Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

20/04/2008 GMT 1

€ls sous dels Politics y les seves Fundacions, 4 milions €.

lejarza @ 17:30

€ls sous dels Politics y les seves Fundacions, 4 milions €.-Tots els Partits politics de l´Arc de Bara -l´arc parlamentari català- tenen les seves pròpies Fundacions. Aquestes fundacions reben una subvenció del Impost de la Renta de les Persones Físiques, (IRPF) curiosament d'un departament com el de Justícia i que reparteix una quantitat total des del 2002 que oscil·la entre els 637.076,78 € (anys 2002 i 2003) i els 660.000 € (any 2006). No obstant, aquestes fundacions també serveixen per col·locar militants dels partits, la qual cosa suposa un finançament públic encobert.
69 Aniversario del DEDO de Franco 1939-2008 Festa Nacional  11 de setembreAixí el Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya va demanar esta setmana al Parlament "que es defineixin i delimitin els supòsits de vinculació entre Fundacions privades i Partits Polítics, així com que s'estableixin mecanismes per al seu Control". Aquesta petició es fa perquè el concepte de vinculació entre les formacions polítiques i les seves fundacions "no està definit en la normativa que regula els partits polítics i el seu finançament, ni en la normativa reguladora de les fundacions", per la qual cosa el Síndic demana una regulació.
D'aquesta manera, en aquestos 7 anys l'entitat que més diners ha rebut ha estat la Fundació Rafael Campalans -vinculada al PSC-PSOE i dirigida per Isidre Molàs, vicepresident del Senat- amb un total de 1.282.216,60 €; seguida de la Fundació Ramon Trias Fragas -vinculada a CDC i dirigida per l'exdiputat i exdirector general de la CCRTV, Vicenç Villatoro- amb 1.061.908,10 €; després hi ha la Fundació Josep Irla -vinculada a ERC i dirigida pel diputat Joan Ridao- amb 697.676,70 €; a continuació la Fundació Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn -vinculada a UDC i presidida per Libert Cuatrecasas, exdiputat-; la Fundación para el Estudio i Análisis y los Estudios Sociales (FAES) -vinculada al PP i presidida per l'expresident José Maria Aznar- ha rebut 398.648,79 €; després la Fundació Nous Hortizons -vinculada a (PSUC) ICV i presidida per Ricard Gomà, segon tinent alcalde de Barcelona- ha tingut 237.736,50 €; i la Fundació l'Alternativa -vinculada a EUiA, i presidida per l'expresident del partit Juan Manuel Patón- va tenir 23.859,40 €.
De la mateixa manera, el responsable de la fiscalització de comptes criticava que moltes subvencions es van atorgar sense Concurs Públic i que en diverses no es va realitzar el seguiment del Projecte per la qual cosa no existeix Documentació probatòria.
En aquestes “discrecionals” destaca el finançament de la fundació d'ERC, que ha obtingut 149.100 €, que és el 21% del total que ha rebut (60.000 € del Departament de Presidència del President que també dirigeix el Partit), o els 23.353,64 € que va rebre la fundació de ICV (21.190 € de Relacions Institucionals). (Foto: cria corbs i et menjaren els ulls)

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Comentarios(24) »

  1. Un secret de vuit milions € euros
    El PP i CDC són els partits polítics que van rebre més diners d'origen anònim l'any 2005, segons el Tribunal de Comptes, per SERGI PICAZO. Barcelona
    Les donacions secretes als partits polítics són avui part del passat. No obstant això, aquests regals anònims, que fa uns mesos van quedar prohibits per llei, van reportar 7,7 milions d'euros als partits polítics l'any 2005. Segons l'últim informe del Tribunal de Comptes, tres partits encapçalaven aquesta taula opaca de classificació: el PP –amb un 40% del total–, CDC i el PNB són els que van rebre més diners per aquesta via. A partir d'ara, però, els partits hauran de canviar per força el model de finançament per quadrar la caixa anual sense recórrer a aquests donatius, ja que la llei aprovada la legislatura passada, a instàncies d'ERC, els prohibeix explícitament. Amb tot, no hi haurà dades oficials de la situació fins a l'informe del 2011.

    La lletra petita de l'informe detalla fins a quin punt han estat fonamentals fins ara les donacions anònimes. Convergència Democràtica, amb 1,59 milions d'euros, va superar, de molt, la resta de partits. El PSC va rebre 176.600 euros i Unió Democràtica –soci de la federació amb CDC– va ingressar uns 150.000 euros. Els comptes corrents del PP a Catalunya i d'EUiA computen dins del respectiu partit estatal i, per tant, es fa difícil saber exactament quina part de donacions van rebre. Probablement, els populars en van rebre una bona part, ja que el PP va rebre 3,06 milions d'euros, el 40% de les donacions de tot l'Estat.

    L'informe del Tribunal de Comptes va criticar la poca capacitat d'autofinançament que els partits han demostrat fins ara. El text detalla l'escassa aportació econòmica de les quotes dels militants, i posa en relleu la gran necessitat de les subvencions públiques que reben de l'Estat i la Generalitat.

    RECONVERSIÓ FINANCERA
    Tant CDC i UDC com el PSC són els partits catalans als quals afectarà més aquesta reconversió financera. Els convergents, malgrat les seves reticències a la llei de finançament, s'hi han de posar seriosament, ja que l'any 2005 van rebre un milió i mig d'euros sense un origen identificat i, actualment, aquestes donacions estan prohibides. Els gestors dels dos partits de la federació tindran feina per fer quadrar els números de l'any i, alhora, poder deixar clar que tots els diners que reben tenen un origen clar.

    Segons l'informe fiscalitzador del Tribunal de Comptes, CDC i UDC són els partits amb més endeutament amb bancs i entitats de crèdit, un total de 14,72 milions d'euros. El partit liderat per Josep Antoni Duran i Lleida podria tenir problemes, ja que l'any 2005 devia més de cinc milions. En l'apartat d'ingressos, però, la situació permet un cert optimisme. Tot i que des que va perdre el govern de la Generalitat les subvencions s'han reduït bastant, sobretot per a Unió, el 2005 encara rebien 8,51 milions d'euros de les arques públiques. A part, CDC va ingressar 5,38 milions procedents de particulars: dels quals, 2,37 milions corresponien a quotes de la militància i 1,72 milions, a donatius. UDC, a més de les donacions anònimes, també va rebre uns 60.000 euros.

