Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer, recull el premi “Ales a la Cultura”
Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer, recull el *** Eva Llansana i Benaiges: El campanar “supramunicipal”de la Esglèsia de Argelaguer.-El 28 de Septembre de 2007, després del Ple a l´Ajuntament d´Argelaguer, és comunica en els veïns per part de ERC, envers la restauració del campanar de l´esglèsia de Santa Maria i Sant Damas I que “hi ha poca informació. Dicen (els de CiU) que és un fet supramunicipal i se`n renten una mica les mans. Sembla ser que és una “senzilla” millora respecte l´imatge del campanar”. El Mosen Marturi Pla té raó en l´escrit de l´Argelaga núm. 20 “Així ara no pasaré [el campanar] tan desapercebut” D´això no tinc cap dubte, desapercebut, desapercebut és imposible, la presència del campanar es converteix en un dels emblemes per sintatitzar Argelaguer. No hi ha el més mínim interés per embellir i conservar el poble. Tots plegats em recorden als grupets d´elitistes, esnobs i postmoderns de Barcelona, on tot allò que era d´antuví els feia perdre l´interés artístic-històric. Di correctament tonteríes és un dels fruits més acabats de les modernes ensenyanses -va per l´arquitecte Sr. Lluís Bayona de la Diputació de Girona-. L´alcalde, Sr. Josep Dorca, devant de el Sr. Bayona és troba en la situació que va explicar en Boileau Despréaux “El neci troba sempre un altre major per admirar”.El que estan fen amb aquest campanar és un absurd. Ciments i Emporlanamets Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer. 
premi “Ales a la Cultura”.-El president de la Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Daniel Mallarach, va recollir el guardó «Ales a la Cultura» que li lliurà l’alcalde d’Olot, Lluís Sacrest. Amb aquesta entrega s’ha volgut reconèixer la implicació del COAC a la vida cultural activa de la ciutat d’Olot més enllà del que són les seves línies de treball professionals des que es va inaugurar aquesta seu, l’any 1997. Des de la Delegació es programen exposicions (en una sala pròpia) i es col·labora reiteradament en la vida cultural de la ciutat. Cada any, per exemple, participen a la Mostra de Pessebres de la ciutat amb una proposta i aquest 2008 van formar part de les activitats del Festival Panorama.
No és cap “millora” les obres del campanar, en primer lloc, no són una “restauració”, és a dir, reparar, recuperar, recobrar o tornar a posar en el seu estat o estimació que abans tenia. Això que s´està fent és una “remodelació”, és a dir, reformar quelcom, modifican alguns dels seus elements, o variant la seva estructura. Qui és l´arquitecte que confon una restauració amb una remodelació?. Ens han dit que les pedres del campanar eren molt malmeses i no es podia fer altre cosa que “emporlanar”, perque sinó tot es venia avall. Però la majoria dels veïns sabem que això no és cert. Quina raó hi ha perquè el campanar d´Argelaguer adopti una estètica absolutamente diferent al resta dels campanars de la Garrotxa? Perquè en els nostre municipi totes les qüestions són sempre “supramunucupals”i no es poden debatre i solucionar des de l´Ajuntament? Si sempre tot és “supramunicipal” -carretera, depuradora, campanar, etc- de que serveix el nostre Ajuntament? Aquí a Argelaguer sempre toca la “xina”.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Bracons-MAT-TAV, per JORDI PUJOL CAMPISTOL. SANT FELIU DE PALLAROLS (GARROTXA)..
