Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

En morir Rodolf, el seu nebot Miró I va unir a llurs estats el Comtat de Besalú-Vallespir. Borrell I, Marquès i Comte de Barcelona-Ausona-Girona, va traspassar (mort) l'any 912 sense deixar descendència, passant íntegres els seus Honors i Drets al seu germà Sunyer. És un fet que desprès de la mort d'en Borrell I el Patrimoni Comtal apareix dividit, passant a la categoria de "Comte i Marqués" dels seus estats en Miró I de Besalú-Cerdanya, com es pot comprovar en el reconeixement prestat el 1er. de juny del 913 per diversos homes del Monestir de Sant Joan de Ripoll a favor de l'Abadessa Emma “in presencia Mirone et Suniario, Comites et Marchiones" (3) . Les conseqüències que va portar més endavant aquest fet les podrem apreciar en tractar del Comte Borrell II de Barcelona, fill del citat Sunyer i de la seva esposa Riquilda.

Oliba, fill del Comte Rodolf (4), havia estat afavorit amb importants donacions pel Rei franc Rodolf (923-936), successor de Carles "el Ximple", Duc de Borgonya. El diploma on consten dites donacions és una còpia figurada del segle X, de data il.legible. Diu així: "Illiorum fait patio et nostre libuit voluntati concessimus supra dicto Oliba in Comitatu Bisuldunense tantum de alode cu... videtur in loco qui dicitur Sancta Pace (Santa Pau) ecclesias duas, una in onore Sancta Maria fundatam, altera vero in honore sancti... cum fines et adiacentias et terminationes earam. In alio loco Romaniano (Romanyà) , cum omnibus terminis suis in Comitatu ipso... cum fines et terminos earum. In Comitatu Rosilione (Rosselló) alodum qui dicitur... drarias, cum fines el adiacentias... In alio loco Calmícella (Sant Feliu de Calmella) et Carcasense, cum fines et adiacentias earum" (5). Les dues esglésies citades al Lloc de Santa Pau no poden ésser altres que les de Santa Maria dels Arcs i Sant Vicenç de Sallent, posades sota la dependència del Monestir de Sant Esteve de Banyoles pel Rei Lluís "el Balb", segons precepte signat el 29 de maig del 877 (6) .

Miró I, quart fill dels Comtes Guifred I i Guimidilda, apareix per primera vegada acompanyant els seus pares el dia 24 de juny de l'any 887 en el solemne acte de la Consagració del Temple de Sant Joan de Ripoll pel Bisbe d'Ausona Gotmar (7) . De Avane o Ava, la seva esposa, Senyora molt principal de la Cerdanya i del Rosselló, va haver quatre fills: Sunifred, Guifred, Oliba i Miró. Miró I va morir l'any 927, nomenant usufructuària del Patrimoni Comtal l'esposa, pel seu vivent, de no contreure nou matrimoni; després d'ella, deixa el Comtat “in potestate de filios meos legitimos“, no assenyalant part determinada a quiscun d'ells, insinuant un indivís, com observa molt bé el senyor Ramon d'Abadal (8). Realment, no féu altra cosa que continuar en els seus Estats la consuetud de conservar unit el Patrimoni que li va pertocar del seu avi Sunifred, separadament de les terres que en Guifré, el seu pare, va reconquerir pel seu esforç. Així, tots els fills van usar el títol de "Comtes“, portant la direcció primerament en Sunifred i, successivament, els altres fills, com veurem.

Deshonora la figura Pròcer d'en Miró I el fet de mantenir relacions il.lícites amb Virgilia (9), de la qual tingué un fill anomenat Giscafred i quatre filles: Guilindo, Chixilone, Goltregoto i Sesenanda, a tots els quals nomena i dota en el seu testament atorgat el 13 de juny del 920 (10) .

Ava (Avane de Besalú) i els seus dos fills majors, Sunifred i Guifred, el 19 de juny del 941, feren donació al Monestir de Sant Miquel de Cuixà (al Conflent) , per la remissió de llurs pecats i per l'ánima de l'espòs i pare difunt, d'un Alou situat al Raval d'Elna, “in Villa Fuliano“, que manifesten posseir per compra feta a un tal Andalicio (11). L'onze de febrer de l'any següent un tal Legarius i els seus fills Adalbertus, Guatfredus i Teodebertus venen a la Comtessa Ava les Vil.les de Palau, Molí Vell de Argelagarios (Argelaguer) i Morranyà, i el Bosc de Poliger, (Politger) del terme de Montagut Oix in Comtat de Besalú (12).

