Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Per a cadascuna de les construccions el lector té a la seva disposició una explicació sobre el lloc on està situada i la manera d'arribar-hi, els orígens de l'edifici, les seves característiques arquitectòniques, les peces escultòriques de més interès que conté, així com les festes que s'hi celebren i, si s'escau, les llegendes que s'hi han generat i els goigs de què ha estat objecte el sant o la marededéu que s'hi venera. En el cas dels set temples parroquials, s'hi adjunta la llista dels rectors que n'han tingut cura des de mitjan segle XIX. Fotografies en color i altres il·lustracions, com ara dibuixos de detalls i alguns plànols, completen els capítols.

Les set parròquies que s'hi recullen són Argelaguer, Montagut, Oix, Sales, Sadernes, Sant Jaume i Tortellà. La que conserva més edificis religiosos és Oix, on trobem dotze esglésies i dos oratoris. Si exceptuem algun cas –el més flagrant és Sant Martí de Talaixà, pràcticament en ruïnes, però està previst restaurar-lo aviat– en general els temples de les parròquies del Llierca estan ben conservats perquè als últims anys s'han anat reconstruint.

FRUIT D'UN HOMENATGE. L'Alta Garrotxa disposa d'abundant bibliografia, però com que és el primer cop que es tracta de manera exhaustiva aquest vessant concret del seu patrimoni, el llibre està predestinat a ser un referent per a qui busqui informació sobre la comarca.

Malgrat tenir aquesta transcendència, el cert és que l'objectiu inicial dels autors era molt més modest. Marissa Baraldés explica que tot va començar el 2004, quan va plegar mossèn Miquel Ramió, el rector que –per primera vegada– havia portat ell sol les set parròquies i que havia deixat molts bons records entre la població. «A tall d'homenatge –rememora la coautora– uns quants membres del consell interparroquial li vam confeccionar un llibre àlbum que contenia descripcions dels temples i les tradicions, i sobretot, escrits de parroquians de caire més aviat personal adreçats a mossèn Miquel». Molta gent es va interessar per aquell record tan singular que van lliurar al rector i, com que per la seva naturalesa íntima no podia ser reproduït, va començar-se a gestar el projecte del llibre. A base de sortides de cap de setmana que es van allargar tres anys i mig, Baraldés, Casas i Costa van reunir aquest material i van donar al recull el to de catàleg divulgatiu que ha acabat tenint. «Tant de bo aquest treball, a més d'oferir testimoni d'un passat, pugui també servir de guia perquè redescobrim i ens seduïm d'uns paratges d'una bellesa especial», escriuen en la presentació amb què s'enceta el llibre.