Olot, ciutat fantasma
Ja fa temps que es parla de crisi immobiliària i, si ens hi fixem, en aquests enormes blocs ara no s'hi veuen gaire persones treballant, quan no fa massa temps les brigades de treballadors eren molt més nombroses, per no parlar de l'augment de balcons adornats amb cartells de "Es ven". Està clar, el ritme de la construcció ha baixat perquè els pisos no es venen. En canvi, fa quatre dies, treballaven a contra rellotge i venien els pisos com si fossin xurros. Ja es veía que la situació era del tot insostenible i, d'una manera o altra, havia d'acabar petant, i ho ha fet. Per sort per a la majoria de nosaltres, i per desgracia per a alguns pocs constructors enriquits de manera exagerada en un temps rècord, els preus dels habitatges comencen a baixar. Ara la gent ja no compra pisos perquè els bancs ja no fan hipoteques amb tanta facilitat, perquè s'han trobat amb molta gent que acaba per no poder pagar preus desorbitats amb sous miserables, com és lògic. Però jo em pregunto, qué passarà amb els centenars de pisos nous, per estrenar i acabats de fer, desocupats i que no troben. propietaria? Al carrer Pou del Glaç, per exemple, ja es comença a parlar d'una ciutat fantasma... I no m'estranya perqué de tots els pisos que s'hi han fet, quants n'hi ha d'ocupats? M'atreviria a dir que no arriba al 20%. A més, cal tenir present que per fer aquests pisos s'han gastat recursos, materials, mà d'obra, diners i temps, i de què ha servit tot aixó? Com s'aprofitarà la feina feta i els recursos, en aquest cas, malgastats? I encara fa pocs dies vaig llegir en un diari comarcal que l'Ajuntament d'Olot (Garrotxa) urbanitzarà 8.000 m2 de sòl a la zona de Sant Cristòfol, amb mes de 70 habitatges. I qui els ocuparà? Per què no aprofitem el que ja tenim enlloc de continuar construint? És cert que la població olotina a crescut força en els últims anys però tots sabem quins son els motius d'aquest creixement i quin ès el poder adquisitiu de la població nouvinguda (la que a fet augmentar el nombre d'habitants de la ciutat). Alguns sí que tenen diners per comprarse pisos nous, però malauradament la majoria d'ells viu en les zones mes degradades de la ciutat precisament perquè és on l'habitatge (evidentment de segona, tercera o quarta mà per no dir més) és més barat. Crec que enlloc de continuar aixecant pisos s'hauria de buscar una alternativa a tots els que ja estan fets, i buits, perqué, si no, passejar.se per Olot serà com passejar.se, exactament, per una ciutat fantasma.(Argelaguer) 
Marta Figueras, Llicenciada en Comunicació Audiovisual: Olot, ciutat fantasma.-Fent un volt per qualsevol barri d'Olot t'adones que el paisatge urbà de casa nostra ha canviat molt en els últims anys. I no parlo de dècades, sinó d'un període de temps molt més curt. En els últims cinc anys, per posar un número, han crescut blocs de pisos a tort i a dret i a tot arreu, ben igual que els bolets durant la tardor, quan plou! I no blocs petits, de quatre habitatges, no. Blocs enormes, de més de tres pisos d'alçada, amb vés a saber quantes escales i quantes portes.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Grupassa - Olot, per Neus Subirà i Josep Morer: Som una parella jove que ha comprat un pis a l'agéncia Grupassa, d'Olot, amb la il.lusió i el compromís que implica hipotecar-se durant trenta anys i començar una nova vida a un lloc nou.
Volem denunciar el cas viscut aquests dies durant la compra del pis i la falta de professionalitat amb la qual ha actuat el responsable de l'agéncia. El dia 22 de febrer firmàvem l'escriptura davant el notari; feia més d'un mes que ens ho havien comunicat. Davant aquest fet, vàrem organitzar i preparar-ho tot per començar el trasllat al més aviat possible.
El dia de la firma ens assabentem a la notaria i per boca de l'expropietari que l'entrega de claus no es faria efectiva fins al 10 de març de 2008. Lògicament vàrem quedar molt sorpresos i sense saber que fer; com que no estem acostumats a aquests trámits (no et compres cada dia un pis) es van aprofitar de la nostra inexperiéncia i bona fe i várem firmar sense pensar en les conseqüéncies.
Ja prou difícil que és comprar un pis avui en día i hipotecar-se per vida com perqué gent que s'anomenen professionals t'enganyin conscientment i prenguin una decisió pel seu compte, que no els pertoca, trepitjant els drets del comprador.
Aquesta mala gestió feta pel responsable de I'agéncia ens ha portat més despeses de les que teníem previstes. com pagar l'hipoteca sense tenir claus i retardar les reformes.
El més greu és que en reclamar a l'agéncia els nostres drets, no només no es van disculpar, sino que a més el responsable va tenir el cinisme de dir-nos que les claus no se solen entregar el dia de la firma i negar tots els nostres drets, no reconeixent en cap moment que no se'ns va avisar de tal fet, quan ells feia més duna setmana que eren sabedors de la petició de l'expropietari.
Quins drets tenim les persones indefenses i de bona fe davant les injustícies de les grans immobiliáries i el seu personal, que són capaQos d'enganyar als compradors conscientment per fer més diners? On queda l'ética i la professionalitat?
Creiem que un bon professional reconeix els seus errors i aixó el fa digne, peró fins en aixó els responsables ens han enganyat exculpant-se constantment sense arguments válids; sabent nosaltres, des del primer moment, que ells havien donat l'ordre que no ens avisessin.
Hi ha dret que treballi gent d'aquesta «mena» de cara al públic?
Quin paper juga Grupassa en tot aixó, que s'omplen la boca amb anuncis com a immobiliária de gran prestigi i davant els probiemes no donen la cara? Per últim i abans de fer aquesta denúncia várem escriure una carta a Grupassa, d'Olot, per poder rebre una explicació coherent i arribar a un acord. A hores d'ara encara esperem una resposta. ja que el responsable de l'agéncia no s'ha dignat a donar la cara i quan hem anat personalment a reclamar una resposta ens ha tractat de forma intolerable, no volent rebre'ns en privat i reafirmant les seves mentides injustificables.
Es impossible que a un professional, com aquest senyor argumenta ser, li passi per alt aquest fet, ja que per donar resposta a una part (venedor) s'ha de consultar abans a l'altre (comprador) i mai prendre una decisió que no li pertoca per compte propi.
Esperem que la nostra experiencia serveixi perqué no caigui més gent en aquestes trampes amorals que avui día es practiquen constantment sense denunciar.(Garrotxa)
Grupassa - Olot | 08-06-2008 - 18:53:07 GMT 1 #
El Ter és mort, per PERE CANADELL. SALT (GIRONÈS)..
El Ter és mort, de Susqueda fins al mar. Per veure-ho no cal ser biòleg ni tècnic en cap ciència, només cal acostar-se al seu voral a l'altura del Pla del Socs de Salt (Gironès).Tot i les pluges, l'aigua baixa empobrida i verda, quan des de petit, i això farà aviat 60 anys, sempre l'havia vist tèrbola i marronosa.
El Ter és mort, prou de bajanades, dels telenotícies que només parlen de Barcelona, dels personatges amb corbata que corren amunt i avall dels diaris que només parlen dels pobres regants de Tarragona.
El Ter és mort, però no sento per enlloc els nostres diputats, els nostres senadors, els nostres polítics. deuen la vida i els vot al nostre estimat riu i no el defensen ni el respecten.
El Ter és mort i durant 40 anys els vampirs li han pres la sang, davant la indiferència general, fins al punt de deixarlo com un reguerot; fins al punt que a Barcelona només el veuen com un dipòsit.
El dia 14 a Girona a les 18 h se'n farà l'enterrament, i per tant caldria anar-hi vestits de negre i amb un clavell blanc per demostrar a tot Catalunya i als espanyols que volem un riu de vida i d'esperança per als nostres fills i els fills dels nostres fills. També demano als diaris, i més potser a El Punt, del qual sóc subscriptor, que tractin el Ter amb l'estima que es mereix, i que potenciïn totes les iniciatives que es facin en la seva defensa.
També us demano a tots els del voral del Ter de Susqueda per avall que vingueu el dia 14 a Girona, amb la família, els amics, els veïns, tots junts per demostrar que el poble gironí no es rendeix.
El Ter és mort i us ho diu un ciutadà emprenyat.
