fer per concretar millor les propostes i ser més útils?
Quins instruments necessitem? Com créixer més i incorporar més joves? Com contribuir a fer polítiques
més a l’esquerra? Com eixamplar el teixit social i facilitar la participació de la gent? Com portar
la política als centres de treball i arribar a la nostra gent als barris? Com obrir-nos més i organitzar-nos
millor? Com incorporar més votants de la Coalició a EUiA? Com fem avançar la Coalició, però sense
quedar subsumits?
Els canvis organitzatius acordats a assemblees anteriors han transitat per un camí encara curt, pel
que volem construir i tenint en compte d’on sortíem. Fer realitat un moviment social i polític requereix
temps. És molt important que de forma generalitzada es comparteix que calen més canvis. Ser conscients
de la situació, compartir diagnòstic, reflexionar i acordar junts, és fonamental per donar noves
respostes col·lectives en aquest procés assembleari.
A EUiA, una manera de fer s’està esgotant i s’ha de canviar. EUiA ha avançat, però està per sota del
que necessitem. Així doncs, en la 5a Assemblea Nacional EUiA ha de canviar concepcions sobre
l’afiliació, com actuar i com organitzar-se. Aquesta no és una qüestió administrativa. És una qüestió
de fons, profundament política i que té a veure amb el futur de l’esquerra transformadora catalana.
2.- Una EUiA oberta, de trobada i flexible
És una necessitat obrir EUiA a més gent que es situa socialment, política i electoral a l’esquerra
transformadora. Per fer-ho cal un canvi en la concepció de l’afiliació per aconseguir un moviment i
unes assemblees de base de la diversitat, composades per afiliats/des activistes, afiliats/des amb
vinculacions molt flexibles i per votants d’esquerres i ecologistes.
2.1. Unes assemblees de base d’activistes
EUiA no és un partit. Necessita marcs més amples i diversos per facilitar que més persones amb
qui compartim propostes i acció a organitzacions socials, puguin compartir experiències i tenir uns
espais útils i acollidors, des de la política. Uns espais més oberts on més homes i dones d’esquerres,
que són protagonistes socials, puguin tenir el seu lloc de trobada, informació, aprenentatge i socialització
de la lluita.
És a dir, cal aconseguir assemblees de base territorials, sectorials i del món del treball, que siguin
més útils als activistes d’esquerres per com estan organitzades i pel que fan.
2.2. Unes assemblees de base amb vinculacions flexibles
És moment de facilitar diferents nivells de vinculació i compromís per l’afiliació a EUiA. Unes assemblees
d’afiliats/es amb dedicacions més plenes, d’altres amb aportacions puntuals i també amb
votants d’esquerres i ecologistes amb participació intermitent.
Les assemblees de base (i les comissions) han de repensar el seu funcionament i dinàmiques pròpies,
assumint -no com a negatiu- que la vinculació d’algunes persones a EUiA és flexible, perquè
comparteixen part de les propostes, perquè tenen poc temps, per simpatia política i/o perquè volen
una relació estable com a votant.
No són simpatitzants en visió de partit. Són afiliats/des: que han de ser informats del que fem; garantir-
los trobades menys formals que les reunions o actes (potser més lúdiques); fer-los participar de
les decisions; facilitar-los un espai flexible de trobada sectorial o temàtic.
És a dir, cal aconseguir assemblees de base territorials, sectorials i del món del treball, que facilitin
vinculacions més flexibles a EUiA de persones d’esquerres, que no són activistes, d’acord amb les
seves inquietuds i temps.
2.3. Unes assemblees de base amb Gent d’EUiA
Gent d’EUiA és una xarxa d’amics i amigues constituïda el 2.006. Són persones que participen i
col·laboren en diverses coses (actes, interventors/es, que signen propostes, venen loteria...), que es
comuniquen per web i correu electrònics, aquells/lles que utilitzen o reben el suport dels grups institucionals,
els/les que col·laboren en l’elaboració de propostes i amb la Fundació L’Alternativa, aquells/
lles que han deixat de cotitzar regularment, votants de la coalició...
En aquesta xarxa s’han donat passes. Ara proposem que a les assemblees de base (que no el tinguin
encara), obrin el seu cens de Gent d’EUiA en el procés assembleari.
Aquesta concepció de l’afiliació i les assemblees de base, com la suma des d’activistes fins a votants,
i amb la participació de Gent d’EUiA, no l’hem promogut i concretat suficientment, les assemblees de
territori, sectors i món del treball, no s’han mostrat suficientment obertes i creatives per impulsar-la.
Modificar-ho i concretar els punts 2.1, 2.2 i 2.3, és un dels objectius prioritaris de la 5a Assemblea
Nacional per avançar en una EUiA oberta, de trobada i flexible.
3.- Una EUiA més arrelada per l’activisme social i la política
La situació d’EUiA avui és millor però més complexa. La realitat ens ha canviat però continuem, en
general, amb paràmetres organitzatius massa marcats per l’activitat electoral i institucional i poc actualitzats
a d’altres reptes i possibilitats per EUiA i l’esquerra transformadora.
Cal recordar que la utilitat d’EUiA és la d’una formació sustentada en dos pilars igual d’importants:
l’activitat social, i l’activitat política i institucional. Però, per garantir-ho millor cal reconvertir les assemblees
de base en espais més oberts i, també, en assembles més arrelades a l’espai territorial, social
i laboral on s’organitzen.
EUiA és activisme social i presència institucional, les dues coses. En 10 anys, EUiA ha experimentat.
Organitzar societat i presentar-se a eleccions. Mobilitzar gent i participar a les institucions. Polititzar
activitat social i fer més social la política institucional. Crear xarxa social i treballar amb altres esquerres.
Portar propostes als centres de treball i participar a governs. Promoure campanyes socials i fer
24 campanyes electorals. Estar organitzats a barris, ciutats, centres de treball i sectorialment. Promoure plataformes i pactar programes de governs d’esquerres. És a dir, EUiA ha practicat com a moviment
polític i social, no només s’ha presentat a les eleccions.
Però a EUiA, en la pràctica i pels calendaris electorals, s’ha sobrevalorat la visió institucional i s’ha
tingut menys en compte l’espai social. Massa gent i moltes assemblees viuen EUiA com un instrument,
bàsicament, per anar a les eleccions i per a seguir l’activitat municipal. Es viu com una mediació
política institucional que limita potencialitats a EUiA i que podria canviar la seva naturalesa. És a dir,
EUiA està millor, però viu un risc polític destacable i en una contradicció organitzativa important:
• Perquè estem millor políticament? Per les propostes i pel que fem. Per ser més presents públicament
i amb més força institucional. Per la Coalició reeditada i per la majoria d’esquerres. Per la
presència a IU-Federal i al PEE.
• Quin és el risc més destacable per EUiA? El risc polític més important és l’institucionalisme. Les
dinàmiques institucionals i la Coalició, han generat majors dedicacions i preocupacions pels objectius
polítics institucionals, que poden limitar el paper autònom i alternatiu d’EUiA si no desenvolupem
globalment les propostes.
• Per a superar aquest risc d’institucionalisme, ens cal més afiliats/des a les assembles de base
que es dediquin a organitzar societat i relacionar-se més amb la nostra gent a entitats, moviments,
barris, centres de treball i d’estudi. També cal que la composició i el funcionament del CN d’EUiA,
i els seus instruments, responguin més als objectius del que és un moviment polític i social obrint
espais de participació o col·laboració amb moviments i organitzacions socials.
• I quina la contradicció? La contradicció és que EUiA ha millorat, però no creix suficientment i es
limita organitzativament. EUiA ha sembrat políticament i no ha collit prou organitzativament, i avui
no avançar és retrocedir.
Per superar el risc polític i la contradicció organitzativa, EUiA ha de ser una formació més arrelada i
retornar al carrer. La força política, social i institucional d’EUiA està en funció de la nostra inserció
en la societat, l’adequació de l’organització interna a l’acció social, la capacitat de percebre i prioritzar
les necessitats i anhels de la gent, contribuir a la participació democràtica, proposar, defensar i
aconseguir solucions per la gent i el territori, des de l’acció i les institucions.
Per aconseguir-ho calen assemblees de base més arrelades amb iniciatives pròpies i que despleguin
les propostes globals d’EUiA. Una assemblea més arrelada és la que aconsegueix que més afiliats/
des es dediquin a tasques socials concretes (educació, salut, pau, solidaritat, ecologia, dones, joves,
cultura, gent gran..). Una assemblea més arrelada és la que funciona amb regularitat, es dota de programa
i objectius, té les responsabilitats polítiques, socials i internes cobertes i estableix relació amb
moviments socials del seu territori o àmbit, col·laborant amb ells potenciant el treball unitari.
La concepció de moviment arrelat per objectius i amb persones dedicades a impulsar-los, trenca amb
inèrcies d’una organització que té valor en si mateixa. Estar afiliat/da a EUiA ha de facilitar i/o impulsar
accions i xarxes socials amb persones, organitzacions i moviments socials, per millorar la vida de la
gent i fer arribar la política a la societat.
Concretar millor aquestes dinàmiques a les assemblees és una prioritat a la 5a Assemblea Nacional,
per fer que l’afiliació i les assembles siguin més útils per l’activisme social i la política. EUiA més arrelada,
és una condició necessària per a poder incorporar més persones d’esquerres i ecologistes a
EUiA i AJ-Jd’EUiA.
4.- Una EUiA dels territoris, sectors i món del treball
Per aconseguir aquest moviment polític i social més obert, flexible i arrelat cal que EUiA s’organitzi
millor als llocs on la nostra gent conviu, es relaciona i passa més temps quotidianament. És a dir, una
EUiA dels territoris (barris, pobles i ciutats), els sectors i el món de treball.
D’avançar en aquest tipus de funcionament a les assemblees d’EUiA (no només territorials) i d’una
formació més sectorialitzada, fa temps que en parlem. Però no s’ha avançat prou per la feina feta i
les possibilitats d’EUiA. No hem avançat prou en el funcionament i regularitat de les assemblees de
sector temàtic ni del món del treball i tampoc amb el funcionament de les àrees i d’AJ-Jd’EUiA.
Depèn d’on es vertebrin, organitzin i actuin els homes, les dones i els joves d’EUiA, serà com contribuirem
a repolititzar més gent, fer societat i noves xarxes socials, que ampliïn la base social d’esquerres que acompanyin un projecte comunitari i de transformació. EUiA ha d’estar organitzada a
territoris, sectors i centres de treball i d’estudi, per incorporar i representar millor els sectors més
dinàmics de la societat. Una EUiA que s’organitzi per a facilitar l’acolliment a la gent d’esquerres que
vulgui incorporar-se o participar. Una EUiA que s’organitza per fer de l’afiliació un pas natural per a qui
participa de temes sectorials específics, per a qui viu al barri o municipi, per a qui conviu al centre de
treball o d’estudi amb activistes d’EUiA. Una EUiA que facilita l’afiliació i la participació a qui vol una
vinculació específica, garantint, alhora, que senti que forma part d’un espai comú.
4.1. Assemblees de base territorials
EUiA és una formació que per fer avançar les seves propostes i model de societat necessita de múltiples
instruments. Per defugir de l’institucionalisme cal reflexionar i superar la contradicció de dir que
no som una organització institucionalista, mentre la majoria dels nostres debats giren entorn o són
motivats pel treball a les institucions i els resultats electorals. Les assemblees fan debats importants
pels resultats electorals, però pocs sobre la concreció -amb objectius i persones- de les propostes
d’educació, salut, pau, mobilitat, solidaritat, situació a les empreses, etc...
És important que els plans de treball, les dedicacions d’afiliats/des i les responsabilitats a les comissions,
tinguin en compte tots els instruments i el conjunt d’objectius d’EUiA.
4.2 Assemblees de base sectorials
Que funcionin millor les assemblees territorials és necessari. Però en la 5a Assemblea Nacional cal
avançar cap a una EUiA més sectorialitzada, Perquè EUiA avanci més com a moviment, polititzi més
l’activitat social, organitzi més societat i creixi més, cal que els àmbits temàtics i les assemblees de
sectors, s’obrin i funcionin millor, facin propostes i impulsin accions, estructurin les seves responsabilitats
i coordinin la seva afiliació.
Les assemblees sectorials han de ser espais de trobada per les persones que comparteixen i venen
a EUiA per aspectes parcials, més enllà del territori. Són assemblees d’elaboració programàtica, per
assegurar la relació d’EUiA amb la societat, per donar suport institucional i territorial.
Les assemblees sectorials han de funcionar amb els següents criteris:
• Regularitat: Un funcionament regular per assegurar els seus objectius.
• Arrelades: Perquè discuteixin, elaborin, organitzin societat, es relacionin amb el teixit social de l’àmbit
i promoguin accions, sobre el seu camp d’actuació.
• Obertes: A persones no afiliades coneixedores del seu àmbit, en aquest sentit hauran de tenir un
cens de Gent d’EUiA. Obertes a la presència d’afiliats/des dels territoris que poden/volen col·
laborar.
• Fomentar el debat: Aprofundir la reflexió i l’elaboració d’EUiA. Fer documents. Organitzar jornades
i cursos per a fomentar els coneixements i la participació del conjunt d’EUiA.
• Organitzades: Amb comissions estables i funcionals amb els/les responsables interns i externs
necessaris pels seus objectius.
• Coordinades: Els/les coordinadors/es de les assemblees sectorials participaran a la direcció nacional
d’EUiA. Els membres de la comissió sectorial participaran a les comissions internes nacionals
que garanteixen el dia a dia d’EUiA.
4.3. Un nou impuls a les Àrees d’EUiA
Tenint en compte l’objectiu de sectorialitzar més l’organització, les Àrees d’EUiA (que són comissions
i àmbits) han de jugar un paper important. Aquest marcs d’elaboració són marcs per a l’elaboració i
aplicar les polítiques sectorials i necessiten d’un nou impuls en la seva regularitat, participació i responsabilitats
a nivell nacional.
Les Àrees d’EUiA tenen les següents funcions:
• Elaborar proposta, opinió i acció política
• Acompanyar la direcció d’EUiA en els temes específics que tracti l’Àrea.
• Tenir contacte, diàleg i comunicació de forma continuada amb persones i experts, organitzacions i
moviments socials.
• Fer arribar, debatre i reflexionar les resolucions i propostes polítiques d’EUiA a la societat.
26 • Garantir ponts d’informació i diàleg social.
• Acompanyar les assemblees de base d’EUiA perquè puguin desenvolupar les propostes per a
l’acció i els objectius nacionals al territori, així com la relació, el posicionament i el diàleg, amb les
organitzacions i moviments socials pel que fa referència als temes relacionats amb l’àmbit/àrea de
treball.
Algunes de les Àrees que cal donar un nou impuls són: Salut, Dones, Glbt, Món del treball, Pau,
Solidaritat, Municipalisme, Medi ambient, 14 d’abril (memòria democràtica), Món de la justícia, Gent
gran.
4.4. Assemblees de base del món del treball
Aquesta és una aposta estratègica i no només per millorar EUiA. Després dels resultats d’ICV-EUiA
a eleccions, hem dit al CN que: “ens cal un estudi i una reflexió dels nostres (i de certs barris
populars) que ens han deixat de votar (...) Un anàlisi i unes conclusions imprescindibles pel que
representa i vol continuar representant EUiA. Un debat (...) necessari per l’esquerra transformadora
en les eleccions i les forces d’esquerres.
Per EUiA l’abstenció és l’efecte de causes polítiques, socials i institucionals. Molts homes i dones
(i especialment la gent treballadora) s’abstenen tot l’any d’una participació social i política. Entenem
que l’abstenció, i el vot blanc, poden ser expressió d’una crisi de representació política, d’un model
representatiu limitador de les potencialitats de la democràcia, de llunyania dels partits tradicionals
de la gent, d’un model social que continua excloent (també de les decisions) la gent treballadora, de
la municipis, barris i centres de treball, on repetidament es produeix una llunyania de la política, no
presència de la política als centres de treball, de polítiques socials i laborals encara dèbils, del paper
dels mitjans de comunicació, la despolitització de l’esquerra social, el tipus de campanya (...).
L’abstenció (...) estructural i fenòmens de llunyania de la política (tenen a veure amb) les dificultats
de joves i treballadors/es que viuen una forta precarització, pèrdua del poder adquisitiu, difícil o
impossible accés a l’habitatge i augment del preu de les hipoteques, al costat d’un insuficient estat
del benestar que, fàcilment, fa figa i genera noves contradiccions socials i comunitàries davant polítiques
públiques encara limitades i pels canvis demogràfics fruit del creixement de noves generacions
de persones immigrades.(...) L’ofensiva ideològica neoliberal, que segrega i individualitza les
solucions, s’obre pas al costat de la pèrdua de referents culturals, socials i associatius de l’esquerra,
creant les bases d’una creixent desorientació política. (...) Per EUiA aquest no és només un problema
electoral (...) Ens proposem arribar a conclusions que serveixin per contribuir a incrementar la
participació social, política i electoral.”
Si l’abstenció afecta l’esquerra transformadora i una part dels nostres ens deixen de votar. Si la gent
treballadora s’allunya de la política i la política no entra als centres de treball. Si l’ofensiva ideològica
del sistema individualitza les solucions. Si les organitzacions sindicals de classe han confós la necessària
independència sindical amb la indiferència en alguns casos i amb una volguda equidistància de
les formacions d’esquerres, i amb aix s’han despolititzat els treballadors/es als centres de treball. Si
el model social és colpejat. Si el bipartidisme és vol imposar. Si grans mitjans de comunicació marquen
pautes socials i polítiques, etc.
Com fer arribar les propostes de l’esquerra transformadora als treballadors i les treballadores? Com
redefinir les formes de fer política i mobilitzar energies d’esquerres als centres de treball? Com arribar
directament a la gent treballadora als centres de treball i barris populars? Com avançar en revaloritzar
l’organització social i la política?
Si creiem en la centralitat del món del treball pel projecte d’EUiA, cal organitzar-se per que així sigui:
• Fer que la política arribi, entri i s’arreli als centres de treball per les assemblees del món del treball
(i també per les assemblees territorials).
• Les assemblees del món del treball han de servir per repolititzar els treballadors/es i facilitar el seu
compromís polític. Els/les afiliats/des del món del treball (personalment) i les assemblees de base
del món del treball (organitzadament) han de portar la política laboral i global d’EUiA als centres de
treball, polígons i sectors productius.
• Les assemblees del món del treball han de tenir programa propi: definir propostes pel sector/empresa;
fer arribar les propostes i iniciatives polítiques d’EUiA; mantenir la relació amb el diputat, la
diputada i senador d’EUiA. 27
• Les assemblees del món del treball han d’estabilitzar la seva comissió amb responsabilitats
(coordinador/a, organització, finances, materials...).
• Les assemblees del món del treball han de regularitzar les seves reunions i planificar el seu creixement.
5.- Algunes propostes com a conclusió
1.- Balanç propi de les assemblees de base en el debat assembleari, i pla de treball després de la
5a. Assemblea Nacional d’EUiA.
2.- Nous afiliats/des a EUiA: Treball sistemàtic per afiliar persones activistes i que voten la Coalició
ICV-EUiA. Prioritzar persones del món del treball, joves i persones del món universitari i de la cultura.
Obrir censos de Gent d’EUiA.
3.- Sectorialitzar més EUiA: potenciar les assemblees sectorials i del món del treball, i els àmbits/
àrees sectorials.
4.- Una EUiA amb més joves: aconseguir que AJ-Jd’EUiA avanci més en les seves iniciatives, formes
i estructures pròpies. Promoure l’extensió a més facultats i instituts.
5.- Impulsar l’Escola de Formació d’EUiA permanent per a la millor capacitació dels afiliats/des en
les seves tasques i metodologia.
6.- Continuar impulsant publicacions d’EUiA: és necessari que allò que fem i diem arribi a més pobles,
ciutats, universitats i centres de treball.
7.- Avançar amb noves formes de finançament i més cotitzacions bancàries.
8.- Locals, imatge i presència pública: potenciar més els locals d’EUiA, actualitzar més la nostra
imatge i incrementar la presència pública d’EUiA.
9.- Actes, xerrades i jornades: programació regular d’actes i xerrades d’EUiA. Organitzar Jornades
d’EUiA periòdicament.
10.- Mitjans de comunicació: major i millor utilització dels mitjans de comunicació institucionals, comercials
i propis, escrits, audiovisuals i de les noves tecnologies. Ampliar la xarxa de responsables
de premsa pel territori.
11.- Incrementar la discussió política, el treball col·lectiu fent equips i xarxes estables.
12.- Més activitats de la Fundació L’Alternativa.
Política
ICV-EUiA, propostes per a una coalició política
1.- Un encert que ha fet més forta
l’esquerra transformadora i EUiA
EUiA valora la importància d’haver complert un segon cicle electoral (falten les europees) amb acord
de Coalició. És el període més llarg d’estabilitat electoral de l’esquerra transformadora a Catalunya
des dels vuitanta. Des de 2003, i durant aquests 5 anys i mig, s’ha consolidat una marca electoral de
referència d’esquerres en l’espai electoral català que ha permès a la Coalició representar entre el 6%
i el 12’5% de l’electorat en un moment difícil d’ofensiva conservadora i de pressió del bipartidisme.
Amb la Coalició la presència institucional de l’esquerra transformadora a Catalunya ha crescut. Amb
la Coalició la presència institucional d’EUiA, que va estar a punt de desaparèixer després del cicle
electoral 1999-2000, s’ha reforçat i ha crescut. Avui tenim més càrrecs públics, però també més
afiliació i organització a territoris i sectors, juguem un paper més important a la política catalana i
moviments socials i influïm de forma decisiva a Izquierda Unida.
També tenim programes electorals i un seguit de posicionaments polítics dels grups institucionals en
una clara perspectiva transformadora roja i verda, d’esquerres i ecologista i de defensa de les llibertats
nacionals i de l’autogovern de Catalunya.
L’acord signat per ICV i EUiA al 2006 per les eleccions al Parlament va significar un avenç qualitatiu a
l’hora de consolidar i estabilitzar la Coalició en diversos aspectes: la simbologia i els logotips, el nom
dels grups institucionals i l’aposta per una estructura i funcions de la Coalició en els àmbits nacional,
comarcal i local.
La consolidació el 2004 i el 2008 del Grup Parlamentari conjunt d’IU-ICV/EUiA també va significar
estabilitzar, després de períodes de desencontre, un espai institucional conjunt al Congrés de formacions
polítiques transformadores que es presenten en coalició a les eleccions generals. I al Senat, el
Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, conformat per senadors i senadores del PSC,
ERC, EUiA i ICV, s’ha mostrat positivament com un espai de confluència i de proposta progressista
i catalanista a les Corts on ICV i EUiA treballen amb comoditat i de forma unitària amb la resta de
l’esquerra catalana.
2.- Una Coalició que pot ser més forta i més útil
El balanç és positiu. Però EUiA vol aconseguir una Coalició més forta i més útil i per això assenyalem
insuficiències que volem contribuir a superar per a millorar el paper polític, institucional i social d’ICVEUiA.
• Consell de Govern i presa de decisions: L’estructura de la Coalició s’ha desenvolupat parcialment
i la presa de decisions no sempre s’ha fet en els àmbits conjunts acordats. El Consell de Govern
no sempre ha funcionat com un àmbit real de coordinació i d’impuls de polítiques comunes. Hem
trobat a faltar òrgans de coordinació de política institucional, en ocasions, iniciatives com les Jornades
a peu de carrer, han estat sentides en ocasions més com unes jornades d’una de les parts
que del conjunt de la coalició, etc.
• Polítiques governamentals: És notòria la manca d’un espai de coordinació estable de les polítiques
governamentals i la manca d’una comunicació fluida dels màxims responsables d’ICV al Govern
amb els màxims responsables d’EUiA. EUiA no ha participat suficientment de la informació directa,
àgil i regular de les decisions del Govern, dificultant la corresponsabilitat i creant incomoditat en
decisions importants que no coneixíem o que no hem compartit. La Coalició participa del Govern
d’Entesa però no sempre ha compartit, ni ha de compartir, totes les seves decisions, i no pot quedar
supeditada totalment a la posició dels Consellers d’ICV-EUiA.
• Programes: els aspectes socials, ambientals i nacionals ben equilibrats en els programes, no sempre
s’han presentat així davant la societat i els mitjans de comunicació i s’ha accentuat massa un
perfil en detriment d’altres.
29
• Potencialitats territorials: La Coalició no ha sabut desenvolupar totes les seves potencialitats al
territori. Una certa competència entre ICV i EUiA ha limitat, en part, el missatge conjunt cap a simpatitzants
i votants que no són d’ICV ni d’EUiA, sinó votants de la Coalició, que no els ha ofert un
àmbit participatiu permanent o estable fora de les campanyes electorals.
• Relacions a Espanya i Europa: No s’han destacat amb suficient força els vincles i la relació amb un
projecte de l’Estat, IU, amb qui compartim grup parlamentari i coalició (a municipals, generals i europees).
Una formació amb un projecte federal i respectuós amb la plurinacionalitat i pluriculturalitat
de l’Estat. També ha mancat mostrar, amb tota la seva riquesa en les activitats de la Coalició, els
vincles europeus d’EUiA al Partit de l’Esquerra Europea (PEE) i al Grup del Parlament Europeu de
l’Esquerra Unitària Verda i Nòrdica (GUE-NGL), que són espais molt importants de confluència de
l’esquerra transformadora a Europa.
• Resultats electorals. A les eleccions municipals i generals, la Coalició ha patit una davallada electoral
especialment sentida en sectors populars dels entorns metropolitans, a la qual han ajudat les
dificultats per percebre amb nitidesa el perfil més clarament transformador de la Coalició i la poc
visible vinculació a un projecte d’Estat federal plurinacional. Però aquest retrocés té causes profundes,
que hem de treballar, com són les transformacions socials i culturals dels sectors populars
que ja no responen a les pautes de períodes anteriors. Els influeix el bipartidisme i la penetració
del pensament conservador que individualitza les solucions als grans problemes dels treballadors i
treballadores, i que fractura encara més les respostes col·lectives intentant conflictivitzar la qüestió
lingüística l’ús de les llengües o utilitzant demagògicament la immigració.
• Compliment d’acords: el potencial de l’acord de 2006 només s’ha desenvolupat parcialment, restant
incomplert en molts dels seus compromisos. Un dels resultats d’això, és una manca de presència
més proporcionada d’EUiA al Govern d’Entesa, així com als organismes supramunicipals,
diputacions i consells comarcals.
• Política comunicativa: la política comunicativa de Coalició cap a la premsa, ha estat pràcticament
inexistent. És normal que les forces polítiques donin missatges propis, però cal una política comunicativa
comuna (rodes de premsa, comunicats, web...).
3.- Apostem per una Coalició Política
EUiA creu que superar aquestes qüestions pot fer més forta la Coalició ICV-EUiA. És en aquest
sentit que EUiA aposta per una Coalició Política. Això vol dir no limitar-se als espais institucionals
compartits, que sigui més participativa i que desenvolupem un veritable govern conjunt de la Coalició.
A Catalunya 500.000 persones poden votar la Coalició, però no esperem que les campanyes
electorals i el balanç dels grups institucionals siguin l’única font de vincle i adhesió d’aquests homes
i dones d’esquerres i ecologistes. Per EUiA cal desenvolupar totes les potencialitats participatives
d’ICV-EUiA al territori i sectorialment. A aquestes persones se’ls ha d’oferir un àmbit de participació
permanent o estable fora de les campanyes electorals.
Aquest salt qualitatiu que proposem per la Coalició és necessari. I estem convençuts que no suposarà,
en cap cas, que el paper sobirà dels seus components (ICV, EUiA i EPM) disminueixi. És més,
per EUiA que les components de la Coalició siguin més fortes, fa més forta la Coalició:
• Afrontar els nous reptes: la Coalició ICV-EUiA ha de canviar en positiu per tal d’afrontar els
nous reptes com són la crisi econòmica que colpeja treballadors/es i d’altres sectors populars,
la immigració, la despolitització i l’individualisme creixent entre els treballadors, els joves i d’altres
sectors populars. També estem immersos en el debat de com l’esquerra social i política
ha d’articular-se davant l’ofensiva neoliberal. La Coalició ha d’esdevenir útil a treballadors/es i
sectors populars per representar adequadament les seves demandes i solucions als seus problemes.
• Per desenvolupar la Coalició al territori cal posar fi a les competicions i donar pas a la col·
laboració trobant vincles amb els votants de la Coalició, especialment amb els que no tenen
carnet ni d’ICV ni d’EUiA. Calen més candidatures municipals, però també reforçar conjuntament
la presència als moviments socials i impulsar-ne de nous. Cal referenciar en la Coalició
30 posicionaments polítics i cercar noves sinèrgies amb grups independents. La Coalició ha de
voler ser referent polític de la gent d’esquerres i de la societat civil alternativa, i no simplement
una opció electoral.
• Constituir un òrgan de coordinació de la política autonòmica i governamental. Una coordinació per
compartir decisions i per treballar el posicionament polític, la coordinació i la mobilització social,
que acompanyin el nostre programa i com a resposta a les iniciatives conservadores. Les negociacions
de la Coalició amb d’altres forces polítiques es desenvoluparan amb una representativitat
de la pluralitat existent.
• Desenvolupar plans de creixement específics de la Coalició en els espais metropolitans. Visualitzar
tots els nostres perfils socials i transformadors, amb propostes molt concretes que entrin de ple
en aspectes com la precarietat, la immigració, la convivència, l’habitatge, l’educació, les polítiques
d’igualtat, salut, serveis socials... El treball conjunt facilitarà que les iniciatives siguin exitoses.