Visc a Sant Feliu de Pallerols, i per anar a dinar de tant en tant algun diumenge a casa dels pares, em cal recórrer prop de 90 quilòmetres a través de tres comarques: la Garrotxa, el Pla de l'Estany, i l'Alt Empordà. Especialment ara és quan aquest recorregut s'ha convertit en un exercici de resignació i contenció emocional. Em veig obligat a passar per les dues obres en realització més significatives dels darrers temps a la nostra terra: el túnel de Bracons i el TAV, i molt aviat, a pesar meu, s'hi afegirà la MAT, i llavors ja en seran tres. La tristesa que em provoca la contemplació de la devastació que comporta l'execució d'aquestes construccions és tant torbadora que quan arribo a casa dels pares poc em falta per posar-me a plorar. Jo entenc que des d'un despatx a Barcelona, que és on hom acostuma a planificar aquestes barbaritats, deu ser difícil apreciar damunt el mapa la complexitat de la trama sentimental que uneix les persones i la natura de la terra que els ha vist créixer, però els pregaria que s'hi esforcessin una mica més. Honorable Sr. conseller d'Obres Públiques, tant de bo que vostè mai no hagi de viure el drama que representa veure com una excavadora destrueix allò que més s'estima.
Bracons-MAT-TAV | 26-06-2008 - 05:17:41 GMT 1 #
Terra fèrtil, per NEUS MONLLOR. VIDRERES (SELVA):
La velocitat resulta que és la mare de la nostra societat actual i al seu costat, el benefici econòmic de la mà dels que més ràpid es mouen. Els temps moderns han portat a la industrialització de moltes de les nostres activitats vitals. Però els paradigmes canvien i ja no podem pensar amb els mateixos paràmetres que anys enrere. Som al mateix espai, però en un altre temps. Les propostes per mirar endavant inevitablement han d'agafar tonalitats diferents. Vidreres es troba ara en aquesta disbauxa de models, on el planejament antic i monoestratègic projecta deixar la plana agrícola del municipi sota les ombres de l'asfalt. El raonament rau en un benefici econòmic per a les arques municipals i per als seus habitants. Vinga va! Que els polígons industrials omplen les butxaques dels consistoris ja no és una panacea, forma part d'un paradigma que està canviant. Els nous aires ens parlen de valorar la productivitat de la terra fèrtil, de pensar des dels recursos propers i no des de les infraestructures pesades que desterren natura i aterren amb vestit aliè. No deixem que els discursos antics i conservadors llaurin la plana de Vidreres, hi ha prou raons per ser coherents.
Terra fèrtil | 26-06-2008 - 05:19:24 GMT 1 #
Especulació Immobiliaria. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) 320 treballadors reducció de la plantilla
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) està negociant una reducció de la plantilla que afectaria un 22% dels 320 treballadors que té en les divuit seus distribuïdes a Catalunya. La raó d'aquesta mesura radica en la caiguda en picat dels Drets d'Intervenció del Servei de Visats, Arquitectes Municipals. Els portaveus de la corporació van explicar que més de la meitat dels seus ingressos procedeixen de la concessió dels Ajuntaments d'aquests Visats per construir habitatges d'obra nova POUM, com el Polivalent d´Argelaguer, urbanizació Can Jan, Esglesia Emporlanada, Plaça de la Generalitat i Poligont Industrial Can Portella, etc. etc.. Per això, segons els portaveus de la corporació, ha calgut plantejar als treballadors una «adaptació» a les noves condicions. El COAC no va voler precisar quines seran les propostes de l'Empresa privada. El col·legi privat, però, va negar que ja s'hagi presentat un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per acomiadar empleats. Això sí, es va admetre que les negociacions entre l'Empresa COAC i els representants dels treballadors s'han iniciat i que encara estan «obertes».
No obstant això, segons fonts dels treballadors, l'empresa vol fer fora entre seixanta i setanta empleats per superar aquesta situació.
El Col·legi d\'Arquitectes de Catalunya (COAC) 320 treballadors reducció de la plantilla | 28-06-2008 - 06:35:56 GMT 1 #
COAC a Girona
El Col·legi Arquitectes de Girona va donar ahir un argument més als que parlen de paràlisi total al sector de la construcció. En el primer semestre de l'any el nombre de visats -anticipa els habitatges que s'han de construir els propers sis o nou mesos- ha caigut en picat: la baixada és del 72,9% en el conjunt de la demarcació, però arriba al 92,3% a la ciutat de Girona. Un dels casos més excepcionals és el de Salt, munipicipi en el que només s'ha visat un projecte entre gener i juny, quan acostumava a estar entre els 10 que més activitat registraven a tota la demarcació.