    El PSC tampoc no ho tindrà fàcil, perquè el seu deute supera els 10 milions, malgrat que sempre podrien demanar ajuda al seu referent espanyol, ja que el PSOE va reunir 850.000 euros en donatius anònims. Per començar a eixugar el deute, el partit liderat per José Montilla té dues opcions: augmentar els ingressos per la via de les subvencions o bé per la via privada. Els ingressos del PSC en concepte de subvencions públiques es van situar en 9,97 milions d'euros, un milió i mig d'euros més que el primer partit de l'oposició, CiU.

    Quant al finançament privat, l'any 2005 es va elevar als 2,3 milions, quantitat que inclou la venda de bons i aportacions amb o sense origen conegut.

    ICV I ERC, UN CAS A PART
    En el cas d'ICV i ERC, les donacions anònimes no van tenir tanta importància. Els ecosocialistes van aconseguir per la via privada mig milió d'euros, la meitat dels quals eren quotes de la militància. ERC només va rebre 260 euros de donatius. Però, en canvi, els seus càrrecs electes aportaven 1,29 milions i els militants i simpatitzants, 977.000 euros.

    Un secret de vuit milions € euros | 16-06-2008 - 06:03:20 GMT 1 #

  2. Fundació de Mossos:
    Gairebé un any després que es creés la Fundació Mossos d'Esquadra (juliol del 2007), els quatre sindicats del cos policial encara no han ultimat un acord sobre el funcionament d'aquest organisme, que promourà el prestigi de la professió i donarà suport als mossos i a les seves famílies en cas de qualsevol eventualitat. El conflicte són els estatuts, que van ser redactats pel sindicat majoritari del cos, el sindicat autònom de policia (SAP-UGT), impulsor de la fundació. Tant el sindicat de Policies de Catalunya (SPC) com el Col·lectiu Autònom de Treballadors (CAT) –dos dels sindicats amb més pes dins del cos policial– consideren que el SAP va redactar el document d'una manera «poc democràtica», en paraules de Jordi Costa, del CAT, que assegura que el SAP «té afany de protagonisme». «Sempre volen tenir el control de tot», sentencia David Miquel, del SPC, que considera que la fundació hauria de ser liderada per l'administració i no per un sindicat, una opinió que també comparteix el CAT.

    TAMBÉ EL PATRONAT
    La composició del patronat de la fundació és un altre punt conflictiu. Mentre que el SAP defensa que els patrons estiguin repartits de manera proporcional als resultats de les eleccions, la resta (SPC, CAT i SME) volen que cap sindicat policial tingui més poder que els altres. «En una fundació el més important és la finalitat; no el control que se'n té», critica David José, del SPC. En aquests mateixos termes s'expressen des del CAT, que afegeixen que el patronat proposat té capacitat «per decidir-ho tot», entre d'altres, un canvi en els estatuts que podria beneficiar els interessos del SAP en el futur. Per la seva banda, des d'aquest sindicat s'insisteix que la fundació és «per a tots els mossos, sense tenir en compte la seva afiliació».

    Sobre les queixes, Valentí Anadón (SAP) considera que sorgeixen perquè «hem estat nosaltres els que hem tirat endavant el projecte». Tot i això, el SAP espera que la fundació arrenqui aquest 2008. Així ho espera també el pare de Santos Santamaria, l'agent assassinat per ETA el 2001 a Roses, que serà el president honorífic. «Trobaria absurd que per aquesta baralla no tirés endavant un projecte tant important com aquest.»

    Fundació de Mossos | 22-06-2008 - 06:08:24 GMT 1 #

  3. Els sous dels regidors de Anglès, per PABLO RODRÍGUEZ. ANGLÈS (SELVA)..
    Som una família d'Anglès que tenim nens en edat escolar, sempre hi ha despeses extres originades en part per les bones activitats dels centres.

    No discutirem els 1.800, 1.200, 900 euros mensuals que cobren els nostres regidors i alcalde de l'equip de govern de Convergència i Unió-Partit dels Socialistes de Catalunya. Però sí que agraïm públicament la donació que han fet els quatre regidors del grup municipal PAU, que han donat el 20% del seu sou de tot l'any com a regidors a les AMPA del poble.

    Treballem tots pel poble, que estem passant temps difícils.

    Senyors de CiU i el PSC a l'Ajuntament d'Anglès: us heu plantejat seguir l'exemple del grup PAU al nostre Ajuntament?

    Els sous dels regidors de Anglès | 24-06-2008 - 10:48:20 GMT 1 #

  4. Funcionaris i politics catalans 210.000, cobrem de la retenció del IRPF de la Nomina.
    Un informe del ministeri d'Economia i Hisenda revela que, al llarg de la darrera legislatura, la massa salarial dels funcionaris i politics ha crescut el 7,25 per cent de mitjana anual. El ministre Solbes ha alertat sobre els efectes econòmics dels canvis efectuats fa poc en l'estructura de l'administració, que han obligat a crear una setantena de càrrecs nous entre ministres, secretaris d'estat, subsecretaris, directors i subdirectors generals. El govern actual de Zapatero és el que disposa de més alts càrrecs d'ençà de la instauració de la democràcia.
    A Catalunya la llista d'empleats públics i politics no fa més que augmentar d'una manera alarmant: en els últims anys han passat de 170.000 a 210.000, els sous els cobrem de la retenció del IRPF de la Nomina dels Treballadors catalans. El nombre d'alts càrrecs és també més elevat que mai, sense comptar-hi la llista interminable d'assessors i de persones de confiança que ocupen llocs més o menys decoratius però ben remunerats en els organigrames de les institucions oficials.

    Funcionaris i politics catalans 210.000, cobrem de la retenció del IRPF de la Nomina | 30-06-2008 - 07:19:06 GMT 1 #

  5. Funcionaris i politics 210.000, per 2000 € al mes, igual a 420.000.000 € (420 milions de € IRPF) 69.720 millones Pta, per salari mensual. de Pesetas. ¡¡INCREIBLE!!
    comtat mal i per baix..

