Consell Comarcal de la Garrotxa BOP Girona Núm. 6990: Declaració de bé d’interès local del Pont del Mas Riera a Dosquers, Ajuntament de Maià de Montcal
Consell Comarcal de la Garrotxa BOP Girona Núm. 6990: Realitzada la informació pública es procedirà a fer proposta de Resolució la qual serà notificada a les parts interessades que constin a l’expedient, tot de conformitat amb el que disposa l’article 17 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Olot, 15 de maig de 2008. Joan Espona i Agustín President 
Declaració de bé d’interès local del Pont del Mas Riera a Dosquers, municipi Ajuntament de Maià de Montcal.-Edicte sobre informació pública d’expedient de declaració d’un bé d’interès local. Tramitat l’expedient de declaració de bé d’interès local del Pont del Mas Riera a Dosquers, del municipi de Maià de Montcal, de conformitat amb el Decret de Presidència de data 9 de juliol de 2007, i una vegada realitzat els tràmits d’audiència als interessats que consten a l’expedient (propietat, ajuntament de Maià de Montcal, i Ministerio de Fomento), i vistos els informes emesos, els quals consten a l’expedient, es sotmet l’expedient a informació pública mitjançant edictes al BOP, al DOGC i al tauler d’edictes de l’ajuntament de Maià de Montcal i del Consell Comarcal de la Garrotxa, de conformitat amb l’article 86 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú. Durant el termini de 20 dies hàbils a comptar des de la publicació al DOGC, qualsevol interessat podrà examinar l’expedient i presentar les al·legacions que cregui convenients
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
L'Ajuntament de Maià de Montcal cerca un propietari per poder comprar o negociar l'ús del castell de Dosquers, documentat el 1245. Segons va explicar ahir el regidor de Patrimoni, Salvador Moreno, les darreres dades de propietat del castell determinen que era del Bisbat de Girona. Això no obstant durant la llei general de desamortitzacions del 1855 l'Estat va subhastar els béns del clergat. Així que va ser comprat pels propietaris del mas Usall per 50.000 pessetes, prop d'un milió d'euros d'ara.
La tècnica de Cultura de Banyoles, Sabina Cortés, que ha investigat aquest tema, ha explicat que més tard el Bisbat va reclamar la propietat del castell i ara en el cadastre la Mitra figura com a propietària. Cortés ha precisat que un arrendatari dels terrenys del Mas Usall assegura que ha vist una escriptura de compravenda, signada pel rector de Dosquers, que donaria la propietat a la família de can Usall, mas situat a pocs metres de la fortificació. Els rector que va signar el document ha de ser Miquel Franch (1817-1857) o el seu successor Felicià Pou (1857-1878). El problema és que dels propietaris del mas Usall no n'ha quedat una descendència concreta. Per això, segons va explicar Salvador Moreno, l'Ajuntament i d'altres institucions han cercat descendents de la família per poder negociar amb una propietat. Tanmateix, tots els candidats a propietari del castell que fins ara han pogut trobar no han pogut confirmar els seus drets de possessió. El darrer, una dona resident a Madrid, era qui semblava ser la descendent dels Usall. Tanmateix, segons Sabina Cortés, ha mort fa poc. La cerca de l'Ajuntament ara està centrada als arxius notarials de Besalú, Banyoles i Olot on probablement es conservi una còpia de l'escriptura dels Usall. El problema principal, segons Moreno, és que mentre l'Ajuntament no hagi negociat amb la propietat autèntica no es pot fer cap actuació per netejar la vegetació que va enfonsant els murs de la fortalesa. Sabina Cortés ha explicat que els Usall eren uns terratinents molt importants al segle XIX que, segons ella, tenien la propietat dels 3 molins fariners. De fet, els Usall estan documentats a Dosquers ja al 1651, quan un Andreu Usall era el rector de Dosquers. L'Ajuntament desconeix l'existència d'un arxiu familiar de la família Usall que hauria de contenir la documentació de la compra de la fortalesa.
Pel que fa al castell, Sabina Cortés ha explicat que a l'Edat Mitjana marcava el domini del Bisbat respecte a les terres del comptat de Besalú i del monestir de Banyoles. Sabina Cortés ha explicat que la fortalesa era manada per un batlle, nomenat pel bisbe de Girona. El batlle a més de recollir les taxes podia impartir justícia en nom del bisbe als pobles i masies de Dosquers, Pedrinyà i Crespià. El castell, segons Sabina Cortés, també servia per controlar els camins que a través del Fluvià anaven a Besalú. Sabina Cortés ha definit la fortalesa com la clau del control feudal del territori de la fèrtil plana de Crespià, Pedrinyà i Dosquers i de la separació i protecció de les terres del Bisbat de Girona de les del monestir benedictí de Banyoles i de les del comtes de Besalú. De fet, en diferents documents medievals, el bisbe de Girona reclama al batlle que avisi els veïns del terme perquè es refugiïn dins els murs del castell com a prevenció del pas de les companyies (tropes mercenàries medievals contractades per reis i nobles).
De la fortificació, amagada entre la vegetació, al sector de llevant se'n conserva una paret de 8 metres amb un gruix de 110 cm. Al sector oriental s'ha conservat un bon pany de paret d'una alçada de 4,5 metres. Al sector de ponent hi ha més parets. A la banda de ponent, on no hi ha desnivell, hi fou excavat un vall d'uns 8 metres d'amplada. Se suposa que la fortalesa es va anar construint a partir d'una antiga construcció sobre la roca principal.
D'aquesta manera els arqueòlegs opinen que el recinte es va construir al segle XIII, però que la torre principal és molt més antiga. Per la seva part, Salvador Moreno ha explicat que l'interès de l'Ajuntament per la fortalesa és per incorporar-la al ric patrimoni arquitectònic de Maià de Montcal i fer-ne un punt d'atracció turístic. Moreno va opinar que Maià de Montcal, amb l'església de Sant Vicenç, el temple de Sant Martí de Dosquers, les capelles de Sant Prim i Sant Felicià i un important pont romànic és un punt d'atracció encara poc conegut.
Castell de Dosquers segle XIII | 02-06-2008 - 08:10:29 GMT 1 #
Amb l'ajuda d'una grua de grans dimensions, ahir van desmuntar la torre de l'antena de telefonia mòbil que France Télécom tenia instal·lada de manera il·legal al veïnat de Dosquers, al terme de Maià de Montcal. Dies enrere s'havien retirat els altres aparells del complex. El desmantellament culmina un llarg procés en què el tribunal contenciós administratiu ha acabat donant la raó a l'Ajuntament, que no volia l'antena.
El 2002, Retevisión Móvil (ara, de France Télécom) va demanar una llicència d'obres per posar l'antena. El consistori no va concedir la llicència i la Comissió d'Urbanisme no va aprovar el projecte, però, tot i això, Retevisión va muntar l'antena. Paral·lelament, l'empresa va interposar un recurs contra aquelles decisions de l'Ajuntament i Urbanisme al jutjat contenciós administratiu, que al final no va ser admès.
Antena de telefonia mòbil il·legal de Maià de Montcal.
Retevisión Móvil (France Télécom): Antena de telefonia mòbil il·legal de Maià de Montcal | 21-06-2008 - 05:17:20 GMT 1 #