Una empresa que fa aigües
Orgullosos de la bona acollida ciutadana que ha tingut la campanya per la qual s´ha reduït a nivells històrics el consum d´aigua a la ciutat de Girona, l´empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A. ha emès un comunicat pel qual sembla ser que ens premiaran amb una puja a les tarifes per pal·liar una reducció dels seus ingressos. Si algú pot raonar-me aquestes paradoxes sense recórrer a la càbala estaré encantat de convidar-lo a un got d´aigua, o dos. 
Albert Mera i Calderón. Salt: Una empresa que fa aigües.-Com tants altres gironins, dies enrere vaig rebre una proposta d´Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A. convidant-me a l´estalvi d´aigua atesa l´actual època de sequera. La campanya em va enlluernar, però malauradament no pel seu eloqüent contingut si no per la blancor d´un paper de carta d´alta qualitat acompanyat d´un tríptic setinat multicolor.
Podem assumir, utilitzant dades de l´Idescat, que per sobre de 50.000 habitatges i locals comercials depenen d´Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A. Suposant una carta per habitatge, 50.000 cartes de 20 grams equivaldrien a 1 tona de paper blanc de qualitat. Greenpeace informa que fabricar 1 tona de paper verge requereix 14 arbres i entre 115.000 i 220.000 litres d´aigua, segons la qualitat del paper, contra els 16.000 litres necessaris per la mateixa quantitat de paper reciclat. No s´ha de menysprear un consum energètic tres vegades superior ni la contaminació de l´aigua utilitzada a conseqüència del blanquejat amb clors. En conclusió, per alliçonar-nos sobre l´estalvi d´aigua es malgasten, aproximadament, des de la mateixa empresa, entre altres recursos, més de 100.000 litres d´aquest escàs element.
En qüestió econòmica, a tots ens desperta la consciència que ens toquin la butxaca, la campaya també ha optat per la desoptimització. L´innecessari enviament de correu personalitzat, en detriment del correu massiu o bustiada, representa un suplement de 0,15? per carta, que arriba als 0,60? extres en les trameses nominals que adjunten el kit dosificador per a aixetes. Millor no multipliquem.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Així no, conseller Baltasar!, per DAVID PARRON. LLAGOSTERA (GIRONÈS).
Em sembla perfecte que el conseller Baltasar hagi dit que demà s'aixecaran les restriccions per regar jardins i per omplir piscines perquè ja tenim els embassaments al 29% de capacitat. Perfecte, sí! Ja veig la notícia de la setmana vinent: «Torna a decretar-se la fase d'excepcionalitat 2», perquè el nivell dels pantans ha tornat a baixar, però, això sí, aquest cop hi haurà les piscines plenes. I que els bombin, als pagesos del Ter que han de regar, perquè per a ells no hi haurà prou aigua per fer-ho. Que potser ells no fan una activitat econòmica? Perquè, si cal ser solidaris, potser que ho siguem tots. Que potser les pressions del lobby del turisme a Girona l'han fet canviar de parer?
Jo, com molta altra gent, havíem fet un esforç per reduir el consum d'aigua i fins i tot m'havia proposat no renovar les plantes de les terrasses per estalviar aigua en el reg. Doncs bé, sàpiga, senyor conseller, que demà mateix aniré a comprar plantes per als balcons i penso regar-les, això sí, amb seny. No pateixi que no compraré nenúfars (més que res perquè no tinc l'espai adequat) però no dubti que no passaran set.
Potser m'equivoco, però penso que amb aquesta mesura tampoc no l'ha encertada, conseller Baltasar. Valdria més la pena esperar que passin totes les pluges de la primavera i després decidir què es fa. I si els hotelers no poden omplir piscines, doncs que els turistes vagin a la platja, que és molt maca. I si els fruiters gironins no es poden regar, que els hotels tanquin la meitat de les habitacions per estalviar aigua, però no només els uns, sinó tots. Després no posem el crit al cel i ens demanem com pot ser que a poc a poc desaparegui la pagesia.
