€ls sous dels Politics y les seves Fundacions, 4 milions €.
€ls sous dels Politics y les seves Fundacions, 4 milions €.-Tots els Partits politics de l´Arc de Bara -l´arc parlamentari català- tenen les seves pròpies Fundacions. Aquestes fundacions reben una subvenció del Impost de la Renta de les Persones Físiques, (IRPF) curiosament d'un departament com el de Justícia i que reparteix una quantitat total des del 2002 que oscil·la entre els 637.076,78 € (anys 2002 i 2003) i els 660.000 € (any 2006). No obstant, aquestes fundacions també serveixen per col·locar militants dels partits, la qual cosa suposa un finançament públic encobert.
Així el Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya va demanar esta setmana al Parlament "que es defineixin i delimitin els supòsits de vinculació entre Fundacions privades i Partits Polítics, així com que s'estableixin mecanismes per al seu Control". Aquesta petició es fa perquè el concepte de vinculació entre les formacions polítiques i les seves fundacions "no està definit en la normativa que regula els partits polítics i el seu finançament, ni en la normativa reguladora de les fundacions", per la qual cosa el Síndic demana una regulació.
D'aquesta manera, en aquestos 7 anys l'entitat que més diners ha rebut ha estat la Fundació Rafael Campalans -vinculada al PSC-PSOE i dirigida per Isidre Molàs, vicepresident del Senat- amb un total de 1.282.216,60 €; seguida de la Fundació Ramon Trias Fragas -vinculada a CDC i dirigida per l'exdiputat i exdirector general de la CCRTV, Vicenç Villatoro- amb 1.061.908,10 €; després hi ha la Fundació Josep Irla -vinculada a ERC i dirigida pel diputat Joan Ridao- amb 697.676,70 €; a continuació la Fundació Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn -vinculada a UDC i presidida per Libert Cuatrecasas, exdiputat-; la Fundación para el Estudio i Análisis y los Estudios Sociales (FAES) -vinculada al PP i presidida per l'expresident José Maria Aznar- ha rebut 398.648,79 €; després la Fundació Nous Hortizons -vinculada a (PSUC) ICV i presidida per Ricard Gomà, segon tinent alcalde de Barcelona- ha tingut 237.736,50 €; i la Fundació l'Alternativa -vinculada a EUiA, i presidida per l'expresident del partit Juan Manuel Patón- va tenir 23.859,40 €.
De la mateixa manera, el responsable de la fiscalització de comptes criticava que moltes subvencions es van atorgar sense Concurs Públic i que en diverses no es va realitzar el seguiment del Projecte per la qual cosa no existeix Documentació probatòria.
En aquestes “discrecionals” destaca el finançament de la fundació d'ERC, que ha obtingut 149.100 €, que és el 21% del total que ha rebut (60.000 € del Departament de Presidència del President que també dirigeix el Partit), o els 23.353,64 € que va rebre la fundació de ICV (21.190 € de Relacions Institucionals). (Foto: cria corbs i et menjaren els ulls)
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Un secret de vuit milions € euros
El PP i CDC són els partits polítics que van rebre més diners d'origen anònim l'any 2005, segons el Tribunal de Comptes, per SERGI PICAZO. Barcelona
Les donacions secretes als partits polítics són avui part del passat. No obstant això, aquests regals anònims, que fa uns mesos van quedar prohibits per llei, van reportar 7,7 milions d'euros als partits polítics l'any 2005. Segons l'últim informe del Tribunal de Comptes, tres partits encapçalaven aquesta taula opaca de classificació: el PP –amb un 40% del total–, CDC i el PNB són els que van rebre més diners per aquesta via. A partir d'ara, però, els partits hauran de canviar per força el model de finançament per quadrar la caixa anual sense recórrer a aquests donatius, ja que la llei aprovada la legislatura passada, a instàncies d'ERC, els prohibeix explícitament. Amb tot, no hi haurà dades oficials de la situació fins a l'informe del 2011.
La lletra petita de l'informe detalla fins a quin punt han estat fonamentals fins ara les donacions anònimes. Convergència Democràtica, amb 1,59 milions d'euros, va superar, de molt, la resta de partits. El PSC va rebre 176.600 euros i Unió Democràtica –soci de la federació amb CDC– va ingressar uns 150.000 euros. Els comptes corrents del PP a Catalunya i d'EUiA computen dins del respectiu partit estatal i, per tant, es fa difícil saber exactament quina part de donacions van rebre. Probablement, els populars en van rebre una bona part, ja que el PP va rebre 3,06 milions d'euros, el 40% de les donacions de tot l'Estat.