El Ter és mort | 09-06-2008 - 07:30:34 GMT 1 #
Montilla en pren nota: L' alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, va aprofitar divendres la visita del president de la Generalitat, José Montilla, per reclamar l'ajuda de l'administració davant d'una situació que va qualificar d'«emergència». Pineda es referia a l'alt percentatge d'immigració que té la ciutat –de prop del 40%– i a les dificultats de convivència que això provoca. El discurs de Pineda no és gaire diferent del que feia el seu antecessor, Jaume Torramadé, de CiU, en el sentit de reclamar ajuda externa. Montilla no va pronunciar-se amb detall sobre el tema però va assegurar que en prenia nota i que el govern català està en condicions de col·laborar. La situació de Salt és realment preocupant i, a banda de grans projectes, que hi són, finalment la solució requereix sobretot una cosa: més recursos. L'alt percentatge d'immigrats crea una situació de risc que cal combatre amb convicció i recursos. I a Salt no els haurien d'estalviar.
Montilla en pren nota | 10-06-2008 - 08:10:48 GMT 1 #
Fuita de gas:
Una fuita de gas a les 16 hores 40 minuts de la tarda va provocar que la Policia Local, aconsellada pels bombers, efectués el desallotjament preventiu d'una dotzena de veïns de la cruïlla dels carrers Sant Rafel i dels Dolors. Segons fonts de la Policia Municipal, el desallotjament va ser més un protocol aconsellat pels procediment, que no pas per un autèntic perill. En tot cas els veïns van romandre una estona al carrer fins que van poder tornar als locals o als habitatges.
La fuita es va produir en un solar a l'aire lliure, on una empresa de construcció fa els treballs de preparació per la construcció d'un immoble. La causa de va ser perquè els treballs per fer una fosa van reventar un tub de gas natural de 6 centimetres de diametre. Des de l'obra d'immediat van avisar la Policia Municipal i els bombers. Segons fons de la Companyia de Gas Natural, el gas no és tòxic i quan surt a l'exterior, en ser més lleuger que l'aire s'eleva. En tot cas els bombers com a mesura preventiva van tancar la guia i van fer una pinça. Un cop van haver eliminat la sortida de gas, els bombers van avisar els tècnics del Gas Natural, els quals van fer la reparació.
Segons ha informat el Gavinet de Premsa del Gas Natural, a pesar de l'espectularitat del dispositiu i de la fuita, el subministre de gas natural no va faltar en cap moment, ni en cap indret de la ciutat. La cruïlla entre els carrers Dolors i Sant Esteve és un dels punts més centrics d'Olot i per tant un dels més transitats. En aquest sentit, ahir a la tarda a més de reunir un gran trànsit de vianants, s'hi van aplegar 5 dotacions de bombers d'Olot, 1 de Tordera i 3 d'Amer. A més de vàries patrulles mòbils de la Policia Municipal i dues ambulàncies. A les 18 hores 31 minuts, després d' haver efectuat mesures de prevenció amb mànegues per si quedaven punts amb gas, els bombers van donar per acabada la feina i els veïns van poder tornar a casa.
Només en el cas que en el precís moment que el gas s'elevava i en la circumstància que a l'indret hi hagués hagut una flama, el gas s'hagués encés en forma d'una gran flama que també s'hauria elevat. El gas natural només representa perill en cas d'acumular-se a les teulades, o en llocs tancats. D'aquí que els bomers ahir procedessin a eliminar qualsevol possible presència de gas en racons de manera preventiva. En tot cas, segons fonts de la Policia Muncipal, sempre que es detecta una fuita de gas es procedeix a tancar la zona afectada i a desallotjar els veïns. A l'entrada del carrer de Sant Rafel també hi van posar una valla per almenys tallar el trànsit rodat ja que és una zona, on a estones es permet la circulació
Fuita de gas | 11-06-2008 - 06:33:11 GMT 1 #
No volem que ens canviïn la metgessa, per MARTA JUÁREZ. OLOT (GARROTXA)..
Estic molt indignada (jo i molta altra gent) perquè ens volen canviar la metgessa de capçalera, la Dra. Maria Pastoret, que visita al CAP Garrotxa. Sembla que a ningú li importa que faci molts anys que tenim aquesta metgessa, que, als que malauradament l'hem hagut de visitar sovint, ens conegui pel nom, sàpiga els nostres punts dèbils, les nostres malalties i tot el que hem hagut de passar. Em sembla una falta de respecte molt gran vers tots i cada un dels seus pacients el fet que no se'ns tingui en compte a l'hora de prendre una decisió tan important, amb unes conseqüències que ens afecten tan directament. Un canvi de metge no hauria de ser una cosa tan banal. Afecta moltíssima gent, gent que hauria de poder dir si vol aquest canvi. Sé que, tot i que ella té les oposicions aprovades, en el moment de triar plaça no va poder escollir Olot, que és on viu, però per comissions de serveis ha pogut estar tots aquests anys amb nosaltres. Ara un metge de Figueres vol la plaça.
Sé que d'aquí a tres mesos hi haurà una nova plaça a Olot. No es pot fer esperar aquest metge tres mesos? Hem de sacrificar-nos tots nosaltres, els pacients? Se'm planteja el dilema de si és més ell que tots nosaltres, però evidentment jo no puc decidir. Si ho pogués fer, la Dra. Pastoret no es mouria d'Olot.
Amb aquest escrit els demano personalment (però, segur, en nom de molta altra gent) que intentin solucionar el problema plantejat en benefici, ni que sigui una vegada, de nosaltres, els pacients. No volem que ens canviïn la metgessa. Volem escollir qui és el nostre metge i, per tant, fer ús del dret recollit en el punt 8.2. de la carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atenció sanitària, que diu: «Dret a escollir els professionals i el centre sanitari.»
No volem que ens canviïn la metgessa | 14-06-2008 - 07:45:46 GMT 1 #
No som idiotes, per EDUARD MUNTANYA. RIUDAURA (GARROTXA):
Sóc enginyer de telecomunicacions. Visc en un poble de 400 habitants del qual ma mare és alcaldessa. O sigui que estic al dia de qualsevol tema referent a un possible accés a la banda ampla d'internet, ja que seria el primer interessat a contractar-lo. Actualment tenim un servei subvencionat per la Generalitat via Wimax (una tecnologia sense fils) que va prou bé, però no tenim accés a les ofertes de banda ampla telefònica, ja que no hi ha centraleta al nostre poble, i no s'hi instal·larà mai perquè no surt a compte.
Però des de fa un any, els de Jazztel ens prenen per idiotes. Truquen perquè els contractem i ens asseguren que tenim accés al seu ADSL, i fins i tot han donat d'alta veïns i els han cobrat cada mes per un servei que no existeix. A mi m'han trucat fins a deu vegades per assegurar-me: «En Riudaura hemos instalado una centralita.» Jo, educadament, els intento convèncer que això és mentida. L'últim que va trucar explicava al meu germà que havien col·locat una antena (antena d'ADSL!?) que donava cobertura a Riudaura.
Es pensen que som idiotes? A més, el tracte és degradant, ja que comentant a un dels comercials que a més de no dir mentides ens haurien d'atendre en català, em va etzibar: «Esto es España y usted tiene que hablar español.» Al·lucinant, en teoria em trucava per vendre'm un servei. Felicitats, senyors de Jazztel, la seva política comercial és digna d'estafadors amb poca educació. Sàpiguen que els de poble no som tan idiotes.
No som idiotes | 13-07-2008 - 09:45:42 GMT 1 #
De economistas y corderos, por Fernando Scornik Gerstein: El tema de la especulación inmobiliaria y de lo que subyace en el fondo del mismo –el valor del suelo en España– ha sido un tema tabú para los economistas. El que en un país vacío, con apenas 87 habitantes por Km² –uno de los índices más bajos de Europa– y abundancia de capitales, la tierra tenga valores extraordinarios que insumen entre el 50% y el 60% del costo de la vivienda nueva, no ha merecido un análisis detenido y profundo por parte de la inmensa mayoría de los economistas, tanto de izquierda como de derechas. Decimos análisis, aunque para muchos ni siquiera ha merecido una mención, ni qué decir una explicación. Hace un par de años escuchamos por televisión a Rodrigo Rato –quizás el más preclaro expositor económico de la derecha española– resumir los problemas principales de nuestra economía. El valor especulativo del suelo no figuraba en su lista. Es más, ni siquiera mencionó el de la vivienda como un problema grave. Pero, además, ¿por qué habría de mencionarlo? Sería contradecirse, pues en los años que fue Ministro no hizo absolutamente nada por corregir la deformación evidente que implican los valores inflados de la tierra.
Pedro Solbes, cuyo talento y pericia son evidentes, tampoco ha mencionado nunca en una exposición pública el problema que plantea al país la escalada de los valores del suelo, el “espacio económico”, como habría que llamarlo con propiedad. En cuanto a hacer, en el primer Gobierno de Rodríguez Zapatero, ni hizo, ni propuso –que nosotros sepamos– absolutamente nada, salvo modificaciones a la ley del suelo que no tuvieron mayor trascendencia.