    420 milions de € IRPF) 69.720 millones Pta, per salari mensual | 30-06-2008 - 07:38:17 GMT 1 #

  6. Subvencions anònimes, per BERNAT VILLARONGA GRÍFUL. PINEDA DE MAR (MARESME):
    Quins canals tenim els ciutadans per saber qui hi ha al darrere de les subvencions anònimes a certs partits polítics? Com pot ser que uns partits a l'oposició i que, per tant, no governen, puguin arribar a rebre 1,59 milions d'euros (CDC) i 3,06 milions d'euros (el PP) només el 2005, segons l'informe del Tribunal de Comptes de Catalunya?. .

    Subvencions anònimes | 05-07-2008 - 08:29:34 GMT 1 #

  7. Polítics catalans, per JESÚS QUERALT. L'HOSPITALET DE L'INFANT (BAIX CAMP):
    Cada cop em deceben més els polítics catalans. Sempre ens parlen de formar un sol bloc a Madrid per tenir més força a l'hora de lluitar per les demandes i mancances que té Catalunya (moltes d'elles, històriques) i a la mínima, ja surt el partit o polític de torn que va a la seva. Primer va ser el senyor Mas amb l'Estatut i ara els d'ICV amb la compareixença del senyor Zapatero al Congrés. S'han de ficar al cap que si són on són és perquè la gent els vota perquè defensin els seus interessos, siguin els que siguin. I que, a Madrid, efectivament, han d'ésser un sol bloc, una sola veu, ja que les demandes i mancances son les mateixes per a tots, si més no els partits catalanistes, és clar que el PPC i Ciutadans tenen altres interessos. Després no es queixin si cada cop més hi ha més gent que s'absté a l'hora d'anar a votar, ja que la percepció general és que els polítics només van a la seva i no els importa res més.

    Polítics catalans | 24-08-2008 - 07:08:42 GMT 1 #

  8. Les Fundacions dels Partits Polítics (PP, s) catalans han rebut un total de 182.000 € en subvencions del Impost de la Renda de les Persones Fisiques (IRPF dels Salaris dels Treballadors) del Ministeri d'Afers Exteriors per a la "consolidació i difusió del sistema democràtic".
    Segons les formacions, la que més diners ha rebut ha estat la fundació Rafael Campalans, del PSC, la qual copa més de la meitat d'aquest pressupost, 100.800 € euros per al seu "Projecte de Formació per a quadres polítics de la Unió Socialista de Forces Populars (USFP) del Marroc, els “moros“ que diguen.
    CiU amb 53.100 € "estabilització democràtica als Balcans". l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, vinculat a UDC, rebrà 14.900 € euros per "Moviments populistes: enfortiment o escac a la democràcia".
    Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) la Fundació Josep Irla disposarà d'un total de 21.950 € euros per a “ l'Enfortiment del Sistema Democràtic“.
    Nous Horitzons, vinculada a ICV, rebrà 6.950 € euros per "els joves d'Europa units per l'intercanvi humanitari i la sol·lució política del conflicte".
    Les que atorga el Ministeri d'Exteriors a través de la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional (PSOE-PSC) ascendeixen a un total de 2,2 milions € d'euros. D'aquesta forma s'ha designat prop del 90% per als partits majoritaris PSOE i PP. Zapatero rebra una subenció de 1.024.750 € euros mentre Rajoy en tindrà 940.500 €.
    La Fundació Sabino Arana, del PNB, rebrà 33.900 € euros i la Fundació Galiza Sempre, del BNG, 10.300 €. La Fundación por la Europa de los Ciudadanos, d'IU, tindrà 7.750 € euros.
    Aquests € que reben les Fundacions dels politics cal afegir-los també a les quantitats que de la Generalitat de Catalunya, va destinar un total de 3.876.895 € euros des de 2002 a les fundacions dels partits amb una mitjana de 650.000 € euros per any, Fundació Rafael Campalans (PSC-PSOE) amb prop d'1,3 milions €, Ramon Trias Fargas (CDC) amb més de 1 milió €, Fundació Josep Irla (ERC) amb prop de 700.000 € euros, Miquel Coll i Alentorn (UDC) amb prop de 400.000 €, FAES (PP) 400.000 €, Nous hortizons (ICV) 237.000 euros €, i Alternativa (EUiA) amb gairebé 24.000 €.
    A això, s'afegeixen més de 200.000 € euros per a diferents subvencions discrecionals que su Generalitat de Catalunya també va adjudicar sense estar Pressupostats.

    Les Fundacions dels Partits Polítics (PP, s) catalans han rebut un total de 182.000 € en subvencions del Impost de la Renda de les Persones Fisiques | 08-09-2008 - 14:24:30 GMT 1 #

  9. Quina manera de malversar els diners de tots!, per Àngela Ferrer i Mató, Girona:
    Tot l'Alt Empordà està a cent veient com la Generalitat és capaç de "celebrar" la Festa de l'Aigua just en aquesta comarca on no ha plogut i el pantà de Boadella està sota mínims i a més a més gastar-s'hi més de 200.000 €. Sabem el que fan? Davant la crisi actual ja no s'hauria d'invertir per celebrar festes davant les necessitats socials tan importants que ofeguen moltes famílies. I què festejaran? Que a Barcelona ens "roben" l'aigua del Ter als soferts gironins?
    Un altre apartat que esgarrifa és el referent a les sucoses i abundants subvencions que rep de tots cantons el "valencià" senyor Climent segons el mateix Diari de Girona, que ens informa en recull d'11 entitats catalanes de les 15 possibles. Un veritable escàndol.
    També algun Ajuntament s'afegeix al malversament (tenen bons mestres) i clar els diners segueixen essent de tots els contribuents. En concret em refereixo al de Figueres, que subvenciona un espectacle d'una més que dubtosa moralitat, més aviat diria que atia l'escàndol.
    També podem comprovar tots dia rere dia i per desgràcia que les festes solen portar desordres i destrucció de mobiliari urbà (festa de Gràcia per posar només un exemple). Mirin, voldria destacar com va actuar de bé l'Ajuntament de Llançà, quan després de celebrar l'any anterior la festa de la cervesa i acabar com el rosari de l'aurora, com sol passar en aquest tipus de commemoracions, doncs aquest any, fora, no s'ha programat. Ah! tampoc tingué lloc la festa de l'escuma per no malbaratar la poca aigua de la qual allà es disposa. Llàstima que la majoria d'ajuntaments i la nostra Generalitat no siguin més prudents i es gastin tan alegrement els nostres diners! Perden prestigi dia a dia.