L'informe del Tribunal de Comptes va criticar la poca capacitat d'autofinançament que els partits han demostrat fins ara. El text detalla l'escassa aportació econòmica de les quotes dels militants, i posa en relleu la gran necessitat de les subvencions públiques que reben de l'Estat i la Generalitat.
RECONVERSIÓ FINANCERA
Tant CDC i UDC com el PSC són els partits catalans als quals afectarà més aquesta reconversió financera. Els convergents, malgrat les seves reticències a la llei de finançament, s'hi han de posar seriosament, ja que l'any 2005 van rebre un milió i mig d'euros sense un origen identificat i, actualment, aquestes donacions estan prohibides. Els gestors dels dos partits de la federació tindran feina per fer quadrar els números de l'any i, alhora, poder deixar clar que tots els diners que reben tenen un origen clar.
Segons l'informe fiscalitzador del Tribunal de Comptes, CDC i UDC són els partits amb més endeutament amb bancs i entitats de crèdit, un total de 14,72 milions d'euros. El partit liderat per Josep Antoni Duran i Lleida podria tenir problemes, ja que l'any 2005 devia més de cinc milions. En l'apartat d'ingressos, però, la situació permet un cert optimisme. Tot i que des que va perdre el govern de la Generalitat les subvencions s'han reduït bastant, sobretot per a Unió, el 2005 encara rebien 8,51 milions d'euros de les arques públiques. A part, CDC va ingressar 5,38 milions procedents de particulars: dels quals, 2,37 milions corresponien a quotes de la militància i 1,72 milions, a donatius. UDC, a més de les donacions anònimes, també va rebre uns 60.000 euros.
El PSC tampoc no ho tindrà fàcil, perquè el seu deute supera els 10 milions, malgrat que sempre podrien demanar ajuda al seu referent espanyol, ja que el PSOE va reunir 850.000 euros en donatius anònims. Per començar a eixugar el deute, el partit liderat per José Montilla té dues opcions: augmentar els ingressos per la via de les subvencions o bé per la via privada. Els ingressos del PSC en concepte de subvencions públiques es van situar en 9,97 milions d'euros, un milió i mig d'euros més que el primer partit de l'oposició, CiU.
Quant al finançament privat, l'any 2005 es va elevar als 2,3 milions, quantitat que inclou la venda de bons i aportacions amb o sense origen conegut.
ICV I ERC, UN CAS A PART
En el cas d'ICV i ERC, les donacions anònimes no van tenir tanta importància. Els ecosocialistes van aconseguir per la via privada mig milió d'euros, la meitat dels quals eren quotes de la militància. ERC només va rebre 260 euros de donatius. Però, en canvi, els seus càrrecs electes aportaven 1,29 milions i els militants i simpatitzants, 977.000 euros.
Un secret de vuit milions € euros | 16-06-2008 - 06:03:20 GMT 1 #
Fundació de Mossos:
Gairebé un any després que es creés la Fundació Mossos d'Esquadra (juliol del 2007), els quatre sindicats del cos policial encara no han ultimat un acord sobre el funcionament d'aquest organisme, que promourà el prestigi de la professió i donarà suport als mossos i a les seves famílies en cas de qualsevol eventualitat. El conflicte són els estatuts, que van ser redactats pel sindicat majoritari del cos, el sindicat autònom de policia (SAP-UGT), impulsor de la fundació. Tant el sindicat de Policies de Catalunya (SPC) com el Col·lectiu Autònom de Treballadors (CAT) –dos dels sindicats amb més pes dins del cos policial– consideren que el SAP va redactar el document d'una manera «poc democràtica», en paraules de Jordi Costa, del CAT, que assegura que el SAP «té afany de protagonisme». «Sempre volen tenir el control de tot», sentencia David Miquel, del SPC, que considera que la fundació hauria de ser liderada per l'administració i no per un sindicat, una opinió que també comparteix el CAT.
TAMBÉ EL PATRONAT
La composició del patronat de la fundació és un altre punt conflictiu. Mentre que el SAP defensa que els patrons estiguin repartits de manera proporcional als resultats de les eleccions, la resta (SPC, CAT i SME) volen que cap sindicat policial tingui més poder que els altres. «En una fundació el més important és la finalitat; no el control que se'n té», critica David José, del SPC. En aquests mateixos termes s'expressen des del CAT, que afegeixen que el patronat proposat té capacitat «per decidir-ho tot», entre d'altres, un canvi en els estatuts que podria beneficiar els interessos del SAP en el futur. Per la seva banda, des d'aquest sindicat s'insisteix que la fundació és «per a tots els mossos, sense tenir en compte la seva afiliació».
