«Les Garrotxes» es presenta en societat.
«Les Garrotxes» es presenta en societat.-La revista de patrimoni i etnografia Les Garrotxes es va presentar a Banyoles i Olot en dos actes que van tenir lloc al Museu Darder i Can Trincheria. A cadascuna de les presentacions van assistir una cinquantena de persones, entre les quals hi havia representants de les institucions locals i dels ambients culturals del Pla de l'Estany i la Garrotxa. A Banyoles, la
Les Garrotxes, de periodicitat semestral, tracta del patrimoni cultural, natural i etnogràfic de la Vall de Camprodon, la Garrotxa, l'Alta Garrotxa, el Pla de l'Estany i la Vall de Llémena. Seguint el model de les revistes precedents del mateix grup –Gavarres i Cadí-Pedraforca– conté reportatges, entrevistes i articles sobre la gent i les activitats tradicionals d'aquells territoris. També ofereix un dossier monogràfic, aquest cop, dedicat als oficis antics. En la nova revista, que val 7 euros i de la qual se n'ha fet un tiratge de 3.500 exemplars, hi col·laboren una cinquantena de personalitats, entre periodistes, escriptors i especialistes en disciplines com ara història, biologia i arquitectura. 
presentació va anar a càrrec de l'historiador Jordi Galofré, i a Olot va ser a càrrec del també historiador Jordi Pujiula. Tots dos van repassar la història de la premsa local i comarcal i van destacar la importància de disposar d'una nova publicació d'aquesta mena. En tots dos casos van intervenir els respectius alcaldes –Miquel Noguer i Lluís Sacrest– així com també l'editor, Àngel Madrià i el director de la publicació, el periodista d'El Punt Ramon Estéban.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Les Garrotxes, per DAVID PUJOL I FABRELLES.
A les magnífiques revistes Gavarres i Cadí-Pedraforca els ha sortit una altra germana –les Garrotxes– dedicada a fer-se ressò dels batecs de la vida a la comarca de la Garrotxa, al Pla de l'Estany, a la vall de Camprodon i a la vall del Llémena. Dirigida pel periodista d'aquesta casa Ramon Estéban, i sota el paraigua del director editorial Àngel Madrià –una de les ànimes d'aquesta aventura– en el primer número de primavera-estiu han dedicat 34 pàgines als oficis que s'estan perdent o ja quasi han desaparegut: traginer, miner, sastre, carboner, parracaire, enforcadora d'alls, culleraire… A més de les seccions de rutes a peu, patrimoni, perfils de persones que tenen coses interessants a dir, etc. hi ha una entrevista en profunditat a en Joan Fontfreda, de la família Fontfreda-Castanyer, creadors de la cèlebre Xiruca. En la secció «Retrat de família» hi podreu llegir com viuen els estadants de can Gustí de Riu, al peu del puig de Bassegoda, «probablement els últims representants d'un món que es va extingint a poc a poc». També hi ha un article de Josep Valls, il·lustrat per Ernest Costa, sobre el castell d'Hostoles, i un reportatge sobre Beget, escrit per Joan Domènech, que deu ser de les persones que coneix més a fons el poble, per haver-hi passat molts estius però també per haver-lo estudiat amb profunditat i haver-hi projectat molta observació. Rasqueu-vos la butxaca i aneu-la a comprar: seran 7 euros molt ben gastats, ja ho veureu.
Les Garrotxes | 27-06-2008 - 08:40:45 GMT 1 #
Vall del Llierca, Argelaguer/Beget: Un dossier sobre el temps de la guerra centra el segon número de la revista «Les Garrotxes» :
El número 2 de la revista Les Garrotxes surt a la venda avui a quioscos i llibreries. El dossier central, de 43 planes, està dedicat al temps de la Guerra Civil; dones i homes que la van viure expliquen les seves experiències. Diversos testimonis parlen, entre altres casos, de la retirada per la vall de Camprodon, dels afusellaments a Olot i a Argelaguer, de la xarxa d'espies franquistes a la comarca del Pla de l'Estany, d'un grup que es cuidava de passar fugitius per la frontera i de la vida quotidiana als pobles i a les ciutats.
La revista conté, a més, les seccions habituals: Conversa, en què s'entrevista mossèn Pere Bach, del monestir de Banyoles; Retrat de família, protagonitzat per la gent de la Carrera de la Vall d'en Bas; els perfils d'en Cisco del Querol, la Nati del restaurant Can Tura de Sant Aniol de Finestres, la Maria de l'Hostal de la Muga i en Josep Pujiula, el Garrell d'Argelaguer. El text literari Primers relleus el signa l'escriptor Ricard Creus, que evoca la serra del Corb de les Preses. A Mirada al paisatge, l'escriptor Josep Valls i el fotògraf Ernest Costa proposen una panoràmica des del cim del Mont. Jordi Pujiula, a la secció Memòria fotogràfica, recorda els passavolants que arribaven a les ciutats per les festes i fires. Amb Emili Bassols es fa una passejada pels llocs de Sant Privat d'en Bas amb la seva gent, i Joan Pontacq i Kim Agustí fan de guies en unes excursions per la muntanya de Rocacorba i entre Oix i Talaixà. Completen el contingut les seccions sobre patrimoni en què es tracta d'etnologia (la via del Capsacosta), arquitectura (el castell de Palol de Revardit), història (la guerra del Francès a Olot), una nissaga (els Puig de Vilamarí), gastronomia (la coca de Can Carbasseres d'Olot), llengua (dites i refranys sobre cases de pagès del Pla de l'Estany), música (en Mulí de Tortellà), aigua (el sistema hidrogràfic de Banyoles), fauna (el dragó, que s'està adaptant a la Garrotxa), flora (el bosc de les Estunes de Porqueres) i plantes i remeis (l'àrnica).
En aquest número, del qual s'ha fet una tirada de tres mil exemplars, hi han participat cinquanta col·laboradors. La revista és semestral i tracta de la vall de Camprodon, la Garrotxa, el Pla de l'Estany i la vall de Llémena.
Un dossier sobre el temps de la guerra centra el segon número de la revista «Les Garrotxes» | 24-10-2008 - 07:12:48 GMT 1 #