La germana petita de la MAT: Els ajuntaments de Serinyà, Esponellà i Crespià s'enfronten al projecte d'una nova línia de 132 kV.
Els ajuntaments de Serinyà, Esponellà i Crespià deixen clar que no qüestionen la idoneïtat de la línia, sinó el traçat. Pels tres consistoris, la instal·lació de les torres (algunes de les quals faran 30 m d'alçària) representa «un impacte molt significatiu i irreversible» contra el seu principal patrimoni, l'entorn natural. La línia passaria per paratges tan significatius com l'extrem nord del Pla de Martís i els camps agrícoles i forestals de Crespià, i volaria sobre el Fluvià a l'altura del Portell. Alguns d'aquests espais –assenyalen els ajuntaments– estan catalogats com a hàbitats d'interès comunitari per la UE o formen part de la Xarxa Natura 2000. És per això que la seva oposició es concreta en una al·legació conjunta contra l'informe d'impacte d'integració paisatgística (EIIP) del pla especial del projecte. Es reclama que es faci un EIIP més detallat, que tingui en compte, entre altres aspectes, que precisament en un estudi de la Generalitat s'inclou una part de la zona afectada en els paisatges del país qualificats «d'excel·lència». L'ALTERNATIVA: Com a alternativa, els tres ajuntaments
Longitud - El tram comprès entre la SE de Serinyà i el límit del terme de Crespià, que ha estat objecte de les al·legacions, fa 8.470 m de longitud Falta d'informació: El projecte ja ha superat de manera inicial l'examen de la comissió d'Urbanisme de Girona. Els tràmits, doncs, estan molt avançats, però encara és hora –sostenen els alcaldes– que Endesa s'hagi adreçat als ajuntaments per mostrar-los el projecte. «No ens hi hem reunit mai, a pesar que som els representants del territori, els representants de la gent que hi vivim», lamenta l'alcaldessa d'Esponellà, Rosa Teixidor (ERC). El mateix afirmen Josep Antoni Ramon (Serinyà, ERC) i Xavier Quer (Crespià, CiU), que troben totalment injustificada la falta de diàleg amb els promotors. 8 de juny de 2008 El Punt. 
Ramon Estéban, La germana petita de la MAT: Els ajuntaments de Serinyà, Esponellà i Crespià s'enfronten al projecte d'una nova línia de 132 kV.-L'envergadura del conflicte de la MAT ha deixat en segon terme la lluita de tres ajuntaments petits –Serinyà, Esponellà i Crespià– contra un altre projecte de línia elèctrica a les comarques de Girona. La companyia Endesa està tramitant la construcció d'una línia d'alta tensió de 132 kV entre Serinyà (a partir d'una subestació nova) i Santa Llogaia d'Àlguema. De Navata a Santa Llogaia s'aprofitaran unes torres ja existents, però a Serinyà, Esponellà i Crespià caldrà obrir un pas que, segons els consistoris afectats, espatllarà el paisatge, que és el gran patrimoni d'aquests pobles. El pla de Martís és una de les zones per on passarà la línia. Els tres ajuntaments proposen que la facin passar soterrada pel corredor de les carreteres C-66 i N-260.
El projecte d'Endesa parteix de la flamant subestació de Serinyà, on han de confluir les línies ja existents que vénen d'Olot Argelaguer (que s'està augmentant de 66 kV a 132 kV) i de Banyoles (de 66 kV). Des d'aquest punt es preveu connectar Serinyà amb la línia de 66 kV que puja de Banyoles fins a Santa Llogaia (on hi haurà unes instal·lacions de la MAT), amb la qual es reforça la connectivitat elèctrica de les àrees d'Olot, Banyoles i Figueres.
proposen que la línia passi pel corredor de les carreteres C-66 (de Serinyà fins a l'entrada de Besalú) i N-260 (de Besalú a Figueres) (Besalú-Argelaguer-Montagut Oix: Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones ) i que la soterrin, aprofitant que la primera via es desdoblarà i la segona es transformarà en autovia.