El cas de les comarques gironines, on s'han visat 2.052 projectes per 7.562 del primer semestre de l'any passat, no és excepcional. La caiguda és "homogènia" a totes les demarcacions catalanes i condueix a una situació de producció "semblant" a la de principis dels anys 90, va explicar el secretari del Col·legi d'Arquitectes, Frederic Cabré. La baixada és molt semblant a la del 93, amb la diferència que aleshores es venia de 16.000 habitatges projectats a tot Catalunya i ara es cau des dels 50.000.
Amb tot, Girona concentra un 14,3% dels habitatges projectats a tot Catalunya, quan només té el 9,8% de la població catalana. Això constata que l'habitatge de segona residència continua tenint un pes espefíc important.
Dels 2.052 habitatges projectats a tota la demarcació, 1.817 són d'obra nova, el que suposa un 88,5% del total d'habitatges projectats. L'obra nova ha patit una caiguda del 74,6% respecte el 2007.
En canvi, la reforma d'habitatges ha crescut respecte el total d'habitatges projectats. Si al 2007 suposava un 5,28% del total d'edificis visats ara ha crescut fins a l'11,45%.
No obstant això, aquesta tipologia d'habitatge també cau i si se'n van projectar 399 al primer semestre del 2007, ara només s'han visat 235 projectes. Els habitatges col·lectius cauen un 76,8%, l'adossat baixa un 58,9% respecte l'any passat i l'aïllat un 62,4%.
Per comarques, les que més han notat el descens d'habitatges projectats han estat el Gironès ? (-81%), el Baix Empordà (-75%), seguides de l'Alt Empordà (-74%), el Pla de l'Estany (-73%), el Ripollès (-65%), la Selva (-64%), la Garrotxa (-62%) i la que menys ha notat la caiguda ha estat la Cerdanya (-47%).
El 2009 es tocarà fons
El secretari del COAC a Girona, Frederic Cabré, va dir que el sector de la construcció està vivint "una forta frenada" però va augurar que la situació "tocarà fons" al 2009. Segons Cabré, Catalunya té alguns avantatges respecte la resta de l'Estat espanyol per superar la crisi.
Per una banda, va afirmar que les àrees residencials que posa en marxa la Generalitat suposaran un impuls per la construcció i, especialment, per l'obra pública ja que, com a mínim, la meitat dels pisos han de ser de protecció oficial. Així mateix, Cabré va indicar que la nova tipologia d'habitatge concertat (amb preus que seran un 35 per cent inferiors als de mercat) també ajudaran a impulsar les vendes.(Argelaguer Vall del Llierca)
Paràlisi total. Col·legi Arquitectes de Girona COAC | 03-07-2008 - 07:48:57 GMT 1 #
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC garrotxa Ripollès Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer ) planteja ara una reducció d'un 33% de la plantilla, 100 Trabajadores, de les quals una quarantena serien baixes voluntàries, 14 prejubilacions i la resta es preveu que sigui a través de no renovar una part dels contractes temporals que hi ha actualment al col·legi.
Arquitectes de Catalunya reducció plantilla 100 Trabajadores | 15-07-2008 - 06:18:54 GMT 1 #
Les normes seran temporals mentre el municipi no tingui el seu POUM redactat:
El director general d'Urbanisme, Pere Solà, es va reunir ahir al matí amb els alcaldes dels municipis de les comarques gironines que encara no tenen cap normativa urbanística aprovada –Rabós d'Empordà, Palau de Santa Eulàlia, Masarac, Sales de Llierca, Sant Martí Vell, Sant Andreu Salou, Sant Miquel de Campmajor i Susqueda–, o que només tenen una delimitació de sòl urbà –Riumors, Parlavà, Viladasens i Osor–. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ja havia anunciat mesures perquè tots els municipis catalans tinguessin un mínim planejament, i Solà va informar ahir que serà el mateix departament el que redactarà unes normes urbanístiques per a cada municipi, que distingiran el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, i es faran les pertinents reserves per a espais públics o equipaments. Segons Solà, es posarà especial èmfasi en la protecció del paisatge i les característiques de cada nucli. La intenció és tenir-ho enllestit el juliol de l'any que ve, i les normes seran temporals mentre el municipi no tingui el seu POUM redactat.
