Sociedad Anonima: Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A.
Sociedad Anonima: Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A.-Les crítiques a la proposta de d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter Sociedad Anonima S.A. van ser generalitzades. Des de les organitzacions de consumidors fins als veïns i treballadors, el rebuig va ser general. Una de les principals crítiques és el fet que finalment s'acabi penalitzant l'estalvi d'aigua. La despesa d'aigua a l'àrea urbana de Girona
va baixar durant el mes de març passat fins als mateixos nivells que el 1999 encara que hi ha hagut un augment notable de la població en els tres municipis: de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Aquesta situació va fer que el gerent de l'empresa d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, Narcís Piferrer, considerés que el descens del consum afecta els Comptes de l'Empresa Privada (aïgues particulars). Els veïns de Girona apunten que una de les decisions de “l'Empresa” hauria de ser reduir els Beneficis particulars o fins i tot retallar despeses dels Salaris dels Càrrecs Directius particulars. A més també creuen que és inútil fer campanyes de conscienciació si després la redacció del consum acaba convertint-se en un increment i fins i tot considren que es podria provocar l'efecte contrari al que s'ha pretès fins ara. Entre d'altres qüestions, els usuaris consideren que “l'Empresa” Concessionària (concesions particular) no hauria de tenir tanta capacitat de decisió. Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, s.a. NIF A/17351248 C/CIUTADANS 11 17004.-Girona. Tel 972 20 17 37 Fax 972 41 07 97 INS. REG. MERCANTIL DE GIRONA, TOM 514, FOLI 59, FULL GI-9916.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Hola, juan, vaig llegir el teu article sobre agricultura ecològica i estic d'acord amb tu, encara que cada vegada és més gent la conscienciada a Catalunya sobre la importància d'una bona alimentació.
Ecoveritas té una xarxa de 13 supermercats de alimentació ecològica en la província de Barcelona i l'augment de la demanda de productes de qualitat es nota, per sort.
Si t'interessa el tema, en la nostra web pots apuntar-te a la nostra newsletter quinzenal, amb la qual tractem d'aportar el nostre òbol al tema.
salutacions
Ecoveritas | 08-05-2008 - 12:46:24 GMT 1 #
Sequera: fitxa per a regidors i regidores
dels grups municipals ICV-EUIA-EPM
Editat pel Grup d’ICV-EUiA-EPM de la Diputació de Barcelona
1. INTRODUCCIÓ
El 3 d’abril de 2007, el Govern va aprovar el decret 84/2007
de mesures excepcionals per la sequera, i el 27 de novembre
es prorrogava la seva vigència mitjançant el decret 257/2007.
A partir d’aquests decrets el Govern ha aprovat un paquet
d’obres d’emergència orientades a intensificar el ritme de les
obres en curs i impulsar els projectes de reutilització i de
recuperació de recursos.
Ens trobem en una situació de sequera sense precedents, la
pitjor en 60 anys. En conseqüència davant de situacions
excepcionals, calen mesures excepcionals que evitin
talls en el subministrament d’aigua de boca.
Cal tenir una prioritat per sobre de tot: garantir el
manteniment de la qualitat de vida i de l’accés a un
recurs tan bàsic com és l’aigua a tots els ciutadans i
ciutadanes de Catalunya.
Les mesures que s’han executat fins ara, juntament amb les
darreres pluges, han permès relaxar la pressió sobre els
embassaments, endarrerir l’entrada en emergència i
mantenir la previsió que no es produiran talls d’aigua per al
consum domèstic.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha planificat les
mesures conjunturals i d’excepcionalitat, seguint una línia
lògica que comportés el mínim impacte de la ciutadania tot
garantint el subministrament:
l’estalvi per reduir el consum,
les millores en l’abastament,
la reutilització i recuperació d’aqüífers
mesures excepcionals i precises com l’aportació d’aigua en
vaixells
la utilització d’aigües regenerades
la captació temporal i excepcional d’aigua de conques
externes (Ebre)
A banda cal ser plenament conscients que el Departament de
Medi ambient ha planificat a través de l’ACA diferents
programes, plans i mesures estructurals per garantir el
subministrament d’aigua i consolidar els valors de la Nova
Cultura de l’Aigua a Catalunya:
Construcció de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat
Ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i nou centre
de dessalinització en el seu àmbit
Construcció de la dessalinitzadora de Cunit
Reforç de l’abastament Costa Brava-Centre
Construcció, millora i ampliació de depuradores
Actuacions de reutilització a Tarragona i el Llobregat
Descontaminació d’aqüífers (per exemple del Besòs)
Recuperació ambiental dels rius
Millora de les xarxes d’abastament
Millores de potabilització
Millora de la disponibilitat als municipis amb dèficits
Plans Directors d’Abastament Municipal
Programes d’estalvi
Pla per a l’ús eficient de l’aigua per al reg agrícola
L’any 2012 es podran produir 300 hm3 a l’any que
provindran de:
1. Dessalinització: 200 hm3/any
2. Reutilització i millores en l’aprofitament dels recursos: 75
hm3/any
3. Recàrrega i recuperació d’aqüífers: 25 hm3/any
La inversió econòmica és de 1.278,16 milions d’euros
A aquesta fitxa descriurem els aspectes significatius
del transvasament d’aigua del Consorci d’Aigües de
Tarragona al Sistema Ter-Llobregat, els instruments
reguladors de la nova infraestructura, el seu
finançament i altres novetats com la creació de la
Taula Nacional de la Sequera de Catalunya.