• Potenciar la visualització dels vincles d’Estat i europeus, especialment, en aquests espais metropolitans,
uns vincles estatals parlamentaris i polítics sempre federals i plurinacionals. Potenciar la
visualització de tots els vincles de referència a l’espai europeu, entre ells el PEE i el GUE-NGL.
• El Consell de Govern de la Coalició ha de recuperar el seu funcionament. Reunions periòdiques,
ordre del dia establert, balanços periòdics (municipals, Parlament, Govern, Congrés, Senat), iniciatives
polítiques, rodes de premsa...
• Desenvolupar tota l’estructura del Consells Municipals de la Coalició a nivell local i comarcal. Que
funcionin regularment amb plans de treball que defineixin polítiques i que concretin organitzativament
els creixements. El consens serà el sistema emprat per prendre acords.
• Una Coalició Política plenament democràtica i participativa: EUiA aspirem a una Coalició Política
plenament democràtica i participativa. Un espai on una persona representi un vot en les decisions
importants, independentment del partit o grup de la Coalició al qual pertanyi o no estigui afiliada a
cap d’ells. Fins arribar aquest moment hem de donar als components de la Coalició una estabilitat
permanent de representació.
• Designació de candidats i candidates: el procés de designació de candidats i candidates és podrà
fer per primàries. En cas de desacord dins la Coalició sobre els/les caps de llista, a tots els nivells,
s’establirà un sistema de primàries conjunt on participin afiliats/des, amics/ges i votants de la Coalició
censats al municipi per determinar la persona que encapçala les llistes electorals.
• Temes organitzatius: crear una coordinació de temes organitzatius de la Coalició que analitzi regularment
l’estat, creixement, conflictes i desenvolupament. Promoure la coordinació i trobades
sectorials. Optimitzar la presencia i el paper dels sindicalistes de la Coalició.
• Política de comunicació: cal una política de comunicació de la Coalició, d’acord amb un pla, calendari,
instruments i unes pràctiques acordades i plurals. La projecció i els posicionaments de la
Coalició de cara a la premsa ha de ser més plural.
• Programa: la coalició, i tots els seus membres, han de vetllar per garantir la visualització d’una
imatge d’unitat programàtica. Per tant, des dels diferents òrgans de coordinació s’han d’establir
protocols d’actuació acordats entre les dues organitzacions.
• Nom: és una evidència que sent un avanç la utilització del nom complert de la Coalició per visualitzar
la pluralitat (ICV-EUiA-EPM a les municipals), des del punt de vista comunicatiu cal una reflexió
sobre el nom. Per encarar el canvi i la nova etapa que proposem, EUiA estaria disposada a cercar
un nou nom comú consensuat per tots els components.
• Representació legal: s’ha de compartir realment la representació legal de l’estructura electoral de
la Coalició a tots els nivells.
• Gestió de conflictes: a les municipals, la Coalició pot créixer molt territorialment encara i això ha de
ser una prioritat. Amb la voluntat conjunta de fer créixer la Coalició, els desencontres o conflictes
que puguin existir s’han de seguir reduint des d’un àmbit organitzatiu de la Coalició fins a eliminar- 19
los, si és possible, com hem fet fins ara. Si al final del procés de fer les candidatures existeixen
desacords seran gestionats de forma justa per a les dues parts, compatibilitzant el compliment de
la legislació electoral amb la preservació de les sigles de les dues organitzacions i la seva independència
legal. Així, a les municipals, la Coalició serà als pobles i ciutats on s’arribi a acords. En
qualsevol estructura territorial i sectorial els acords dels quals no participin les parts afectades no
seran vinculants.
Balanç del Govern d’Entesa
1.- Introducció
La VII Legislatura, per l’arribada del Govern Catalanista i d’Esquerres, va suposar avenços significatius
en un sentit progressista respecte a l’etapa de CiU, però la dèbil cultura en governs plurals i de
coalició va contribuir a què els sorolls tapessin l’acció de govern (Perpinyà, El Carmel, el 3%) i que
les diferències es visualitzessin com a conflictes. La pressió dels poders econòmics va ser forta (com
per fer fora al conseller Milà) i el no d’ERC a l’Estatut va provocar l’avançament electoral.
Les eleccions de l’1 de novembre de 2006 les van tornar a guanyar les esquerres, redistribuint els
resultats a favor d’ICV-EUiA que va créixer en vots i percentatge, i va obtenir 12 diputats. Les forces
d’esquerres vam reeditar un nou pacte en el Govern d’Entesa Nacional de Progrés. En la Declaració
política es diu:“Aquesta majoria d’esquerres suposa una nova oportunitat per avançar en la construcció
d’un país modern i sostenible, de ciutadans/nes lliures, que gaudeixen del benestar social, les
oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes (...) volem manifestar la més ferma
voluntat d’iniciar una llarga etapa d’estabilitat, cohesió social, progrés econòmic, desenvolupament
sostenible i ambició nacional”
L’ l’Acord d’Entesa preveu lleis socials, mediambientals i pel desenvolupament de l’autogovern. Del
total d’actuacions a realitzar en l’Acord d’Entesa es desprèn la necessitat d’adoptar 63 disposicions
normatives. Fins ara, s’han aprovat 21 lleis i se n’estan tramitant 8. En percentatges, han entrat al
Parlament el 46% de les iniciatives previstes per a la legislatura1.
El Govern d’Entesa ha donat passes en l’aplicació de polítiques progressistes en diversos àmbits.
Però també existeixen ombres, contradiccions i maneres de fer que generen insatisfacció a gent d’esquerres.
A més, cal tenir en compte que una situació econòmica com l’actual i les limitacions en el
finançament, poden condicionar el desplegament de certes polítiques del pacte d’esquerres. També
són molt negatius els posicionaments públics com la d’aquells que, des de el propi govern o partits
de l’Entesa, donen aire a l’oposició i promouen la sociovergència.
Per a EUiA l’acord de les forces d’esquerres és estratègic. Les polítiques de l’Acord d’Entesa és
el nostre compromís i les veritables línees vermelles per EUiA. El nostre objectiu és el compliment
de l’Acord d’Entesa (http://www.euia.cat/doc/1216371207005.pdf), Un pacte de llarga durada que
contribuirem a desenvolupar durant el que resta de legislatura.
EUiA considera imprescindible que, un cop finalitzats els congressos d’ERC, PSC, EUiA i ICV, es
convoqui una reunió de la Comissió de Seguiment de l’Acord d’Entesa per a avaluar l’estat d’aplicació
de l’Acord, impulsar la segona part de la legislatura i prioritzar objectius.
2.- Què fer en els propers dos anys?
Les prioritats per EUiA són les politiques socials. Els recursos i les inversions en infrastructures (i no
només en carreteres), recerca i investigació, habitatge i serveis socials són un encert, però han de
complementar-se amb les necessàries partides i inversions en educació, salut i medi ambient. Les polítiques
socials i mediambientals, l’ampliació de l’autogovern i de la qualitat democràtic, les polítiques
industrials i d’ocupació, han de continuar sent el full de ruta del Govern.
Les lleis aprovades fins ara són molt importants. Lleis com la de Serveis Socials, la del Dret a l’Habitatge,
la de l’Agència Tributària de Catalunya, la del Memorial Democràtic, la dels drets de les dones
per a l’eradicació de la violència masclista, la del Consell de Relacions Laborals, la Llei de Seguretat
Industrial, la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la de l’Institut Català de la Pau,
la Llei de Barris, etc. Però queden 2 anys de legislatura i cal prioritzar per aconseguir culminar el
compromís programàtic que és l’Acord d’Entesa. Per la qual cosa EUiA proposem:
2.1.- Complir l’Acord d’Entesa està per
sobre de qualsevol equilibri pressupostari
El ritme iniciat a l’anterior legislatura, durant la qual la despesa social va incrementar-se en un 50%,
ara no es manté. EUiA ja alertava que el model de creixement no podia dependre tant del sector
de la construcció i que els ingressos públics havien d’incrementar-se per la via de la progressivitat
fiscal i el recurs a l’endeutament. Ara que els recursos fiscals derivats de l’habitatge van a menys,
no pot ser que la despesa pública i social es vegi afectada negativament i que la crisi la paguin les
classes més desafavorides.
La crisi no la poden pagar els treballadors/res i una vegada suprimit l’impost sobre patrimonis els
avantatges fiscals no poden ser unidireccionals cap als que més tenen.
2.2.- Les politiques socials com a eix vertebrador de l’Acord d’Entesa
Les politiques socials com a eix de l’Acord d’Entesa han de tenir un fort impuls durant la resta de
legislatura. Dotar de la motxilla econòmica necessària la Llei de Serveis Socials és imprescindible
per a desenvolupar-la si no se’n vol fer paper mullat. A més, el desenvolupament del tercer sector és
una de les oportunitats per a la creació de llocs de treball i la garantia que una resposta social no es
converteixi en negoci per a uns pocs a costa dels impostos de tothom.
2.3.- Política industrial. Treball segur i de qualitat
Cal fomentar la política industrial que crea riquesa i llocs de treball. Respecte les deslocalitzacions,
s’ha de regular la sortida de les empreses que volen deixar Catalunya després d’esgotar subvencions
i aprofitar-se de la venda especulativa dels terrenys.
S’han produït avenços en la reducció de la sinistralitat laboral acompanyats, també, per la nostra
pressió i la de la ILP de CCOO de la Construcció. EUiA ha portat una iniciativa al Parlament per tal
que el Govern central doti de més competències els tècnics habilitats i puguin ser més eficaços
contra els accidents de treball.
2.4.- Més escola pública, de qualitat i laica
El Pacte Nacional per l’Educació significa un avenç per a superar el model de dualització de la doble
xarxa. És una oportunitat de millorar la situació que s’ha vist qüestionada per les bases de la Llei i
l’actitud de la Conselleria, fortament contestades per tots els sectors educatius i pel nostre grup
parlamentari, pel que podrien suposar d’intent de privatització i perquè, encara, no s’hi preveu que la
religió surti de les escoles. Les polítiques i els recursos per a avançar en l’escola pública, laica i de
qualitat continua sent el nostre objectiu en el Govern d’Entesa.
2.5.- Més salut pública
La forta pressió que pateix el nostre sistema sanitari necessita mesures correctores. La falta de
personal, el canvis a la societat i la cultura del consum, fa que les tensions es traslladin a un sistema
massa hospitalitzat on les urgències es col·lapsen per visites rutinàries, es mantenen llistes d’espera,
la despesa farmacèutica del sistema és excessiva i les condicions de treball no són les adequades.
Canviar aquesta situació, precisa de les de les inversions necessàries.
El copagament, la mutualització i altres sortides privatitzadores, no són la recepta d’EUiA. La necessària
reforma del sistema no s’ha de fer reduint serveis públics sinó racionalitzant-los, s’han de
potenciar els Centres d’Atenció Primària i els metges de família.
L’augment de la població en el darrers anys fins arribar a 7,5 milions de persones amb tarja sanitària
ens dona l’abast de les necessitats que te el nostre país. Si durant aquests anys, l’arribada de treballadors/
es d’altres parts del món ha servit per assolir unes xifres de creixement a Catalunya superiors
a les europees, ara, aquesta realitat, sense fortes inversions socials, podria alimentar les actituds
xenòfobes d’alguns que només els volen com a mà d’obra i no com a persones amb drets i amb
deures.
2.6.- Habitatge, planificació territorial i infraestructures
En habitatge, la principal acció a destacar ha estat l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge. Aquesta
Llei significa un canvi radical en les obligacions dels poders públics per garantir el dret a un habitatge
digne i assequible i fa del dret a l’habitatge un servei d’interès general. Per a desplegar la Llei
34 s’hi han inclòs més d’una vintena de reglaments. La seva aprovació va venir precedida de la signatura del Pacte Nacional per a l’Habitatge, el qual fou emprat pels sectors més conservadors de la patronal,
col·legis professionals i partits dretans per a retallar aspectes fonamentals de la Llei o incloure-hi
esmenes que dilueixen la seva aplicació.
La política de transports i infraestructures del Govern d’Entesa, a banda de les actuacions innegables
per enfortir el transport públic, pateix encara d’indefinició de model ja que combina una forta aposta
pel transport ferroviari com eix vertebrador del desenvolupament del futur del transport a Catalunya
amb un clar continuïsme en matèria d’autovies i autopistes. El fet de convertir l’Alta Velocitat en impulsora
de la renovació ferroviària pot comportar –sense les inversions suficients- un endarreriment
en la xarxa convencional i, si no es corregeix, una desconnexió dels petits i mitjans nuclis de població
que no pertanyen a la primera corona de Barcelona.
L’esforç de connexió per a tots els pobles de Catalunya -mitjançant el transport col·lectiu per carretera-
pot desequilibrar encara més cap als mitjans tradicionals de consum de combustibles fòssils.
Els plans sectorials inclosos en els Plans Territorials inclouen importants esforços planificadors en
mobilitat, transport, zones de muntanya, costes, paisatge, etc. Malgrat això, el model de desenvolupament
i de creixement econòmic del Govern no ha variat substancialment del model desenvolupat
pels governs convergents. Podríem parlar de continuisme en aquestes qüestions claus que creiem
que cal superar.
2.7.-Estendre a tota l’acció de govern el concepte de sostenibilitat
El Govern d’Entesa ha avançat en polítiques mediambientals però cal estendre a tota l’acció de
govern el concepte de sostenibilitat en el sentit més ampli: considerar globalment les qüestions ambientals,
econòmiques i socials. Cal posicionar Catalunya al capdavant d’aquest procés generalitzat
per garantir la viabilitat del propi sistema i el ple desenvolupament de la societat.
2.8.- Les dones, subjectes de ple dret en una acció de govern
El balanç de les polítiques de dones en l’acció del govern és molt positiu. El Govern, a través de
l’Institut Català de les Dones, no només ha desplegat forces iniciatives, sinó que ha situat les dones
no com elements passius de la societat, sinó com a subjectes de ple dret. S’ha posat l’èmfasi en la
transversalitat i l’aplicació pràctica de la perspectiva de gènere a l’acció del govern, que es reflecteix
en àmbits tan diferents com cooperació, joventut, innovació, mobilitat, habitatge, educació, seguretat,
immigració o urbanisme. En cadascun d’aquests àmbits, s’han tingut en compte les necessitats
específiques de les dones i s’han incorporat accions positives a favor seu. S’ha fet un reconeixement
al paper de les associacions de dones en cadascun dels seus àmbits d’actuació i en cada territori i
s’ha revitalitzat el Consell Nacional de Dones de Catalunya. El Parlament ha aprovat la Llei dels drets
de les dones per a l’eradicació de la violència masclista i està en debat la llei per un nou pacte de
ciutadania entre dones i homes.
2.9.- Donar més informació, comunicar millor, garantir més participació
(http://www.euia.cat/doc/1216371558425.pdf)
El Govern d’Entesa ha de garantir la informació de les coses que fa, és molt important que la gent
i les entitats coneguin els avenços en les polítiques. També és important comunicar millor des del
Govern i les Conselleries, l’exemple del tractament de la sequera és l’exemple de les coses que no
s’han de fer.
En matèria de participació, durant els últims 4 anys s’ha impulsat una política innovadora de promoció
de la mateixa a nivell local i nacional. El Pla de Participació 2008-2010 ha de concretar les accions
previstes per incrementar la participació de la ciutadania en la definició de les polítiques públiques.
Un repte important és promoure una nova cultura del territori, tenint en compte les polítiques que
provoquen impactes territorials i les resistències que desperten.
2.10.- Polítiques de seguretat
EUiA va defensar, després del resultats electorals, una tercera conselleria i social per a ICV-EUiA. En
diverses ocasions hem valorat que el fet que la Coalició assumís la responsabilitat d’Interior genera
contradiccions a una part de la nostra base electoral i a espais de gent jove. Però les polítiques públiques
de seguretat també són un repte per a l’esquerra com valor social tals com ho són l’educació o
la salut. Les campanyes contra els accidents laborals, la violència masclista, la instal·lació de càmeres
a les comissaries marquen unes línies d’actuació importants. 35
2.11.- Memòria Històrica
El Govern ha liderat la recuperació de la memòria històrica (a l’avantguarda de tot l’estat) amb l’aprovació
de la Llei del Memorial Democràtic i la futura Llei de Fosses, la dignificació i la senyalització
d’espais i les ajudes a la divulgació de la història. El repte que ara ha d’assumir el Govern d’Entesa
és l’anulació del judici sumaríssim en què es va condemnar el President Companys i la de la resta de
represaliats.
2.12.- Compromís per la Pau
La creació de l’Institut de la Pau ens situa al capdavant de les politiques publiques de Pau al món. En
un món globalitzat amb diverses guerres, nous conflictes i l’increment de la cursa d’armaments, és
molt important promoure els valors i la cultura de la pau i contribuir a la solució de conflictes.
2.13.- Compliment de l’Estatut
L’Estatut és una Llei que obliga Generalitat de Catalunya i Administració de l’Estat. El desenvolupament
del seu articulat i el finançament s’han de complir. El govern català ha fet la seva feina i cal donar
tot el nostre suport per a l’èxit de la negociació.
2.14.- Algunes conclusions més sobre l’acció de govern
• Per EUiA, és fonamental que el Govern de l’Entesa replantegi la política fiscal i pressupostària, amb
l’objectiu decidit d’assolir la convergència en despesa social amb la UE-15. Per tal d’aconseguir
això és necessari una política fiscal més progressiva i el recurs al dèficit públic.
• El Govern d’Entesa continua desenvolupant polítiques progressistes que van començar l’anterior
legislatura. Tot i que aquestes polítiques no suposen una autèntica transformació social de fons,
contribueixen a millorar les condicions de vida de la ciutadania i representen canvis importants
respecte a l’època de govern de CiU.
• Aquesta legislatura presenta, també, ombres i contradiccions, i fins i tot qüestions que, d’aprofundir-
se, poden implicar retrocessos significatius. És el cas de la política fiscal, les propostes privatitzadores
en educació i salut i el manteniment de la pobresa.
• Impulsar un pacte per a la modernització ecològica que permeti involucrar els agents socials i econòmics
en l’assumpció d’aquest procés de desenvolupament sostenible. Impulsar una estratègia
d’estalvi i eficiència energètica. Promoure més les energies renovables i oposició a la prolongació
de la vida útil de les centrals nuclears. Fomentar la Nova Cultura de l’Aigua i mantenir la posició
antitrasvasaments.
• Els pactes i les lleis sobre immigració han d’estar guiades per una política en favor del reconeixement
de la ciutadania per garantir tots els drets i tots els deures dels nous catalans/nes arribats
d’altres indrets del món. EUiA no acompanyarà polítiques restrictives de drets, ni cap legislació que
situï la persona immigrada només com a mà d’obra, ni tampoc contractes per a la integració.
• És necessari un Pla de finançament satisfactori per a les Universitats catalanes (Pla d’Inversions
2007-2012), completar la implantació del Mapa de Llars d’Infants Públiques i regular l’obertura
dels centres educatius més enllà dels horaris lectius (col·laboració municipal). També cal fer efectiva
la progressiva gratuïtat dels llibres de text.
• Cal una major combativitat del govern en matèria de deslocalitzacions o EREs, que són temes que
posen de manifest que no tots els components de l’Entesa tenen clar la defensa de la gent treballadora
com a eix vertebrador de les seves polítiques.
• EUiA no participarà de reformes en el sistema electoral a Catalunya que no suposin una millora de
la proporcionalitat del vot.
• EUiA aposta pel compliment de l’Acord d’Entesa. Davant de propostes regressives que proclamen
el retorn de CiU al govern en coalicions amb el PSC o ERC, nosaltres apostem de manera decidida
per la continuïtat del govern de l’Entesa i per un gir d’esquerres en el govern de l’Entesa. (Argelaguer Vall del Llierca)
EUiA 5a Assemblea Nacional Documents | 13-09-2008 - 19:54:22 GMT 1 #
Comunicado de solidaridad con los trabajadores de SIMON
Comité de Barcelona Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
La situación económica, y en particular, la crisis del sector inmobiliario, empieza a cobrarse las primeras víctimas en forma de ERE´s presentados por multinacionales que tras una década de grandes márgenes de beneficios, pretenden hacer pagar a la clase obrera las consecuencias de un modelo de desarrollo claramente insostenible.
La multinacional catalana SIMON, fabricante de material eléctrico, ha presentado un ERE para su centro productivo de Barcelona que afecta a 80 trabajadores, casi la mitad de su plantilla, en una clara maniobra de la empresa que lo que pretende es deslocalizar la producción hacia países, como Marruecos y la India, con menores costes laborales y la ausencia absoluta de normas que regulen los derechos de los trabajadores.
Desde el PSUC Viu nos solidarizamos con los trabajadores de SIMON y exigimos a la Conselleria de Treball de la Generalitat que rechace este ERE fraudulento. Exigimos que desde la Administración catalana no se deje a los trabajadores, una vez más, en la más absoluta indefensión frente a la voracidad de unas multinacionales que solo buscan la socialización de sus pérdidas en época de crisis. Tal y como establece el ideario neoliberal al que se ajustan fielmente los gobiernos de la Generalitat y del Estado, el fin último es que la crisis la paguen única y exclusivamente los trabajadores. Asimismo, el PSUC Viu reclama al Govern de la Generalitat la articulación urgente de políticas activas que frenen el reguero de deslocalizaciones, ahora agudizadas por la depresión inmobiliaria y a su vez utilizada por las empresas como argumento para externalizar la producción y seguir aumentando sus beneficios en el extranjero.
SOLIDARIDAD CON LOS TRABAJADORES DE SIMON.
NO AL ERE FRAUDULENTO.
QUE LA CRISIS LA PAGUEN AQUELLOS QUE LA GENERAN.
solidaridad con los trabajadores de SIMON | 19-09-2008 - 18:08:19 GMT 1 #
El Holding de Simon Expedient Regulació Ocupació (ERO):
Simon retirarà durant 30 dies l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que es va presentar al juliol i que afecta 80 de les 149 persones que treballen a la planta de Sancho de Ávila de Barcelona. El comitè d'empresa i la direcció de la companyia van signar ahir un acord per ajornar l'ERO. La plantilla va fer una valoració molt positiva d'aquesta mesura que ha demanat des de l'inici del conflicte. Els comitè reclamava solucions consensuades com ara baixes incentivades i prejubilacions voluntàries.
El Holding de Simon Expedient Regulació Ocupació (ERO) | 24-09-2008 - 09:36:34 GMT 1 #
Protesta sindical :
Unes 150 persones convocades pels sindicats CCOO, UGT i USOC es van concentrar davant de la subdelegació del Govern a Girona ahir al migdia durant més de 25 minuts amb motiu del Dia Mundial del Treball Digne.
Els concentrats van tallar el trànsit en els dos sentits de la marxa i portaven una pancarta en què es podia llegir "Jornada Mundial per a un treball digne, ara i per a tots".
Tres representants sindicals van entrar a l'edifici per lliurar al subdelegat del Govern en la demarcació, Francesc Francisco Busquets, una còpia del text unitari que un representant dels treballadors va llegir al final de l'acte.
Entre els assistents hi havia el diputat d'ICV-EUiA, Lluís Postigo, el regidor d'ICV-EUiA, Joan Olóriz, i el diputat del PSC a Girona al Congrés, Àlex Sáez.
Pel que fa a la convocatòria que es va realitzar a Barcelona diversos milers de persones -unes 10.000, segons els organitzadors, i unes 3.000, segons la Guàrdia Urbana- van respondre a la crida sindical.
La marxa, encapçalada pels secretaris generals dels sindicats UGT i CCOO a Catalunya i de la USOC, Josep Maria Álvarez, Joan Coscubiela i Antonia Gil, respectivament, va ser convocada per la Confederació Sindical Internacional, entitat que agrupa organitzacions sindicals de 155 països i que representa 165 milions de treballadors.
La manifestació va partir minuts després de les set de la tarda de la Via Laietana de Barcelona i va discórrer pacíficament fins a la plaça de Sant Jaume, on els representants sindicals van llegir una declaració a favor del treball digne, contra la jornada de 65 hores setmanals que estudia implantar la Unió Europea i contra la pobresa i la desigualtat al planeta, entre d'altres reivindicacions.
El líder d'UGT a Catalunya va demanar que s'aprofiti aquesta primera experiència de mobilització mundial per construir un veritable sindicat global capaç de plantar cara i actuar de "contrapoder" de l'actual capitalisme.
En aquesta manifestació també van participar els treballadors de la fàbrica de gelats Frigo a Barcelona, que van clamar contra el tancament de l'empresa per l'acomiadament dels 268 treballadors.
escassa repercussió de la vaga de 15 minuts convocada ahir pels sindicats a Girona. Des de la UGT es va informar que a les empreses petites sols van parar els delegats mentre que a les grans en el millor dels casos s'arribava al 60%. Les patronals no van voler valorar aquest acte reivindicatiu.
Garrotxa Olot
Protesta sindical | 08-10-2008 - 10:45:00 GMT 1 #
"Organícense porque necesitaremos de toda nuestra fuerza", por Javier Parra :
Llegó la crisis a las bolsas de todo el mundo. Los adalides del libre mercado piden un paréntesis y los enemigos del intervencionismo ruegan porque los Estados salgan al rescate de las entidades financieras, las mismas que ahogan día tras día a millones de trabajadores y trabajadoras cuya única posibilidad de acceder a una vivienda - no siempre digna - es la de hipotecar sus vidas para siempre. Si no hacemos nada por evitarlo, esta nueva crisis no supondrá el fin del capitalismo, sino su reacomodo, y esta vez nos desafía quizá más desarmados que nunca, con nuestras organizaciones políticas y sindicales con una limitada capacidad de respuesta. Internacionalmente quizá estemos asistiendo al robo más grande de la historia, como algunos calificaban al plan Bush para afrontar la crísis, mediante el cual 2000 dólares de cada estadounidense irían a parar a manos de los bancos. En el resto de países capitalistas la lógica es similar: privatizar las ganancias y socializar las perdidas.
Coincide la crísis - no por casualidad - con que en Europa se plantee una vez más la flexibilización del tiempo de trabajo y se proponga legalizar pactos individuales entre trabajador y empresa, al margen de los convenios colectivos vigentes, donde el trabajador, por un determinado período, renuncie a su jornada máxima de 40-48 horas, consintiendo trabajar hasta 65 horas semanales, sin contraprestación salarial alguna por este mayor esfuerzo. ¿Quieren que volvamos al siglo XIX? Si es así, habrá que volver con todas las consecuencias.
En España durante muchos años los trabajadores han ido perdiendo paulatinamente poder adquisitivo y la precariedad ha ido en aumento, mientras que los beneficios de los empresarios han alcanzado tasas de un 70%. El crecimiento económico ha sido a costa de mantener unos salarios miserables mientras se multiplicaba el coste de la vida. Los beneficios de las empresas se disparaba, especialmente el de las entidades bancarias.
Ante el escenario actual, donde la degeneración del sistema ha anulado por completo la capacidad la intervención de los trabajadores y trabajadoras en la economía, es decir, en sus propios asuntos, es por lo que desde algunos sectores de la izquierda - como el PCE - se está empezando a plantear la necesidad de la ruptura del pacto constitucional.
Entre las razones estarían, en primer lugar, el hecho de que los derechos sociales y económicos, los servicios públicos, como el trabajo, la protección social, la planificación de la economía, la educación publica, la sanidad publica, el acceso a una vivienda digna, etc. no solo no se han cumplido ni garantizado, sino que se han deteriorado, recortado, privatizado a través de políticas neoliberales llevadas a cabo incluso por gobiernos supuestamente de izquierdas. Se han incumplido prácticamente todos los títulos y artículos Constitucionales de derechos sociales, económicos, ambientales, y las libertades políticas van en preocupante retroceso. La Constitución es papel mojado para los trabajadores y un bastión tras el que se escuda el poder económico y la élite política, así como una Casa Real absolutamente opaca y que se vuelve a burlar una vez más del pueblo español "subiéndose el sueldo" hasta los 9 millones de euros. Ante esto quizá el único camino posible sea entonces el de la ruptura. El de empezar a desvincularse definitivamente de la Constitución del 78 y el de empezar a poner rumbo decidido hacia un país del que los trabajadores sean timoneles y protagonistas. Para ello no estaría de más recordar y poner en práctica una frase de Gramsci: "Instrúyanse porque necesitaremos de toda nuestra inteligencia; conmuévanse, porque necesitaremos todo nuestro entusiasmo; y organícense, porque necesitaremos de toda nuestra fuerza"
Organícense porque necesitaremos de toda nuestra fuerza | 08-10-2008 - 17:25:51 GMT 1 #
Silenci informatiu, estem en democràcia?, per BRUNO VALTUEÑA, SECRETARI GENERAL CGT-CATALUNYA. BARCELONA :
El dia 7 d'octubre va tenir lloc una manifestació a Barcelona, també n'hi va haver a València, convocada per diverses organitzacions (entre elles, la que jo represento) en què van participar més de 3.000 persones amb la seva presència al carrer. Amb un recorregut que es va iniciar enfront de les oficines de la UE al passeig de Gracia 90 i que va acabar a la plaça de Catalunya davant de l'edifici de Telefónica, el motiu de l'acció pacífica i legal va ser el rebuig a la directiva europea de les 65 hores i a aquesta Europa de les multinacionals i entitats financeres, atès que s'obliden que els qui generem la riquesa amb el nostre treball mereixem una vida i salaris dignes. És sorprenent que en els temps que corren s'obviï, se censuri o s'anul·li amb la desinformació una part de la realitat que existeix en la nostra societat, i la manifestació a la qual em refereixo es mereixia quedar reflectida en el seu mitjà de comunicació. La intenció d'aquesta carta, que espero que publiqui en el seu mitjà, és fer reflexionar que silenciar la informació és anul·lar la llibertat i deixar la democràcia com una cosa testimonial i buida.