    Quina manera de malversar els diners de tots | 08-09-2008 - 14:31:05 GMT 1 #

  10. Els sous dels regidors :
    Els regidors de Vidreres van acordar en el ple extraordinari congelar els seus sous el que queda de legislatura. La decisió va arribar després d'una moció presentada per Convergència i Unió (CiU) -actualment a l'oposició- per tal de prendre mesures dins la mateixa corporació local davant l'actual situació de crisi econòmica.
    L'alcaldessa de Vidreres, Ruth Rosique (PSC), ja havia pres anteriorment, abans que l'oposició presentés la moció, aquesta decisió, diu, i per això es va sumar sense "més entrebancs" a la proposta feta pels convergents.
    Així, a més de l'alcaldessa, els regidors van resoldre congelar els sous, les dietes i les retribucions als diferents grups. La moció presentada per CiU també contemplava altres actuacions per tal de fer front a la problemàtica econòmica actual.
    Entre aquestes mesures destaquen, per exemple, la d'incloure en les ordenances fiscals una sèrie d'excempcions i bonificacions sobre els principals impostos i taxes per a aquelles persones i col·lectius que estan més afectats per aquesta recessió econòmica.
    També es preveu facilitar el fraccionament del pagament dels rebuts a aquelles persones que ho sol·licitin prèviament. I, fins i tot, per tal d'estalviar el màxim possible, es reduirà la despesa de les partides destinades a publicitat i propaganda.

    Les ordenances
    En el ple d'ahir al vespre també es van aprovar les ordenances fiscals per al proper 2009. Els diferents impostos s'apujaran una mitjana d'un 4,5%, tres dècimes menys del que s'ha apujat aquest any l'índex de preus al consum (IPC), ja que com va explicar la mateixa alcaldessa "cal ser coherents amb el moment de crisi en el què ens trobem".
    L'impost que més s'apujarà serà el de l'aigua. Que les ordenances no pugessin més del que ho havia fet l'IPC també era una de les peticions que CiU feia en la moció presentada ahir al vespre.

    Els sous dels regidors | 21-10-2008 - 06:57:47 GMT 1 #

  11. Qui s´equivoca?, per Arnau Puig Sallés, Girona :
    Sembla ser que la darrera anàlisi de la ja famosa i intocable Fundació Bofill sobre la problemàtica educativa a Catalunya considera com a culpable del fracàs escolar la segregació social. Imagino que -amb lletra petita- parlen també de la manca d´esforç, de la desorientació dels funcionaris dels serveis educatius, del permissivisme i les trangressions morals, de l´ambient sindical derrotista i de la manca d´una família al darrere. Perquè si no ho diuen, no l´ha pas feta bé l´anàlisi.
    L´alumnat es pot distribuir de dues maneres: a) a la «soviètica» (l´Ajuntament o el funcionari de torn decideix què ha de fer cadascú); b) amb llibertat (les famílies analitzen els projectes educatius dels centres i hi confien els fills). Jo estic per la llibertat: és més econòmica, sol dur les nostres noies i nois al màxim de les seves possibilitats i fa que els docents proposin objectius engrescadors. Sobre els diners, em temo que no són pas el problema principal: «L´educació no és una mercaderia», com repeteixen els sindicats que es diuen progres. I potser hi podríem destinar els diners que llencem: saben vostès que els estem pagant un sou a mestres «alliberats» que no en fan, de classes?; saben que les ràtios de professor-alumne són millors a la pública que a les escoles proposades per associacions socials?; saben que hi ha un piló d´immigrants -gens catòlics- que volen dur els fills a la concertada perquè allà sí que triomfen? «No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure». Per què no hi volem veure? Qui ens manega

    Qui s´equivoca? | 05-11-2008 - 09:03:14 GMT 1 #

  12. Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona :
    Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona

    Miembros del Patronado

    Presidenta
    Anna M. Geli de Ciurana.
    Rectora de la Universitat de Girona

    vicepresidente
    Albert Bou Vilanova.
    President del Consell Social de la Universitat de Girona.

    Vocales
    Anna Pagans Gruartmoner.
    Alcaldessa/Presidenta de l'Ajuntament de Girona

    Enric Vilert Butchosa.
    President de la Diputació de Girona

    Domènec Espadalé Vergés.
    President de la Cambra de Comerç de Girona de Cales Yesos y Cementos de Olot SA - Cales de Llierca SA de Argelaguer (Garrotxa)

    Joan F. Martí Casedellà.
    President de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG)

    Miquel Duran Portas.
    Vicerector de Política Científica

    Josep M. Gómez Pallarès.
    Gerent de la Universitat de Girona

    Miquel Matas Noguera.
    Pere Cornellà Valls.
    Representants del Consell Social de la Universitat de Girona

    Lluís Albó Rigau.
    Josep Tresserras Picas.
    Gabriel Alcalde Gurt.
    Representants del Consell de Govern de la Universitat de Girona

    Alexandre Juanola Ribera.
    Representant designat per la Federació d'organitzacions Empresarials de Girona (FOEG)

    M.Angels Freixenet Bosch.
    Representant designada per l'Ajuntament de Girona

    Joan Pluma Vilanova.
    Representant designat per la Diputació de Girona

    Joan Josep Alcalà Quiñones.
    Representant designat per la Cambra de Comerç de Girona

    Manel Xifra Pagès.
    President del Patronat de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona

    Tomàs Sobrequés Callicó.
    President de la Junta Rectora de la Fundció del PCiT

    Secretario
    Joan Vila Güell

    Director de la Fundación del PCiT
    Pere Condom Vila

    Els Sous dels Politics i Empresaris de Girona

    Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona | 18-11-2008 - 07:44:20 GMT 1 #