2. EL TRANSVASAMENT D’AIGUA ENTRE EL CAMP
DE TARRAGONA I LA REGIÓ METROPOLITANA
La proposta que el Departament de Medi Ambient i el govern
de Catalunya havien avalat era la del transvasament temporal
del Segre a través de la galeria de serveis del Túnel del Cadí.
Aquesta alternativa, va ser la que hem defensat ICV-EUiA
perquè era possible per disponibilitat d’aigua, i viable en la
seva execució.
El Ministerio de Medio Ambient, Medio Rural y Marino, va
imposar com a solució la transferència d’Aigua del Riu
Ebre cap al sistema Ter-Llobregat. És a partir d’aquesta
imposició del govern de l’Estat que la resposta del
Departament de Medi Ambient és la de condicionar els
diferents instruments reguladors -reial decret i conveni
interadministratiu- amb un seguit de clàusules que
garanteixin la temporalitat, titularitat i reversibilitat de la
infraestructura.
El traçat, de 62 km, anirà des de Constantí fins al dipòsit
d’Aigües Ter-Llobregat a Olèrdola i d’aquí connectarà, a través
d’una estructura renovada i reversible, amb la planta
d’Abrera. La canonada transcorrerà sempre que sigui possible
dins de la zona de servitud de AP-7. La canonada
subministrarà entre 40 i 50 hm³ per a garantir l'abastament
de la població.
Serà una aportació temporal condicionada a que estigui
activat l’escenari d’emergència i que finalitzarà quan se
surti d’aquesta situació d’extrema sequera o 30 dies després
que hagi entrat en ple funcionament la dessalinitzadora del
Llobregat el 2009.
Aquesta actuació tindrà impacte zero a l’Ebre, tant a la
part baixa del riu com el delta. El govern català i el govern
central s’han compromès, i així ho recull el Reial Decret en el
seu article tercer (adquisició drets d’aigua), a no extreure ni
una gota més d’aigua de la que actualment s’extreu de
l’Ebre.
3. INSTRUMENTS REGULADORS DE LA GESTIÓ
DE LA SEQUERA. EL REIAL DECRET I EL CONVENI
INTERINSTITUCIONAL
ICV va condicionar el seu vot afirmatiu al Congrés dels
Diputats a que el decret expressés explícitament la
temporalitat i excepcionalitat de la infraestructura, així
com garanties legislatives i jurídiques per a que només
en casos d’extrema sequera i emergència es reactivés.
A banda, i com abans esmentàvem, el Departament de
medi Ambient i Habitatge va condicionar l’elaboració
dels diferents instruments reguladors com el Reial
Decret i el conveni a:
1. Que els cabals necessaris per evitar una situació
d’emergència coincideixin amb el marge no
aprofitat del volum d’aigua que es destina
actualment a Tarragona
2. Limitació del cabal màxim a 4 metres cúbics per
segon
3. Prohibició de transvàs addicional des de la conca
de l’Ebre a les conques internes de Catalunya
4. Mecanismes tècnics a adoptar per a la
desconnexió de la conducció de forma definitiva un
cop se superin les circumstàncies d’extrema
sequera o 30 dies després que hagi entrat en ple
funcionament la dessalinitzadora del Llobregat el
2009.
5. Reversibilitat de la infraestructura
6. Titularitat pública de la infraestructura i per tant
del govern de Catalunya
7. Direcció d’obres assignades a l’ACA
3.1. EL REIAL DECRET. RESUM DELS ASPECTES
SIGNIFICATIUS
REAL DECRETO-LEY 3/2008, de 21 de abril, de medidas
excepcionales y urgentes para garantizar el
abastecimiento de poblaciones afectadas por la sequía
en la provincia de Barcelona.
A l’exposició de motius del decret es reconeix que les
mesures adoptades pel govern de Catalunya han
evitades les restriccions al consum humà i que el dèficit
de recursos hídrics serà cobert en el moment que entri
en funcionament la dessalinitzadora del Llobregat al Prat.
Tot i això el decret considera que cal posar en marxa
mesures conjunturals de reforç davant l’eventualitat que
els valors de precipitacions siguin pràcticament
inexistents.
