De sequeres i pregàries. (“del cantar se ha fet a las ànimas del Purgatori, ab las quals se suplica a Déu nostre Senyor nos concedesca la pluja se necessita per esta terra“ )
Miquel Puig Reixach: De sequeres i pregàries. (“del cantar se ha fet a las ànimas del Purgatori, ab las quals se suplica a Déu nostre Senyor nos concedesca la pluja se necessita per esta terra“ ).-Hi havia una vegada un país que patia una gran sequera. Les autoritats parlaven d'emergència tot referint.se a “la grave y urgent necessitat de aygua que hi ha en est país, que atesas totas las circunstàncias, de molts y molts anys ha no se havia vist igual“. Afanyem.nos a precisar, per evitar confusions amb temes d'actualitat, que ens estem referint a la gran sequera de 1760, i que la catastròfica declaració correspon a l'Ajuntament d'Olot (Garrotxa) de llavors, com segurament ja haurà copsat el lector per la forma arcaica de la grafía que hi és emprada. En general, però, d'aquestes sequeres n'ha quedat constància als Llibres municipals no per la situació meteorològica en si, sinó perquè l'Ajuntament hi responia encarregant i per tant pagant.ne les despeses -a l'Església local la celebració de rogatives, com a únic remei perquè del Cel caigués l'aigua que la terra necessitava. Diguem, per als poc avesats a la terminològia religiosa, que s'anomenen rogativas les pregàries públiques fetes expressament en moments de penúrias o de necessitats per a l'alleujament d'aquesta situació. La forma de les rogativas variava d'un temps a l'altre, o també segons el grau de necessitat que hi havia, fins al punt que alguns historiadors han volgut quantificar les condicions meteorològiques del passat segons el tipus de rogativa que emprenien les poblacions. A Olot, de la sequera de 1719 hi ha el pagament fet per l'Ajuntament “del cantar se ha fet a las ànimas del Purgatori, ab las quals se suplica a Déu nostre Senyor nos concedesca la pluja se necessita per esta terra“. Si abans el Llibre de notes de la Casa Desprat ens deja que el 1754 fou un any del tot eixut, tal volta siguin rogatives per obtenir la pluja les que es van fer en aquell any, per les quals l'Ajuntament pagà mes de quatre lliures “a onze músicos que asistieron a tres distinctas processiones de rogativas que se hizieron en el año 1754“. A l'abril de 1764, en què està clar que els temps anòmals havien deixat els rebostos del país sense grans, l'Ajuntament olotí resolgué fer rogativas durant dos mesos cada dissabte, mesura que incrementà al mes següent amb noves rogatives a càrrec de “las tres Reverendas Comunidades de esta Villa, esto es tres días en cada una iglesia empezando por la parroquia“. Com que ja hem dit que, per sequera, la de 1760 baté rècords, aquell any les rogatives foren el més solemne possible. Resulta que ,d'entrada, en els primers mesos de secada ja se n'havien fet a la manera tradicional, sense però que arribés l'esperada pluja. Per això al mes d'agost, “com després de haver practicat aquells actes de rogatives acostumats en casos de necessitat, no se hage encara dignat la Divina Misericòrdia donarlos aquell alivio que humilment li suplican“, decidiren de fer.les amb caràcter extraordinari. Per a un primer día es demanà al Convent dels Carmelites de la vila que organitzessin una “professó portant la sagrada imatge del St. Christo que se venera en aquella iglesia a la capella del gloriós St. Roch, y cantats en ella los Sagrats Evangelis, y fetas las deprecacíons acostumadas” la processó retornaria cap a la vila, però no a l'Església del Carme, sinó a la del Tura “y que en ella y en son altar major ahont estas exposadas las sagradas reliquias de la gloriosa Santa Sabina patrona també de esta vila, canten un solemne ofici per impetrarlo benefici que se suplica a la Divina Misericòrdia“, durant el qual hi hauria prèdica “a fi de commourer los cors a penitència“. I hi hauria una segona processó l'endemà, a càrrec de l'altre