Sobre les queixes, Valentí Anadón (SAP) considera que sorgeixen perquè «hem estat nosaltres els que hem tirat endavant el projecte». Tot i això, el SAP espera que la fundació arrenqui aquest 2008. Així ho espera també el pare de Santos Santamaria, l'agent assassinat per ETA el 2001 a Roses, que serà el president honorífic. «Trobaria absurd que per aquesta baralla no tirés endavant un projecte tant important com aquest.»
Fundació de Mossos | 22-06-2008 - 06:08:24 GMT 1 #
Els sous dels regidors de Anglès, per PABLO RODRÍGUEZ. ANGLÈS (SELVA)..
Som una família d'Anglès que tenim nens en edat escolar, sempre hi ha despeses extres originades en part per les bones activitats dels centres.
No discutirem els 1.800, 1.200, 900 euros mensuals que cobren els nostres regidors i alcalde de l'equip de govern de Convergència i Unió-Partit dels Socialistes de Catalunya. Però sí que agraïm públicament la donació que han fet els quatre regidors del grup municipal PAU, que han donat el 20% del seu sou de tot l'any com a regidors a les AMPA del poble.
Treballem tots pel poble, que estem passant temps difícils.
Senyors de CiU i el PSC a l'Ajuntament d'Anglès: us heu plantejat seguir l'exemple del grup PAU al nostre Ajuntament?
Els sous dels regidors de Anglès | 24-06-2008 - 10:48:20 GMT 1 #
Funcionaris i politics catalans 210.000, cobrem de la retenció del IRPF de la Nomina.
Un informe del ministeri d'Economia i Hisenda revela que, al llarg de la darrera legislatura, la massa salarial dels funcionaris i politics ha crescut el 7,25 per cent de mitjana anual. El ministre Solbes ha alertat sobre els efectes econòmics dels canvis efectuats fa poc en l'estructura de l'administració, que han obligat a crear una setantena de càrrecs nous entre ministres, secretaris d'estat, subsecretaris, directors i subdirectors generals. El govern actual de Zapatero és el que disposa de més alts càrrecs d'ençà de la instauració de la democràcia.
A Catalunya la llista d'empleats públics i politics no fa més que augmentar d'una manera alarmant: en els últims anys han passat de 170.000 a 210.000, els sous els cobrem de la retenció del IRPF de la Nomina dels Treballadors catalans. El nombre d'alts càrrecs és també més elevat que mai, sense comptar-hi la llista interminable d'assessors i de persones de confiança que ocupen llocs més o menys decoratius però ben remunerats en els organigrames de les institucions oficials.
Funcionaris i politics catalans 210.000, cobrem de la retenció del IRPF de la Nomina | 30-06-2008 - 07:19:06 GMT 1 #
Funcionaris i politics 210.000, per 2000 € al mes, igual a 420.000.000 € (420 milions de € IRPF) 69.720 millones Pta, per salari mensual. de Pesetas. ¡¡INCREIBLE!!
comtat mal i per baix..
420 milions de € IRPF) 69.720 millones Pta, per salari mensual | 30-06-2008 - 07:38:17 GMT 1 #
Subvencions anònimes, per BERNAT VILLARONGA GRÍFUL. PINEDA DE MAR (MARESME):
Quins canals tenim els ciutadans per saber qui hi ha al darrere de les subvencions anònimes a certs partits polítics? Com pot ser que uns partits a l'oposició i que, per tant, no governen, puguin arribar a rebre 1,59 milions d'euros (CDC) i 3,06 milions d'euros (el PP) només el 2005, segons l'informe del Tribunal de Comptes de Catalunya?. .
Subvencions anònimes | 05-07-2008 - 08:29:34 GMT 1 #
Polítics catalans, per JESÚS QUERALT. L'HOSPITALET DE L'INFANT (BAIX CAMP):
Cada cop em deceben més els polítics catalans. Sempre ens parlen de formar un sol bloc a Madrid per tenir més força a l'hora de lluitar per les demandes i mancances que té Catalunya (moltes d'elles, històriques) i a la mínima, ja surt el partit o polític de torn que va a la seva. Primer va ser el senyor Mas amb l'Estatut i ara els d'ICV amb la compareixença del senyor Zapatero al Congrés. S'han de ficar al cap que si són on són és perquè la gent els vota perquè defensin els seus interessos, siguin els que siguin. I que, a Madrid, efectivament, han d'ésser un sol bloc, una sola veu, ja que les demandes i mancances son les mateixes per a tots, si més no els partits catalanistes, és clar que el PPC i Ciutadans tenen altres interessos. Després no es queixin si cada cop més hi ha més gent que s'absté a l'hora d'anar a votar, ja que la percepció general és que els polítics només van a la seva i no els importa res més.
