Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones
Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones. A/a: Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanísme de Girona. PTOP. OGAU. Serveis Territorials d'Economia i Finances a Girona. Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI NÚM. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853-. M´adreço a vosté,
Expedient: 2007 / 029375 / G (ponència 7.751/2004- Assumpte: Sol.licitud per a la reforma i canvi de tensió de la línia elèctrica entre la subestació d´Olot i la de Serinya. Interessat: Bassols Energia, S.A. / Proposta a la Comissió Territorial d´Urbanisme de Girona: -Capacitat del medi receptor al Municipi de Argelaguer, riu Llierca, Cales de Llierca, S.A, Cales Yesos y Cementos d´Olot, S.A (CYCOSA). El document 7751/2004-AT no descriu ni valora els factors ambientals, el terme municipal d´Argelaguer, afectats pel projecte. S'afectan Espais inclòsos en el Pla d'Espais d'Interès Natural i Àmbits de Xarxa Natura 2000 en aplicació de la Directiva 92/43/CEE o Directiva Hàbitats Naturals, Unión Europea,obligatoris, al conjunt del traçat en el seu pas per el municipi d´Argelaguer. El projecte afecta a Hàbitats de Ribera del Riu Llierca, que presenta un grau de conservació molt baix. El llit del riu Llierca presenta comunitats pròpies de colodars al·luvials de corologia mediterrànea, s’afecta al d’alzinar que es localitza en el marges dels Camps de Conreu de la terrassa al·luvial superior. El projecte es situa entre els límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i el l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. El riu Llierca és un Corredor Territorial i Connector Ecològic rellevant entre l’Alta Garrotxa i el riu Fluvià, al seu pas per Argelaguer, Connector Ecològic amb el PNZVG. El riu Llierca es troba afectat per l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de Conservació de la Llúdriga. Per aquesta raó les estructures que travessin o estiguin situades a menys de 100 metres dels cursos i masses d’aigua dintre de l’àmbit territorial han d’habilitar estructures que permetin el pas de les Llúdrigues i que impedeixin ser atropellades. Aquesta espècie és freqüent a la zona d´Argelaguer. La ponència no preveu res per salvar el desnivell existent entre les terrasses al·luvials i la plana agrícola. Les Torres del projecte son de grans dimensions i significaran una barrera física i visual respecte a les terrasses fluvials contigües a la llera, tanmateix en el Pla de Tapioles en tot el recorregut afectat per la Llei del Paisatge. Aquest Projecte no deu afectar ni donar lloc a modificacions del flux hidràulic en cas d’avinguda extraordinària com la sobreelevació de la llàmina d’aigües i l’augment de les velocitats a l’entorn de les que poden esdevenir erosions de caràcter local a l’entorn dels estreps durant el desguàs de l’avinguda emmagatzemada a les planes d’inundació aigües amunt i erosions de caràcter general a aigües avall durant el desguàs de l’avinguda degudes a l’estretament de la secció hidràulica. Per minimitzar aquests efectes l’esmentat informe debè recomanar la no ocupació de la plana d’inundació dins de 42°13'22.95"N, 42°13'25.30"N, 42º 13`15.05”N i 42 13 11 01”N. La naturalesa fluvial de l’entorn del projecte presenta un estat greu i la seva fragilitat es considera elevada. Tanmateix el projecte incorpora una infrastructura d’importants dimensions que s’insereix en un Paisatge predominantment agrícola i obert on els elements antròpics més destacats són habitatges unifamiliars aïllats i instal·lacions agropecuàries i una Xarxa Viària de reduïdes dimensions, adaptada a la morfologia del terreny, al municipi de Argelaguer. Així doncs, els elements de caràcter ambiental més sensibles de l’entorn del projecte, més afectats són les poblacions íctiques i de llúdriga, els hàbitats de Ribera, la Conectivitat Ecològica del PNZVG-Pla de Tapioles, Argelaguer-EIN Alta Garrotxa, i l’estructura actual del Paisatge. Es preveuen efectes negatius notables, irreversibles i permanents sobre factors ambientals determinants i sensibles, vist que els Vectors més sensibles des del punt de vista ambiental, les poblacions de Barb de muntanya i de Llúdriga i la Connectivitat Ecològica al llarg del Corredor Ecològic del riu Fluvià es veuran afectats de forma negativa si no s’adopten una de les seguents Alternativas de pass de la línea Elèctrica Bassols Energía S.A., en la seguent direcció: 1-Montagut Oix, 42°13'50.91"N- 2°36'28.63"E, Tortellà, 42°14'10.69"N- 2°37'45.54"E, Sales de Llierca, 42°14'13.13"N-2°39'41.84"E, Municipi de Besalú riu Fluvià 42°11'56.23"N-2°42'5.94"E. 2.-Soterrament de la Linea Elèctrica desde Riu Llierca Argelaguer- Pont A-26, 42°12'56.33"N, El Collet-Argelaguer, 42°12'52.64"N- 2°37'40.83"E, Tunel Argelaguer A-26 GI- 523 N-260, 42°13'0.46"N-2°38'33.52"E, Argelaguer A-26 N-260 Riu Borro, 42°12'51.01"N-2°39'35.21"E, proposem aquesta como la més adecuada, Soterrament de tota la Linea dins del terme Municipal de Argelaguer per Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat. Extracte de textos de diferents Documents de la Generalitat de Catalunya i administracións, referents al estat del Connector Ecològic del Riu Llierca de Argelaguer, entre 42°13'47.04"N-2°36'24.82"E, 42°13'46.14"N-2°36'51.48"E i 42°12'45.64"N- 2°37'41.15"E, 42°12'35.88"N-2°35'49.77"E, : - PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA: 3. Introducció a l’àmbit de planejament PAG. 63. Àmbit de la vall del Llierca, UR4. Vall del Llierca, a/ Estructura territorial El municipi està situat entre dos espais naturals protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’EIN de l’Alta Garrotxa. En termes ecològics, la connexió amb el PNZVG és bona degut a la cobertura forestal de la zona meridional, que és contínua fins a la vall de Santa Pau i els municipis veïns de Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol. En canvi, la connectivitat amb (riu Llierca) l’Alta Garrotxa es fa difícil degut a la carretera N-260 (A-26 no disposa de manteniment Medi Àmbiental), actualment en la fase de construcció de la Variant del Nucli d’Argelaguer, que fragmenta el Municipi d’est a oest, de la mateixa manera que farà la nova línea “reforma” i canvi de tensió de la línea elèctrica Olot-Serinyà. Per aquestes circumstàncies, el riu Fluvià, el riu Llierca i la riera de Sales configuren l’única possibilitat connectora amb l’Alta Garrotxa. El Fluvià compleix aquest paper ja que presenta una estructura de bosc de ribera i cabals suficients per a garantir-la, malgrat l’existència de rescloses. No passa el mateix amb el Llierca que, amb la pràctica desaparició del bosc de ribera(42°13'47.04"N-2°36'24.82"E, 42°13'46.14"N-2°36'51.48"E i 42°12'45.64"N- 2°37'41.15"E, 42°12'35.88"N-2°35'49.77"E,) al seu pas pel municipi, es converteix en un espai on la fauna queda altament exposada. Pla de Tapioles: L’espai agrari d’Argelaguer, en clara regressió, representa actualment el 29% de la superfície del terme municipal. Quan es consolidin els nous sòls industrial i residencial previstos i finalitzin les actuacions sobre la nova autovia, l’espai agrari disminuirà en un 13%. Aquest, que té un paper fonamental en les connexions ecològiques (Pla de Tapioles), és un espai fonamental de transformació, creació i manteniment del Paisatge (Llei del Paisatge). L’espai agrari i forestal esta regulat per les Normes Subsidiàries de 1989, però sense criteris de protecció ni un tractament que asseguri la conservació dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i paisatge. Els cursos d’aigua i el seu entorn no tenen cap mena de qualificació urbanística específica. No reben un tractament que permeti la seva conservació com a corredors biològics que són. Tots els cursos d’aigua tenen direcció nord-sud, pertanyen a la conca del Fluvià i desguassen a la seva riba esquerra, en terrenys del municipi d’Argelaguer. El Llierca corre per l’oest, establint el terme entre Tortellà, Montagut i Oix, per bé que al Pont del Llierca ( 42°13'46.68"N-2°36'35.99"E), al nord-oest, el territorio de Tortellà l’ultrapassa, endinsant-se uns centenars de metres vers el terme de Montagut i Oix. Dins del terme hi ha dos rierols tributaris: el de Canalies que neix al Pla del Carig i el de l’Horta que neix al Jonquet de Bellpuig. A l’est de Tortellà discorre el Juiàs, que separa el municipi de Sales de Llierca. Neix a Montoriol i desguassa a Argelaguer. El seu cabal és molt minso; les aigües es filtren prop del mas Palol i tornen a aflorar a Can Masó. Té per afluents els torrents de Can Patorra, de Can Pedregós i de la font de la Salut. Pel centre del municipi de Argelaguer discorre la riera del Vinyot Connector Ecològic, de les Valls o riera de Tortellà. No porta gaire aigua. Es forma per l’aiguabarreig dels ríerols l´A-26 , Gi-523. Argelaguer Tortellà i N-260 Foment i lAjuntament de Argelaguer han fet mal a la Riera del Vinyot, portà Contaminaciò Quimica sense control de abocaments. Des del punt de vista de l’estructura del sistema d’espais oberts, el fet que Tortellà pertanyi a l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, i la proximitat meridional del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, fan que la connexió entre aquests dos espais estigui considerada en un àmbit de proximitat entre ells. La possibilitat de connexió dins del municipi passa per la xarxa hidrogràfica formada pel riu Llierca, el riu Borró, el riu Juià,la riera de Sales i el torrent d’en Vinyot d´Argelaguer o riera de Tortellà, (afectats per el projecte). Entre aquests assentaments el Pla Director reconeix la unitat geogràfica, històrica, cultural i socioeconòmica de la vall del Llierca, formada pels municipis d’’Argelaguer, Montagut-Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà. A-26 i N-260 GI-523 Argelaguer Tortellà: En l’actualitat, ja construïdes les variants de Castellfollit, Sant Jaume del Llierca, i Argelaguer, i de Besalú, s’estan executant les determinacions del Pla de Carreteres de 1995 que planteja la connexió Vic-Olot-(ARGELAGUER)-Besalú-Figueres com a via principal de la xarxa bàsica. Consideren que el Pla hauria de preveure els mecanismes necessàries per tal que els Ajuntaments (Argelaguer) poguessin dictar o imposar mesures de reducció d’impactes paisatgístics o ambientals o actuar sobre activitats subjectes a intervenció ambiental. b) Objectius del sistema d’espais oberts Existeix un error als plànols pel que fa a la localització del Pla de Tapioles, que el Pla protegeix pel seu valor agrícola. Es manifesten d’acord amb la protecció de la zona agrícola de Tapioles,però demanen que es consideri la possibilitat d’altres usos compatibles i lligats a activitats econòmiques vinculades a l’ús lúdic, cultural, esportiu, de recerca o altres. Demanen que el Pla incorpori el Catàleg de Paisatge. c) Àmbits de referència del sistema d’assentaments. Demanen que s’estudiïn altres models (amb més variants que no només la de fluxos de mobilitat) que permetin la superposició de diferents àrees distributives en funció dels requeriments funcionals o específics, respectant l’agrupació natural de la Vall del Llierca. e) Sistema d’infraestuctures. El Pla ha de definir les infraestructures viaries i les econòmiques i ambientals. Cal una major definició del model Ferroviari (Eix Ferroviari Lleida-Vic-Olot-ARGELAGUER-Figueres, en tramints pel Consell Comarcal de la Garrotxa i el Ajuntament de Olot SIGMA. Eix Ferroviari Girona- Banyoles-ARGELAGUER-Olot-Vic-Lleida, en estudi per les Administracions? ”Prensa Escrita“), i feta aquesta, la localització de les noves traces i estacions.
Informe de Sostenibilitat Ambiental .Extractes: -Així cal destacar la identificació de separadors urbans (àrees on s’ha d’evitar la connexió entre teixits urbans adjacents) entre Sant Jaume de Llierca i Argelaguer, entre Montagut i el pla de Politger, entre Castellfollit i Sant Joan les Fonts, entre els diferents nuclis de la Vall de Bianya, entre Begudà i Sant Cosme, entre tots els nuclis entre Bas i Olot i entre Sant Feliu d’Hostoles i Les Planes d’Hostoles. -Actualment el PSARU preveu noves EDARs als municipis de Riudaura, Sant Jaume de Llierca i Tortellà i la construcció de l’EDAR i col·lectors de Sant Esteve de Llémena, d’Argelaguer (Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Argelaguer, Sant Jaume de Llierca, Montagut, Tortellà, Sales de Llierca: Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa (Sigma): Instancia Registre núm 2214 de data 19 de maig 2008.-Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI NÚM. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853-. M´adreço a vosté, Exposo: Que asseventat de l´inici de la construcció de l´anomenada Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Argelaguer/Sant Jaume de LLierca, a carrec de la companyia Sociedad de Explotación de Aguas Residuales, S A (SEARSA), del grup Aguas de Barcelona SA (AGBAR), aquesta situada en l´Espai de Can Gifreda (*), i compresa en la Riba esquerra del rio Fluvià-Argelaguer. Segons el panell oficial informatiu, situat en el lloc que ocupa dita Infraestructura, està promoguda per: Consell Comarcal de la Garrotxa (Sigma), Agència Catalana de l´Aigua, Ministerio de Medio Ambiente, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Demano: M´informi quan te previst la publicació del Projecte, per aportar al.legacions a l´Estudi d´Impacte Ambiental a l´Estació Depuradora d´Aigües Residuals d´Argelaguer/Sant Jaume de Llierca. Així, com hem faciliti la consulta del projecte i la seva memòria. En el cas de que disposi d´altre via per fer arribar les meves Al.legacions al projecte, espero pugui comunicar-mo. (*) Can Gifreda, l´actual explotació d´àrids Cales, Yesos y Cementos de Olot, SA (CYCOSA) , per a més informació d´aquesta empresa podeu veure l´Instància amb registre d´entrada núm 383, amb data 28/6/06, a l´Ajuntament d´Argelaguer, mai contestada. Juan Rogriguez Lejarza Argelaguer, 19 de Maig de 2008 >N.B.: És, si més no, curiós el nom Depuradora del Llierca (?), quan dista del riu Llierca (Vall del Llierca) i està situada en el riu Fluvià, Espai Protegit per la Directiva d´Habitats de la Unió Europea- Xarxa Natura 2000.) d’Hostalnou de Bianya, Beuda, Fluvià, Sant Miquel de Pera, i Oix. -Olot, connexió de l'afluent de l'EDAR de Tortellà al futur sistema de Sant Jaume de Llierca, col·lectors en alta per al sanejament de Sant Jaume de Llierca. -Riu Llierca: Punts crítics 3 i 4. Es tracta del futur pas de l’autovia (A-26 N-260- GI-523) de quatre carrils per sobre els Rius, ja que podria suposar l’estrenyiment del llit dels rius i la destrucció de la vegetació de ribera. A això encara s’hi podria afegir el pas d’un nou traçat ferroviari (Eix Ferroviari Lleida-Vic-Olot-ARGELAGUER-Figueres) encara per definir. El pla defineix clarament la importància de les Connexions fluvials nord-sud en aquesta zona mitjançant la classificació com a sòl d’especial protecció pel seu valor Connector de les rius i rieres de Llierca, Sales Vinyot Juiyas, Riu Borrò, riera de Capellada i riera de Buaranc. (la proposta per a l’aprovació inicial reforça molt aquest aspecte respecte de l’avantprojecte), a banda de preveure separadors urbans entre els nuclis per tal d’evitar la creació de continus urbans. -En el cas dels boscos d’escleròfil·les i laurifolis la majoria es concentren a la zona que va de Sales de Llierca fins a Maià de Montcada, quedant un 12% en sòl de protecció territorial per estar en zones de pemdent superior al 20%, i el 17% restant en zones de protecció preventiva. Argelaguer: Espais dels inventaris d’espais d’interès geològic i de zones humides de Catalunya, del Departament de Medi Ambient i Habitatge: Respecte a les zones humides de l’Inventari de zones humides de Catalunya, el Pla Director proposa la inclusió com a sòl de protecció especial de les 6 zones humides presents a la Garrotxa: Rescloses d'en Bassols i del Molí Resclosa de la Fàbrica de Sant Jaume de Llierca. Veure també els documents anexes: --Pla d´Acció Local per la Sostenibilitat d´Argelaguer. Fase 1-Diagnosi- Document III. Diagnosi municipal i la memòria, gestionat per la Diputació de Girona, Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament d´Olot, de data 0ctubre de 2003. El Sigma va ser el redactor de les Agendes 21 per encàrrec dels ajuntaments de la comarca i per tant, els documents estan en els respectius consistoris. (Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´àrea d´informació i coneixament SIGMA-Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. Carretera de Ridaura s/n.17800-Olot,Telf.972.274871.Fax:972.274870) És cert, el que es manifesta fins aquí, donan referència els documents anexes següents: 1--Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 383, 28/06/2006 (pàg 1de2) És demana protecció ambiental del riu Llierca al seu pas per CYCOSA (veure 7.751/2004-AT), Cales de Llierca, S.A., indústries químiques situades en terrenys Catalogats Rústics, sense permís municipal de l´Ajuntament d´Argelaguer i autoritzat per la Direcció General de Mines i Industria de la Generalitat de Catalunya-Girona, promotor del projecte de la Línea Electrica Bassols d´Energia, S.A. 2--Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 3, 04/01/2007. Es demana l´expedient de Reforma línea elèctrica Olot-Serinya. 3--Cartes al Director diari de Girona 21/02/2007.”Contesta al Sr.Jaume Tané i Cufí” 4--Agrupació de Secretaries de Jutjats de Pau núm. 20. Acta de conciliación 1/2007-A. Argelaguer a 4 d´abril de 2007. Referent al document núm.1. Judici contra Juan Rodriguez Lejarza per l´instància núm. 383 demandant Cales de Llierca, S.A-CYCOSA. (7.751/2004-AT), 5-- Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 848, 19/12/2007. 6-- Ajuntament d´Argelaguer, registre de sortida núm. 75, 25/02/2008. 7-- Direcció General d´Urbanísme de Girona, entrada núm. 643, 07/03/2008. 8-- Departament de Medi Ambient i Habitatge, entrada data 07/03/2008. 9-- Consell Comarcal de la Garrotxa- SIGMA. registre d´entrada núm. 1276, 19/03/2008. 10-- Ajuntament de Sant Jaume de Llierca BOP Girona núm. 5073, 22/04/2008. Retalls de premsa escrita. 11-- Diari de Girona i diari El Punt Cronologia conocida sobre la tramitación administrativa del -3 de febrero 2003-- Direcció General Medi Natural “trencaclosques” -29 de abril 2004 -- Entrada estudi Departament Impacte Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT -30 de abril 2004 -- Minas e industria informa a PNZV. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT -02 de junio 2004 -- Departamento Agricultura DAR da conformidad.. No apareix cap document. -07 de junio 2004 -- PNZV pide información complementaria. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT -30 de julio 2004 -- Cultura- yacimientos. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --21 de dicm. 2004 -- Recibida información en PNZV. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
(1) 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT (*) 05 de julio 2005 -- Boletin Oficial de la Provincia Girona nº 127 (Argelaguer). Permiso de obres menors. (*) 05 de agost. 2005 -- Presentación del proyecto por BASSOLS Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --09 de agost. 2005 -- Se pide más información a Bassols Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --18 de octubre. 2005 -- ACA concede el permiso de obras Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --03 de noviembre. 2005 -- DOG nº 4502 Información pública del proyecto T-33 a T-42 y de utilidad. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
(*) 01 de diciembre. 2005 -- Presentación sobre Impacte Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --17 de enero 2006 -- Evaluación D.I.A de T-7 a T- 95. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --25 de enero 2006 -- 2 alegaciones a DOG nº 4502 (T-33 a T-42) Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --28 de febrero 2006 -- D.G. Medi Natural “trencaclosques”Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --06 de junio 2006 -- Minas e Industria a Dep. Impc. Amb. T-26 a T-95. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --06 de julio 2006 -- DOC nº 4670. Información pública complementaria T-26 a T-95 Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT (*) 05 de setembre. 2006 -- Declaración Ponéncia de Impacto Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --18 de mayo 2007 -- Diputación de Gerona afectación GI-523 (Argelaguer). Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --27 de junio 2007 -- El Servicio Geológico da su permiso al proyecto? --12 de julio 2007 -- Anuncio modificaciones T-33 a T-42. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --16 de noviembre.2007 -- ACA concede el permiso de obras. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT --28 de febrero 2008 -- Dep.G.A. Paisaje da permiso. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT *) ref. 7.751/2004-AT per defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente, en el orden de fechas y uso del document 7.751/2004-AT para cometidos distintos. 1) 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT -Amb data 8 de març de 2005, BOE nº57 pàg. 8.186-7. 3837 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre “El Excmo. Sr. D. José Montilla Aguilera, Ministro de Industria, Turismo y Comercio. El Hble. Sr. Josep Maria Rañé i Blasco, Conseller del Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya. El Sr. D. Tomás Feliu de Cendra, Director General de Bassols Energia, S.A. En función de sus respectivos cargos “ (Document A. pàg 1-2). -3838 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio., la Generalitat de Cataluña y la empresa distribuidora ELECTRICA CURÓS, S.A. -Vist el document manifestem que en la pàg. 2 i en la relació els termes municipals que apareixen el el cuadre annexa, no apareix autoritzat l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, ni les actuacions previstes, així com l´Ajuntament de Besalú. Per tant, no estan dins del projecte. I que en relació a la “modificación de la red de BT del centro de transformación “033 Llierca” ZRC” Primer, volem dir que el pressupost que es contempla per a la nova línea es de 950,70 euros, xifra del tot ridícula per unes obres d´aquesta envergadura.