El decret estableix dues mesures per a l’aportació
d’aigua de l’Ebre a la Regió Metropolitana. Les dues
mesures es basen en la transferència d’aigua de cabals
no utilitzats:
S'aprova una ampliació de l'àmbit territorial de la Llei
18/1981 al Sistema de Proveïment Ter-Llobregat, ja que
incialment la llei preveu el proveïment urbà i industrial només
a la província de Tarragona. Per tant, els recursos hídrics es
podran utilitzar per a l’abastiment de poblacions en l'àmbit
territorial de de Barcelona. Els cabals a derivar a la Regió
Metropolitana, no poden alterar el règim d'explotació i
aprofitament dels volums utilitzats en tot moment pel
Consorci d'Aigües de Tarragona.
1. S'estableix que les infraestructures de conducció
previstes podran ser utilitzades per als contractes
de cessió de drets d'aigua. Això significa que es
poden adquirir drets d’ús de l'aigua a usuaris de la
Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre si els cedents són
concessionaris o titulars d'algun dret a l'ús de
l'aigua destinada a regadius i usos agraris.
Aquestes dues vies d'aportació d'aigua al Sistema Ter-
Llobregat restaran vigents mentre duri la situació
d'extrema sequera, sense superar en cap cas el límit
quantitatiu de 4 m3/s.
El volum màxim de transferència s’estableix en 50 hm3
anuals
Comentario: LLEI 18/1981,
d’1 de juliol, sobre actuacions
en matèria d’aigües a
Tarragona. («BOE» 165, d’11-
7-1981.)
Es pot destinar al proveïment
urbà i industrial de municipis de
la província de Tarragona un
cabal equivalent al recuperat,
amb el límit màxim de quatre
metres cúbics per segon, amb
la concessió administrativa
prèvia, l’atorgament de la qual
no compromet volums d’aigua
de l’Ebre addicionals als
actualment atorgats per als
regadius del Delta; a aquests
efectes, cal dur a terme, si
s’escau, els reajustaments
necessaris de les concessions
actuals.
Comentario: Aquesta fórmula
ja ha estat utilitzada per a la
realització d'intercanvis a través
de les preexistents
interconnexions Tajo-Segura i
Negratín-Almanzora
El cost de l’obra és de 180.000.000 euros i el
finançament de la infraestructura es realitzarà amb
càrrec als pressupostos del Ministeri de Medi Ambient, i
Medi Rural i Marí. Aquesta inversió tindrà la consideració
d'inversió estatal en infraestructures als efectes
previstos en la Disposició addicional tercera de l' Estatut
de Catalunya. Aquest és el mecanisme de finançament
que s'utilitza per millorar i desenvolupar les
infraestructures estatals a Catalunya (ferroviàries,
viàries, mediambientals, productives...)
Les obres de conducció es declaren d'interès general de
l'Estat, es realitzaran en el marc de cooperació que fixi
un conveni entre l'Administració General de l'Estat i la
Generalitat de Catalunya.
3.2. EL CONVENI ENTRE EL MINISTERI DE MEDI
AMBIENT I EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I
HABITATGE
L’acord interadministratiu rep el nom de conveni per al
desenvolupament de la infraestructura de conducció
entre el Consorci de Aigües de Tarragona i el Sistema
Ter-Llobregat entre la Administración General del
Estado y la Generalitat de Cataluya
El conveni regula l’execució de la infraestructura de
conducció per garantir l’abastiment domiciliari d’aigua
apta pel consum domèstic a la Regió Metropolitana de
Barcelona.
La connexió d’aigua es realitzarà amb una canonada de
titularitat pública de la Generalitat.
El Govern de l’Estat adjudicarà les obres de la
infraestructura i la Generalitat dirigirà les obres i les
expropiacions.
La connexió d’aigua podria ser reversible a partir que
comenci a funcionar la dessalinitzadora del Prat, el maig
de 2009. És a dir, la infraestructura podrà funcionar en
ambdós sentits, de CAT a Ter-Llobregat i d’aquest a CAT,
en sentit invers. És una solució en el cas que es
produeixen situacions de dèficit d’aigua al Camp de
Tarragona o a l’Ebre.
Per transferir aigua cap a la Conca de l’Ebre, serà
suficient amb l’aprovació del Govern de Catalunya, però
en sentit invers cap a la Regió Metropolitana, serà
imprescindible com ara un Reial Decreto Llei de l’Estat.
L’Administració General de l’Estat cedirà la
infraestructura a la Generalitat una vegada que la
dessalinitzadora del Prat comenci a funcionar (maig del
2009).
El conveni estableix la constitució d’una Comissió Mixta
de Seguiment formada per representants d’ambdues
administracions
3.3 LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT
Es reunirà una vegada al mes i està formada per cinc
responsables del Ministeri de Medi Ambient i del Departament
de Medi Ambient i Habitatge.
Les seves funcions són:
Acordar els criteris per a la selecció del contractista o
contractistes de l’obra.
