El problema del Ter no se soluciona així, Sr. Montilla
Pel seu interès, reproduïm el testimoni de Josep Blay, un dels pagesos que van assistir a la visita del president de la Generalitat, José Montilla, a Torroella de Montgrí, el passat 23 de maig. El problema del Ter no se soluciona així, Sr. Montilla.-Va ser el divendres 23 de maig de 2008, una de les poques vegades de la meva vida que vaig assistir a una manifestació (si és que manifestació se'n pot dir). Vaig anar a la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí a rebre a l'honorable president senyor Montilla en suport als regants del Ter, del que de ben segur n'esperaven un gest d'ànims, de suport i d'esperança, pot ser tan simple com dir: "concretarem l'aigua amb les comunitats de regants" o comunicar "una esperança meteorològica de pluja". Per necessitats i costum els pagesos són pacífics i conformistes.
Quina va ser la meva decepció en arribar a la plaça i veure uns quants pagesos, pocs de joves, molts de jubilats, no crec que en total superessin el centenar, i un important nombre de Mossos d'Esquadra, molts d'ells armats fins a les dents (no sé quants, no els vaig comptar), ni que anessin a la guerra d'Iraq, davant de l'ajuntament, barrant l'entrada a fi de protegir el seu "senyor".
Vull aprofitar per aclarir a alguns mitjans de comunicació, que he llegit els darrers dies, que no és que fes falta la intervenció dels antiavalots, sinó que van actuar primer ells que els manifestants, al rebotir-los una pancarta a la cara. La seva sola presència i manifestació de prepotència provocava ira.
Ni una paraula de suport es va sentir de la boca del President envers els assistents. Va sortir de l'ajuntament qual senyor feudal protegit per la seva soldadesca armada i cavallers, porres a les mans i pistoles a les fundes. No és així, senyor Montilla, no és així. Aquests pocs pagesos que en representen a molts més, que es queden a casa, uns esperant que plogui, altres que ja els solucionaran el problema (per sobre de tot són pacífics) esperen i volen respostes, senyor Montilla.
No es així, senyor Montilla, no s'ha de tractar a cops de porres a qui només va amb xiulets i pancartes i amb un desig de suport. Semblava que les confraries de Barcelona havien sortit a cridar el "via fora": trepitgem aquests pagesos, per ells ni aigua, la necessita Barcelona! (situació del segle XIV que tan bé descriu Ildefonso Falcones al seu llibre La catedral del Mar, fent referència a la circulació d'animals a fi que arribin vius a la ciutat comtal). L'Edat Mitjana ja s'ha acabat, els pagesos no són els seus vassalls, sinó ciutadans amb drets a manifestar-se com els de la capital. I més greu encara, aquest exèrcit de Mossos donant les ordres i manifestant el menyspreu cap el nostre poble ho feia amb "la Lengua del Imperio". O potser s'està preparant un nou 1714?
Vull repetir i insistir als mitjans de comunicació, no foren els pagesos qui varen provocar els aldarulls, foren els antiavalots qui incitaren, no es llençaren cadires, es llençà una cadira, no es llençaren tomates, es llençà una tomata, si us plau, sigueu més fidels amb la realitat, o acabarem sense poder-vos creure ni a vosaltres ni als polítics. I més encara, no crec que hi hagués Mossos d'Esquadra ferits, jo era allà, no vaig veure que ningú els toqués, a excepció de la senyora que estirava la camisa del que estava apallissant el seu fill.
No és així, senyor Montilla, no és així! Girona també té turisme, o hauran d'arribar també vaixells d'aigua a Palamós i l'Estartit? No sé si ho sap, però la manca d'aigua del Ter també afectarà el turisme de la Costa Brava, a on per cert, hi vénen els ciutadans de Barcelona els mesos de juliol i agost.
No és així, senyor Montilla, no és així. Vostè no és el comte de Barcelona que es passeja amb la seva fredor, com qui ve a cobrar els delmes, envoltat del seu seguici. Vostè va ser elegit pel poble i al poble es deu, però ... potser serà veritat ..., el seu poble no és aquest, per què defensar-lo i ajudar-lo, si Catalunya és sols l'àrea metropolitana. Quina fotografia més real va fer el passat dijous de vostè el Polònia: És el rei del desànim. Almenys vist des de fora.
No és això, senyor Montilla, no és això, la falta de previsió de la manca d'aigua, és una més de les "cagades" del seu Govern, no culpin d'això els anteriors, seran culpables d'altres coses, no menys importants, però la manca de 800 mm de pluja a les capçaleres ha sigut durant el seu mandat, igual com el cas Prestige va ser durant el govern del PP a Galícia. Ni la fuita del vaixell ni la manca de pluges ha estat voluntari, però un govern ha de preveure riscos i solucions i d'això senyor Montilla han demostrat clarament que no en saben.
No és així, senyor Montilla, no és així, per llei, avui, està prohibit picar els infants, però pel que vaig veure ahir no està prohibit donar cops de porra a la pagesia. És clar, no deuen ser persones. Doncs per donar-hi un toc més de cinisme, al Telenotícies de la mateixa nit del dia 23 el senyor Tomàs Molina va presentar la fotografia d'un dels pocs éssers satisfets per la pluja d'aquest dia: Un gripau. A qui es referia?
No és així, senyor Montilla, no és així, Catalunya és més gran que Barcelona, encara que hi hagi menys gent. De fer el que va anar a fer a l'Enplater, jo també en sé, d'anar al museu jo també en sé i, per descomptat, d'anar a menjar gambes a Palamós, encara més, en sé. Però la seva feina, senyor Montilla, és també demostrar que contribueix a solucionar els problemes del país, que per això tanta gent l'ha votat.