Pero, bajando en la escala de figuras públicas, constantemente vemos aparecer en entrevistas televisadas a economistas de izquierda, de derecha, de centro y hasta los que gustan definirse como puramente técnicos, que jamás mencionan cómo un problema gravísimo, el que, en un país con tan baja densidad de población, la tierra la tierra tenga valores inaccesibles cuando, por su abundancia, debería costar prácticamente nada. Ahora se enfrentan con la crisis, con el derrumbe del mercado inmobiliario. Era totalmente previsible: después del boom, viene el crash. Sin embargo, ninguno pide disculpas al pueblo español por no haberse ocupado del problema y previsto lo que iba a suceder.
Algunos, como el ministro Pedro Solbes, cree que es bueno el “ajuste” de los valores inmobiliarios (a la tierra propiamente dicha jamás la menciona). Lo que no dice el ministro es que en la crisis se “ajustan” (es decir, caen) los valores inmobiliarios, pero también se “ajusta” (es decir, cae) el poder adquisitivo de los ciudadanos. Los que no podían acceder a la vivienda (lo que implica acceder al suelo) antes de la crisis –por los valores especulativos– tampoco podrán hacerlo ahora porque ha caído su capacidad de compra.
Pero ¿a qué se debe este silencio?
Creemos que hay dos tipos de razones. Una es la enseñanza deformada en nuestras universidades –algo que ya apuntaba el gran economista francés Leon Walras en 1910– impuesta a partir de fines del siglo XIX y principios del siglo XX por los neoclásicos americanos y agravada en nuestra época por los “neoconservadores”: se identifica a la tierra con el capital. ¡Como si la tierra pudiera reproducirse como los automóviles, aviones, ordenadores y televisores! Esto se les ha enseñado machaconamente a todos los estudiantes de economía, para satisfacción de las clases dirigentes. Tierra y Capital –les dicen– son lo mismo y, si son lo mismo, las mismas reglas de competencia que abaratan los bienes de capital deben abaratar la tierra.
Por supuesto, la realidad demuestra que no es así. Pero no importa, lo importante es lo que se les ha metido en la cabeza y los buenos alumnos repiten lo que aprendieron.
Pero, además, como también señalara Leon Walras, es peligroso para las carreras profesionales apartarse de las “ideas aceptadas”. Si te apartas, dice el genial francés, todas las puertas de las academias, de las sociedades, de los medios, se cerrarán ante ti; en cambio, si las aceptas tu buena fortuna está asegurada. Por algo el tema del suelo estuvo ausente de los recientes Congresos, tanto del Partido Popular, como del PSOE.
Pero, además, hay otro tipo de razones: las plusvalías del suelo son la fuente primordial de ingresos no ganados por el trabajo. Tocarlas implica afectar intereses muy poderosos que se extienden y entrelazan en todas las fuerzas económicas y sociales y en los partidos políticos. Hay que tener coraje para enfrentarlos y esto quizás sea pedir demasiado. Porque haber soluciones, las hay. Pero en su mayoría son soluciones fiscales, e implantar impuestos sobre los valores o las plusvalías del suelo tiene un indudable coste político. El problema no se resuelve declarando urbanizable toda la tierra del país. La propiedad privada del suelo implica un monopolio, con muchos titulares, pero monopolio al fin, que en un país como España sólo puede paliarse con medidas fiscales.
Lo cierto es que el problema no se resolverá mientras el silencio de los economistas esté acompañado por el silencio de los corderos, es decir, de los ciudadanos sin acceso al suelo, víctimas inocentes de una injusticia con solución al alcance de la mano.
Son los españoles lo que deben hablar y pedir explicaciones a economistas y políticos. Ningún economista debería explayarse en público sobre la economía española sin definir su posición sobre este tema, sin aclarar lo que dijo en el pasado o pedir disculpas por su silencio. Pero lo cierto es que mientras los “corderos” –es decir, los ciudadanos– no hablen y presionen el problema seguirá. Y, mientras continúe, la única solución –para los que pueden– es seguir aquel consejo que Mark Twain, con sorna, daba a sus amigos: compren tierra, que es un bien que ha dejado de fabricarse.
Fernando Scornik Gerstein es Presidente de la International Union for Land Value Taxation and Free Trade y miembro del Grupo de Fulham en Londres
De economistas y corderos | 14-07-2008 - 08:41:02 GMT 1 #
Ajuntament d´Olot: BOP de Girona núm. 141 - 22 de juliol de 2008, Núm. 9590
CONSORCI DE BENESTAR SOCIAL
DE LA GARROTXA
Edicte sobre la creació d’un consorci i
aprovació inicial dels seus estatuts
La Junta General del Consorci de Benestar
Social de la Garrotxa del dia 2 de juliol de
2008, va aprovar constituir el Consorci
d’Acció Social de Catalunya, i va aprovar
inicialment els seus estatus.
Aquest acord juntament amb els estatuts se
sotmeten a informació pública pel termini de
30 dies, per tal que es puguin examinar i
presentar al·legacions.
S’entendran aprovats definitivament si en
aquest termini no es presenten al·legacions ni
suggeriments.
Olot, 4 de juliol de 2008
Lluís Sacrest i Villegas
President
Ajuntament Olot: CONSORCI DE BENESTAR SOCIAL DE LA GARROTXA | 22-07-2008 - 06:08:49 GMT 1 #
BOP de Girona núm. 141 - 22 de juliol de 2008,
Núm. 9589
CONSORCI DE BENESTAR SOCIAL
DE LA GARROTXA
Edicte sobre modificació dels fitxers per al tractament de dades de caràcter personal:
Mitjançant acord de Junta General del
Consorci de Benestar Social de la Garrotxa, en
sessió celebrada el dia 2 de juliol de 2008,
s’acordà per unanimitat modificar els fitxers
per al tractament de dades de caràcter personal
del Consorci de Benestar Social de la
Garrotxa. Aquest acord, juntament amb l’annex
que l’acompanya, es sotmet a informació
pública pel termini de 30 dies hàbils, transcorreguts
els quals, si no es presenten
al·legacions, quedaran aprovats definitivament
sense adopció d’un nou acord.
Olot, 4 de juliol de 2008
Lluís Sacrest i Villegas
President
DISPOSICIÓ GENERAL DE CREACIÓ DE
FITXERS DEL CONSORCI DE BENESTAR
SOCIAL DE LA GARROTXA
L’article 20 de la Llei Orgànica de 13 de
desembre, de Protecció de Dades de caràcter
personal (LOPD), estableix que la creació,
modificació o supressió de fitxer de les
Administracions Públiques haurà de fer-se per
mitjà de disposició general publicada al
“Butlletí Oficial de l’Estat” o Diari Oficial de
la Província corresponent.
El present acord incorpora al seu annex la
regulació complerta dels fitxers.
Primer.- Els fitxers del Consorci de Benestar
Social de la Garrotxa seran els continguts a
l’annex d’aquesta resolució.
Segon.- Els fitxers que s’indiquen a l’annex es
regiran per les disposicions generals, normes
legals i reglamentàries que per la seva matèria
i àmbit els hi correspon i per la normativa que
en cada moment estigui vigent en matèria de
Protecció de Dades.
Tercer.- La responsabilitat sobre els fitxers
regulats pel present acord correspon al
Consorci de Benestar Social de la Garrotxa,
que adoptarà les mesures necessàries per
assegurar que les dades de caràcter personal
s’utilitzaran exclusivament per les finalitats
que justifiqui la seva creació i que són les que
es concreten en aquest acord.
Quart.- El Consorci de Benestar Social de la
Garrotxa, adoptarà les mesures necessàries per
assegurar el compliment pels seus usuaris de
les mesures de seguretat que s’adoptin per a
cada fitxer.
Cinquè.- La present disposició entrarà en vigor
el dia següent a la seva publicació al
BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA.
Fitxer: Direcció i Administració
A) Finalitat del fitxer i l’ús previst pel mateix:
La finalitat és la contractació de serveis, arxiu
de documentació, projectes específics de
direcció, reunions amb els caps d’àrea, juntes
generals, documentació específica de direcció,
seguiment de convenis amb altres organismes,
documentació per el compliment de la
normativa de protecció de dades.
B) Persones o col·lectius sobre els que es
pretén obtenir dades de caràcter personal o que
resulten obligats a subministrar-les:
D’altres professionals, usuaris, òrgans de
govern, i totes aquelles persones i entitats que
es gestionen des de la direcció de l’entitat.
C) Procediment de recollida de dades de
caràcter personal:
Convenis, contractes, sol·licituds, és a dir, del
propi desenvolupament de la direcció i gestió
de l’entitat.
D) Estructura bàsica del fitxer i descripció dels
tipus de dades de caràcter personal inclosa al
mateix:
Fitxer informàtic i expedients en format paper.
Dades de caràcter identificatiu: Nom i cognoms,
DNI/NIF, número de la Seguretat
Social/Mutualitat, direcció postal i telèfon,
signatura,
Dades de característiques personals: dades
familiars.