Per cert, amb quina esma demanarà aigua a l'Ebre? Els dirà que és per omplir més piscines?
Així no, conseller Baltasar! | 15-05-2008 - 04:57:02 GMT 1 #
I a mi, què, per JOAN PINYOL, CAPELLADES (ANOIA):
Des que els efectes de la sequera van començar a fer-se notar a casa nostra, ocupant una bona part dels nostres pensaments i pitjors auguris, que en alguna formació política les aigües baixen tèrboles. Deu ser un fenomen natural. Sobretot en aquells partits que no són on voldrien ser i que últimament s'entretenen airejant a tort i a dret les diferències internes. És el cas de la fins ara creixent ERC després de l'estomacada rebuda a les eleccions generals espanyoles, i també el cas d'ICV, que en aquells comicis i des de l'òptica catalana encara s'ha fet més petita. Però també, i de manera proporcionalment més sonada, és el cas del PP, que ara viu el que els grans mitjans de comunicació anomenen «una crisi interna». Doncs bé, si el procés –que també viu CiU i en certa manera també el PSC– és intern, tinc dues preguntes d'allò més externes. Per què ho hem de patir des de la ciutadania com si tots en fóssim part implicada? I l'altra és que, tenint en compte que la precampanya ocupa gairebé la totalitat de la legislatura anterior, no n'hi ha prou amb les fires exhibicionistes a què les formacions polítiques ens tenen acostumats quan arriben les eleccions? Com diria aquell en veure una festa de comiat de solters en plena via pública, si la parella protagonista passa un mal moment, que el passin sols! I és que sóc del parer que, davant de tants serials polítics junts, ha arribat el moment de reclamar que els problemes interns siguin això, interns, i deixin d'intervenir diàriament en el nostre ordre de coses.
Ja prou que cansa l'allau de reclams polítics en plena campanya, ara que els que no militem en cap partit gaudim de bonança pel que fa als reclams partidistes que ens cauen sovint al damunt des de totes bandes. No ens mereixem estar una mica tranquils?
I a mi, què | 27-05-2008 - 08:55:21 GMT 1 #
Finançar el rebut de l' aigua, per JOAN FERRÉ. AMPOSTA (MONTSIÀ):
Mentre el director de l'Agència Catalana de l'Aigua demana un debat sobre com s'ha de fer repercutir al rebut de l'aigua el sobrecost que significa la inversió en noves captacions, quilòmetres de canonades, dessalinitzadores i interconnexions de xarxes, ja que el preu de l'actual rebut no arriba per fer front a tota aquesta despesa suplementària, jo pregunto: Les Terres de l'Ebre haurem de tornar a ser solidàries i participar en el copagament del suplement del rebut de l'aigua? És evident que al sud de Catalunya, igual que a l'oest, el nord i d'altres zones no hi ha cap tipus de problema d'abastament d'aigua. El dèficit hídric el pateix la zona metropolitana de Barcelona i, en menor mesura, el Camp de Tarragona. Així, si ja se'ns demana que siguem solidaris amb les aportacions de cabals, per què hauríem de pagar per unes infraestructures que no utilitzarem? I per acabar una darrera pregunta: Algú s'ha plantejat mai ajudar a pagar els ciutadans de les Terres de l'Ebre el sobrecost que suposa, per exemple, que els nostres fills vagin a estudiar a Tarragona, Barcelona i fins i tot a Girona (transport, allotjament, etc.) quan les beques d'estudis són nul·les o insuficients? Cosa que no passa amb els joves d'aquestes ciutats que poden seguir residint a casa seva.