Silenci informatiu, estem en democràcia? | 12-10-2008 - 06:30:41 GMT 1 #
Ni Hayek ni Keynes, hoy más que nunca Marx, por Marcos Roitman : Vivimos tiempos de incertidumbre. Quienes valoran la extensión de la crisis del capitalismo son los movimientos alternativos, sus gestores y causantes. Los diagnósticos y proyecciones sobre la globalización neoliberal lanzados hace 20 años por los movimientos antiglobalización o antisistémicos han dado en la diana. Las políticas de privatización, apertura comercial, financiera y flexibilidad laboral escondían un enorme grado de explotación y especulación. El resultado sería inevitablemente el colapso general del planeta. Nada hacía presagiar otro sendero. Sin embargo, resulta extraño que los economistas neoliberales se queden perplejos y apunten a pecados bíblicos como la tacañería y la avaricia para explicar la crisis. ¿Acaso piensan en otra racionalidad del capitalismo? Su incultura parece situarse en las mismas cotas que la crisis. Son de hondo calado. De nada les ha servido obtener master o doctorados en Chicago o la fundación Heritage. Lo recomendable hubiese sido darles a leer los cuentos de Charles Dickens y poner sobre su mesa los estudios históricos de Sombart relacionando el burgués con la propensión al lujo y el origen del capitalismo. Pero la mala memoria de los actuales tecnócratas de las finanzas coincide con la derrota de su doctrina del libre mercado. No les gusta reconocer que el derroche es parte de la mentalidad plutocrática de la evolución del capitalismo. No hay banquero que no haga ostentación de su riqueza en forma de yates, coches de lujo, organice viajes de placer, comidas opíparas, orgías, adquiera ropas de marca, participe de prostitución de alto copete, y se vanaglorie de comprar y vender obras de arte. De otra manera no serían capitalistas. El robo y la piratería es consustancial a los orígenes del capitalismo y precede la globalización neoliberal. Baste recorrer las calles de Florencia o de Venecia para saber de qué hablamos. Los Medici y los Sforza. Palacios y riquezas en diferentes arquetipos muestran su poder y el de sus repúblicas. Sorokin lo ejemplarizó con una metáfora. El capitalismo no puede vivir en una sociedad de credo comunista, se debe al lujo. El capitalismo no tiene salida al margen de sus parámetros de consumo y de organización económica. Requiere tragar, engullir, es violento y necesita un mayor grado de fuerza bruta para apuntalarse. Se mantiene gracias a la eficiente acción de las clases dominantes y de las elites económicas, verdaderas controladoras del Estado y de sus aparatos de dominación política. Hipótesis comprobable si vemos el itinerario que se pretende seguir al “donar” millones de dólares o euros a quienes han provocado la mayor crisis social y económica hasta ahora conocida debido a su falta de escrúpulos para obtener un plus y engordar sus cuentas corrientes a costa del contribuyente. No podía ser de otra manera.
Marx tenía razón. Cuando los gobiernos conservadores y neoliberales se prestan a rejuvenecer el sistema financiero por medio de un intervencionismo estatal se refuerza el carácter de clase del Estado. Es el capitalista global el que está representado en su forma equivalente general. En momentos de necesidad emerge su esencia. Inyectar millones y millones de dólares o euros para evitar una catástrofe financiera o una caída espectacular de los valores bursátiles, supone orientar políticamente las decisiones. Pero igualmente, conlleva salvar a los grandes empresarios y las trasnacionales. El horizonte es reflotar el sistema. No se busca una crítica sobre las causas que han motivado llegar hasta aquí. No se preguntan sobre los orígenes de un orden social fundado en la expoliación de los recursos naturales, en la degradación del medio ambiente, y en una continuada y constante pérdida de derechos sociales, políticos y económicos de las grandes mayorías. Es decir, no se trata de dar un giro de 180 grados. La respuesta a la crisis consiste en velar su causa, la irracionalidad de la explotación del hombre por el hombre y del hombre hacia la naturaleza. En ocultar el beneficio de las empresas trasnacionales, dueñas de las tecnologías y las patentes capaces, primero, de crear hambrunas en continentes enteros y, después, de llevar a la muerte a miles de niños obteniendo pingües beneficios para aumentar rendimientos en condiciones de monopolio. Empresas patrocinadoras de guerras espurias, de venta de armas, de trabajo infantil y de inmigración ilegal. Factores que coadyuvan para abaratar costes de producción y aumentar su control sobre gobernantes corruptos y dóciles.
No nos llamemos a engaños. Insuflar dinero a los grandes bancos y salir en defensa de sus consejeros y altos cargos es parte de una estrategia pendular. Cuando no resulta oportuno tejer con Hayek, se teje con Keynes. Unas veces desde la oferta y otras desde la demanda. Tanto monta, monta tanto. En cualquier caso, el resultado es el mismo. La relación capital-trabajo se asienta sobre la expropiación del excedente económico producido por el trabajador en condiciones de apropiación privada. Así, quienes pagan los platos rotos de esta estrategia son los de siempre. Las clases explotadas y oprimidas del campo y la ciudad. Salvar el orden económico, sin modificar su estructura y su organización, conlleva un aumento de la desigualdad social y la explotación. Pero el discurso de la cohesión social recubre esta opción bajo el eufemismo de apoyar una estrategia de aumentar prestaciones a los más débiles. Políticas para los desamparados y los pobres de solemnidad. Así, se soslayan las indemnizaciones millonarias a los ejecutivos de los bancos y las empresas trasnacionales cuyos contratos blindados se gestionaron con anterioridad. Los impuestos de todos irán a los bolsillos de unos pocos y servirán para pagar una buenas vacaciones y aligerar el estrés de su ineficaz gestión. Ninguno pasará por la cárcel, previo juicio. Tampoco se verá sometido al escarnio público ni se avergonzará. Seguirán en sus trece, para ellos, nada ha fallado; esperarán agazapados la siguiente oportunidad. Su relato será simple: han sido unos pocos inescrupulosos los causantes del desastre. Las aguas deben volver a su cauce. El capitalismo retomará su rumbo y otra vez se podrá robar a manos llenas. Por este camino el planeta desaparecerá. Ni Hayek ni Keynes, hoy más que nunca Marx.
Ni Hayek ni Keynes, hoy más que nunca Marx | 12-10-2008 - 06:56:10 GMT 1 #
Concurs de creditors Aconda Paper, S.A. de Flaçà, per Pedro Cisneros Ruiz. Cruïlles : Davant les diferents notícies aparegudes a la premsa en relació amb el concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments) sol·licitada per l´empresa Aconda paper, S.A. als tribunals i la sol·licitud d´ajudes davant l´administració de la Generalitat i especialment davant les declaracions del president del comitè d´empresa declarant que la situació actual de l´empresa només es deu a una falta de liquidesa momentània a causa de l´actual crisi financera voldria manifestar el següent:
A) Que no és cert que l´actual situació de l´empresa es degui únicament a la falta de liquidesa momentània, sinó que és una situació que en la qual es van patir pèrdues en els exercicis 2005 (60.625,10 ?) i 2006 (3.710.720,25 ? segons el registre mercantil). Pel que fa a l´exercici 2007 no es tenen dades perquè no han estat presentades, ni les dels mesos de 2008.
B) Que és lloable que el comitè acompanyi la direcció de l´empresa en les reunions amb els diferents departaments de la Generalitat sempre que les ajdes sol·licitades (que són diners de tots) estiguin d´acord amb un pla de viabilitat a curt, mitjà i llarg termini, a fi de salvar el màxim nombre de llocs de treball i no en canvi, solucionar la nefasta política empresarial de l´actual equip propietari de l´empresa que ja arrossega una anterior suspensió de pagaments (encara no liquidada), amb el significatiu canvi en el consell d´administració just davant de la presentació de l´actual concurs de creditors, el canvi d´auditors i les salvetats d´aquests en l´última auditoria coneguda.
C) Que els sindicats que estan representats en el comitè deixin d´actuar cadascú pel seu compte i interès davant la magnitud de la situació i en l´assemblea de divendres que ve proposin un resolució en comú pel bé de tots.
Concurs de creditors Aconda Paper, S.A. de Flaçà | 16-10-2008 - 09:26:14 GMT 1 #
Els treballadors confien en la continuïtat de Nylstar :
El comitè d'empresa de la fàbrica tèxtil Nylstar, a Blanes, ha reconegut que s'està negociant amb la direcció com garantir la continuïtat de la producció donades les dificultats del sector, agreujades ara amb la crisi econòmica global. L'empresa està ara en un procés de concurs de creditors -figura administrativa que substitueix la suspensió de pagaments-, però el president del comitè d'empresa, Antonio Rodríguez, va assegurar que "en cap cas es tancarà la fàbrica" i que aquest procés no està afectant la producció ni el pagament de les nòmines dels treballadors. Rodríguez afegeix que el que sí preveu la direcció de l'empresa és una petita reducció de la plantilla a través de prejubilacions, com ja va avançar Diari de Girona. Fonts coneixedores del cas explicaven que es podrien prejubilar els majors de 58 anys.
La direcció de Nylstar va engegar fa un any un pla de renovació de la plantilla per reduir costos davant la davallada de la producció. Pocs dies més tard, el consell d'administració anunciava la presentació d'un concurs de creditors, que encara no s'ha resolt. Tot i els rumors que feien entreveure un tancament de la planta, el comitè d'empresa va assegurar que d'això "no s'ha parlat en cap moment".
El president del comitè d'empresa va reconèixer les dificultats que travessa la companyia, però va assegurar que s'està intentant negociar per mantenir la producció a Blanes. Fonts properes al conflicte asseguraven que la intenció de l'empresa és suprimir uns 50 llocs de treball, prejubilant els majors de 58 anys, "per després continuar amb el pla de renovació de la plantilla".
Els treballadors confien en la continuïtat de Nylstar | 23-10-2008 - 08:18:31 GMT 1 #
Vall del Llierca, Argelaguer/Olot: Els Ajuntaments de Convergencia i Unió (CiU), no volem la Planta de Triatge als seus municipis.-El Consell Comarcal de la Garrotxa (CiU) necessita el lloc de la planta de triatge abans del 2009. El President de la Presidencia del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona i Agusti (Convergencia i Unió CiU-Garrotxa), i Alcalde de Sant Joan Les Fonts, va anunciar que és necessari disposar d'una ubicació de la Planta de Triatge de la Garrotxa abans del any 2009. El President de la Presidencia, va fer aquesta declaració al programa Pros i Contres de Televisió Olot, va considerar que la planta de triatge pot allargar la vida de l'Abocador de Beuda en 8 o 10 anys i que si no es fa la Planta de Triatge només es disposarà d'Abocador per a 4 anys.
Segons ell Alcalde-President, a partir del 2009 s'aplicarà el Pla de Residus que contempla l'obligatorietat de la recollida selectiva, cosa que fa necessària la Planta de Triatge, va fer les declaracions en el decurs d'un debat en què van participar els Alcaldes de Beuda, Sant Ferriol i Sant Aniol de Finestres.
L'alcalde de Montagut i Oix (Vall del Llierca), Narcís Ribes (Esquerra Repúblicana de Catalunya ERC), va considerar que el Consell Comarcal de la Garrotxa és una Administració vinculada a un color polític (CiU) i que una decisió del tipus d'ubicar la Planta de Triatge hauria d'estar vinculada a un Ens Superior on solament prevalgués una decisió tècnica. Ribes va considerar que probablement ningú negaria el seu terme per ubicar la Planta si fos un equipament innocu que a més reportés llocs de treball i compensacions, segons el Alcalde del Ajuntament de Montagut i Oix, el problema està que després la ubicació podria ser usada com a arma política.
L'alcalde del Ajuntament de Beuda, Josep Rius (Convergencia i Unió CiU-Garrotxa), va considerar que el seu municipi ja ha aportat molt de sacrifici a la gestió d'escombraries en acollir l'Abocador de Beuda. Rius va indicar que hi ha manca d'informació sobre el tema. Per la seva part, l'Alcalde del Ajuntament de Sant Ferriol (Convergencia i Unió CiU-Garrotxa), on ja s'havia previst la Planta, va opinar que si no genera cap perjudici que la posin a un altre lloc, però al seu municipi no. Francesc Oliveras Alcalde del Ajuntament de Sant Aniol de Finestres (Convergencia i Unió CiU-Garrotxa) va acollir-se al fet que el municipi que representa disposa d'un entorn natural massa conservat i verge per encabir una Planta de Triatge. El Ajuntament de Sant Aniol de Finestres (CiU) ha aprovat en Ple la seva posició en contra de la Planta. Desestimen una al·legació naturalista al pla de residus
Els Ajuntaments de Convergencia i Unió (CiU), no volem la Planta de Triatge als seus municipis | 01-11-2008 - 11:46:06 GMT 1 #
A vueltas con el fondo de rescate.
El gobierno premia a los banqueros ludópatas, por Alberto Montero Soler : Cuanto más se conoce acerca del plan de rescate -ahora eufemísticamente llamado “Fondo de Adquisición de Activos Financieros” (FAAF)-, para el sistema bancario español más distancia media entre el objetivo para el que se anunció (reactivar el crédito del sistema bancario para empresas y particulares), y su fin último y real, inyectar dinero público en el sistema bancario para que éste pueda atender los próximos vencimientos de sus emisiones de deuda. Deuda con la que, no lo olvidemos, alimentaron la burbuja inmobiliaria que tanto dinero les ha hecho ganar y que ahora, que ha estallado y aparecen las pérdidas, no quieren enfrentar.
En el tiempo transcurrido entre la foto de Zapatero con los banqueros en La Moncloa y la aprobación del Reglamento que regulará el fondo de rescate, aquéllos no han dejado de presionar para que el gobierno se avenga a sus intereses y éste no ha dejado de ceder a sus presiones.
Las presiones de los banqueros…
Así, los banqueros, que habían rentabilizado sobradamente la foto que se hicieron con Zapatero en la Moncloa, empezaron a plantear que una cosa era hacerse una foto con el presidente del gobierno por 30 mil millones de euros y otra muy distinta “retratarse” ante sus colegas de la comunidad financiera nacional e internacional.
Es decir, no contentos con que el gobierno aprobara un fondo para evitar hacer frente a los excesos de su exuberante política crediticia de los últimos años, especialmente en materia hipotecaria, le han seguido presionando en una doble vía. La primera, en materia del tipo de activos que venderían al gobierno y el precio al que éste los compraría. Y la segunda, en relación con la transparencia acerca de las instituciones que acudieran a financiarse en el fondo.
De esta forma, lo primero que plantearon los bancos era que no iban a vender sus activos a cualquier precio. Mucho menos en un momento en el que el Banco Central Europeo había abierto el grifo de la financiación anunciando que descontaría colaterales de calificación hasta BBB (esto es, el tipo de título que está justo por encima de los bonos basura), a un tipo de interés fijo y por la cantidad que las instituciones financieras le presentasen. Básicamente, con ello el BCE estaba anunciando que se abría la “barra libre” en su ventanilla de descuento y que podía servirse quien quisiera cuanto quisiera.
Ante esta oferta alternativa, los bancos empezaron a presionar al gobierno advirtiéndole de que no utilizarían el fondo porque la oferta del BCE era más atractiva y que, para mejorarla, el gobierno debería aceptar cédulas hipotecarias, esto es, el activo más barato para los bancos, que no es aceptado por el BCE como colateral y que les permite a aquéllos retener en su balance las hipotecas menos arriesgadas, las que menos probabilidad tienen de ser impagadas.
Además, los bancos también anunciaron que tampoco los venderían a cualquier precio. Aquí el dilema para ambas partes era claro.
Por un lado, los bancos deseaban que los activos se valoraran a precios anteriores a la crisis, lo que contribuiría a mantener su sobrevaloración. De no hacerlo así, -es decir, si se valoraban al precio de mercado actual-, los bancos tendrían que seguir amortizando esos activos en sus balances y, en consecuencia, asumir el deterioro de su capital.
Por otro lado, el gobierno se enfrentaba al problema de que las emisiones de deuda que deberá realizar para hacer frente a la financiación del fondo tendrá que hacerlas a unos tipos de interés elevados dadas las múltiples emisiones de deuda de los distintos países que deben financiar fondos similares y que inundarán de papel los mercados.
De esa forma, si el tipo de interés que solicitaba de los activos que comprara era muy bajo (o, lo que es lo mismo, si los valoraba a precios muy elevados) aumentaba la posibilidad de que el cupón que debería pagar por los bonos de la deuda pública fuera mayor que el recibido por los activos comprados. Lo que se traduciría, como bien puede suponerse, en que serían los contribuyentes los que pagarían la diferencia.
Sin embargo, si el tipo de interés que solicitaba de los activos que comprara era muy alto (es decir, si los valoraba a precios muy bajos), los bancos buscarían fuentes de financiación alternativas (del tipo de la ofrecida por el BCE) y no acudirían a financiarse en el fondo salvo en caso de desesperación. En ese caso, evidentemente, la medida gubernamental sólo podría ser considerada como un auténtico fracaso.
El segundo frente de presión que abrieron los bancos fueen relación con la publicidad acerca de las entidades que acudieran a las subastas de recursos del fondo. La demanda de las instituciones financieras era clara: habida cuenta de que existen fuentes de financiación alternativa mucho más abundantes y favorables, a la subastas del fondo sólo acudirían aquéllas instituciones que necesitaran angustiosamente de liquidez y no pudieran obtenerla en otros ámbitos. El argumento esgrimido era que, en caso de que se hiciera público qué entidades acudían al fondo a recabar financiación, los agentes del mercado podrían penalizar a esas instituciones y provocar la caída de la cotización de sus acciones en Bolsa. Las únicas instituciones que aparentemente se librarían de esa penalización serían las cajas de ahorro porque no cotizan en los mercados bursátiles.
De hecho, desde que se dio a conocer la creación del fondo, éste ha sido uno de los caballos de batalla de la banca: el anonimato absoluto de las instituciones que accedían a esa vía de financiación.
¿Cuál ha sido la resultante de estas presiones?
... son casi todas asumidas por el gobierno.
Como no podía ser de otra forma, el resultado final ha sido favorable a los bancos. ¿Alguien podía dudar de que ello iba a ser de otra manera?
De entrada, los bancos han conseguido que el gobierno acceda a comprar cédulas hipotecarias y titulizaciones hipotecarias y de créditos a empresas y particulares. Algo a lo que, en principio, el gobierno se negaba rotundamente.
A continuación, y en relación con el precio de los activos que compre se ha establecido un límite que a todas luces resulta beneficios para la banca: el tipo de interés que se demandará de los activos adquiridos por el fondo será el que, a su vez, se pague por la deuda pública española emitida para financiarlo (según reza el literal del reglamento del fondo: “el tipo marginal de la subasta nunca podrá ser inferior al de la Deuda del Tesoro a ese mismo plazo en el mercado secundario”). Esto significa, por lo tanto, que de entrada el gobierno no va a penalizar a las instituciones financieras con una corrección en el valor de los activos que va a comprarles y que asumirá el precio de mercado previo a la caída de los mercados, sólo rebajándolo en caso de que se encarezcan las emisiones de la deuda pública emitida para financiarlo.
Y, finalmente, la última batalla se presentaba en el terreno de la publicidad, en donde los bancos demandaban que se respetara el anonimato de quienes acudieran a buscar liquidez en el fondo. Batalla que estuvieron a punto de ganar; aunque el resultado final podría considerarse como un empate.
Y es que la posición del sistema bancario fue asumida inicialmente por el gobierno por boca del secretario de Estado de Economía, David Vegara. Éste, tratando de defender su posición, acudió a argumentos peregrinos para justificarla como equiparar las subastas de los recursos del fondo con las subastas de títulos del Tesoro. Tal vez pensaría que como en ambos casos el procedimiento era de subasta colaría la idea de que era igual emitir y subastar títulos para financiar al Estado que poner a disposición de los bancos una cantidad de dinero público y que éstos pujen en una subasta por el mismo sin que nadie sepa quién se la lleva. Las diferencias, más allá de las coincidencias en el procedimiento, son tan evidentes que saltan a la vista de cualquiera.
Pero se ve que la contradicción entre el discurso del presidente del Gobierno, reclamando transparencia en los mercados financieros internacionales, y el de su secretario de Estado de economía era insostenible. Tanto más cuanto que Alemania, por ejemplo, sí hará público el nombre de las instituciones que obtengan financiación de su plan de rescate. No se puede predicar la transparencia por el mundo y no aplicarla en casa. Así que la solución final ha sido de compromiso: el pasado día 3 de noviembre, el propio Vegara tuvo que anunciar que el ministro de Economía informará cada cuatro meses de la distribución exacta del fondo y de las entidades que se hayan beneficiado del mismo.
Habría que preguntarle, entonces, a Vegara por qué lo que antes se defendía como necesario porque “si se estigmatizaba a las empresas que van a este fondo no lograremos el objetivo”; ahora ya no es un problema y el éxito de la medida deja de depender de la publicidad de las entidades que accedan al fondo.
Más de lo mismo: siempre gana la banca.
Pero a la vista de cómo ha ido evolucionando el planteamiento acerca del fondo de rescate desde su anuncio hasta su aprobación, no es esa la única pregunta que cabría hacerle a este gobierno.
Habría que preguntarle también en qué ha quedado el objetivo inicial que se declaró cuando se anunció su creación: la superación de la restricción crediticia que pesaba sobre familias y pequeñas y medianas empresas en un contexto de parálisis del mercado interbancario. ¿O es que ya nadie recuerda al presidente del Gobierno en comparecencia ante el Congreso de los Diputados afirmando que el apoyo al sistema financiero es “lo mismo que apoyar a la economía de las empresas, las familias y todo el país”?.
Y la pregunta es de todo punto pertinente porque ahora nos encontramos con que la financiación vinculada a la ampliación del crédito a familias y empresas se ha limitado a un tramo de la subasta de tan sólo un 25% a través de la incorporación de la figura de las ofertas no competitivas. Esto es, tan sólo el 25% del dinero subastado se adjudicará a las entidades que estén aumentando el crédito al tipo marginal de partida sin que tengan que pujar por el mismo.
Si el objetivo perseguido hubiera sido precisamente el de dinamizar la concesión de crédito por parte del sistema bancario a familias y empresas, la atribución de recursos hubiera debido estar condicionada, precisamente, a la ampliación del crédito, penalizando el acceso a los mismos de aquellas entidades no estuvieran actuando así.
Ante esta situación la siguiente pregunta que a cualquiera le viene a la mente es clara: ¿y entonces para qué van a utilizar los bancos el 75% restante de los recursos que se subasten?
Perdonen que en la respuesta me cite a mí mismo, pero parece que no ha tenido que pasar mucho tiempo para que lo que advertía en el artículo anterior tenga todos los visos de cumplirse: “lo que se está haciendo es entregar un cheque en blanco al sistema financiero para que haga con ese dinero lo que le venga en gana, incluido, evidentemente, atender los vencimientos de deuda que tengan próximos en el tiempo o sanear sus balances”.
A refrendar esa hipótesis viene como anillo al dedo el hecho de que el monto del plan de rescate (30 mil millones de euros) más el monto del plan para avalar por parte del Estado las emisiones de deuda de las instituciones financieras (100 mil millones de euros) para refinanciar sus deudas se ajusta perfectamente con los vencimientos de deuda pendientes del conjunto del sistema financiero para los meses que restan de 2008 y todo 2009.
Yo no sé que pensarán ustedes pero yo, tratándose de bancos, hace tiempo que dejé de creer en las casualidades.
Así que, una vez más, en esta economía de casino en la que vivimos, el gobierno vuelve a premiar a los ludópatas.
Alberto Montero Soler (amontero@uma.es) es profesor de Ecomía Aplicada de la Universidad de Málaga (España). Puedes leer otros textos suyos en su blog "La otra economía".
A vueltas con el fondo de rescate | 07-11-2008 - 21:39:42 GMT 1 #
Simon canvia 80 acomiadaments per 64 prejubilacions voluntàries :
Simon canviarà acomiadaments per prejubilacions. La direcció de l'empresa de components elèctrics i el comitè d'empresa del centre de treball de Sancho d'Àvila, a Barcelona, han arribat finalment a un acord després de quatre mesos d'estira-i-arronsa, concentracions, converses i reunions. Simon no acomiadarà ningú però prejubilarà plantilla (68 persones) a partir dels 52 anys d'edat. Aquesta solució li permetrà ajustar la plantilla del centre a les necessitats futures del mercat.
L'empresa catalana va presentar davant l'autoritat laboral el dia 1 de juliol un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per rescindir el contracte de treball a 80 empleats de la planta barcelonina, però finalment ha negociat amb els sindicats canviar acomiadaments per prejubilacions i reduir el nombre d'afectats fins a 64 persones, que s'hi han adherit de manera voluntària, segons va explicar ahir una assessora que ha acompanyat la plantilla. Les prejubilacions afectaran treballadors de més de 52 anys d'edat i s'han establert quatre trams diferents depenent de l'edat del treballador que s'hi aculli.
Així, en el tram que afecta els empleats de 52 a 54 anys d'edat, se'ls garanteix el 70% del salari net fins que compleixin els 61 anys; als de 55 a 57 anys, se'ls garanteix el 80% del sou fins els 62 anys; als de 58 a 60 anys, el 85% del sou fins els 63 anys, i als treballadors amb 61 anys, el 100% del salari net durant dos anys i una cobertura del 90% per al primer any. «Són homes i dones que acumulen una antiguitat de 32 a 35 anys a l'empresa», explicava ahir Anna Tomé, assessora del Col·lectiu Ronda. Un cop preguntada per aquest diari, l'empresa es va negar ahir a facilitar cap tipus d'informació amb relació a l'acord a què havia arribat amb els treballadors.
Des que Simon va presentar l'expedient de regulació, els sindicats van convocar diverses manifestacions i concentracions de protesta a les portes de la mateixa fàbrica, davant la seu del departament de Treball, a la plaça de Sant Jaume i fins i tot (hi van anar amb autocars) a Olot, d'on és originària i viu la família fundadora. La companyia al·legava la mesura dins la conjuntura de crisi immobiliària.
Simon canvia 80 acomiadaments per 64 prejubilacions voluntàries | 12-11-2008 - 08:52:14 GMT 1 #
Els pagesos ocupen els carrers de Girona :
Mig centenar de pagesos i deu tractors van fer ahir una marxa lenta pel centre de Girona, amb sortida de la plaça del Lleó, per protestar contra l'augment dels costos de producció i exigir al Govern un pla de xoc per frenar la recessió a l'agricultura amb mesures com ara controls sobre les importacions, limitació dels marges comercials, un gasoil professional o retirades dignes per als pagesos que vulguin abandonar la professió.
Darrere dues pancartes amb els lemes "Per la dignitat de la pagesia" i "Prou incompetència davant la crisi", els pagesos van finalitzar el seu recorregut sense incidents davant la delegació del Govern a Girona, on van llegir un manifest i van llençar una traca de petards.
"La crisi ens està afectant de ple i no estem morts, però quasi", va comentar el responsable de sectors ramaders de la Comissió Permanent d'Unió de Pagesos, Lluís Mont. "A més, nosaltres tenim el desavantatge que no podem aturar-nos un mes com fa la indústria o una fàbrica de cotxes", va assenyalar Mont. "Si parem ara no engegarem mai més", va puntualitzar amb preocupació el portaveu d'Unió de Pagesos, que va recordar que la pagesia és un sector que conviu amb la recessió des de fa set trimestres consecutius. "I ni el Govern català ni l'espanyol han articulat cap pla de suport al sector", va lamentar el responsable de sectors ramaders.
Viabilitat de les explotacions
Segons Unió de Pagesos, la caiguda o el manteniment dels preus percebuts per la pagesia, "en molts casos inferiors als costos de producció", posen al límit de la viabilitat moltes explotacions. "Els costos de fitosanitaris, pinsos i energia s'han disparat, i alguns pagesos fins i tot estan deixant d'abonar els sembrats, amb la conseqüent pèrdua de productivitat", va comentar el responsable de sectors ramaders de la Comissió Permanent d'Unió de Pagesos. "I encara ens vénen des del Departament d'Agricultura dient que tot va molt bé".
"Deu ser que no miren les xifres", va criticar Mont, que va anunciar noves mobilitzacions del sector si l'administració no posa un marxa un pla de xoc per frenar la recessió.
Un pla que hauria d'incloure ajuts per salvar les empreses en crisi, també uns plans de reestructuració per als sectors més perjudicats, la congelació de les tarifes elèctriques destinades al reg, o també l'establiment d'un IVA reduït per als productes i serveis utilitzats per a la producció agrària o l'actualització de les tarifes elèctriques perquè puguin funcionar les plantes de tractaments de purins.
D'aquesta manera, "el proper dia 12 de desembre hi haurà una gran concentració a Madrid amb la gent pagesa de totes les comunitats. Ens hem de fer respectar perquè els polítics no mouen fitxa ni volen", va finalitzar el responsable de sectors ramaders de la Comissió Permanent d'Unió de Pagesos.
Els pagesos ocupen els carrers de Girona | 30-11-2008 - 08:53:53 GMT 1 #
Mimasa, Beveland i Nexus Geografics :
Millà Masanas (Mimasa), de Cornellà del Terri, fabricant de maquinària per a la indústria alimentària; Beveland, de Sant Joan les Fonts Garrotxa, fabricant i distribuïdora de begudes, i Nexus Geografics, creadora de sistemes d'informació geogràfica, van ser distingides amb els premis a l'exportació de la Cambra de Comerç de Girona.