Dades relatives a circumstàncies socials:
Característiques d'allotjament / habitatge, Propietats,
possessiones.
Dades acadèmiques i professionals: Formació,
titulacions i experiència professional, Pertinència
a col·legis o associacions professionals
Dades de la feina: professió.
Dades de informació comercial: activitats i
negocis.
Dades econòmico-financeres. Ingressos, rendes,
inversions, béns patrimonials, crèdits,
préstecs, avals, dades bancàries, dades de deduccions
impositives, assegurances, hipoteques.
Dades de transaccions: Béns i serveis suministratats
per l’afectat, béns i serveis rebuts per
l’afectat, transaccions financeres, compensacions/
indemnitzacions.
E) Cessions de dades de caràcter personal:
Generalitat de Catalunya, Ajuntaments i
entitats Socials de la Comarca, Llei de Serveis
Socials 12/2007, 11 Octubre.
F) Transferència de dades que es previnguin a
països tercers:
No es preveuen transferències internacionals
de cap tipus.
G) Òrgan de l’Administració responsable del
fitxer:
Directora del Consorci de Benestar Social de
la Garrotxa.
H) Serveis o Unitats davant dels que es poden
exercitar els drets d’accés, rectificació i
cancel·lació de dades:
Consorci de Benestar Social de la Garrotxa.
Plaça Palau nº 8. 17800 Olot (Girona).
I) Mesures de seguretat amb indicació del
nivell de Seguretat Exigit:
Nivell Mitjà
Fitxer: Gestió del personal
A) Finalitat del fitxer i l’ús previst pel mateix:
La finalitat és administrativa, recollida i gestió
de les dades relatives al personal del Consorci
amb la finalitat de gestió de personal, nòmines,
vacances dels mateixos, assegurances, formació,
selecció de personal i oposicions, control
horari, prevenció de riscos laborals i dades
necessàries per la gestió de la relació amb
l’entitat.
A més integra les dades necessàries pel
desenvolupament de les seves funcions de
personal de l’Ajuntament i del Consell
Comarcal que presten els seus serveis al
Consorci.
B) Persones o col. lectius sobre els que es
pretén obtenir dades de caràcter personal o que
resulten obligats a subministrar-les:
El personal del Consorci amb relació laboral o
funcionarial amb el mateix i el personal de
l’Ajuntament d’Olot i del Consell Comarcal de
la Garrotxa que presten els seus servei al
Consorci.
C) Procediment de recollida de dades de
caràcter personal:
Procedent de la contractació, registre de
personal i del propi desenvolupament de la
relació laboral.
D) Estructura bàsica del fitxer i descripció dels
tipus de dades de caràcter personal inclosos al
mateix:
Fitxer informàtic i expedients en format paper.
Dades especialment protegides: Baixes per
malaltia del personal laboral i discapacitats.
Dades de caràcter identificatiu: Nom i cognoms,
DNI/NIF, número de la Seguretat
Social/Mutualitat, direcció postal i telèfon,
signatura.
Dades de característiques personals: Sexe,
estat civil, edat, data i lloc de naixement i dades
familiars.
Dades acadèmiques i professionals: Formació,
titulacions i experiència professional.
Dades de detall de feina i carrera administrativa:
Cos/ escala, categoria/ grau, lloc de
treball, dades no econòmiques de nòmina, historial
del treballador.
Dades econòmico-financeres. Dades econòmiques
de nòmina, crèdits, préstec, avals i deduccions
impositives. Dades de compte
bancari.
Dades de transaccions: compensacions/indemnitzacions
per dietes.
Altres: Personal amb codi d’alarma que li
correspongui.
E) Cessions de dades de caràcter personal:
A l’Agència Estatal d’Administració Tributària,
en virtut de la Llei 40/1998, de 9 de
desembre, de l'Impost sobre la Renda de les
Persones Físiques.
A la Tresoreria General de la Seguretat Social,
en virtut del Reial Decret Legislatiu 1/1994, de
20 de juny, Text Refós de la Llei General de la
Seguretat Social, a efectes recaptatoris.
Als bancs i caixes d’estalvi, les dades
necessàries per l’abonament de les existències
líquides, INEM.
F) Transferències de dades que es previnguin a
països tercers:
No es preveuen transferències internacionals
de cap tipus.
G) Òrgan de l’Administració responsable del
fitxer:
Directora del Consorci de Benestar Social de
la Garrotxa.
H) Serveis o Unitats davant dels que es poden
exercitar els drets d’accés, rectificació i
cancel·lació de dades:
Consorci de Benestar Social de la Garrotxa.
Plaça Palau nº 8. 17800 Olot (Girona).
I) Mesures de seguretat amb indicació del
nivell de Seguretat Exigit:
Nivell Alt
Fitxer: Gestió econòmica i Administrativa
A) Finalitat del fitxer i l’ús previst pel mateix:
La finalitat és portar a terme la gestió econòmica
del Consorci, registre de documentació i
desenvolupament de les funcions de secretària.
B) Persones o col·lectius sobre els que es
pretén obtenir dades de caràcter personal o que
resulten obligats a subministrar-les:
Les persones físiques o jurídiques que
mantinguin una relació mercantil d’ajut social
o subvencions amb el Consorci que hagi de
quedar reflexada a les partides comptables de
l’entitat o que reben comunicacions d’aquests
ens públic, així com entitats, serveis i altres
administracions.
C) Procediment de recollida de dades de
caràcter personal:
Aportada pels propis interessats, tant persones
físiques com entitats.
D) Estructura bàsica del fitxer i descripció dels
tipus de dades de caràcter personal inclosos al
mateix:
Fitxer informàtic i en paper.
Dades especialment protegides: de salut,
discapacitats.
Dades de caràcter identificatiu: Nom i
cognoms, DNI/NIF, número de la Seguretat
Social/Mutualitat, direcció postal i telèfon,
signatura,
Dades de característiques personals: dades
familiars.
Dades relatives a circumstàncies socials:
Característiques d'allotjament/habitatge, Propietats,
possessiones.
Dades acadèmiques i professionals: Formació,
titulacions i experiència professional, Pertinència
a col·legis o associacions professionals.
Dades de la feina: professió.
Dades econòmico-financeres. Ingressos, rendes,
inversions béns patrimonials, crèdits, préstecs,
avals, dades bancàries, dades de deduccions
impositives/impostos, assegurances,
hipoteques, béns i serveis subministrats per
l’afectat.
Dades de transaccions: Béns i serveis suministratats
per l’afectat, béns i serveis rebuts per
l’afectat, transaccions financeres, compensacions/
indemnitzacions.
E) Cessions de dades de caràcter personal:
A l’Agència Estatal d’Administració Tributària,
en virtut de la Llei general tributària
58/2003, 17 de desembre.
Al tribunal de Comptes, Generalitat, Administracions
locals.
F) Transferències de dades que es previnguin a
països tercers:
No es preveuen transferències internacionals
de cap tipus.
G) Òrgan de l’Administració responsable del
fitxer:
Directora del Consorci de Benestar Social de
la Garrotxa.
H) Serveis o Unitats davant dels que es poden
exercitar els drets d’accés, rectificació i
cancel·lació de dades:
Consorci de Benestar Social de la Garrotxa.
Plaça Palau nº 8. 17800 Olot (Girona).
I) Mesures de seguretat amb indicació del
nivell de Seguretat Exigit:
Nivell Alt.
Fitxer: Atenció social primària
A) Finalitat del fitxer i l’ús previst pel mateix:
La finalitat del fitxer és fer el tractament i
seguiment de les persones que reben
assistència primària per part del Consorci així
com, dels serveis i projectes propis de l’atenció
social Primària.
B) Persones o col·lectius sobre els que es
pretén obtenir dades de caràcter personal o que
resultin obligats a subministrar-les:
Les persones que reben atenció primària per
part de Consorci de Benestar Social i altres
serveis i entitats de la Xarxa Social.
C) Procediment de recollida de dades de
caràcter personal:
Recollida mitjançant formularis i instàncies
normalitzades, informes dels treballadors socials
o altres professionals, personal del
Consorci, documentació aportada pel propi
interessat en format paper i informes d’altres
entitats i serveis de la Xarxa Social.
D) Estructura bàsica del fitxer i descripció del
tipus de dades de caràcter personal incloses al
mateix:
Base de dades relacional en format paper e
informàtica.
Dades de caràcter identificatiu. DNI/NIF, nom
i cognoms, adreça postal i electrònica, telèfon.
Dades de característiques personals. Estat
civil, situació familiar, data i lloc de naixement,
edat, sexe, nacionalitat.
Dades de circumstàncies socials, relacions
familiars, situacions personals....
Dades de pertinences (Propietats, possessions,
característiques d’allotjament).
Dades de formació/acadèmiques: experiència i
titulacions.
Dades econòmico- financeres. Ingressos, rendes.
Dades de transaccions. Compensacions,
indemnitzacions, béns i serveis rebuts per
l’afectat.