convent de la vila, el dels pares Caputxins, amb un esquema semblant al del primer dia, pero fent la processó no cap a Muntanya, sinó cap a Llevant, fins a la capella de la Mare de Déu de l'Esperança, amb retorn igualment al temple del Tura. Ates que la comanda es feia a les comunitats religioses de la vila, que eclesiàsticament depenia del clergat parroquial, calguè que aquests hi donessin el seu vistiplau, cosa que feren “vista la urgència de la gran nessecitat y attenent al piadós zel del alivio del pays, que en lo Magnífich Ajuntament se manifesta“. De l'efectivitat d'aquestes pregàries no sempre se'n tenen noticies prou concises, tot i que en alguns casos l'efecte fou fulminant: el juliol de 1725, “als 23 de dit mes hi any se ha feta una professó a Sant Francesch per rogativas de pluja ab lo Sant Christo de Sant Esteve, y lo mateix matí ja plogué“, es llegeix en el Llibre d'óbits de la parroquia de Sant Esteve d'Olot, un llibre precisament no previst per a l'anotació d'aquesta mena de fets, pero en el qual algun exultant prevere deguè considerar útil de fer.hi memoria d'un favor vingut d'aquell Cel al que aspiraven a anar tots els difunts de la parroquia que quedaven enregistrats en el Llibre. Nosaltres vivim en uns temps en qué la fe i la devoció cotitzen a la baixa. Davant d´una sequera que tambè ens diuen que és d'emergència nacional, el primer que es pensa és en transvasaments -o com vulguin que en diguem -i en transport d'aigua per mar i per terra. Pero com que en els humans, de pòsit religiós qui més qui menys tothom en té, no és estrany que surti el Conseller de Medi Ambient del nostre Govern per, desprès de proclamar.se agnòstic, confessar públicament haver demanat a la Mare de Déu de Montserrat que si en el tema de la sequera pot fer.hi alguna cosa, que la faci, fent així honor a la vella deprecació del “que Déu hi faci més que nosaltres!”. En tot cas, que així sigui. (Vall del Llierca) 
En el segle XVIII, els Llibres d'actes municipals d'Olot conserven el testimoni de situacions d'angúnia per als regidors de la cosa pública davant els temps de sequera que, inevitablement, reapareixen en un moment o altre, i que contrasten amb altres episodis d'índole contrària, els excessos de pluja que malmetia els camps i amenaçava de fer sortir de mare el Fluvià. Així, en termes de sequera, el 1719 es parla de “lo gran axut, y sequedat hi ha“. Pel que fa a documentació particular, ja alguna vegada hem esmentat el Llibre de notes de la Casa Desprat, en el qual s'explica que pel març de 1754 van fer un pou, pero que no s'hi trobà aigua “per ser un any de molta falta de aygua que en tot lo hivern no plogué ni nevà“.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
La sequera, encara, per JÚLIA MONTARDIT. MASDENVERGE (MONTSIÀ).
La gent de les Terres de l'Ebre, i suposo que la resta de Catalunya, es deuen preguntar a hores d'ara quins criteris segueixen els nostres governants per continuar aquesta farsa del decret de la sequera! Senyors, on s'ha vist que després del mes de maig més plujós des de fa cinc anys continuïn parlant de sequera? Si la terra ja no en vol més, d'aigua! Siguin seriosos, per favor! A qui volen enganyar?Com molt bé deia Vicent Partal a un Mail Obert que aplaudeixo, sembla que tinguem una Generalitat bananera. I faig constar que, a part d'indignació, sento vergonya aliena de tenir uns governants com aquests.
La sequera, encara | 29-05-2008 - 07:41:56 GMT 1 #
Expo Zaragoza 2008, un derroche insostenible:
El sábado 14 de junio se celebró en Zaragoza una manifestación convocada por la plataforma Expo-no, de la que Ecologistas en Acción forma parte activamente, a la que acudieron cientos de personas para criticar la Exposición Internacional, que con el lema “agua y desarrollo sostenible”, se inauguraba ese mismo fin de semana. El lema central y unitario era “Expo No. Un derroche insostenible”, que abría la manifestación con una gran pancarta.