Millà Masanas SL ha guanyat el premi a la iniciativa exportadora. Aquesta empresa està especialitzada des del 1986 en el disseny, fabricació i comercialització de maquinària per a la indústria alimentària i és present arreu del món per mitjà d'una xarxa comercial de distribuïdors.
El premi a la projecció internacional s'ha concedit a Beveland SA de Begudà (Sant Joan les Fonts), creada el 1994, la qual es dedica a la fabricació i distribució de begudes alcohòliques. El premi a l'especial innovació l'ha guanyat Nexus Geografics SL, fundada el 1997 i dedicada a la creació de sistemes d'informació geogràfica. Aquesta empresa té l'oficina principal a Girona i una plantilla d'una trentena d'especialistes.
La Cambra de Comerç de Girona va lliurar ahir els premis en un acte que es va portar a terme al Mas Solà de Santa Coloma de Farners, amb la presència del secretari d'estat de Comerç Exterior del Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme, Alfredo Bonet, i del secretari general del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Enric Eloy.
El lliurament dels premis a l'exportació s'ha convertit en una trobada tradicional de les empreses exportadores gironines. Es tracta d'uns premis que tenen com a objectiu donar suport oficialment a les empreses que s'hagin distingit durant l'any en la seva activitat exportadora. Segons destaca la cambra, La finalitat principal és «estimular el comerç internacional». De gener a setembre, les exportacions de les empreses gironines han augmentat un 7,2%, fins als 2.681 milions d'euros. Tot l'any passat van ser de 3.330 milions.
Mimasa, Beveland i Nexus Geografics | 06-12-2008 - 18:35:50 GMT 1 #
Defiende "desmontar definitivamente el mito" de que España le debe al rey "la democracia y la libertad"
El PCE se desvincula de la Constitución de 1978 y llama a una "ofensiva republicana"
EUROPA PRESS
El Partido Comunista de España (PCE) se ha desvinculado de la Constitución de 1978. A través de un manifiesto de su Secretaría de Movimientos Sociales ante el XXX aniversario de la Constitución Española, llamó además a desarrollar una "ofensiva republicana".
En el documento, el PCE reconoce el "esfuerzo de millones de trabajadores y trabajadoras" durante los últimos treinta años, a pesar "haber visto año tras año mermados y pisoteados sus derechos, supuestamente recogidos en dicha carta magna".
"Se han incumplido todos los títulos y artículos de derechos sociales, económicos, ambientales, se han recortado las libertades políticas y la calidad democrática esta bajo mínimos, y la parte social del pacto constitucional de la transición no se ha aplicado, como por ejemplo la planificación democrática de la economía o el derecho a vivienda, entre otros muchos", planteó.
En este sentido, insistió en que los trabajadores han "cumplido con creces" trabajando mientras perdían poder adquisitivo y aumentaba su "precariedad". Por eso, recalcó que la Constitución se ha convertido en "papel mojado para los trabajadores y un bastión tras el que se escuda el poder político y económico, así como una Casa Real absolutamente opaca y que se vuelve a burlar una vez más del pueblo español subiéndose el sueldo hasta los 9 millones de euros".
Así, el PCE consideró "roto el pacto Constitucional", ante lo cual manifestó su "desvinculación de la Constitución de 1978" y se situó "fuera del régimen político, económico y social actual, del que la oscura y reaccionaria Casa Real es la representante perfecta".
Iniciativas republicanas en ayuntamientos
"El PCE apuesta por el despliegue de un programa anticapitalista, federal y republicano, así como por un Proceso Constituyente a favor de una Tercera República cargada de derechos sociales, económicos y ambientales, de paz y amistad con los pueblos, y con una democracia participativa de calidad", explicó.
Por ello, el PCE hizo un llamamiento a todos los cargos públicos de izquierdas, con "sentimiento y concepción" republicana del país, y concretamente a sus militantes, a que se sumen a la Red de Municipios y Cargos Públicos por la Tercera República, trasladando a sus plenos municipales mociones exigiendo un Proceso Constituyente.
El PCE llamó también a la ciudadanía -especialmente a sus militantes y simpatizantes- a impulsar iniciativas republicanas en sus Ayuntamentos .
El PCE inicia de este modo una "nueva etapa libre de ataduras", por lo que reclama a toda su militancia y cargos públicos que actúen en "coherencia desarrollando una actividad alternativa al actual sistema y conectando con las redes y los colectivos alternativos, transformadores, y los que trabajan a favor de la República".
El documento agrega llama también a la ciudadanía a emprender la ofensiva republicana en todos los frentes y a "desmontar definitvamente el mito de que al rey le debemos la democracia y la libertad, porque si en este país se disfruta de las actuales cotas de libertad es gracias a quienes durante años fueron perseguidos, torturados y encarcelados por luchar por ellas y no a quien las mostraron como una generosa concesión del franquismo y sus herederos".
El PCE se desvincula de la Constitución de 1978 y llama a una Ofensiva republicana | 06-12-2008 - 19:16:51 GMT 1 #
Els estudiants de la UdG es manifestaran demà pels carrers de Girona :
L'assemblea d'estudiants de la UdG ha convocat per demà, a les set del vespre, una manifestació pels carrers de Girona per protestar contra l'aplicació del procés de Bolonya. L'acte començarà a les set de la tarda davant del rectorat, a la plaça Sant Domènec, i acabarà a la Facultat d'Educació i Psicologia, al carrer Emili Grahit. Segons explica el coordinador dels estudiants de la UdG, Jordi Gasulla, serà una manifestació silenciosa, en què només es tocaran uns timbals per marcar el ritme i els participants duran els llavis tapats amb un precinte de plàstic. «Així volem representar el fet que no ens han tingut en compte», diu. Quan acabin la marxa, els estudiants començaran la tancada indefinida a la Facultat d'Educació mateix.
Els estudiants de la UdG es manifestaran demà pels carrers de Girona | 08-12-2008 - 09:26:23 GMT 1 #
La violencia en Atenas está fuera de control
Ninetta Vidali
Público
La muerte de un ateniense de 16 años por el disparo de un policía provoca los disturbios más graves desde 1985. Dos agentes han sido detenidos y uno de ellos está acusado de asesinato
La historia se repite en Grecia. Como ya sucediera en 1985, cuando el asesinato de un adolescente a manos de la Policía provocó una violenta ola de disturbios, la muerte de un chico de 16 años , que cayó abatido el sábado por la noche por el disparo de un agente, ha vuelto a echar a los griegos a las calles.
Tras difundirse la noticia de la muerte del joven Alexandros Grigoropulos en el céntrico barrio ateniense de Exarchia, miles de ciudadanos invadieron esa misma noche las avenidas de la capital griega para protestar , lo que al final degeneró en una nueva ola de violencia.
En la capital, 10.000 personas fueron dispersadas con gases lacrimógenos
El resultado fue que, según los bomberos de Atenas, más de 30 tiendas, 16 sucursales de bancos y 13 vehículos quedaron destruidos por la acción de los manifestantes, en su gran mayoría jóvenes, que lanzaron piedras y cócteles-molotov, provocando varios incendios.
La tensión de la noche del sábado no hizo sino aumentar este lunes. A mediodía, sendas manifestaciones en Atenas y en Tesalónica la segunda urbe del país terminaron con una contundente intervención de la Policía.
En la capital griega, los agentes disolvieron a unas 10.000 personas según el cálculo de los medios de comunicación griegos a golpe de gases lacrimógenos. La marcha se dirigía hacia el cuartel general de la Policía. Ya de camino hacia esta sede, varios grupos de jóvenes radicales encapuchados lanzaron piedras y bombas incendiarias.
Varios testigos aseguran que el policía disparó «a sangre fría»
En la céntrica avenida Alexandras, los cócteles molotov arrojados contra los antidisturbios incendiaron varios edificios y sembraron de cristales y escombros las aceras.
"Dos concesionarios de coches han quedado carbonizados. Un supermercado está ardiendo y parece que hay al menos cuatro personas atrapadas en el tercer piso", declaró a la agencia Reuters un policía.
Violencia en Tesalónica
La escena se repitió en Tesalónica, donde cerca de un millar de manifestantes arrojaron también piedras y otros objetos al cuartel central de la Policía, mientras coreaban: "¡Asesinos en uniforme!"
Tan sólo en Atenas, 24 agentes resultaron heridos . Uno de ellos seguía anoche ingresado en el hospital. Al menos seis personas fueron arrestadas por saquear comercios y otra por llevar armas de fuego.
"Es la primera vez en mi vida que veo la ciudad arrasada de este modo. La culpa es del Gobierno" , se lamentaba Ioannis Damascos, un griego de 59 años que contemplaba los destrozos en Atenas.
Ante los graves disturbios que amenazan con extenderse a otras ciudades, la Fiscalía griega ha actuado con presteza. A media tarde, esta institución ha informado en un comunicado de la detención del policía que disparó contra el joven Grigoropulos y de su compañero.
Sobre el primero de ellos, un agente de 37 años, pesan los cargos de "asesinato intencionado y uso ilegal de arma" , mientras que el segundo ha sido acusado de complicidad.
En un comunicado difundido por la mañana, la Policía había ofrecido su versión de la muerte del chico, que contrasta radicalmente con los testimonios de varias personas que asistieron a la escena.
El cuerpo de seguridad afirma que la tragedia ocurrió cuando un vehículo que patrullaba por el céntrico barrio ateniense de Exarchia fue objeto de un ataque con piedras y bombas incendiarias por parte de un grupo de 30 encapuchados.
La Policía sostiene que los agentes fueron atacados de nuevo cuando se bajaron del vehículo y se dirigieron hacia los manifestantes para arrestarlos . Ante esta agresión según esta versión uno de los agentes hizo un disparo con un cartucho de fogueo y el otro disparó tres veces con su revólver, hiriendo al menor, que fue trasladado al hospital. El disparo policial alcanzó al adolescente en el pecho y le causó la muerte poco después.
Pero este relato suscita serios interrogantes. Para empezar, una joven que se encontraba en el lugar de los hechos declaró a la televisión privada Alpha que "los manifestantes no atacaron a los policías con objetos ni con bombas incendiarias" . Otro testigo, que presenció también la muerte del joven, asegura que vio cómo "el policía disparó contra el muchacho a sangre fría".
Otros canales y emisoras atenienses recogieron testimonios según los cuales la provocación contra los policías fueron "sólo insultos".
Disculpa de Karamanlis
El primer ministro griego, el conservador Costas Karamanlis, cuyo popularidad ha caído en picado por los escándalos de corrupción y por su impopular política económica, intenta calmar los ánimos disculpándose públicamente con el padre del joven muerto.
"Sé que no hay nada que pueda calmar su pena, pero le aseguro que el Estado actuará, como es su deber, para que la tragedia de ayer no vuelva a repetirse", prometió el jefe del Gobierno griego.
Los partidos de oposición condenaron este lunes el asesinato del joven. Mania Vasepski, portavoz de la Red de Derechos Humanos griega, fue más rotunda. Para Vasepski, Grecia es "un Estado policial".
-----
Incidentes y saqueos por tercer día consecutivo en varias ciudades griegas
El centro de Atenas volvió a ser escenario ayer por tercer día consecutivo de graves disturbios, con miles de jóvenes enfurecidos por la muerte del joven Alexandros Grigoripoulos a manos de la Policía. Los incidentes ocurrieron al margen de las protestas convocadas por la izquierda.
Los disturbios por la muerte de un adolescente griego por un disparo de la Policía se reavivaron ayer por tercera jornada consecutiva. Las fuerzas de seguridad se enfrentaron a unos 300 encapuchados que destruyeron tiendas, coches y vitrinas de bancos en el centro de Atenas al margen de dos manifestaciones convocadas por la Coalición de Izquierdas (SYN) y del Partido Comunista de Grecia (KKE) en protesta por la muerte del joven de 16 años Alexandros Grigoripoulos.
Las marchas congregaron a más de seis mil personas. La secretaria general del KKE, Aleka Papariga, declaró al inicio de la manifestación que «la muerte del joven Alexandros Grigoropulos es un asesinato. No es ni un acontecimiento aislado ni una casualidad».
Según las imágenes de las televisiones locales, cientos de encapuchados se enfrentaron a las fuerzas del orden, destruyendo lo que encontraban a su paso, saqueando tiendas y volcando coches. Además, algunos de ellos atacaron con artefactos incendiarios los principales grandes almacenes en el centro de Atenas y al árbol de Navidad gigante situado en el exterior de la sede del Parlamento.
La Policía empleó contra ellos gases lacrimógenos tanto en Atenas como en Tesalónica, la segunda ciudad más importante del país. Las protestas se extendieron también a Trikala, Patras, Larisa, Chania, Corfú y Rodas, pese a la advertencia dle primer ministro, Costas Caramanlis, de que se emplearía mano dura para evitar incidentes.
Además de las manifestaciones de ayer, los profesores universitarios convocaron un paro de tres días y muchos estudian- tes de secundaria no acudieron ayer a clase.
En Berlín, una veintena de personas ocupó el consulado griego y se repitieron las protestas, con varios detenidos, ante las embajadas de Grecia en Londres y Nicosia.
El primer ministro griego, Costas Caramanlis, convocó una reunión de emergencia de su gabinete para ayer noche
Analistas locales atribuyen la espontánea reacción airada de ciertos sectores de la población a la incertidumbre surgida de la crisis, los escándalos económicos que salpican a ministros que han tenido que dimitir recientemente y la falta de esperanza de la llamada «generación de los 700 (euros de sueldo al mes)» y, en algunos casos, resaltan la combatividad y la capacidad organizativa del movimiento anarquista en las grandes ciudades.
Atenas está fuera de control | 09-12-2008 - 09:37:58 GMT 1 #
Grecia a la huelga general de 24 horas :
Los sindicatos de controladores de tráfico aéreo de Grecia se unirán a la huelga general de 24 horas prevista para este miércoles contra la reforma de las pensiones y las políticas económicas del Gobierno, según confirmaron hoy los responsables sindicales. Seguir leyendo el arículo
"Todos los vuelos desde y hacia los aeropuertos griegos se cancelarán y sólo los vuelos de emergencia se llevarán a cabo", dijo el secretario general de los controladores aéreos, Panagiotis Hatzakis, en declaraciones a Reuters.
La aerolínea Olympic Airlines, de propiedad estatal y actualmente en proceso de privatización, y su rival Aegean Airlines, anunciaron hoy en sendos comunicados la cancelación de todos los vuelos domésticos el próximo miércoles.
En un comunicado difundido hoy, Aegean Airlines advierte a los pasajeros de la cancelación de todas las operaciones el próximo miércoles en toda su red ante el paro general de 24 horas, al que se ha sumado el personal de control del tráfico aéreo. La compañía indica que trabajará para recolocar a los viajeros afectados en los vuelos de los días posteriores.
Los actos de violencia durante las protestas estudiantiles y los lanzamientos de artefactos incendiarios por parte de los anarquistas con corrientes en Grecia, especialmente en el barrio ateniense de Exarchia, donde fue abatido el sábado el adolescente, hacen temer que las manifestaciones duren varios días más.
La convocatoria de una huelga general podría provocar nuevos disturbios, tras el fatal tiroteo de un adolescente por la policía en el fin de semana, que podrían verse acrecentados por las dificultades económicas.
Decenas de personas han resultado heridas y decenas de empresas han sido destruidas en Atenas y Salónica durante los disturbios, lo que aumenta la presión sobre el Gobierno.
Desde entonces los sucesos del sábado, la violencia se ha extendido por todo el país, llegando a Tesalónica y a las turísticas islas de Creta y Corfu, dejando al menos 34 heridos. La Policía ha detenido a al menos 20 personas en Atenas.
Grecia a la huelga general de 24 horas | 09-12-2008 - 09:43:45 GMT 1 #
Vienen juntos. El Pack de Navidad, “una de cal y mil de arena”.-El anuncio de Médicos sin Fronteras, pidiendo un euro € a la semana y el suplemento de 104 páginas en color y papel satinado del extra de regalos de Navidad de El Corte Inglés, pletórico de joyas, colonias, perfumes, ropas de marca, relojes caros teléfonos móviles Tecnologia tacada de sang. (La guerra del “movil”, telefonos y Telefonicas) que tienen de todo, etc. Vienen en el mismo paquete y al mismo precio.
Lo incorpora el diario El País, que a su vez, carga con un Suplemento semanal, con 49 páginas de anuncios directos del mismo tipo y con papel algo menos satinado y grueso que el de El Corte Inglés y muchas otras páginas más de anuncios subrepticios, vestidos de noticia, de entre un total de 120 páginas. El mismo suplemento que nos trae una lección sobre los 30 artículos de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, esta vez, si, curiosamente empaquetados sin anuncios intermedios, salvo el de Cruz Roja/Danone (perfecta simbiosis de patrocinio), para dar semillas de vida, pero sin perdonar que vayan precedidos los Derechos Humanos por unos sabrosos anuncio de chocolates Valor (¡hay que tener valor!), ofreciendo “Cocktails de autor” en sus bombones al licor, para ir abriendo boca. Y que se cierren estos Derechos, ¡que menos!, con un anuncio del famoso cocinero Karlos Arguiñano (¡tanta hambre nos había despertado el apetito!) ofreciéndonos un fabuloso horno pirolítico + inducción de tres focos y regalo de batería de cocina, por tan sólo 1.199 €.
Es un conocido estilo híbrido, conocido como “una de cal y mil de arena”, como el siguiente:
En el que la esposa hace caridades en Afganistán como embajadora de buena voluntad de la Agencia para los Refugiados de Naciones Unidas, en sus ratos libres en los que no anda matando gente a tiros, vestida de Lara Croft, mientras el marido hace suculentos negocios posando para una marca de relojes de ominoso lujo.
Este maridaje supremo, es el moderno equivalente a las marquesonas del genial humorista y dibujante Serafín, en la extinta revista La Codorniz, que repartían su tiempo entre francachelas en fiestas de lujo y caridades más bien magras que luego replicaría el singular grupo musical de los años 70 titulado “Las madres del cordero”, en aquella inolvidable canción protesta titulada “A beneficio de los huérfanos”, con aquella letra que decía:
A beneficio de los huérfanos,
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital;
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital. (Estribillo)
Las tarjetas de canto dorado
anunciaban que
la marquesa iba a dar una fiesta
…
y tan caritativa
y siempre tan cristiana
la iba a dar
Pero todo era…
A beneficio de los huérfanos,
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital.
El señor embajador,
hablaba con la marquesa
y engullía con presteza,
sandwichs de jamón de york
Y la vez Floró mayor,
hijastra de una ex princesa
husmeaba las bandejas
detrás de un whisky on the Rocks
Pero todo era…
A beneficio de los huérfanos,
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital.
Y su vez Floró menor,
flirteaba sin reposo,
en ausencia de su esposo,
con un joven parecido
a Rodolfo Valentino.
con un algo de cretino
y un algo de gigoló.
Pero todo ello era…
A beneficio de los huérfanos,
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital.
El duque don Baldomero
vomitaba con esmero
encima de un camarero
las huevas del esturión
Y el conde de Estropajera
de una forma harto grosera
pellizcó a una camarera
sin ninguna precaución.
Pero todo era…
A las 10 de la mañana
los huérfanos trabajaban.
Y los pobres mendigaban.
Los invitados... RONCABAN
Pero todo ello era…
A beneficio de los huérfanos,
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital.
Y así seguimos, haciendo lo mismo, pero todo ello, siempreA beneficio de los huérfanos,
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital
los huérfanos, los huérfanos
y de los pobres de la capital.
Pedro Prieto. 6 de diciembre de 2008
Vienen juntos. El Pack de Navidad, “una de cal y mil de arena” | 09-12-2008 - 15:13:06 GMT 1 #
1.300 empreses de Girona han tancat :
La crisi econòmica farà que Girona perdi aquest any el 5% del seu teixit empresarial. Per primer cop des de l'any 1998, les comarques gironines no incrementaran el seu cens d'empreses. Segons la Seguretat Social, a finals de novembre hi havia a Girona un total de 28.725 empreses donades d'alta, dada que suposa un descens del 5% respecte a les d'ara fa un any. Això suposa, que hi ha 1.275 empreses actives menys.
Les empreses més grans que han tancat al llarg de l'any corresponen a la indústria, sobretot al sector tèxtil. Són casos com el de Sans Branded Apparel (Cassà), d'Estampats Tordera (Hostalric) o Colorfil (Ripoll). A aquestes companyies s'hi afegiran ben aviat altres indústries com Filatures Puigdemont (Sant Esteve d'en Bas), D'Art (Anglès), o Arbucias Industrial (Arbúcies).
No obstant, el gruix de tancaments empresarials es dóna en negocis amb pocs treballadors. Especialment sensibles al llarg del 2008 han estat les empreses immobiliàries i les de promoció i construcció. Així mateix, petits industrials que donaven servei als constructors, o alguns instal·ladors també s'han vist obligats a tancar a les portes.
Tot i que no hi ha dades concretes del sector immobiliari a Girona, en l'àmbit estatal es calcula una baixada brutal del nombre d'oficines immobiliàries. Segons una estimació realitzada per l'Associació Professional d'Experts Immobiliaris (APEI), set de cada deu agències immobiliàries que operaven a Espanya el gener del 2007 hauran tancat quan finalitzi l'any pel descens de les vendes en el sector residencial.
1.300 empreses de Girona han tancat | 10-12-2008 - 08:40:30 GMT 1 #
Situación del Expediente de Regulación de Empleo, ERE, de Naval Gijón
La Corriente Sindical de Izquierda, CSI, recurre el ERE de Naval Gijón que cierra el Astillero
Miguel Ángel Llana
Rebelión
La CSI presentará, en breve, una demanda ante el Juzgado de lo Social reclamando la "Tutela de los Derechos Fundamentales" y también sobre la "Discriminación Sindical" a la que la CSI dice haber sido relegada.
La CSI también presentará demanda penal por las irregularidades que se han cometido en el entorno de Naval Gijón por las entidades y autoridades relacionadas con la gestión, economía, finanzas y desarrollo del ERE (Expediente de Regulación y Empleo) del astillero y por el entramado e intereses empresariales que rodea esta actividad con tan nefastos resultados para sus trabajadores y para la economía regional en general, según declaran los dirigentes de la CSI.
Informe de Oposición al ERE presentado por la CSI ante la Dirección de Trabajo y Empleo de Asturias
Los tres representantes del Comité de Empresa de Naval Gijón, pertenecientes a la Corriente Sindical de Izquierda, CSI, presentaron un largo y detallado informe oponiéndose al Expediente de Regulación de Empleo, ERE, solicitado por el Astillero que alega causas económicas y productivas para su cierre, ante la Dirección de Trabajo y Empleo.
Los miembros del Comité, representantes de la CSI, basan la petición de nulidad en las numerosas irregularidades legales, económicas, formales y de procedimiento que se han ido produciendo a lo largo de las negociaciones de tal modo que, invalidan de por sí, el ERE que afecta a toda la plantilla y que lleva al cierre definitivo del astillero.
Aunque por una parte todo el Comité de Empresa manifestó que no acudirían a la reunión si no se les entregaba la documentación e informes sobre los que poder negociar y proponer alternativas sin embargo, el día 3 de diciembre, la empresa presenta un acuerdo negociado dos días antes con CCOO y UGT, al margen de los tres representantes de la CSI y que, incluso, sale publicado, al mismo tiempo, en la prensa regional.
El escrito presentado por la CSI describe la historia del astillero y considera que su actividad está rodeada de irregularidades económicas, financiaras y legales. Consideran también, en primer lugar, que la Dirección de Trabajo de Asturias no es competente para resolver el ERE presentado porque afecta a varias comunidades autonómicas y por la trascendencia social que supondría la pérdida de mil puestos de trabajo. Consideran además, que el Director de Trabajo no es competente por ser un puesto político dependiente del Consejero de Industria que es, por otra parte, consejero de PYMAR (Pequeños y Medianos Astilleros en Reconversión), la sociedad que es la que dirige Naval Gijón y ahora protagoniza su cierre.
El proceso de negociación comienza con un escrito de Naval Gijón dirigido a los representantes de los trabajadores y acompañado de una documentación incompleta que no se ajustada a lo estipulado por la ley, como así se desprende del escrito presentado. A pesar de los requerimientos del Comité de Empresa, Naval Gijón en ningún momento aportó la documentación que es exigible legalmente en un expediente de estas características. Por esta razón no es posible que se pueda iniciar una negociación al carecer de documentos e informes esenciales sobre lo que se va a negociar. Esto niega y conduce a la ruptura del principio de buena fe que ha de presidir cualquier acuerdo.
Pero, es más, la empresa falseó los datos económicos en la documentación que entregó al Comité, según se expresa claramente en el escrito presentado. Las cuentas depositadas en el Registro Mercantil pertenecientes a los años 2005 y 2006, son distintas a las entregadas al Comité de Empresa. Esta falsificación es todavía más grave para el 2007 porque estas cuentas no aparecen ni registradas ni auditadas, de tal modo que lo entregado al Comité puede estar aún mas falseado.
Todos estos hechos y las argumentaciones descritas nos han de llevar a que el ERE presentado, y a pesar de existir un acuerdo del Comité de Empresa y la votación de la asamblea, no puede validar un procedimiento con tan graves incumplimientos del mandato legal que no es susceptible de ser subsanado por acuerdo de ningún Comité y, menos aún, ante la existencia de fraude, dolo, coacción, falsificación y abuso del derecho, como así se argumenta en el escrito presentado.
La ilegalidad mas evidente en la tramitación del expediente es, por un lado, no entregar al Comité de Empresa la documentación exigida, y obligada por ley, lo que priva al Comité de poder negociar y aportar medidas para resolver o aminorar el expediente y, por otro lado, que la negociación se llevó al margen del conjunto del Comité, pues es evidente, y así se refleja en los medios de comunicación, que el acuerdo se llevó entre PYMAR y las direcciones de los sindicatos CCOO y UGT, sin que nada se hubiera negociado. Con este preámbulo Naval Gijón presenta un documento final, como el "ultimo y definitivo" en el que dice recoger las peticiones de CCOO y UGT que coinciden con la empresa en cerrar el astillero coincidiendo también con PYMAR, la Cosejería de Industria, su Consejero Graciano Torre y con la Administración regional y del Estado.
Se confirma que el cierre de Naval Gijón se negoció de forma irregular con una parte del Comité de Empresa: el astillero comenzó a vender la maquinaría y la chapa en perfecto estado ya que conocía su inminente cierre y, además, con bastante antelación a la presentación del ERE. Todo ello está constatado por la Inspección de Trabajo y con el beneplácito de la Administración.
Conforme a lo expuesto, los tres miembros firmantes del Comité de Empresa pertenecientes a la CSI, solicitan que se declare a la Autoridad Laboral de Asturias incompetente para decidir o resolver sobre el cierre del astillero y que se deniegue el Expediente de Regulación de Empleo solicitado por Naval Gijón.
Documento completo:
http://www.asturbulla.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1443:la-csi-recurre-el-expediente-de-regualacion-de-empleo-de-naval-gijon&catid=35:laboral&Itemid=179
Situación del Expediente de Regulación de Empleo, ERE, de Naval Gijón | 11-12-2008 - 16:05:53 GMT 1 #
El grup Simon compra el 50% de la companyia Lighted SL :
El grup Simon, fabricant de petit material elèctric fundat a Olot, continua el seu procés de diversificació. Ahir va anunciar l'adquisició del 50% del capital de la companyia d'il·luminació amb leds Lightled SL, amb seu al Prat de Llobregat. Aquesta companyia és responsable de projectes com la il·luminació de la Torre Agbar de Barcelona.
Simon ja compta amb productes amb leds en la seva divisió Simon Lighting, però amb aquesta aliança preveu aprofundir en aquest segment de mercat en creixement, van informar fonts de la companyia. Lightled, S.L. fundada per la família Campoy, aprofita la llarga experiència en el món dels LEDs, anteriorment aplicats a senyalització, per desenvolupar productes innovadors d'il·luminació arquitectònica, il·luminació pública i vial i il·luminació interior, entre d'altres segments. La tecnologia LED ha evolucionat ràpidament, assolint en l'actualitat un nivell d'eficiència lumínica que s'acosta o iguala al d'altres fonts de llum tradicional. Això està revolucionant el sector de la il·luminació ja que els LED posseeixen grans avantatges respecte a la il·luminació tradicional: baix consum d'energia, llarga vida, molt baix cost de manteniment, i molt fàcils de controlar.
El grup Simon compra el 50% de la companyia Lighted SL | 12-12-2008 - 08:27:48 GMT 1 #
Comerços del barri vell de Olot estan tancats :
La nòmina de locals comercials és de poc més de 440 establiments, i un terç, uns 150, estan tancats. Ara, l'Ajuntament d´Olot Garrotxa farà una diagnosi de l'estat d'aquests locals i establirà què cal fer-hi per tornar-los a obrir. Un element indispensable és la col·laboració dels propietaris implicats i, per això, el nou pla de treball als barris –s'emmarca en el projecte de rehabilitació integral de la zona de la llei de barris– preveu la contractació d'un tècnic que farà de d'enllaç entre l'administració local i els propietaris per fer possible que aquests locals comercials, amb ajuts específics, puguin obrir-se un altre cop. A més, amb l'Escola d'Art, té previst rehabilitar les façanes dels edificis 4 i 11 del carrer del Carme –on es concentren molts comerços buits– per incentivar els amos a fer el mateix a on calgui. En aquest context, la casa d'oficis, que tindrà la seu a l'Escola d'Art, pretén aconseguir el doble objectiu de formar durant un any i amb contracte vuit joves per facilitar la seva inserció al món laboral i que siguin emprenedors, i fomentar l'ocupació de locals ara buits. També està inventariant els pisos buits i el seu estat.