Controlar el procés de les obres i vetllar pel compliment
dels terminis d’execució
Designar al Director Facultatiu de las obres. Li correspon
al Director de l’Àrea Tècnica de l’ACA
Aprovar el programa de desenvolupament de l’actuació.
Establir mecanismes de coordinació, impuls i control de
les actuacions del conveni i garantir l’intercanvi
d’informació entre les dues administracions
Analitzar i proposar els mecanismes tècnics a implantar
en l’execució de l’obra que permetin la reversibilitat de
l’ús de la infraestructura des de la Regió Metropolitana
(sistema Ter Llobregat) a Tarragona-Ebre (CAT-Consorci
d’Aigües de Tarragona-)
4. LA TAULA NACIONAL DE LA SEQUERA
El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 17 d’abril de
2008 una moció sobre les actuacions previstes amb relació a
la sequera i la política de l’aigua, instant al Govern a la
constitució d’una “Taula Nacional de la Sequera”, integrada
per representants de tots els grups parlamentaris, els agents
socials, territorials, acadèmics i ambientals més
representatius, per analitzar i fer el seguiment de les
propostes per a afrontar la sequera, i la viabilitat, l‘execució i
l’efectivitat d’aquestes propostes.
Aquesta iniciativa, promoguda pel Departament de Medi
Ambient és inèdita al nostre país, per la seva composició, i
per la seva voluntat de transparència i de rigor. Sens dubte,
una formació política d’esquerra transformadora com és la
coalició ICV-EUiA ha de dur a terme processos de socialització
de la informació de forma participada amb el teixit associatiu,
els agents econòmics i socials, les entitats municipalistes i els
grups parlamentaris, amb una finalitat propositiva i si s’escau
fiscalitzadora de l'acció del Govern davant d'una crisi
d'aquestes característiques.
Una de les premisses fonamentals que el Departament de
Medi Ambient i Habitatge ha introduït en l’acord de creació és
que les actuacions que s’implantin en cap cas no poden
comportar un transvasament permanent d’aigua entre
conques, i que els criteris de treball han d’ésser la
disponibilitat d’aigua, els terminis d’execució, la
preservació dels cabals ecològics mínims i els impactes
territorials.
La sequera és un gran repte però, alhora una
oportunitat. La sequera ens ensenya que l’època de
l’increment inconscient, constant i exponencial del
consum d’aigua necessàriament s’ha acabat. A partir
d’ara tots, indústria, agricultors, hosteleria i
restauració, sector del lleure i els esports, ciutadans i
ciutadanes, tots i cadascun de nosaltres hem de tenir
molt clar que l’objectiu no ha de ser aconseguir més i
més aigua per a un consum que no té límits, sinó que
hem de gestionar millor la que ja tenim i la que
tindrem. (PSUC Girona)
Sequera: fitxa per a regidors i regidores dels grups municipals ICV-EUIA-EPM | 09-05-2008 - 17:14:22 GMT 1 #
Desalar agua en Almería para llevarla en barcos por el Mediterráneo hasta Barcelona. ¿Cabe solución más rocambolesca? ¿O no lo es tanto?
Lo cierto es que parecen haber concurrido dos circunstancias felices para haber llegado a ese punto: Barcelona entrará en restricciones al consumo a finales de octubre si la climatología no lo evita y a la desaladora de Carboneras, en la provincia de Almería, le sobra agua.
Empecemos por el final. ¿Por qué se puede disponer de agua sobrante en Almería, una de las provincias más necesitadas del líquido elemento?
Lento despegue
Cuando se proyectó Carboneras, siendo ministro de Medio Ambiente Jaume Matas, no se tuvieron en cuenta las conducciones para transportar el agua desalada que iba a producir la mayor planta de este tipo de Europa, explican desde Acuamed, la sociedad estatal que desarrolla el programa Agua. Han hecho falta tres años más (se inauguró en 2005, con Cristina Narbona ya de titular del ministerio) para que Carboneras pueda pasar de rendir a sólo un cuarto de su capacidad a hacerlo al cien por cien.
Y a todo esto, lo que llama la atención es que abastecerá antes a la ciudad de Barcelona que a pueblos de la propia Almería. En estos momentos, Carboneras, que tiene capacidad para producir 42 hectómetros cúbicos de agua de mar al año, sólo funciona al 25% máximo de esta capacidad. Y ese agua se transporta a través de la única gran conducción existente hasta ahora, la de la Comunidad de Regantes Campo de Níjar. Hay en funcionamiento otras tres de mucha menos capacidad y también orientadas a riego, Pueblo Carboneras, Agua Amarga y Mojácar.
¿Pero qué ocurre con el abastecimiento urbano de Almería, el agua que va a parar a la población? Precisamente este mes está previsto que se liciten las obras de conexión entre Carboneras y la desaladora Baja Almanzora, por valor de 14 millones de euros, que permitirá llevar agua a la zona turística de Vera.