Dades de salut de les persones.
E) Cessions de dades de caràcter personal:
Amb organismes, entitats i serveis de la xarxa
social i sanitària amb competències idèntiques
o que versin sobre les mateixes matèries.
F) Transferències de dades que es preveuen a
països tercers:
Si, si els organismes internacionals ho sol·liciten
com a resultat de tractats o Convenis en
els que participi l’estat.
G) Òrgan de l’Administració responsable del
fitxer:
Responsable de l’àrea Consorci de Benestar
social.
H) Serveis o Unitats davant dels que es pot
exercitar els drets d’accés, rectificació i
cancel·lació de dades:
Consorci de Benestar social, Plaça Palau nº 8.
17800 Olot (Girona).
I) Mesures de seguretat amb indicació del
nivell de Seguretat Exigible:
Nivell Alt.
Fitxer: D’infància i Família.
A) Finalitat del fitxer i l’ús previst pel mateix:
La finalitat prestació serveis, programes i
suport a infants i les seves famílies, per atendre
situacions de violència, desatenció a menors,
prevenció de les drogrodependències.
B) Persones o col·lectius sobre els que es
pretén obtenir dades de caràcter personal o que
resulten obligats a subministrar-les:
Les persones que reben els serveis de l’àrea
d’infància i família per part de Consorci de
Benestar Social i altres serveis i entitats de la
Xarxa Social.
C) Procediment de recollida de dades de
caràcter personal:
Recollida mitjançant formularis i instàncies
normalitzades, informes dels treballadors
socials o altres professionals, personal del
Consorci, documentació aportada pel propi
interessat en format paper i informes d’altres
entitats i serveis de la Xarxa Social.
D) Estructura bàsica del fitxer i descripció dels
tipus de dades de caràcter personal inclosos al
mateix:
Fitxer informàtic i expedients en paper
Dades de caràcter identificatiu: Nom i
cognoms, DNI/NIF, número de la Seguretat
Social/Mutualitat, direcció postal i telèfon.
Dades de característiques personals: Sexe,
estat civil, edat, data i lloc de naixement i
dades familiars.
Dades acadèmiques i professionals: Formació,
titulacions i experiència professional.
Dades de circumstàncies socials. Propietats,
possessions, característiques d’allotjament.
Dades econòmico- financeres. Ingressos, rendes.
Dades de transaccions. Compensacions, indemnitzacions,
béns i serveis rebuts per
l’afectat.
Dades de salut: discapacitats
E) Cessions de dades de caràcter personal:
Amb organismes, entitats i serveis de la xarxa
social i sanitària amb el consentiment de
l’usuari, en atenció a competències idèntiques
o que versin sobre les mateixes matèries i
segons estableix la llei de serveis socials
12/2007, 11 Octubre.
F) Transferències de dades que es previnguin a
països tercers:
Sí, quan hi ha una sol·licitud de l’interessat
B) Resulta de l’aplicació de tractats o
Convenis ens els que participi l’estat espanyol.
Els destinataris de les transferències son UE i
d’altres Administracions Públiques responsables
en l’atenció dels menors.
G) Òrgan de l’Administració responsable del
fitxer:
Responsable de l’àrea Infància i família del
Consorci de Benestar Social de la Garrotxa.
H) Serveis o Unitats davant dels que es poden
exercitar els drets d’accés, rectificació i
cancel·lació de dades:
Consorci de Benestar Social de la Garrotxa,
Plaça Palau nº 8. 17800 Olot (Girona).
I) Mesures de seguretat amb indicació del
nivell de Seguretat Exigit:
Nivell Alt.
Fitxer: Fitxer de promoció de l’autonomia i la
dependència
A) Finalitat del fitxer i l’ús previst pel mateix:
La finalitat es la prestació de serveis,
programes i suports per prevenció de les persones
amb dependència o dependents i per la
millora de la seva autonomia, amb serveis
d’atenció domiciliària, transport adaptat,
d’acolliment diürn i residencials per a persones,
gent gran, disminuïts, malalts mentals i
persones amb exclusió social.
B) Persones o col·lectius sobre els que es
pretén obtenir dades de caràcter personal o que
resultin obligats a subministrar-les:
Les persones que reben els serveis de l’àrea de
promoció de l’autonomia i dependència per
part de Consorci de Benestar Social i altres
serveis i entitats de la Xarxa Social.
C) Procediment de recollida de dades de
caràcter personal:
Recollida mitjançant formularis i instàncies
normalitzades, informes dels treballadors
socials o altres professionals, personal del
Consorci, documentació aportada pel propi
interessat en format paper i informes d’altres
entitats i serveis d ela Xarxa Social.
D) Estructura bàsica del fitxer i descripció dels
tipus de dades de caràcter personal inclosos al
mateix:
Fitxer informàtic i expedients en paper
Dades de caràcter identificatiu: Nom i
cognoms, DNI/NIF, número de la Seguretat
Social/Mutualitat, direcció postal i telèfon.
Dades de característiques personals: Sexe, estat
civil, edat, data i lloc de naixement i dades
familiars.
Dades acadèmiques i professionals: Formació,
titulacions i experiència professional.
Dades de circumstàncies socials. Propietats,
possessions, característiques d’allotjament.
Dades econòmico- financeres. Ingressos, rendes.
Dades de transaccions. Compensacions,
indemnitzacions, béns i serveis rebuts per
l’afectat.
Dades de salut: informes mèdics
Discapacitats: graus de disminucions...
Valoracions de dependència
E) Cessions de dades de caràcter personal:
Amb organismes, entitats i serveis de la xarxa
social i sanitària amb el consentiment de
l’usuari o perquè llei de promoció de l’autonomia
del personal i atenció a les persones
en situació de dependència llei 39/2006.
F) Transferències de dades que es previnguin a
països tercers:
Sí, quan hi ha sol·licitud de l’interessat i
perquè resulta de l’aplicació de tractats o
Convenis ens els que participi l’estat espanyol.
El destinataris seran les delegacions internacionals
en l’àmbit social
G) Òrgan de l’Administració responsable del
fitxer:
Responsable de l’àrea de promoció de l’autonomia
i dependència Consorci de Benestar
Social de la Garrotxa.
H) Serveis o Unitats davant dels que es poden
exercitar els drets d’accés, rectificació i
cancel·lació de dades:
Consorci de Benestar Social de la Garrotxa.
Plaça Palau nº 8. 17800 Olot (Girona).
I) Mesures de seguretat amb indicació del
nivell de Seguretat Exigit:
Nivell Alt.
Fitxer: Dinamització comunitària
A) Finalitat del fitxer i ús previst pel mateix:
La finalitat del fitxer és gestionar projectes i
actuacions per el desenvolupament comunitari
de la comarca de la Garrotxa, consells de barri,
taules sectorials, dinamització d’entitats
socials.
B) Persones o col·lectius sobre els que es
pretén obtenir dades de caràcter personal o que
resultin obligades a subministrar-les:
Entitats, organismes i persones que treballen
dins i/o en relació als projectes de l’àrea de
desenvolupament comunitari.
C) Procediment de recollida de dades de
caràcter personal:
Recollida a través de formularis i instàncies
normalitzades, a les dependències del Consorci,
i documentació aportada pel propi
interessat en format paper.
D) Estructura bàsica del fitxer i descripció dels
tipus de dades de caràcter personal incloses al
mateix:
Fitxer informàtic informatitzat i documentació
en paper.
Dades de especialment protegides: dades de
salut, perfil psicològic.
Dades de caràcter identificatiu. DNI/NIF, nom
i cognoms, direcció postal i electrònica,
telèfon.
Dades de característiques personals. Estat
civil, data i lloc de naixement, edat, sexe,
nacionalitat, llengua materna.
Dades de circumstàncies socials: allotjament,
propietats i possessions, permisos.
Dades acadèmiques i professionals: titulacions,
experiència professional.
Dades d’ocupació laboral: lloc de treball.
E) Cessions de dades de caràcter personal:
Entitats, organismes i persones que treballen
dins dels projectes de l’àrea de desenvolupament
comunitari, amb consentiment de
l’usuari.
F) Transferències de dades que es preveuen a
països tercers:
No es preveuen transferències internacionals
de cap tipus.
G) Òrgan de l’Administració responsable del
fitxer:
Responsable de l’àrea de dinamització
comunitària del Consorci de Benestar social de
la Garrotxa
H) Serveis o Unitats davant dels quals es pot
exercitar els drets d’accés, rectificació i
cancel·lació de dades:
Consorci de Benestar social de la Garrotxa,
Plaça Palau nº 8. 17800 Olot (Girona).
I) Mesures de seguretat amb indicació del
nivell de Seguretat Exigible:
Nivell Alt.
Fitxer: Pla de Ciutadania o immigració.