Polítics catalans | 24-08-2008 - 07:08:42 GMT 1 #
Les Fundacions dels Partits Polítics (PP, s) catalans han rebut un total de 182.000 € en subvencions del Impost de la Renda de les Persones Fisiques (IRPF dels Salaris dels Treballadors) del Ministeri d'Afers Exteriors per a la "consolidació i difusió del sistema democràtic".
Segons les formacions, la que més diners ha rebut ha estat la fundació Rafael Campalans, del PSC, la qual copa més de la meitat d'aquest pressupost, 100.800 € euros per al seu "Projecte de Formació per a quadres polítics de la Unió Socialista de Forces Populars (USFP) del Marroc, els “moros“ que diguen.
CiU amb 53.100 € "estabilització democràtica als Balcans". l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, vinculat a UDC, rebrà 14.900 € euros per "Moviments populistes: enfortiment o escac a la democràcia".
Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) la Fundació Josep Irla disposarà d'un total de 21.950 € euros per a “ l'Enfortiment del Sistema Democràtic“.
Nous Horitzons, vinculada a ICV, rebrà 6.950 € euros per "els joves d'Europa units per l'intercanvi humanitari i la sol·lució política del conflicte".
Les que atorga el Ministeri d'Exteriors a través de la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional (PSOE-PSC) ascendeixen a un total de 2,2 milions € d'euros. D'aquesta forma s'ha designat prop del 90% per als partits majoritaris PSOE i PP. Zapatero rebra una subenció de 1.024.750 € euros mentre Rajoy en tindrà 940.500 €.
La Fundació Sabino Arana, del PNB, rebrà 33.900 € euros i la Fundació Galiza Sempre, del BNG, 10.300 €. La Fundación por la Europa de los Ciudadanos, d'IU, tindrà 7.750 € euros.
Aquests € que reben les Fundacions dels politics cal afegir-los també a les quantitats que de la Generalitat de Catalunya, va destinar un total de 3.876.895 € euros des de 2002 a les fundacions dels partits amb una mitjana de 650.000 € euros per any, Fundació Rafael Campalans (PSC-PSOE) amb prop d'1,3 milions €, Ramon Trias Fargas (CDC) amb més de 1 milió €, Fundació Josep Irla (ERC) amb prop de 700.000 € euros, Miquel Coll i Alentorn (UDC) amb prop de 400.000 €, FAES (PP) 400.000 €, Nous hortizons (ICV) 237.000 euros €, i Alternativa (EUiA) amb gairebé 24.000 €.
A això, s'afegeixen més de 200.000 € euros per a diferents subvencions discrecionals que su Generalitat de Catalunya també va adjudicar sense estar Pressupostats.
Les Fundacions dels Partits Polítics (PP, s) catalans han rebut un total de 182.000 € en subvencions del Impost de la Renda de les Persones Fisiques | 08-09-2008 - 14:24:30 GMT 1 #
Quina manera de malversar els diners de tots!, per Àngela Ferrer i Mató, Girona:
Tot l'Alt Empordà està a cent veient com la Generalitat és capaç de "celebrar" la Festa de l'Aigua just en aquesta comarca on no ha plogut i el pantà de Boadella està sota mínims i a més a més gastar-s'hi més de 200.000 €. Sabem el que fan? Davant la crisi actual ja no s'hauria d'invertir per celebrar festes davant les necessitats socials tan importants que ofeguen moltes famílies. I què festejaran? Que a Barcelona ens "roben" l'aigua del Ter als soferts gironins?
Un altre apartat que esgarrifa és el referent a les sucoses i abundants subvencions que rep de tots cantons el "valencià" senyor Climent segons el mateix Diari de Girona, que ens informa en recull d'11 entitats catalanes de les 15 possibles. Un veritable escàndol.
També algun Ajuntament s'afegeix al malversament (tenen bons mestres) i clar els diners segueixen essent de tots els contribuents. En concret em refereixo al de Figueres, que subvenciona un espectacle d'una més que dubtosa moralitat, més aviat diria que atia l'escàndol.
També podem comprovar tots dia rere dia i per desgràcia que les festes solen portar desordres i destrucció de mobiliari urbà (festa de Gràcia per posar només un exemple). Mirin, voldria destacar com va actuar de bé l'Ajuntament de Llançà, quan després de celebrar l'any anterior la festa de la cervesa i acabar com el rosari de l'aurora, com sol passar en aquest tipus de commemoracions, doncs aquest any, fora, no s'ha programat. Ah! tampoc tingué lloc la festa de l'escuma per no malbaratar la poca aigua de la qual allà es disposa. Llàstima que la majoria d'ajuntaments i la nostra Generalitat no siguin més prudents i es gastin tan alegrement els nostres diners! Perden prestigi dia a dia.