D'altra banda, durant el procés de tramitació dels permisos, Endesa Distribución ha presentat, a instàncies del Departament de Medi Ambient, dos traçats alternatius al que figura en el projecte, i que situen la línia més al nord. Es tracta, però, d'unes propostes que de moment els ajuntaments no tenen en compte, entre altres raons perquè només les han mostrat a un dels consistoris, el de Crespià. «No solucionen el problema de fons sinó que el traslladen un xic més amunt, sense tenir en compte el que nosaltres volem: que ho soterrin al costat de les noves carreteres», diu l'alcalde de Crespià, Xavier Quer.
L'afectació, per municipis - Més de la meitat d'aquesta distància (el 55%) és dins del municipi de Crespià. Al terme de Serinyà li correspon el 29% del total i al municipi d'Esponellà, el 15%
Fins a Santa Llogaia - La línia continuarà fins a Santa Llogaia, després de travessar també els termes de Cabanelles, Navata, Ordis, Avinyonet de Puigventós i Vilafant
Aprofitament - Per completar la línia fins al complex de Santa Llogaia, a partir de la torre número 38 s'aprofitarà la infraestructura ja existent, que s'haurà de reforçar
Nombre de torres - Per cobrir el tram que ha estat objecte d'al·legacions caldrà la instal·lació de 38 torres. Fins a Santa Llogaia el nombre total serà de 101
Alçària - La majoria de les torres noves seran de 16 metres. En algun cas arribaran als 30 m.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Classificació de tensió, reglament AT.
Dins de l'alta tensió (A partir de 1000 Volts, que és el mateix que 1 kilovolt), aquesta es classifica de la següent manera:
(M.T.) Mitja Tensió. Tensió superior a 1 kilovolt i fins a 50 kV.
(Generació) Aquestes tensions són molt poc freqüents només se solen fer servir a les centrals de generació.
(Distribució De 25-30 kV) Aquestes tensions són les més freqüents (sobretot la de 25kV) i són les que passant per dins la ciutat (soterrades) per fer distribució d'una subestació elèctrica a una alta.
(A.T.) Alta Tensió. De 50 kV, passant per 220 kV fins a 300 kV.
(Transport)Aquestes tensions són molt utilitzades però no per dins de ciutats sinó com a medi de transport de llarg recorregut (entre ciutats o pobles).
(M.A.T) Molt Alta Tensió. De 300 kV fins a 800 kV.
(Transport)Aquestes tensions són molt utilitzades però no per dins de ciutats sinó com a medi de transport de llarg recorregut (entre la generació i ciutats molt allunyades): per exemple que es fes a França i transcorregués fins a Barcelona.
(U.A.T) Ultra Alta Tensió. A partir de 800 kV.
(Transport)Aquestes tensions són molt utilitzades però no per dins de ciutats sinó com a medi de transport de llarg recorregut (entre la generació i ciutats molt allunyades): per exemple que es fes a França i transcorregués fins al Marroc.
Classificació de tensió, reglament AT | 08-06-2008 - 08:11:58 GMT 1 #
L´esquerra i la MAT, per XAVIER VALLÈS. CAMALLERA (ALT EMPORDÀ)..
Darrerament, la premsa ha informat sobre els estralls que està fent o farà la MAT al territori per on la volen fer passar: pobles a 100 metres de la línia, indemnitzacions ridícules als afectats, pèrdua de valor dels masos propers, perjudicis seriosos a explotacions agrícoles o ramaderes, enfonsament del turisme rural a la zona, que afecta greument espais naturals que l'administració trompeteja com a «protegits», i s'envaeixen comarques que concentren el més gran índex de segones residències de patums del govern i els seus acòlits. I això últim sorprèn. Els cacics dels pobles no es deixaven malbaratar les propietats, i quan tocava ja es preocupaven de treure'n el màxim benefici. En canvi aquests paios es deixen els calés arreglant masos per a les revistes de decoració i tant els fa el país que els envolta: que hi passa la MAT, collonut; que hi passa el TAV, millor, més «interconnectats».I això succeeix mentre el país és governat per una coalició de totes les forces de l'esquerra. Bé, tothom té clar que no són d'esquerres, però es que no saben ni ser de dretes.
L esquerra i la MAT | 08-06-2008 - 08:16:10 GMT 1 #
Els alcaldes de la línia de 400 kV demanen el suport popular per soterrar-la. Els membres de l'Ammat denuncien «la complicitat» de l'Estat i la Generalitat amb Red Eléctrica.