Además, Acuamed ha firmado un convenio para que el agua de esta segunda planta, con capacidad para producir 20 hectómetros cúbicos, abastezca de 15 a la Junta Central de Usuarios regantes Valle Almanzora y con los cinco restantes al 15% de la población de Almería, que corresponde a una serie de municipios comprendidos entre la zona de Carboneras hasta Vera.
Conexiones a puerto
Pero parece ser que antes de todo esto se materializará el plan de emergencia previsto por el Gobierno para que hasta el 75% del caudal de agua desalada que produce Carboneras vaya a parar a Barcelona "a finales de verano". Aunque la cantidad exacta no está fijada aún y de hecho será "la que pida Cataluña", aclaran desde el Ministerio de Medio Ambiente.
Para entonces estarán listas las conducciones: una terrestre desde la planta hasta el dique del puerto de Carboneras; otra submarina hasta el campo de boyas y la que irá finalmente desde allí hasta los buques-cisterna. Una inversión a cuenta del programa Agua que asciende a 12 millones de euros.
Desde el propio ministerio se aduce que la planta de Carboneras puede producir alrededor de 100.000 metros cúbicos al día de agua desalinizada que en la actualidad no se están consumiendo
Aguas de Barcelona S.A. AGBAR SEARSA
El agua llegará antes a Barcelona que a Almería: El agua de Carboneras llegará antes a Barcelona que a los pueblos de Almeria | 09-05-2008 - 18:16:05 GMT 1 #
Sequera per a nosaltres
SANTI PÉREZ. GIRONA..
Acabo de llegir el reial decret llei que disposa el transvasament de l'aigua de l'Ebre. El seu títol ja és premonitori: Real decreto-ley 3/2008, de 21 de abril de medidas excepcionales y urgentes para garantizar el abastecimiento de poblaciones afectadas por la sequía en la provincia de Barcelona. En la seva exposició de motius es llegeix: «L'aigua per a consum humà és un bé de primera necessitat, i assegurar-ne la disponibilitat en qualitat i quantitat suficient exigeix a tots els poders públics prestar a l'abastiment una atenció prioritària i permanent, amb la finalitat de garantir el dret a l'aigua potable a tots els ciutadans, sigui quin sigui el territori en què habitin o les adversitats meteorològiques que hi hagi.» I més endavant: «En el context del quart any de sequera en el conjunt d'Espanya, Catalunya pateix actualment el període de sequera més greu des que se'n tenen registres fiables.» Ara bé, després de repetir diverses vegades «Catalunya», s'hi disposa (article 1) que l'àmbit d'aplicació d'aquest reial decret llei és Barcelona –és a dir, l'aigua de l'Ebre és per a Barcelona (article 2).La qüestió que plantejo és: Catalunya és sols Barcelona? Què passa amb la resta de catalans? Hem de deixar erms els camps? Hem de morir de set?
Sequera per a nosaltres | 11-05-2008 - 09:46:32 GMT 1 #
Paradoxes
ALBERT MERA. SALT (GIRONÈS)..
Com tants altres gironins, dies enrere vaig rebre una proposta d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA que em convida a estalviar aigua, atesa l'actual època de sequera. La campanya em va enlluernar, però malauradament no per l'eloqüència del contingut, sinó per la blancor d'un paper de carta d'alta qualitat acompanyat d'un tríptic setinat multicolor. Podem assumir, utilitzant dades de l'Idescat, que per sobre de 50.000 habitatges i locals comercials depenen d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA. Suposant una carta per habitatge, 50.000 cartes de 20 grams equivaldrien a una tona de paper blanc de qualitat. Greenpeace informa que fabricar una tona de paper verge requereix 14 arbres i entre 115.000 i 220.000 litres d'aigua, segons la qualitat del paper, contra els 16.000 litres necessaris per a la mateixa quantitat de paper reciclat. No s'ha de menysprear un consum energètic tres vegades superior ni la contaminació de l'aigua utilitzada a conseqüència del blanquejament amb clors.
En conclusió, per alliçonar-nos sobre l'estalvi d'aigua es malgastarien des de la mateixa empresa, entre altres recursos, més de 100.000 litres d'aquest element tan escàs.
En qüestió econòmica, a tots ens desperta la consciència que ens toquin la butxaca, i amb la campanya també s'ha optat per la desoptimització. L'innecessari enviament de correu personalitzat, en detriment del correu massiu o bustiada, representa un suplement de 0,15€ per carta, i arriba als 0,60€ extres en les trameses nominals que adjunten el joc de dosificadors per a aixetes. Val més que no multipliquem. Orgullosos de la bona acollida ciutadana que ha tingut la campanya, per la qual s'ha reduït a nivells històrics el consum d'aigua a la ciutat de Girona, l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA ha emès un comunicat pel qual sembla que ens premiaran amb una puja de les tarifes per pal·liar una reducció dels ingressos.