  13. La Generalitat de Catalunya afavoreix el diari "El Punt" ajuts a la premsa :

    El tripartit català, liderat pel PSC, ha privilegiat un any més el diari El Punt en la concessió de subvencions als mitjans de comunicació corresponents a l'exercici 2008. El Punt percebrà enguany, entre ajuts a dit i estructurals, 1.818.920 euros, i el Diari de Girona, 280.539,21 euros.
    En els darrers anys, el tripartit ja havia convertit El Punt en el diari més subvencionat de Catalunya en la relació ajuts/exemplars venuts. Enguany es convertirà en el rotatiu amb més subvencions en xifres totals, fins i tot per davant d'El Periódico, tot i que les vendes del rotatiu barceloní són set vegades superiors a les d'El Punt. Mentre El Punt rebrà 1.818.920 euros, els ajuts a El Periódico ascendiran a 1.780.000 euros. En la proporció de subvencions i exemplars venuts és on es percep més el tracte de privilegi del tripartit a El Punt. Atenent a les dades de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) corresponents a 2007, El Punt rep 70 euros per exemplar venut; l'Avui, 48,9; Regió7, 41,3; Diari de Girona, 34,8; i El Periódico10,1. La Vanguardia, a la qual se li han denegat dos projectes, no figura enguany com a beneficiària de cap d'aquestes subvencions, segons el que s'ha publicat fins ara. No obstant, fonts de Cultura xifren els ajuts que rebrà aquest rotatiu un 25% inferiors als de l'any passat. El Grup Godó té confirmats quasi mig milió d'euros per la seva cadena d'emissores de ràdio i 169.000 euros per "dotar l'àrea digital d'un nou sistema de gestió". Quan surtin publicades al DOGC, es coneixerà la distribució total de les subvencions. Dels diaris madrilenys amb edicions a Catalunya, només ha estat beneficiat El País, amb 375.000 euros, per dos projectes presentats.
    Una de les subvencions a El Punt, de 250.000 euros, és per a "l'ampliació de les edicions locals de 7 a 10 i cobrir tot el territori del Principat". De moment, a un mes i mig per acabar l'any, no només no n'ha obert cap de nova, sinó que s'està plantejant tancar-ne alguna per afrontar la crisi econòmica.
    Aquestes subvencions no tenen en compte la inversió de la Generalitat en publicitat o subscripcions als diferents mitjans de comunicació. En l'apartat de subscripcions, els més beneficiats pel tripartit són El Punt i l'Avui.

    Pluja de milions al
    suplement "El 9 Esportiu"
    Des que el diari El Punt va treure un suplement d'esports amb el nom d'El 9 Esportiu, el gener de 2002, la pluja de diners públics ha sigut constant. Segons els ajuts publicats en el DOGC, aquest suplement ha rebut 5.685.712,9 euros de la Generalitat, prop de mil milions de pessetes.
    Aquest suplement va néixer amb pretensions de convertir-se en un diari d'esports. Durant els primers anys, el van encartar diferents rotatius catalans, com Segre, Regió7 i el mateix El Punt. Al final, ha quedat només com un suplement d'esports d'El Punt. La intenció de vendre'l en solitari en els quioscos, no ha reeixit mai, i ni tan sols s'ha sotmès al control de l'OJD. Malgrat aquest fracàs, la Generalitat, enguany, encara hi ha abocat 587.069,29 euros, quasi 100 milions de pessetes. A les habituals subvencions de Presidència, aquest any s'hi ha afegit, com a novetat, el Consell Català de l'Esport, amb 100.000 euros.

    Altres subvencions
    La Generalitat encara no ha publicat aquestes subvencions en el Diari Oficial (les corresponents a l'any 2007 no varen aparèixer fins el mes de març d'enguany). Per tant, caldrà esperar encara que es publiquin oficialment al DOGC per conèixer la totalitat dels mitjans de comunicació beneficiats i comprovar si s'ha mantingut la línia de l'any passat d'afavorir a grups de comunicació afins al PSC i ERC.
    D'antuvi, Diari de Girona pot avançar que la revista El Temps, de l'editor valencià Eliseu Climent, rebrà 150.000 euros; i la Cadena SER, a través d'Ona Catalana, 358.461,12 € euros.

    La Generalitat de Catalunya afavoreix el diari El Punt ajuts a la premsa | 23-11-2008 - 08:27:54 GMT 1 #

  14. FAES defiende un modelo neoliberal de Estado, y está en contra del intervencionismo público

    La fundación de Aznar recibe cuatro millones € en subvenciones estatales

    D. Fernández
    20 Minutos

    Tres ministerios han concedido este año subvenciones económicas a la FAES, la fundación presidida por el ex presidente del Gobierno José María Aznar.

    En concreto, la FAES ha recibido 198.168 euros por parte del Ministerio de Educación; 989.000 euros del Ministerio de Exteriores y 2.861.302 euros del Ministerio de Cultura.

    La ayuda de Exteriores, por ejemplo, es 140.000 euros superior a la que ha recibido la Fundación Pablo Iglesias, del PSOE. El año pasado, el Estado dio 2,8 millones, un millón menos, a la FAES.

    Lo que hace especialmente significativas estas subvenciones es que la fundación de Aznar defiende una concepción neoliberal del Estado, que está en contra del intervencionismo público a menos que éste sea para garantizar la seguridad de los ciudadanos y las reglas del libre mercado.

    Ingresos familiares

    A Aznar no le va mal desde que dejó la política. La empresa que creó que en 2004, Famaztella (acrónimo de Familia Aznar Botella) ha disparado sus beneficios obteniendo en el ejercicio 2007 una ganancia neta de 306.895 euros, es decir un 31,7% sobre los resultados del año anterior (232.961 euros), según una información del diario Público.