A LA PONÈNCIA TÈCNICA: -Vista la insuficiencia del proyecto 7.751/2004-AT, en el termino municipal de Argelaguer, relativo a la evaluación del Medi Ambient afectado, pido un estudi de Impacto Ambiental que no recoge el 7.751/2004-AT. -Vista la tramitación administrativa, tiene un defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente, ya que el documento que más se ha visto hasta el presente, 7.751/2004-AT., un simple informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, sin ninguna firma, ni sello de ningun departamento reconocido. Demano: -Soterrament de la Linea Elèctrica ref. 7.751/2004-AT, desde Riu Llierca Argelaguer- Pont A-26, 42°12'56.33"N, El Collet-Argelaguer, 42°12'52.64"N- 2°37'40.83"E, Tunel Argelaguer A-26 GI- 523 N-260, 42°13'0.46"N-2°38'33.52"E, Argelaguer A-26 N-260 Riu Borro, 42°12'51.01"N-2°39'35.21"E, proposem aquesta como la més adecuada. -Soterrament de tota la Linea dins del terme Municipal de Argelaguer per Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat i economiques. -Se suspenda el proyecte ref. 7.751/2004-AT por defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente. -Se evalúe el total de las Infraestructuras Elèctricas instaladas dins del municipio de Argelaguer, per la Compañia Bassols Energia S. A., ELÊCTRICA CURÓS, S.A., inclós els trams de les instal.lacions il.legals, per excès de infraestructures elèctriques. -Veure l´Estudi d´Impacte Ambiental de la línea de 66Kv. (132-Kv). al seu pas per al municipi de Argelaguer, i s´hem permeti fer al.legacions medi-ambientals dins del dret de la participació ciudadana, abans de la seva aprovació definitiva. Se tenga en cuenta el document: 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT -Amb data 8 de març de 2005, BOE nº57 pàg. 8.186-7. 3837 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre : “El Excmo. Sr. D. José Montilla Aguilera, Ministro de Industria, Turismo y Comercio. El Hble. Sr. Josep Maria Rañé i Blasco, Conseller del Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya. El Sr. D. Tomás Feliu de Cendra, Director General de Bassols Energia, S.A. En función de sus respectivos cargos “ (Document A. pàg 1-2). Firmado: Juan Rodriguez Lejarza Argelaguer, 22 de maig de 2008 
AT)
2.2 Al.legacions Ajuntament d’Argelaguer. a) Usos i edificacions en espais oberts.
Projecte de nova línea electrica a 132 kV., Bassols Energia S. A. Endesa Distribución S.L. En Argelaguer: Consultada la Base de dades,
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Més de 1.300 al·legacions: L'Ajuntament de Santa Coloma i una plataforma ciutadana ja han recollit més de 1.300 al·legacions contra el ramal que unirà la línia Sentmenat-Bescanó i la subestació elèctrica de Riudarenes. La campanya es va iniciar el 17 de juny passat i ha tingut un suport multitudinari per part dels veïns del municipi. En l'al·legació es demana la paralització de la tramitació del projecte per tal que es puguin estudiar alternatives que incloguin el soterrament, i s'hi posen de manifest els perjudicis que pot provocar la infraestructura, que travessarà de ple el terme municipal per espais de gran valor paisatgístic i patrimonial. El període d'al·legacions acaba el 15 de juliol.
Més de 1.300 al·legacions | 08-07-2008 - 07:34:02 GMT 1 #
Al·legacions al projecte per construir la línia de Molt Alta Tensió (MAT):
ICV presentarà al·legacions al projecte per construir la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Santa Llogaia d'Àlguema i Bescanó per minimitzar-ne l'impacte, una opció que aquest partit pren després de "donar per perduda" la seva batalla contra el projecte. Així ho va explicar el diputat d'ICV al Parlament, Lluís Postigo, qui va anunciar que "reivindicarem al departament d'Economia i Finances que escolti el territori" afectat.
El portaveu d'ICV a Girona va reiterar que "estem sols" en el rebuig a la infraestructura i va admetre que "no tenim prou diputats per defensar la nostra postura al si del govern i del Parlament".
Impossible negociar amb PSC
Postigo va remarcar que ha estat "impossible" negociar amb el titular d'Economia, el socialista Antoni Castells, sobre aquest assumpte. El gironí va reconèixer que "no hem aconseguit influir en el PSC -el seu soci de govern- i no hem trobat complicitats per vèncer en aquest tema". Així, Postigo es referia a ERC, l'altre partit amb què governa a la Generalitat, i va apuntar que potser han estat massa centrats en els seus problemes interns. En el seu discurs tampoc van faltar crítiques cap als diputats gironins de CiU per defensar la MAT al Parlament.
Pel que fa a les al·legacions, ICV demanarà soterraments parcials entre Santa Llogaia i Bescanó, compactacions, desmantellar línies, reduir l'impacte de les subestacions, millorar la seguretat elèctrica o fer centrals de cicle combinat.
D'altra banda, el portaveu d'Iniciativa va remarcar ahir que la seva prioritat per al proper curs polític serà el Pla d'Energia aprovat per al període 2006-2015 i que el Govern de la Generalitat no ha dut a la pràctica.
Al·legacions al projecte per construir la línia de Molt Alta Tensió (MAT) | 19-07-2008 - 17:42:17 GMT 1 #
BOP de Girona núm. 146 - 30 de juliol de 2008, Núm. 10195
CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA: Projecte constructiu de ampliació de Estació Depuradora de Aigues Residuals (EDAR) de Besalú .-Edicte sobre aprovació urgent d'un
projecte d'obres:
El Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa va
acordar aprovar, en la sessió duta a terme el
passat dia 10 de juliol de 2008, el “Projecte
constructiu de l'ampliació de l'EDAR de
Besalú i millores en el sanejament en alta (La
Garrotxa). Millora de la xarxa de sanejament
de Besalú”.
De conformitat amb l’article 50 de la Llei
30/1992 de règim jurídic de les administracions
públiques i el procediment administratiu
comú, el projecte es sotmet a informació
pública en el Butlletí Oficial de la Província de
Girona i al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya i en el web http://www.garrotxa.cat
pel termini de 15 dies hàbils per tal que es
puguin examinar i formular-hi les al·legacions
pertinents.
En cas que no es presentin al·legacions, el projecte
restarà aprovat definitivament, donant-se,
en aquest acte, per complert el que disposen
els articles 37 i 38 del Decret 179/95, de 13 de
juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres,
Activitats i Serveis dels ens locals, sense
perjudici que l’acord d’aprovació definitiva del
projecte es publiqui en el BOPG, en el DOGC
i en el web de la corporació.
Acords que es fan públics als efectes oportuns
Olot, 14 de juliol de 2008
Joan Espona i Agustín
President
.....................................
BOP de Girona núm. 146 - 30 de juliol de 2008, Núm. 9940
AJUNTAMENT DE BESALÚ: DESGLOSSAT I ACTUALITZAT DEL PROJECTE DE PASSAREL·LA DE BESALÚ.
Edicte d’aprovació inicial del desglossat i
actualitzat d’un projecte:
La Junta de Govern Local de l’ajuntament de
Besalú, reunida en sessió del dia 14 de juliol
de 2008 va aprovar inicialment el projecte que
s’assenyala al peu. Atès el que disposa l’art. 37
del Decret 179/1995 de 13 de juny pel qual
s’aprova el Reglament d’obres, activitats i
serveis dels ens locals, es sotmet a un termini
d’informació pública de 30 dies als efectes de
poder presentar-hi reclamacions i/o al·legacions
legacions.
Passat aquest termini sense que s’hagi
presentat cap al·legació o reclamació el projecte
quedarà definitivament aprovat sense
necessitat de cap altre acord posterior, sense
perjudici que es resolgui expressament sobre
l’aprovació definitiva.
Per tal de poder consultar l’expedient corresponent
a aquest projecte cal que s’adrecin a la
Secretaria de l’Ajuntament de Besalú, de
dilluns a divendres i de 8:00 a 15:00 hores.
DESGLOSSAT I ACTUALITZAT DEL PROJECTE
DE PASSAREL·LA DE BESALÚ.
Besalú, 16 de juliol de 2008
Lluís Guinó i Subirós
Alcalde
--------------------------
BOP de Girona núm. 146 - 30 de juliol de 2008, Núm. 10185
AJUNTAMENT DE LES PLANES D’HOSTOLES.
Anunci sobre aprovació inicial d’un
Projecte:
La Junta de Govern Local en la sessió
ordinària realitzada en data 23 de juliol de
2.008 va aprovar inicialment i amb caràcter
d’urgència, el projecte constructiu per al
tancament perimetral i la millora de la xarxa
d’abastament d’aigua municipal.
D’acord amb el que disposa l’article 37.2 del
Decret 179/95 de 13 de juny pel qual s’aprova
el Reglament d’Obres, Activitats i serveis dels
ens locals, en relació amb l’article 50 de la Llei
30/92 de 26 de novembre, s’obre un període de
15 dies hàbils per tal que es pugui examinar
aquest projecte i si s’escau, es formulin les
al·legacions pertinents.
En cas que no es presentin al·legacions el
projecte restarà aprovat definitivament i es
procedirà a d’acord amb el que disposen els
articles 37 i 38 del Decret 179/95 de 13 de
juny pel qual s’aprova el Reglament d’Obres,
Activitats i serveis dels ens locals.
Acords que es fan públics als efectes oportuns.
Les Planes d’Hostoles, 24 de juliol de 2008
Josep Soler i Triadú
Alcalde
CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA: Projecte constructiu de ampliació de Estació Depuradora de Aigues Residuals (EDAR) de Besalú. AJUNTAMENT DE BESALÚ: D | 31-07-2008 - 06:33:11 GMT 1 #
El Parlament Europeu admet la queixa de No a la MAT i associació AMMAT:
El Comitè d'Apel·lacions del Parlament Europeu ha admès a tràmit la queixa que la plataforma No a la MAT i l'associació de municipis AMMAT li van presentar al març, queixant-se de les actuacions del mediador europeu en el conflicte per la línia elèctrica de molt alta tensió i dels governs espanyol i català. Segons consta en una carta signada pel seu president, la Comissió Europea investigarà l'assumpte quan rebi la informació que necessita.
El 6 de març, No a la MAT i l'AMMAT -integrada per una seixantena de poblacions- van denunciar al Parlament Europeu el que consideren una "actuació esbiaixada i discriminatòria" del mediador dessignat per intervenir en el conflicte, Mario Monti, i dels governs català i espanyol. Entre els seus motius de queixa hi ha que permetessin "tirar endavant la línia entre Sentmenat i Bescanó sense el preceptiu debat públic previ" i haver fragmentat la interconnexió de la MAT entre França i Espanya en tres trems, "incomplint convenis i directives europees". Mesos després de remetre aquesta queixa al Comitè d'Apel·lacions europea, els gironins han rebut la resposta que esperaven: la seva queixa ha estat admesa a tràmit. El president del Comitè d'Apel·lacions del Parlament Europeu, Marcin Libicki, els explica en la seva carta que "les qüestions que s'hi plantegen són admissibles a tràmit de conformitat amb el que estableixen les Normes de Procediment del Parlament Europeu" perquè "entren dintre de l'espera de les activitats de la Unió Europea". En el mateix escrit, Libicki també informa que el seu comitè ha demanat a la Comissió Europea "que porti a terme una investigació preliminar sobre els diversos aspectes dels problema suscitat" i acaba dient que la institució "continuarà el seu examen de la queixa tan bon punt rebi informació necessària".
Després de rebre aquesta resposta, No a la MAT va recordar una comunicació anterior del mateix comitè (del 31 de març), en la qual els informava que si la seva queixa s'acceptava es convocaria una reunió oberta al públic per tal d'examinar-la. Ahir, la plataforma va remarcar la importància que es convoqui aquest acte, en el qual participaran.
Davant la resposta del Comitè d'Apel·lacions, No a la MAT va voler contradir aquelles persones convençudes que "ja no hi ha res a fer, que ja han començat les obres i que no es podrà aturar" i va afirmar que "continuarem amb tots els fronts oberts, lluitant com sempre". A més, va recordar que continuen pendents del judici al Tribunal Suprem de Madrid.
El Parlament Europeu admet la queixa de No a la MAT i associació AMMAT | 13-09-2008 - 17:04:16 GMT 1 #
MAT: tothom parla; algú escolta?, per FRANCESC XAVIER QUER, ALCALDE DE CRESPIÀ I PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS MAT (AMMAT). CRESPIÀ (PLA DE L'ESTANY):
Ja fa uns quants anys que alcaldes i ciutadans demanen poder parlar de la MAT. Del nostre model energètic i de les maneres de fer dels monopolis elèctrics. La resposta a les demandes d'alcaldes i ciutadans ha estat simple en el contingut, escenificada en les formes i escassa en els resultats. A l'altre costat de la frontera, però, les coses no han anat pel mateix camí, on el diàleg ha estat complex de continguts, rigorós en les formes i generós en els resultats. Per dialogar també s'ha d'estar disposat a escoltar i quan això no passa el diàleg es torna simple, teatral i pobre. Els nostres governants ara es queixen als alcaldes gironins, de la seva hostilitat envers la MAT. Una hostilitat que diuen que no han tingut envers altres projectes d'infraestructures. I tenen raó, però això demostra també que no han escoltat gens els alcaldes i els ciutadans que, des dels inicis del conflicte de la MAT s'estan queixant, dia rere dia, de les maneres de fer de les empreses elèctriques implicades en la concepció del projecte. Ara, amb molt de retard, es comença a parlar amb alcaldes i s'ha deixat parlar els ciutadans, tot i que per escrit i en forma d'al·legacions. Una manera simple, escenificada i amb tota seguretat d'escassos resultats, si darrere de tot aquest diàleg no hi ha ningú disposat a escoltar. Parlant la gent s'entén, diuen. Però parlant no n'hi ha prou, cal escoltar també.
MAT: tothom parla; algú escolta? | 13-09-2008 - 17:14:16 GMT 1 #
La problemàtica MAT, per FRANCESC XAVIER QUER:
Ja fa uns quants anys que alcaldes i ciutadans demanen poder parlar de la MAT. Del nostre model energètic i de les maneres de fer dels monopolis elèctrics. La resposta a les demandes d´alcaldes i ciutadans ha estat simple en el contingut, escenificada en les formes i escassa en els resultats. A l´altre costat de la frontera, però, les coses no han anat pel mateix camí, on el diàleg ha estat complex de continguts, rigorós en les formes i generós en els resultats. Per dialogar, també s´ha d´estar disposat a escoltar, i quan això no passa, el diàleg es torna simple, teatral i pobre.
Seguir leyendo noticia
Els nostres governants ara es queixen als alcaldes gironins de la seva hostilitat vers la MAT. Una hostilitat que diuen que no han tingut vers altres projectes d´infraestructures. I tenen raó, però això demostra també que no han escoltat gens els alcaldes i els ciutadans que, des dels inicis del conflicte de la MAT, s´estan queixant, dia rere dia, de les maneres de fer de les empreses elèctriques implicades en la concepció del projecte.
Ara, amb molt de retard, es comença a parlar amb alcaldes i s´ha deixat parlar als ciutadans, tot i que per escrit i en forma d´al · legacions. Una manera simple, escenificada i amb tota seguretat d´escassos resultats, si darrere de tot aquest diàleg no hi ha ningú disposat a escoltar.
Parlant la gent s´entén, diuen. Però parlant no n´hi ha prou, cal escoltar també.
La problemàtica MAT | 14-09-2008 - 09:18:22 GMT 1 #
Instal·lar energia solar :
El Consell Comarcal de la Garrotxa ha aprovat per unanimitat la moció del grup d'ERC d'implantar l'energia solar als equipaments de l'ens. La moció d'Esquerra exposa els avantatges de l'energia solar en front d'altres energies menys sostenibles.
La petició demana que el Consell informi els ajuntaments de la comarca de l'ús adequat de l'energia, de la necessitat del foment de l'estalvi energètic i de l'ús de les energies renovables. La moció considera que s' ha d'informar els organismes municipals de les ajudes que l'Administració ofereix als ajuntaments i veïns per la instal·lació d'aparells de captació d'energia solar.
La moció considera que en el termini de 6 anys el Consell ha de tenir instal·lats panells tèrmics i fotovoltaics als equipaments propietat del Consell, com són les seus del Sigma, Benestar Social, i la Planta de Compostatge. D'aquesta manera, segons la proposta, es garantiria l'autosuficiència energètica de l'ens i es possibilitaria un excedent destinat a obtenir ingressos.
En el decurs del debat, el president del Consell, Joan Espona, va indicar que cal conscienciar les administracions autonòmica i central de la necessitat que es posin els recursos perquè els ajuntaments puguin instal·lar infraestructures d'energia solar. Espona va indicar que per part del Consell es farien esforços per aconseguir la implantació de l'energia solar a les seves propietats en el termini de 6 anys. El president va considerar que l'assoliment de l'objectiu marcat pel grup d' ERC dependrà de la gestió econòmica de l'organisme comarcal en els propers anys.
El representant d'Alternativa per la Garrotxa, Miquel Macias va atribuir les dificultats d'implantacio de l'energia fotovoltaica al fet que, segons ell, algú perdria ingressos. El portaveu del PSC, Joan Albesa, va demanar que el Consell tingui en compte el suport tècnic destinat a la cerca d'ajudes.
L'energia fotovoltaica és obtinguda directament del Sol. La radiació solar incident a la Tierra pot aprofitar-se, per la seva capacitat d'escalfament o de dret a través de l'aprofitament de la radiació en dispositius òptics i d'altres sistemes. És un tipus d'energia renovable i neta cosa que fa que se la conegui com l'energia verda.
La potència de la radiació varia segons el moment del dia, les condicions atmosfèriques i la latitud. En bones condicions pot arribar als 1.000 W/m? a la superfície terrestre.
Instal·lar energia solar | 22-10-2008 - 08:18:05 GMT 1 #
Campanya “Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments de la demarcació de Girona i als Consells Comarcals gironins, que tinguin aprovat un Pla d’acció local per a la sostenibilitat (PALS) Agenda 21 :
Benvolgut: Em plau comunicar que el SIGMA Olot (Consell Comarcal de la Garrotxa) va ser el Redactor de les Agendes 21 per encàrrer dels Ajuntaments de la Comarca: Argelaguer
Besalú
Beuda
Castellfollit de la Roca
Les Planes d'Hostoles
Les Preses
Maià de Montcal
Mieres
Montagut
Olot
Riudaura
Sales de Llierca
Sant Aniol de Finestres
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Jaume de Llierca
Sant Joan les Fonts
Santa Pau
Tortellà
Vall d'en Bas
Vall de Bianya
, y per tant els Documents estan en els respectius consistoris (Ajuntaments). Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´Àrea d´Informació i Coneixement SIGMA-Corsorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, Carretera de Riudaura s/n 17800 Olot Tel. 972274871 a/e: jferrer@consorcisigma.org
Núm. 14433 MEDI AMBIENT I TERRITORI Diputació de Girona BOP de Girona núm. 211 – 3 de novembre de 2008 :
Edicte d’aprovació de les bases de la campanya
“Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments
de la demarcació de Girona i als
consells comarcals gironins, que tinguin aprovat
un Pla d’acció local per a la sostenibilitat
(PALS)
El Ple de la Diputació de Girona, en sessió de
data 21 d’octubre de 2008, ha aprovat l’acord,
la part dispositiva del qual és del tenor literal
següent:
“PRIMER. APROVAR les bases de la campanya
“Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments
de la demarcació de Girona i als consells
comarcals gironins, que tinguin aprovat
un Pla d’acció local per a la sostenibilitat
(PALS).
