Així no, conseller Baltasar!
David Parron Ojeda. Llagostera: Així no, conseller Baltasar!.-Em sembla perfecte que el conseller Baltasar hagi dit que s´aixecaran les restriccions per regar jardins i per omplir piscines perquè ja tenim els embassaments al 29% de capacitat. Perfecte, sí! Ja veig la notícia de la setmana vinent:
Torna a decretar-se la fase d´excepcionalitat 2 perquè el nivell dels pantans ha tornat a baixar, però això sí, aquest cop estaran les piscines plenes. I que els bombin als pagesos del Ter que han de regar, perquè per a ells no hi haurà prou aigua. Que potser ells no són una activitat econòmica? Perquè si cal ser solidaris potser que ho siguem tots. Que potser les pressions del lobby del turisme a Girona li ha fet canviar de parer? Jo, com molta altra gent, havíem fet un esforç per reduir el consum d´aigua i fins i tot m´havia proposat no renovar les plantes de les terrasses per estalviar aigua en el reg. Doncs bé. Sàpiga, senyor conseller que demà mateix aniré a comprar plantes per als balcons i penso regar.les, això sí, amb seny. No pateixi que no compraré nenúfars (més que res perquè no tinc l´espai adequat) però no dubti que no passaran set.
Potser m´equivoco, però penso que no l´ha encertada, conseller Baltasar. Valdria més la pena esperar que passin totes les pluges de la primavera i després decidir què fer. I si els hotelers no poden omplir piscines doncs que els turistes vagin a la platja, que és molt maca. I si els fruiters gironins no es poden regar, que els hotels tanquin la meitat de les habitacions per estalviar aigua, però no només els uns, sinó tots. Després no posem el crit al cel i ens demanem com pot ser que poc a poc desaparegui la pagesia. Per cert, amb quin esma demanarà aigua a l´Ebre? Els dirà que és per omplir més piscines?
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
hola, sabes ya si vienen los de la becket?45000 euros este año?
hola | 18-05-2008 - 14:24:01 GMT 1 #
L'aigua i la sequera, per JORDI CAPDEVILA. ANGLÈS (SELVA): D'aigua, potser no en beurem, però segur que ens hem begut l'enteniment. Ara, la canonada que propiciarà el transvasament –perdó, la captació temporal d'aigua– de l'Ebre cap a les conques internes serà reversible. Això vol dir que el moribund riu Ter, a part d'enviar-la a la insadollable àrea metropolitana, també podrà fer-ho més cap al sud. Senyors de l'ACA, el Ter des dels anys seixanta no ha parat mai de transvasar més de la meitat del seu escàs cabal cap a Barcelona i la Costa Brava. I Tanmateix, el cabal ecològic assignat per llei s'incompleix d'una manera flagrant sempre. Els convido a anar a veure la seva gola a la platja de l'Estartit, i veuran que no pot desembocar a la Mediterrània per falta de cabal. En poques paraules, el Ter s'està morint i a vostès tant els fa.
I tot aquest enrenou que hi ha ara a Catalunya a causa de la sequera és, sense cap mena de dubte, culpa dels nostres polítics i de les seves polítiques curtes de mira, amb retrets i declaracions innobles, partidistes i sectàries, defensant els uns una situació que tot just fa un temps abominaven i els altres amb una pobra política de previsió a llarg termini quan varen tenir tant temps per fer-ho. Ara que paradoxalment es veuen amb l'aigua fins al coll, ens demanen que l'estalviem, havent de pagar, això sí, el consum mínim sense haver-lo gastat. Tot plegat ha propiciat l'enfrontament del territori, dels pagesos, dels regants i dels ciutadans. En aquest punt, encara sembla que no han entès que en el nostre clima mediterrani les sequeres son cícliques i que quan hi ha bonança d'aigua també s'ha d'estalviar per quan no n'hi hagi tanta. I quan plou ningú se'n recorda mai més.
Aquests últims dies ha plogut força, però el nivell d'embassament del sistema Sau-Susqueda ha augmentat només un 4%. Doncs l'honorable conseller va dir que hem sortit de l'UVI i s'anul·lava el grau d'excepcionalitat 2. Només quan els ciutadans es van rebotar i van exclamar-se, va tornar a canviar d'opinió i es va revisar el decret de sequera. Quin desgavell tenen muntat entre tots! Pel bé de tothom, val més que torni a ploure ben aviat i amb ganes, o si no aniran mal dades.