Quina manera de malversar els diners de tots | 08-09-2008 - 14:31:05 GMT 1 #
Els sous dels regidors :
Els regidors de Vidreres van acordar en el ple extraordinari congelar els seus sous el que queda de legislatura. La decisió va arribar després d'una moció presentada per Convergència i Unió (CiU) -actualment a l'oposició- per tal de prendre mesures dins la mateixa corporació local davant l'actual situació de crisi econòmica.
L'alcaldessa de Vidreres, Ruth Rosique (PSC), ja havia pres anteriorment, abans que l'oposició presentés la moció, aquesta decisió, diu, i per això es va sumar sense "més entrebancs" a la proposta feta pels convergents.
Així, a més de l'alcaldessa, els regidors van resoldre congelar els sous, les dietes i les retribucions als diferents grups. La moció presentada per CiU també contemplava altres actuacions per tal de fer front a la problemàtica econòmica actual.
Entre aquestes mesures destaquen, per exemple, la d'incloure en les ordenances fiscals una sèrie d'excempcions i bonificacions sobre els principals impostos i taxes per a aquelles persones i col·lectius que estan més afectats per aquesta recessió econòmica.
També es preveu facilitar el fraccionament del pagament dels rebuts a aquelles persones que ho sol·licitin prèviament. I, fins i tot, per tal d'estalviar el màxim possible, es reduirà la despesa de les partides destinades a publicitat i propaganda.
Les ordenances
En el ple d'ahir al vespre també es van aprovar les ordenances fiscals per al proper 2009. Els diferents impostos s'apujaran una mitjana d'un 4,5%, tres dècimes menys del que s'ha apujat aquest any l'índex de preus al consum (IPC), ja que com va explicar la mateixa alcaldessa "cal ser coherents amb el moment de crisi en el què ens trobem".
L'impost que més s'apujarà serà el de l'aigua. Que les ordenances no pugessin més del que ho havia fet l'IPC també era una de les peticions que CiU feia en la moció presentada ahir al vespre.
Els sous dels regidors | 21-10-2008 - 06:57:47 GMT 1 #
Qui s´equivoca?, per Arnau Puig Sallés, Girona :
Sembla ser que la darrera anàlisi de la ja famosa i intocable Fundació Bofill sobre la problemàtica educativa a Catalunya considera com a culpable del fracàs escolar la segregació social. Imagino que -amb lletra petita- parlen també de la manca d´esforç, de la desorientació dels funcionaris dels serveis educatius, del permissivisme i les trangressions morals, de l´ambient sindical derrotista i de la manca d´una família al darrere. Perquè si no ho diuen, no l´ha pas feta bé l´anàlisi.
L´alumnat es pot distribuir de dues maneres: a) a la «soviètica» (l´Ajuntament o el funcionari de torn decideix què ha de fer cadascú); b) amb llibertat (les famílies analitzen els projectes educatius dels centres i hi confien els fills). Jo estic per la llibertat: és més econòmica, sol dur les nostres noies i nois al màxim de les seves possibilitats i fa que els docents proposin objectius engrescadors. Sobre els diners, em temo que no són pas el problema principal: «L´educació no és una mercaderia», com repeteixen els sindicats que es diuen progres. I potser hi podríem destinar els diners que llencem: saben vostès que els estem pagant un sou a mestres «alliberats» que no en fan, de classes?; saben que les ràtios de professor-alumne són millors a la pública que a les escoles proposades per associacions socials?; saben que hi ha un piló d´immigrants -gens catòlics- que volen dur els fills a la concertada perquè allà sí que triomfen? «No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure». Per què no hi volem veure? Qui ens manega
Qui s´equivoca? | 05-11-2008 - 09:03:14 GMT 1 #
Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona :
Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona
Miembros del Patronado
Presidenta
Anna M. Geli de Ciurana.
Rectora de la Universitat de Girona
vicepresidente
Albert Bou Vilanova.
President del Consell Social de la Universitat de Girona.
Vocales
Anna Pagans Gruartmoner.
Alcaldessa/Presidenta de l'Ajuntament de Girona
Enric Vilert Butchosa.
President de la Diputació de Girona
Domènec Espadalé Vergés.
President de la Cambra de Comerç de Girona de Cales Yesos y Cementos de Olot SA - Cales de Llierca SA de Argelaguer (Garrotxa)
Joan F. Martí Casedellà.
President de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG)
Miquel Duran Portas.
Vicerector de Política Científica
Josep M. Gómez Pallarès.
Gerent de la Universitat de Girona
Miquel Matas Noguera.