Comerços del barri vell de Olot estan tancats | 12-12-2008 - 09:03:56 GMT 1 #
Sobre los ERE, por E. ÁNGEL GÓMEZ :
No puedo quedarme callada después de ver tantas noticias sobre los ERE en España.
Comentaré el caso de Delphi Sant Cugat, que me toca más de cerca. Y es que, si bien han "retirado" el ERE de 400 y pico personas, realmente lo que la empresa quería era una bolsa de horas. Se mandará a casa a 800 y pico trabajadores durante 23 días, a elegir por la empresa, y luego tendrán que recuperarlos también cuando la empresa quiera. Todo para que al final la fábrica desaparezca completamente, ya que en India o en Rumanía es mucho más barato fabricar, hay más flexibilidad... Montar una fábrica allí les saldrá gratis, porque de aquí se han llevado las subvenciones, y con el sueldo de un trabajador de aquí, allí se pagan tres.
Así que el futuro es negro, a no ser que queramos cobrar 600 euros, estar disponibles 365 días al año y hacer jornadas de 12 horas. Flexibilidad y competitividad, como pide también la empresa Nissan, ¿eso es a lo que ellos se refieren? Con lo que aquí se ha luchado por conseguir derechos, ¿quieren que volvamos para atrás?
Sobre los ERE | 12-12-2008 - 10:01:46 GMT 1 #
Els capitalistes pels carrers :
Els capitalistes han sortit aquest passat cap de setmana pels carrers de Cornellà a demanar als i les ciutadanes que s’apretin més els cinturons.
L’actual crisi ha provocat que els capitalistes hagin perdut poder adquisitiu i s’hagin vist forçats a precaritzar la vida i feina dels i les obreres.
El portaveu dels manifestants va afirmar “- Esta crisis està haciendo que uno se plantee si vender alguna de las mansiones que tenemos... pero bueno...vamos aguantando como podemos despidiendo trabajadores...que dura es la vida”.
(La coordinadora del Baix Llobregat/l'Hospitalet fa difusió a Cornellà d'un manifest en contra de la crisi provocada pel capitalisme)
Els capitalistes pels carrers | 13-12-2008 - 09:47:58 GMT 1 #
Acordado por PYMAR, UGT y CCOO
La Consejería de Industria de Asturias resuelve en 24 horas el despido de 43 trabajadores y el cierre de Naval Gijón
Cándido González Carnero
Rebelión
Menos de 24 horas necesitó Antonio González, Director General de Trabajo y subordinado del Consejero de Industria Gracino Torre, para dar el visto bueno al expediente de despido de 43 trabajadores de Naval Gijon y el cierre del Astillero.
Las reiteradas declaraciones públicas del Consejero de Industria, Graciano Torre, a favor del cierre de Naval Gijon se ponen de manifiesto con esta resolución que ni siquiera han tenido en cuenta las alegaciones presentadas por el sindicato CSI en las que se denunciban las gravísimas irregularidades que han tenido lugar a lo largo de todo este tiempo y en la tramitación del expediente.
La Consejería de Industria y la autoridad laboral de Asturias han incurrido en un posible delito de prevaricación al resolver un expediente en el que no tienen competencias para ello porque se trata de asuntos que afectan ámbito de la Administración estatal. Naval Gijón está participada accionarialmente por Astilleros Asturianos, de modo que, una vez más, tendrán que ser los tribunales los que decidan sobre todo este proceso de irregularidades e ilegalidades que se cometieron y que comienzan con la negativa de la empresa a facilitar la documentación, como exige la ley, para iniciar la negociación del Expediente de Regulación de Empleo (ERE). La falsedad documental se ha podido comprobar cuando las cuentas presentadas en el Registro no coinciden con las facilitadas al Comité de Empresa o la exclusión arbitraria de la negociación de una parte del Comité de Empresa, como ha sucedido con la CSI, que tiene un tercio de los representantes del Comité.
Estamos ante un nuevo atropello laboral y político de la izquierda parlamentaria asturiana contra los trabajadores. Ahora es cuando se tendrá que ver si es verdad que existe independencia Judicial respecto del Poder Político y cómo y de qué manera se aplica la ley.
El ERE de Naval Gijón debe de ser anulado y condenados -presumiblemente- por prevaricación y falsedad en los documentos presentados todos los responsables que han participado y aprobado esta resolución que implica el despido de trabajadores y el cierre definitivo del astillero Naval Gijón.
La Consejería de Industria de Asturias resuelve en 24 horas el despido de 43 trabajadores y el cierre de Naval Gijón | 13-12-2008 - 23:00:33 GMT 1 #
Hungría: Hoy se manifiestan, pero en enero podría haber una huelga
Julianna Grant
El Militante
Los trabajadores públicos húngaros han decidido luchar y proteger sus salarios y condiciones laborales. Demostraron el ambiente combativo el pasado sábado cuando más de 10.000 se manifestaron por las calles de Budapest y amenazaron con una huelga el 12 de enero si el gobierno de Ferenc Gyurcsány elimina sus bonos anuales y mantiene el aumento salarial que pretende para 2009.
La mitad de Budapest permaneció cerrada debido a la manifestación de los trabajadores del sector público en defensa de sus salarios y condiciones laborales. Su recorrido incluía las proximidades de la mayoría de los ministerios y la Plaza de los Héroes, comenzó en distintos puntos y después convergieron a la 1 de la tarde en la Plaza Kossuth, frente al parlamento. El punto central de esta acción era demostrar su oposición a las medidas de austeridad del gobierno que es introducirán a final de año. Tradicionalmente, los funcionarios húngaros y empleados públicos reciben una "treceava paga mensuales", que en general supone un bono anual y también representa un aumento salarial regular, la cantidad normalmente se decide por estas fechas.
László Varga, presidente del comité de huelga de trabajadores públicos, dijo que cada uno de los sindicatos del sector público que representan a 700.000 trabajadores estaba representados en la manifestación. Todos rechazaron la pérdida de esta paga y exigieron un aumento salarial de por lo menos un 4 por ciento para el año 2009. Insistió en que si no había respuesta a sus reivindicaciones después de esta manifestación habrá una huelga en todo el país el próximo 12 de enero.
Parta de los funcionarios y otro personal público, en la manifestación había soldados, policías, bomberos, funcionarios de aduanas y de prisiones, que se manifestaron en columnas desde la Plaza de los Héroes hasta el parlamento. Otros puntos de manifestación incluía el Ministerio de Asuntos Locales, Ministerio de Educación y Cultura, Ministerio de Defensa, Ministerio de Sanidad y el Ministerio de Justicia.
En la Plaza Kossuth se leyó el texto de la petición y se entregó en la oficina del primer ministro en el parlamento. Más tarde los representantes sindicales entregaron peticiones separadas a los diferentes ministerios.
La crisis financiera global ya ha afectado a Hungría y ha obligado al gobierno del Partido Socialista de Ferenc Gyurcsány a incrementar la deuda del país, lo que podría llevar al país a la bancarrota, ha tenido que recurrir al FMI, al Banco Mundial y a la UE para conseguir un plan de rescate. Se evitó la bancarrota, pero las condiciones adjuntas al préstamo de 25.000 millones de dólares ahora se dejan sentir en el país. Estos trabajadores públicos no fueron los primeros pero tampoco serán los últimos en no aceptar que los empresarios pongan el coste de la crisis capitalista sobre sus hombros.
Existe cierta confusión entre los trabajadores húngaros sobre los probables efectos de la crisis financiera en Hungría. La prensa informa de que mientras nadie confía en los bancos, los primeros síntomas del consumo navideño parecen ser buenos. "¡Están comprando televisiones de plasma en lugar de acciones!", aparecía en una página web. Quizá la psicología de las masas sea: "Pasemos unas buenas navidades antes de que el agua nos llegue al cuello". Pero tarde o temprano, todos los trabajadores comprenderán que Hungría no está aislada de la crisis mundial, se darán cuenta de que la única solución es la unidad entre los sectores público y privado para luchar juntos por sus reivindicaciones legítimas contra un gobierno pro-capitalista disfrazado de socialista.
El sábado pasado fue una advertencia. Más pronto de lo que se espera los trabajadores del sector público y privado se unirán para exigir empleo, vivienda, sanidad devente y unas condiciones civilizadas en los centros de trabajo, en lugar de las actuales medidas de austeridad.
Hungría: Hoy se manifiestan, pero en enero podría haber una huelga | 13-12-2008 - 23:02:01 GMT 1 #
Huelga general en Italia contra el gobierno.
CGIL: Un millón y medio de personas se sumó a la huelga
Agencias
Decenas de miles de trabajadores se sumaron a la huelga convocada hoy por el mayor sindicato de Italia, CGIL, y participaron en las manifestaciones organizadas en las principales ciudades del país en por las "insuficientes" medidas adoptadas por el Gobierno para afrontar la crisis económica.
A pesar del mal tiempo que azota el país con fuertes nevadas y lluvias, la adhesión a la huelga fue, según los datos proporcionados por CGIL, "altísima" y "un millón y medio personas salieron a la calle para manifestarse" en las 108 manifestaciones organizadas en toda Italia.
"La adhesión ha sido muy buena y en algunas fábricas incluso pararon el doble de los afiliados", y se citó como ejemplo la adhesión del 50% de los trabajadores de la operadora Telecom en Florencia (centro) y el 55% de empleados que no acudieron al trabajo en la fábrica símbolo del grupo automovilístico Fiat, la de Mirafiori, en Turín (noroeste).
Sin embargo, para el ministro de Trabajo, Maurizio Sacconi, "la adhesión a la huelga fue bajísima y entre los funcionarios públicos se registró sólo un 7% de participación", mientras que la asociación de consumidores (Confcommercio) informó de que en el sector sólo el 1% de los trabajadores se sumó a la protesta.
Esta huelga general ha sido la primera que se convoca desde que la coalición conservadora de Silvio Berlusconi subió al poder en abril pasado, pero su impacto fue limitado ya que no contó con el apoyo de los otros dos mayores sindicatos italianos (CISL y UIL), que en otras ocasiones se habían presentado juntos a este tipo de movilizaciones.
Además CGIL desconvocó la huelga general para el sector de los ferrocarriles ante el mal tiempo que se abate en últimos días sobre el país, lo que habría provocado importantes problemas para los ciudadanos.
También suspendió el parón de los trabajadores de los medios de transporte público en Venecia, afectada por la crecida de la marea -la llamada "agua alta"- y en Roma, que ha sufrido graves inundaciones en las últimas horas.
CGIL comunicó que en Bolonia participaron a la manifestación cerca de 200.000 personas, en Milán salieron a la calle cerca de 80.000 trabajadores, en Venecia fueron unos 50.000, mientras que 40.000 se reunieron en Florencia, Génova, Turín y Roma, entre otras.
En Bolonia, donde participó el secretario general de CGIL, Guglielmo Epifani, la manifestación resumía con una gran pancarta las peticiones del sindicato al Gobierno "Más trabajo, más salario, más pensiones y más derechos".
Epifani acusó al Gobierno de no haber afrontado con seriedad al crisis financiera, al contrario del resto de países europeos, sobre todo para salvaguardar a los trabajadores con contrato precario, jubilados y a las familias.
El secretario general de CGIL recordó que hasta ahora 400.000 trabajadores han tenido que ser despedidos temporalmente, y aseguró "que lo peor está por venir".
Ante el "éxito" de la huelga, sobre todo en las fábricas, según Epifani, el Gobierno de Berlusconi tendría que convocar inmediatamente a los sindicatos para oír sus propuestas.
CGIL propone la creación de fondos para garantizar al menos el 80% del sueldo para los trabajadores que por la crisis tengan que ser despedidos temporalmente y pide detracciones fiscales para las pagas extras.
El Gobierno aprobó una serie de medidas contra la crisis económica por un total de 80.000 millones de euros, de los que 2.400 millones se destinarán a las familias, trabajadores y jubilados con menores recursos económicos a través de desgravaciones fiscales que comenzarán en 2009.
Pero el sindicato considera que las medidas dedicadas a las familias son escasas, ya que, por ejemplo, las desgravaciones fiscales para quien no superen los 15.000 euros anuales será de 200 euros al año.
Huelga general en Italia contra el gobierno | 13-12-2008 - 23:03:36 GMT 1 #
Crisi a la Garrotxa 2.500 aturats a la Garrotxa :
La Garrotxa ha entrat en la mateixa tendència negativa de variació interanual que la resta de comarques gironines. La causa és la globalització de la crisi i l'entorn de pessimisme econòmic generalitzat que frena el consum de les famílies. Segons les dades presentades per la Cambra de Comerç de Girona als empresaris de la Garrotxa, al restaurant la Deu les previsions econòmiques per al 2009 són pitjors que les del 2008. "Els factors que de veritat provoquen l'aturada econòmica que ha fet augmentar els percentatges d'atur a la Garrotxa són el fre en l'adquisició d'habitatges i les expectatives negatives que provoca un entorn d'alarmisme", va dir, Pere Busquets.
A l'acte el cap del gavinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Girona, Pere Busquets, va dir que "sí que hi ha crisi, però no oberta a tothom". Busquets va valorar que les exportacions presenten un perfil positiu, pel que fa a la construcció ja s'han presentat símptomes de fre de la davallada iniciada l'estiu passat. Busquets va explicar que el sector serveis manté l'ocupació que en l'apartat hoteler ha augmentat en un 20% en el darrer any. Segons ell, el comerç, que té 2.500 treballadors assalariats, ha augmentat en 1,8% l'ocupació. A més, les indústries agroalimentàries, amb 3.000 treballadors, mantenen l'ocupació, i els sector químic ha augmentat la feina en un 6%. Com a parts negatives i més afectades per la crisi, Busquets va enumerar el tèxtil amb un descens del 12% d'ocupació respecte al 2007, la fusta amb un 9% , la construcció amb un 8% i la fabricació de material de transport en un 63,1%. Pere Busquets va explicar que el fet que la construcció tingui un pes menys important que a les comarques de la costa ha fet que fins ara la Garrotxa s'hagi vist menys afectada per la situació que la resta de la demarcació.
Busquets ha precisat que a pesar de l'alarma que representen els percentatges, els 2.500 aturats a la Garrotxa en una població total de 59.000 habitants representen un impacte inferior als 40.000 del conjunt de comarques de Girona. Busquets va comptabilitzar 459 aturats als serveis, 300 a la indústria, 150 a la construcció, 766 treballadors no qualificats i 498 provinents de la indústria especialitzada. La diagnosi de Busquets per frenar l'atur i en tant millorar la situació econòmica és la formació. El tècnic va precisar que el repte de futur rau en la requalificació dels aturats. Les previsions són que a l'any 2010 començarà una recuperació parcial.
Crisi a la Garrotxa 2.500 aturats a la Garrotxa | 16-12-2008 - 08:56:56 GMT 1 #
Suspensió de pagaments :
Catalunya Neta, amb seu a Cassà de la Selva, presentarà en els propers dies al Jutjat Mercantil de Girona la sol·licitud de concurs de creditors, antiga suspensió de pagaments.
Així ho va anunciar ahir l'empresa, que convocarà els representants dels treballadors per informar-los de la situació de la companyia i expressar-los la seva voluntat de "preservar el màxim llocs de treball possible, continuant amb la seva activitat amb normalitat i complint amb tots els seus compromisos amb clients, creditors i treballadors".
Catalunya Neta afirma que té un deute que supera els dos milions d'euros i que s'ha vist abocada a sol·licitar el concurs de creditors davant la "negativa dels creditors de la societat, principalment entitats financeres i la Tresoreria General de la Seguretat Social, d'ajornar el pagament dels deutes que té contrets i que impedeix el compliment de les seves obligacions, principalment amb les treballadores de l'empresa".
La plantilla, formada per uns 160 empleats, va iniciar una vaga indefinida la setmana passada davant la falta de pagament de les nòmines per part de la companyia. Dijous, l'empresa no es va presentar a una reunió prevista al Departament de Treball, fet que va motivar una denúncia a la Inspecció de Treball.
De fet, segons els responsables de l'empresa de Cassà, la convocatòria d'una vaga ha agreujat la siutació, ja que "s'han produït un seguit de cancel·lacions de contractes", que juntament amb "les restriccions pressupostàries tant de les empreses gironines com de les administracions han aturat el creixement" de la companyia".
Suspensió de pagaments | 16-12-2008 - 09:37:09 GMT 1 #
Bayer pagará 75,2 millones € para cerrar una investigación por sobornos a distribuidores
Miguel Jara
Diagonal
La farmacéutica Bayer va a pagar 75,2 millones de euros al Departamento de Justicia de EE UU para cerrar una investigación sobre presuntos sobornos a distribuidores para que emplearan sus productos.
La investigación de la división de diabetes de Bayer, Diabetes Care, comenzó en el año 2003 y estudiaba si la farmacéutica presuntamente había pagado sobornos a distribuidores para que éstos empleasen sus productos, según informaba a finales de noviembre la agencia Europa Press. La compra del ‘silencio’ por parte de las empresas farmacéuticas cuando puede producirse un escándalo no debe extrañar a nadie; es una práctica, aunque carente de ética, habitual. La ocultación de datos y documentos es una actividad no ajena a Bayer, una multinacional que creció al amparo del régimen nazi de Adolf Hitler durante el siglo pasado y que nunca ha indemnizado a las personas que utilizó como mano de obra esclava en los campos de concentración. No es la primera vez que Bayer paga para comprar silencio. Ya ocurrió con su fármaco anticolesterol Lipobay. Desde agosto de 2001, cuando la casa alemana retiró el producto tras conocer los primeros fallecimientos que provocó, no ha sido posible saber cuántas personas han muerto a consecuencia de su ingesta. En enero de 2002, la Asociación el Defensor del Paciente (ADEPA) calculaba que eran 19 el número de fallecidos sólo en el Estado español, muertas por colapso renal como consecuencia de la destrucción de tejido muscular o rabdomiólisis. En la denuncia que posteriormente puso un grupo de abogados de diferentes lugares de la geografía española, en representación de las víctimas del fármaco Lipobay, la cifra de afectados era de unas 60 personas.
Ocultar información
El Juzgado de Instrucción número 16 de Madrid instruyó las diligencias previas contra el Ministerio de Sanidad por permitir, a través de la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS), que se comercializase Lipobay “sin haberse realizado los debidos ensayos clínicos. Las pruebas se concibieron en Inglaterra pero no se utilizaron las personas necesarias para comprobar su eficacia y seguridad, y con el tiempo se demostró que los verdaderos estudios se hicieron sobre la marcha, con la venta del producto en las farmacias”, explicó en su momento Antonio Navarro, abogado que coordinó la demanda multitudinaria contra la Administración sanitaria española. La Audiencia Provincial madrileña archivó el caso al considerar que no existía delito de imprudencia.
En España no hemos podido conocer si Bayer sabía de antemano los gravísimos efectos de su producto antes de comercializarlo. Ni si la AEMPS permitió su venta con dichos datos en la mano. Los responsables de la Agencia no entregaron la documentación sobre los ensayos epidemiológicos que Bayer tuvo que realizar para que su medicamento cumpliera con los controles de dicha institución, encargada de velar por la salud pública. La AEMPS obvió las preguntas de la oposición en el Parlamento y los requerimientos de los tribunales. Actuó así, como en tantas ocasiones, como garante de los intereses de las farmacéuticas.
En Alemania sin embargo, el Ejecutivo teutón acusó a Bayer de ocultar los riesgos del fármaco: el secretario de Estado de Sanidad, Theo Schroeder, afirmó que “la empresa ya sabía el 15 de junio [de 2001] que el medicamento contra el colesterol era ‘especialmente peligroso’, pero no lo avisó hasta el 10 de agosto, dos días después de retirar el producto del mercado [vinculado a 52 muertes en aquel país]”. Tras la muerte de un número incalculable de pacientes relacionados con Lipobay, Bayer ha intentado frenar los cientos de demandas que le esperaban con acuerdos ‘amistosos’ más baratos que enfrentar las multas o las demandas de los abogados de los afectados.
Precedentes
Pero ha habido otros casos similares. El laboratorio Baxter dio 24.040.400 euros a cambio de que 1.350 familias de hemofílicos fallecidos en España por la contaminación de su sangre con VIH/sida y hepatitis, el 96% del total, firmaran un acuerdo de compensación para evitar la demanda caso por caso, mucho más costosa para la compañía. Laboratorios y autoridades sanitarias españolas conocían la contaminación del plasma sanguíneo y aún así permitieron su aplicación.
Merck, fabricante del medicamento Vioxx para la artrosis, pagó, por su parte, 3.300 millones de euros a los 26.000 demandantes que sufrieron daños certificados tras consumir su medicamento en EE UU. Merck había ocultado a las autoridades sanitarias estadounidenses que Vioxx podía causar infartos cerebrales y de corazón.
Y para cerrar con otro de los casos del largo historial de Bayer, hay que recordar las denuncias de Alfredo Pequito, ex delegado de Información de Bayer en Portugal, que condujeron a la Inspección General de Salud de dicho país a investigar la supuesta corrupción de médicos portugueses al recetar fármacos a cambio de viajes a congresos. El resultado: la condena de cuatro médicos, el proceso de otros 23 y la apertura de expedientes a 83 más.
ATROPELLOS FARMACÉUTICOS
Lipobay
Este fármaco anticolesterol de Bayer fue retirado en 2001. Con la demanda de 60 afectados, se reconocen, al menos, 19 fallecimientos sólo en España por colapso renal a causa de su consumo.
Bayer en Portugal
La Inspección General de Salud en Portugal investigó a Bayer por la supuesta corrupción de médicos portugueses al recetar fármacos a cambio de viajes a congresos. El resultado: cuatro médicos condenados, 23 procesados y otros 83 doctores a los que se abrió expediente.
Contagio de sangre
El laboratorio Baxter pagó 24.040.400 euros a cambio de que 1.350 familias de hemofílicos fallecidos en España por la contaminación de su sangre con VIH/sida y hepatitis firmaran un acuerdo para evitar las demandas caso por caso.
Merck y Vioxx
Merck, fabricante del medicamento Vioxx para la artrosis, pagó 3.300 millones de euros a los 26.000 demandantes que sufrieron daños certificados tras consumir su medicamento en EE UU.
Bayer pagará 75,2 millones € para cerrar una investigación por sobornos a distribuidores | 16-12-2008 - 15:42:17 GMT 1 #
El 14 D, 20 años después
Marga Sanz
Rebelión
Cuando aquel 14 de diciembre de 1988 iniciaba su primer minuto de andadura, TVE se apagó. Sus trabajadores y trabajadoras, con los relojes cronometrados en todos los centros de la televisión pública, iniciaron la cuenta atrás y a las 12 en punto de la noche nos dejaron con la pantalla de color negro. Empezaba la Huelga General más amplia e importante de la historia del movimiento obrero en España, que suscitó la solidaridad y la simpatía de amplísimos sectores populares: se cerraron comercios, bares, institutos, universidades… la huelga se extendió a las pequeñas y medianas empresas, a las grandes, y los piquetes informativos recorrieron pacíficamente, desde la madrugada, las calles de todas las ciudades, pueblos y polígonos industriales llamando a la huelga. A las 12 de la mañana el 90% de las empresas estaban en paro. El icono de la resistencia y la represión patronal en aquel momento fue El Corte Inglés, que en todos sus centros obligó a los y las trabajadoras a estar a pie de mostrador, llamó a la Policía Nacional para defender de “no se sabe qué” un comercio absolutamente vacío de clientes. El desafío tuvo su contestación y a las 13 horas ECI cerraba sus puertas ante las cadenas humanas con que miles de trabajadores y trabajadoras rodearon sus establecimientos. La Huelga General convocada por CC.OO. y UGT contra el Plan de Empleo Juvenil había triunfado.
El 14D estuvo precedido de importantes movilizaciones mantenidas a lo largo de un prolongado periodo de tiempo. Hay que recordar la Huelga General convocada por CC.OO. en 1986 contra la Reforma de la Seguridad Social con un importantísimo seguimiento. Pero no fueron solamente movilizaciones de carácter sindical. Recordemos las masivas manifestaciones a lo largo de 1985 y principios del 86 contra la pertenencia del Estado Español en la OTAN sobre la que el Gobierno de Felipe González convocó un fraudulento Referéndum el 12 de marzo de ese último año.
Detrás de todo ello estaba el descontento creciente hacia las políticas del Gobierno de Felipe González, por su alineamiento militar con EE.UU. y por la aplicación de medidas antisociales –antesala de la generalización de la políticas neoliberales- que prepararon la incorporación de la economía española al proyecto de integración capitalista europeo. La firma del Tratado de Adhesión de España a la Comunidad Económica Europea (CEE) y a la Comunidad Europea de Energía Atómica (CEEA) en junio del 85 impulsó un proceso de reestructuraciones que comportó una importante destrucción productiva de nuestra economía con gravísimas secuelas para la clase trabajadora, proceso que estuvo jalonado por movilizaciones amplísimas en el sector agropecuario y en la industria.
Precisamente Izquierda Unida nació el 27 de abril de 1986 al calor de las movilizaciones pacifistas, como una necesidad de la lucha de clases en nuestro país ante la frustración política y social que generó un Gobierno que con su triunfo en las urnas en el 82 había abierto las esperanzas de cambio desde la izquierda para la clase trabajadora y los pueblos de España. Pero no fue así. La fractura en la base social que dio el triunfo al PSOE en el 82 se expresó políticamente en el desarrollo de IU, que manifestaba la voluntad de articular un espacio de convergencia de la izquierda política y social en torno a un programa que defendía un modelo social alternativo al del capitalismo neoliberal y a sus formas de hacer política.
Tras el 14 D el Gobierno retiró el proyecto de ley y se abrió un periodo de ampliación del gasto público. En las siguientes elecciones generales el PSOE revalidó su mayoría absoluta, pero IU aparecía en la arena política con un importante respaldo social.
En todo aquel proceso, la actividad sindical estuvo marcada por una componente claramente reivindicativa y sociopolítica. Todavía estaban presentes el impulso y las formas de lucha del final de la Dictadura y de la transición, y el binomio negociación-movilización constituía la forma habitual con que los trabajadores articulaban sus reivindicaciones.
CC.OO. mantenía en las grandes fábricas organizaciones en permanente tensión y un gran prestigio por su pasado y su presente. Con su doble organización, de rama y comarcal, multiplicaba su influencia. La politización de las reivindicaciones laborales y sindicales era importante. Es decir, se trabajaba desde un impulso a la conciencia de clase, y los y las sindicalistas se formaban en ese sentido. En términos generales, la clase trabajadora se estructuraba en torno a los centros de trabajo con una relación laboral estable y la legislación laboral, producto de las duras luchas por los derechos laborales, era mucho más garantista que la actual.
A lo largo de este periodo se sucedieron hechos significativos en el movimiento sindical: la dimisión como diputado del PSOE por Vizcaya de Nicolás Redondo (1987) a raíz de la reforma de las pensiones que dio lugar a la mencionada huelga del 20N convocada por CC.OO. con la aquiescencia silenciosa de UGT y tras votar NO a los PGE’88. También, el relevo de Marcelino Camacho por Antonio Gutiérrez en la Secretaria General de CC.OO. asumiendo el primero la Presidencia honorífica, de la que sería relegado (1995) por su clara oposición a las políticas de pacto social y desmovilización de la nueva dirección.
Lo cierto es que el mundo estaba cambiando, las políticas conservadoras y neoliberales estaban en alza y adquirirían carta de naturaleza tras la “caída del muro” (1989) y la sustitución de la URSS por la CEI (1992), con la desaparición de cualquier vestigio socialista en Europa. Se abrió una época oscura y difícil para la clase trabajadora, para el sindicalismo de clase y para la izquierda.
El 14 D nos traslada, 20 años después, a una realidad muy distinta, pero más exigente porque la envergadura de la crisis actual cuestiona al mismo sistema y la amplitud de los sectores a la que afecta ha llevado a la quiebra ideológica del neoliberalismo en la sociedad. Estamos ante un rotundo fracaso del modelo dominante del capitalismo de las últimas décadas.
A su vez, la lucha de clases mundial ha dado paso a una nueva realidad. Se han puesto en marcha proyectos alternativos, principalmente los que se agrupan en Latinoamérica en torno al denominado “socialismo del siglo XXI”, que cuestiona el dominio de EE.UU y de las grandes multinacionales y las formas de entender la relación entre países y pueblos. En nuestro ámbito, el reto de dar a esta crisis una salida democrática y social solo puede venir de los proyectos alternativos de la izquierda y de un sindicalismo de clase comprometido, desde la movilización social, con el mantenimiento de los puestos de trabajo y la capacidad adquisitiva de los salarios. Es el reto del 14-D.
Marga Sanz es secretaria general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV)
Huelga General : El 14 D, 20 años después
Huelga General : El 14 D, 20 años después | 18-12-2008 - 10:11:59 GMT 1 #
Els treballadors de Cotec, fabricant de fusteria d'alumini amb planta a Riudellots, preveuen manifestar-se avui al matí a l'exterior de les instal·lacions. Volen protestar pel que consideren una posició inamobible de la direcció de la companyia en la negociació que de l'expedient de regulació d'ocupació presentat per l'empresa.
Tot i que inicialment l'ERO havia d'afectar 59 dels 134 treballadors de la companyia, finalment l'empresa només preveu acomiadar-ne 41 davant la important baixada de comandes que ha tingut els últims mesos. Segons l'advocada dels treballadors, l'empresa ofereix una indemnització equivalent a 25 dies per any treballat, cosa que els treballadors consideren "insuficient". Després de la protesta d'avui, es preveu una nova reunió entre la direcció i els treballadors el proper dilluns.