Desde la plaza de España para terminar en el rió Ebro (Puente de Hierro), la manifestación recorrió el centro de la ciudad, acompañados del canto de varios lemas “El Ebro es nuestro, no de la Expo”, “3 meses derrochando y 30 años pagando”, “Expo especulación”. En este simbólico espacio se leyeron los manifiestos firmados por las organizaciones convocantes.
Ade más de Ecologistas en Acción, había representaciones de organizaciones vecinales, sociales, sindicales, pacifistas,... que ponían fin a una jornada en la que hubo charlas sobre el agua en Palestina y en México (como alternativa a varios actos que se celebraban ese mismo día dentro de la Expo sobre estos mismos temas, pero con diferente enfoque), y una comida popular en el Parque Bruil.
A las personas y grupos que hemos trabajado por hacer visible un análisis serio de este macro-evento, nos parecía importante que, a pesar de la inmensa avalancha de propaganda institucional y privada a favor de esta Exposición Internacional, hubiera una convocatoria en la que se pudiera expresar nuestro rechazo a todo lo que esta representa; es decir, nuestro rechazo a la urbanización de nuestro río, a la construcción de un azud, a los dragados, a la tala de árboles, a los desfases presupuestarios, a los canales de aguas bravas, campos de golf y hoteles.
Pero sobre todo nuestro rechazo a un modelo de desarrollo devorador de recursos naturales que prima el beneficio privado por encima del bien social y que da voz a las grandes empresas y corporaciones que realizan graves destrozos medioambientales y posteriormente patrocinan los grandes eventos que dan lustre a su imagen.
Por todo ello y, mientras dure la muestra internacional, los colectivos que componen la Asamblea Expo-no seguirán proponiendo actividades de crítica y denuncia donde todas las personas que deseen podrán participar.
Expo Zaragoza 2008, un derroche insostenible | 20-06-2008 - 06:17:35 GMT 1 #
Camions cisterna: El municipi de Portbou haurà d'abastir-se amb camions cisterna perquè només els queda aigua per a 15 dies més. Així ho ha explicat l'alcalde de la població, Antoni Vega, que ha dit que el pantà municipal es troba a menys del 2% de la seva capacitat i l'abastiment es fa a través d'un pou, "però aquest també està al límit de les seves possibilitats". Vega ha dit que el consum està garantit fins a mitjans de setembre, ja que ha baixat el consum d'aigua per la marxa dels turistes que han passat les seves vacances al municipi, però la situació és crítica.
En aquests moments, la població -amb 1.350 habitants empadronats-, s'abasteix de l'aigua d'un pou, propietat de Renfe. Segons Vega, el pou també es troba al límit i per això es calcula que el subministrament d'aigua a la xarxa està només garantit per als propers quinze dies, fins que el pou s'assequi o bé aparegui aigua salada. Des de l'Ajuntament, s'ha presentat com a solució al problema, si no plou en els propers dies, abastir la població amb cisternes d'aigua. "Esperem aguantar uns quinze dies perquè ha baixat el nombre de turistes i també ha baixat el consum de l'aigua", ha comentat Vega.
En aquest sentit, l'alcalde va explicar fa unes setmanes que ha demanat ajuda al Departament de Medi Ambient i al mateix president de la Generalitat, José Montilla, per aconseguir la subvenció de 350.000 euros per poder reparar l'esquerda del pantà -per on ha perdut el 30% de la seva capacitat- i poder dragar-lo. I és que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) els ha denegat l'ajut, en dues ocasions. L'alcalde va explicar que, malgrat que l'embassament és de titularitat municipal, l'Ajuntament no es pot fer càrrec del seu manteniment i necessita la col·laboració de les administracions per poder fer front al problema.
D'altra banda, Vega va explicar que s'estan buscant altres possibles solucions a mitjà i llarg termini per abastir la població. De fet, l'alcalde està negociant amb el seu homòleg de Cervera per tal de fer una connexió de doble sentit amb aquest municipi.