B) Finalitat del fitxer i ús previst pel mateix:
La finalitat del fitxer és gestionar projectes i
actuacions per desenvolupar el Pla de
Ciutadania o immigració d’Olot la Garrotxa.
L’ús que es donarà al mateix és el derivat
d’aquesta finalitat per la seva concreta gestió.
A) Persones o col·lectius sobre els que es
pretén obtenir dades de caràcter personal o que
resultin obligades a subministrar-les:
-Entitats i organismes i persones que treballen
dintre del Pla Comarcal de Ciutadania i
immigració.
-Persones que participen en el Pla d’Acollida
(base de dades)
B) Procediment de recollida de dades de
caràcter personal:
Convenis, contractes, formularis, entrevistes,
entitats de la Xarxa Social, és a dir, del propi
desenvolupament del Pla de Ciutadania i
immigració.
C) Estructura bàsica del fitxer i descripció dels
tipus de dades de caràcter personal incloses al
mateix:
Fitxer informàtic individualitzat i expedients
en paper.
Dades de salut:
Dades de caràcter identificatiu: Nom i
cognoms, DNI/NIF, número de la Seguretat
Social/Mutualitat, direcció postal i telèfon,
signatura,
Dades de característiques personals: Estat
civil, data i lloc de naixement, edat, sexe,
nacionalitat, llengua materna.
Dades relatives a circumstàncies socials:
Característiques d'allotjament / habitatge,
Propietats, possessiones.
Dades acadèmiques i professionals: Formació,
titulacions i experiència professional.
Dades de la feina: lloc de treball.
D) Cessions de dades de caràcter personal:
Cessió a la Secretaria per a la Immigració de la
Generalitat per el desenvolupament de programes
i accions d’acollida i d’integració de
persones estrangeres nouvingudes.
E) Transferències de dades que es preveuen a
països tercers:
No es preveuen transferències internacionals
de cap tipus.
F) Òrgan de l’Administració responsable del
fitxer:
Responsable d’àrea de Ciutadania i
immigració del Consorci de Benestar Social de
la Garrotxa.
G) Serveis o Unitats davant dels quals es pot
exercitar els drets d’accés, rectificació i cancel
·lació de dades:
Consorci de Benestar social de la Garrotxa,
Plaça Palau nº 8. 17800 Olot (Girona).
H) Mesures de seguretat amb indicació del
nivell de Seguretat Exigible:
Nivell Alt.
Fin del text en el Bop....????
Ajuntament Olot: CONSORCI DE BENESTAR SOCIAL DE LA GARROTXA, Edicte sobre modificació dels fitxers per al tractament de dades de caràcter personal | 22-07-2008 - 06:20:54 GMT 1 #
Travesas d'Olot paga amb obra acabada per esquivar la crisi i comença menys obres noves
MÒNICA CABRUJA. Olot
El grup constructor, promotor i immobiliari Travesas d'Olot intenta esquivar la crisi. La baixada de vendes emmarcada en la situació que viu el sector ha conduït l'empresa a buscar solucions per evitar deutes, que en ocasions s'han traduït en pagaments per mitjà d'obra acabada, segons van explicar ahir els responsables de l'empresa. Travesas ha alentit el ritme de construcció i comença ara com ara poques obres, ja que té un estoc important al mercat, d'uns 200 habitatges.
«La sort és que la crisi que viu el sector de la construcció ens ha agafat amb molta obra que ja teníem acabada, que s'ha destinat a fer pagaments a industrials amb els quals s'ha pactat això», van explicar ahir des de l'empresa. El responsable de Travesas va indicar que, com moltes altres empreses del sector, intenten esquivar el moment actual buscant solucions diverses i que en ocasions han pagat amb obra acabada. «Això només ha passat puntualment», va matisar. La situació de liquiditat de l'empresa no passa «pels millors moments», segons es reconeix. «Les empreses que tenien només obra començada ho han tingut molt pitjor», van destacar des de l'empresa.
ACABAR LES OBRES
Travesas ha alentit el ritme de la construcció d'obres noves, però treballa per acabar totes les que hi ha iniciades. El grup té en aquests moments uns 200 habitatges a les comarques de Girona, segons va informar.
Travesas d'Olot té una àmplia trajectòria, ja que va néixer fa uns trenta anys. En els millors moments havia tingut uns 700 treballadors subcontractats, però actualment només hi ha la cinquantena d'empleats fixos de l'empresa i una petita part de subcontractats, que l'empresa no ha concretat.
El grup té presència a Olot, Girona, Figueres i Camprodon. «En altres ocasions hem viscut moments semblants de crisi en el sector i els hem superat. Estem pràcticament convençuts que ara també serà així, tot i que aquesta crisi ha vingut més ràpida que altres», van destacar des de l'empresa. Com ha passat a altres empreses, s'ha produït una baixada de demanda en els últims mesos.
DISMINUCIÓ DE VENDES
La crisi ha afectat moltes empreses relacionades amb el món de la construcció, per la baixada de vendes generalitzada que s'ha produït. Algunes immobiliàries, com és el cas de la companyia barcelonina Fbex Promo Immobiliària, han optat per no començar promocions que tenien planificades, com és el cas de dues de previstes a Salt i Figueres. N'hi ha que han demanat pròrrogues a bancs i caixes per afrontar els deutes i altres que han presentat concursos de creditors.
Travesas d\'Olot paga amb obra acabada per esquivar la crisi i comença menys obres noves | 23-07-2008 - 20:38:46 GMT 1 #
Feines fictícies :
La veterania és un grau, també en l´art d´enganyar. Ho ha demostrat un veí de Montagut i Oix de 60 anys d´edat -Francisco FR- que ha acabat en mans dels Mossos per, suposadament, haver comès com a mínim mitja dotzena d´estafes per la Garrotxa. En la majoria de casos escollia immigrants com a víctimes i els cobrava fins a 1.800 euros fent-los creure que els proporcionaria una bona feina. En cap cas els robava ocupació però els diners no els tornava mai.
Feines fictícies | 24-07-2008 - 12:32:20 GMT 1 #
Feines fictícies: Rebaixes per serveis especials:
Si li presentaven diverses gestions de manera conjunta s'avenia a rebaixar el preu fins a 1.000 euros per expedient. El cas és però que, segons els Mossos, un cop havia cobrat la totalitat de la quantitat requerida es despreocupava dels seus suposats clients i ni els trobava feina, ni els solucionava el problema ni tampoc els retornava els diners avançats.
A primers de juliol els Mossos van rebre quatre denúncies de persones presumptament enganyades pel detingut. Arran de les investigacions obertes, els agents van assabentar-se de dues estafes més presumptament comeses per Francisco FR.
Era una altra modalitat d'en?gany ja que va entabanar una persona interessada a obtenir un crèdit. De fet, el va aconseguir amb el detingut actuant com a intermediari, però, va acabar adonant-se que era per una quantitat superior a la que necessitava i que, a més, no havia rebut tots els diners que l'entitat financera en principi li havia concedit. A més, després d'això el detingut va continuar amb el frau ja que va assegurar a la víctima que li aconseguiria un altre crèdit que alleugeriria la seva situació econòmica, però, enlloc d'això, la víctima va trobar-se amb un crèdit per la compra d'un vehicle que mai va tenir. Francisco FR li va explicar que se l'havia hagut de quedar ell i que ja li aniria pagant les quotes.
La segona estafa detectada pels Mossos també va consistir a convèncer una persona per a què sol·licités un crèdit. En aquest cas, el detingut ja va explicar que el préstec seria per comprar un cotxe nou, però va assegurar a la víctima que seria un negoci rodó i que guanyaria diners amb l'operació.
Va ser però un nou engany i Francisco RF va acabar detingut. El jutge l'ha deixat en llibertat.
Feines fictícies: Rebaixes per serveis especials | 24-07-2008 - 12:35:22 GMT 1 #
Cansats de l'ICS a Girona, per ÀNGELS TEIXIDOR, MONTSE CLOT, SUSANNA PAGÈS, M. ISABEL MARTÍN, NOÈLIA GONZÁLEZ, ROSER VALL, JAUME FORT, LORENA RODRÍGUEZ, IMMA MARTÍNEZ, GRUP DE TREBALLADORS SOCIALS D'ABS DE L'ICS DE LES COMARQUES GIRONINES. GIRONA:
El motiu d'aquestes ratlles no és cap altre que expressar el nostre descontentament per la política que l'Institut Català de la Salut està duent a terme respecte a les places de treballadors socials de les àrees bàsiques de salut.
L'Institut Català de la Salut gestiona actualment vint-i-cinc àrees bàsiques de salut a les comarques gironines, de les quals només nou disposen de treballador social propi i integrat a l'equip d'atenció primària.