Finançar el rebut de l\' aigua | 26-08-2008 - 09:29:55 GMT 1 #
Aigua expansió internacional. Aigua en vaixell:
El mercat natural d'Aigua Sant Aniol és el català, on ven un 80% de la seva producció. La resta es destina a l'exportació. Actualment, l'empresa, està consolidat la seva expansió internacional «en l'exigent mercat del Japó», però també obre uns altres mercats a Taiwan, Corea, –on és present des de fa pocs mesos, segons va assegurar ahir el director general d'Aigua Sant Aniol, Carles Negre– i als EUA, i «d'aquí a unes setmanes serà present als Emirats Àrabs». «Arribarem als hotels de quatre i cinc estrelles, als restaurants i a les botigues de productes gourmet», segons Negre.
Aigua de Sant Aniol, fundada el 1993 per Tomàs Feliu, distribueix l'aigua que embotella en la font que té a Sant Aniol de Finestres, en els sectors de la restauració, l'hostaleria i les grans cadenes de supermercats, entre altres clients. Disposa de diferents formats, tant en botella de plàstic, de vidre i cooler (de 19 litres) i produeix aigua natural, aigua mineral amb gas i aigua mineral amb gas suau. L'empresa, que actualment disposa de 25 treballadors, té una producció diària d'aproximadament 30.000 litres.
El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va visitar ahir l'empresa i va elogiar Aigua Sant Aniol perquè «s'ha sabut posicionar en els mercats nacionals i internacionals» i els «diferents guardons que ha rebut ho avalen». «Jo crec que en aquests moments Sant Aniol és un referent d'aigua natural i els seus responsables estan innovant no només amb el disseny», va dir Llena. En els propers mesos, l'empresa farà nous llançaments.
Els responsables de l'empresa van aprofitar la visita de Llena per denunciar la «dificultats que hi ha a la zona per accedir a internet». Llena va assegurar que dimarts el Govern va aprovar l'última etapa del pla Catalunya connecta, arribant així «a les dues últimes zones rurals que encara no tenen accés a la xarxa a Catalunya» i aquest problema quedarà «solucionat en pocs mesos».
--------------------------
489.083.703 € euros. Aquesta és la xifra que ha costat portar a terme les actuacions per fer front a l'episodi més greu de sequera que ha patit Catalunya. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va aprofitar la tercera i última reunió de la Taula Nacional de la Sequera –a partir d'ara s'anomena Taula de l'Aigua– per donar a conèixer la factura. Pel que fa a la situació de sequera, el govern descarta derogar el decret, si bé podria modificar algunes mesures a partir de la setmana que ve.
L'Agència Catalana de l'Aigua ha desglossat la factura en tres apartats segons els tipus d'actuacions que s'han portat a terme al llarg de l'any i mig que fa que es va iniciar l'episodi de sequera. Un primer apartat correspon a les actuacions pal·liatives, que són les que es van executar, exclusivament, per mitigar els efectes de la sequera i que no es tornaran a fer servir més en un futur. El cost d'aquest apartat és de 35.304.644 euros, i la partida més gran correspon al transport d'aigua en vaixell: 17.759.568 euros. Aquesta xifra inclou únicament el contracte dels vaixells i les indemnitzacions per la rescissió del contracte amb les navilieres. En total es van fer 24 viatges, els quals van subministrar un total de 528 milions de litres d'aigua. En aquest apartat de 35 milions de despesa, també s'hi inclou el transport d'aigua amb camions cisterna, la recuperació i construcció de pous i les campanyes de comunicació i estalvi.
Aigua expansió internacional. Aigua en vaixell | 04-09-2008 - 05:11:22 GMT 1 #
El 30 per cent del aigua potable de la xarxa de Olot (Garrotxa) es perd per filtracions : El 30% de l'aigua que puja des dels pous de captació d'Olot fins als dipòsits de distribució es perd per culpa de filtracions a la xarxa d'aigua. Segons va explicar l'enginyer municipal, Ramon Prat, l'aigua que es perd es filtra per la terra volcànica i no surt a la superfície, cosa que fa més difícil la detecció de les fuites. Ramon Prat va explicar ahir que evitar les perdues serà el principal objectiu que haurà d'afrontar l'empresa que aconsegueixi la propera concessió del servei d'aigua potable de la ciutat. Prat va avançar que la localització de les fuites comportarà dividir la ciutat en 14 sectors, canviar els comptadors i substituir les canonades de fibrociment per d'altres de metall. Segons Prat, la sectorització de la xarxa permetrà controlar els cabals subministrats per sectors i així es podrà millorar el control del consum i de les pèrdues.