Si algú pot raonar-me aquestes paradoxes sense recórrer a la càbala, estaré encantat de convidar-lo a un got d'aigua, o dos.
Paradoxes | 11-05-2008 - 09:48:52 GMT 1 #
L'Ajuntament de Calonge té la intenció de reduir el consum diari d'aigua de cadascun dels veïns del municipi en 34 litres. Segons l'alcalde, Jordi Soler, aquesta reducció seria d'un 20% i permetria estalviar fins a 310 milions de litres d'aigua, d'acord amb els càlculs dels tècnics municipals de la població resident i els estiuejants. Per aquest motiu, l'Ajuntament ha repartit 300 dispositius reductors del volum d'aigua -per a dues aixetes i la dutxa- i 2.500 estan a disposició de qui els demani. En les mateixes quantitats, disposa d'unes bosses que s'han de col·locar en els dipòsits dels sanitaris i que, segons s'informa, permeent estalviar fins a 4.000 litres per persona i any -xifra inclosa en l'esmentada de 34 litres per dia-. A més, Soler ha explicat que s'està fent un treball per conscienciar la població i sobretot les escoles.
La tècnica de Medi Ambient, Diana Lledó, també ha comentat que la Universitat de Girona està realitzant un estudi de l'aqüífer que hi ha entre Sant Antoni i Calonge sobre si està salinitzat. Un estat que es tractarà en una de les xerrades programades sobre l'aigua, que finalitzen el 18 de juny. En aquestes conferències també n'hi ha una dedicada als hàbits estalviadors en l'ús domèstic o en el reg dels jardins. En aquest sentit, Lledó ha explicat que en aquests dos àmbits es consumeix el 84% de l'aigua del municipi per la tipologia urbanística que hi ha: cases unifamiliars aïllades amb jardí.
Ajuntament de Calonge, 34 litres | 13-05-2008 - 07:53:36 GMT 1 #
L'Ajuntament de Banyoles, el Consorci de l'Estany i l'empresa Aigües de Barcelona van signar ahir un conveni per dur a terme un estudi tècnic de monitorització i control de l'Estany, cosa que es farà en col·laboració amb els museus Darder i Agbar de les aigües. Tot plegat permetrà conèixer la millor manera d'establir el control sobre el nivell de l'Estany i altres elements, així com fomentar la interrelació entre els dos museus. El cost de l'estudi, finançat per Agbar, serà de 20.000 euros, i es preveu tenir-ne les primeres conclusions d'aquí a uns tres mesos.
El conveni preveu que Agbar estudiï els millors sistemes per al control del nivell, la temperatura o la terbolesa de l'estany, així com per a l'automatizació i la fabricació de noves comportes, que s'obririen i es tancarien en previsió, per exemple, de possibles inundacions. Fins i tot, va explicar l'alcalde, Miquel Noguer, "es vol intentar que aquestes dades es puguin observar en directe des del Museu Darder".
El conveni també estableix que el Museu Agbar de les aigües, situat a Cornellà del Llobregat, oferirà la visita i les activitats escolars gratuïtes als escolars de Banyoles.
Agbar de les aigües | 14-05-2008 - 09:45:48 GMT 1 #
Perclorato en el agua potable. ¿Qué tiene tu agua?:
El mayor contaminador de EE.UU. no es una corporación. Es el Pentágono. Cada año el Departamento de Defensa produce más de 750.000 toneladas de desechos peligrosos – más que las tres mayores compañías químicos en conjunto.
A pesar de todo, gran parte de las fuerzas armadas sigue exenta del cumplimiento con la mayoría de las leyes medioambientales federales y estatales y la Agencia de Protección Ambiental de Estados Unidos (EPA), el socio en el crimen del Pentágono, trabaja duro para que no cambie la situación. Durante las últimas cinco décadas el gobierno federal, los contratistas de la defensa y la industria química han unido sus fuerzas para bloquear protecciones de la salud pública contre el perclorato, un componente del combustible para cohetes del que se ha mostrado que afecta el crecimiento y el progreso mental de niños al hacer estragos en la función de la glándula tiroides, que regula el desarrollo del cerebro.
El perclorato, sales derivadas del ácido perclórico, se ha estado filtrando de literalmente cientos de plantas de la defensa y de instalaciones militares en todo EE.UU. La EPA ha informado que el perclorato está presente en suministros de agua potable y de agua subterránea en 35 Estados. El Centro de Control de Enfermedades y estudios independientes también han mostrado de modo abrumador que el perclorato existe en los suministros de alimentos, la leche de vaca, la leche humana. Como resultado, todo estadounidense tiene un cierto nivel de perclorato en su cuerpo.
Actualmente sólo dos Estados, California y Massachusetts, han fijado un máximo permisible de nivel de contaminante para el perclorato en el agua potable. Pero la EPA no sigue la iniciativa de estos Estados. En el río Colorado, que suministra agua para más de 20 millones de personas, los niveles de perclorato son elevados. El perclorato prevalece sobre todo en el Sudoeste y en California como resultado de la gran cantidad de operaciones militares y de contratistas de la defensa en la región.