Entenem que el treballador social és una figura clau en els EAP, ja que permet fer un abordatge integral de la problemàtica sociosanitària que presenta l'usuari. Creiem que aquest treball des del mateix centre d'atenció primària permet donar una única resposta tant a l'usuari com a la seva família i facilita la coordinació amb els recursos externs, fent una tasca global de prevenció i promoció de la salut. Creiem que és molt important normalitzar l'atenció social a les persones des del mateix centre de salut.
En aquests darrers anys, l'Institut Català de la Salut ha obviat totalment la tasca feta pels treballadors socials que han desenvolupat la seva feina des de les àrees bàsiques de salut de les comarques gironines fins al punt que l'ha considerat innecessària en les àrees bàsiques que no tenen la figura del treballador social incorporada en els seus equips. Aquesta no ha estat la línia de treball de la mateixa institució en la resta de territori català. Considerem que aquest fet suposa un greuge comparatiu per als usuaris de les comarques gironines i per als equips d'atenció primària de salut.
Critiquem obertament els fets ocorreguts al CAP Garrotxa, on, després d'un acord entre el Consorci de Benestar Social de la Garrotxa i l'ICS, la plaça ha estat traspassada al Consorci de Benestar Social, perdent, d'aquesta manera, un professional en treball social dotat d'una formació curricular específica en salut i amb unes oposicions pròpies de l'atenció primària de salut.
En vista d'aquests fets entenem que l'ICS està devaluant un dels ítems de qualitat que havia assolit: el d'oferir a l'usuari un servei efectiu, eficient i equitatiu.
Com a col·lectiu professional directament afectat, pensem que la nostra empresa ha de rectificar i optar per fer una aposta valenta per un model de treball integrat i interdisciplinari.
En un moment en què el desplegament de la llei de la dependència necessita més que mai professionals formats en salut, creiem que podem aportar un model d'abordatge que és l'òptim per a l'usuari i per als propis equips de salut.
Institut Català de la Salut, al CAP Garrotxa
Cansats de ICS a Girona | 25-07-2008 - 06:06:27 GMT 1 #
BOP de Girona núm. 147 - 31 de juliol de 2008, Núm. 10008
AJUNTAMENT
D’OLOT
Edicte de notificació del tràmit d’informació
veïnal
D’acord amb la Llei 3/98, de 27 de febrer, s’ha
efectuat el tràmit d’informació veïnal i s’ha
intentat la notificació a veïns immediats de
l’activitat que figuren en l’annex d’aquest
edicte, però aquesta no s’ha pogut dur a terme.
En conseqüència, d’acord amb el que preveuen
els articles 59.5 i 61 de la Llei 30/1992, de 26
de novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment administratiu
comú, es comunica a les persones
interessades que, per tal que puguin tenir
coneixement del contingut íntegre la notificació
anteriorment esmentada, poden comparèixer
a les dependències del departament de
Medi Ambient de l’ajuntament d’Olot, ubicades
a la seu del Consorci de Medi Ambient i
Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA).
Olot, 9 de juliol de 2008
Lluís Sacrest i Villegas
Alcalde
ANNEX
A.- 1.- Expedient: Legalització, d’acord amb la
Llei 3/98, de 27 de febrer, d’una botiga de
venda de complements de la llar a l’av. Santa
Coloma núm. 30 de la ciutat d’Olot
2.- Relació d’interessats:
-Antonio Juvé Fernández
-Adriana Sargatal Serrat
3.- Acte administratiu que es notifica: carta
informació veïnal.
4.- Termini de presentació d’al·legacions: 10
dies hàbils, a comptar a partir de l’endemà de
la publicació del present edicte
administracions
públiques i del procediment administratiu
comú, es comunica a les persones
interessades que, per tal que puguin tenir
coneixement del contingut íntegre la notificació
anteriorment esmentada, poden comparèixer
a les dependències del departament de
Medi Ambient de l’ajuntament d’Olot, ubicades
a la seu del Consorci de Medi Ambient i
Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA).
Olot, 9 de juliol de 2008
Lluís Sacrest i Villegas
Alcalde
ANNEX
A.- 1.- Expedient: Legalització, d’acord amb la
Llei 3/98, de 27 de febrer, d’una botiga de
venda de complements de la llar a l’av. Santa
Coloma núm. 30 de la ciutat d’Olot
2.- Relació d’interessats:
-Antonio Juvé Fernández
-Adriana Sargatal Serrat
3.- Acte administratiu que es notifica: carta
informació veïnal.
4.- Termini de presentació d’al·legacions: 10
dies hàbils, a comptar a partir de l’endemà de
la publicació del present edicte.
AJUNTAMENT Olot, complements de la llar | 31-07-2008 - 06:47:51 GMT 1 #
La gasolinera de Convergencia i Unió (CiU), Red Star al pla de Politger.-Ajuntament de Sant Jaume de Llierca Red Star al pla de Politger. El registre de la Propietat ha suspès la inscripció de cancel·lació de les càrregues de dues finques cedides al municipi pels propietaris de la gasolinera Red Star al Pla de Politger. El Ajuntament ha tramitat per tercera vegada la sol·licitud d'inscripició al registre. El cens de la propietat primer va al·legar que la resolució no era clara i després que no era ferma, el Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona va aixecar dues Hipoteques d'un total proper als 3 milions € d'euros que gravaven les dues finques municipals cedides per Llei per l'empresa Red Star, l'Ajuntament va considerar que amb la resolució del jutjat mercantil l'afer de l'Estació de Servei estava acabat i es va parlar de tornar a obrir la benzinera tancada al juny de 2005 per il.legal, fons municipals van indicar que la inscripció al Registre semblava un pur tràmit, però no és així. Enric Llongarriu Convergencia i Unió (CiU) va indicar que les dues finques, quedaràn péndents d'una reparcel·lació. El grup municipal d'ERC a Sant Jaume de Llierca ha anunciat que de moment no hi ha cap possibilitat de reobertura de l'Estació de Servei Red Star del Pla de Poliger, del anterior Alcalde. Segons exposa el butlletí La Crida del mes de juliol que ha editat ERC de Sant Jaume, les càrregues fiscals que pesen sobre els terrenys que pertoquen a Sant Jaume de Llierca i que són molt elevades no s'han pogut aixecar per ordre judicial. Esquerra Repúblicana de Cataluña (ERC) precisa que l'embolic és tan gros que el Jutjat Mercantil no ho veu clar. El grup d'ERC també exposa que ningú té clar qui és el responsable dels possibles problemes que es deriven del cada vegada més elevat estat de degradació de l'equipament. En aquest sentit, ERC ha demanat a l'Ajuntament que impedeixi el pas a les proximitats de l'edifici per tal d'impedir alguna desgràcia, l'accés a l'estació de servei està tancat als vehicles, encara que no als vianants, l´afer de la gasolinera, benzinera de Convergencia i Unió (CiU) Olot Garrotxa de Sant Jaume de Llierca dura des de 2003.
La gasolinera de Convergencia i Unió (CiU), Red Star al pla de Politger.-Ajuntament de Sant Jaume de Llierca Red Star al pla de Politger Garrotxa | 31-07-2008 - 21:32:01 GMT 1 #
Olot tràfic de drogues plaça Major:
El comerciant Anscari Segovia va denunciar a l'opinió pública que el tràfic de drogues a ple dia fa que l'entorn de la plaça Major es degradi i provoqui el tancament i desplaçament de negocis. Segovia va informar que ha enviat diverses instàncies a l'Ajuntament d´Olot Garrotxa (PSOE-PSC), on s'exposen els fets. Segons ell, els documents contenen informació de les activitats il.legals i de qui les fa. El comerciant va explicar que l'Ajuntament després de rebre la queixa li va fer anar la policia de barri, que li va dir que estaven treballant en el tema i que la situació es corregiria. El propietari d'un bloc d'habitatges, també, es va queixar que els inquilins li marxen per culpa del mal ambient de la zona.
La regidora de Comerç, Fina Soler (PSOE-PSC), ha explicat que hi ha una rotació de botigues a la plaça . Segons ella n'hi ha que es tanquen i n' hi ha que s'obren. Soler va posar com a exemple 2 botigues que s'obriran en breu. La regidora va qualificar de sobredimensió la situació exposada per Segovia. I, si bé va reconèixer que l'ambient a la zona no és una bassa d'oli, va dir que havia estat pitjor. La regidora va dir que la seguretat a la plaça és competència dels Mossos d'Esquadra, dels quals sap que hi treballen.
Olot tràfic de drogues plaça Major | 03-09-2008 - 07:04:39 GMT 1 #
Encaputxats :
Es Mossos d'Esquadra van detenir un home i n´estan buscant un altre que dilluns van entrar coberts amb passamuntanyes i armats amb una escopeta i una pistola en una empresa d'Olot. Després de lligar quatre dels seus treballadors, es van emportar els diners que hi havia a la caixa forta.
La policia autonòmica va explicar ahir que els fets van tenir lloc cap a les quatre de la tarda a l'empresa Recreatius Costa Brava d'Olot, situada al polígon industrial de la localitat. Dos encaputxats amb armes de foc van entrar a l'empresa i després d'amenaçar els treballadors presents, els van lligar.