El tenor literal de les bases és el següent:
«BASES ESPECÍFIQUES REGULADORES
DE SUBVENCIONS ALS AJUNTAMENTS I
CONSELLS COMARCALS DINS DEL
PROGRAMA “DEL PLA A L’ACCIÓ”
1. Objecte
Regular les subvencions que concedeix la
Diputació de Girona per a l’execució de les accions
de millora de la sostenibilitat ambiental
que estiguin contemplades en el Pla d’acció
per a la sostenibilitat (PALS), definitivament
aprovat per Ple. Aquests ajuts no es destinen a
actuacions que, tot i estar incloses en el PALS,
tinguin una orientació eminentment dirigida a
la sostenibilitat econòmica o social.
L’atorgament de subvencions dins del programa
“Del pla a l’acció” serà incompatible
amb la percepció d’ajuts per a la mateixa
actuació dins d’altres convocatòries o programes
que promogui la Diputació de Girona.
2. Naturalesa i forma de concessió
Les subvencions objecte de les presents bases
tenen caràcter discrecional, voluntari i
eventual, són lliurement revocables i reduïbles
en tot moment per les causes previstes en la
legislació vigent, en l’Ordenança general de
subvencions de la Diputació o en aquestes
bases. No generen cap dret per a l’obtenció
d’altres subvencions en anys posteriors i no es
poden al·legar com a precedent.
Les subvencions es concedeixen en règim de
concurrència competitiva, mitjançant el sistema
de concurs.
3. Destinataris
Poden concórrer a la convocatòria de les
subvencions objecte d’aquestes bases:
-Els ajuntaments de la demarcació de Girona
que hagin aprovat definitivament un Pla
d’acció per a la sostenibilitat, ja sigui d’àmbit
municipal o d’un abast territorial més ampli.
-Els Consells Comarcals que hagin aprovat
definitivament el seu Pla d’acció per a la
sostenibilitat.
4. Conceptes subvencionables
Es consideren despeses subvencionables
aquelles que, de manera indubtable, responen a
la naturalesa de l’objecte d’aquestes bases. Les
actuacions hauran de ser realitzades a partir de
l’1 de gener de l’any corresponent a cada convocatòria
i fins al termini que aquesta determini.
Les accions hauran d’estar directament dirigides
a algun dels aspectes que es relacionen a
continuació:
Accions destinades a millorar l’estat de conservació
del patrimoni natural i la biodiversitat:
-Accions de conservació d’hàbitats o espècies.
-Restauració d’espais degradats.
-Accions complementàries d’explicació i
divulgació dels valors a conservar i les accions
fetes, sempre que acompanyin accions
efectives de conservació del patrimoni natural.
-Excepcionalment, les despeses corresponents
a actuacions per regular l’ús públic en espais
naturals, tan sols seran subvencionables en
casos degudament justificats per la necessitat
de limitar accessos a zones sensibles a la
freqüentació preexistent.
Accions destinades a millorar la prevenció
contra el canvi climàtic:
-Instal·lació de sistemes de producció d’energia
renovable en edificis de propietat municipal
o comarcal.
-Accions d’implantació o increment de freqüències
o línies de transport col·lectiu de baix
consum.
-Accions de compartició de vehicles privats.
-Accions d’implantació de carrils bici urbans o
interurbans que estiguin segregats de la
circulació motoritzada i sempre que no formin
part de la xarxa de vies verdes.
-Adquisició de vehicles impulsats per energia
elèctrica o solar o altres energies renovables al
100%. Els vehicles s’hauran de destinar al
servei per al qual han estat finançats durant un
període de 5 anys com a mínim.
Accions destinades a disminuir la petjada
ecològica en municipis i/o comarques:
-Accions de reducció en origen de la generació
de residus.
-Accions de reducció de les emissions contaminants.
-Accions d’atenuació de la contaminació
lluminosa.
-Accions de millora de l’estalvi d'energia,
aigua o altres recursos.
-Accions de reducció de la utilització d’aigua
en parcs i jardins preexistents, mitjançant el
canvi de sistemes de rec per aspersió per
sistemes gota a gota o el canvi d’espècies
vegetals preexistents per espècies amb menors
requeriments hídrics, que no siguin
considerades invasores.
-Accions de compra ambientalment responsable.
En aquest cas serà subvencionable el
sobrecost dels productes o serveis contractats
respecte dels valors de mercat de productes
equivalents que no incorporin les característiques
ambientals que correspongui.
-Accions destinades a implantar l’agricultura
ecològica en camps o hortes.
Accions de sensibilització o educació ambiental,
excepte les destinades exclusi-vament
als grups escolars, donat que la Diputació de
Girona ja ofereix programes específics per a
aquest col·lectiu.
Accions d’avaluació i de foment de la
participació en l’aplicació de les Agendes 21:
-Encàrrecs externs fets per organitzar sessions
de taules o fòrums de participació per fer el
seguiment de l’aplicació de l’Agenda 21.
-Encàrrecs externs fets per mesurar els
indicadors ambientals de l’Agenda 21.
En cas d’adquisició, construcció o millora de
béns inventariables, caldrà que aquests es
destinin a la funció per a la qual han estat
subvencionats durant un període mínim de 5
anys; excepte en el cas de béns immobles, en
què aquest període s’estableix per un mínim de
10 anys i aquesta condició, així com l’import
de la subvenció rebuda, s’hauran de fer constar
en les escriptures corresponents.
En cas d’adequació de carrils bici i de millores
fetes en terrenys destinades a la conservació de
la biodiversitat o els hàbitats, caldrà que els
terrenys objecte d’actuacions es destinin a la
funció per a la qual han estat subvencionats
durant un període mínim de 10 anys o, en cas
de canvis per a millores, s’estableixin les
mesures compensatòries necessàries per garantir
el compliment de la funció subvencionada.
Quedaran exclosos de la present convocatòria
els conceptes següents:
Accions que ja siguin objecte de convocatòries
d’ajuts específics per part de la Diputació de
Girona.
Actuacions amb insuficient argumentació sobre
la seva relació directa amb la sostenibilitat
ambiental, i específicament no seran subvencionables:
-La redacció d’informes, projectes o plans.
-Les despeses fetes amb mitjans propis.
-L’adequació de circuits o itineraris d’ús
turístic, esportiu o de competició.
-La construcció, manteniment o millora de
camins o pistes forestals o rurals, excepte quan
aquestes actuacions siguin destinades a l’habilitació
de carrils bici interurbans segregats de
la circulació motoritzada.
-La senyalització d'itineraris.
-L’adequació d’àrees de pícnic o d’aparcaments.
-L’obra civil en canvis d’enllumenat, millora
del subministrament d’aigua o conceptes similars.
-Les actuacions de manteniment o millora del
paisatge urbà (mobiliari, instal·lació de
contenidors o papereres, endreça o soterrament
de contenidors, soterrament de conduccions o
serveis, neteja viària).
-La construcció o el manteniment de parcs i
jardins.
-Les activitats d’educació ambiental destinades
a grups escolars que puguin ser incloses en les
convocatòries específiques d’educació ambiental
de la Diputació de Girona.
-Les accions de foment de la connectivitat que
puguin ser incloses en la convocatòria específica
de foment de la connectivitat de la
Diputació de Girona.
-Les accions de prevenció d’incendis forestals
que puguin ser incloses en la convocatòria
específica de prevenció d’incendis de la
Diputació de Girona.
-La recollida, transport i tractament de residus.
-La neteja de platges.
-La neteja de lleres.
-La promoció turística.
-L’edició de publicacions.
-La redacció de catàlegs de masies i cases
rurals.
-L’elaboració d’informes de sostenibilitat
ambiental vinculats a la tramitació de plans i
programes.
-L’atenuació de l’impacte acústic.
-El control de fauna urbana i animals de companyia
abandonats en nuclis urbans.
-Les actuacions en concepte de salut pública.
-L’adquisició de vehicles impulsats per
derivats del petroli.
-Els projectes o accions que siguin considerats
sumptuosos.
-Els interessos deutors dels comptes bancaris.
-Els interessos, recàrrecs i sancions administratives
i penals.
-Les despeses de procediments judicials.
-D’altres que tècnicament així sigui determinat
des dels serveis propis de la Diputació de
Girona.
5. Import màxim de la subvenció
Cada sol·licitud serà avaluada d’acord amb els
criteris de valoració establerts. Atesa la qualificació
aconseguida, el pressupost presentat i
la dotació pressupostària establerta a la convocatòria,
es concretarà l’import de la subvenció
que es concedeix, en proporció als percentatges
i els màxims que s’exposen a continuació:
Municipis de menys de 1.000 habitants: 75%,
amb un màxim de 18.000,00 euros.
Municipis de 1.000 a 5.000 habitants: 60%,
amb un màxim de 30.000,00 euros.
Municipis de més de 5.000 habitants i
comarques: 40%, amb un màxim de 42.000,00
euros.
El càlcul de la subvenció es farà en base als
conceptes desglossats de cada acció que
tinguin una relació directa amb la sostenibilitat
ambiental, segons es relacionen en l’article 4.
La Diputació de Girona podrà atorgar un
import menor del sol·licitat o del màxim
atorgable, segons sigui el cas, amb l’objectiu
de repartir proporcionalment el pressupost
disponible entre accions que gaudeixin d’igual
puntuació. Si el repartiment del pressupost
disponible entre accions amb igual puntuació
representés una disminució de l’import a
atorgar que donés com a resultat menys del
50% del màxim atorgable o demanat, segons
sigui el cas, es podrà no atendre les accions
que es considerin tècnicament menys rellevants,
en analitzar la seva dimensió econòmica,
abast territorial o poblacional, el percentatge
de cofinançament compromès pel beneficiari
o els efectes directes sobre la sostenibilitat
ambiental.
El percentatge màxim de finançament de les
actuacions queda determinat en funció de la
població del municipi, segons el que s’estableix
més amunt.
En tot cas, les subvencions s’entenen fixades
en el percentatge establert en la resolució de la
concessió a efectes del pagament de les
quantitats justificades. Si el cost de l’objecte
subvencionat finalment resulta superior, la
subvenció es mantindrà en la quantia inicial.
D’altra banda, si la justificació és inferior a la
quantia determinada com a despesa subvencionable,
es lliurarà la quantia que resulti
d’aplicar el percentatge d’ajut establert en la
resolució corresponent d’atorgament.
6. Sol·licituds
Els sol·licitants podran presentar un màxim de
dues accions, de les quals la Diputació de
Girona podrà seleccionar la que obtingui major
puntuació, segons els criteris establerts en les
presents bases.
La presentació de les sol·licituds s’ha de fer
dins el termini que estableixi la convocatòria
corresponent, mitjançant el model normalitzat
disponible a la web de la Diputació de Girona
(www.ddgi.cat), mitjançant les modalitats
següents:
PRESENTACIÓ CONVENCIONAL: presentar-
la al Registre General de la Diputació de
Girona (pujada Sant Martí, 4 -17004 Girona),
així com per qualsevol dels mitjans que preveu
l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i procediment administratiu
comú.
PRESENTACIÓ TELEMÀTICA: signar-la
electrònicament, mitjançant signatura electrònica
de l'Agència Catalana de Certificació o de
l'Agència Notarial de Certificació.
La petició ha d’anar acompanyada necessàriament
dels documents següents:
a) Certificat de l’acord pel qual la corporació
s’acull a la convocatòria i es compromet a
realitzar l’actuació per a la qual es demana la
subvenció.
b) Certificació de l’acord de Ple d’aprovació
del Pla d’acció local per la sostenibilitat.
c) Memòria valorada i justificació de les
actuacions a realitzar.
d) Desglossament de les fonts de finançament
obtingudes o previstes per a cada actuació.
e) Còpia de la part del PALS on s’inclouen les
accions.
f) Taula resum de la subvenció amb el
pressupost desglossat, que s’inclou en el
formulari de sol·licitud. En aquest quadre
s’haurà d’argumentar clarament la relació
directa que té cada acció amb la sostenibilitat
ambiental i desglossar les despeses a fi
d’apreciar quina és la fracció o proporció de
l’acció que aplica o fomenta tangiblement
criteris ambientals.
En el cas que la sol·licitud es presenti
mitjançant l'opció telemàtica, la documentació
complementària, que ha de ser original o
fotocòpia compulsada, s'ha de presentar en el
Registre General de la Diputació o per qualsevol
dels mitjans que permet la Llei 30/1992,
en el termini dels 3 dies hàbils següents des de
la data en què s'ha signat elec-trònicament la
sol·licitud. De coincidir l'últim dia en dissabte,
serà el dia hàbil següent.
L’esmena de defectes en la sol·licitud o
l’aportació de documentació requerida, sens
perjudici del que estableix el paràgraf anterior,
s’ha de realitzar, després del requeriment i amb
l’advertència de desestiment, en el termini
màxim de 10 dies hàbils des de la seva
notificació. Si transcorregut aquest termini no
s’ha esmenat o s’ha aportat la documentació
preceptiva, s’entén que l’interessat ha desistit
de la seva sol·licitud, amb la resolució prèvia
que s’ha de dictar en els termes previstos a
l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de règim jurídic de les administracions
públiques i procediment administratiu
comú, i s’arxivaran les actuacions sense cap
tràmit ulterior. Si l’últim dia de la presentació
de la documentació complementària o d’esmena
de defectes coincideix en dissabte, el
termini finalitzarà el dia hàbil següent.
7. Criteris de valoració
Es valoraran les accions presentades seguint
els criteris de valoració que es relacionen més
avall.
Per a la valoració de les sol·licituds, es tindrà
en compte el concepte de major magnitud
d’entre els criteris objectius següents:
Criteris Punts màx.
Accions destinades a conservar els hàbitats o espècies catalogades en
perill o vulnerables o els espais naturals o rurals que es trobin amenaçats
5
Accions destinades a disminuir el canvi climàtic:
- Instal·lacions de producció d’energia renovable.
- Estalvi d'energia, aigua o altres recursos.
- Foment del transport de baix consum i carrils bici urbans segregats de
la circulació motoritzada.
Accions destinades a reduir la petjada ecològica del municipi:
- Minimització de residus (excepte els conceptes de transport i
tractament, que han de ser finançats per la taxa d'escombraries).
- Reducció de les emissions contaminants.
- Atenuació de la contaminació lluminosa.
- Implantació de tècniques d’agricultura ecològica en camps o hortes.
4
Accions destinades a conservar els hàbitats, els espais o espècies no
catalogats en perill o vulnerables o espais no amenaçats
3
Campanyes de sensibilització de la població, excepte les destinades a la
població escolar.
Carrils bici interurbans segregats de la circulació motoritzada en espais
rurals o naturals
2
Altres conceptes subvencionables no relacionats més amunt en aquesta
taula
0
El fet de mantenir activa l’Agenda 21 com a
instrument de participació en constant revisió
es puntuarà amb dos punts addicionals, la qual
cosa caldrà que sigui certificada pel sol·licitant
en el moment de presentar la sol·licitud. Es
considerarà activa l’Agenda 21 si es manté
obert el procés de participació i es fa el
seguiment dels resultats obtinguts de les
accions efectuades, mitjançant els indicadors.
Es considerarà obert el procés de participació
si s’ha convocat almenys una sessió del fòrum
de participació durant l’any anterior al de la
convocatòria (1 punt). Es considerarà que es fa
el seguiment si s’han mesurat els indicadors
corresponents a les accions efectuades en anys
anteriors (1 punt).
Les sol·licituds seran seleccionades seguint
l’ordre de major a menor puntuació, de forma
que les que tinguin menor puntuació podrien
no ser ateses en cas de manca de disponibilitat
pressupostària.
8. Instrucció de l’expedient
La instrucció del procediment de concessió
d’aquestes subvencions correspon a Medi
Ambient Territori, sense perjudici de les
delegacions que es considerin oportunes.
La proposta de resolució l’elabora la Comissió
Qualificadora que es defineix en les presents
bases.
La Junta de Govern de la Diputació de Girona
és l’òrgan competent per a la resolució del
procediment d’atorgament de les subvencions.
9. Composició de la Comissió Qualificadora
President: el diputat delegat de Medi Ambient
i Territori.
Vocals: el director de l’Àrea d’Acció
Territorial, el coordinador de Medi Ambient i
Territori, el cap de la secció de Medi Ambient
i Territori.
Secretari: el secretari general de la Corporació
o funcionari en qui delegui.
Interventor: l’interventor general de la Corporació
o funcionari en qui delegui.
10. Termini de resolució i notificació
La Junta de Govern ha d’adoptar la resolució
corresponent en el termini màxim de sis mesos
que computen a partir de la publicació de la
convocatòria corresponent, sense perjudici que
aquesta posposi els efectes a una data
posterior.
Un cop transcorregut aquest termini sense que
s’hagi adoptat la resolució, els sol·licitants poden
entendre desestimades les seves sol·licituds
per silenci administratiu. La resolució ha
de ser notificada a tots els beneficiaris de
manera individualitzada en el termini màxim
de deu dies a comptar des de la data d’adopció
de la resolució.
11. Acceptació
Per a l’efectivitat de la subvenció cal que el
beneficiari accepti, sense reserves, la
subvenció i les condicions amb les quals s’ha
concedit.
A aquests efectes, la signatura del justificant
de recepció de la comunicació de la subvenció
és suficient, sempre que el beneficiari no
al·legui res en contra en el termini d’un mes.
12. Obligacions del beneficiari
a) Complir l’objectiu, executar el projecte, fer
l’activitat o adoptar el comportament que
fonamenta la concessió de les subvencions.
b) Justificar el compliment dels requisits i les
condicions, i també la realització de l’activitat
i el compliment de la finalitat que determinin
la concessió o el gaudi de la subvenció.
c) Sotmetre’s a les actuacions de comprovació
que ha d’efectuar l’òrgan concedent, si escau, i
a qualsevol altra de comprovació i control
financer que puguin dur a terme els òrgans de
control competents, tant nacionals com
comunitaris, i aportar tota la informació que
els sigui requerida en l’exercici de les
actuacions anteriors.
d) Comunicar a la Diputació, en qualsevol
moment i en tot cas abans de la justificació de
l’aplicació dels fons, l’obtenció d’altres
subvencions, ajuts i ingressos o recursos que
financin les activitats subvencionades.
e) Disposar dels llibres comptables, registres
diligenciats i altres documents degudament
auditats d’acord amb la legislació mercantil i
sectorial aplicable al beneficiari en cada cas,
com també de tots els estats comptables i registres
específics exigits per les bases reguladores
específiques.
f) Conservar els documents justificatius de l’aplicació
dels fons rebuts, inclosos els documents
electrònics, mentre puguin ser objecte
de les actuacions de comprovació i control.
g) Fer constar expressament el suport econòmic
de la Diputació de Girona en qualsevol
acte, publicitat o difusió dels programes,
activitats, inversions o actuacions que siguin
objecte de subvenció, així com els cartells que
es puguin col·locar amb motiu de les actuacions
i durant el període de vigència de l’obligatorietat
de destinar els espais a les funcions
subvencionades, segons el que estableix l’article
4 d’aquestes bases.
h) Reintegrar els fons rebuts en els supòsits
previstos en la legislació aplicable.
13. Justificació i pagament
El termini màxim per justificar la totalitat de
l’objecte subvencionat es determinarà a la
convocatòria corresponent.
La documentació que cal presentar és la
següent:
El compte justificatiu simplificat, degudament
complimentat segons el model normalitzat, i
que ha de contenir la informació següent:
-Una memòria justificativa del compliment de
l’activitat o projecte.
-Una relació classificada de les despeses de
l’activitat o projecte, amb identificació del
proveïdor, número de document, import, concepte
i data d’emissió de la factura.
-Detall d’altres ingressos o subvencions que
hagin finançat l’activitat o projecte amb
identificació de l’import i la seva procedència.
-Un exemplar o còpia de tots els materials de
difusió o publicitat de les accions realitzades.
-Si és el cas, còpia d’escriptures inscrites al
Registre de la Propietat i on consti la subvenció
concedida i el temps que el bé es
destina a la finalitat de la subvenció.
La Diputació es reserva el dret de demanar al
beneficiari les factures acreditatives de les
despeses justificades.
14. Modificació i nul·litat.
Respecte a la possibilitat de modificació o
anul·lació de les subvencions s’estarà al que es
disposa en els articles 24 i 25 de l’Ordenança
general de Subvencions de la Diputació de
Girona. Els beneficiaris podran demanar un
únic canvi de destí de la subvenció, el qual
podrà ser concedit, amb caràcter excepcional,
si el nou concepte té una puntuació igual o
superior a la del concepte subvencionat
inicialment i si la motivació del canvi està
suficientment justificada per causa de força
major o impossibilitat pressupostària.