Pere Cornellà Valls.
Representants del Consell Social de la Universitat de Girona
Lluís Albó Rigau.
Josep Tresserras Picas.
Gabriel Alcalde Gurt.
Representants del Consell de Govern de la Universitat de Girona
Alexandre Juanola Ribera.
Representant designat per la Federació d'organitzacions Empresarials de Girona (FOEG)
M.Angels Freixenet Bosch.
Representant designada per l'Ajuntament de Girona
Joan Pluma Vilanova.
Representant designat per la Diputació de Girona
Joan Josep Alcalà Quiñones.
Representant designat per la Cambra de Comerç de Girona
Manel Xifra Pagès.
President del Patronat de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona
Tomàs Sobrequés Callicó.
President de la Junta Rectora de la Fundció del PCiT
Secretario
Joan Vila Güell
Director de la Fundación del PCiT
Pere Condom Vila
Els Sous dels Politics i Empresaris de Girona
Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona | 18-11-2008 - 07:44:20 GMT 1 #
La Generalitat de Catalunya afavoreix el diari "El Punt" ajuts a la premsa :
El tripartit català, liderat pel PSC, ha privilegiat un any més el diari El Punt en la concessió de subvencions als mitjans de comunicació corresponents a l'exercici 2008. El Punt percebrà enguany, entre ajuts a dit i estructurals, 1.818.920 euros, i el Diari de Girona, 280.539,21 euros.
En els darrers anys, el tripartit ja havia convertit El Punt en el diari més subvencionat de Catalunya en la relació ajuts/exemplars venuts. Enguany es convertirà en el rotatiu amb més subvencions en xifres totals, fins i tot per davant d'El Periódico, tot i que les vendes del rotatiu barceloní són set vegades superiors a les d'El Punt. Mentre El Punt rebrà 1.818.920 euros, els ajuts a El Periódico ascendiran a 1.780.000 euros. En la proporció de subvencions i exemplars venuts és on es percep més el tracte de privilegi del tripartit a El Punt. Atenent a les dades de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) corresponents a 2007, El Punt rep 70 euros per exemplar venut; l'Avui, 48,9; Regió7, 41,3; Diari de Girona, 34,8; i El Periódico10,1. La Vanguardia, a la qual se li han denegat dos projectes, no figura enguany com a beneficiària de cap d'aquestes subvencions, segons el que s'ha publicat fins ara. No obstant, fonts de Cultura xifren els ajuts que rebrà aquest rotatiu un 25% inferiors als de l'any passat. El Grup Godó té confirmats quasi mig milió d'euros per la seva cadena d'emissores de ràdio i 169.000 euros per "dotar l'àrea digital d'un nou sistema de gestió". Quan surtin publicades al DOGC, es coneixerà la distribució total de les subvencions. Dels diaris madrilenys amb edicions a Catalunya, només ha estat beneficiat El País, amb 375.000 euros, per dos projectes presentats.
Una de les subvencions a El Punt, de 250.000 euros, és per a "l'ampliació de les edicions locals de 7 a 10 i cobrir tot el territori del Principat". De moment, a un mes i mig per acabar l'any, no només no n'ha obert cap de nova, sinó que s'està plantejant tancar-ne alguna per afrontar la crisi econòmica.
Aquestes subvencions no tenen en compte la inversió de la Generalitat en publicitat o subscripcions als diferents mitjans de comunicació. En l'apartat de subscripcions, els més beneficiats pel tripartit són El Punt i l'Avui.
Pluja de milions al
suplement "El 9 Esportiu"
Des que el diari El Punt va treure un suplement d'esports amb el nom d'El 9 Esportiu, el gener de 2002, la pluja de diners públics ha sigut constant. Segons els ajuts publicats en el DOGC, aquest suplement ha rebut 5.685.712,9 euros de la Generalitat, prop de mil milions de pessetes.
Aquest suplement va néixer amb pretensions de convertir-se en un diari d'esports. Durant els primers anys, el van encartar diferents rotatius catalans, com Segre, Regió7 i el mateix El Punt. Al final, ha quedat només com un suplement d'esports d'El Punt. La intenció de vendre'l en solitari en els quioscos, no ha reeixit mai, i ni tan sols s'ha sotmès al control de l'OJD. Malgrat aquest fracàs, la Generalitat, enguany, encara hi ha abocat 587.069,29 euros, quasi 100 milions de pessetes. A les habituals subvencions de Presidència, aquest any s'hi ha afegit, com a novetat, el Consell Català de l'Esport, amb 100.000 euros.