RAMON ESTÉBAN. Girona
L'assemblea de l'associació de municipis de la línia de molta alta tensió, l'Ammat, va decidir ahir, tal com estava previst, exigir que soterrin tot el traçat de la MAT entre Sentmenat i Baixàs –i no només entre Santa Llogaia i Baixàs– i que s'aturin les obres ja començades. Com que consideren que existeix una «complicitat» entre les administracions i l'empresa promotora de la línia per fer-la a cel obert, l'Ammat conclou que l'únic recurs que els queda per modificar-ne el projecte és mobilitzar la població. Així han fet una crida a tots els ciutadans del país perquè donin suport a l'al·legació en què exigeixen que soterrin la línia.
+ Assemblea ahir de l'associació de municipis contra la MAT. Foto: MIQUEL RUIZ
Els interessats a donar el seu suport podran fer-ho, de moment, a través de la pàgina web de l'Ajuntament de Vilafant (www.vilafant.com) i blocs.mesvilaweb.cat/querbosch. Està previst que altres ajuntaments també pengin en els seus webs l'al·legació i l'espai corresponent per adherir-s'hi. El període de presentació d'al·legacions s'acaba a final de mes.
Per altra banda, en l'assemblea es va donar llum verd a un manifest que recull l'essència de l'al·legació –soterrar la línia entre Sentmenat i Baixàs– amb la justificació corresponent. Aquesta es fonamenta a donar per fet que se soterrarà el tram Santa Llogaia - Baixàs (el que està batejat oficialment com a connexió internacional) i considerar que en realitat el tram d'«interconnexió» comença a Sentmenat. «Tots ells [els pobles entre Sentmenat i Baixàs] formen part de la mateixa interconnexió amb l'Estat francès i no hi ha cap raó tècnica, econòmica o jurídica per donar un tracte diferent a uns i altres».
ENTREVISTA AMB CASTELLS
Després de gairebé tres anys d'intents fallits –van dir els alcaldes de l'Ammat– per fi han aconseguit que els rebi el conseller d'Economia i Finances de la Generalitat. La trobada amb Antoni Castells es produirà el pròxim dia 26. Serà una entrevista que els alcaldes consideren que arriba tard, ja que s'hauria d'haver produït a l'inici del procés i no ara, quan «ja han començat a fer els forats per plantar-hi les torres».
D'altra banda, a Folgueroles, activistes contra la línia de molta alta tensió es van concentrar davant d'una de les torres i s'hi van penjar per demanar que es desmantelli la línia que travessa la comarca d'Osona.
Línia de 400 kV | 08-06-2008 - 08:21:25 GMT 1 #
Avismat vol veure els permisos originals:
Membres de l'associació Avismat van intentar ahir aturar les obres que Red Eléctrica porta a terme als boscos de Vilanna (Bescanó) de tala d'arbres i obertura d'accessos per a la construcció del traçat de la línia de 400 kV. Segons va explicar el portaveu de l'associació, Albert Serra, van demanar els permisos de Medi Ambient als operaris i aquests els van mostrar fotocòpies, si bé ells van reclamar veure els documents originals i, en no tenir-los, els van demanar que no continuessin els treballs. «Han mostrat unes fotocòpies», va dir Serra, que posa en dubte la validesa de la documentació. Arran d'aquesta discussió, efectius dels Mossos d'Esquadra es van desplaçar al lloc dels fets i van protegir els operaris perquè continuessin els treballs. Posteriorment, segons Serra, els membres de l'associació es van desplaçar al jutjat, on van formular una denúncia en què reclamaven poder veure els originals dels permisos. Després d'aquests fets, els membres de l'associació van ser rebuts per l'alcalde de Bescanó, Xavier Soy, a qui van demanar la seva actuació en relació amb els treballs i que fes aturar les obres i impedís el pas dels operaris pels camins. L'alcalde, que diu que el tècnic forestal no ha trobat irregularitats en els treballs, es va comprometre a obtenir en 48 hores un informe jurídic que avali si l'Ajuntament pot atendre les peticions de l'associació de fer aturar les obres. Serra diu que els veïns se senten «indefensos» i demana a les institucions que «defensin el ciutadà» perquè «no és bo per un poble tenir una línia de molt alta tensió, perquè suposa moltes altres línies, una subestació i una central tèrmica», va afegir.