El traspàs (mort) de la Comtessa Ava degué ésser pel gener o febrer del 962, car consta que el 30 de desembre de l'any anterior. encara féu donació la Comtessa al Monestir de Cuixà de la Vall de Balaguer (al Conflent), amb les Vil.les i vilatges que diu posseir per "decimun senioris mei Domni Mironis Comitis, sive pro hominibus qui homicidium fecerunt de meos homines, sive per comparationem..." (13) , i el 26 de febrer de l'any següent els marmessors d'Ava, difunta Comtessa, lliuren al Monestir de Ripoll un alou a Jou, Comtat de Besalú (14), i al de Santa Eulàlia d'Elna, Comtat de Rosselló, diverses terres “in Serra Sancti Petri i a Fenestredo (15). A l'endemà els propis marmessors donen a Sant Miquel de Cuixà els Alous de Prats i Balaguer, acomplint així una altra disposició testamentària de la malaguanyada Comtessa (16) Morta la Comtessa Avane (Ava), passà la direcció dels Estats de Besalú al fill major Sunifred, el qual es reservà el Govern directe del Comtat de Cerdanya-Conflent i Terres del Vallespir i del Rosselló, mentre Guifred passà a usufructuar el Comtat de Besalú. Els germans petits Oliba i Miró restaren de moment sota la tutela del primer.

NOTES:

(1.-El primer fill d'en Guifré i Guinidilda va seguir la carrera eclesiàstica. Es deia Rudolf, com el seu oncle el Comte de Besalú.

(2.-Arx. Cor. d'Aragó. Perg. 13 (duplicat) del Comte Guifré I.

(3.-Document desaparegut, que va ésser copiat en 1925 per Ramon d'Abadal i ha estat publicat per F. Udina Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX y X, págs. 442 i 443.

(4.-Oliba -que no heretà el Patrimoni comtal usufructuat pel seu pare-, es va casar amb Elo. Aquesta senyora, ja vídua i usant el títol de Comtessa, va fer ofrena de la seva filla Enchilia al Monestir de Sant Joan de Ripoll el 4 de novembre del 955. (Arx. Cor. d'Aragó, perg. 43 del Comte Sunifred).

(5.-Perg. procedent de l'Arx. de la Casa de Cardona, n.° 189, avui a l'arx. dels Ducs de Medinaceli, a Madrid. = A. Paz i Melia: Archivo y Biblioteca de la Casa de Medinaceli, primera sèrie, pág. 309. = F. Valls i Taberner: Notes per a la història de la família Comtal de Barcelona. El diploma del Reí Raül en favor d'Oliba, en "Recull de documents i estudis", vol. I, págs. 193-195.

(6.-Josep de la Canal: España Sagrada, vol. XLV, págs. 302-304.

(7.-Arx. Cor. d'Aragó, perg. 4 del Comte Guifré I.

(8.-Ramon d'Abadal i de Vinyals: L'abat d'Oliba, Bisbe de Vic, i la seva època, pág. 35.

(9.-Filla, segons diversos autors, dels Comtes d'Empúries Deyla i Quintol i germana de Raulo o Raulona, Abadessa estada de Sant Joan de Ripoll pels anys 956 al 961.

(10.-Pròsper de Bofarull: Los Condes de Barcelona vindicados. vol. I, pàgs. 88-90. (D'un pergami de la Pabordia d´Aja).

(11.-Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. LXXVI, col. 853. (Del Cartulari de Sant Miquel de Cuixà).

(12.-F. Monsalvatje: Colección Diplomática del Condado de Besalú, vol XI (2on. de la Colección, pàgs. 167 i 168).

(13.-Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. XCVII, cols. 879-880.

(14.-Del desaparegut Arx. de Ripoll, segons en Monsalvatje. (Colección Diplomática del Condado de Besalú, vol. I, pág. 197). Aquesta donació apareix confirmada al Monestir de Ripoll pel Rei franc Lotari, el 982. (Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. CXXXI cols. 929-931 ).

(15.-Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. XCVIII, col. 880.

(16.-Id., id., id., ap. XCIX, col. 881. (ilustración: Vall del Llierca, Comitatu Bisuldunense Mancús d´Or anys 988-1020 Comte Bernat "Tallaferro" Vall del Llierca Argelaguer Garrotxa)