Les normes seran temporals mentre el municipi no tingui el seu POUM redactat | 24-07-2008 - 12:51:41 GMT 1 #
Presumpta corrupció URBANISME SOTA SOSPITA : Un litigi entre particulars per una herència ha derivat en una denúncia contra l'arquitecte municipal de Santa Coloma per presumpte tràfic d'influències i corrupció urbanística. Els demandants, l'empresa Mosaics Planas, asseguren que el funcionari va voler perjudicar-los i, alhora, beneficiar els familiars d'un soci seu autoritzant irregularment l'edificació en una finca
SANTA COLOMA DE FARNERS | DDG
Els representants legals de l'empresa de Santa Coloma de Farners Mosaics Planas consideren que l'arquitecte municipal, Francesc Cornellà i Oliu, va cometre un delicte de tràfic d'influències i un altre contra l'ordenació del territori en intercedir perquè a una societat canària, Prodevi Canarias SL, se li permetés urbanitzar i construir pisos en una finca que no complia tots els requisits legals. Amb aquesta operació, sosté la part demandant, Cornellà satisfeia "interessos inconfessats": beneficiava els sogres del seu soci en una promotora urbanística amb seu a Osca, Rafael Pascual Portet.
El jutjat d'Instrucció número 3 de Santa Coloma va admetre ahir a tràmit la denúncia, que també imputa el delicte de tràfic d'influències a Josep Ribas Carreras i Margarita Planas Garriga, els sogres de Pascual i titulars de la parcel·la venuda -il·legalment segons els demandants- a Prodevi Canarias SL. Els demandants argumenten que, "prevalent-se del seu càrrec, en connivència amb els altres denunciats i el seu àmbit familiar, directament i/o a través de societats mercantils familiars", Cornellà va propiciar "que s'hagin autoritzat actes administratius irregulars i/o il·legals per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners de caràcter urbanístic", que haurien perjudicat els interessos de Mosaics Planas.
L'octubre del 2004 Roser Planas va decidir recuperar una finca que li tocava per herència i que estava en mans de la seva germana i demandada, Margarita Planas. Diu la denúncia que davant del requeriment, el matrimoni denunciat, Ribas-Planas (clients a Palamós de l'arquitecte Cornellà) va protagonitzar "un seguit de maniobres" per evitar donar compliment a l'herència i que van acabar amb la venda de la finca "en precipitades circumstàncies" a Prodevi Canarias, que ha construït un bloc de 14 habitatges i 14 places d'aparcaments que encara no poden ser ocupats, ja que el carrer Bisbal no està degudament urbanitzat. Sempre segons els demandants, Francesc Cornellà hauria avalat l'operació de compravenda en qualitat d'arquitecte municipal. Un decret d'alcaldia de l'11 maig de 2006 atorgava la llicència d'obres a Prodevi. No obstant, el gener del 2008, una nova resolució signada per l'acalde, Antoni Solà (CiU), sobre el projecte objecte de litigi exposava que "les societats promotores de les obres (al carrer Bisbal) no tenen la disponibilitat dels terrenys i, per tant, no poden executar les obres d'urbanització". De manera que advertia a Prodevi que "l'Ajuntament no podrà concedir cap llicència de primera ocupació fins que no donin compliment a les seves obligacions (obertura del carrer Bisbal)" i l'avisava que la corporació iniciaria "l'execució subsidiària" de la urbanització del carrer "amb la imposició de les sancions que ?siguin procedents pels seus incompliments". El 7 de juliol de 2008, l'Ajuntament incoava l'expedient d'expropiació de "les finques necessàries" per urbanitzar el carrer Bisbal. A tot això, els demandants puntualitzen que la denúncia obre la porta a la implicació d'"altres responsables municipals en aquest assumpte".