Per altra banda, amb caràcter excepcional es
podrà atorgar una pròrroga en el termini de
justificació, quan la causa del retard no sigui
imputable al beneficiari. La pròrroga podrà ser
com a màxim de la meitat del període establert
en la convocatòria, sense que en cap cas es pugui
superar el 31 de desembre de l’any de justificació
inicial. Caldrà que la sol·licitud de
pròrroga hagi estat presentada 1 mes abans de
la finalització del termini de justificació
inicial.
15. Règim jurídic
En tot allò no previst en aquestes bases és
aplicable l’Ordenança general de subvencions
de la Diputació de Girona, la Llei 38/2003, de
17 de novembre, General de subvencions, el
Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament de la Llei general
de subvencions i la resta de normativa
concordant.
16. Vigència
La vigència d’aquestes bases és indefinida
mentre no es modifiquin o deroguin.
Disposició addicional primera
La Junta de Govern de la Diputació de Girona
és l’òrgan competent per promoure les convocatòries
corresponents de concurs públic
amb subjecció a les presents bases. Es garantiran
els principis de publicitat, objectivitat,
lliure concurrència i igualtat mitjançant la inserció
d’edicte al Butlletí Oficial de la Província
de Girona.
Disposició addicional segona
En el supòsit que es formulin al·legacions
durant el termini d’informació pública de les
bases o una vegada aprovades definitivament
s’interposi recurs, el president de la Diputació
serà l’òrgan competent per resoldre, així com
per resoldre els recursos que s’interposin
contra la resolució de la convocatòria corresponent
».
SEGON. SOTMETRE les bases a informació
pública pel termini de vint dies hàbils,
mitjançant anunci que es publicarà en el
Butlletí Oficial de la Província de Girona,
tauler d’anuncis i referència al Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya, de conformitat
amb el que disposa l’article 124 del Decret
179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el
Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens
locals. En el supòsit que durant el termini d’informació
pública no es formulin al·legacions,
les bases quedaran aprovades definitivament.
TERCER. FACULTAR àmpliament el president
de la Diputació als efectes de procedir a
l’execució dels presents acords i en especial
per ordenar la publicació de l’anunci de l’aprovació
definitiva de les bases específiques.”
Girona, 22 d’octubre de 2008
Enric Vilert Butchosa
President
Campanya “Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments de la demarcació de Girona i als Consells Comarcals gironins, que tinguin aprovat un Pla d’acci | 03-11-2008 - 08:31:37 GMT 1 #
210 al·legacions als camins :
La plataforma No a la MAT va entregar ahir als Serveis Territorials de Medi Ambient de Girona unes 210 al·legacions (institucionals i particulars) al projecte de camins d'accés a les torres de la futura línia d'alta tensió.
Segons va recordar el seu portaveu, Pasqual Aguilar, aquest informe s'ha hagut d'elaborar després que el passat mes de juny el síndic de greuges, Rafael Ribó, ordenés aturar l'obertura de camins en espais protegits, a l'espera d'un informe d'impacte ambiental, i la Diputació de Barcelona fes aturar els treballs. A les comarques gironines, les zones de protecció es troben a Osor i Sant Hilari (la Selva).
Un cop elaborat finalment l'informe, No a la MAT hi troba a faltar mesures preventives i correctores dels treballs: "Només es descriu el territori, la fauna i flora i protegida, però no s'expliquen les mesures que s'aplicarien en els camins que s'hagin d'ampliar des dels 2 o 3 fins als 5 metres d'amplada", va explicar Aguilar. A més, lamenten que l'informe només reculli 23 torres i no tingui en compte alguns camins que es troben en espais PEIN o a la Xarxa Natura 2000.
El portaveu antilínia va recordar que, en el traçat Sentmenat-Bescanó, la línia passa per zones mediambientalment "molt sensibles", de manera que pot afectar el turisme rural. Per això, hi ha al·legacions institucionals com les dels consistoris de Sant Hilari i Osor i diverses associacions, així com més de 200 de particulars.
A més, Aguilar va indicar que el tram Sentmenat-Bescanó encara està pendent de la resolució del contenciós administratiu interposat, i creu que Red Eléctrica (REE) hauria d'aturar els treballs fins a tenir una resposta. Finalment, va explicar que alguns particulars han interposat denúncies contra REE perquè no s'han respectat les seves finques i se'ls han llançat residus, s'han extret d'àrids i s'ha vulnerat la normativa.
210 al·legacions als camins | 14-11-2008 - 08:37:50 GMT 1 #
AJUNTAMENT DE TORTELLÀ : Pla de Protecció Civil Municipal de Tortellà, Vall del Llierca; Pla aigua potable de Tortellà; Projecte de soterrament dels contenidors del camí dels horts de Vinyot; masies del municipi de Tortellà :
Núm. 15249
AJUNTAMENT DE TORTELLÀ, BOP de Girona núm. 222 – 18 de novembre de 2008
Edicte sobre aprovació del Pla de protecció
civil
Elaborats els documents relatius al Pla de
Protecció Civil Municipal de Tortellà, manual
d’actuació per a nevades, i de conformitat amb
els articles 17.2 i 18.4 de la Llei 4/1997, de 20
de maig, de protecció civil de Catalunya, el Ple
de la Corporació, en sessió ordinària de data
31 d’octubre de 2008, va acordar per unanimitat
dels presents:
Primer.- Aprovar inicialment el Pla de Protecció
Civil del manual d’actuació per a
nevades, redactat pel Sigma.
Segon.- Sotmetre a informació pública el Pla
de Protecció Civil del manual d’actuació per a
nevades, pel termini de 30 dies mitjançant
anunci inserit en el BOP i el taulell d’edictes
de la Corporació, per tal que tota persona
interessada pugui presentar les al·legacions que
consideri oportunes. L’expressat Pla es
considerarà aprovat definitivament si no es
formulen al·legacions.
Tercer.- Fer tramesa del Pla de Protecció Civil
a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya
als efectes de la seva homologació.
Tortellà, 4 de novembre de 2008
Joaquim Pagès i Manté
Alcalde
---
Núm. 15250
AJUNTAMENT DE
TORTELLÀ
Edicte sobre aprovació inicial d’un
projecte
El Ple de l’Ajuntament de Tortellà, en sessió
ordinària de 31 d’octubre de 2008, va acordar
aprovar inicialment el Pla director d’abastament
d’aigua potable de Tortellà, el qual es
sotmet a informació pública per un termini de
trenta dies mitjançant la publicació d’un anunci
al BOP i al tauler d’anuncis de la Corporació,
durant el qual els interessat podran
pre-sentar les al·legacions i/o reclamacions que
considerin pertinents. En el cas que no es
presentin al·legacions, s’entendrà definitivament
aprovat sense la necessitat d’adoptar un
nou acord.
Tortellà, 4 de novembre de 2008
Joaquim Pagès i Manté
Alcalde
Núm. 15251
AJUNTAMENT DE
TORTELLÀ
Edicte sobre aprovació inicial d’un
projecte
El Ple de l’Ajuntament de Tortellà, en sessió
ordinària de 31 d’octubre de 2008, va acordar
aprovar inicialment el projecte següent:
-Projecte de soterrament dels contenidors del
camí dels horts de Vinyot
De conformitat amb el que disposa l’article 37
de Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual
s’aprova el Reglament d’obres, activitats i
serveis del ens locals, es sotmet a un termini
d’informació pública de 30 dies als efectes de
poder presentar-hi reclamacions i/o al·legacions.
Passat aquest termini sense que s’hagi
presentat cap al·legació o reclamació el projecte
quedarà definitivament aprovat sense
necessitat d’adoptar cap altre acord.
Tortellà, 4 de novembre de 2008
Joaquim Pagès i Manté
Alcalde
Núm. 15252
AJUNTAMENT DE
TORTELLÀ
Edicte sobre aprovació inicial d’un
projecte
El Ple de l’Ajuntament de Tortellà, en sessió
ordinària de 31 d’octubre de 2008, va acordar
aprovar inicialment el projecte següent:
-Projecte de construcció d’una llar d’infants
De conformitat amb el que disposa l’article 37
de Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual
s’aprova el Reglament d’obres, activitats i
serveis del ens locals, es sotmet a un termini
d’informació pública de 30 dies als efectes de
poder presentar-hi reclamacions i/o al·legacions.
Passat aquest termini sense que s’hagi
presentat cap al·legació o reclamació el projecte
quedarà definitivament aprovat sense
necessitat d’adoptar cap altre acord.
Tortellà, 4 de novembre de 2008
Joaquim Pagès i Manté
Alcalde
Núm. 15253
AJUNTAMENT DE
TORTELLÀ
Edicte sobre aprovació inicial d’un
projecte
El Ple de l’Ajuntament de Tortellà, en sessió
ordinària de 31 d’octubre de 2008, va acordar
aprovar inicialment el projecte següent:
-Projecte de portada d’aigua potable a diverses
masies del municipi de Tortellà
De conformitat amb el que disposa l’article 37
de Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual
s’aprova el Reglament d’obres, activitats i
serveis del ens locals, es sotmet a un termini
d’informació pública de 30 dies als efectes de
poder presentar-hi reclamacions i/o al·legacions.
Passat aquest termini sense que s’hagi
presentat cap al·legació o reclamació el projecte
quedarà definitivament aprovat sense
necessitat d’adoptar cap altre acord.
Tortellà, 4 de novembre de 2008
Joaquim Pagès i Manté
Alcalde
BOP de Girona núm. 222 – 18 de novembre de 2008
AJUNTAMENT DE TORTELLÀ : Pla de Protecció Civil Municipal de Tortellà, Vall del Llierca; Pla aigua potable de Tortellà; Projecte de soterrament dels | 18-11-2008 - 07:55:00 GMT 1 #
MAT, aquí mana REE, per FRANCESC XAVIER QUER, ALCALDE DE CRESPIÀ I PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS MAT (AMMAT). CRESPIÀ (PLA DE L'ESTANY):
Un cop REE, i no la Generalitat, ha començat a respondre a les al·legacions presentades al traçat de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia i el ramal de Riudarenes, l'empresa ja ha deixat molt clar, en declaracions fetes a la premsa, que no pensa soterrar cap més tram de la MAT que no sigui el de Santa Llogaia fins a Baixàs. És molt decebedor per als alcaldes constatar que el que acaba decidint com serà la MAT és l'empresa elèctrica. Tret de la gesticulació amb bones paraules, cap implicació, cap fet del nostre govern per atendre les inquietuds i demandes del territori.
El govern de la República francesa va escoltar i va atendre les peticions dels seus territoris, i va aconseguir que l'Estat espanyol també acceptés el soterrament del tram Baixàs-Santa Llogaia. Una decisió que no fou ni tècnica, ni econòmica, fou exclusivament política.
Però aquí mana REE, i la MAT serà com l'empresa vulgui. Almenys de moment.
MAT, aquí mana REE | 18-11-2008 - 08:53:00 GMT 1 #
Espai natural protegit és sinònim d'espai natural?, per PONÇ FELIU LATORRE, Regidor de Medi Natural del Ajuntament de Girona :
Cada dia que passa més m'adono de la indissociable i errònia consideració, tan problemàtica i perillosa per a la conservació de la natura i la seva biodiversitat, que els espais naturals valuosos són únicament els espais naturals protegits. És a dir, espai natural protegit (EIN) es considera sinònim d'espai natural valuós i, el més greu, tot espai no protegit queda consegüentment relegat a espai sense valor natural. Quant de mal que ha fet la mala interpretació del pla d'espais d'interès natural (el famós PEIN) de l'any 1992, als nostres paisatges i ecosistemes!
Només partint d'aquest erroni axioma entendrem per què molts estudis ambientals i paisatgístics, molts informes d'impacte ambiental i altres treballs realitzats al nostre país prioritzen la conservació d'aquestes taques en el territori, per sobre d'indrets que, objectivament, tècnicament, científicament, tenen més vàlua natural, paisatgística, ecològica.
En el seu moment, el PEIN va definir uns espais, sigui per l'excessiva valoració dels ecosistemes forestals (potser emmirallant-nos nord enllà, en l'Europa verda, boscosa, caducifòlia), sigui per l'avergonyiment col·lectiu de les tan diverses i riques brolles, garrigues i els valuosos conreus mediterranis esgrogueïts a l'estiu, sigui per la dificultat i risc de la protecció d'indrets llaminers per a la urbanització com les grans planes agrícoles, i va oblidar els espais agraris i arbustius, en clar benefici dels indrets boscosos i de muntanya. Si fem l'exercici, a les nostres comarques, de sobreposar la capa dels espais inclosos al PEIN i la capa de zones muntanyoses, són pràcticament iguals (amb l'excepció de les zones humides i litorals, afortunadament). Quins són els grans espais oblidats? Els agrícoles, les pastures, els prats de dall, els conreus de secà i de regadiu, els arrossars, les closes, etc.; ecosistemes, tots ells, d'extremada importància per a la conservació del paisatge i la biodiversitat.
I el mateix error s'està a punt de tornar a produir en la definició de la futura Xarxa Natura 2000, que ha de ser el futur full de ruta per a la conservació del patrimoni natural de casa nostra dins el marc europeu. Si espècies com ara el gaig blau, la terrerola, el torlit o la mateixa òliba, totes elles en regressió i nidificants a la plana selvatana, per exemple, no tenen als seus territoris cap capa de protecció, com s'assegura la seva supervivència en la creixent construcció d'infraestructures, polígons i àrees urbanes? Ara mateix estic segur que alguns «renunciaríem» (si calgués i si poguéssim escollir) a 1.000 hectàrees de l'EIN Gavarres per «blindar-ne» 100 en prats de dall rics en orquídies, en closes i en pastures i en prats inundables de la plana selvatana. No perquè no siguin valuoses i atractives, les Gavarres, sinó perquè l'ecosistema de bosc mediterrani està salvaguardat en el futur per milers d'hectàrees, mentre que els hàbitats de plana, molt més amenaçats, pengen d'un fil, sense cap règim de protecció. Ni un. D'aquí la importància d'acords de custòdia (com hem fet des de l'Ajuntament de Girona a través de convenis amb els propietaris dels darrers conreus del municipi a Sant Daniel o les hortes de Santa Eugènia) i d'altres figures imaginatives com ara l'adquisició d'un ramat municipal, la creació d'hortes de lloguer, la gestió dels prats, fenassars i conreus de peu de Gavarres, etc.
El mateix passa amb alguns estudis i propostes per assegurar la connectivitat ecològica i faunística. Alguns d'aquests només tenen en compte els petits torrents que uneixen les «taques verdes» dels sobrevalorats espais inclosos al PEIN, obviant tot allò que hi ha entremig que, algunes vegades (moltes, massa sovint) és més valuós paradoxalment que els espais naturals protegits per ells mateixos. Cal no caure en apriorismes, cal estudiar tots els espais naturals; en casos com ara els de les polèmiques variants de Llambilles o la Bisbal, no per trepitjar alguns metres de Gavarres necessàriament han de ser les opcions més impactants pel medi, per la biodiversitat i per les espècies de fauna (en el cas de Llambilles, per exemple, si s'opta per no trepitjar les Gavarres, potser se sentenciaran els darrers conreus on crien torlits a la comarca i les darreres gorgues amb presència d'espinós).
En definitiva, cal ser conscients dels valors reals dels nostres espais naturals. No perquè foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 són territoris «sagrats i de valor ecològic inqüestionable» i, sobretot, al contrari: no perquè no foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 deixen de ser valuosos i passen a ser prescindibles, urbanitzables, banals, el major exemple dels quals són els conreus de plana d'indrets agraris de les nostres comarques.
Espai natural protegit | 23-11-2008 - 08:53:20 GMT 1 #
Bassols Energia SA :
Bassols Energia SA ha obert una nova oficina d'atenció al client a l'Avinguda Girona número 2 d'Olot, just al costat de l'actual oficina. El Grup Bassols, amb més de 100 anys d'història, distribueix i comercialitza energia elèctrica a les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l'Estany. La filosofia de l'empresa sempre s'ha basat a oferir un servei de qualitat en la qual la proximitat amb el client esdevé un pilar fonamental. L'empresa també té web.
Bassols Energia SA | 25-11-2008 - 09:04:32 GMT 1 #
Cal Ferrer :
Montagut i Oix (Vall del Llierca) disposa des d'aquest cap de setmana d'un nou equipament municipal, conegut com a Cal Ferrer. La infraestructura reuneix en un mateix edifici un local per a joves, a la planta baixa, un telecentre que oferirà regularment formació de noves tecnologies al primer pis i un espai de trobada i d'interralació entre les entitats del poble a la segona planta.
Cal Ferrer | 04-12-2008 - 08:28:54 GMT 1 #
Línia elèctrica de 110 kV : Juià, Sant Martí Vell, Sant Joan de Mollet, Flaçà, la Pera, Foixà, Ultramort, Verges, la Tallada d'Empordà i Bellcaire d'Empordà.
L'empresa Fecsa Endesa projecta construir una línia elèctrica de 110 kV de tensió que travessarà deu municipis del Gironès i el Baix Empordà, el quatre de desembre 2008 el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat Elèctrica de Cataluña (Pça Generalitat 1) va posar-ne la petició d'autorització administrativa i la declaració d'impacte ambiental a exposició pública al Diari Oficial de la Generalitat, la Comissió d'Urbanisme de Girona del PSC-PSOE va aprovar el Pla Especial per poder instal·lar-la, la línia d'Alta Tensió, amb 110 kV prevista per a 132 kV, sortirà de la subestació de Juià, al municipi del Gironès, i recorrerà gairebé dinou quilòmetres per anar a parar a la subestació de Bellcaire d´Empordà, al Baix Empordà, passarà pel terme municipal de deu pobles de la zona: Juià, Sant Martí Vell, Sant Joan de Mollet, Flaçà, la Pera, Foixà, Ultramort, Verges, la Tallada d'Empordà i Bellcaire d'Empordà. El “Govern de la Generalitat de Catalunya PSC-PSOE.
Línia elèctrica de 110 kV : Juià, Sant Martí Vell, Sant Joan de Mollet, Flaçà, la Pera, Foixà, Ultramort, Verges, la Tallada de Empordà i Bellcaire de | 15-12-2008 - 09:27:05 GMT 1 #
Editen el mapa de la Garrotxa de la xarxa Itinerànnia, de 2.500 quilòmetres de senders, per JORDI CASAS :
Diuen que des de fa uns quants anys hi ha una vertadera febre pel senderisme, sobretot a la Gran Bretanya, a l'Estat francès, a Holanda i a Alemanya. En aquests països, forma part més d'una manera de ser i d'un interès pel turisme cultural, i a casa nostra aquest interès està més lligat a l'excursionisme. Doncs saben una cosa?, tant si són de fora com si són del país, si vénen a la Garrotxa, al Ripollès i a l'Alt Empordà, no se'ls acabaran pas, els senders, camins i corriols. N'hi ha 2.500 quilòmetres, que corresponen als senyalitzats que formen la xarxa Itinerànnia, impulsada inicialment per Turisme Garrotxa i a la qual, posteriorment, s'han afegit Ripollès Desenvolupament i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà.
Des del 2001, en què Turisme Garrotxa va fer una prospecció del mercat relacionat amb el senderisme, s'hi ha anat treballant pràcticament en silenci i bàsicament fent una feina de formiga que ha consistit a determinar els recorreguts dels antics camins, netejar-los i senyalitzar-los. Ahir, al Consell de la Garrotxa, es va presentar el mapa de la xarxa Itinerànnia a la Garrotxa, amb més de 700 quilòmetres de senders senyalitzats. I si fins ara la feina ha estat amagada, amb l'edició i presentació del mapa es pot dir que Itinerànnia ha sortit al carrer, L'acte ha estat el punt de partida de la promoció d'aquesta xarxa a l'exterior. De fet, s'ha preparat el camí amb una segona i més recent prospecció a través de les agències majoristes de viatges dels mercats europeus més importants en aquest sector.
Més enllà de la importància mateixa de la xarxa, hi ha les possibilitats que ofereix com a suport per crear paquets turístics associats a aquests itineraris més o menys especialitzats. I aquí ja entra la imaginació de cadascun dels agents que intervenen en el sector turístic, públics i privats, de les tres comarques beneficiades. De fet, ara ja s'estudia la possibilitat d'habilitar-ne algun per a bicicletes, i fins i tot per a noves especialitats com ara el nordik walking, una peculiar manera de caminar amb l'ajuda d'una mena de pals d'esquí.