Avismat vol veure els permisos originals | 10-06-2008 - 08:28:51 GMT 1 #
Pressa per la MAT
El divendres 30 de maig de 2008 el consell de ministres va aprovar la planificació prevista per fer la interconnexió elèctrica amb França. El dia anterior, el BOE havia publicat el traçat de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia, i els ajuntaments i la gent afectada tindran trenta dies per presentar al·legacions. Tot és paper mullat perquè tots els alcaldes dels municipis afectats, coincideixen en demanar el soterrament de la línia de 400.000 V tal i com es farà des de Santa Llogaia a Baixàs (França). Jo pregunto: si ni els nostres alcaldes ni les queixes fundades de tot el territori no serveixen de res, què hi pinten? Els únics que decideixen com es farà i per on passarà són els capitostos de Red Eléctrica de España, que per no crear un precedent, prefereixen destrossar el patrimoni de tots, sense veure res més que els beneficis immediats, no aprofitant els models més avançats i més rendibles a curt termni, com seria el soterrament de la MAT.
Els polítics gironins com sempre callats, arrapats a la cadira i escoltant la Sra. Maite Costa que vol fer un negoci rodó a costa de tots esl catalans. Per què no exigeixen el mateix tracte que tindran els francesos? Per què ja abans de començar la línia permetran pujades de prop del 20% en el rebut de la llum? Com estan les sancions de les companyies elèctriques per l´apagada de Barcelona? Mai més se n´ha sentit a parlar. Ara bé, els polítics sàpiguen que no tot dura sempre i la moma se´ls acabarà. Tant de bo que sigui ben aviat.
-Emili Oliver Marquès. Cervià de Ter.
Pressa per la MAT | 11-06-2008 - 06:14:31 GMT 1 #
Crespià, partit per la meitat:
«El que em fa sentir més malament és saber que, si vulguessin, podrien soterrar-la. I no ho volen fer perquè tenen por d'establir un precedent. És el mateix que passa amb la MAT.» Qui parla és Francesc Xavier Quer, advocat, alcalde de Crespià des del 1995. Els últims mesos ha sortit molt a la premsa perquè presideix l'Ammat, l'associació de més de 60 municipis afectats directament per la MAT o que s'hi solidaritzen. Crespià és un d'aquests últims, ja que la línia de molt alta tensió no passarà pel terme. En canvi, rebrà de valent amb la de 132 kV.
Quer diu que no dóna la batalla per perduda, però se'l nota cansat, fart. És comprensible. Si algú s'hagués proposat fer el traçat perfecte per perjudicar el poble al màxim, haguessin dibuixat precisament aquest. Si prospera el projecte, la línia passarà just pel mig del terme i el partirà transversalment. Com que a banda i banda de la línia hi hauran molts metres de servitud, a la pràctica és com si Crespià quedés travessat per «una gran trinxera», segons la definició de l'alcalde. Traduït a superfície, l'Ajuntament calcula que dels onze quilòmetres quadrats que té el municipi, cinc estaran sotmesos a la voluntat de la companyia elèctrica. Torres i cables irrompran per la zona de Portell, discorreran per sota de Fontanelles, travessaran el rec de Crespià, creuaran la plana de sota Pompià i s'enfilaran cap al Puig de les Guardes. Amb tan sols 200 habitants força disseminats, el principal patrimoni de Crespià és el paisatge. De les panoràmiques que s'hi gaudeixen en depèn bona part de la viabilitat de futurs negocis lligats al turisme rural. «Mira't això i imagina't-ho amb torres de fins a 30 metres d'alçada», demana l'alcalde perquè ens fem una idea de la magnitud de la transformació.
Crespià, partit per la meitat | 11-06-2008 - 07:47:10 GMT 1 #
Soterrar la MAT: El coordinador europeu de la interconnexió elèctrica, Mario Monti, donarà avui a Girona una solució per al tram internacional de la línia de 400 kV en la que previsiblement serà l'última visita al territori abans que els presidents dels estats francès i espanyol anunciïn la seva decisió definitiva el 30 de juny. Tot apunta que entre les opcions que el coordinador europeu ha estudiat, des de fer una línia aèria fins a una de soterrada, passant per la submarina, Monti es decidirà finalment per fer passar la infraestructura elèctrica per sota terra. Fins i tot la convocatòria de la visita de Mario Monti enviada per l'oficina de la Comissió Europea a Barcelona diu que el mediador presentarà «l'última part de l'informe fet per l'empresa CESI sobre la proposta de soterrament de traçat del tram internacional de la MAT».