Camions cisterna | 02-09-2008 - 06:58:05 GMT 1 #
Núm. 198 AJUNTAMENT D’OLOT Garrotxa, BOP de Girona núm. 7 - 13 de gener de 2009 :
Anunci de rectificació d’errors
Per resolució d’alcaldia de data 7 de gener de
2009, i en virtut d’allò que disposa l’article
105.2 de la L 30/1992, de 26 de novembre,
s’ha acordat la rectificació d’errors materials
detectada en la denominació del projecte
continguda en l’anunci d’aprovació inicial del
projecte que es relaciona a continuació:
-BOP data 23 de desembre de 2008 i número
246: El nom del projecte deia: ADEQUACIO I
DISTRIBUCIÓ PLANTA BAIXA PER A
LAVABOS DE L'EDIFICI DE L'AJUNTAMENT
D'OLOT i ha de dir: MILLORES
EDIFICI AJUNTAMENT D’OLOT. LAVABO
I ABOCADOR DE NETEJA. PLANTA
BAIXA (APARCAMENT).
Contra la resolució transcrita, es podrà
interposar potestativament recurs de reposició
davant aquest mateix òrgan o ser impugnat
directament davant la jurisdicció Contenciosa i
Administrativa.
El termini per la interposició del recurs serà
d’un mes pel de reposició i de dos mesos pel
contenciós-administratiu, a partir del dia
següent al de la notificació d’aquesta resolució.
El termini per resoldre el recurs de reposició és
d’un mes. En cas de desestimació per silenci
administratiu del recurs de reposició, el termini
per impugnar davant la jurisdicció Contenciosa
i Administrativa és de sis mesos.
Es podrà interposar també qualsevol altre
recurs o procediment d’impugnació o reclamació
previst en la legislació vigent.
Olot, 7 de gener de 2009
Lluís Sacrest Villegas
Alcalde
----
Núm. 199
AJUNTAMENT D’OLOT
Anunci de rectificació d’errors
Per resolució d’alcaldia de data 7 de gener de
2009, i en virtut d’allò que disposa l’article
105.2 de la L 30/1992, de 26 de novembre,
s’ha acordat la rectificació d’errors materials
detectada en la denominació del projecte
continguda en l’anunci d’aprovació inicial del
projecte que es relaciona a continuació:
-BOP data 16 de desembre de 2008, número
241 de: El nom del projecte deia: PROJECTE
DE VESTIDORS DE L'ESTADI ATLÈTIC i
ha de dir “EDIFICI D’EQUIPAMENTS DE
L’ESTADI D’ATLETISME SECTOR SANT
ROC” inclòs en l’actuació: “VESTIDORS DE
L'ESTADI ATLÈTIC.”
Contra la resolució transcrita, es podrà
interposar potestativament recurs de reposició
davant aquest mateix òrgan o ser impugnat
directament davant la jurisdicció Contenciosa i
Administrativa.
El termini per la interposició del recurs serà
d’un mes pel de reposició i de dos mesos pel
contenciós-administratiu, a partir del dia
següent al de la notificació d’aquesta resolució.
El termini per resoldre el recurs de reposició és
d’un mes. En cas de desestimació per silenci
administratiu del recurs de reposició, el termini
per impugnar davant la jurisdicció Contenciosa
i Administrativa és de sis mesos.
Es podrà interposar també qualsevol altre
recurs o procediment d’impugnació o reclamació
previst en la legislació vigent.
Olot, 7 de gener de 2009
Lluís Sacrest Villegas
Alcalde
-----------
Núm. 200
AJUNTAMENT D’OLOT
Àrea d’Urbanisme, Barri Vell i Habitatge
Edicte sobre aprovació inicial d’un
projecte d’obres municipal
La Junta de Govern en sessió celebrada el dia
17 de desembre de 2008 va acordar aprovar
inicialment el projecte “PROPOSTA VESTÍBUL
I SERVEIS PLANTA BAIXA, ACCÉS
NORD, PATI. EDIFICI PÚBLIC
D’USOS MÚLTIPLES, AVINGUDA SANT
JOAN, 22”.
Olot, 17 de desembre de 2008
Lluís Sacrest Villegas
Alcalde
AJUNTAMENT D’OLOT Garrotxa rectificació d’errors | 14-01-2009 - 07:28:38 GMT 1 #