Altres subvencions
La Generalitat encara no ha publicat aquestes subvencions en el Diari Oficial (les corresponents a l'any 2007 no varen aparèixer fins el mes de març d'enguany). Per tant, caldrà esperar encara que es publiquin oficialment al DOGC per conèixer la totalitat dels mitjans de comunicació beneficiats i comprovar si s'ha mantingut la línia de l'any passat d'afavorir a grups de comunicació afins al PSC i ERC.
D'antuvi, Diari de Girona pot avançar que la revista El Temps, de l'editor valencià Eliseu Climent, rebrà 150.000 euros; i la Cadena SER, a través d'Ona Catalana, 358.461,12 € euros.
La Generalitat de Catalunya afavoreix el diari El Punt ajuts a la premsa | 23-11-2008 - 08:27:54 GMT 1 #
FAES defiende un modelo neoliberal de Estado, y está en contra del intervencionismo público
La fundación de Aznar recibe cuatro millones € en subvenciones estatales
D. Fernández
20 Minutos
Tres ministerios han concedido este año subvenciones económicas a la FAES, la fundación presidida por el ex presidente del Gobierno José María Aznar.
En concreto, la FAES ha recibido 198.168 euros por parte del Ministerio de Educación; 989.000 euros del Ministerio de Exteriores y 2.861.302 euros del Ministerio de Cultura.
La ayuda de Exteriores, por ejemplo, es 140.000 euros superior a la que ha recibido la Fundación Pablo Iglesias, del PSOE. El año pasado, el Estado dio 2,8 millones, un millón menos, a la FAES.
Lo que hace especialmente significativas estas subvenciones es que la fundación de Aznar defiende una concepción neoliberal del Estado, que está en contra del intervencionismo público a menos que éste sea para garantizar la seguridad de los ciudadanos y las reglas del libre mercado.
Ingresos familiares
A Aznar no le va mal desde que dejó la política. La empresa que creó que en 2004, Famaztella (acrónimo de Familia Aznar Botella) ha disparado sus beneficios obteniendo en el ejercicio 2007 una ganancia neta de 306.895 euros, es decir un 31,7% sobre los resultados del año anterior (232.961 euros), según una información del diario Público.
Esta Sociedad Limitada se constituyó el 15 de junio de 2004, inmediatamente después de que Aznar abandonara la Moncloa, con un capital de 3.006 euros y teniendo como objeto social “la explotación de los derechos de propiedad intelectual en todas sus manifestaciones, como libros, escritos, discursos, alocuciones, conferencias y otras análogas”.
http://www.20minutos.es/noticia/435446/0/aznar/FAES/subvenciones/
La fundación de Aznar recibe cuatro millones € en subvenciones estatales | 11-12-2008 - 16:08:43 GMT 1 #
Diputació de Girona, Núm. 16935, SECRETARIA GENERAL, BOP de Girona núm. 244 - 19 de desembre de 2008 :
Extracte dels acords adoptats a la sessió ordinària del Ple del dia 18 de novembre de 2008
Aprovar les bases reguladores especials de les subvencions dins de l’àmbit de Cooperació Municipal “Fons subvencions” pel finançament d’actuacions de competència municipal,
període 2008-2011. Declarar oberta la convocatòria.
Aprovar inicialment l’expedient de suplement
de crèdit 3SC 5/2008 del pressupost de
despeses de la Diputació de Girona, finançat
amb romanent líquid de tresoreria.
Acceptar la delegació acordada per l’Ajuntament
de Vilajuïga a favor de la Diputació de
Girona de les facultats de gestió, liquidació,
inspecció i recaptació dels tributs i altres
ingressos de dret públic municipals.
Aprovar el Pla estratègic de subvencions de
Cultura (2009-2011) on es detallen els principis,
les línies, les tipologies de beneficiaris,
els objectius i els efectes que es pretenen.
Aprovar inicialment les bases específiques
reguladores de subvencions en matèria de
cultura.
Aprovar les aportacions econòmiques de la
Diputació de Girona als museus de la
demarcació per a l’any 2008.
Denunciar el conveni de col·laboració amb el
Consorci per a la Normalització Lingüística
per a la promoció de la llengua catalana.
Iniciar les gestions per a la formalització d’un
nou conveni de col·laboració per a la promoció
del coneixement i l’ús social del català a les
comarques gironines.
Aprovar inicialment les bases específiques
reguladores de subvencions d’Acció Social i
Cooperació al Desenvolupament de l’àrea de
Cultura i d’Acció Social.
Acord sobre el resultat del tràmit d’informació
pública de l’anualitat 2009 del PUOSC,
quinquenni 2008-2012, en relació al Programa
específic de Cooperació Municipal d’aquesta
Diputació.