Garrotxa Olot
Cotec | 19-12-2008 - 22:42:10 GMT 1 #
El 2009 será un año de revueltas y recesión
Chris Bambery
Socialist Worker
Traducido por Àngel Ferrero
El Año Nuevo empezará con un sentimiento de miedo que atenazará por igual a la cúspide y a la base de la sociedad. Los trabajadores de todo el mundo temerán por sus empleos, sus pensiones y sus servicios públicos. En la cúspide existe el miedo de que la crisis económica entre en una espiral imparable de caída libre y conduzca a una resistencia generalizada.
El año que abandonamos ha sido testimonio del desorden y la confusión en el sistema capitalista y en los gobiernos que lo dirigen.
La crisis económica se ha convertido en una recesión, que se ha contagiado del sector financiero al resto de la economía. Ahora amenaza con convertirse en una depresión a escala mundial, arrastrando a las “economías emergentes” de China e India.
El significado de los acontecimientos en Grecia, descritos por el diario The Times como un “levantamiento popular”, ha llevado a algunos comentaristas a establecer paralelismos con los hechos del mayo del 68 en Francia. Para la clase dirigente, una seria preocupación: el levantamiento francés fue présago de casi una década de insurgencia por parte de la clase trabajadora, que abrigó seriamente perspectivas revolucionarias.
Los acontecimientos de Grecia no han sido a la escala de los acaecidos en el 68, aunque también han implicado protestas estudiantiles, disturbios y una huelga general. Representan, no obstante, la insurrección más importante en Europa desde mediados de los 70.
Cualquier crisis económica tiene un impacto a tres niveles: el ideológico, el político y el económico.
Los gobiernos de Gordon Brown y George W. Bush han roto el modelo de libre mercado que ha sido la Biblia de los círculos dirigentes durante tres décadas. Y la ciudadanía busca alternativas al sistema. La aparición de movimientos anticapitalistas y contrarios a la guerra durante la última decada significa que existe un público receptivo a las ideas radicales.
Valoraciones
La política institucional se ha tornado volátil. Antes de la crisis, la valoración de Brown se hundía, mientras que la de David Cameron, decían, era imparable, una tendencia que sólo se invirtió cuando el líder tory empezó a vacilar en medio del caos económico.
Existen otros tantos peligros en un mundo dominado todavía por los EE.UU. de la “guerra contra el terrorismo”. Un régimen en crisis puede emprender una aventura militar, como los georgianos hicieron contra Rusia el verano pasado.
La guerra en Afganistán se ha extendido hacia la frontera con Pakistán. El gobierno de Pakistán está siendo amenazado por Condoleezza Rice, Brown y el gobierno indio, y lo seguirá siendo a menos que emprenda una guerra civil contra su propio pueblo.
Las enormes protestas en Grecia, Italia e Irlanda muestran que la crisis económica puede generar una rebelión de las masas. El descontento es una respuesta a los gobiernos, en el Reino Unido y en cualquier otro sitio, que están implementando medidas de austeridad en vez de políticas económicas neo-keynesianas como respuesta a la crisis. Y aunque los gobiernos de EE.UU. y el Reino Unido han llevado a cabo rescates bancarios y nacionalizaciones, el descontento sigue a flor de piel.
La idea de que los trabajadores -y no únicamente los bancos y las grandes empresas- deberían tener derecho al rescate se está convirtiendo en sentido común para todos quienes temen por la destrucción de empleos y los embargos y los desahucios. Estas ideas cuestionan los fundamentos mismos a partir de los cuales opera el capitalismo, a saber: que el mercado debería ser libre de cualquier tipo de control democrático. Esto puede alimentar la resistencia popular.
Muchos de nosotros contemplamos el duelo y la insurrección popular en Grecia en claro contraste con el comportamiento mediocre, deslucido, de la mayor parte de nuestros dirigentes sindicales. Pero una de las lecciones de lo ocurrido en Grecia es cuán rápidamente pueden explotar las cosas cuando la situación es combustible.
Las acciones de Brown para salvar la economía pueden parecer relativamente indoloras por el momento, pero ya ha admitido que el coste de los rescates será enorme. Lo que se traducirá en un aumento de impuestos y una disminución del gasto público.
Mientras tanto, la repulsiva agenda del Nuevo Laborismo continúa, atacando a los desempleados, los padres solteros y los inmigrantes, todo ello contra un telón de fondo de destrucción continua del empleo y una crisis que afecta a las pensiones y la vivienda.
Mucha gente recibirá el 2009 con un malos presentimientos. Pero deberíamos ser capaces de ver más allá, justamente hacia aquello que quienes lideran la sociedad más temen, pues revueltas similares a las de Grecia podrían extenderse en breve por toda Europa. Y el canal de la mancha sólo tiene 22 millas de ancho.
Fuente: http://www.socialistworker.org.uk/art.php?id=16717
Àngel Ferrero es miembro de Rebelión y Tlaxcala.
El 2009 será un año de revueltas y recesión | 19-12-2008 - 23:32:10 GMT 1 #
Les dones de la comarca de la Garrotxa no tenen cap ingrés econòmic :
El 18% de les dones de la comarca de la Garrotxa no tenen cap ingrés econòmic, segons dades del Pla d'Igualtat de Gènere, un 6% cobra poc més de 150 € euros, un 23% té uns ingressos d'entre 150 i 450 € euros, un 25% assoleix unes entrades d'entre 450 i 750 € euros, la meitat de les dones garrotines tenen uns ingressos de 750 € i els 150 € euros mensuals, sol un 18% esta entre 750 i 1.050 € euros, un 8% ingressa entre 1.050 i 1.500 € euros, un 5% té ingressos d'entre 1.500 i 1.800 € euros, el 2% supera els 1.800 € euros.
La proporció de dones de la Garrotxa, ocupades amb nivells salarials baixos és superior a la dels homes, el percentatge de dones amb salaris alts és inferior al de la població masculina; la diferència retributiva està en la ubicació desigual de les dones en l'estructura ocupacional capitalista, els treballs brossa poc valorats estan ocupats per dones garrotxines.
Les dones de la comarca de la Garrotxa no tenen cap ingrés econòmic | 20-12-2008 - 09:50:43 GMT 1 #
CCOO está y estará en las empresas y en la calle defendiendo los intereses de los trabajadores y las trabajadoras :
El secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, tras agradecer a los delegados y delegadas la confianza depositada en la nueva Ejecutiva confederal y en él mismo – “espero que esté, que estemos, a la altura de los retos a los que nos enfrentamos y de las demandas de los trabajadores y trabajadoras y de la mayoría de la sociedad española – ha afirmado que “el diálogo social y la defensa de los trabajadores y trabajadoras son las máximas que animan las propuestas que hemos aprobado en el Congreso”.
“Tenemos que empezar a demostrar a los trabajadores y trabajadoras lo que hemos venido defendiendo en el Congreso”, ha destacado Toxo en el discurso de clausura del 9º Congreso, “porque el Programa de Acción que hemos aprobado es un contrato que CCOO acaba de suscribir con los trabajadores”.
“Vamos a negociar porque la situación lo necesita y la gente lo demanda, pero”, ha advertido, “que nadie intente aprovecharse de la crisis para reducir derechos laborales. Ahí chocarán con CCOO.”
En el plano interno, Toxo, ha manifestado su apuesta por trabajar con todos y todas, señalando que “hay espacio para todas las personas que quieran trabajar”. Ha resaltado el valor de la pluralidad y de la democracia, “discutir hasta la saciedad y luego resolver con el voto”, ha añadido.
El nuevo secretario general de CCOO, por otro lado, ha realizado un reconocimiento del trabajo unitario desarrollado con UGT, “que es mucho más que una compañera en la unidad de acción”, anunciando que la primera reunión de la nueva dirección de CCOO será con UGT.
Toxo también ha hecho un sentido homenaje a Agustín Moreno, Julián Ariza y de los anteriores secretarios generales del sindicato, Marcelino Camacho, Antonio Gutiérrez y José María Fidalgo, así como de los miles de compañeros y compañeras “sin los cuales CCOO no sería la gran realidad que es ahora”. Y ha añadido: “estamos muy orgullosos de nuestra historia, esperamos que los que nos sucedan lo estén de nosotros”.
Resumen trayectoria sindical. El nuevo secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, nacido en Ferrol en 1952, inició su vida laboral al tiempo que su militancia sindical y en la izquierda con 15 años, como aprendiz de electricista en los astilleros navales de la empresa pública Bazán.
Despedido y encarcelado en 1972, tras la huelga general de ese año en Ferrol, tras salir de prisión, pasó a la clandestinidad durante varios años.
Con la amnistía de 1976 recuperó su empleo en Bazán, ocupando con posterioridad diversas responsabilidades dentro del sindicato en Galicia y más tarde la Secretaría General de la Federación del Metal.
CCOO está y estará en las empresas y en la calle defendiendo los intereses de los trabajadores y las trabajadoras | 21-12-2008 - 21:27:16 GMT 1 #
CCOO Confederación Sindical de Comisiones Obreras :
CCOO es el primer sindicato de España por número de personas afiliadas y por delegados elegidos en las elecciones sindicales.
CCOO se estructura en Federaciones, según la actividad o sector al que pertenece la empresa, y Uniones, según el territorio donde se ubica el centro de trabajo.
CCOO es una organización sindical democrática y de clase que está formada por trabajadores y trabajadoras que nos afiliamos de forma voluntaria y solidaria para defender nuestros intereses y para conseguir una sociedad más justa, democrática y participativa.
CCOO es un sindicato reivindicativo y participativo que pretende representar y defender de forma adecuada los intereses del mundo asalariado, de los y de las pensionistas, de las personas que están en el paro, de los emigrantes, de la inmigración y de la juventud.
CCOO es un sindicato de hombres y mujeres que tiene entre sus principios impulsar y desarrollar la igualdad de oportunidades, así como combatir la discriminación por razón de sexo. Para ello se propone desarrollar acciones positivas en las relaciones laborales y condiciones de trabajo, así como la consecución de una representación equilibrada de hombres y mujeres en todos los niveles, removiendo todos los obstáculos para alcanzar la proporcionalidad a la afiliación existente en todos los órganos de dirección del sindicato.
CCOO es un sindicato plural, abierto a todos los trabajadores y trabajadoras, cualquiera que sea su ideología, filosofía, concepción política o religiosa, dentro del respeto a los derechos humanos y las normas democráticas.
CCOO es un sindicato unitario y democrático, en el que trabajamos por conseguir la unidad del conjunto de trabajadores y trabajadoras y en el que decidimos las actuaciones sindicales y nuestro funcionamiento a partir de las asambleas de las personas afiliadas y de los órganos de dirección y gestión que elegimos democráticamente.
CCOO es un sindicato que actúa de manera autónoma e independiente de los poderes económicos, del Estado y de cualquier otro interés ajeno a sus fines, y también de los partidos políticos.
CCOO es un sindicato sociopolítico que además de reivindicar la mejora de las condiciones de trabajo y de vida, asume la defensa de todo aquello que nos afecta como trabajadoras y trabajadores, dentro y fuera de la empresa.
CCOO es un sindicato internacionalista, desde el cual fomentamos la solidaridad con todos los pueblos del mundo que luchan por las libertades democráticas, y con los refugiados y refugiadas, trabajadoras y trabajadores que padecen persecución por el hecho de ejercer sus derechos sindicales y democráticos.
CCOO es un sindicato pluriétnico y multicultural que lucha contra el racismo y la xenofobia, que promueve los valores del respeto, la tolerancia y la convivencia entre los miembros de las distintas etnias y pueblos, que quiere agrupar y defender las reivindicaciones de los trabajadores y trabajadoras inmigrantes, garantizándoles la plena igualdad de derechos y deberes dentro de nuestra organización, y su inserción en nuestra comunidad.
CCOO Confederación Sindical de Comisiones Obreras | 21-12-2008 - 21:30:32 GMT 1 #
LES PRIORITÉS SYNDICALES DE CCOO
Pour CCOO, l'autonomie syndicale s'entend comme étant l'exercice de la capacité de décision démocratique indépendante des gouvernements, chefs d'entreprise, partis politiques et autres organisations sociales. Son engagement pour la construction d'une société libre, juste et égalitaire ne peut être tenu que si le syndicat est un sujet politique autonome.
Nos principaux objectifs à ce jour sont:
Renforcer et articuler la négociation collective sectorielle et d'entreprise, en élargissant ses contenus au-delà du salaire et de la journée de travail.
Un plein emploi de qualité, qui vienne à bout de la précarisation actuelle du marché du travail.
Participer à la gestion des changements ayant lieu dans les relations au niveau productif et professionnel par le biais du dialogue social.
Maintenir et améliorer les systèmes de protection sociale (retraites, chômage, etc.) et les services publics fondamentaux (santé, éducation, etc).
Améliorer la santé et la sécurité dans le travail
Promouvoir le développement durable.
Construire un cadre européen de relations de travail incluant la négociation collective et une législation cadre sur les droits du travail et sociaux.
Donner une impulsion à la construction politique d'une Europe fondée sur les droits, la cohésion sociale et territoriale ainsi qu'au Modèle social européen.
Contribuer au moyen de l'action syndicale internationale et de la collaboration avec les ONGs et les mouvements sociaux à la globalisation des droits, en particulier les droits du travail et sociaux, au gouvernement démocratique de la mondialisation, en renforçant et en démocratisant les institutions multilatérales, en respectant le droit international et les aspirations des peuples à la paix et à la justice.
Contribuer au renforcement de la CES et de la CIOSL ainsi qu'à celui des Fédérations européennes et internationales. Promouvoir l'unité syndicale dans le monde.
Promouvoir l'affiliation des femmes et des jeunes en leur permettant l'accès à des postes de responsabilité à niveau professionnel et syndical. Rechercher l'adhésion des travailleurs immigrés et défendre leurs droits.
STRUCTURE, ORGANISATION ET ORGANES DE DIRECTION DE LA CS DE CCOO
A partir de la section syndicale de l'entreprise, CCOO se structure en syndicats qui sont intégrés à la fois dans les organisations territoriales et dans les organisations sectorielles. La CS de CCOO confédère 17 Confédérations et Unions syndicales régionales, de chacune des Communautés autonomes de l'Etat espagnol, et à deux Unions de Ville autonome ainsi qu'à 12 Fédérations sectorielles nationales.
Fédération des Activités diverses
Fédération Syndicale des Administrations publiques. (FSAP)
Fédération Nationale Agro-alimentaire Comisiones Obreras des Asturies
Fédération Nationale du Commerce, de l'Hôtellerie et du Tourisme (FECOTH)
Fédération de la Communication et des Transports (FCT)
Fédération de la Construction, du Bois et Produits dérivés(FECOMA)
Fédération de l'Enseignement (FE)
Fédération de la Métallurgie et des Mines (FM)
Fédération des Services Financiers et Administratifs (COMFIA)
Fédération Nationale des Industries Textiles, du Cuir, Chimiques et Produits dérivés (FITEQA)
Fédération Nationale de la Santé (FES) (Iles Baléares)
Comisiones Obreras de Cantabrie
CS de Comisiones Obreras d'Andalousie (CCOO-A)
Union Syndicale de CCOO d'Aragon
Union Régionale de Castille La Manche de CCOO
Union Syndicale de Castille et León de CCOO
Comisión Obrera Nationale de Catalogne (CONC)
Confédération Syndicale de CCOO d' Euskadi
Union Régionale de CCOO d'Estrémadure
Syndicat National de CCOO de Galice
Fédération Nationale des Titulaires de pensions et Retraités
Comisiones Obreras Canaries
Confédération Syndicale de CCOO de Les Illes Balears
Union Syndicale de CCOO de Madrid Région (USMR)
CCOO Région de Murcie
Confédération Syndicale de CCOO du Pays Valencien
Union Régionale de CCOO de La Rioja
CCOO de Ceuta
CCOO de Melilla
LES PRIORITÉS SYNDICALES DE CCOO Confederación Sindical de Comisiones Obreras
LES PRIORITÉS SYNDICALES DE CCOO Confederación Sindical de Comisiones Obreras | 21-12-2008 - 21:33:42 GMT 1 #
Roquet, dedicada a la fabricació de components hidràulics per a tractors i camions, va acordar amb els sindicats dur a terme una reducció de jornada, inicialment d'un dia per setmana, que afectarà els 217 treballadors catalans de la seva fàbrica de Tona (Osona). La companyia, que compta amb tres factories més a Catalunya, va decidir dur a terme aquesta mesura per fer front a la difícil situació econòmica, que ha comportat l'anul·lació i endarreriments d'algunes comandes.
Roquet | 22-12-2008 - 08:16:06 GMT 1 #
El tráfico del coltán en la R.D.Congo :
Tras la guerra del Kivu, existe el comercio muy lucrativo de los minerales... y detrás de estos tráficos, hay numerosas multinacionales que han prosperado gracias al pillaje de los recursos minerales de esta región del este de la República Democrática del Congo (RDC). Una ONG sudafricana, SARW, ofrece los nombres de estas empresas en un reciente informe... ¡una primicia! El Informe de South Africa Resource Watch (SARW) levanta el velo que oculta a estas decenas de empresas que se benefician del comercio ilegal del coltán, una mezcla de tántalo y columbio utilizado en la fabricación de los teléfonos móviles y de los vídeojuegos. Una actividad muy rentable para los rebeldes y los grupos armados que controlan la región … pero una actividad al margen de la legalidad, que desestabiliza desde hace una decena de años el este de la RDC y alimenta la guerra. La desgracia de esta región se debe a los tesoros de su subsuelo. Desde hace numerosos años, ONGs, como Global Witness, denuncian el comercio ilegal de los minerales congoleños. La novedad del informe de SARW… es una lista, con los nombres de estas "empresas predadoras". Las sociedades son americanas, alemanas, belgas, británicas, chinas o ruandesas y se benefician de la ausencia de estado para aprovecharse del subsuelo congoleño. A continuación, se encuentra la lista de las empresas implicadas en el tráfico del coltán en el Kivu, publicada por SARW :
1. Commet Uganda coltan trading Mr. Salim Saleh 2. Afrimex idem Grande Bretagne 3. Amalgamated Metal Corp. id. Grande Bretagne 4. Cabot Corporation tantalum processing USA 5. Cogecom coltan trading Belgique 6. Euromet id. Grande Bretagne 7. Finconcord SA id. Suisse 8. Finmining id. Saint Kitts(Antilles) 9. H.C. Starck GmbH & Co coltan processing RFA 10. Kemet Electronics capacitor/manufacture USA 11. Malaysian Smelting Cor. coltan processing Malaysie 12. Nac Kazatomprom tantalum processing Kazakhstan 13. Ningxia Non Ferrous Metals id. Chine 14. Pacific Ores Metals coltan trading Hong Kong/Chine 15. Raremet Ltd id. Saint Kitts (Antilles) 16. SLC Germany GmbH id. Allemagne 17. Sogem id. Belgique 18. Speciality Metals Company SA id. Belgique 19. Trademet SA id. Belgique 20. Trinitechinternational Inc. id/exploitation USA 21. Vishay Sprague manufacture USA/Israël 22. Eagle Wings Resources coltan exploitation Rwanda.
Confiamos en el que el Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas haga un buen uso de esta lista, que ya se encuentra en su poder.
Coltán Telefonos Moviles
Coltán Telefonos Moviles | 22-12-2008 - 08:43:50 GMT 1 #
Carta al Director de El País
Huelga general
Susana López
Parece que su sola mención por parte del nuevo coordinador general de Izquierda Unida le ha puesto los pelos de punta al establishment, empezando por su periódico -que le dedica un jugoso editorial- y terminando por algunos líderes sindicales que, según su titular de la noticia, "descartan la huelga general".
Particularmente en su editorial, viene a relacionarlo con un "repliegue hacia el pasado" de IU, hacia la "identidad originaria, la comunista", reflexionando sobre el "lastre que hoy supone la identificación con esa ideología...", e incluso advierte de un posible choque con Comisiones Obreras y la Unión General de Trabajadores, cuyos actuales dirigentes han hecho suya, como "seña de identidad", alternativa a la huelga, la "concertación social por el empleo".
Las alusiones de su editorial al "repliegue" y al "lastre" que supone una determinada ideología, aparte del tufillo casposo y propagandístico que desprenden, resultan cuanto menos patéticas, a la luz de las noticias que podemos ver todos los días en su propio diario respecto a un sistema que hace agua por todas partes, arrastrando al drama del paro, el desahucio y la más negra de las incertidumbres a millones de personas.
En cuanto a los sindicatos, decir tan tajantemente que descartan una huelga general en un país donde en cuestión de meses se han perdido un millón de empleos, donde la precariedad es el cáncer que corroe a nuestra juventud, donde sistemas de protección tan básicos como la salud, la educación o la atención a los mayores están en almoneda, o donde los salarios han perdido peso en el PIB en épocas de espectacular crecimiento de los beneficios empresariales, es algo que les retrata.
Ellos verán; el problema no es de IU, que refleja el sentir palpable de una buena parte de la sociedad que no entiende por qué tienen que pagar los de siempre, haga sol o diluvie. Y, por favor, no pretendan confundir la huelga con el hombre del saco, como en los viejos tiempos. Menos mal que ustedes son los modernos.
Huelga general | 22-12-2008 - 08:47:32 GMT 1 #
FCC Esther Koplowitz desde 1915 :
FCC se ha adjudicado el contrato de gestión de recogida de basuras y limpieza viaria de la zona centro de Barcelona hasta 2017 por un importe de 797,48 millones de euros, informó hoy el grupo de construcción y servicios.
Se trata del mayor contrato de este tipo de servicios adjudicado por el Ayuntamiento de la Ciudad Condal. Con él, el grupo que controla Esther Koplowitz se garantiza continuar prestando un servicio que realiza ininterrumpidamente desde 1915, tras ganar los sucesivos concursos.
FCC Esther Koplowitz desde 1915 | 22-12-2008 - 09:20:55 GMT 1 #
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 Retribucions bàsiques i altres remuneracions :
