Les antenes. Riscos, transparència i governança.
EL PROCÉS DE GOVERNANÇA DEL RISC implica també, com dèiem, participació. La informació ha de convertir-se en decisió pública que implica un procés actiu per part de la ciutadania. Un procés bidireccional, no pas unidireccional. Les infraestructures serveixen als ciutadans i són, per tant, aquests els que hi han de poder participar de manera informada en el seu desplegament. Ambdues condicions però han de poder ser desenvolupades en formats comprensibles per part de la ciutadania, en un entorn de tecnologia oberta, comprensible, entenedora, apte per a ?tothom: la sofisticació tecnològica, la complexitat excessiva sovint amaga alguna cosa i davant d'això la ciutadania desenvolupa, justificadament, mecanismes d'autodefensa en forma de construcció social de riscos, existents o no. Aquest procés és altament perillós per al desenvolupament de qualsevol infraestructura, també per a la telefonia mòbil. 
Anna Garcia Hom/Ramon Jordi Moles, Centre de recerca en governança del risc (Universitat Oberta de Catalunya-Universitat Autònoma de Barcelona, UOC-UAB): Les antenes. Riscos, transparència i governança.-En un moment en què el nombre de notícies sobre riscs i antenes de telefonia mòbil publicades periòdicament a la premsa és recurrent, la reflexió sobre els motius del com i perquè del fenomen és central per comprendre la conflictivitat social associada i els seus mecanismes de governança. Més enllà de la forma en la que els veïns del Sagrat Cor d'Arbúcies han manifestat la seva oposició a la instal·lació (amb una recollida de signatures), en destaca un element que convé considerar. Per una banda, tal i com s'assenyala a la noticia referida (vegeu Diari de Girona 20/5/2008 pàg. 53), sembla que la informació, per part de l'equip de govern, ha brillat per la seva absència. De l'altra, també sembla que la ciutadania encara espera poder formar part de l'elaboració i presa de decisions. Si bé és cert que existeixen discrepàncies sobre la veracitat d'aquestes actuacions el cert és que l'aproximació a una governança transparent de la gestió de riscs implica informació i participació.
Informació en la mesura que, més enllà del procés de decisió, la necessitat de la infraestructura -les antenes- és òbvia: la ciutadania, el país, en el seu conjunt, no pot prescindir de la cobertura que dóna accés a les tecnologies de la informació i la comunicació. Si volem cobertura calen antenes: sense antenes no hi ha accés. La ciutadania requereix doncs d'informació suficient sobre el procés de desplegament, la seva necessitat, utilitat i eventuals limitacions. Informació no críptica, oberta i transparent.
En resum, no és possible refugiar-se en els formalismes administratius a l'hora d'implicar la ciutadania en els processos de governança del risc: informació i participació són elements centrals d'un procés que altrament esdevindrà mera tecnocràcia.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