Un altre aspecte important és que els promotors de la xarxa han aconseguit lligar bé l'aspecte del manteniment dels senders amb un pla d'ocupació. El Consell de la Garrotxa està ultimant un acord amb els ajuntaments per fer-hi una aportació, i el Parc Natural de la Garrotxa mantindrà els senders del seu àmbit.
El mapa d'Itinerànnia de la Garrotxa ha estat editat per la prestigiosa editorial Alpina a escala 1:50.000, i a part de la xarxa d'itineraris, hi ha localitzats els principals serveis turístics de la comarca. Es tracta d'un mapa precís, realitzat amb GPS o bé amb fotografies aèries que, a més, incorpora una petita guia turística en català, castellà, francès i anglès. Se n'han fet 5.000 exemplars, que ja es troben a les oficines de turisme i a les principals llibreries del país, i aviat, a les especialitzades de diverses ciutats europees. Alpina ja treballa en els mapes d'Itinerànnia de les comarques del Ripollès i de l'Alt Empordà, amb les guies corresponents.
Els mapes són un primer pas i el camí –mai més ben dit– és llarg, molt llarg.
Editen el mapa de la Garrotxa de la xarxa Itinerànnia, de 2.500 quilòmetres de senders | 17-12-2008 - 18:25:12 GMT 1 #
Vall del Llierca, Garrotxa : torna la Llum
Els veïns de Santa Pau i de la Vall d'en Bas Garrotxa van tornar a tenir subministrament elèctric després de dos dies. Els que van trigar més a tenir servei van ser els veïns de Santa Pau, entre altres coses, no tenien aigua potable, segons fonts de FECSA *, l'apagada va afectar més d'un miler d'abonats, van resultar afectades les línies elèctriques de Bassols Energia S.A. (Elèctrica Curós S.L.) , l'empresa no va voler donar informació als clients, operaris de l'empresa de la llum, treballaven en una torre de la Vall de Bianya; a la capital de la Vall del Llierca, Argelaguer 18 hores sense Llum.
* Bassols Energia S.A. el rebut de la Llum Tarifa elèctrica 28-12-2008
Vall del Llierca, Garrotxa : torna la Llum | 29-12-2008 - 08:06:49 GMT 1 #
GIRONA 30 horas sin luz
Unas mil personas han pasado 30 horas si luz en la zona de Sant Esteve d'en Bas, en la Garrotxa.
30 horas sin luz | 29-12-2008 - 10:05:40 GMT 1 #
ELS VOLCANS I LA SEVA ACTIVITAT
El terme volcànic va ser aplicat per primera vegada a l'Etna (Sicília) i deriva del nom del deu romà del foc, Vulcano.
Un volcà es una fissura o esquerda en l'escorça terrestre per on ascendeixen materials fosos, magmes, que s'expandeixen per la superfície terrestre.
La vulcanologia es la ciència que estudia els volcans a l'activitat volcànica, en tres aspectes fonamentals:
· Estudi de l'origen i la composició química dels magmes.
· Estudi dels mecanismes tectònics i termodinàmics que permeten l'activitat volcànica.
Catalogació i estudi dels volcans amb la finalitat de precedir futures erupcions i limitar els seus
efectes.
Tipus d'activitat volcànica
Es distingeixen dos tipus principals d'activitat volcànica, l'efusiva i l'explosiva.
L'activitat efusiva es caracteritza per la lenta alliberació dels gasos volcànics i l'emissió pacífica de
magmes que ascendeixen i s'expandeixen lentament. En aquest tipus d'activitat no es produeixen
explosions ni quantitats importants de piroclasts.
·
L'activitat explosiva es caracteritza per l'emissió violenta de gasos volcànics, amb grans explosions i
la producció de grans masses de materials piroclasts.
·
El vulcanòleg francès Alfred Lacroix va establir una classificació de les erupcions volcàniques. Inclou com a
tipus principals els següents:
Hawaià: D'activitat efusiva, amb característics llacs de laves fluides que manen amb gran facilitat fins
distnàcies importants del focus emissor. Presenta aquest tipus d'erupció els volcans de les illes Hawaii, com el Mauna Loa.
Estrombolià: Caracteritzat per una activitat es la que es produeixen explosions poc violentes i
emissions de laves bàsiques; un exemple d'aquest tipus d'erupció la produeix el volcà Stromboli, en
les illes Lipari(Itàlia)
·
Vulcanià: Caracteritzada per l'emissió de laves àcides, poc fluides i mòbils, que solidifiquen en les
proximitats de la xemeneia volcànica i que arriben a taponar−la; això provoca que en l'interior de la
xemeneia i de la càmera magmàtica augmenti la pressió dels gasos i es produeixin grans explosions,
amb producció de grans masses de piroclasts. Exemple: El Cerro Negro a Nicaragua.
·
Plinià: Caracteritzada per una explossió màxima, sense emissió de laves. Les grans explosions
originen núvols ardents (calents), grans masses de gasos volcànics i de piroclasts a elevada
temperatura, que al precipitar donen lloc a extensos dipòsits volcànics denominats ignimbrites;
exemples de volcans molt explosius són el Monte Pelée en l'illa de la Martinica i el Santa Helena en
Estats Units.
·
Altres tipus d'erupcions són les fissurals i les freàtiques. En les primeres les emissions de laves es produeixen
al llarg de fractures o falles de l'escorça terrestres, en ocasions de molts kilòmetres de longitud; en elles
flueixen laves bàsiques que han donat lloc a les més grans plataformes de materials volcànics, com les del
Decan, a l'Índia, o les de la Columbia Britànica, Canadà, Brasil, etc. Les erupcions freàtiques es produeixen en
zones amb abundants aqüífers subterranis que donen lloc a grans quantitats de vapor d'aigua.
Fases d'una erupció volcànica
De manera general, en una erupció es poden distingir les següents fases:
Fenòmens prevolcànics: Caracteritzats per un augment general de la temperatura dels voltants dels
volcà, augment de l'activitat fumaròlica (emissió de gasos), sorolls subterranis, activitat sísmica,
deformació del terra, etc. Tots aquests procesos o fenòmens poden mesurar−se instrumentalment i
permeten conèixer amb detall l'estat evolutiu de l'activitat del volcà.
·
Fase paroxismal o erupció amb explosions, emissions de laves, piroclasts, grans quantitats de gasos,
etc.
·
Generalment són de curta duració, però en ocasions poden durar dies i fins i tot setmanes.
Fenòmens posvolcànics: Durant els quals el volcà experimenta un conjunt de processos, invers als que
es produeixen en la fase prevolcànica: refredament general del sòl, disminució de l'activitat sísmica,
disminució de l'activitat fumaròlica, etc.
·
ELS MATERIALS VOLCÀNICS
L'activitat volcànica genera cada any una gran quantitat de materials. Els materials volcànics es classifiquen
en tres grans grups:
LAVES
Són magmes parcialment desgasificats que s'originen en la càmera magmàtica i que per refredament i
solidificació originen les roques volcàniques o efusives.
La seva temperatura oscil·la entre els 700 i els 1200ºC. Les laves àcides i riques en silici, són de tonalitat
clares, viscoses i solidifiquen amb rapidesa al voltant dels focus d'emissió; donen lloc a les riolites, domites,
traquites i fondites.
Les laves intermitjes tenen un contingut en silice que oscil·la al voltant del 50%; són bastant fluides, de
tonalitats grises i originen les andesites i les traquiandesites.
Les laves bàsiques són pobres en silice, de colors obscurs, molt fluids i es refreden lentament; originen les
roques basàltiques.
En les zones continentals les laves flueixen a partir dels focus d'emissió en forma de corrents ( en especial les
laves més fluides o bàsiques) o colades. Les laves més vistoses solidifiquen aprop dels focus d'emissió i donen
lloc als característics doms i pitons. En medis submarins les laves, al consolidar−se, originen una morfologia
característica, denominada laves almohadillades.
En les grans erupcions fisurals les laves originen grans plataformes de centenars de kilòmetres quadrats
d'extensió, com les del Decan o el massissos volcànics de Brasil, Àfrica oriental o el nord−oest d'Amèrica del Nord.
GASOS VOLCÀNICS
L'emissió de gasos es produeix en les fases paroxismals de les erupcions, però generalment precedeixen i
segueixen a aquestes durant un temps considerable.
Les emissions de gasos volcànics donen lloc a tota una sèrie de processos. Algunes de les manifestacions de
gasos volcànics més coneguts són:
Fonts termals: Emanacions d'aigua, vapor d'aigua i diòxid de carboni a elevada temperatura, que
poden contenir en dissolució diverses substàncies; moltes d'aquestes fonts termals s'aprofiten amb fins
medicinals. En zones amb gradients geotèrmics elevats, les fonts termals permeten explotar l'energia
geotèrmica que contenen. Importants centrals geotèrmiques s'han construït en Larderello (Itàlia),
Nova Zelanda, Estats Units i Islàndia.
·
Gèisers: Sortidors intermitents d'aigua i vapor d'aigua a elevada temperatura, característics de regions
volcàniques o de vulcanisme atenuat. Un guèiser es, en realitat, una esquerda o fissura que comunica
amb un dipòsit d'aigua freàtica, que s'omple periòdicament per infiltració; en el gradient geotèrmic es
suficient per escalfar l'aigua fins que arribi a l'ebullició, moment en que s'inicia l'emissió.
·
Fumaroles: Terme genèric amb el que es designen les emanacions gasoses emitides d'esquerdes que
es troben en les zones pròximes als aparells volcànics en activitat. Segons la seva composició i
temperatura es distingeixen els següents tipus de fumaroles:
Seques: De temperatures molt elevades (1000ºC) i formades per vapor d'aigua, clorurs volàtils,
anhídrid carbònic i gasos sulfurats.
·
Àcides: De temperatures que oscil·len entre els 300 i 400ºC, en les que predomina l'àcid clorhídric,
l'anhídrid sulfurós i el vapor d'aigua.
·
Alcalins: La seva temperatura oscil·la entre 100 i 200ºC, en les que predominen els clorurs d'amoni i
l'àcid sulfhídric.
·
Solfatures: Emanacions gasoses de baixa temperatura i riques en gasos sulfurats; per oxidació
d'aquests gasos es poden formar importants dipòsits de sofre.
·
· Mofetes: De temperatura baixa i constituïdes exclusivament per anhídrid carbònic.
PRODUCTES PIROCLASTS
Els piroclasts, són expulsats per els volcans, descriuen trajectòries balsítiques i cauen en forma de
pluja, donant lloc a capes que cobreixen les zones pròximes als focus d'emissió. Es classifiquen en:
Cendres volcàniques: Formades per fragments de tamany inferior a 2mm, que al acumular−se
originen sòls fèrtils.
¨
¨ Lapil·li o greda: Fragments de tamany entre els 2 i 50mm, generalment de forma rodona.
Bombes volcàniques: Fragments de tamany superior al decímetre, de formes esfèriques o
fusiformes; freqüentment presenten esquerdes en la part més superficial, degut a que la zona
més externa es la primera que solidifica, mentres que el material intern continua fos.
¨
En ocasions, el material piroclasts poden soldar−se entre si originant les cinerites ( masses de cendres
i lapil·li cimentats i barrejats amb roques sedimentàries).
DISTRIBUCIÓ GEOLÒGICA DELS VOLCANS
El vulcanisme actual està estretament relacionat amb la dinàmica de les plaques.
Els volcans actius es localitzen en dos tipus de zones:
Vulcanisme de les zones de compressió o de les vores convergents de les plaques. Es
distingeixen dos tipus de zones:
¨
· Volcans del cinturó de foc del Pacífic, on té lloc aproximadament el 75% de l'activitat volcànica.
Els volcans són explosius i originen roques àcides. En aquesta zona s'inclouen els nombrosos volcans
dels Andes i cadenes asociades, el Chimborazo, el Cotopaxi, el Nevado de Ruiz, el Irazú, el Paricutín
i el Popocatepetl en Amèrica Central, els volcans de les muntanyes Rocoses i Santa Helena. En la
costa asiàtica del Pacífic destaquen els nombrosos arxipièlags volcànics: Japó (volcà Fuji−sam),
Filipines ( Mont Toal), etc.
Volcans de la zona orogènica mediterrànea−transasiàtica, que inclou el sistema de cordilleres
Alpí−Himalaya. Volcans mediterranis Strmboli, Vesubi, Etna i Santorin, els volcans del nord d'Iran i
els del nord de China.
·
Vulcanisme dels límits divergents de les plaques, que corresponen a l'activitat volcànica que
té lloc en els rifts oceànics, que origina les roques bàsiques (basalt) que constitueixen
l'escorça oceànica.
¨
Són ben coneguts el Hekla, el Westumanraeyjar, el Helgafell i el Surtsey. En la zona oriental africana,
on el rift de la dorsal índica penetra en una zona continental, es coneixen el Nicaragua i el
Kilimanjaro.
Fora d'aquestes zones volcàniques principals es coneixen sistemes volcànics en àrees no relacionades
amb les vores de les plaques.
Aquests punts es denominen, punts càlids, com l'Arxipièlag volcànic de Hawai, on es localitzen
nombrosos volcans efusius com els de Mauna Loa, el Kilanea, etc.
ELS VOLCANS MÉS IMPORTANTS DEL MÓN
Aqui es mostren alguns dels volcans més importants del món:
Chimborazo: Volcà apagat dels Andes Equatorials en la serralada Occidental, el cim més alt del país,
amb 6.310 m. d'altitud. Del seu cim, cobert de neu perpètua descendeixen catorze glacials, i
l'abundància d'antigues morrenes en la seva falda assenyala la potència de les glaciacions. La primera
ascenció la va efectuar el 12 de setembre de 1.839 l'anglès Whymper.
·
Antofalla: Volcà dels Andes Argentins, a la província de Catamarca, a l'oest del salar homònim amb
6.100 m. d'altitud.
·
Coliapo: Volcà de Xile, en la província d'Atacama, junt a la frontera Argentina amb 6.080 m.
d'altitud. També s'anomena cerro del Azufre.
·
Cotopaxi: Volcà de l'Equador, en la serralada Real Andina, a l'Est de Quito. Amb 5.943 m. d'altitud,
és el volcà actiu més alt del món. El seu con medeix 800 m. de diàmetre. Entre les seves freqüents
erupcions destaquen les de 1.768 i 1.877, havent succeït l'última en 1.928. Va ser escalat per primera
vegada en 1.873.
·
· Demavend: Volcà del Iran, punt culminant de la serralada del Elburz amb 5.670 m. d'altitud.
Cumbal: Volcà de Colòmbia, en el departament de Narinyo, a prop de la frontera amb l'Equador, amb
4.764m. d'altitud.
·
Osorno: Volcà de Xile, en el Sud del departament d'Osorno, a prop del llac Rupanco amb 2.661 m.
d'altitud. Va entrar en activitat en 1.960.
·
Paricutin: Volcà de Mèxic, en la serralada neovolcànica, a prop de Uruapant (Estat de Michoacant).
És un dels volcans més joves de la Terra, es va formar en 1.943 m. la seva aparició va provocar la
total destrucció del poble de Parangaricutiro, afectant també en part les poblacions de Paricutín i
altres. El con té uns 250 m. d'altura per uns altres tants d'amplaria i 35 m. de profunditat. En els últims
vint anys la seva activitat ha disminuït notablement.
·
Krakatoa: Illa volcànica de la Indonèsia, situada en el estret de la Sonda, entre les illes de Sumatra i
Java. Va ser destruïda parcialment en 1.883 per l'erupció del seu volcà Perbuatan.
·
Etna: Volcà actiu de l'est de Sicília, prop de la mar i al Noroest de Catània. És el més alt d'Europa,
amb 3.263 m. d'altitud, i és constituït per una massa de materials de projecció i laves. A més té un
altre cràter força esquerdat i també presenta una gran quantitat de petits cràters adventicis. L'activitat
és gairebé constant.
Kilawea: Volcà intermitent de l'illa de Hawaii. El seu cràter, anomenat Halemaumau, de 850 m. de
diàmetre, s'enfonsa dins la falda aplanada del volcà Mauna Loa ( 4.168 m. d'altitud ).
·
Kilimanjaro: Muntanya de Tanzània, situada a la regió fronterera amb Kenya, constituïda per un gran
volcà apagat amb un cràter de 2 km. de diàmetre, d'on sobresurten la punta rocallosa del Mawensi (
5.355 m. d'altitud ) i el cim nevat del Kibo ( 5.916 m. d'altitud ), que és el cim més alt d'Àfrica.
·
Vesuvi: Volcà de la Campània ( Italia ), a 12 km. de Nàpols, al Sudest, l'únic volcà actiu de l'Europa
continental. És dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols; té dos cims: l'ample muralla
semicircular del Somma ( 1.132 m. d'altitud ) i el Vesuvi pròpiament dit ( 1.277 m. d'altitud ), amb el
cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km. de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la
banda de ponent i Valle Dell'Inferno a la de llevant.
·
VOCABULARI
Paroxismal: Moment de major intesitat d'un moviment orogènic, sísmic, etc.
Piroclasts: Fragments rocossos a elevades temperatures.
Orogèniques: Conjunt de posesos mitjançant els quals s'originen les cordilleres de les muntnyes.
Efusius: Roques eruptives que afloren a la superfície terrestre en estat fos.
Fumaroles: Emissió de gasos a elevades temperatures a través de les fisures i esquerdes d'una zona
relacionada amb un aparell volcànic.
Fusiforme: Figura d'utilitat.
BIBLIOGRAFIA
Pàgines web
http://www.xtec.cat/centres/a8019411/volcans/volc_aon.htm
http://www.xtec.cat/recursos/astronom/galileo/io/hot.htm#ht
Llibres
Programa general de estudios ( Ciencias de la Naturaleza), Ediciones Nauta C., S.A.
Diccionario Encilopédico Océano 3, MCMLXXXVII Ediciones Océano, S.A.
ELS VOLCANS I LA SEVA ACTIVITAT | 29-12-2008 - 18:56:15 GMT 1 #
El rebut de la llum pujarà un 3,4% :
Pujada mitjana del 3,4% a les tarifes de la llum de baixa tensió (consumidors domèstics de la Garrotxa) a partir de l'1 de gener 2009 i ja compta amb un "acord global" amb les companyies elèctriques per acabar amb el dèficit de tarifa -diferència entre ingressos i costos de la generació.
El rebut de la llum pujarà un 3,4% | 30-12-2008 - 09:11:24 GMT 1 #
Vall del Llierca, Argelaguer/Sant Joan les Fonts: Els Comuns, Alta Garrotxa: solicitud de concesión de explotación Pedrera de Tortellà.-73.340/08. Anuncio de la Dirección General de Energía y Minas del Departamento de Economía y Finanzas, de información pública sobre la solicitud de una concesión de explotación minera (expediente número 3605) «Els Comuns». La empresa «Cales, Yesos y Cementos de Olot, Sociedad Anónima», CYCOSA (A-17003054), con domicilio en carretera de la Canya, si número, 17800 Olot Garrotxa, ha presentado una solicitud de concesión de explotación minera para recurso de la sección C) Calcárea, de 4 cuadrículas mineras, denominado «Els Comuns», número 3605 del Registro Minero de Girona, cuyos terrenos se encuentran situados en el término municipal de Tortellà, Vértice Longitud (E) Latitud (N) 1 2º 38’ 00’’ 42º 15’ 00’’ - 2 2º 37’ 20’’ 42º 15’ 00’’ - 3 2º 37’ 20’’ 42º 15’ 40’’ - 4 2º 38’ 00’’ 42º 15’ 40’’
Habiendo sido admitida definitivamente esta solicitud de concesión directa de explotación, en virtud de lo que disponen los artículos 64, en relación con el 51 de la Ley 22/1973, de 21 de julio, de Minas, y 85, en relación con el 70 del Reglamento General para el Régimen de la Minería, aprobado por el Real Decreto 2857/1978, de 25 de agosto, se pone en conocimiento del público para que todas las personas que estén interesadas puedan comparecer en el expediente que se tramita en este Servicio de Investigación y Recursos Minerales, calle Provença, 339, primera planta, de Barcelona, y alegar lo que estimen conveniente en el plazo de veinte días hábiles a contar desde el día siguiente al de esta publicación. Barcelona, 17 de noviembre de 2008.
Barcelona, 14 de noviembre de 2008.–El Jefe del Servicio de Investigación y Recursos Minerales, Eduard Vall i Rosselló.