Girona, 5 de desembre de 2008
Juan Ignacio Soto Valle
Secretari general
Vist i plau
Enric Vilert i Butchosa
President
Diputació de Girona, SECRETARIA GENERAL : bases reguladores especials de les subvencions | 21-12-2008 - 08:53:15 GMT 1 #
Elecciones municipales :
Un informe del Tribunal de Cuentas sobre las elecciones locales del pasado 27 de mayo de 2007 ha detectado irregularidades en la contabilidad electoral de los partidos catalanes, aunque PSC, ERC y Ciudadanos son los que acumulan más deficiencias.
En concreto, el Tribunal de Cuentas considera que el PSC, que en esos comicios concurrió con la marca Progrés Municipal de Catalunya, incumplió diversos artículos de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG).
El informe precisa que el PSC realizó pagos por valor de 311.076,57 euros "fuera del período de noventa días" que establece la ley para pagar gastos electorales previamente contraídos.
En cuanto a la tesorería de campaña, sostiene que el PSC asumió en su contabilidad electoral el pago de gastos electorales "previamente contraídos" por valor de 176.813,63 euros, "traspasando la deuda pendiente de la contabilidad electoral a la contabilidad ordinaria", algo no permitido por ley, señala. Asimismo, el Tribunal constata "diferencias con el gasto declarado" por el PSC en 4.840,60 euros, y señala que se superó el límite de máximo de gastos, que era de 1,33 millones de euros, en 7.391,51 euros.
En cuanto a ERC, que concurrió a esos comicios junto a la marca Acord Municipal Català, este organismo asegura que también realizó pagos fuera del período de 90 días que marca la ley por valor de 220.816,30 euros. "La formación política únicamente ha contabilizado los gastos financieros liquidados, sin que haya imputado la estimación de los devengados hasta la percepción de las subvenciones correspondientes", tal como establece la LOREG, añade el informe. Pese a ello, el propio Tribunal admite que aun teniendo en cuenta esos intereses no contabilizados ERC "no superó el límite máximo de gastos para el proceso electoral".
En cambio, el ente fiscalizador señala que ERC pidió un crédito con un límite de 1,7 millones de euros y sus "disposiciones no fueron ingresadas directamente en la cuenta corriente electoral, sino en cuentas de la actividad ordinaria", y que luego, en función de las necesidades de campaña, se traspasaron a la cuenta electoral un total de 1,14 millones.
Respecto a Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, el informe señala que no identificó adecuadamente donaciones por valor de 7.565 euros, y reprende a la formación por "realizar los pagos" de campaña "fuera de la cuenta corriente electoral", en contra de lo que marca la ley.
En el mismo sentido, asegura que los gastos pendientes de pago a la fecha de la presentación de la contabilidad sumaban 255.173,42 euros, y añade que al no existir disponibilidades de tesorería, su pago deberá satisfacerse "con cargo a cuentas corrientes de la actividad ordinaria" del partido, un nuevo incumplimiento.
En cuanto a CiU, el Tribunal de Cuentas indica que superó el límite máximo de gastos, fijado en 1,34 millones de euros, en 1.209,97 euros, y el límite de gastos de publicidad exterior - cuyo máximo era de 335.973,35 euros- en 1.942,60 euros.
Asimismo, el documento añade que dos proveedores de CiU por prestación de servicios o adquisiciones de bienes en esa campaña facturaron un total de 281.679,18 euros y no informaron al Tribunal de Cuentas, en contra de lo que marca la LOREG.
El Tribunal de Cuentas detecta ese mismo problema en las cuentas de ERC, PSC, Ciutadans e ICV-EUiA, aunque especifica que ello supone un "incumplimiento de terceros" de la normativa electoral.
En el caso de ERC se identificaron 17 proveedores que facturaron 1,34 millones de euros y que no informaron al Tribunal de Cuentas; dos proveedores del PSC facturaron 19.511,84 euros y tampoco dieron cuenta de ello, y lo mismo pasó con un proveedor que cargó 18.287,40 euros a ICV y otro que facturó 118,120,25 euros a Ciutadans.
El PP catalán no aparece en el informe porque su contabilidad no está segregada de la del PP, mientras que el Tribunal de Cuentas dice de ICV-EUiA que "únicamente contabilizó los gastos financieros liquidados, sin imputar la estimación de los devengados hasta la percepción de las subvenciones correspondientes".
Sin embargo, al igual que ocurría con ERC, el ente fiscalizador señala que ICV-EUiA, que en esos comicios concurrió con junto a las formaciones locales integradas en la Entesa del Progrés Municipal, "no superó el límite máximo de gastos" para la campaña.
Elecciones municipales | 27-12-2008 - 08:52:58 GMT 1 #