Un president del nostre país no pot ser això, senyor Montilla, un president de Catalunya no pot ser això. Ho sento!, pel que vaig veure ahir, vostè no n'és digne. Vaig sentir vergonya del meu país i dels meus governants.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Aigua bruta
Llegeixo amb estupefacció un article en aquest diari del 6-6 (Comarques, pàg. 23) on el que escriu defensa un hipotètic transvasament d´aigua del riu Roine per via de canonades marítimes fins a casa nostre. Per justificar que deixem que ens portin aigua contaminada amb metalls pesants addueix que els defensors del projecte diuen que tots els rius espanyols en porten.
Només des de la ignorància més absoluta o des de la mala fe es pot fer una afirmació semblant. Quan es diu que tots els rius porten materials pesants vol dir que el Ter també. Algú em pot explicar com un riu que neix a les pistes de Vallter, té un recorregut curt fins a Sau, i passa per poques poblacions i menys fàbriques ni indústria química ni cap central nuclear pot estar contaminat de metalls pesants.
Aquesta aigua que ara arriba a Girona i Barcelona està molt neta si la comparem amb d´altres que provenen de rius més llargs i més contaminats per la indústria, i nuclears, i deixaria d´estar-ho el dia que li posséssim aigua del Roine, amb el resultat de no fer-la apta per a res. Avui en dia no tinc notícia que existeixi cap depuradora capaç de filtrar el sresidus resultants de refrigerar una central nuclear; algú em dirà que no estan catalogats com a perillosos segons tal i qual norma, cosa que no vol dir en absolut que no ho siguin, de perillosos, i no ens els hem de menjar si ens ho podem estalviar.
Sembla que hi ha un sector que quan s´ensuma una possible arribada de fons de la comunitat per no importa què, s´esvera i perd els papers, i serien capaços d´enverinar-nos a tots mentre poguessin sucar d´algun pressupost.
Que jo sàpiga ningú ha preguntat a Llançà si volen que hi muntin un llac artificial, i una depuradora, ni tampoc què en farien de les tones de llots contaminats, i contaminants que a la llarga sortirien de tot aquest desori. Sort que sembla que el govern aposta per les dessalinitzadores per solucionar el nostre problema de l´aigua i desestima altres aventures, i espero que continuï així pel bé de tots.
-Josep Serrano i Devant. Cassà de la Selva.
Aigua bruta | 10-06-2008 - 07:42:01 GMT 1 #
Sequera: subvenció de la Generalitat de 820.500 € per a la piscina
Segons va explicar el regidor d'Obra Pública, Ivan Tibau, la subvenció es durà a terme mitjançant la formalització d'un préstec a l'Institut Català de Finances. Aquest préstec, que puja fins a prop d'1.139.000 euros, el pagarà el govern català mitjançat el Consell Català de l'Esport. D'aquesta manera, l'Ajuntament podrà disposar de la subvenció de 820.500 euros per a la piscina.
El projecte de la piscina coberta ha estat llargament reivindicat de fa temps per la societat lloretenca, i el govern té intenció de tenir llest ja el plec de condicions del concurs aquest estiu, tot i que no és fàcil elaborar-lo, per així poder començar a construir la infraestructura abans de final d'any.
Es calcula que la piscina pot costar fins a uns 16 milions d'euros, i l'Ajuntament estudiarà si la construiran juntament amb el pàrquing de la nova zona esportiva. Si fos així, el pressupost s'elevaria fins a 25 milions d'euros.
L'acceptació de la subvenció de la Generalitat es va fer per unanimitat, i els grups de l'oposició van expressar el seu desig que després de tants anys Lloret pugui disposar aviat de la tan esperada piscina.
Sequera: subvenció de la Generalitat de 820.500 € per a la piscina | 10-06-2008 - 08:24:59 GMT 1 #
Aigua per al riu Ter, per JORDI NAVARRO. GIRONA..
Aquests darrers dies han succeït una sèrie d'esdeveniments que evidencien el malestar que hi ha a les comarques gironines amb l'actual estat de precarietat del riu Ter. La manca de cabal i l'empobriment de les condicions ecològiques dels seus hàbitats posen de manifest que la situació és greu i això s'està traduint en una creixent crispació social i conscienciació ambiental. La situació que viu el Ter és injusta i cal posar-hi remei abans no sigui massa tard. El transvasament silenciós que pateix el Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona des de fa dècades és una sagnia que poc eixuga el riu i empobreix els territoris de la seva conca.
Tanmateix crec que és un error gravíssim caure en el parany de la confrontació territorial. Per això no puc compartir les solucions aportades per alguns dels integrants de la Plataforma pel Ter, creada fa poc. S'està insistint massa en el transvasament de l'Ebre com a solució, sense tenir en compte els greuges històrics que han patit les Terres de l'Ebre i els inconvenients ecològics de la interconnexió de conques, no podem arreglar una cosa per espatllar-ne una altra.
En aquest sentit no em refio gaire de la recent i sobtada sensibilitat ecològica dels representants de la patronal, que de cop i volta s'han manifestat a favor del retorn del cabal al Ter. Precisament és l'empresariat radical i irreflexiu el que ha impulsat un model econòmic agressiu i poc respectuós amb el territori. La salut del Ter i dels ecosistemes és una prioritat ciutadana i cal rectificar i revisar l'actual model de desenvolupament abans no sigui massa tard.
Aigua per al riu Ter | 24-06-2008 - 10:45:26 GMT 1 #