L'enginyer va indicar que l'envelliment dels 173 km de la xarxa de distribució afecta més els barris construïts als anys seixanta, com són Sant Roc, les Tries, les Planotes i part de Benavent. La inversió en la millora de la xarxa de distribució és la part més important dels quasi 7 milions d'euros que l'Ajuntament considera necessàris per renovar el sistema de subministrament d'aigua de la ciutat.
L'enginyer va exposar també la necessitat de reparar les captacions de les fonts de Sant Roc, per la qual cosa l'Ajuntament preveu una inversió de 37.715 euros. El pla també preveu la recuperació del pou de la Nestlé, el pou de les Planotes i la Mina de Benavent, en el conjunt d'aquestes captacions el projecte hi preveu dedicar 90.000 euros.
Pel que fa les estacions de bombeig l'Ajuntament ha previst la millora de l'estació del Parc Nou i la millora de l'Estació de sobreelevació de Batet.
A la mateixa roda de premsa, el regidor d'Urbanisme, Joan Albesa, va explicar que l'Ajuntament va aprovar en el ple del passat 25 de setembre el plec de condicions que haurà d'assumir l'empresa que aconsegueixi la concessió del servei d'aigua pels propers 20 anys. Ara, l'empresa que fa el servei és Sorea SA, del grup Aigües de Barcelona. L'actual contracte del servei municipal d'aigua s'acaba aquest mes d'octubre.
Albesa va concretar que l'Ajuntament vol aprofitar el canvi per oferir un servei amb criteris de sostenibilitat entre la població i la natura. Les mesures per a la sostenibilitat són la detecció de fuites amb l utilització de prelocalitzadors i localitzadors, col·locació de comptadors en els nous edificis i zones públiques, l'establiment d'un protocol de comunicació dels consums exagerats, col·laboracions en campanyes de sensibilització, eliminació d'escomeses de plom i plantejar la necessitat de racionalitzar el consum.
Albesa va concretar que el nou pla de distribució de l'aigua suposa una inversió de 6.592.576 euros que s'haura de negociar amb l'empresa que obtingui la concessió. Segons el regidor, l inversió s'haurà d'efectuar progressivament en un període de 10 a 15 anys. Albesa va explicar que una de les principals inversions és la construcció d'un dipòsit d'un 5.ooo metres cúbics. El regidor va justificar la inversió explicant que ara l'Ajuntament disposa d'un dipòsit de 8.000 metres cúbics que no abasta el consum de 10.000 metres cúbics d'aigua que consumeixen els olotins en un dia. El cost del nou dipòsit està valorat en 833.000 euros. El pla també preveu la millora de l'obra de caldereria i cambra de claus de l'actual dipòsit de la zona alta. En concret, el projecte exposa la substitució de caldereria amb canonada d'acer inoxidable i valvuleria; el cost previst és de 64.926 euros.
El concessionari que surti escollit per l'Ajuntament tindrà l'obligació de realitzar per compte seu, les operacions de captació, elevació, tractament, acumulació i distribució de l'aigua; garantir la qualitat bacteriològica de l'aigua, executar el programa d'obres de renovació i millora, garantir la continuïtat del servei, llegir els comptadors i establir els mecanismes per l'atenció dels abonats, substituir els comptadors avariats per d'altres en perfectes condicions, incorporar els criteris de sostenibilitat a la gestió de la concessió, sobretot el seguiment i control de les fuites, i senyalitzar adequadament cada obra.
El 30 per cent del aigua potable de la xarxa de Olot (Garrotxa) es perd per filtracions | 02-10-2008 - 07:22:53 GMT 1 #