***
Noticia relacionada 17/03/2007 GMT 1
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l'Ajuntament de Tortellà en el cas de la pedrera dels Comuns, propietat d'aquest municipi, i, consegüentment, l'empresa que l'explota, Cycosa, no podrà ampliar l'àrea extractiva, ni instal·lar-hi un dipòsit de runes ni, com pretenia, perllongar-hi els treballs fins al 2019. El TSJC considera que per fer tot això Cycosa necessita la llicència ambiental, que no li han concedit.
Arran de la creixent demanda del mercat, l'any 2002 Cycosa va sol·licitar a la Generalitat permís per ampliar l'explotació (tant en extensió com en el temps), així com per obrir-hi un abocador de runes. En passar els mesos i no obtenir resposta, l'empresa va acollir-se al silenci administratiu i va intensificar el ritme de les extraccions. El 2004, els veïns van començar a protestar per les molèsties que –segons van explicar– els causava la creixent activitat a la pedrera i poc després es va fundar una Plataforma contra aquesta explotació, impulsada per Alternativa per la Garrotxa (ApG). Aleshores, el consistori va voler renegociar les condicions del conveni amb Cycosa. Les converses no van anar bé i l'empresa va interposar un contenciós administratiu contra l'Ajuntament, que havia reclamat la documentació que donés fe que Cycosa tenia els permisos corresponents per ampliar l'activitat. Davant dels jutjats, Cycosa va argüir que el silenci administratiu li donava dret a tirar endavant el seu projecte. Però primer el jutjat del contenciós administratiu gironí i ara el TSJC han donat la raó al consistori.
Si una instància judicial superior no decideix el contrari, ara Cycosa s'haurà de cenyir al que estableix el conveni inicial, que data del 1994 i que estipula, entre altres detalls, que ha de pagar uns 32.000 euros cada any a l'Ajuntament, acabar l'explotació el 2010 i restaurar el terreny afectat. lejarza @
Els Comuns, Alta Garrotxa: solicitud de concesión de explotación Pedrera de Tortellà | 30-12-2008 - 20:13:12 GMT 1 #
SUBESTACIONES ELECTRICAS (S.E.)
Definiciòn:
Las S.E. son componentes de los S.E.P. en donde se modifican los parámetros de la potencia (V y I), sirven de punto de interconexión para facilitar la transmisión y distribución de la energía eléctrica.
Símbolos convencionales de S.E.
La nomenclatura y simbología de los arreglos unifilares y trifilares de una S.E. están basados en la normas internacionales CEI (Comisión Electrotécnica Internacional), la norma americana ANSI
Y las normas mexicanas CCONNIE (Comité Consultivo Nacional de Normalización de la Industria Eléctrica)
La simbología y nomenclatura ayudan a la pronta interpretación de los diagramas eléctricos de las S.E., en los cuales se representa en forma simbólicamente el equipo mayor en un solo hilo (diagrama unifilar) o en tres hilos (diagrama trifilar) que forma parte de la instalación, considerando la secuencia de operación de cada uno de los circuitos
Existen 4 puntos importantes que se deben considerar al diseñar una S.E.
• Las tensiones a las que trabajara la instalación (S.E.)
• Nivel de aislamiento admisible en los aparatos por instalar
• Corriente máxima que se prevé en servicio continuo (máxima potencia en condiciones normales de operación).
• Corriente máxima de falla (corriente de corto circuito)
Puede clasificarse de acuerdo a:
a).- FUNCIÓN QUE DESEMPEÑAN
• S.E. en plantas generadoras
– Receptoras primarias (reductoras)
• Receptoras secundarias
Switcheo (interconexión)
b).- Forma de construcción • Intemperie
– Interior
» Encapsuladas
Por el arreglo de los buses:
• Barra sencilla
– Barra principal y de transferencia
• Barra en anillo
– Arreglo de interruptor y medio
» Arreglo de doble barra con un interruptor y barra de transferencia.
» Arreglo de doble barra con dos interruptores.
Subestaciones en plantas generadoras o centrales eléctricas S.E. adyacentes a las C.E., modifican los parámetros de la potencia suministrada por los generadores eléctricos para permitir la transmisión de la E.E.
Los voltajes de generación se tienen entre 5 y 25 KV y la transmisión de la E.E. se puede efectuar a 69, 85, 115, 230 o 400 KV (en México).
Subestaciones receptoras primarias
Alimentadas directamente de L.T. reducen la tensión a valores menores para la alimentación de sistemas de subtransmisión o de redes de distribución, dependiendo de la tensión de transmisión pueden tener en el secundario tensiones del orden de 230, 115 0 69 KV y eventualmente de 34.5, 13.2, 6.9 o 4.16 KV.
S.E. RECEPTORAS SECUNDARIAS
S.E. alimentada por las redes de subtransmisión y suministran la E.E. a las redes de distribución a tensiones comprendidas entre 34.5 y 6.9 KV
S.E. tipo intemperie
Son las S.E. diseñadas para operar expuestas a las condiciones atmosféricas (lluvia, nieve, viento, contaminación ambiental, etc.) y ocupan grandes extensiones de terreno.
Estas instalaciones manejan alta tensión y extra alta tensión.
S.E. TIPO INTERIOR
S.E. construida en el interior de edificios, no son aptas para operar bajo condiciones atmosféricas, actualmente son utilizadas por la industria incluyendo la variante de las tipo blindado
SUBESTACIONES BLINDADAS
En estas S.E. el equipo está totalmente protegido del medio ambiente, el espacio que ocupan es muy reducido, por lo general son ocupadas en hospitales, interior de fabricas, auditorios, centros comerciales, lugares densamente poblados, lugares con alto índice de contaminación, en lugares donde no se cuenta con una extensión grande de terreno para poder instalar una de tipo convencional (intemperie).
S.E. Encapsuladas
En estas S.E. el equipo se encuentra totalmente protegido del medio ambiente el espacio que ocupan es la tercera parte de una S.E. convencional, todas las partes vivas y equipos que soportan la tensión están contenidos dentro de envolventes metálicos que forman módulos fácilmente conectados entre si, estos módulos se encuentran dentro de una atmósfera de gas seco y a presión que en la mayoría de los casos es hexafloruro de azufre (SF6) que tiene la característica de reducir las distancias de aislamiento, comparativamente con las del aire.
La tensión de una S.E. se puede fijar en función de:
a).- Si la S.E. es alimentada en forma radial, la tensión de la S.E. se fija en función de la potencia de la misma.
b).- Si la alimentación proviene de un anillo, la tension de la S.E. queda obligada por el anillo.
c).- Si la alimentación es tomada de una L.T. cercana, la tensión de la S.E. queda obligada por la que maneje la línea de transmisión
Las tensiones normalizadas en México son:
440, 220, y 127 V Baja tensión (B.T.)
400, 230, 85 y 23 KV Alta tensión (A.T.)
Arriba de 400 Extra alta tensión (E.A.T.)
La S.E. como instalación eléctrica debe estar diseñada para soportar el paso de dos corrientes
a).- CORRIENTE NOMINAL (Máxima) “IN”; Está corriente fija los esfuerzos térmicos que debe soportar la instalación eléctrica en condiciones de operación desfavorables, sirve para determinar la sección de las barras colectoras y las características de conducción de corriente de los interruptores de potencia, cuchillas, T.C.’S, etc..
b).- CORRIENTE DE CORTO CIRCUITO (Máxima) “ICC”; Determina los esfuerzos electrodinámicos máximos que pueden soportar las barras colectoras y los tramos de conexión, esta corriente de corto circuito es un parámetro importante en el diseño de la red de tierras de la S.E..
La ICC al circular por los devanados de cualquier transformador produce un incremento brusco de temperatura que degrada los aislamientos y disminuye la vida útil de estos, de tal manera que una sobre tensión posterior aunque sea pequeña puede originar una falla seria en los devanados inclusive su destrucción. Componentes de una S.E.
Los principales componentes de una S.E. son:
Ø Transformadores de potencia
Ø Interruptores de potencia
Ø Cuchillas desconectadoras
Ø Cuchillas de puesta tierra
Ø Apartarrayos
Ø Barras colectoras
Ø Estructuras de soporte
Ø Transformadores para instrumentos (T.C. y T.P.)
Transformadores:
Maquina estática que trabaja en base al principio de inducción electromagnética, aislada eléctricamente y eslabonada magnéticamente.
Constituido por dos devanados el primario y el secundario y en algunos casos por devanado terciario, es ele elemento de la S.E. con menor porcentaje de falla comparativamente con las L.T..
Esta constituido por tres partes:
• Parte activa: Esta constituida por:
Núcleo: Constituye el campo magnético fabricado de lamina de acero al silicio con un espeso de 0.28 mm.. Puede venir unido a la tapa o a la pared del tanque lo cual produce mayor resistencia durante las maniobras mecánicas de transporte.
bobinas: Forman el circuito eléctrico, son fabricadas con alambre o solera de cobre o de aluminio, forrados de material aislante, que puede tener diferentes características de acuerdo con la tensión de servicio, la Los devanados deben tener conductos de enfriamiento axiales y radiales que permitan fluir el aceite y eliminar el calor generado en su interior, deben tener apoyos y sujeciones suficientes para soportar los esfuerzos mecánicos debido a su propio peso y sobre todo los esfuerzos electromagnéticos que se producen durante los cortos circuitos
• PARTE PASIVA: Tanque donde se encuentra alojada la parte activa, debe reunir características como hermeticidad, soportar el vació absoluto sin presentar deformaciones, proteger eléctrica y mecánicamente a la parte activa. Ofrecer puntos de apoyo para el transporte y la carga del mismo, soportar enfriadores, bombas de aceite, ventiladores y si se requiere accesorios especiales.
• ACCESORIOS: Conjunto de partes y dispositivos que auxilian la operación y que facilitan las labores de mantenimiento como; tanque conservador, boquillas, tablero de control, válvulas, conectores de tierra, placa de características.
CONEXIONES DEL TRANSFORMADOR
En la selección del transformador se debe tomar en cuenta las ventajas y desventajas de cada una de las conexiones
CONEXIÓN ESTRELLA-ESTRELLA (Y-Y): Los devanados de las 3 fases se conectan a un punto común llamado neutro, el cual es generalmente conectado al sistema de tierra, directamente o bien a través de una resistencia limitadora.
CONEXIÓN DELTA-DELTA ( Ä - Ä ); Ambos extremos de los devanados están conectados a la tensión de la línea directamente, lo cual determina en forma precisa la tensión aplicada y desarrollada en los devanados
CONEXIÓN DELTA-ESTRELLA (Ä - Y); en esta conexión del lado de la estrella puede ser de 4 hilos, las tensiones del lado de la delta son 1.743 veces mayor que en la estrella, por tratarse en el primer caso de tensiones entre fases y en el segundo caso de tensiones de fase a neutro.
CONEXIÓN ESTRELLA-DELTA (Y- Ä ); Sus características de esta conexión son similares a la conexión delta-estrella solo que la estrella en este caso se encuentra en el lado primario.
La C.F.E. utiliza en subestaciones de transmisión transformadores y autotransformadores trifásicos y monofásicos con tres devanados en conexión estrella-estrella-delta, con la estrellas solidamente conectadas a tierra por lado fuente y lado carga (A.T. y B.T.) y delta en el terciario utilizado para el control de armónicas y también para alimentar transformadores de distribución para los servicios propios de la S.E. y/o reactores que auxilien en la regulación de tensión
Tanto para los cálculos como para las medidas de voltaje secundario de los transformadores en sus diferentes cargas se utiliza el término regulación; la cual se define como la diferencia de tensión entre el lado de carga del transformador; entre su valor en vacío y plena carga, expresada en por ciento de voltaje de plena carga es:
V vació - V plena carga
% regulación = x 100
V plena carga
La capacidad de sobrecarga de un transformador esta en función su capacidad de dispersión de calor, en cualquier situación de operación se puede sobrecargar un transformador por un cierto período de tiempo.
Es admisible una sobrecarga (sin producir daños al transformador) de un 50% sobre potencia nominal por períodos de una hora por cada 24 hrs., sobre cargas superiores son admisibles por un tiempo menor.
Banco de transformación
Un banco de transformación puede estar formado por cuatro unidades monofásicas, de las cuales 3 están en servicio y una esta en reserva, estos bancos presentan la ventaja de que en caso de fallar un transformador este se saca de servicio y se pone en operación el de reserva, dando con esto mayor confiabilidad a las S.E. que tiene bancos de transformación con unidades monofásicas que los que tienen una unidad trifásica
Transformadores para instrumento
Estos transformadores proporcionan aislamiento a los equipos de protección y medición, alimentándolos con magnitudes proporcionales a aquellas que circulan en el circuito de potencia, pero lo suficientemente reducidas en magnitud para que los equipos de medición y protección sean fabricados pequeños y no costosos.
la aplicación adecuada de los transformadores para instrumentos implican una serie de consideraciones como:
Transformador de Potencial (T.P. Y D.P.)
• Transformador de Potencial
• Es el transformador diseñado para suministrar la tensión adecuada a los instrumentos de medición como los voltímetros, frecuencímetros, wattmetros, watthorímetros, etc., así como a los aparatos de protección como los relevadores; en el cual la tensión secundaria es proporcional a la tensión primaria y defasada respecto a ella un ángulo cercano a cero.
• Las terminales del devanado primario del transformador de potencial se conectan a las dos líneas del sistema donde se necesita medir el alta tensión y los instrumentos de medición se conectan en paralelo a las terminales del secundarioSu función es brindar una imagen proporcional en magnitud con el mismo ángulo de tensión existente en el circuito de potencia conectado. Existen 2 tipos uno de tipo inductivo (T.P.) y otro de tipo capacitivo (D.P.)
Transformador de corriente (T.C.)
Transformador de Corriente
Es el transformador diseñado para suministrar la corriente adecuada a los instrumentos de medición como los amperímetros, wattmetros y watthorímetros, así como a los aparatos de protección como los relevadores; en el cual la corriente secundaria es proporcional a la corriente primaria y defasada respecto a ella un ángulo cercano a cero. El devanado primario del transformador de corriente se conecta en serie con el circuito donde circula la corriente que se desea medir, mientras que los aparatos de medición se conectan en serie a su devanado secundario.
Clases de aislamiento
La otra función principal del transformador de medición es proporcionar un aislamiento seguro entre la línea de alta tensión y los instrumentos conectados al secundario y que están al alcance de los técnicos. La clase de aislamiento debe estar en función de la máxima tensión de la línea donde está instalado el transformador; está asociada a un nivel básico de aislamiento al impulso (N.B.A.I. ó B.I.L.) e indica la capacidad del transformador de resistir sobre tensiones de duración muy breve, como las provocadas por descargas atmosféricas o transitorios de conexión. Así mismo se asocia a una prueba de tensión aplicada al primario durante un minuto a 60 hertz. Interruptor de potencia
Son usados para interrumpir el flujo de corriente y desconectar algún elemento del S.E.P., puede interrumpir corrientes de carga normales o debidas a fallas eléctricas.
Las maniobras de mando de los interruptores no se efectúa en el sitio donde se encuentra el interruptor, si no desde la sala de control de la S.E. o bien desde el centro de control del área correspondiente, donde están dispuestos los cuadros de mando y los aparatos de señalización
Cuchilla desconectadora
Dispositivos análogos al interruptor de potencia, con la diferencia que estos dispositivos no deben operar bajo condiciones de carga y en ningún caso responden a condiciones de falla, su función solo es desconectar.
La dimensión y características de las cuchillas depende del circuito y la S.E. donde serán instaladas.
En S.E. modernas su accionamiento se efectúa a distancia a través de motores, las hay también de accionamiento manual en grupo o individual.
Instrumentos de medición y tableros
La medición de la S.E. está compuesta por un conjunto de diferentes instrumentos conectados a los secundarios de los transformadores para instrumento (T.C., T.P. y D.P.) cuya función es medir las magnitudes de los diferentes parámetros eléctricos de la instalación del lado de A.T., así como del lado de B.T..
Los instrumentos de medición se colocan sobre tableros ya sea en forma sobre puesta o embutidos en los tableros.
En S.E. es importante conocer; la corriente, la tensión, frecuencia, F.P., potencia activa y reactiva, energía temperatura, etc.
Los sistemas de medición de una S.E. pueden ser:
• Local
– Remoto o telemedición
• Mixto
Es recomendable definir las zonas de medición dentro de una S.E., las cuales son encaminadas para indicar los parámetros antes mencionados para los siguientes equipos:
• Banco de transformación
– Líneas y cables
• Barras colectoras
– Alimentadores de distribución
» Banco de capacitores
» Tableros de C.D. y C.A.
TABLEROS
Los tableros en general son de lamina a gris con un espesor de 3 mm., pintada de gris, en esos tableros además de instalar los equipos de medición se instalan conmutadores, por la parte posterior los esquemas de protección, así como el bus mímico.
La altura de los tableros es de 2.28 mts. y los equipos de medición son instalados a una altura de 1.70 mts. para ser leídos sin dificultad.
Área de A.T. (400 KV) por el nivel de tensión los equipos se encuentran muy separados
Área de 400 KV, A.T.
Área de B.T. (115 KV) por el nivel de tensión los equipos se encuentran relativamente cercanos
Área de 115 KV, B.T.
SISTEMA DE TIERRAS
La red de tierras en una S.E. Es una de las principales herramientas para la protección contra sobre tensiones de origen atmosférico o por alguna maniobra, a ella se conectan los neutros de los aparatos, las bayonetas, los hilos de guarda, las estructuras metálicas, los tanques y todas aquellas partes metálicas que deben estar a potencial de tierra.
La red debe cumplir:
v Proporcionar un camino de muy baja impedancia para la circulación de las corrientes de tierra, ya sean debidas a una falla de aislamiento o a la operación de apartarrayos.
v Evitar que durante la circulación de las corrientes de tierra , puedan producirse diferencias de potencial entre distintos puntos de la S.E., que pueden ser peligrosos para el personal.
v Dar mayor confiabilidad al servicio electrico.
Líneas de transmisión
Tienen como función:
• Transportar la E.E. desde los centros de generación, hasta los centros de consumo.
• Interconexión, con la finalidad de transferir energía entre áreas en condiciones de emergencia o como consecuencia de la diversidad de la demanda entre áreas.
Ocupan un lugar importante en la operación de las redes eléctricas, dado que son el elemento de los S.E.P. encargados de la transportación de la E.E.
Líneas de transmisión
Son el elemento de los S.E.P. con mayor riesgo de falla, tanto por el número que existe, como por la extensión territorial que ocupan.
Los Sistemas de transmisión (L.T) presentan valores característicos desde el punto de vista circuitos eléctricos, determinados por su configuración, por su material y por el tamaño de sus conductores.
MATERIALES MAS COMUNES EL L.T.
En las L.T. se utilizan materiales como cobre duro y aluminio, el aluminio por su conductividad y bajo pero, es empleado en claros (distancias interpostales) muy grandes, en claros pequeños se puede emplear cobre o aluminio, pero por lo general en las L.T. que operan con altas tensiones en donde los claros grandes son muy comunes se emplean conductores de aluminio con “alma” de acero, para dar mayor resistencia mecànica.
MATERIALES MAS COMUNES EL L.T.
normalmente se emplean conductores formados por varios hilos en forma trenzada, en lugar de conductores sólidos, en el caso de conductores de aluminio y acero (ACSR), el hilo o hilos centrales son de acero y se conocen como el alma del conductor.
Se utilizan conductores trenzados para prevenir problemas de vibración que se tiene con los conductores sólidos y que podrían romper los soportes, además los conductores trenzados son más fáciles de manipular que los sólidos.
MATERIALES MAS COMUNES EL L.T.
Los cables de aluminio con alma de acero no deben de emplearse en zonas de contaminación fuerte o con atmósfera salubre en lugares próximos al mar, ya que los efectos de corrosión electroquímica entre los hilos de acero y de aluminio, los destruye rápidamente.
La intensidad de corrosión se clasifica en:
Fuerte ( F )
Media ( M )
Ligera ( L )
Dependiendo de la zona de corrosión en la siguiente tabla se muestra el tipo de cable que se recomienda:
Líneas de transmisión
Líneas de transmisión
Para la generalidad de los análisis, el principal objetivo es conocer la relación que existe entre los “V” y las “I” en ambos extremos de la línea.
A lo largo de la L.T. existe un cambio continuo tanto en el voltaje como en la corriente, debido a la naturaleza distribuida de sus parámetros
Circuito equivalente de una L.T.
El circuito equivalente de una L.T. se denomina circuito pi (ð), el cual esta en función de la impedancia serie y de la admitancia en derivación.
CIRCUITO PI DE UNA L.T. LARGA (+ de 240 KM)
Circuito Equivalente de una L.T. media (menores de 240 Km.)
Circuito Equivalente de una L.T. corta (menores de 80 Km.)