Presumpta corrupció URBANISME SOTA SOSPITA | 18-11-2008 - 08:49:29 GMT 1 #
La crisis como excusa para más dosis de cemento
Pablo Elorduy
Las infraestructuras se han planteado como una salida para la crisis; sin embargo ecologistas y sindicalistas coinciden en que son más un problema que una solución.
“Euforia entre las grandes constructoras tras el acuerdo entre Blanco y Aguirre”, así titulaba un diario digital su crónica sobre la reunión en que el Ministro de Fomento y la presidenta de la Comunidad de Madrid acordaron la reactivación del cierre de la M-50 y de la construcción del aeropuerto de El Álamo. Días después, José Blanco se veía en la obligación de negar que fuera “un rey mago”, si bien no quiso ocultar el orgullo de saber que, a su juicio, el que dirige “es un auténtico ministerio de Estado porque es a través de las infraestructuras como se constituye la verdadera vertebración de España”.
En los últimos días se ha abierto un debate más o menos público sobre la necesidad de cambiar el modelo productivo. Las conclusiones del informe Auken, aprobado por el Parlamento europeo, cuestionan el urbanismo disperso, íntimamente ligado a la construcción de infraestructuras ferroviarias y, sobre todo, de autovías y autopistas. David Taguas, quien fuera director de la Oficina Económica del presidente del Gobierno, actual presidente de la patronal de las constructoras, Seopan, reclamó recientemente un incremento de 11.000 millones para estas dotaciones “¿Qué es eso de cambiar el modelo”, planteó Taguas. “¿Es que los españoles no quieren una vivienda, incluso en la playa, y contar con AVE y carreteras?”.
Público y desmantelado
La conexión del Ministerio de Fomento con los grupos constructores y de gestión de servicios relacionados con las infraestructuras ha sido habitual en los últimos años. El ex ministro de Obras Públicas, Javier Sáenz de Cosculluela, se ha pasado a la empresa privada y hoy preside la Asociación Nacional de Empresas Constructoras de Obra Pública.
José Luis Cachafeiro Vila, nuevo secretario general de Transportes, aparece en el Registro Mercantil como consejero de Soluciones Logísticas Integrales S.A. (SLISA), empresa participada en un 57,61% por el Grupo Suardíaz y en más de un 40% por Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif), la empresa estatal creada para la gestión de esta clase de servicios después de la Ley 39/2003 del sector ferroviario, que partió la vieja Renfe en dos empresas, la propia Adif y Renfe Operadora. Como ha explicado a DIAGONAL Enrique Villaseñor, de CGT, Adif ha externalizado servicios a otras empresas como SLISA. Algo que ha repercutido en las condiciones salariales, sociales, formativas y de seguridad de los operarios: “En Tarragona Puerto, por ejemplo, las brigadas encargadas de realizar las maniobras estaban compuestas por una persona que conducía la máquina y dos agentes a pie. Ahora sólo hay un conductor y una persona abajo, con lo cual el riesgo es mayor”.
El empleo generado por el ferrocarril, tanto en las estaciones terminales como en la explotación de la red ha empeorado notablemente. Al menos eso es lo que considera Juan Ramón Ferrandis, coordinador de CGT en Renfe Operadora de Catalunya que, en declaraciones a este periódico, estima que el personal de contratas y subcontratas casi cuadriplica el personal de Adif y Renfe Operadora. Asimismo, indica Ferrandis, incluso con la externalización, en ambas empresas se están haciendo 2.600.000 horas extraordinarias anuales, “que traducidas en empleo serían 1.500 puestos”. El resultado es que hace 15 años Renfe tenía casi 100.000 trabajadores en plantilla y hoy en día, tras los recientes Expedientes de Regulación de Empleo, la suma de las plantillas de las dos gajos de la matriz no llega a 28.500 puestos.