    Esta Sociedad Limitada se constituyó el 15 de junio de 2004, inmediatamente después de que Aznar abandonara la Moncloa, con un capital de 3.006 euros y teniendo como objeto social “la explotación de los derechos de propiedad intelectual en todas sus manifestaciones, como libros, escritos, discursos, alocuciones, conferencias y otras análogas”.

    http://www.20minutos.es/noticia/435446/0/aznar/FAES/subvenciones/

    La fundación de Aznar recibe cuatro millones € en subvenciones estatales | 11-12-2008 - 16:08:43 GMT 1 #

  15. Diputació de Girona, Núm. 16935, SECRETARIA GENERAL, BOP de Girona núm. 244 - 19 de desembre de 2008 :
    Extracte dels acords adoptats a la sessió ordinària del Ple del dia 18 de novembre de 2008
    Aprovar les bases reguladores especials de les subvencions dins de l’àmbit de Cooperació Municipal “Fons subvencions” pel finançament d’actuacions de competència municipal,
    període 2008-2011. Declarar oberta la convocatòria.
    Aprovar inicialment l’expedient de suplement
    de crèdit 3SC 5/2008 del pressupost de
    despeses de la Diputació de Girona, finançat
    amb romanent líquid de tresoreria.
    Acceptar la delegació acordada per l’Ajuntament
    de Vilajuïga a favor de la Diputació de
    Girona de les facultats de gestió, liquidació,
    inspecció i recaptació dels tributs i altres
    ingressos de dret públic municipals.
    Aprovar el Pla estratègic de subvencions de
    Cultura (2009-2011) on es detallen els principis,
    les línies, les tipologies de beneficiaris,
    els objectius i els efectes que es pretenen.
    Aprovar inicialment les bases específiques
    reguladores de subvencions en matèria de
    cultura.
    Aprovar les aportacions econòmiques de la
    Diputació de Girona als museus de la
    demarcació per a l’any 2008.
    Denunciar el conveni de col·laboració amb el
    Consorci per a la Normalització Lingüística
    per a la promoció de la llengua catalana.
    Iniciar les gestions per a la formalització d’un
    nou conveni de col·laboració per a la promoció
    del coneixement i l’ús social del català a les
    comarques gironines.
    Aprovar inicialment les bases específiques
    reguladores de subvencions d’Acció Social i
    Cooperació al Desenvolupament de l’àrea de
    Cultura i d’Acció Social.
    Acord sobre el resultat del tràmit d’informació
    pública de l’anualitat 2009 del PUOSC,
    quinquenni 2008-2012, en relació al Programa
    específic de Cooperació Municipal d’aquesta
    Diputació.
    Girona, 5 de desembre de 2008
    Juan Ignacio Soto Valle
    Secretari general
    Vist i plau
    Enric Vilert i Butchosa
    President

    Diputació de Girona, SECRETARIA GENERAL : bases reguladores especials de les subvencions | 21-12-2008 - 08:53:15 GMT 1 #

  16. Elecciones municipales :
    Un informe del Tribunal de Cuentas sobre las elecciones locales del pasado 27 de mayo de 2007 ha detectado irregularidades en la contabilidad electoral de los partidos catalanes, aunque PSC, ERC y Ciudadanos son los que acumulan más deficiencias.

    En concreto, el Tribunal de Cuentas considera que el PSC, que en esos comicios concurrió con la marca Progrés Municipal de Catalunya, incumplió diversos artículos de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG).

    El informe precisa que el PSC realizó pagos por valor de 311.076,57 euros "fuera del período de noventa días" que establece la ley para pagar gastos electorales previamente contraídos.

    En cuanto a la tesorería de campaña, sostiene que el PSC asumió en su contabilidad electoral el pago de gastos electorales "previamente contraídos" por valor de 176.813,63 euros, "traspasando la deuda pendiente de la contabilidad electoral a la contabilidad ordinaria", algo no permitido por ley, señala. Asimismo, el Tribunal constata "diferencias con el gasto declarado" por el PSC en 4.840,60 euros, y señala que se superó el límite de máximo de gastos, que era de 1,33 millones de euros, en 7.391,51 euros.

    En cuanto a ERC, que concurrió a esos comicios junto a la marca Acord Municipal Català, este organismo asegura que también realizó pagos fuera del período de 90 días que marca la ley por valor de 220.816,30 euros. "La formación política únicamente ha contabilizado los gastos financieros liquidados, sin que haya imputado la estimación de los devengados hasta la percepción de las subvenciones correspondientes", tal como establece la LOREG, añade el informe. Pese a ello, el propio Tribunal admite que aun teniendo en cuenta esos intereses no contabilizados ERC "no superó el límite máximo de gastos para el proceso electoral".

    En cambio, el ente fiscalizador señala que ERC pidió un crédito con un límite de 1,7 millones de euros y sus "disposiciones no fueron ingresadas directamente en la cuenta corriente electoral, sino en cuentas de la actividad ordinaria", y que luego, en función de las necesidades de campaña, se traspasaron a la cuenta electoral un total de 1,14 millones.

    Respecto a Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, el informe señala que no identificó adecuadamente donaciones por valor de 7.565 euros, y reprende a la formación por "realizar los pagos" de campaña "fuera de la cuenta corriente electoral", en contra de lo que marca la ley.

    En el mismo sentido, asegura que los gastos pendientes de pago a la fecha de la presentación de la contabilidad sumaban 255.173,42 euros, y añade que al no existir disponibilidades de tesorería, su pago deberá satisfacerse "con cargo a cuentas corrientes de la actividad ordinaria" del partido, un nuevo incumplimiento.

    En cuanto a CiU, el Tribunal de Cuentas indica que superó el límite máximo de gastos, fijado en 1,34 millones de euros, en 1.209,97 euros, y el límite de gastos de publicidad exterior - cuyo máximo era de 335.973,35 euros- en 1.942,60 euros.

    Asimismo, el documento añade que dos proveedores de CiU por prestación de servicios o adquisiciones de bienes en esa campaña facturaron un total de 281.679,18 euros y no informaron al Tribunal de Cuentas, en contra de lo que marca la LOREG.

    El Tribunal de Cuentas detecta ese mismo problema en las cuentas de ERC, PSC, Ciutadans e ICV-EUiA, aunque especifica que ello supone un "incumplimiento de terceros" de la normativa electoral.

    En el caso de ERC se identificaron 17 proveedores que facturaron 1,34 millones de euros y que no informaron al Tribunal de Cuentas; dos proveedores del PSC facturaron 19.511,84 euros y tampoco dieron cuenta de ello, y lo mismo pasó con un proveedor que cargó 18.287,40 euros a ICV y otro que facturó 118,120,25 euros a Ciutadans.

    El PP catalán no aparece en el informe porque su contabilidad no está segregada de la del PP, mientras que el Tribunal de Cuentas dice de ICV-EUiA que "únicamente contabilizó los gastos financieros liquidados, sin imputar la estimación de los devengados hasta la percepción de las subvenciones correspondientes".