NOMENCLATURA DE LAS CLAVES
1. Coordinados 2
2. Subestaciones 3
2.1. Equipos de transformación 4
2.2. Barras 5
2.3. Paños 6
2.3.1. Interruptores de maniobra 7
2.3.2. Dispositivos de reconexión de líneas de transmisión 8
2.4. Sistemas de Protección 9
2.5. Equipos de compensación de potencia reactiva 10
3. Líneas de transmisión 11
4. Unidades generadoras 13
5. Retiros de Clientes 14
1. Coordinados
Los coordinados se clasificaran de acuerdo al giro al que pertenezcan. Los giros y su respectiva identificación se señalan a continuación:
Cliente Regulado : R
Cliente Libre : L
Propietario de Instalación de transmisión : T
Propietario de Instalación de generación : G
Autoproductor : A
Código Coordinado : Corresponde a 3 Dígitos indexados con una letra que identifica
al tipo de coordinado.
Ej. R001
Ej. L001
2. Subestaciones
Se definirá a las subestaciones como elemento de referencia para las siguientes instalaciones:
Equipos de transformación, Equipos de compensación de potencia reactiva, Paños y Sistemas de protección.
El código asociado a cada subestación estará compuesto por los siguientes campos:
Código Propietario : Corresponde al código del coordinado propietario de la
subestación.
Ej. T001
Código Propio : Identifica a una subestación dentro del conjunto total
de subestaciones pertenecientes a un coordinado. Corresponde a las letras S y E indexadas con 3 dígitos.
Ej. SE001
Finalmente el código completo asociado a una subestación tendrá la forma siguiente:
Código Subestación : Corresponde a la indexación de los códigos anteriores en
el orden que se señala.
Ej. SE001T001
2.1. Equipos de transformación
Los elementos listados serán identificados como equipos de transformación:
Transformadores.
Autotransformadores.
Banco de autotransformadores.
Su código asociado tendrá los siguientes campos:
Código Subestación : Identifica a la subestación en la cual se encuentra.
Ej. SE001L001
Código Propio : Identifica al dispositivo dentro del conjunto de
equipos de transformación que un mismo coordinado
posee en la subestación. Corresponde a las letras E y T
indexadas con 2 dígitos.
Ej. ET01
Código Propietario : Identifica al coordinado propietario del equipo de
transformación.
Ej. L002
Código Equipo : Corresponde a la indexación de los códigos anteriores en
el orden que se señala.
Ej. ET01L002SE001L001
2.2. Barras
El código asociado a las barras de las subestaciones tendrá la siguiente estructura:
Código Subestación : Identifica a la subestación en la cual se encuentra.
Ej. SE001L002
Código Propio : Identifica al elemento dentro del conjunto de barras que
un mismo coordinado posee en la subestación.
Corresponde a las letras B y A indexadas con 2 dígitos.
Ej. BA01
Código Propietario : Corresponde al código del coordinado dueño de la barra.
Ej. L001
Así, el código asociado a una barra tendrá la siguiente forma:
Código Barra : Corresponde a la indexación de los códigos anteriores en el
orden que se señala.
Ej. BA01L001SE001L002
2.3. Paños
El código asociado a los paños de los distintos elementos pertenecientes a una subestación tendrá la siguiente estructura:
Código Subestación : Identifica a la subestación en la cual se encuentra.
Ej. SE001L002
Código Propio : Identifica al elemento dentro del conjunto total de paños
que un mismo coordinado posee en la subestación.
Corresponde las letras P y A indexadas con 2 dígitos.
Ej. PA01
Código Propietario : Corresponde al código del coordinado propietario del
paño.
Ej. L001
Así, el código asociado a un paño tendrá la siguiente estructura:
Código Paño : Corresponde a la indexación de los códigos anteriores en el
orden que se indica.
Ej. PA01L001SE001L002
2.3.1. Interruptores de maniobra
El código de los interruptores de maniobra de un paño, estará formado por los siguientes campos:
Código Paño : Identifica al paño en el cual se encuentra.
Ej. PA01L001SE001L002
Código Propietario : Identifica al coordinado propietario del elemento.
Ej. T001
Código Propio : Identifica al elemento dentro del conjunto de
interruptores pertenecientes al paño. Corresponde a las
letras I y M indexada con 2 dígitos.
Ej. IM01
Así el código completo asociado a un interruptor de maniobra estará formado por:
Código Interruptor : Corresponde a la indexación de los códigos anteriores en el
orden que se indica.
Ej. IM01T001PA01L001SE001L002
2.3.2. Dispositivos de reconexión de líneas de transmisión
El código de los dispositivos de reconexión que sean parte de un paño, estará formado por los siguientes campos:
Código Paño : Identifica al paño en el cual se encuentra.
Ej. PA01L001SE001L002
Código Propietario : Identifica al coordinado propietario del elemento.
Ej. T001
Código Propio : Identifica al dispositivo dentro del conjunto total de
dispositivos pertenecientes a un paño. Corresponde a las
letras D y R indexadas con 2 dígitos.
Ej. DR01
Así el código completo asociado a un dispositivo de reconexión tendrá la estructura siguiente:
Código Dispositivo : Corresponde a la indexación de los códigos anteriores en
el orden que se indica.
Ej. DR01T001PA01L001SE001L002
2.4. Sistemas de Protección
El código de los sistemas de protección que sean parte de una subestación estará formado por los siguientes campos:
Código Subestación : Identifica a la subestación en la cual se encuentra.
Ej. SE001L002
Código Propietario : Identifica al coordinado que es propietario del sistema de
protección.
Ej. T001
Código Propio : Identifica al dispositivo dentro del conjunto total de
sistemas de protección que un coordinado posee en la
subestación. Corresponde a las letras S y P indexadas con
2 dígitos.
Ej. SP01
Así el código completo asociado a un sistema de protección estará formado por:
Código Sistema : Corresponde a la indexación de los códigos anteriores en el
orden que se indica.
Ej. SP01T001SE001L002
2.5. Equipos de compensación de potencia reactiva
Los elementos listados serán considerados como equipos de compensación de potencia reactiva:
Bancos de Condensadores.
Reactores.
Condensadores Sincrónicos.
Condensadores Serie.
El código de los equipos de compensación de potencia reactiva que sean parte de una subestación estará formado por los siguientes campos:
Código Subestación : Identifica a la subestación en la cual se encuentra.
Ej. SE001L002
Código Propietario : Identifica al coordinado que es propietario del equipo de
compensación de potencia reactiva.
Ej. T001
Código Propio : Identifica al equipo dentro del conjunto total de
equipos de compensación que un mismo coordinado
posee en una subestación. Corresponde a las letras E y C
indexadas con 2dígitos.
Ej. EC01
Así el código completo asociado a un equipo de compensación estará formado por:
Código Equipo : Corresponde a la indexación de los códigos anteriores en el
orden que se indica.
Ej. EC01T001SE001L002
3. Líneas de transmisión
Las líneas de transmisión tendrán un código asociado que será compuesto por los siguientes campos:
Código Propio : Identifica a la línea dentro del conjunto de líneas
pertenecientes a un coordinado. Corresponde a las letras
L y T indexadas con 3 dígitos.
Ej. LT001
Código Circuito : Identifica al circuito de la línea. Corresponde a la letra C
indexada con 1 dígitos.
Ej. C1
Código Tramo : Identifica al tramo de línea dentro del conjunto de tramos
pertenecientes a una línea. Corresponde a las letras T y R
indexadas con 2 dígitos.
Ej. TR01
Código Sección : Identifica a la sección dentro del conjunto de secciones,
ya sea, dentro de la línea o dentro de un tramo de línea.
Corresponde a la letra S indexada con 2 dígitos.
Ej S01
Código Propietario : Identifica al coordinado propietario de la línea, del tramo
o de la sección de la línea.
Ej. T005
Código línea : Corresponde a la indexación de los códigos anteriores, en
el caso que corresponda, en el orden que se indica.
Ej. LT001C1TR01S01T005
En el caso que la línea de transmisión no posea circuitos, tramos y/o secciones, sus lugares en el esquema de codificación será reemplazado por “-“.
Ej. LT001C1TR01---T005
Ej. LT001--TR01S01T005
4. Unidades generadoras
El código asociado a una unidad generadora estará compuesto por los siguientes campos:
Código Central : Identifica a la central dentro del conjunto de centrales
pertenecientes a un coordinado, de la cual forma parte la unidad generadora.
Ej. C01
Código propietario : Identifica al coordinado propietario de la unidad
generadora.
Ej. G001
Código Propio : Identifica a la unidad dentro del conjunto de unidades
pertenecientes a una central. Corresponde a la letra U
indexada con 2 dígitos.
Ej. U01
De esta forma el código completo asociado a una unidad generadora será de la siguiente forma:
Código Unidad : Corresponde a la indexación de los códigos anteriores en
el orden que se indica.
Ej. C01U01G001
5. Retiros de Clientes
Corresponde al lugar físico en el cual los coordinados retiran energía. Su código estará compuesto por los siguientes campos:
Código Subestación : Identifica a la subestación en la cual se realiza el retiro de
energía.
Ej. SE001L002
Código propietario : Identifica al coordinado propietario del retiro.
Ej. R001
Código Propio : Identifica al retiro entre el conjunto total de retiros que
posee un coordinado.
Ej. RET001
De esta forma el código completo asociado a un retiro de energía será de la siguiente forma:
Código Unidad : Corresponde a la indexación de los códigos anteriores en
el orden que se indica.
Ej. RET001R001SE001L002
SUBESTACIONES ELECTRICAS (S.E.) | 03-01-2009 - 19:41:54 GMT 1 #
La nova factura de Fecsa-Endesa, per Marc Ros de Vilallonga, Girona :
M´estranya haver rebut una factura del mes de desembre de la llum, quan el mes de novembre també en vaig rebre i pagar-ne una altra.
El que més sorprèn d´aquesta última és que: la lectura real i l´estimada té el mateix valor i fent la seva diferència resulta un consum de 0 Kwh. Només em facturen la potencia contractada, l´impost d´electricitat i el lloguer d´equips per un valor de 15,65?.
Crec que la lectura es fa cada dos mesos i no mensualment com és el meu cas. A més una clínica veterinària no pot tenir un consum de 0 kwh, és impossible. Davant del dubte no he tardat ni un segon a trucar i demanar explicacions.
Ring Ring, Rung rung, durant 3 hores i finalment: «Me llamo Jésica en qué puedo ayudarlo».
L´explicació de la senyoreta va ser: Que per una nova llei (m´imagino que del Ministeri d´Indústria), Fecsa Endesa està obligada a fer la lectura cada mes i no cada dos. Però com que no disposen ni del personal ni dels mitjans per fer-ho, els consumidors rebérem el primer mes una factura estimada amb valor 0 Kwh de consum i el segon mes la seva lectura real. Bonament li vaig dir: Ja els faré mensualment la lectura via telèfon! Ai recoi! No no, el sistema de facuració no acceptarà fer-ho.
No sé si em va prendre el pèl, però si realment és així: Fan el que volen, quan volen i com més complicat millor, però mentrestant anem pagant.
Faré el mateix, o sigui, fer-me la barba d´or: faré mensualment una factura estimada de valor 0 a tots els meus clients, més una petita quota amb IVA, per si haguessin tingut la intenció de venir. Seré un Fecso Endeso.
La nova factura de Fecsa-Endesa | 21-01-2009 - 08:27:07 GMT 1 #
La MAT de Collserola, sí, per FRANCESC XAVIER QUER, ALCALDE DE CRESPIÀ (PLA DE L'ESTANY) :
Aquesta sí que la volen fer soterrada, no fos cas que el greu impacte sobre el territori afectés l'ecosistema de la metròpoli de Barcelona. Però a comarques, doncs ja s'ho faran, allà la MAT no afecta l'ecosistema ni la vida de la gran metròpoli. Ni políticament suposa cap desgast, al contrari que tenir un debat sobre l'afectació de la MAT dins l'ecosistema urbà. Això sí que és un perill potencial per a alguns.
La MAT soterrada a Collserola és notícia, i una proposta innovadora per a la preservació del Medi Ambient. A comarques això del soterrament només són propostes minoritàries agosarades i sense cap lògica ni fonament, fruit del Nimby i de quatre somiatruites.
A comarques, la MAT no és un problema per a ningú més que els mateixos afectats, ciutadans i ajuntaments. I aquests no són un problema, de moment, per als de fora.
Girona Barcelona Catalunya
La MAT de Collserola, sí | 07-03-2009 - 07:54:12 GMT 1 #
Núm. 6090 CONSORCI DE MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA (SIGMA), BOP de Girona núm. 76 - 22 d’abril de 2009 :
Edicte sobre exposició pública d’un expedient de modificació del pressupost general
Aprovat per Junta General del dia 25 de març de 2009 l’expedient 1/09 de modificació de crèdit del pressupost d’enguany, amb un origen de fons
provinent de l’aplicació dels romanents de crèdit i aplicació de romanent líquid de tresoreria, i una aplicació de fons per suplements de crèdit i
incorporació de romanents de crèdit.
El pressupost modificat queda resumit a nivell de capítols de la següent manera:
INGRESSOS
CAPITOL
Capítol III Taxes i altres ingressos 591.977,63
Capítol IV Transferències corrents 853.255,64
Capítol V Ingressos patrimonials 1
Capítol VIII Actius financers 160.793,09
1.606.027,36
DESPESES
CAPITOL
Capítol I Despeses de personal 1.091.418,8
Capítol II Despeses de béns corrents i serveis 427.102,16
Capítol III Despeses financeres 1.000
Capítol VI Inversions reals 86.506,4
1.606.027,36
S’exposa al públic durant 15 dies a efectes de presentació d’al·legacions i suggeriments. Passat aquest termini sense que se n’hagin presentat la
modificació quedarà definitivament aprovada.
Olot, 27 de març de 2009
Joan Espona i Agustín
President
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza
CONSORCI DE MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA (SIGMA), | 22-04-2009 - 07:34:52 GMT 1 #
C-66 entre Banyoles i Besalú :
JORDI BATALLER/ TORTELLÀ. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha comentat aquest diumenge que els passos per desdoblar el tram de 13 quilòmetres de la C-66 entre Banyoles i Besalú segueixen el seu camí. «Crec que d'aquí unes setmanes sortirà l'anunci de la viabilitat econòmica del desdoblament en termes de peatge a l'ombra. Després estarem en disposició, quan el conseller d'Economia ens digui i ens deixi, de licitar aquesta obra, que tindrà un cost d'uns 172 MEUR», ha comentat Nadal, que s'ha desplaçat fins a la població de Tortellà per inaugurar l'escultura «La Flama», una obra en pedra de dimensions considerables realitzada per l'artista local Liberto Nogué.
De moment, la Generalitat ha posat a licitació el projecte constructiu d'aquest desdoblament de la C-66 entre el final de la coneguda com autovia de Banyoles i la variant de Besalú, a l'alçada de Sant Ferriol, que connecta amb l'autovia fins a Olot. El pressupost per a la redacció del projecte és de 235.000 euros i hauria d'estar enllestit aquest estiu. Els treballs de desdoblament podrien començar a partir de l'any que ve. Entre les incògnites del traçat de la futura autovia que encara es mantenen és si es mantindrà l'accés a Banyoles pel barri de Canaleta.
«No ho sabem encara però anem treballant per assegurar que aquesta sigui una carretera que relligui més que no pas divideixi», ha confirmat el conseller del DPTOP, que seguidament ha felicitat la població de Tortellà per l'empenta d'aquestes últims mesos, que s'ha escenificat amb la inauguració d'un monument a la Xiruca, la mítica marca de sabates nascuda als anys 50 en una fàbrica de la població, i aquesta escultura de «La Flama», situada al parc de Can Santaló, que uneix el nucli antic amb la zona de nous habitatges. «Tortellà és un municipi que es mou, que té ganes de fer coses i que compta amb un entorn privilegiat», ha assenyalat Nadal.
«Està en un punt que des de la carretera no es veu i s'hi ha d'anar expressament per descobrir tot un paisatge desconegut per a molta gent», ha continuat el conseller de Política Territorial i Obres Públiques. «I convido a tothom qui vulgui a descobrir un poble bell i que té un passat de molta activitat econòmica ja que en una altra època comptava amb fàbriques d'indians, trànsit de mercaderies i un important transport transfronterer, ha finalitzat Nadal, que ha estat acompanyat durant la breu visita a l'escultura «La Flama», ja que la pluja amenaçava, per l'alcalde de la població, Joaquim Pagès, i l'autor de l'obra, Liberto Nogué.
Segons Nogué, l'escultura vol simbolitzar «una flama d'esperança a la vida». «Al mateix temps, cada forat de l'escultura és un mirador on es pot observar el poble de Tortellà des d'una perspectiva diferent. Cadascú ho pot veure de la manera que vulgui», ha comentat l'artista. Ha afegit que l'obra s'ha fet en pedra «perquè perduri en el temps». «D'aquí a 200 anys, quan ja estiguem tots morts, espero que encara estigui aquí», ha finalitzat Nogué amb ironia.
--
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza
C-66 entre Banyoles i Besalú | 26-04-2009 - 22:15:02 GMT 1 #
La MAT al Parlament de Catalunya, per Francesc Xavier Quer i Bosch, Alcalde de Crespià. president de l´Associació de Municipis Mat-Ammat :
Han hagut de ser els alcaldes els que han portat al Parlament de Catalunya el debat sobre el soterrament de la MAT. Mentre REE continua anant a la seva i marcant el camí, els alcaldes han d´esforçar-se per fer sentir la seva veu un cop més, per demanar que algú assumeixi, d´una vegada, la responsabilitat davant dels ciutadans i del territori.
El soterrament de la MAT és una qüestió de voluntat política, més que una qüestió de diners. Doncs sembla que amb el que costarà el soterrament en corrent continu entre Baixàs i Santa Llogaia, es podria soterrar fins Bescanó amb corrent altern.
Una voluntat política que els diferents grups parlamentaris diuen que volen assumir, si realment s´acaba materialitzant la creació d´una comissió de treball proposada durant la compareixença des de el grup Parlamentari de CiU i acceptada per la resta.
El soterrament no és una opció tècnicament inacceptable, ni tampoc econòmicament pot suposar una càrrega per als usuaris, ja que si fos així, l´opció aèria fa temps que ens la vendrien com una manera d´abaratir el rebut de la llum. Només és una qüestió de decisió i valentia política.
La MAT ara està al Parlament, però això no l´aturarà ni la soterrarà. Ara calen decisions polítiques justes amb els ciutadans i territoris afectats pel seu pas, i el soterrament, és la més justa i raonable.
La MAT al Parlament de Catalunya | 14-05-2009 - 06:43:36 GMT 1 #
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar (ICV-EUiA), va participar, en l'acte de lliurament de la l'acreditació europea de la Carta de turisme sostenible a 14 empreses de la Garrotxa. La carta és un reconeixement del sistema de gestió turística que atorga la Federació Europarc. Ara, el tenen 58 espais naturals d'Europa, entre els quals hi ha el Parc Natural Zona Volcanica de la Garrotxa (PNZVG).
Caixa Girona i les eleccions municipals VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà
Carta de turisme sostenible a 14 empreses de la Garrotxa | 23-05-2009 - 07:58:25 GMT 1 #
Soterrament de les línies elèctriques MT i BT :
La Comissió de Govern de l'Ajuntament de les Preses (Garrotxa) ha aprovat de manera definitiva el projecte d'urbanització pel soterrament de les línies elèctriques d'MT i BT a la zona d'equipaments de la Bòbila sector Torre-Bellot.
El projecte corresponent a aquesta obra ha estat redactat per Plana Hurtós Enginyers SLP i l'impulsa l'Ajuntament. El pressupost d'execució per contracte és de 175.917 euros. Abans d'aprovar-lo, l'Ajuntament de les Preses va desestimar una al·legació i una observació.