En 2001, la EPA estimó que la responsabilidad económica total para la limpieza de instalaciones militares tóxicas excedería 350.000 millones de dólares, o sea cinco veces la responsabilidad económica de la Ley Superfund para la industria privada. Pero el gobierno federal ha sido complaciente y ha permitido que el perclorato corra sin control por los suministros de agua de EE.UU. Esta negligencia y la falta de supervisión reguladora ha dejado libres al Pentágono, a la NASA y a los contratistas de la defensa para que fijen sus propios niveles, reduciendo los elevados, pero necesarios, costos para restaurar las aguas subterráneas.
Aunque la situación se ha hecho calamitosa en los últimos años, fue el gobierno de Clinton el que no hizo lo suficiente, ni de lejos, para comenzar a limpiar esas instalaciones y ciertamente no mantuvo un control estrecho sobre cómo el Pentágono gastaba el dinero que recibió. Durante los años noventa, el Departamento de Defensa gastó sólo 3.500 millones de dólares al año en la limpieza de instalaciones militares tóxicas – gran parte de ello en estudios, no trabajo real. En 1998, la Junta Revisora de la Ciencia en la Defensa [Defense Science Review Board], un comité federal asesor establecido para suministrar asesoría independiente al secretario de defensa, consideró el problema y concluyó que el Pentágono no tenía una política de limpieza medioambiental clara, objetivos o programa, lo que condujo al abogado Jonathan Turley, que tiene la Cátedra Shapiro de Derecho de Interés Público en la Universidad George Washington, a calificar al Pentágono del “primer rufián medioambiental” de la nación.”
“Si pueden gastar un millón de dólares en un misil crucero, parece bastante ridículo que no estén dispuestos a gastar 200.000 dólares para ver si nuestros alimentos están contaminados con combustible para cohetes,” dice Renee Sharp, analista en el Grupo de Trabajo Medioambiental [Environmental Working Group]. Pero si el programa de Clinton fue lamentable, el plan de Bush ha sido categóricamente mezquino.
Mientras Bush incrementó los gastos generales del Pentágono en miles de millones de dólares, el gobierno ha recortado simultáneamente su programa de remedio del medio ambiente. Además, el plan de defensa de Bush ha demandado “nuevas series de cierres de bases” para “conformar más eficientemente a las fuerzas armadas.” La eficiencia es usualmente una palabra que oculta como se esquivan las reglas ecológicas.
Estas instalaciones militares, que en total tienen más de 20 millones de hectáreas, forman parte de los legados más insidiosos y peligrosos dejados por el Pentágono. Están llenas de fragmentos tóxicos de bombas, munición sin estallar, desechos peligrosos bajo tierra, vertederos de combustible, fosos abiertos repletos de escombros, residuos de quemas y sí: combustible de cohetes. Un memorando interno de la EPA de 1998 advirtió del amenazador problema: “Si se mide por hectáreas, y probablemente si se mide por la cantidad de instalaciones, los campos de tiro y las municiones enterradas representan el mayor programa de limpieza en EE.UU.”
Cuando una instalación llega a contaminarse demasiado, el Pentágono prefiere simplemente clausurarla y entregarla a otra agencia federal. Durante las tres últimas décadas, el Pentágono ha transferido más de 6.500.000 hectáreas, a menudo con poco o ningún remedio. Las antiguas áreas de bombardeo han sido convertidas en refugios silvestres, parques urbanos y estatales, campos de golf, basureros, aeropuertos y centros comerciales.
La grave contaminación de ríos, suelos y del agua subterránea es un problema en casi cada campo de entrenamiento militar. Los sitios están frecuentemente saturados de metales pesados y de otros contaminantes así como de armas sin estallar. La lista de la Oficina de Responsabilidad Gubernamental de municiones no estalladas abandonadas en muchos sitios de entrenamiento se lee como un catálogo para un rico depósito de armas en Oriente Próximo: “granadas de mano, cohetes, misiles teleguiados, proyectiles, morteros, granadas para rifles, y bombas.”
Pero el gobierno ha hecho todo lo posible por encubrir su legado letal. En 2002 el Pentágono, los contratistas de la defensa y los fabricantes de perclorato persuadieron a los editores de una prestigiosa revista para que reescribieran un artículo sobre los efectos para la salud del producto químico sin la autorización o el consentimiento del autor. Luego, en 2005, la Casa Blanca llenó un panel de la Academia Nacional de Ciencias, que fue establecido para evaluar los riesgos para la salud del perclorato, con consultores pagados por la industria del combustible para cohetes, quienes, lo que no sorprende, recomendaron que los niveles de exposición fueran fijados a muchas veces por sobre las dosis más bajas recomendadas por numerosos estudios independientes de investigación.