La reunió amb alcaldes, moviments antilínia i agents socials serà a les deu del matí a la subdelegació del govern espanyol. Després Monti se n'anirà a Perpinyà.
La viabilitat o no del soterrament de la MAT entre Santa Llogaia i Baixàs ha provocat un ampli debat. D'una banda, els moviments antilínia de moment no volen parlar de solucions tècniques ja que consideren que primer s'ha de demostrar la necessitat de la línia de molt alta tensió. Tot i això, l'informe encarregat pels ajuntaments –a través del CILMA– a l'expert belga Daniel Depris considera que el soterrament és viable i aposta per integrar la infraestructura elèctrica amb el TAV, cosa que també defensa l'estudi de CESI encarregat per Mario Monti (vegeu el gràfic). Els dos textos coincideixen que el cost no és tan elevat com s'havia assegurat i voltaria entre tres i set vegades més que una línia aèria, mentre que pel que fa a l'afectació ambiental, tost dos apunten que l'impacte visual i l'acústic són alts.
En canvi, el text encarregat pels ajuntaments, al qual ha tingut accés aquest diari, assegura que l'alternativa soterrada és una bona opció i que permetria continuar els cultius que hi ha ara, mentre que seria més difícil amb una línia aèria. En aquest punt no hi coincideix el text de l'empresa italiana CESI, que assegura que s'haurien d'eliminar les vinyes perquè les arrels podrien provocar un curtcircuit. També discrepen en les avaries que té una línia soterrada. Mentre que l'informe del CILMA assegura que pràcticament no n'hi ha i que són ràpides de reparar, el text encarregat per Monti assegura que la solució és de diverses setmanes.
Soterrar la MAT | 13-06-2008 - 05:47:37 GMT 1 #
Alta tensió línia de 132 kV:
Les torres s'esfumen, els operaris començaran a retirar les torres de la línia d'alta tensió que travessa el terme municipal de Vilablareix, que ja s'ha soterrat. Segons ha informat el consistori, quan es va projectar la nova urbanització del Perelló Can Pere Màrtir, el govern municipal va posar com una de les condicions el soterrament d'aquesta línia de 132 kV per tal d'abolir l'impacte visual i ambiental que fins ara ha tingut.
Des de fa mesos han començat les obres de soterrament de la nova línia, que no segueix el mateix recorregut que la que s'està a punt de desmantellar. El nou traçat de la línia elèctrica soterrada serà a banda i banda de tot el llarg del carrer Raset, girant pel carrer Mas Falgàs fins a arribar al punt de connexió que abans ja hi havia amb Girona.
Alta tensió línia de 132 kV | 05-07-2008 - 08:06:15 GMT 1 #
No a la MAT i Ammat comparen el procés de la línia amb època franquista:
El diari L'indépendant s'ha fet ressò de la petició de No a la MAT i l'associació Ammat al ministre francès d'Ecologia, Energia, Desenvolupament i Ordenació territorial, Jean-Louis Borloo, perquè el seu govern retiri el suport al projecte de la línia de molt alta tensió fins que es resolguin les seves denúncies d'irregularitats presentades a la Comissió Europea.
Tal com recull l'article publicat diumenge, a finals d'agost aquests dos col·lectius van escriure una carta al ministre francès en la qual l'informen que han recorregut a l'arbitratge europeu per denunciar irregularitats en l'acord de França i Espanya. En la mateixa carta, No a la MAT i Ammat comparen les actuacions fetes als dos països i afirmen que a la banda espanyola el procediment de l'informe ha estat ple d'irregularitats, i fins i tot de mentides, que ens recorden la tràgica època feixista viscuda sota el general Franco". En aquesta línia, afirmen que "la manca de democràcia en tot aquest procés constitueix una humiliació i una agressió als drets dels ciutadans". El mateix escrit també qüestiona la tasca del mediador Mario Monti, a qui acusen d'haver discriminat les poblacions afectades.
No a la MAT i Ammat comparen el procés de la línia amb època franquista | 10-09-2008 - 12:05:31 GMT 1 #