Caixa Girona i les eleccions municipals VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà
Soterrament de les línies elèctriques MT i BT | 24-05-2009 - 06:28:18 GMT 1 #
Francesc Canalias, distingit pel CILMA :
El director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, Francesc Canalias, ha rebut un reconeixement especial del CILMA, el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines. En l'acte de celebració del desè aniversari del CILMA que aquest divendres ha tingut lloc al Castell de Sant Ferran de Figueres, Canalias ha recollit aquesta distinció per la seva tasca realitzada aquests últims deu anys a favor del medi ambient a les comarques gironines. Des del CiLMA, han reconegut així la trajectòria de Francesc Canalias “pel seu lideratge en la direcció d'un equip de professionals en la gestió del medi ambient i la salut pública de la Garrotxa assolint els objectius de sostenibilitat en el marc de les competències de les administracions públiques que l'integren”. Aquesta és la primera vegada que el CILMA atorga una distinció d'aquestes característiques. S'ha fet coincidir amb el desè aniversari del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient que està integrat per un gran nombre d'Ajuntaments, Consells Comarcals i la Diputació de Girona. Els seus membres van escollir Francesc Canalias com la persona que, en els deu anys de CILMA, més ha fet per la preservació i gestió ambiental del territori gironí. Llicenciat en Ciències Biològiques, Canalias va assumir l'any 1986 la direcció del Laboratori Polivalent de la Garrotxa. Al 1993 va convertir-se en el coordinador de Medi Ambient del Consell Comarcal de la Garrotxa i des de la seva creació, l'1 de febrer de 2002, és el director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, el SIGMA.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons
Francesc Canalias, distingit pel CILMA | 27-05-2009 - 07:38:06 GMT 1 #
Els mitjans i la MAT , per Francesc Xavier Quer i Bosch, Alcalde de Crespià i President de l´Associació de municipis MAT. AMMAT.
El tractament de la MAT als mitjans podria ser digne d´estudi. Potser els que vivim el conflicte de més a prop no podem tenir una percepció gaire objectiva del problema, però si ens fixem en el tractament mediàtic rebut i el comparem amb d´altres moviments similars no tan llunyans en el temps, com poden ser el conflicte pel transvasament, a les Terres de l´Ebre o el del túnel de Bracons, a les mateixes comarques gironines, la MAT tot i portar molta potència elèctrica, es passa més temps a les fosques que il·luminant portades i telenotícies. Potser aquest és el problema, la gran potència que porta la MAT, una potència que serveix per il·luminar d´altres escenaris, i que alhora fa de forat negre per mantenir-la a les fosques. La MAT no obre telenotícies, ni ocupa portades, però malgrat estar a les fosques és al Tribunal Suprem, a la Comissió Europea, al Síndic de Greuges, al Parlament de Catalunya, i serà allà on faci falta mentre la raó i la justícia no la facin visible, i malgrat el forat negre que la manté apagada.
---
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons
Els mitjans i la MAT | 30-05-2009 - 06:56:04 GMT 1 #
BASSOLS ENERGIA, SA : LÍNIA ELÈCTRICA ENTRE LA SE D’OLOT A LA DE SERINYA PEL CANVI DE TENSIÓ DE 66 kV A 132 Kv AL T.M. DE SANT JAUME :
BOP de Girona núm. 180 - 18 de setembre de 2009 Núm. 13536
AJUNTAMENT DE SANT JAUME DE LLIERCA
Anunci sobre informació pública d’una
actuació d’interès públic en sòl no
urbanitzable
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de
Sant Jaume de Llierca, en la sessió de data 30
de juliol de 2009, va adoptar, entre d’altres, els
següents acords:
Primer.- ADMETRE a tràmit el projecte
d’actuació específica d’interès públic en sòl no
urbanitzable de REFORMA DE LA LÍNIA
ELÈCTRICA ENTRE LA SE D’OLOT A LA
DE SERINYA PEL CANVI DE TENSIÓ DE
66 kV A 132 kV AL T.M. DE SANT JAUME
DE LLIERCA, redactat per Sinergis Enginyeria,
de data octubre del 2008, referència
210.114, i promogut per BASSOLS ENERGIA,
SA
Segon.- SOTMETRE’L a informació pública
pel termini d’un mes, mitjançant la publicació
d’edictes al tauler d’anuncis de l’Ajuntament,
al Butlletí Oficial de la Província de Girona i a
un dels diaris de premsa periòdica de més
divulgació en l’àmbit municipal, i donar publicitat
de la convocatòria d’informació pública a
la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Jaume
de Llierca.
Tercer.- NOTIFICAR aquests acords a
BASSOLS ENERGIA, SA i als propietaris de
les finques per on discorrerà la línia elèctrica.
La qual cosa es fa pública, als efectes del
tràmit d’informació pública acordat en el punt
dispositiu segon, durant el termini d’un mes, a
comptar des de la darrera publicació de les
previstes.
Sant Jaume de Llierca, 13 d’agost de 2009
Enric Llongarriu i Farrés
Alcalde
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers
BASSOLS ENERGIA, SA : LÍNIA ELÈCTRICA ENTRE LA SE D’OLOT A LA DE SERINYA PEL CANVI DE TENSIÓ DE 66 kV A 132 Kv AL T.M. DE SANT JAUME | 18-09-2009 - 07:51:06 GMT 1 #
L´AMMAT: UNA FORÇA QUE TENEN i QUE NO SE LA CREUEN, per JOAN MARTÍ COLOMER :
Arran de la possibilitat de construcció d'una nova línia de transport elèctric de molt alta tensió (MAT) per les comarques gironines i barcelonines, la societat civil es va organitzar, ja fa anys, de diferents maneres. Però, el que no havia passat mai és que un conjunt de municipis afectats -o no- pel traçat de la línia es constituïssin legalment en Plataforma: l'Ammat. I tampoc que les dues plataformes de cada costat de la ratlla (ací Ammat i Plataforma No a la MAT, i al Nord, Sydecco i T.H.T.) lluitessin plegades i es reunissin dos cops al municipi del Pertús per signar dos manifestos conjunts. Mai fins ara, en cap lluita social no s'havien reunit les plataformes cíviques i les d'alcaldes, que apleguen més de 250 ajuntaments, amb els seus corresponents regidors (més de 2200). Lògicament, aquesta estreta relació s'ha afermat amb el pas del temps per mitjà de xerrades, rodes de premsa, manifestacions, etc., com també amb l'ús de la nostra llengua a la Catalunya del Nord, fet no gaire ben vist a París ni a Madrid.
L'Ammat es va constituir seguint un model i projecte molt semblant al que ja existeix a la Catalunya del Nord, amb uns estatuts i uns principis que estableixen que cap ajuntament no pot negociar amb l'Administració de forma separada dels altres. L'únic interlocutor, doncs, és el Sydecco en el cas del Nord o, en el cas nostre, l'Ammat. Amb això es volia evitar el "divideix i guanyaràs", molt utilitzat pels dos estats. A la Catalunya del Nord, amb un debat seriós previ, els elegits -independenment dels seus respectius partits- es varen pronunciar i signar que la línia no passaria en aeri de cap de les maneres: no s'instal·laria cap torre. Aleshores és quan va sorgir la "solució Monti", això és soterrar-la i oferir compensacions al territori, i pagar-la, en part, amb fons europeus.
En les nostres terres, el primer tram -Sentmenat-Bescanó- es va licitar fa molts anys, quan encara l'Ammat no estava constituïda. Les plataformes civils ja vàrem avisar que es fragmentava el projecte en tres trams i que això era il·legal. Ni la Generalitat ni el Govern de Madrid ens varen fer cas, de manera que ho vàrem portar a la via judicial. Més tard l'Ammat es va incorporar a aquest procés, i ara estem pendents de la sentència del Tribunal Suprem de Madrid. També hem dut la qüestió de la fragmentació i altres irregularitats flagrants al Síndic de Greuges -cal recordar-ne els dossiers sencers- i a la CE. Hem estat presents en diverses fases de la tramitació del projecte, amb actes i manifestacions; recordem especialment la lamentable pantomima de la signatura dels propietaris en un famós camió, per unes compensacions ridícules, amb l'estricta protecció dels Mossos. Ara ja s'està treballant en aquest tram, però potser, si guanyem el plet hauran de desfer la feina feta....
En el segon tram -Bescanó a Santa Llogaia i el brancal de Sant Hilari fins a la subestació de Riudarenes- el procés administratiu ja es va iniciar amb l'Ammat constituïda. Per això molt abans del projecte ja es demanaven dades oficials, justificació del projecte i alternatives, és a dir un debat seriós, públic, científic, com el que es va fer a la Catalunya del Nord. Però aquí, no hi ha hagut debat, ni diàleg, ni transparència. Es va presentar un projecte del tram amb torres aèries, però les plataformes i la societat civil hi vàrem presentar més de 7.000 al·legacions
L'Ammat en tot moment ha volgut dialogar; si ens la imposen -diuen ells- acceptem parlar per minimitzar els danys del projecte i tenir els mateixos drets uns pobles que els altres en el territori català. Així, proposen aprofitar el corredor d'infraestructures per fer el soterrament de la línia. A la Catalunya del Nord això ho han aconseguit per a tot el recorregut al seu territori, i aquí, per què nosaltres no? Hi veiem diverses raons, però n'hi ha una per damunt de les altres. Al Nord, tots els Ajuntaments van junts, independentment de les consignes dels seus respectius partits. Els alcaldes tenen el deure de defensar la seva gent i el seu territori, i en cap moment se sotmeten a decisions de més alt nivell. Els polítics "professionals" han d'estar al costat dels alcaldes del territori. Si ací l'Ammat convoqués una manifestació per defensar el soterrament amb els mateixos drets que ho han fet a la Catalunya del Nord, m'agradaria veure quina posició agafaria cada partit. Seria la prova més visible de qui vol realment el soterrament, i la societat civil podria veure que per primera vegada els alcaldes que estan al costat del veïns, del seu poble.
Tècnicament i econòmicament, el soterrament és possible. Ho avalen els debats i estudis encarregats per la mateixa Ammat, el Cilma, la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Girona i el treball excel·lent del professor d'economia Josep Vergés. Tot aquest treball, però, ha estat menyspreat per les altes institucions. Als alcaldes elegits democràticament, els han tractat amb tan poca consideració, que quan podem parlar amb els nostres germans del Nord s'estiren els cabells en veure aquests comportaments (allà ara no el Sydecco, sinó la T.H.T rep diners del mateix Estat per fer la seva feina.). Els alcaldes tenen més força que no es creuen, però han de deixar de banda les decisions de "més amunt" dels partits. Són ells els únics que poden i han de defensar el territori. O ara o demà serà massa tard. Després solen venir els remordiments, o les justificacions... per no haver actuat en el moment adequat.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
L´AMMAT: UNA FORÇA QUE TENEN i QUE NO SE LA CREUEN | 26-09-2009 - 08:30:28 GMT 1 #
Variant d´Olot declaració d'impacte ambiental :
El regidor d'Urbanisme, Joan Albesa, (PSC-PSOE) va fer públic que la previsió d'inici de les obres de la variant d'Olot de la Generalitat de Cataluña (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC) és per a començaments del any 2011. Segons el regidor va tenir lloc una reunió en què van participar el director general de Carreteres, Jordi Follia; l'alcalde d'Olot (Garrotxa), Lluís Sacrest; i el mateix Albesa, en la qual es van concretar els terminis del calendari d'execució de la variant. Ara el PTOP estudia les 43 al·legacions que s'han presentat sobre al projecte.
Albesa va explicar que l'Ajuntament va demanar que el PTOP tingui en consideració les al·legacions que representen una millora de la infraestructura i no en retarden l'execució. El regidor va apuntar que en el decurs de les properes setmanes les al·legacions seran presentades al Departament de Medi Ambient i Habitatge (Girona). "Això representa uns mesos d'estudi". D'aquesta manera, Albesa va preveure la declaració d'impacte ambiental per a l'abril del 2010. El regidor d'Urbanisme va puntualitzar que paral·lelament a l'estudi de les al·legacions el PTOP treballa en el projecte constructiu.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Variant d´Olot declaració d´impacte ambiental | 20-10-2009 - 07:58:03 GMT 1 #
Línies elèctriques a la zona de Bòbila :
L'Ajuntament de les Preses (Garrotxa) ha realitzat l'obra de soterrament de les línies elèctriques de mitjana i baixa tensió des del límit de la zona prevista en el projecte d'urbanització del pla especial urbanístic de la zona d'equipaments de la Bòbila. La previsió és que en aquest punt s'hi ubiqui el futur CEIP del municipi. Segons l'Ajuntament, els tràmits de creació de l'escola anb ensenyament ja estan fets. Els nens de les Preses van a l'escola Verntallat, que és a prop, però pertany al municipi veí de la Vall d'en Bas. L'obra ha consistit en la substitució de l'edifici del transformador existent per un edifici prefabricat equipat amb un transformador de major potència, amb capacitat de subministrament als consums previstos de la zona. L'obra té un pressupost de 175.917, 64 euros.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Línies elèctriques a la zona de Bòbila | 25-10-2009 - 17:17:36 GMT 1 #
Una lucha plural enraizada en el territorio.
El movimiento contra la línea de Muy Alta Tensión (MAT) impulsa la lucha ante el avance de las obras
Óscar Chaves
Diagonal
Desde 2004, los territorios catalanes de ambos lados de la frontera franco-española han visto nacer y desarrollarse a uno de los movimientos ciudadanos con mayor arraigo de los últimos tiempos: la oposición a la línea MAT.
El 26 de julio de 2007 varios técnicos de Red Eléctrica de España (REE) se personaron en el Ayuntamiento de la localidad gerundense de Benascó (4.242 habitantes) con la intención de firmar las actas previas de expropiación de los terrenos por donde actualmente pasa la línea eléctrica de Muy Alta Tensión (MAT) que, en palabras de la compañía, unirá Francia y España en 2013. Un grupo de personas de la Plataforma No a la MAT se concentró en señal de protesta y el alcalde de la localidad, de CiU, les impidió usar las dependencias municipales, después de invitarles a abandonar la comarca. Casi un año después, los operarios eléctricos llegaron al mismo lugar para comenzar las obras de la polémica línea de 400.000 vatios y se toparon con un recibimiento similar: un grupo de vecinos bloqueó el paso de las excavadoras.
Estos hechos, que se han repetido en numerosos pueblos afectados desde que el proyecto comenzó a ser ejecutado, dan muestra de la implantación territorial de un movimiento que se extiende a ambos lados de la frontera. Si en la Catalunya sur ha conseguido unir en un mismo espacio de oposición a los ayuntamientos afectados, colectivos ecologistas y vecinales y a empresas locales (del sector turístico, sobre todo), en la parte francesa esta unión se extiende a los partidos parlamentarios y a grandes instituciones y empresas.
Como muestra aparece el Juramento de Montferrier, un documento firmado en agosto de 2004 con el que todos los alcaldes de los departamentos de los Pirineos orientales franceses se comprometieron a dimitir en bloque cuando se levantase la primera pilona de las torres de la MAT. En total, 180 municipios de ambos lados de los Pirineos se han posicionado en contra de la red de 200 km que el consorcio Inelfe (formado por REE y el Réseau de Transport d’Electricité) pretende levantar entre Bescanó y la localidad francesa de Baixàs. En la Catalunya Nord, el Colectif non a la THT (MAT) dinamiza la protesta, mientras que en la Sur lo hace, desde 2004, la Plataforma No a la MAT. La coordinación entre ambos es estrecha. Junto a la Plataforma, con una visión más pragmática, 62 Ayuntamientos se oponen al proyecto desde la Asociación de Municipios Afectados por la MAT (AMMAT) que actualmente pide el soterramiento completo de la línea y la paralización de las obras.
Y es que, a pesar de la intensa actividad de las plataformas en estos cinco años, que ha estado jalonada por decenas de manifestaciones (algunas multitudinarias), actos informativos, bloqueos de obras, acampadas, concentraciones y recursos judiciales, entre otras acciones, más de 80 km de la polémica línea de doble circuito, desde Sentmenat a Bescanó, ya se han construído. Ni siquiera las decenas de sabotajes realizados por grupos autónomos contra la maquinaria de las obras ni el recurso contencioso administrativo que la Plataforma mantiene en el Tribunal Supremo, han conseguido impedir hasta ahora el desarrollo de los trabajos.
Eso sí, estos avanzan de manera torpe y pesada debido a la actitud vigilante e incisiva de un movimiento que ni mucho menos ha arrojado aún la toalla. Pero, más allá de la paralización de esta infraestructura costosa y, a tenor de sus opositores, insostenible e innecesaria, el éxito de las plataformas contra la MAT reposa en el propio desarrollo de un movimiento ciudadano amplio y heterogéneo, de base asamblearia, que ha sido capaz de trasladar a la sociedad, a pesar del boicot y oscurantismo de las administraciones autonómica y central, no sólo las razones de su rechazo sino alternativas serias y viables.
MÁS INFO
PLATAFORMA NO A LA MAT. SITIO OFICIAL DE LA COORDINADORA CATALANA (CATALÁN, CASTEL. Y FRANCÉS) http://www.nomat.org
COLLECTIF NON A LA THT. PLATAFORMA FRANCESA CONTRA LAS LÍNEAS DE ALTA TENSIÓN (FRANCÉS) http://www.collectif-nonalatht.com
COORDINADORA VASCA DE AFECTAD@ S POR LOS CAMPOS ELECTROMAGNÉTICOS (EKEUKO/COVACE) http://www.covace.org
NEXT-UP ORGANISATION. PORTAL MULTILINGÜE CON ABUNDANTE DOCUMENTACIÓN. http://www.next-up
Artículos relacionados:
Entrevista a Pasqual Aguilar, portavoz del la Plataforma No a la MAT: “Sin una visión global del problema se puede caer fácilmente en el aislamiento”
Apostar por la generación distribuida. Xavier Planas i Puigbert
Girona se mueve contra la alta tensión
FORTALEZAS
SOLIDARIDAD ENTRE TERRITORIOS El proyecto de línea MAT transpirenáica ha generado un importante movimiento de solidaridad que va más allá de las comarcas afectadas de ambos lados de la frontera.
ARGUMENTARIO SÓLIDO Y PROPUESTA ALTERNATIVA El movimiento ha construido en estos años un rico argumentario, de alto nivel técnico, que no sólo desmonta las supuestas bondades de la MAT sino que aporta alternativas viables.
FRENTE COMÚN EN CATALUNYA NORD En la Cataluña francesa el movimiento contra la MAT ha generado un frente unitario con todos los partidos políticos, cargos electos, agentes económicos y la ciudadanía.
DEBILIDADES
FALTA DE TRADICIÓN DE LUCHA EN ZONAS La ausencia de una tradición de conflicto con Gobiernos y grandes empresas en muchas de las zonas afectadas ha favorecido el conservadurismo y las salidas individuales.
AUSENCIA DE ENTIDADES EN CATALUNYA SUR Aunque para unos aparece como una virtud, para otros es una debilidad la ausencia en la lucha de partidos políticos parlamentarios e instituciones políticas y económicas relevantes.
ABANDONOS ANTE EL AVANCE DE LAS OBRAS La política de hechos consumados provocada por el avance de las obras está generando el desánimo y el abandono de personas y grupos que formaban parte de la lucha.
Fuente: http://www.diagonalperiodico.net/Una-lucha-plural-enraizada-en-el.html
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
El movimiento contra la línea de Muy Alta Tensión (MAT) impulsa la lucha ante el avance de las obras | 27-10-2009 - 08:58:25 GMT 1 #
Línia de 132 kV :
El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va dir després de la Comissió Territorial que encara queden per "precisar" alguns aspectes del traçat de la futura línia de 132 Kv que anirà de Serinyà a Figueres. D'altra banda un informe encarregat pel Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines (Cilma) aposta per soterrar tota la futura línia de 132 kV que Fecsa-Endesa preveu construir entre Serinyà Figueres. Un obra que preveu en 14,2 milions.
Solà va explicar que el traçat es dividia en tres trams. En dos, el de la Garrotxa i l'Alt Empordà. Al Pla de l'Estany és on de moment el traçat sembla no del tot definit. Sobre la taula hi havia tres alternatives per creuar la comarca per Serinyà, Esponellà i Crespià. La proposta que creua el pla de Martís encara que no està del tot definida. El director general va dir que "s'haurà d'estudiar amb més precisió". Urbanisme en va fer la seva aprovació inicial. L'estudi del Cilma sosté que el soterrament és viable.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Línia de 132 kV | 06-11-2009 - 09:28:29 GMT 1 #
Alcaldes dels municipis afectats pel pas de la línia de 132 kv :
Els alcaldes dels municipis afectats pel pas de la línia de 132 kv entre Serinyà i Santa Llogaia d'Alguema, juntament amb l'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (Limnos) han recordat que el territori s'ha mostrat en contra del projecte de la línia de Molt Alta Tensió, fet que contradiu les declaracions de la companyia Endesa quan diu haver aconseguit el vistiplau d'aquesta actuació "amb tots els agents del territori". És per aquest motiu, que Esponellà, Serinyà, Crespià i Limnos denuncien que Endesa ha "mentit compulsivament". Mentre ecologistes no veuen bé que Urbanisme hi hagi donat l'aprovació, des dels municipis es valora positivament l'aportació de consideracions.
----
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Alcaldes dels municipis afectats pel pas de la línia de 132 kv | 07-11-2009 - 14:59:43 GMT 1 #