    Sin embargo, al igual que ocurría con ERC, el ente fiscalizador señala que ICV-EUiA, que en esos comicios concurrió con junto a las formaciones locales integradas en la Entesa del Progrés Municipal, "no superó el límite máximo de gastos" para la campaña.

    Elecciones municipales | 27-12-2008 - 08:52:58 GMT 1 #

  17. Millet, i tots els millets, per Joan Enric Carreras Mercader, Caldes de Malavella (Girona) :

    El cas Millet ja fa pudor, en tots els aspectes, aquí tothom s'hi fa sopes, pero algú es creu que només és això? En aquest cas si es tira de la manta, caura merda en quantitat, però si es comença a esbrinar del lloc que surten els diners per mantenir partits polítics, fundacions, etc. i les quantitats de diners que reben molts dirigents de baix nivell, d'aquests dels quals els diaris no en diuen res, els será molt difícil d'aclarir els números per mantenir el que necessita una família tipus de gent d'aquest nivell -exemple: matrimoni i dos fills, casa "de cada dia", casa de les vacançes per anar a esquiar, casa per les vacances d'estiu, els viatges de Setmana Santa, pagar la minyona, el servei de neteja, els cotxes dels papes i dels nens, el gimnàs, les classes de música, perruqueries, estètica, vestits, sopars "socials i de treball", els viatges a Londres perquè els nens apreguin l'idioma, una escapada a Eivissa, que està de moda, etc. Tot aixo, amb 6.000 cuques al mes no es paga, i quants personatges d'aquests cobren "oficialment" aquestes quantitats? Bé, doncs de Millets de més baix nivell n'existeixen moltíssims, i segur que també de més nivell. Total: una merda.

    Millet, i tots els millets | 26-10-2009 - 09:16:40 GMT 1 #

  18. Fundaciones, extraña propaganda y encuentros de básquet

    Salvador López Arnal

    Uso la terminología al uso, nada aconsejable desde luego. La Fundación Tripartida para la formación en el Trabajo es una entidad de ámbito estatal encargada de la gestión de las ayudas para las iniciativas de formación continua contempladas en los II Acuerdos Nacionales, acuerdos que fueron suscritos en su día por la administración del Estado, varias organizaciones empresariales y algunos sindicatos obreros.
    El pasado martes, 27 de octubre, la Fundación se publicitaba en la prensa [1] con un anuncio firmado por la Unión Europea, Fondo Social Europeo, la CEOE, CEPYME, CC.OO, UGT, un sindicato más cuyas siglas no logro descifrar y el Ministerio de Trabajo e Inmigración del Gobierno de España. No tiene desperdicio el anuncio.

    Con ostentosas mayúsculas se afirma: “FORMACIÓN: EL TIEMPO MEJOR EMPLEADO”, señalando en letra más pequeña que en una situación como la actual, no se habla de crisis económica o civilizatoria desde luego, hay que avanzar; es tiempo no de silencio sino de aprendizaje, se apunta; es tiempo de mejorar “tu competencia profesional”.

    Después de este tuteo incomprensible, que se cuidarían muy mucho de usar ante otros sectores sociales e institucionales, se informa que el año pasado 2.400.000 trabajadores se formaron y, dato decisivo, 200.000 empresas se bonificaron en sus cotizaciones.

    No se trata de negar la importancia de la formación de las clases trabajadores, desde luego. Sí, por qué no, el eje básico de esa formación que suele ser siempre, o en la inmensa mayoría de los casos, la realización de cursos o cursillos que sean útiles para el currículo profesional de los trabajadores, esto es, para las empresas que se beneficiarán posteriormente de la cualificación de esos mismos trabajadores. Esas mismas empresas que, por lo demás, como señala la publicidad, han recibido abonos por su contribución en este ámbito, es decir, por permitir que sus trabajadores adquieren una formación de la que luego extraen una neta rentabilidad.

    ¿Valen para algo estos cursos de formación en momentos de crisis como los actuales? En general, para poco, sobre todo para personas arrojadas al paro. Sirven, si acaso, para entretener en muchos casos, para generar ilusiones en sectores de las clases trabajadoras que andan desesperadas, con razón, por encontrar trabajo sea como sea, hayan sido despedidas o no recientemente, o vivan bajo el acecho de esa situación. Como los trabajadores de Lear de Roquetes (Tarragona), por ejemplo, o de tantos otros lugares.

    El anuncio, además de esas curiosas afirmaciones, contiene un amplia imagen: el entrenador del equipo de baloncesto dando instrucciones, en algún tiempo solicitado, a los miembros de la selección, algunos de ellos, como es sabido, jugadores amplia y generosamente remunerados por la NBA y por empresas multinacionales que los usen para sus anuncios. ¿Qué sentido tiene asociar el tiempo pedido por un entrenador en un encuentro de básquet con el tiempo, muchas veces inútil por no resultar decisivo para la finalidad perseguida, dedicado a la formación en tal o cual habilidad profesional? ¿Es el tiempo mejor empleado? ¿A eso deben dedicar sus máximos esfuerzos los trabajadores?

    Por lo demás, ¿a quién va dedicado realmente ese anuncio publicitario? ¿A los trabajadores y trabajadoras? ¿Qué les están diciendo realmente?

    Debe ser cosa de las organizaciones trinitarias. Si el misterio de la Santísima Trinidad es y era insoldable incluso para una mente como la de Newton, la publicidad de la Fundación deja atónito al más espabilado del lugar. ¿En eso es razonable gastar el dinero público? Hay desde luego una interpretación no desechable: la referencia a las 200.000 empresas “bonificadas” en sus cotizaciones hacen pensar el blanco hacia el cual dirigido el anuncio. ¿Acariciar sus almas formativas?

    Por lo demás, ese mismo día se informaba de la manifestación de 150 trabajadores de Air Comet, una de las empresas de Gerardo Díaz Ferrán, el presidente de la CEOE. Reclamaban el pago de sus nóminas atrasadas que, en algunos casos, alcanza los cinco meses de retraso. Air Comet tiene además importantes deudas con la Seguridad Social. Eso sí, su presidente asegura que la formación continua es muy, pero que muy importante. ¿Nos lo creemos? ¿Bajo palabra de honor del señor Díaz Ferrán?