Entonces, ¿qué empleo genera el ferrocarril? ¿Cómo se convierte a Fomento en un “ministerio de Estado”? La respuesta, con matices, está en las líneas de Alta Velocidad. “Las obras del AVE mueven gran cantidad de contratas y subcontratas, pero claro, cuando se terminan no hay trabajo”, dice Villaseñor. Por su parte, Ferrandis recuerda que la experiencia de su sindicato es que el empleo en la línea Madrid-Barcelona estuvo caracterizado por la explotación: “El personal completaba jornadas maratonianas de 16 horas, doblaba turnos, vivían hacinados en pisos de los pueblos de alrededor, las condiciones de seguridad eran precarias: de hecho se calcula que hubo 70 accidentes mortales en esa línea”.
Aparte del gasto ecológico de este modelo, Paco Segura, de Ecologistas en Acción, subraya que la experiencia en esa línea ha sido muy negativa porque “se ha dado la concesión a distintas empresas sin que estuviesen claros los criterios. Sólo hay que recordar los problemas con los hundimientos, la mala cimentación, túneles que prácticamente hubo que rehacer... Además de que la obra sea cuestionable sale más cara por la mala gestión”.
Un mar de cemento
Las presiones de Seopan y de otros agentes sociales para que se invierta en esta clase de equipamientos como forma de solventar la situación económica aún no han conseguido que se incremente el presupuesto del Plan Estratégico de Infraestructuras de Transportes. Como explica Paco Segura, a pesar del revuelo generado por la reunión de Blanco y Aguirre, de momento la suma no ha aumentado. “Simplemente se les ha dado más altavoz para que parezca que se está haciendo algo, pero en realidad la política es de continuidad, algo nefasto porque la política era pésima”. De hecho, el aumento que pide Taguas, que supone casi un punto porcentual del Producto Interior Bruto, se sumaría a los más de 19.000 millones de euros presupuestados para 2009 (un incremento del 7,5% con respecto a 2008).
Eso sin contar las iniciativas de las comunidades autónomas, entre las que cunde el mismo entusiasmo por las autovías: Andalucía proyecta la construcción de 1.600 kilómetros; Catalunya, de otros 1.500, etc. El resultado es que de esos 19.000 millones más de la mitad se destinará a autovías y líneas de Alta Velocidad ferroviaria, pese a que, como recuerda Segura, en 2010 el Estado español será el país del mundo con más kilómetros de trenes de alta velocidad y ya es el país europeo con más kilómetros de autovía.
En cuanto al transporte, desde Ecologistas en Acción señalan que el 97% de las inversiones ferroviarias se destinen a las líneas de Alta Velocidad cuando el 95% de las personas que utilizan el ferrocarril viaja en trenes de Cercanías. También que se construyan autovías como la que une Cuenca y Teruel, una carretera por la que no pasan más de 5.000 vehículos al día. “Los manuales de ingeniería dicen que es razonable desdoblar una vía cuando pasan por ella más de 15.000 vehículos por día”, expone Paco Segura. “Bueno, pues aquí se están desdoblando carreteras que no llegan a los 3.000, es decir, cinco veces por debajo de lo que es necesario”, dice.
Contra los elevados costes de oportunidad, el empleo precario y el daño ecológico y sobre el territorio que generan, la mayor ventaja de las macroinfraestructuras parece ser la de llenar de entusiasmo a las grandes constructoras.
Artículos relacionados:
Más ladrillos para resolver la crisis del ladrillo
Inyecciones económicas para salvar el ladrillo
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona Eleccions Europees
La crisis como excusa para más dosis de cemento | 18-05-2009 - 07:43:30 GMT 1 #