“El perclorato suministra un ejemplo clásico de un sistema corrupto de protección de la salud, en el que contaminadores, el Pentágono, la Casa Blanca y la EPA han conspirado para bloquear protecciones sanitarias a fin de proteger los presupuestos, tratar de ganar favores políticos, y resguardar los beneficios corporativos,” dijo Richard Wiles, Director Ejecutivo del Grupo de Trabajo Medioambiental, al Comité del Medio Ambiente y de Obras Públicas del Senado el 7 de mayo, durante una audiencia realizada por la presidenta del comité, Barbara Boxer (demócrata de California), quien propugna estándares nacionales de seguridad para el perclorato en el agua potable.
“Todas las piezas requeridas para apoyar protecciones fuertes de la salud están en su sitio,” dijo Wiles. “Es una pesadilla de proporciones épicas que el Departamento de Defensa y sus contratistas, hayan gastado 50 años y millones de dólares tratando de evitarlas, en lugar de encararlas de frente.”
Jeffrey St. Clair y Joshua Frank
---------
Jeffrey St. Clair es autor de “Been Brown So Long It Looked Like Green to Me: the Politics of Nature and Grand Theft Pentagon.” Su libro más reciente: “Born Under a Bad Sky,” será publicado esta primavera. Para contactos escriba a: sitka@comcast.net.
Joshua Frank es autor de “Left Out!” (Common Courage Press) y co-editor, con Jeffrey St. Clair, de: “Red State Rebels: Tales of Grassroots Resistance in the Heartland” (AK Press).
http://www.counterpunch.org/stclair05122008.html
Perclorato en el agua potable | 15-05-2008 - 10:29:24 GMT 1 #
Les comarques de Girona, i especialment la conca del Baix Ter, són riques en recursos hídrics subterranis, però per explotar-los de manera eficient és necessari aprofundir en el seu coneixement i, a més, evitar la seva contaminació per nitrats. Curiosament, segons va explicar ahir l'expert en aigües subterrànies Jordi Montaner, les zones on més nitrats es detecten en els aqüífers són algunes nuclis de població, i l'explicació és el mal estat de la seva xarxa d'aigües residuals, que provoca fuites.
Montaner va explicar que en el subsòl de nuclis urbans del Baix Ter com Flaçà, Celrà i La Bisbal les aigües subterrànies contenen molts nitrats, a causa "del mal estat de les canonades". El tòpic ha estat sempre que la contaminació per nitrats prové esencialment de l'agricultura i la ramaderia, però segons va explicar Montaner, són els humans els principals contaminadors, sense que això significqui que no continuï havent-hi pràctiques agrícoles que filtren nitarts al subsól. Montaner, gerent de Geoservei SL, va participar en la Jornada sobre Recursos Hídrics que va tenir lloc ahir a la Cambra de Comerç de Girona. Hi va participar també el gerent del consorci de la Costa Brava Centre, Manel Serra, qui va dedicar la seva xerrada als recursos superficials i transasaments entre conques.
Montaner, el primer d'intervenir, va incidir en la importància dels recursos hídrics ?sub?ter?ranis, dels quals a les comarques de Girona n'hi ha en gran quantitat.
No fer pous a la babalà
De tota manera, va criticar el costum, extès en els darrers temps a causa de la manca d'aigua de "fer pous a dojo sense saber ben bé on ni per què". Montaner va assenyalar que "en aquest tema no es pot improvisar", i que abans d'anar a buscar aigua d'un aquífer "calen estudis i cal conèixer els recursos reals de què disposem". Un coneixement que, segons va admetre, "en aquests moments no existeix".
Com a exemple del gran desconeixement que impera sobre aquests recursos, va explicar que en la zona del Baix Ter hi ha entre 350 i 500 hectòmetres cúbics d'aigua, que en el cas més pessimista -350- equivaldria pràcticament a l'aigua de Sau, Susqueda i Boadella en conjunt.
Per la seva banda, Manel ?Serra va dedicar bona part de la seva intervenció a recordar d'on provenen, històricament, els problemes de cabdal del Ter, amb les necessitats de Barcelona i la seva àrea com a principal responsable. "L'abastament de Barcelona i la seva àrea metropolitana, de quasi 5 milions de persones, s'apropa als 500 hm3/any, dels quals 210 provenen del transvasament del Ter; mentrestant, la demanda de l'àrea metropolitana de Girona és de 12 hm3/ any, i a la Costa Brava, de 7 hm3/any", va explicar.
Serra va indicar així mateix que no és que Barcelona falti tota aquesta aigua, sinó que "s'han substituït progressivament captacions subterrànies locals -Besòs i aqüífers del Vallès- per aigües de millor qualitat del riu Ter".
La xarxa d´aigües residuals contamina els aqüífers | 16-05-2008 - 08:33:05 GMT 1 #