L\'aigua i la sequera | 18-05-2008 - 17:09:40 GMT 1 #
Evacuació d'aigües pluvials a Girona, per XAVIER SERRA. GIRONA:
Els romans ja sabien, quan feien els aqüeductes, que perquè l'aigua arribés a Roma o a les altres ciutats havien de tenir una inclinació constant i petita, molt pocs graus, de manera que ni es perdés massa alçada ni l'aigua és quedés quieta. Doncs les empreses i els administradors del nostre Ajuntament (que han de controlar aquests treballs públics) haurien de visitar alguns aqüeductes o veure algun dels documentals de Canal Història, Discovery o fins i tot la BBC que ho exposen; allò dels romans i l'aigua, vull dir.
Quan plou –i ara que el conseller Baltasar va pregar la Moreneta ho va fent de valent!– els carrers de la ciutat de Girona se'ns embassen. Voreres i zones asfaltades queden impracticables per als vianants, que han de fer-hi «xip-xop» si volen passar-hi. Als qui van en cotxe els molesta menys, però ens esquitxen als que no hi anem.
Algú podia haver posat plans els terres i amb una lleugera inclinació «constant» cap a la claveguera, per evacuar les aigües pluvials serenament, oi? O és que, pel fet que «no és un bé privat i particular», hem d'empassar-nos les coses mal fetes? A veure si algú n'assumeix (a l'Ajuntament o a alguna de les constructores adjudicatàries) la responsabilitat, i diu que ho sent: que sent de debò haver gastat diners públics en fer una cosa mal acabada... O si no, sempre podem demanar que algú pregui la Moreneta perquè ara ja no plogui més, que així no es veuran «les espifiades públiques».
Evacuació d\'aigües pluvials a Girona | 05-06-2008 - 06:48:51 GMT 1 #
Més consideració, senyor Baltasar, per manel martínez i christian pomares / MANEL MARTÍNEZ ÉS REPRESENTANT DE L'ASSOCIACIÓ AMICS DEL PARATGE NATURAL DE POBLET A LA JUNTA RECTORA DEL PNIN DE POBLET I CHRISTIAN POMARES ÉS REPRESENTAT DEL CENTRE D'HISTÒRIA NATURAL DE LA CONCA DE BARBERÀ A LA JUNTA RECTORA DEL PNIN DE POBLET :
Senyor Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge, una mica més de consideració vers la junta rectora del Paratge Natural de Poblet. Li recordem que una de les màximes preocupacions de la junta rectora del PNIN és saber quin futur proper espera a aquest espai amb la declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. S'ha parlat molt i en diferents ocasions sobre aquest futur i la mateixa junta rectora ha celebrat reunions en què aquest punt ha estat a l'ordre del dia.
En l'última ocasió que es va debatre el futur del PNIN va quedar palès que una bona part dels membres de la junta rectora apostaven per la continuïtat d'aquest espai tal com és des de fa 10 anys quan es va constituir el seu òrgan gestor. És a dir, amb personal exclusiu per a aquesta zona, un pressupost anual i amb la seva pròpia junta rectora, i, en tot cas, sempre millorant l'existent. Sabem que geogràficament aquest espai està dins de les muntanyes de Prades, però, tal com va quedar pales en l'acte institucional del passat 9 de novembre, aquest PNIN fa ja 25 anys que és així, i per la seva història i singularitat ha de ser gestionat de manera diferenciada a la del parc natural. Segurament un altre gall cantaria si estiguéssim parlant de la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades sense haver-hi hagut prèviament el PNIN de Poblet, aleshores possiblement aquesta polèmica no sorgiria, però, tal com estan les coses, no podem despullar un sant per vestir-ne un altre.
Tot això ens hauria agradat poder-ho parlar amb vostè a la reunió extraordinària convocada pel dia 9 de novembre, abans de l'acte institucional celebrat al Palau Nou de l'Abat, però la reunió no es va poder celebrar per qüestions d'horaris i, en canvi, vostè i el seu gabinet de premsa sí que van tenir la deferència d'informar la premsa (exclusivament) sobre la pròxima creació del parc natural i donar per fet que el PNIN hi quedaria integrat.
Sincerament, crec que el seu DMAH ens deu més d'una explicació, als membres de la junta rectora del PNIN de Poblet; és molt gratuït dir que aquest espai és una «referència per la gestió dels espais naturals del país», quan bé que sabem que al PNIN de Poblet encara li queda molt per ser referència de gestió. On és el pla especial del paratge? On és el pla rector d'ús i gestió del paratge?
Com a membres de la junta rectora del PNIN de Poblet esperem ser informats del seu futur pròxim i, en tot cas, poder opinar del projecte real, ja que fins ara sempre se'ns ha comunicat que encara no estava decidida la forma concreta del lligam PNIN de Poblet - Parc Natural de les Muntanyes de Prades.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia
Més consideració, senyor Baltasar | 16-11-2009 - 09:18:22 GMT 1 #