Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Les ermites dels bisbats de Catalunya: El Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña.-El llibre El Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, escrit pel Pare dominic Narcís Camós (Girona, 1621 - Barcelona, 1664), i que recull els pelegrinatges fets pel religiós gironí a totes les ermites dels bisbats de Catalunya, des del Rosselló a Tortosa i des d'Andorra fins al litoral, ha estat editat en un renovat facsímil per la Diputació de Girona, a fi de "col·laborar en la reconstrucció de la història i la cultura de les comarques gironines", segons els responsables del projecte.
L'edició inclou una presentació escrita per Joan Carreras i Péra -rector de Tossa de Mar i col·laborador de Diari de Girona- i dos estudis introductoris, a càrrec del periodista especialista en ciències religioses, Àngel Rodríguez Vilagran, i el filòleg i expert en la cultura i la llengua del Rosselló, Pep Vilà, que analitzen la figura de Narcís Camós i el valor actual de la seva obra des d'una mirada antropològica i històrica.
La presentació del llibre, que es farà demà dimarts a les vuit del vespre a la Llibreria Empúries de Girona, anirà a càrrec del bisbe de Girona, Carles Soler i Perdigó, i comptarà amb l'assistència del vicepresident i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Roger Zamorano i Rodrigo.
La Diputació de Girona ha volgut posar amb aquest llibre "el llegat cultural de les comarques gironines a l'abast del gran públic i molt especialment dels estudiosos i interessats a conèixer-lo, i segueix treballant amb la publicació d'obres que, per les seves especificitats, són de difícil accés".
El Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña és el fruit d'un pelegrinatge a peu que va fer l'escriptor i religiós del convent de Sant Domènec de Girona Narcís Camós, i aplega les dades històriques, els fets miraculosos, el recull d'històries i llegendes transmeses oralment, les romeries, les descripcions d'imatges i de retaules, les construccions i molts altres aspectes referits als santuaris marians de les comarques gironines, alguns dels quals han ?desaparegut o han patit importants transformacions.
L'obra original va ser publicada per primera vegada el 1657 a la ciutat de Barcelona, essent reeditada l'any 1762 a Girona. El 1949, es va recuperar l'original i se'n va publicar una edició de luxe, que contenia un pròleg explicatiu a càrrec del mossèn de Vic Eduard Junyent, i també incloïa una col·lecció de gravats de l'època, aplegats pel llibreter Josep-Oriol Oliva Granell.
Així mateix, la nova edició en format facsímil conté un important treball de documentació d'Àngel Rodríguez i Pep Vila que posa al día la història dels santuaris del segle XVII de les comarques gironines que s'esmenten en el recull: Santa Maria de la Catedral de Girona; Mare de Déu dels Àngels (Sant Martí Vell), Mare de Déu del Vilar (Blanes); Mare de Déu de la Serra (Fogars de la Selva); Mare de Déu de Bellver (Santa Coloma de Farners); Mare de Déu de Rocacorba (Canet d'Adri); Mare de Déu dels Arcs (Santa Pau); Mare de Déu del Tura (Olot); Mare de Déu del Guilar (Argelaguer); Capella de Santa Magdalena de Montpalau (Argelaguer); Mare de Déu del Collell (Sant Ferriol); Mare de Déu del Mont (Albanyà); Mare de Déu de Salines (Maçanet de Cabrenys); Mare de Déu del Roure (Pont de Molins-Llers); Mare de Déu del Roser (Peralada); Mare de Déu de Requesens (La Jonquera); Mare de Déu de Gràcia (Empúries); Mare de Déu de l'Om (Peracalç. Ventalló); Mare de Déu de la Font Santa (Jafre); Mare de Déu del Monestir (Cervià de Ter); Mare de Déu de la Consolació (Roses); Mare de Déu de les Olletes (Sant Privat d'en Bas); Mare de Déu de les Encies (Les Planes d'Hostoles); Mare de Déu d'Elena (Sant Aniol de Finestres), i Mare de Déu de Bell-Lloc (Palamós).