Classificació econòmica genèrica de les despeses Annex 4
ALTS CÀRRECS
100 Retribucions bàsiques i altres remuneracions
100.0001 Retribucions bàsiques
100.0002 Retribucions complementàries
11 PERSONAL EVENTUAL
110 Personal eventual
110.0001 Retribucions bàsiques
110.0002 Retribucions complementàries
12 PERSONAL FUNCIONARI
120 Retribucions bàsiques
120.0001 Retribucions bàsiques
120.0002 Retribucions bàsiques nova promoció Mossos d'Esquadra
121 Retribucions complementàries
121.0001 Retribucions complementàries
121.0002 Casa habitatge
121.0003 Altres millores retributives
13 PERSONAL LABORAL
130 Personal laboral fix
130.0001 Retribucions bàsiques
130.0002 Retribucions complementàries
130.0003 Altres remuneracions
131 Personal laboral temporal
131.0001 Retribucions bàsiques
131.0002 Retribucions complementàries
131.0003 Altres remuneracions
132 Personal d'empreses i d'altres entitats del sector públic
132.0001 Personal d'alta direcció i assimilat
132.0002 Personal laboral
132.0003 Altre personal
133 Indemnitzacions del personal d'empreses públiques
133.0001 Indemnitzacions del personal d'empreses públiques
15 INCENTIUS AL RENDIMENT I ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES
150 Incentius al rendiment
150.0001 Productivitat
151 Activitats extraordinàries
151.0001 Gratificacions serveis extraordinaris
16 ASSEGURANCES I COTITZACIONS SOCIALS
160 Quotes socials
160.0001 Seguretat Social
160.0002 MUFACE
160.0004 Altres règims de previsió social
17 PENSIONS I ALTRES PRESTACIONS SOCIALS
170 Pensions
170.0001 Pensions
170.0002 Assig.temp.i pensions Lleis 6/03 i 2/88 expresidents Generalitat i Parlament
170.0003 Pensions concedides en virtut del decret de Presidència 14.11.78
170.0004 Pensions exconsellers de la Generalitat
170.0005 Pensions personal eventual, contractat i interí anterior al 1939 (Llei 18/1984)
171 Aportacions a plans de pensions
171.0001 Aportacions a plans de pensions
172 Altres prestacions socials
172.0001 Prestacions complementàries
173 Despeses socials
173.0001 Despeses socials
2 DESPESES CORRENTS DE BÉNS I SERVEIS
20 LLOGUERS I CÀNONS
200 Lloguers i cànons de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions
200.0001 Lloguers i cànons mitjançant ICF Equipaments SAU
200.0002 Altres lloguers i cànons de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions
200.0003 Prestacions periòdiques derivades d'altres drets de superfície
201 Lloguers i cànons de material de transport
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
1
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
201.0001 Lloguers i cànons de material de transport
202 Lloguers i cànons d'equips per a procés de dades i programari
202.0001 Lloguers i cànons d'equips per a procés de dades i programari
203 Lloguers i cànons d'altre immobilitzat material
203.0001 Lloguers i cànons d'altre immobilitzat material
203.0002 Prestacions derivades de concessions administratives
204 Altres lloguers i cànons
204.0001 Altres lloguers i cànons
21 CONSERVACIÓ I REPARACIÓ
210 Conservació, reparació i manteniment de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions
210.0001 Conservació, reparació i manteniment de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions
211 Conservació, reparació i manteniment de material de transport
211.0001 Conservació, reparació i manteniment de material de transport
212 Conservació, reparació i manteniment d'equips per a procés de dades
212.0001 Conservació, reparació i manteniment d'equips per a procés de dades
213 Conservació, reparació i manteniment d'altre immobilitzat material
213.0001 Conservació, reparació i manteniment d'altre immobilitzat material
214 Altres despeses de conservació, reparació i manteniment
214.0001 Altres despeses de conservació, reparació i manteniment
22 MATERIAL, SUBMINISTRAMENTS I ALTRES
220 Material d'oficina
220.0001 Material ordinari no inventariable
220.0002 Premsa, revistes, llibres i altres publicacions
221 Subministraments
221.0001 Aigua i energia
221.0002 Combustible per a mitjans de transport
221.0003 Vestuari
221.0004 Subministrament de material sanitari
221.0005 Productes farmacèutics i analítiques
221.0006 Compres de mercaderies i matèries primeres
221.0007 Queviures
221.0089 Altres subministraments
222 Comunicacions
222.0001 Comunicacions postals, telefòniques i altres
223 Transports
223.0001 Transports
224 Despeses d'assegurances
224.0001 Despeses d'assegurances
225 Tributs
225.0001 Tributs
226 Despeses diverses
226.0001 Exposicions, certàmens i altres activitats de promoció.
226.0002 Atencions protocol.làries i representatives
226.0003 Publicitat, difusió i campanyes institucionals
226.0004 Jurídics i contenciosos
226.0005 Organització de reunions, conferències i cursos
226.0006 Oposicions i proves selectives
226.0007 Publicacions i edictes als diaris oficials
226.0008 Funcionament de centres i serveis propis amb gestió autònoma
226.0009 Funcionament de consells i òrgans col.legiats
226.0010 Premis
226.0011 Formació del personal propi
226.0012 Despeses de primer establiment
226.0013 Actuacions conjuntes amb la Unió Europea
226.0014 Delegació de la Generalitat a Madrid
226.0015 Oficina ex-President
226.0016 Consell Assessor Desenvolupament Sostenible
226.0017 Casa de Perpinyà
226.0018 Centre d'Història Contemporània
226.0019 Delegacions, oficines i missions exteriors
226.0020 Despeses reservades del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació
226.0021 Activitats/relacions Generalitat Ministeri de Defensa
2
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
226.0022 Activitats vinculades a la funció inspectora i de control
226.0023 Despeses derivades de les activitats de protecció radiològica. CSN
226.0024 Actuacions en recursos minerals i explotacions mineres
226.0025 Consell Escolar de Catalunya
226.0026 Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu
226.0027 Funcionament de llars d'infants
226.0028 Unitats d'escolarització compartida
226.0029 Institut Català de Qualificacions Professionals
226.0030 Consell Català de la Formació Professional
226.0031 Programes de qualificació professional
226.0032 Pla General de Formació Professional
226.0033 Desenvolup. Programes seguretat i salut laboral en el treball per prevenció riscos lab.
226.0034 Control metrològic
226.0035 Despeses de funcionament de la Comissió Central de Subministraments
226.0036 Despeses originades per l'acceptació d'herències i per la gestió d'abintestats
226.0037 Actuacions singulars de suport a centres educatius
226.0038 Actes institucionals i de promoció de la Presidència de la Generalitat
226.0089 Altres despeses diverses
227 Treballs realitzats per altres empreses
227.0001 Neteja i sanejament
227.0002 Seguretat
227.0003 Valoracions i peritatges
227.0004 Processos electorals
227.0005 Estudis i treballs tècnics
227.0006 Serveis de menjador
227.0007 Gestió de centres i serveis
227.0008 Intèrprets i traductors
227.0010 Serveis de suport a centres i a col.lectius
227.0011 Custòdia, dipòsit i emmagatzematge
227.0089 Altres treballs realitzats per altres empreses
228 Serveis informàtics i de telecomunicacions
228.0001 Serveis informàtics i de telecomunicacions realitzats per entitats de la Generalitat
228.0002 Serveis informàtics i de telecomunicacions realitzats per entitats de la Generalitat. GIP/SIP
228.0003 Serveis informàtics i de telecomunicacions realitzats per entitats de la Generalitat. GECAT
228.0004 Serveis informàtics i de telecomunicacions realitzats per altres entitats
228.0005 Serveis informàtics i de telecomunicacions realitzats per altres entitats. GIP/SIP
228.0006 Serveis informàtics i de telecomunicacions realitzats per altres entitats. GECAT
23 INDEMNITZACIONS PER RAÓ DEL SERVEI
230 Dietes, locomoció i trasllats
230.0001 Dietes, locomoció i trasllats
231 Altres indemnitzacions
231.0001 Altres indemnitzacions
232 Ajuts menjar
232.0001 Ajuts menjar
233 Fons d'Acció Social
233.0001 Fons d'Acció Social
24 DESPESES DE PUBLICACIONS
240 Despeses de publicacions
240.0001 Despeses de publicacions
25 PRESTACIÓ DE SERVEIS AMB MITJANS ALIENS
251 Prestació de serveis amb mitjans aliens
251.0001 Prestació de serveis amb mitjans aliens amb entitats de la Generalitat
251.0002 Prestació de serveis amb mitjans aliens amb altres entitats
251.0003 Medicació hospitalària de dispensació ambulatòria
251.0004 Atenció a la salut mental
251.0005 Atenció a la insuficiència renal
251.0006 Rehabilitació
251.0007 Transport sanitari i emergències mèdiques
251.0008 Oxigenoteràpia
251.0009 Equips d'atenció primària
251.0010 Atenció hospitalària i especialitzada
251.0011 Atenció sociosanitària
3
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
251.0012 Altres serveis d'atenció especialitzada
251.0013 Atenció integral de salut
3 DESPESES FINANCERES
30 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PÚBLIC EN EUROS
300 Interessos del deute públic en euros
300.0001 Interessos llarg termini del deute públic en euros
300.0002 Interessos curt termini del deute públic en euros
302 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en euros
302.0001 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en euros
309 Altres despeses financeres del deute públic en euros
309.0001 Altres despeses financeres del deute públic en euros
31 DESPESES FINANCERES DELS PRÉSTECS EN EUROS
310 Interessos dels préstecs en euros
310.0001 Interessos d'operacions de tresoreria dels préstecs en euros
310.0002 Interessos de préstecs en euros llarg termini
310.0003 Interessos d'operacions de tresoreria en euros (cash pooling)
312 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en euros
312.0001 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en euros
319 Altres despeses financeres dels préstecs en euros
319.0001 Altres despeses financeres dels préstecs en euros
32 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PÚBLIC EN DIVISES
320 Interessos del deute públic en divises
320.0001 Interessos del deute públic en divises
322 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en divises
322.0001 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en divises
323 Diferències de canvi del deute públic en divises
323.0001 Diferències de canvi del deute públic en divises
329 Altres despeses financeres del deute públic en divises
329.0001 Altres despeses financeres del deute públic en divises
33 DESPESES FINANCERES DELS PRÉSTECS EN DIVISES
330 Interessos dels préstecs en divises
330.0001 Interessos dels préstecs en divises
332 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en divises
332.0001 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en divises
333 Diferències de canvi dels préstecs en divises
333.0001 Diferències de canvi dels préstecs en divises
339 Altres despeses financeres dels préstecs en divises
339.0001 Altres despeses financeres dels préstecs en divises
34 ALTRES DESPESES FINANCERES
340 Despeses derivades de la gestió de pagaments
340.0001 Despeses derivades de la gestió de pagaments
342 Comissions i altres despeses bancàries
342.0001 Comissions i altres despeses bancàries
349 Altres despeses financeres
349.0001 Altres despeses financeres
4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS
40 AL SECTOR PÚBLIC ESTATAL
400 A l'Administració de l'Estat
400.0001 A l'Administració de l'Estat
401 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social
401.0001 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social
402 A entitats autònomes de l'Estat
402.0001 A entitats autònomes de l'Estat
403 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat
403.0001 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat
404 A consorcis dependents de l'Estat
404.0001 A consorcis dependents de l'Estat
409 A altres ens dependents del sector públic estatal
409.0001 A altres ens dependents del sector públic estatal
41 A L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
410 A l'Administració de la Generalitat
410.0001 A l'Administració de la Generalitat
4
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
42 AL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS
SOCIALS
420 Al Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assistència i Serveis Socials
420.0001 Al Servei Català de la Salut
420.0002 A l'Institut Català de la Salut
420.0003 A l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials
43 A ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT
430 A entitats autònomes administratives de la Generalitat
430.0001 A entitats autònomes administratives de la Generalitat
430.0002 Al Consell Català de l'Esport
430.0003 A l'Institut Català de les Dones
430.0004 A l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya
430.0005 Al Patronat de la Muntanya de Montserrat
430.0006 A l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre
430.0007 A l'Institut per al Desenvolupament i Promoció de l'Alt Pirineu i Aran
430.0008 Al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
430.0010 Al Servei Català del Trànsit
430.0011 A l'Institut d'Estadística de Catalunya
430.0012 Al Tribunal Català de Defensa de la Competència
430.0013 A l'Escola d'Administració Pública de Catalunya
430.0014 A la Biblioteca de Catalunya
430.0015 A la Institució de les Lletres Catalanes
430.0016 Al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
430.0017 A Museus d'Arqueologia
430.0018 A l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària
430.0019 A l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques
430.0020 A l'Institut d'Estudis de la Salut
430.0021 A l'Institut Català de la Vinya i el Vi
430.0022 A l'Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives
430.0023 Al Servei d'Ocupació de Catalunya
430.0024 A l'Agència Catalana del Consum
430.0025 A l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció
430.0027 Al Centre d'Estudis d'Opinió
430.0028 A l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya
430.0029 A l'Agència de Protecció de la Salut
431 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat
431.0001 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat
431.0002 A l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
431.0003 A l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes
431.0004 A l'Institut Català del Crèdit Agrari
431.0005 A l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural
44 A EMPRESES I ALTRES ENS PÚBLICS DE LA GENERALITAT I A UNIVERSITATS PÚBLIQUES
440 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat
440.0001 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat
440.0002 A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
440.0003 Al Centre d'Alt Rendiment Esportiu
440.0004 A Ferrocarrils de la Generalitat
440.0005 A Infraestructures Ferroviàries de Catalunya
440.0006 A l'Institut Cartogràfic de Catalunya
440.0007 A l'Institut Català del Sòl
440.0008 A Ports de la Generalitat
440.0009 Al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció
440.0010 A l'Institut Català de Finances
440.0011 A l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
440.0012 A l'Institut Català de les Indústries Culturals
440.0013 A l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
440.0014 Al Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial
440.0015 A l'Institut Català d'Energia
440.0016 A l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil
440.0017 Al Laboratori General d'Assaigs i Investigacions
440.0018 A l'Agència Catalana de l'Aigua
440.0019 A l'Agencia de Residus de Catalunya
5
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
440.0020 A Aigües Ter Llobregat
440.0021 Al Centre de la Propietat Forestal
440.0022 Al Servei Meteorològic de Catalunya
440.0023 A l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
440.0024 A l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
440.0025 Al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies Informació
440.0026 A l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques
440.0027 A Gestió de Serveis Sanitaris
440.0028 A Gestió i Prestació de Serveis de Salut
440.0029 A l'Institut Català d'Oncologia
440.0030 A l'Institut d'Assistència Sanitària
440.0031 A l'Institut de Diagnòstic per la Imatge
440.0032 Al Parc Sanitari Pere Virgili
440.0033 Al Banc de Sang i Teixits
440.0034 A l'Institut Geològic de Catalunya
440.0035 Al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
440.0036 Al Consell Català de la Producció Integrada
440.0037 Al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
440.0038 A l'Agència Tributària de Catalunya
440.0039 A l'Agència Catalana de la Joventut
440.0040 A Memorial Democràtic
440.0041 Al Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'urgència 112 Catalunya
440.0042 A l'Institut Català Internacional per la Pau
440.0043 Al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
441 A societats mercantils de la Generalitat
441.0001 A societats mercantils de la Generalitat
441.0002 A Catalunya Ràdio SRG, SA
441.0003 A CCRTV Interactiva, SA
441.0004 A CCRTV Serveis Generals, SA
441.0005 A Televisió de Catalunya, SA
441.0006 A TVC Edicions i Publicacions, SA
441.0007 A TVC Multimèdia, SL
441.0009 A Intracatalònia, SL
441.0010 A Activa Multimèdia Digital, SL
441.0011 A l'Agència de Patrocini i Mecenatge, SA
441.0013 A Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA
441.0014 A Equacat, SA
441.0015 A Gestió d'Infraestructures, SAU
441.0016 A Túnel del Cadí, SAC
441.0017 A Túnels i Accessos de Barcelona, SA
441.0018 A l'ICF Equipaments, SAU
441.0019 A l'ICF Holding, SAU
441.0020 Al Teatre Nacional de Catalunya, SA
441.0021 A l'Ens per al Cessament Agrari
441.0022 A Promotora d'Exportacions Catalanes, SA
441.0023 A Regs de Catalunya, SA
441.0024 A Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA
441.0025 A Eficiència Energètica, SA
441.0026 A Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA
441.0027 A Sanejament Energia, SA
441.0028 A Administració, Promoció i Gestió, SA
441.0030 A Forestal Catalana, SA
441.0032 A Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA
441.0033 A Sistema d'Emergències Mèdiques, SA
441.0034 A UDIAT, Centre Diagnòstic, SA
441.0035 A Logaritme Serveis Logístics AIE
441.0036 A Aeroports públics de Catalunya, SLU
441.0037 A Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA
442 A consorcis dependents de la Generalitat
442.0001 A consorcis dependents de la Generalitat
442.0002 Al Consorci del Circuit de Catalunya
442.0003 Al Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità
6
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
442.0004 Al Consorci del Palau de la Música Catalana
442.0005 A la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell
442.0006 Al Consorci Sanitari de Terrassa
442.0007 Al Consorci Sanitari de Barcelona
442.0008 Al Consorci Hospitalari de Vic
442.0009 Al Consorci Sanitari Integral
442.0010 Al Consorci Sanitari de l'Alt Penedès
442.0011 Al Consorci Sanitari de l'Anoia
442.0012 Al Consorci Sanitari de Mollet del Vallès
442.0013 Al Consorci del Laboratori Intercomarcal de l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf
442.0014 Al Consorci Sanitari del Maresme
442.0015 Al Consorci de Promoció Comercial de Catalunya
442.0016 Al Consorci Institut Europeu de la Mediterrània
442.0017 Al Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya
442.0018 Al Consorci d'Educació de Barcelona
442.0019 Al Consorci Turisme de Catalunya
442.0020 Al Consorci Institut Català del Suro
442.0021 Al Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
442.0022 Al Consorci Institut de Geomàtica
442.0023 Al Consorci Institut d'Estudis Territorials
442.0025 A l'Agència Catalana de Certificació
442.0026 Al Consorci Internacional d'Investigació de Recursos Costaners
442.0027 Al Patronat Catalunya-Món
442.0028 Al Consorci Badalona Sud
442.0029 Al Consorci Centre d'Estudis Demogràfics
442.0030 Al Consorci de l'Auditori i l'Orquestra
442.0031 Al Consorci Centre de Supercomputació de Catalunya
442.0032 Al Consorci Sant Gregori, de Girona
442.0033 Al Consorci del Teatre Fortuny de Reus
442.0034 Al Consorci Patronat de la Vall de Núria
442.0035 Al Consorci Biblioteques Universitàries de Catalunya
442.0036 Al Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional
442.0037 A la Corporació de Salut del Maresme i La Selva
442.0038 Al Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya
442.0039 Al Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya
442.0040 Al Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat
442.0041 Al Consorci per a la Normalització Lingüística
442.0042 Al Consorci Casa d'Àsia
442.0044 Al Consorci del Museu Nacional d'Art de Catalunya
442.0045 Al Consorci del Barri de la Mina
442.0046 Al Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT
442.0047 Al Consorci de Serveis Socials de Barcelona
442.0048 Al Consorci de l'Observatori del Paisatge
442.0049 Al Consorci de Castelldefels Agents de Salut
442.0050 Al Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample
442.0051 Al Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar
442.0052 Al Consorci Casa de les Llengües
442.0053 Al Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya - ITCat
442.0054 Al Consorci Port de Portbou
442.0055 Al Consorci Port de Mataró
442.0057 Al Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT)
442.0058 Al Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona
442.0059 Al Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona
442.0060 Al Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida
442.0062 Al Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs
442.0063 Al Consorci Museu d'Art Contemporani de Barcelona
442.0064 A l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
442.0065 Al Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró
442.0067 Al Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars
442.0068 Al Consorci Centre de Recerca Matemàtica
442.0069 Al Consorci Centre de Visió per Computador
442.0070 Al Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer
7
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
442.0071 Al Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
442.0072 Al Consorci Institut de Física d'Altes Energies
442.0073 Al Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica
442.0074 Al Consorci de l'Habitatge de Barcelona
442.0075 Al Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
442.0076 Al Consorci del Montsec
442.0077 Al Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus
443 A fundacions del sector públic de la Generalitat
443.0001 A fundacions del sector públic de la Generalitat
443.0002 A la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya
443.0003 A la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Fundació Privada
443.0005 A la Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya
443.0006 A la Fundació Centre de Recerca en Sanitat Animal
443.0007 A la Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya
443.0008 A la Fundació Privada Catalana pel progrés del Món Rural
443.0009 A la Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània
443.0010 Al Centre de Documentació Política
443.0011 A la Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès
443.0012 A Societat de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada
443.0013 A la Fundació Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya
443.0014 Al Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)
443.0015 A la Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3)
443.0016 A la Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència
443.0017 A l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, Fundació Privada
443.0018 A la Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO)
443.0019 A la Fundació Privada Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta
443.0020 A la Fundació Privada Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)
443.0022 A la Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya
443.0023 A la Fundació Privada Centre Tic i Salut
443.0024 A la Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB)
443.0025 A la Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)
443.0026 Al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona
443.0027 A la Fundació Gestió Sanitària Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
443.0028 A l'Institut Català de la Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA)
443.0029 A la Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB)
443.0030 A la Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC)
443.0031 A l'Institut de Ciències Fotòniques, Fundació Privada (ICFO)
443.0032 A la Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química
443.0033 A l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC)
443.0034 A l'Institut Català de Paleontologia, Fundació Privada (ICP)
443.0035 A la Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN)
443.0036 A la Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica
443.0037 A la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada
448 A altres ens públics de la Generalitat
448.0001 A altres ens públics de la Generalitat
449 A universitats públiques
449.0001 A universitats públiques
449.0002 A la Universitat de Barcelona
449.0003 A la Universitat Autònoma de Barcelona
449.0004 A la Universitat Politècnica de Catalunya
449.0005 A la Universitat Pompeu Fabra
449.0006 A la Universitat de Girona
449.0007 A la Universitat de Lleida
449.0008 A la Universitat Rovira i Virgili
449.0009 A les universitats per millora del finançament condicionada a objectius
449.0010 Regularització anual model finançament
449.0011 Pla Serra Hunter
45 A COMUNITATS AUTÒNOMES
450 A comunitats autònomes
450.0001 A comunitats autònomes
451 A consorcis dependents d'altres CA
451.0001 A consorcis dependents d'altres CA
8
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
459 A altres ens dependents de comunitats autònomes
459.0001 A altres ens dependents de comunitats autònomes
46 A ENS I CORPORACIONS LOCALS
460 A corporacions locals
460.0001 A corporacions locals
460.0002 Fons de Cooperació Local de Catalunya. Consells Comarcals
460.0003 Fons de Cooperació Local de Catalunya. Ajuntaments
460.0004 Fons de Cooperació Local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades
460.0005 Finançament obligacions municipals Badia del Vallès
460.0006 Funcionament centres educatius locals
460.0007 Funcionament llars d'infants municipals
460.0008 Funcionament conservatoris i escoles de música o dansa locals
460.0009 Funcionament centres d'arts plàstiques locals
460.0010 A consells comarcals per a serveis escolars
460.0011 Participació dels ajuntaments en els tributs de l'Estat
460.0012 Participació de les diputacions en els tributs de l'Estat
460.0013 Polítiques actives d'ocupació
460.0014 Programes per al foment de l'ocupació amb entitats locals cofinançades per Ad. Estat
460.0015 FSE. Programes per al foment, formació i qualificació professional
461 A consorcis dependents de les corporacions locals
461.0001 A consorcis dependents de les corporacions locals
461.0002 Al Consorci Estany d'Ivars-Vilasana
461.0003 Al Consorci Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
461.0004 Al Consorci de Serveis Agroalimentaris del Baix Ebre i Montsià
461.0005 Al Consorci Mercat de les Flors / Centre de les Arts de Moviment
461.0006 Al Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal
462 Transferències al Conselh Generau dera Val d'Aran
462.0001 Transferències al Conselh Generau dera Val d'Aran
462.0002 Finançament polítiques pròpies
462.0003 Finançament competències transferides
463 Fons de gestió de residus
463.0001 Cànon per deposició de residus municipals
463.0002 Cànon per incineració de residus municipals
469 A altres ens dependents de corporacions locals
469.0001 A altres ens dependents de corporacions locals
47 A EMPRESES PRIVADES
470 A empreses privades
470.0001 A empreses privades
470.0002 Ajuts previs jubilació ordinària treballadors empreses procés reestructuració (Estat)
470.0003 Programes d'integració sociolaboral en col·laboració amb el FSE (2007-2013)
470.0004 A Fira 2000 SA
470.0005 Programes per a la formació i qualificació professional
470.0006 Programes per al foment, formació i qualificació professional cofinançats per l'Administ. de l'Estat
470.0007 Programes per al foment, formació i qualificació professional cofinançats pel FSE. 2007-2013
470.0008 A empreses privades. Pla d'ajustos estructurals
473 Fons de gestió de residus
473.0001 Cànon de residus de la construcció
479 Compensació de tarifes per l'ús d'infraestructures
479.0001 Compensació de tarifes per l'ús d'infraestructures
48 A FAMÍLIES, INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS
480 A famílies
480.0001 A famílies
480.0002 Prestació econòmica vinculada al servei (LAPAD)
480.0003 Prestació econòmica per cuidador no professional (LAPAD)
480.0004 Prestació econòmica d'assistència personal (LAPAD)
480.0005 Renda Mínima d'Inserció
480.0006 Funcionament llars d'infants privades
480.0007 Funcionament d'escoles de música o dansa
480.0008 Convenis i programes pel foment de la Formació Professional
480.0009 Projectes de mobilitat
480.0010 Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat
480.0011 Prestacions per a joves extutelats
9
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
480.0012 Indemnitzacions persones incloses supòsits Llei 46/77, de concessió d'amnistia
480.0013 Ajuts assistencials a la protecció dels cònjuges supervivents
480.0014 Pensions assistencials per vellesa i malaltia
480.0015 Prestacions per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col.lectius
480.0016 Prestacions complementàries per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació
480.0017 Prestacions per atendre necessitats bàsiques
480.0018 Ajuts i lliuraments per desplaçaments
480.0019 Pròtesis i vehicles per a invàlids
480.0020 Rescabalament de despeses de prestacions assistencials
480.0021 Medicació especial i estrangera
480.0022 Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat
480.0023 Ajuts per facilitar l'adaptació laboral de treballadors/es
481 A fundacions
481.0001 A fundacions
481.0002 A la Fundació Institut de Tecnologia de la Construcció
481.0003 A la Fundació Jaume Balmes de Vic
481.0004 A la Fundació Teatre Lliure
481.0005 A la Fundació Privada Antoni Tàpies
481.0006 A la Fundació Joan Miró
481.0007 A la Fundació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona
481.0008 A la Fundació del Gran Teatre del Liceu
481.0009 A la Fundació Privada Bioregió de Catalunya
481.0010 A la Fundació CIDOB
481.0011 A la Fundació Fòrum Ambiental
481.0012 A la Fundació Privada Creafutur
481.0013 A la Fundació Privada Barcelona Graduate School of Economics
481.0014 A la Fundació Privada Casa Amèrica
482 A altres institucions sense fi de lucre
482.0001 A altres institucions sense fi de lucre
482.0002 A l'Institut d'Estudis Catalans
482.0003 A l'Associació Catalana de Municipis
482.0004 A la Federació Catalana de Municipis
482.0005 A l'Associació per a les Nacions Unides
482.0006 A grups parlamentaris
482.0007 Al Consell Català del Moviment Europeu
482.0008 Centre Unesco
482.0009 A Casals Catalans
482.0010 Subvencions a partits polítics en els processos electorals
482.0011 Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya
482.0012 Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya
482.0013 Col·legis professionals per a la mediació gratuïta
482.0014 Programes de seguretat i salut laboral i altres de relacions laborals
482.0015 Guarderies infantils laborals (Estat)
482.0016 Fons d'ajut a estructures representatives i auditories i altres (FSE)
482.0017 Programes per a la formació i qualificació professional
482.0018 Programes per al foment, formació i qualificació professional cofinançats per Ad. Estat
482.0019 Programes per al foment, formació i qual. prof. cofinançats pel FSE. Prog. 2007-2013
482.0020 Participació institucional dels agents socials
482.0021 Al Col.legi d'Advocats per al finançament del Servei d'Orientació Jurídica
482.0022 A Organitzacions Professionals Agràries
482.0023 A Cooperatives Agràries
482.0024 A Confraries de Pescadors
482.0025 A Associacions de Bombers Voluntaris
482.0026 Al Consorci Patronat Monestir de Poblet
482.0027 A organitzacions de consumidos
482.0028 A l'Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
482.0029 Al Consorci Institut Ramon Llull
483 Premis
483.0001 Premis
484 A centrals sindicals
484.0001 A centrals sindicals
10
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
485 A altres ens corporatius
485.0001 A altres ens corporatius
488 Concerts educatius
488.0001 Concerts educatius
489 Farmàcia (receptes mèdiques)
489.0001 Farmàcia (receptes mèdiques)
489.0002 Vacunes sistemàtiques
49 A L'EXTERIOR
490 A l'exterior
490.0001 A l'exterior
490.0002 Aportació EURONCAP
5 FONS DE CONTINGÈNCIA
50 FONS DE CONTINGÈNCIA
500 Fons de Contingència
500.0001 Fons de Contingència
6 INVERSIONS REALS
60 INVERSIONS EN TERRENYS I BÉNS NATURALS
600 Inversions en terrenys i béns naturals
600.0001 Inversions en terrenys i béns naturals
600.0002 Pensions de censos emfitèutics constituïts sobre terrenys i béns naturals
61 INVERSIONS EN EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS
610 Inversions en edificis i altres construccions
610.0001 Inversions en edificis i altres construccions
610.0002 Pensions de censos emfitèutics constituïts sobre edificis i altres construccions
611 Aportacions a GISA per inversions en edificis per compte de la Generalitat o de les seves entitats
611.0001 Aportacions a GISA per inversions en edificis per compte de la Generalitat o de les seves entitats
612 Aportacions a Forestal Catalana SA per inversions en edificis per compte de la Generalitat o de les seves entitats
612.0001 Aportacions a Forestal Catalana SA per inversions en edificis per compte de la Generalitat o de les seves entitats
613 Aportacions al Consorci d'Educació de Barcelona per inversions en edificis per compte de la Generalitat o de les seves
entitats
613.0001 Aportacions al Consorci d'Educació de Barcelona per inversions en edificis per compte de la Generalitat o de les seves
entitats
62 INVERSIONS EN MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE
620 Inversions en maquinària, instal·lacions i utillatge
620.0001 Inversions en maquinària, instal·lacions i utillatge
620.0002 Inversions derivades de les activitats de protecció radiològica. CSN
620.0003 Inversions actuacions en recursos minerals i explotacions mineres
63 INVERSIONS EN MATERIAL DE TRANSPORT
630 Inversions en material de transport
630.0001 Inversions en material de transport
64 INVERSIONS EN MOBILIARI I ESTRIS
640 Inversions en mobiliari i estris
640.0001 Inversions en mobiliari i estris
65 INVERSIONS EN EQUIPS DE PROCÉS DE DADES I TELECOMUNICACIONS
650 Inversions en equips de procés de dades i telecomunicacions
650.0001 Inversions en equips de procés de dades i telecomunicacions
66 INVERSIONS EN BÉNS DESTINATS A L'ÚS GENERAL
660 Inversions en béns destinats a l'ús general
660.0001 Inversions en béns destinats a l'ús general
660.0002 Xarxa de camins rurals
660.0003 Gestió de recursos d'aigua destinats a l'agricultura
661 Aportacions a GISA per inversions en infrastructures per compte de la Generalitat o de les seves entitats
661.0001 Aportacions a GISA per inversions en infrastructures per compte de la Generalitat o de les seves entitats
662 Aportacions a REGSA per inversions en infrastructures per compte de la Generalitat o de les seves entitats
662.0001 Aportacions a REGSA per inversions en infrastructures per compte de la Generalitat o de les seves entitats
663 Aportacions a REGSEGA per inversions en infrastructures per compte de la Generalitat o de les seves entitats
663.0001 Aportacions a REGSEGA per inversions en infrastrucutres per compte de la Generalitat o de les seves entitats
664 Aportacions a Forestal Catalana SA per inversions en medi natural per compte de la Generalitat o de les seves entitats
11
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
664.0001 Aportacions a Forestal Catalana SA per inversions en medi natural per compte de la Generalitat o de les seves entitats
67 INVERSIONS EN ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL
670 Inversions en altre immobilitzat material
670.0001 Inversions en altre immobilitzat material
68 INVERSIONS EN IMMOBILITZAT IMMATERIAL
680 Inversions en immobilitzat immaterial
680.0001 Inversions en immobilitzat immaterial
680.0002 Inversions en aplicacions informàtiques
680.0003 Inversions en immobilitzat immaterial. GIP/SIP
680.0004 Inversions en immobilitzat immaterial. GECAT
7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL
70 AL SECTOR PÚBLIC ESTATAL
700 A l'Administració de l'Estat
700.0001 A l'Administració de l'Estat
701 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social
701.0001 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social
702 A entitats autònomes de l'Estat
702.0001 A entitats autònomes de l'Estat
703 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat
703.0001 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat
703.0002 Transferències conveni SEIASA
704 A consorcis dependents de l'Estat
704.0001 A consorcis dependents de l'Estat
709 A altres ens dependents del sector públic estatal
709.0001 A altres ens dependents del sector públic estatal
71 A L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
710 A l'Administració de la Generalitat
710.0001 A l'Administració de la Generalitat
72 AL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS
SOCIALS
720 Al Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assistència i Serveis Socials
720.0001 Al Servei Català de la Salut
720.0002 A l'Institut Català de la Salut
720.0003 A l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials
73 A ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT
730 A entitats autònomes administratives de la Generalitat
730.0001 A entitats autònomes administratives de la Generalitat
730.0002 Al Consell Català de l'Esport
730.0003 A l'Institut Català de les Dones
730.0004 A l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya
730.0005 Al Patronat de la Muntanya de Montserrat
730.0006 A l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre
730.0007 A l'Institut per al Desenvolupament i Promoció de l'Alt Pirineu i Aran
730.0008 Al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
730.0010 Al Servei Català del Trànsit
730.0011 A l'Institut d'Estadística de Catalunya
730.0012 Al Tribunal Català de Defensa de la Competència
730.0013 A l'Escola d'Administració Pública de Catalunya
730.0014 A la Biblioteca de Catalunya
730.0015 A la Institució de les Lletres Catalanes
730.0016 Al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
730.0017 A Museus d'Arqueologia
730.0018 A l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària
730.0019 A l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques
730.0020 A l'Institut d'Estudis de la Salut
730.0021 A l'Institut Català de la Vinya i el Vi
730.0022 A l'Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives
730.0023 Al Servei d'Ocupació de Catalunya
730.0024 A l'Agència Catalana del Consum
730.0025 A l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció
730.0027 Al Centre d'Estudis d'Opinió
12
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
730.0028 A l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya
730.0029 A l'Agència de Protecció de la Salut
731 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat
731.0001 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat
731.0002 A l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
731.0003 A l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes
731.0004 A l'Institut Català del Crèdit Agrari
731.0005 A l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural
74 A EMPRESES I ALTRES ENS PÚBLICS DE LA GENERALITAT I A UNIVERSITATS PÚBLIQUES
740 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat
740.0001 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat
740.0002 A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
740.0003 Al Centre d'Alt Rendiment Esportiu
740.0004 A Ferrocarrils de la Generalitat
740.0005 A Infraestructures Ferroviàries de Catalunya
740.0006 A l'Institut Cartogràfic de Catalunya
740.0007 A l'Institut Català del Sòl
740.0008 A Ports de la Generalitat
740.0009 Al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció
740.0010 A l'Institut Català de Finances
740.0011 A l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
740.0012 A l'Institut Català de les Indústries Culturals
740.0013 A l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
740.0014 Al Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial
740.0015 A l'Institut Català d'Energia
740.0016 A l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil
740.0017 Al Laboratori General d'Assaigs i Investigacions
740.0018 A l'Agència Catalana de l'Aigua
740.0019 A l'Agencia de Residus de Catalunya
740.0020 A Aigües Ter Llobregat
740.0021 Al Centre de la Propietat Forestal
740.0022 Al Servei Meteorològic de Catalunya
740.0023 A l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
740.0024 A l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
740.0025 Al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies Informació
740.0026 A l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques
740.0027 A Gestió de Serveis Sanitaris
740.0028 A Gestió i Prestació de Serveis de Salut
740.0029 A l'Institut Català d'Oncologia
740.0030 A l'Institut d'Assistència Sanitària
740.0031 A l'Institut de Diagnòstic per la Imatge
740.0032 Al Parc Sanitari Pere Virgili
740.0033 Al Banc de Sang i Teixits
740.0034 A l'Institut Geològic de Catalunya
740.0035 Al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
740.0036 Al Consell Català de la Producció Integrada
740.0037 Al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
740.0038 A l'Agència Tributària de Catalunya
740.0039 A l'Agència Catalana de la Joventut
740.0040 A Memorial Democràtic
740.0041 Al Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'urgència 112 Catalunya
740.0042 A l'Institut Català Internacional per la Pau
740.0043 Al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
740.0044 A l'Agència Catalana de l'Aigua. Fons de Cohesió
740.0045 A l'Agència de Residus de Catalunya. Fons de Cohesió
740.0046 A Aigües Ter Llobregat. Fons de Cohesió
741 A societats mercantils de la Generalitat
741.0001 A societats mercantils de la Generalitat
741.0002 A Catalunya Ràdio SRG, SA
741.0003 A CCRTV Interactiva, SA
741.0004 A CCRTV Serveis Generals, SA
741.0005 A Televisió de Catalunya, SA
13
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
741.0006 A TVC Edicions i Publicacions, SA
741.0007 A TVC Multimèdia, SL
741.0009 A Intracatalònia, SL
741.0010 A Activa Multimèdia Digital, SL
741.0011 A l'Agència de Patrocini i Mecenatge, SA
741.0013 A Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA
741.0014 A Equacat, SA
741.0015 A Gestió d'Infraestructures, SAU
741.0016 A Túnel del Cadí, SAC
741.0017 A Túnels i Accessos de Barcelona, SA
741.0018 A l'ICF Equipaments, SAU
741.0019 A l'ICF Holding, SAU
741.0020 Al Teatre Nacional de Catalunya, SA
741.0021 A l'Ens per al Cessament Agrari
741.0022 A Promotora d'Exportacions Catalanes, SA
741.0023 A Regs de Catalunya, SA
741.0024 A Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA
741.0025 A Eficiència Energètica, SA
741.0026 A Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA
741.0027 A Sanejament Energia, SA
741.0028 A Administració, Promoció i Gestió, SA
741.0030 A Forestal Catalana, SA
741.0032 A Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA
741.0033 A Sistema d'Emergències Mèdiques, SA
741.0034 A UDIAT, Centre Diagnòstic, SA
741.0035 A Logaritme Serveis Logístics AIE
741.0036 A Aeroports públics de Catalunya, SLU
741.0037 A Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA
742 A consorcis dependents de la Generalitat
742.0001 A consorcis dependents de la Generalitat
742.0002 Al Consorci del Circuit de Catalunya
742.0003 Al Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità
742.0004 Al Consorci del Palau de la Música Catalana
742.0005 A la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell
742.0006 Al Consorci Sanitari de Terrassa
742.0007 Al Consorci Sanitari de Barcelona
742.0008 Al Consorci Hospitalari de Vic
742.0009 Al Consorci Sanitari Integral
742.0010 Al Consorci Sanitari de l'Alt Penedès
742.0011 Al Consorci Sanitari de l'Anoia
742.0012 Al Consorci Sanitari de Mollet del Vallès
742.0013 Al Consorci del Laboratori Intercomarcal de l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf
742.0014 Al Consorci Sanitari del Maresme
742.0015 Al Consorci de Promoció Comercial de Catalunya
742.0016 Al Consorci Institut Europeu de la Mediterrània
742.0017 Al Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya
742.0018 Al Consorci d'Educació de Barcelona
742.0019 A Consorci Turisme de Catalunya
742.0020 Al Consorci Institut Català del Suro
742.0021 Al Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
742.0022 Al Consorci Institut de Geomàtica
742.0023 Al Consorci Institut d'Estudis Territorials
742.0025 A l'Agència Catalana de Certificació
742.0026 Al Consorci Internacional d'Investigació de Recursos Costaners
742.0027 Al Patronat Catalunya-Món
742.0028 Al Consorci Badalona Sud
742.0029 Al Consorci Centre d'Estudis Demogràfics
742.0030 Al Consorci de l'Auditori i l'Orquestra
742.0031 Al Consorci Centre de Supercomputació de Catalunya
742.0032 Al Consorci Sant Gregori, de Girona
742.0033 Al Consorci del Teatre Fortuny de Reus
742.0034 Al Consorci Patronat de la Vall de Núria
14
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
742.0035 Al Consorci Biblioteques Universitàries de Catalunya
742.0036 Al Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional
742.0037 A la Corporació de Salut del Maresme i La Selva
742.0038 Al Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya
742.0039 Al Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya
742.0040 Al Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat
742.0041 Al Consorci per a la Normalització Lingüística
742.0042 Al Consorci Casa d'Àsia
742.0044 Al Consorci del Museu Nacional d'Art de Catalunya
742.0045 Al Consorci del Barri de la Mina
742.0046 Al Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT
742.0047 Al Consorci de Serveis Socials de Barcelona
742.0048 Al Consorci de l'Observatori del Paisatge
742.0049 Al Consorci de Castelldefels Agents de Salut
742.0050 Al Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample
742.0051 Al Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar
742.0052 Al Consorci Casa de les Llengües
742.0053 Al Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya - ITCat
742.0054 Al Consorci Port de Portbou
742.0055 Al Consorci Port de Mataró
742.0057 Al Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT)
742.0058 Al Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona
742.0059 Al Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona
742.0060 Al Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida
742.0062 Al Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs
742.0063 Al Consorci Museu d'Art Contemporani de Barcelona
742.0064 A l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
742.0065 Al Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró
742.0067 Al Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars
742.0068 Al Consorci Centre de Recerca Matemàtica
742.0069 Al Consorci Centre de Visió per Computador
742.0070 Al Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer
742.0071 Al Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
742.0072 Al Consorci Institut de Física d'Altes Energies
742.0073 Al Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica
742.0074 Al Consorci de l'Habitatge de Barcelona
742.0075 Al Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
742.0076 Al Consorci del Montsec
742.0077 Al Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus
743 A fundacions del sector públic de la Generalitat
743.0001 A fundacions del sector públic de la Generalitat
743.0002 A la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya
743.0003 A la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Fundació Privada
743.0005 A la Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya
743.0006 A la Fundació Centre de Recerca en Sanitat Animal
743.0007 A la Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya
743.0008 A la Fundació Privada Catalana pel progrés del Món Rural
743.0009 A la Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània
743.0010 Al Centre de Documentació Política
743.0011 A la Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès
743.0012 A Societat de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada
743.0013 A la Fundació Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya
743.0014 Al Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)
743.0015 A la Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3)
743.0016 A la Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència
743.0017 A l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, Fundació Privada
743.0018 A la Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO)
743.0019 A la Fundació Privada Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta
743.0020 A la Fundació Privada Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)
743.0022 A la Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya
743.0023 A la Fundació Privada Centre Tic i Salut
743.0024 A la Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB)
15
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
743.0025 A la Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)
743.0026 Al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona
743.0027 A la Fundació Gestió Sanitària Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
743.0028 A l'Institut Català de la Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA)
743.0029 A la Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB)
743.0030 A la Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC)
743.0031 A l'Institut de Ciències Fotòniques, Fundació Privada (ICFO)
743.0032 A la Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química
743.0033 A l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC)
743.0034 A l'Institut Català de Paleontologia, Fundació Privada (ICP)
743.0035 A la Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN)
743.0036 A la Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica
743.0037 A la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada
748 A altres ens públics de la Generalitat
748.0001 A altres ens públics de la Generalitat
749 A universitats públiques
749.0001 A universitats públiques
749.0002 A la Universitat de Barcelona
749.0003 A la Universitat Autònoma de Barcelona
749.0004 A la Universitat Politècnica de Catalunya
749.0005 A la Universitat Pompeu Fabra
749.0006 A la Universitat de Girona
749.0007 A la Universitat de Lleida
749.0008 A la Universitat Rovira i Virgili
75 A COMUNITATS AUTÒNOMES
750 A comunitats autònomes
750.0001 A comunitats autònomes
751 A consorcis dependents d'altres CA
751.0001 A consorcis dependents d'altres CA
759 A altres ens dependents de comunitats autònomes
759.0001 A altres ens dependents de comunitats autònomes
76 A ENS I CORPORACIONS LOCALS
760 A corporacions locals
760.0001 A corporacions locals
760.0002 Foment de llars d'infants municipals
761 A consorcis dependents de les corporacions locals
761.0001 A consorcis dependents de les corporacions locals
761.0002 Al Consorci Estany d'Ivars-Vilasana
761.0003 Al Consorci Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
761.0004 Al Consorci de Serveis Agroalimentaris del Baix Ebre i Montsià
761.0005 Al Consorci Mercat de les Flors / Centre de les Arts de Moviment
761.0006 Al Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal
762 Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya
762.0001 Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya
763 Ajuts danys catastròfics i actuacions urgents
763.0001 Ajuts danys catastròfics i actuacions urgents
764 A altres ens dependents de corporacions locals
764.0001 A altres ens dependents de corporacions locals
764.0030 Aportacions per a inversions en medi natural per a ens locals (mitjançant Forestal Catalana SA)
77 A EMPRESES PRIVADES
770 A empreses privades
770.0001 A empreses privades
770.0002 A Fira 2000 SA (FEDER)
770.0003 Modernització de les cooperatives agràries
770.0004 Millora de la transformació i comercialització de les indústries agroalimentàries
770.0005 Mesures de suport al sector dels fruits secs
770.0006 Gestió de recursos d'aigua destinats a l'agricultura
770.0007 Foment de l'ús de les assegurances agràries
770.0008 Pla de reconversió del sector de la fruita dolça
770.0009 Foment del Contracte Global d'Explotació
770.0010 Modernització del sector pesquer
78 A FAMÍLIES, INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS
16
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
780 A famílies
780.0001 A famílies
781 A fundacions
781.0001 A fundacions
781.0002 A la Fundació Institut de Tecnologia de la Construcció
781.0003 A la Fundació Jaume Balmes de Vic
781.0004 A la Fundació Teatre Lliure
781.0005 A la Fundació Privada Antoni Tàpies
781.0006 A la Fundació Joan Miró
781.0007 A la Fundació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona
781.0008 A la Fundació del Gran Teatre del Liceu
781.0009 A la Fundació Privada Bioregió de Catalunya
781.0010 A la Fundació CIDOB
781.0011 A la Fundació Fòrum Ambiental
781.0012 A la Fundació Privada de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
782 A altres institucions sense fi de lucre
782.0001 A altres institucions sense fi de lucre
782.0002 A l'Institut d'Estudis Catalans
782.0003 A l'Associació Catalana de Municipis
782.0004 A la Federació Catalana de Municipis
782.0005 A l'Associació per a les Nacions Unides
782.0006 A Casals Catalans
782.0007 Al Consorci Patronat Monestir de Poblet
782.0008 A organitzacions de consumidors
782.0009 Al Consorci Institut Ramon Llull
782.0030 Aportacions per a inversions en medi natural per a monts conveniats (mitjançant Forestal Catalana SA)
785 A altres ens corporatius
785.0001 A altres ens corporatius
79 A L'EXTERIOR
790 A l'exterior
790.0001 A l'exterior
8 VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS
80 ADQUISICIÓ DE DEUTE EN EUROS
800 Adquisició de deute en euros
800.0001 Adquisició de deute en euros
81 ADQUISICIÓ DE DEUTE EN DIVISES
810 Adquisició de deute en divises
810.0001 Adquisició de deute en divises
82 CONCESSIÓ DE PRÉSTECS I BESTRETES AL SECTOR PÚBLIC
820 Préstecs i bestretes de qualsevol tipus de deute no documentada en títols valors
820.0001 Préstecs i bestretes de qualsevol tipus de deute no documentada en títols valors
83 CONCESSIÓ DE PRÉSTECS I BESTRETES FORA DEL SECTOR PÚBLIC
830 Concessió de préstecs i bestretes fora del sector públic
830.0001 Préstecs i bestretes concedits al personal
830.0002 Concessió de préstecs i bestretes fora del sector públic
830.0003 Fons de garantia per l'impagament de pensions alimentàries i compensatòries
84 CONSTITUCIÓ DE DIPÒSITS I FIANCES
840 Dipòsits constituïts
840.0001 Dipòsits constituïts
841 Fiances constituïdes
841.0001 Fiances constituïdes
85 ADQUISICIÓ DE PARTICIPACIONS EN SOCIETATS AMB CARÀCTER TEMPORAL
850 Adquisició de participacions en societats amb caràcter temporal
850.0001 Adquisició de participacions en societats amb caràcter temporal
87 APORTACIONS A COMPTE DE CAPITAL, FONS PATRIMONIAL I ASSIMILATS DEL SECTOR PÚBLIC
870 Aportacions al fons patrimonial d'entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat
870.0001 Aportacions al fons patrimonial d'entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat
870.0002 Aportacions al fons patrimonial de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
870.0003 Aportacions al fons patrimonial de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes
870.0004 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut Català del Crèdit Agrari
870.0005 Aportacions al fons patrimonial de l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural
17
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
870.0006 Dotació al fons de maniobra
871 Aportacions al fons patrimonial d'entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat
871.0001 Aportacions al fons patrimonial d'entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat
871.0002 Aportacions al fons patrimonial de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
871.0003 Aportacions al fons patrimonial del Centre d'Alt Rendiment Esportiu
871.0004 Aportacions al fons patrimonial de Ferrocarrils de la Generalitat
871.0005 Aportacions al fons patrimonial d'Infraestructures Ferroviàries de Catalunya
871.0006 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
871.0007 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut Català del Sòl
871.0008 Aportacions al fons patrimonial de Ports de la Generalitat
871.0009 Aportacions al fons patrimonial del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció
871.0010 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut Català de Finances
871.0011 Aportacions al fons patrimonial de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
871.0012 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut Català de les Indústries Culturals
871.0013 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
871.0014 Aportacions al fons patrimonial del Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial
871.0015 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut Català d'Energia
871.0016 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil
871.0017 Aportacions al fons patrimonial del Laboratori General d'Assaigs i Investigacions
871.0018 Aportacions al fons patrimonial de l'Agència Catalana de l'Aigua
871.0019 Aportacions al fons patrimonial de l'Agencia de Residus de Catalunya
871.0020 Aportacions al fons patrimonial d'Aigües Ter Llobregat
871.0021 Aportacions al fons patrimonial del Centre de la Propietat Forestal
871.0022 Aportacions al fons patrimonial del Servei Meteorològic de Catalunya
871.0023 Aportacions al fons patrimonial de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
871.0024 Aportacions al fons patrimonial de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
871.0025 Aportacions al fons patrimonial del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies Informació
871.0026 Aportacions al fons patrimonial de l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques
871.0027 Aportacions al fons patrimonial de Gestió de Serveis Sanitaris
871.0028 Aportacions al fons patrimonial de Gestió i Prestació de Serveis de Salut
871.0029 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut Català d'Oncologia
871.0030 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut d'Assistència Sanitària
871.0031 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut de Diagnòstic per la Imatge
871.0032 Aportacions al fons patrimonial del Parc Sanitari Pere Virgili
871.0033 Aportacions al fons patrimonial del Banc de Sang i Teixits
871.0034 Aportacions al fons patrimonial del l'Institut Geològic de Catalunya
871.0035 Aportacions al fons patrimonial del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
871.0036 Aportacions al fons patrimonial del Consell Català de la Producció Integrada
871.0037 Aportacions al fons patrimonial del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
871.0038 Aportacions al fons patrimonial de l'Agència Tributària de Catalunya
871.0039 Aportacions al fons patrimonial de l'Agència Catalana de la Joventut
871.0040 Aportacions al fons patrimonial de Memorial Democràtic
871.0041 Aportacions al fons patrimonial del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'urgència 112 Catalunya
871.0042 Aportacions al fons patrimonial de l'Institut Català Internacional per la Pau
871.0043 Aportacions al fons patrimonial del Consell Nacional de la Cultura i les Arts
872 Aportacions a compte de capital de societats mercantils de la Generalitat
872.0001 Aportacions a compte de capital de societats mercantils de la Generalitat
872.0002 Aportacions a compte de capital de Catalunya Ràdio SRG, SA
872.0003 Aportacions a compte de capital de CCRTV Interactiva, SA
872.0004 Aportacions a compte de capital de CCRTV Serveis Generals, SA
872.0005 Aportacions a compte de capital de Televisió de Catalunya, SA
872.0006 Aportacions a compte de capital de TVC Edicions i Publicacions, SA
872.0007 Aportacions a compte de capital de TVC Multimèdia, SL
872.0009 Aportacions a compte de capital d'Intracatalònia, SL
872.0010 Aportacions a compte de capital d'Activa Multimèdia Digital, SL
872.0011 Aportacions a compte de capital de l'Agència de Patrocini i Mecenatge, SA
872.0013 Aportacions a compte de capital de Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA
872.0014 Aportacions a compte de capital d'Equacat, SA
872.0015 Aportacions a compte de capital de Gestió d'Infraestructures, SAU
872.0016 Aportacions a compte de capital de Túnel del Cadí, SAC
872.0017 Aportacions a compte de capital de Túnels i Accessos de Barcelona, SA
872.0018 Aportacions a compte de capital de l'ICF Equipaments, SAU
18
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
872.0019 Aportacions a compte de capital de l'ICF Holding, SAU
872.0020 Aportacions a compte de capital del Teatre Nacional de Catalunya, SA
872.0021 Aportacions a compte de capital de l'Ens per al Cessament Agrari
872.0022 Aportacions a compte de capital de Promotora d'Exportacions Catalanes, SA
872.0023 Aportacions a compte de capital de Regs de Catalunya, SA
872.0024 Aportacions a compte de capital de Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA
872.0025 Aportacions a compte de capital d'Eficiència Energètica, SA
872.0026 Aportacions a compte de capital de l'Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA
872.0027 Aportacions a compte de capital de Sanejament Energia, SA
872.0028 Aportacions a compte de capital d'Administració, Promoció i Gestió, SA
872.0030 Aportacions a compte de capital de Forestal Catalana, SA
872.0032 Aportacions a compte de capital d'Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA
872.0033 Aportacions a compte de capital de Sistema d'Emergències Mèdiques, SA
872.0034 Aportacions a compte de capital d'UDIAT Centre Diagnòstic, SA
872.0035 Aportacions a compte de capital de Logaritme Serveis Logístics AIE
872.0036 Aportacions a compte de capital d'Aeroports públics de Catalunya, SLU
872.0037 Aportacions a compte de capital de Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA
873 Aportacions a compte de capital i assimilats de consorcis
873.0001 Aportacions a compte de capital i assimilats de consorcis
873.0002 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Circuit de Catalunya
873.0003 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità
873.0004 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Palau de la Música Catalana
873.0005 Aportacions a compte de capital i assimilats de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell
873.0006 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Sanitari de Terrassa
873.0007 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Sanitari de Barcelona
873.0008 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Hospitalari de Vic
873.0009 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Sanitari Integral
873.0010 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès
873.0011 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Sanitari de l'Anoia
873.0012 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Sanitari de Mollet del Vallès
873.0013 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Laboratori Intercomarcal de l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf
873.0014 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Sanitari del Maresme
873.0015 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya
873.0016 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Institut Europeu de la Mediterrània
873.0017 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya
873.0018 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci d'Educació de Barcelona
873.0019 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Turisme de Catalunya
873.0020 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Institut Català del Suro
873.0021 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
873.0022 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Institut de Geomàtica
873.0023 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Institut d'Estudis Territorials
873.0025 Aportacions a compte de capital i assimilats de l'Agència Catalana de Certificació
873.0026 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Internacional d'Investigació de Recursos Costaners
873.0027 Aportacions a compte de capital i assimilats del Patronat Catalunya-Món
873.0028 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Badalona Sud
873.0029 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Centre d'Estudis Demogràfics
873.0030 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci de l'Auditori i l'Orquestra
873.0031 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Centre de Supercomputació de Catalunya
873.0032 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Sant Gregori, de Girona
873.0033 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Teatre Fortuny de Reus
873.0034 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Patronat de la Vall de Núria
873.0035 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Biblioteques Universitàries de Catalunya
873.0036 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional
873.0037 Aportacions a compte de capital i assimilats de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva
873.0038 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya
873.0039 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya
873.0040 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat
873.0041 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci per a la Normalització Lingüística
873.0042 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Casa d'Àsia
873.0044 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Museu Nacional d'Art de Catalunya
873.0045 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Barri de la Mina
873.0046 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT
19
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
873.0047 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci de Serveis Socials de Barcelona
873.0048 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci de l'Observatori del Paisatge
873.0049 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci de Castelldefels Agents de Salut
873.0050 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample
873.0051 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar
873.0052 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Casa de les Llengües
873.0053 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya - ITCat
873.0054 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Port de Portbou
873.0055 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Port de Mataró
873.0057 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT)
873.0058 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona
873.0059 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona
873.0060 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida
873.0062 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs
873.0063 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Museu d'Art Contemporani de Barcelona
873.0064 Aportacions a compte de capital i assimilats de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
873.0065 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró
873.0067 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars
873.0068 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Centre de Recerca Matemàtica
873.0069 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Centre de Visió per Computador
873.0070 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer
873.0071 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
873.0072 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Institut de Física d'Altes Energies
873.0073 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica
873.0074 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci de l'Habitatge de Barcelona
873.0075 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
873.0076 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci del Montsec
873.0077 Aportacions a compte de capital i assimilats del Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus
874 Aportacions al fons fundacional
874.0001 Aportacions al fons fundacional
874.0002 Aportacions al fons fundacional de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya
874.0006 Aportacions al fons fundacional de la Fundació Centre de Recerca en Sanitat Animal
875 Aportacions a compte de capital i assimilats a altres ens públics
875.0001 Aportacions a compte de capital i assimilats a altres ens públics
876 Aportacions al fons patrimonial del Servei Català de la Salut
876.0001 Aportacions al fons patrimonial del Servei Català de la Salut
879 Aportacions extraordinàries per compensar pèrdues acumulades
879.0001 Aportacions extraordinàries per compensar pèrdues acumulades
88 ALTRES APORTACIONS PER COMPTE DE CAPITAL I ASSIMILATS
880 Altres aportacions per compte de capital i assimilats
880.0001 Altres aportacions per compte de capital i assimilats
880.0002 Aportacions per compte de capital a FIRA 2000 SA
880.0003 Aportacions per compte de capital al Consorci del Gran Teatre del Liceu
9 VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS
90 AMORTITZACIÓ DEUTE PÚBLIC EN EUROS
900 Cancel·lació de deute públic en euros
900.0001 Cancel·lació de deute públic en euros
91 AMORTITZACIÓ PRÉSTECS EN EUROS
910 Cancel·lació de préstecs en euros
910.0001 Cancel·lació de préstecs en euros d'ens del sector públic
910.0002 Cancel·lació de préstecs en euros d'ens de fora del sector públic
910.0003 Reemborsamnet de préstecs i bestretes atorgades per altres administraions
92 AMORTITZACIÓ DEUTE PÚBLIC EN DIVISES
920 Cancel·lació de deute públic en divises
920.0001 Cancel·lació de deute públic en divises
93 AMORTITZACIÓ PRÉSTECS EN DIVISES
930 Cancel·lació de préstecs en divises
930.0001 Cancel·lació de préstecs en divises
94 DEVOLUCIÓ DE FIANCES I DIPÒSITS
940 Devolució de fiances rebudes
940.0001 Devolució de fiances rebudes
941 Devoluciò de dipòsits rebuts
20
CAP. ART. CONC. APLIC. NOM
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Classificació econòmica genèrica de les despeses
Annex 4
941.0001 Devolució de dipòsits rebuts
95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS
950 Altres variacions de passius financers a llarg termini
950.0001 Altres variacions de passius financers a llarg termini
951 Altres variacions de passius financers a curt termini
951.0001 Altres variacions de passius financers a curt termini
-------------------------------------------------
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Annex 2
Classificació orgànica de les despeses1
Classificació de les entitats per agrupacions i subsectors d'adscripció :
ÒRGANS SUPERIORS I ALTRES
PA01 Parlament de Catalunya
PA02 Parlament. Síndic de Greuges
CC01 Consell Consultiu
SC01 Sindicatura de Comptes
CJ01 Comissió Jurídica Assessora
CA01 Consell de l'Audiovisual de Catalunya
CT01 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
PD01 Agència Catalana de Protecció de Dades
PR PRESIDÈNCIA
PR01 Gabinet i SG de la Presidència
PR02 Secretaria del Govern
PR03 Secretaria General Adjunta
6000 Patronat de la Muntanya de Montserrat x
6210 Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP)
8540 Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus x
8020 Centre de Documentació Política
VP VICEPRESIDÈNCIA
VP01 Gabinet i SG de la Vicepresidència
VP02 Secretaria d'Afers Exteriors
VP03 Secretaria General de l’Esport
VP04 Secretaria de Política Lingüística
6090 Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) x
6100 Consell Català de l'Esport x
6350 Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) x
6880 Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament x
6320 Agència de Patrocini i Mecenatge, SA
6920 Consorci del Circuit de Catalunya x
7090 Consorci Institut Europeu de la Mediterrània x
7230 Patronat Catalunya-Món x
7420 Consorci del Montsec x
7520 Consorci per a la Normalització Lingüística x
7890 Consorci Casa Àsia x
8030 Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT
8050 Consorci Casa de les Llengües
IT INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ
IT01 Gabinet i SG d'Interior, Relacions Institucionals i Participació
IT02 Direcció General del Joc i d’Espectacles
IT03 Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments
IT04 Direcció General de la Policia
IT05 Secretaria de Relacions Institucionals i Participació
IT06 Direcció General de Protecció Civil
6200 Servei Català de Trànsit x
6208 Institut de Seguretat Pública de Catalunya x
6230 Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA)
8060 Memorial Democràtic
8140 Institut Català Internacional per la Pau
EC ECONOMIA I FINANCES
EC01 Gabinet i SG d'Economia i Finances
EC02 Secretaria d'Economia
EC03 Secretaria de Política Financera, Competència i Consum
6040 Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) x
6170 Agència Catalana del Consum x
6203 Tribunal Català de Defensa de la Competència x
6207 Centre d'Estudis d'Opinió x
6220 Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA)
6330 Institut Català de Finances (ICF)
6500 Institut Català d’Energia (ICAEN) x
7910 Agència Tributària de Catalunya
6520 Eficiència Energètica, SA
6530 Sanejament Energia, SA x
6910 ICF Equipaments, SAU
7100 ICF Holding, SAU
8080 Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès
GO GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
GO01 Gabinet i SG de Governació i Administracions Públiques
GO02 Secretaria General de Funció Pública i Modernització de l'Administració
GO03 Direcció General d’Administració Local
GO04 Secretaria d'Acció Ciutadana
GO06 Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació
6030 Escola d’Administració Pública de Catalunya x
6290 Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació
7210 Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya x
8090 Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat
8100 Societat de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada
8110 Fundació Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Annex 2
Classificació orgànica de les despeses1
Classificació de les entitats per agrupacions i subsectors d'adscripció
SEC2
Subsectors
Agrup.
1
Codis
GC
(Servei)
CatSalut
ICS ICASS EAA EAC EDP SM Cons. Fund. Nom
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009
Annex 2
Classificació orgànica de les despeses1
Classificació de les entitats per agrupacions i subsectors d'adscripció
SEC2
Subsectors
Agrup.
PO POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES
PO01 Gabinet i SG de Política Territorial i Obres Públiques
PO02 Direcció General d’Urbanisme
PO03 Direcció General de Transport Terrestre
PO04 Direcció General de Ports, Aeroports i Costes
PO05 Direcció General de Carreteres
PO06 Direcció General d'Actuacions Estratègiques i Política de Sòl
PO08 Direcció General d’Arquitectura i Paisatge
6120 Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) x
6201 Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran x
6360 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
6710 Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
6720 Ports de la Generalitat
6740 Institut Català del Sòl (INCASOL)
6830 Infraestructures Ferroviàries de Catalunya x
7250 Institut Geològic de Catalunya
6380 Túnels i Accessos de Barcelona, SA (TABASA)
6390 Gestió d’Infraestructures, SAU (GISA) x
6400 Equacat, SA
6410 Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)
6420 Túnel del Cadí, SAC
7930 Aeroports públics de Catalunya, SLU
6930 Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità x
7180 Consorci Patronat de la Vall de Núria x
7720 Consorci Port de Mataró
7960 Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs
8120 Consorci Port de Portbou
8130 Consorci Institut de Geomàtica
8150 Consorci de l'Observatori del Paisatge x
8160 Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT)
8170 Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona
8180 Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona
8190 Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida
8550 Consorci Institut d'Estudis Territorials x
JU JUSTÍCIA
JU01 Gabinet i SG de Justícia
JU02 Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil
JU03 Direcció General de Recursos i Règim Penitenciari
JU04 Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil
JU05 Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia
JU06 Direcció General de Gestió d'Infraestructures
JU07 Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques
6150 Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada x
6460 Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)
EN EDUCACIÓ
EN01 Gabinet i SG d'Educació
EN03 Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu
EN04 Direcció General d'Atenció a la Comunitat Educativa
EN07 Secretaria de Polítiques Educatives
7870 Consorci d'Educació de Barcelona x
8220 Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya
8230 Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya
CU CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
CU02 Gabinet i SG de Cultura i Mitjans de Comunicació
CU09 Secretaria de Mitjans de Comunicació
CU10 Secretaria de Cultura
6050 Institució de les Lletres Catalanes x
6060 Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya x
6070 Museus d’Arqueologia x
6080 Biblioteca de Catalunya x
6240 Entitat Autònoma de Difusió Cultural x
6250 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) x
6760 Institut Català de les Indústries Culturals x
7970 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
6260 Televisió de Catalunya, SA (TVC) x
6270 Catalunya Ràdio SRG, SA x
6300 TVC Edicions i Publicac