Encaputxats | 08-10-2008 - 10:39:19 GMT 1 #
Notificació de sancions
Núm. 13913 AJUNTAMENT D’OLOT Garrotxa, BOP de Girona núm. 206 – 24 d’octubre de 2008 :
Edicte de notificació de denúncies
Atès que ha estat impossible la notificació de
les denúncies que es detallen en fulls annexos
(bé sigui per tractar-se de titulars desconeguts,
amb domicili desconegut o bé intentada la
notificació per 2 vegades, no s’ha pogut
practicar), es publiquen ara al BOP, de
conformitat amb el que disposa l’article 59.5
de la Llei de procediment administratiu.
Contra aquesta notificació podeu presentar un
escrit d’al·legacions davant l’Ajuntament i
proposar proves en el termini de 15 dies hàbils.
Podeu satisfer la multa en el termini dels 10
dies hàbils següents a la notificació de la
denúncia.
Olot, 15 d’octubre de 2008
Alícia Vila i Torrents
Secretària
DATA Hora Carrer Num. EDIC
08/09/2008 12:20 C MOSSEN JACINT VER 0012 50,00 €
08/09/2008 12:20 C MOSSEN JACINT VER 0012 50,00 €
08/09/2008 12:20 C MOSSEN JACINT VER 0012 150,00 €
08/09/2008 12:20 C MOSSEN JACINT VER 0012 100,00 €
16/09/2008 17:15 C BONAIRE 0007 50,00 €
18/09/2008 16:24 C BONAIRE 0008 60,00 €
Núm. 13914
AJUNTAMENT
D’OLOT
Edicte de notificació de sancions
Atès que ha estat impossible la notificació de les sancions que es detallen en fulls annexos les quals van estar degudament aprovades per Decret
d’Alcaldia (bé sigui per tractar-se de titulars desconeguts, amb domicili desconegut o bé intentada la notificació per 2 vegades, no s’ha pogut
practicar), es publiquen ara al BOP, de conformitat amb el que disposa l’article 59.5 de la Llei de procediment administratiu.
Contra aquesta resolució, que és definitiva en via administrativa, podeu interposar davant l’Ajuntament, en el termini d’un mes, un recurs de
reposició, previ al contenciós-administratiu. En aquest cas, no podeu interposar recurs contenciós-administratiu fins que aquell hagi estat resolt
expressament o s’hagi produït una presumpta desestimació per haver transcorregut un mes sense resolució expressa. El termini per interposar recurs
contenciós-administratiu serà de dos mesos comptats a partir del dia següent al de la data de notificació de l’acte, si fos exprés, i, si no ho fos, el
termini serà de sis mesos comptats a partir del dia següent de la data en què es produeixi l’acte presumpte.
En cas d’optar per la interposició directa al Tribunal Contenciós, cal presentar el recurs davant el Jutjat Contenciós-administratiu de Girona, dins el
termini de dos mesos, comptats a partir del dia següent en què rebeu aquesta notificació.
No obstant això, si ho estimeu convenient, podeu interposar qualsevol altre recurs que cregueu oportú.
Podeu satisfer la multa en el termini d’un mes i quinze dies hàbils a les oficines de RECAPTACIÓ de l’Ajuntament d’Olot (Pg. Bisbe Guillamet,10
1a planta) següents a la notificació d’aquesta resolució. Transcorregut aquest termini sense fer efectiu el deute, s’exigirà per via executiva, amb un
recàrrec de constrenyiment del 20% i, si s’escau, els corresponents interessos de demora.
Olot, 15 d’octubre de 2008
Alícia Vila i Torrents
Secretària
Expedient Infractor Nom Infracció DATA Hora Carrer Num. Import
0803000062 77916607J ARAGO SOLE, ALEJANDRA A-1 27 ORDENANÇA DE CONVIVÈNCIA 22/06/2008 08:00 AV PERE BADOSA 0000 100,00
0803000063 40329765R ARNAL AZNAR, MARIA CARMEN 43 a 4 ORDENANÇA DE GOSSOS 21/06/2008 10:02 C SASTRES, DELS 0000 50,00
0803000068 12371641X MOREIRA RODRIGUES, ELOI MANUEL A-1 10 ORDENANÇA DE CONVIVÈNCIA 01/07/2008 05:30 C PARE ANTONI SOLER 0000 60,00
-----------
Núm. 13914
AJUNTAMENT
D’OLOT
Edicte de notificació de sancions
Atès que ha estat impossible la notificació de les sancions que es detallen en fulls annexos les quals van estar degudament aprovades per Decret
d’Alcaldia (bé sigui per tractar-se de titulars desconeguts, amb domicili desconegut o bé intentada la notificació per 2 vegades, no s’ha pogut
practicar), es publiquen ara al BOP, de conformitat amb el que disposa l’article 59.5 de la Llei de procediment administratiu.
Contra aquesta resolució, que és definitiva en via administrativa, podeu interposar davant l’Ajuntament, en el termini d’un mes, un recurs de
reposició, previ al contenciós-administratiu. En aquest cas, no podeu interposar recurs contenciós-administratiu fins que aquell hagi estat resolt
expressament o s’hagi produït una presumpta desestimació per haver transcorregut un mes sense resolució expressa. El termini per interposar recurs
contenciós-administratiu serà de dos mesos comptats a partir del dia següent al de la data de notificació de l’acte, si fos exprés, i, si no ho fos, el
termini serà de sis mesos comptats a partir del dia següent de la data en què es produeixi l’acte presumpte.
En cas d’optar per la interposició directa al Tribunal Contenciós, cal presentar el recurs davant el Jutjat Contenciós-administratiu de Girona, dins el
termini de dos mesos, comptats a partir del dia següent en què rebeu aquesta notificació.
No obstant això, si ho estimeu convenient, podeu interposar qualsevol altre recurs que cregueu oportú.
Podeu satisfer la multa en el termini d’un mes i quinze dies hàbils a les oficines de RECAPTACIÓ de l’Ajuntament d’Olot (Pg. Bisbe Guillamet,10
1a planta) següents a la notificació d’aquesta resolució. Transcorregut aquest termini sense fer efectiu el deute, s’exigirà per via executiva, amb un
recàrrec de constrenyiment del 20% i, si s’escau, els corresponents interessos de demora.
Olot, 15 d’octubre de 2008
Alícia Vila i Torrents
Secretària
Expedient Infractor Nom Infracció DATA Hora Carrer Num. Import
0803000062 77916607J ARAGO SOLE, ALEJANDRA A-1 27 ORDENANÇA DE CONVIVÈNCIA 22/06/2008 08:00 AV PERE BADOSA 0000 100,00
0803000063 40329765R ARNAL AZNAR, MARIA CARMEN 43 a 4 ORDENANÇA DE GOSSOS 21/06/2008 10:02 C SASTRES, DELS 0000 50,00
0803000068 12371641X MOREIRA RODRIGUES, ELOI MANUEL A-1 10 ORDENANÇA DE CONVIVÈNCIA 01/07/2008 05:30 C PARE ANTONI SOLER 0000 60,00
Notificació de sancions | 24-10-2008 - 05:59:35 GMT 1 #
Elogi de la crisi (tal com sona), JANA MACIÀ, CERVERA (SEGARRA) :
Sóc jove (és la meva primera crisi) i potser ingènua. Permeteu-me l'atreviment.
Visca la crisi, mori l'opulència. Cal treballar dur, la butaca d'especulador era massa tova. Que engegui la Derbi, s'aturi la Kawa. Viatjarem al delta de l'Ebre, no del Nil. Anirem al pessebre vivent, no de bon vivant. Els titelles a la plaça eclipsen Eurodisney. Descobrim Olot, no Bangkok! Sense diners per benzina, fem cent viatges en bus. Res de caviar iranià, visca el calamar tarragoní.
Ens divertim amb xerrades al bar, no amb creuers al mar. Importa el cor, no el que és car. Benvinguda la cordialitat, no la rendibilitat. La confiança en el demà no són els zeros al banc sinó la fe i la pau.
Potser ara no hi haurà diners per prostituir cap més dona; ni per a cocaïna corruptora de pobles; ni per a armament destructiu, guerres i atacs preventius; ni per al càncer de ciment que devora la nostra costa; ni per a pornografia, luxes obscens, festes boges i banquets etílics.
Aprendrem a estalviar, a escurar i esperar? A estudiar i esforçar-nos? A conservar i crear llocs de treball? Aprendrem a valorar la feina i els productes dels nostres? La tasca dels voluntaris de Càritas? Dels emprenedors? Aprendrem a treballar per al veí? Aprendrem, de debò, a assaborir l'esperit?
Descobrim Olot, no Bangkok! | 14-12-2008 - 08:28:34 GMT 1 #