    Nota:

    [1] Tomo como referencia el anuncio publicado en Público, 27 de octubre d 2009, p. 21.
    ---

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

    Fundaciones, extraña propaganda y encuentros de básquet | 29-10-2009 - 09:54:01 GMT 1 #

  19. La mamella dels partits, per JOSEP CALLOL :

    Tothom sembla estar d'acord que un dels problemes de la corrupció és el mal resolt i pitjor tancat finançament dels partits polítics. I per això, amb el liquitat oasi català, molts són els que aquests darrers dies i setmanes han demanat que s'abordi seriosament aquest tema. Podríem fer-ho i hauríem de fer-ho però no serviria de res. Fora de Catalunya l'oasi pràcticament no ha existit i quan ha tret el cap, jutges, fiscals i mitjans han impedit que respiri. Per tant, en moltes altres ocasions s'ha obert el debat dels comptes dels partits. Però els que haurien de resoldre aquest greu problema són els mateixos que en viuen i en mengen. Per tant, no es fa absolutament res perquè no interessa. Què es pot esperar d'un país on el delicte de finançament il·legal de partits no existeix? Això sol ja és molt significatiu de com es fan les coses i de quins interessos tenen aquells que en teoria les han de canviar. I si algun dia es resol, que no es preocupin els responsables de les finances de les formacions polítiques. L'endemà algun Luigi, Bigotes o Millet de torn trobarà la fòrmula per continuar esprement la mamella, perquè sempre en voldran més.

    La mamella dels partits | 31-10-2009 - 09:28:59 GMT 1 #

  20. Fundar fundacions fondes, per Ramon Vilageliu (*) :

    La fondària de les revelacions que van apareixent, aquí i allà, sobre el Millet, el Palau de Música i tot plegat arriba al paroxisme. És inimaginable que en Colomines, que dirigeix la Fundació Trias Fargas (ai no, que ara es diu Fundació Catalanista i Demòcrata o, encara més modelno: CatDem), fes donacions a d'altres fundacions o plataformes (que solen anar amb una sabata i una espardenya) amb diners cobrats del Palau de la Música. També atabala haver de formular hipòtesis sobre els objectius de les donacions, xec en mà, del Millet. En resum: destarota la barreja entre subvenció, cultura, especulació i política.

    La veritat és que les fundacions, definides pel diccionari com a «patrimoni organitzat sense finalitat lucrativa al qual la llei reconeix personalitat jurídica»; i les plataformes, com a «allò que hom fa servir de base per a fer un raonament, per a llançar un programa polític, etcètera», afloren en el nostre país com a expressió del que s'anomena societat civil, com si la resta d'organitzacions fossin fredament militars. I la societat civil i, al nostre desmilitaritzat país, tota la societat, s'organitza atenent pulsions diverses. A grans trets, per un costat hi ha totes les entitats que tenen vocació de fer país: aquesta pulsió és transversal i pot afectar tant una plataforma reivindicativa com un club d'escacs (que seria, és clar, més que un club). Després hi ha les que es centren, estrictament, a l'objecte que els empeny: és igual de transversal i pot afectar tant una plataforma reivindicativa com un club d'escacs (que, això sí, ara només seria un club d'escacs, doncs). A més, encara hi ha les entitats (fundacions, plataformes, clubs o associacions diverses) que es mouen per especulació: l'entitat o algun dels seus membres es beneficien (barroerament o amb guanys més sofisticats, tant és) de la pròpia activitat. Fan veure que fan i només recullen, amb avidesa.

    Són els aprofitats. Discriminar-los de la resta, desenterrar-ne les arrels, tan fondes, és urgent.

    (*) Scripta Manent, serveis editorials

    Fundar fundacions fondes | 04-11-2009 - 09:47:43 GMT 1 #

  21. Les fundacions dels partits polítics reben 660.000 euros en subvencions :

    La Generalitat de Catalunya (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC) ha atorgat 660.000 euros € en subvencions a entitats jurídiques sense ànim de lucre i fundacions vinculades a partits polítics amb representació parlamentària, que es carrega a la partida pressupostària del Govern català.
    Les ajudes a entitats jurídiques s'atorga perquè aquestes redactin estudis o facin activitats relacionades amb el dret i el funcionament de les institucions democràtiques, la difusió del pensament polític i social del sistema democràtic i el seu aprofundiment.
    Un cop estudiades les sol·licituds presentades, el Departament de Justícia ha decidit atorgar la quantitat més alta a la Fundació Rafael Campalans, vinculada al PSC. Aquesta entitat ha rebut la quantitat de 180.889 euros. La segueix de prop la Fundació Ramon Trias Fargas, actualment denominada Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas, vinculada a CDC, amb una subvenció de 166.222 euros.
    La Fundació Miquel Coll i Alentorn, pròxima a UDC, ha rebut la quantitat de 68.444 euros. El mateix que la Fundaciónpara el Análisis y los Estudios Sociales, vinculada al PP. La resta d'entitats han rebut menys de 50.000 euros.
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia

    Les fundacions dels partits polítics reben 660.000 euros en subvencions | 19-11-2009 - 08:45:51 GMT 1 #

  22. Ajuts de Saura a fundacions de partits polítics

    GIRONA | DDG Les fundacions dels partits polítics catalans reben subvencions de tot arreu. Diari de Girona va publicar el 22 de novembre que havien rebut ajuts per un import de quasi vuit milions d'euros en els últims cinc anys. Encara hi faltaven diners. El conseller d'Interior, Joan Saura, va subvencionar les fundacions dels partits amb 114.368 euros l'any 2008 i el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira amb 19.130 euros més durant els primers nou mesos de 2009. El més curiós, o no tant, és que ambdós consellers han afavorit les fundacions de les seves respectives formacions polítiques.
    Dels 114.368 euros concedits per la Conselleria d'Interior i Relacions Institucionals, 61.843 euros (un 54%) han estat per a fundacions d'ICV, EUiA i el PCC, malgrat que la representació parlamentària del conjunt de la coalició només és del 9,5%.
    Tot i que la Fundació Nous Horitzons (ICV) i l'Alternativa (EUiA) són les úniques que reben subvencions estructurals, Joan Saura ha afegit en el llistat de subvencionades dues fundacions més vinculades a la seva coalició: la Pere Ardiaca i l'Associació Dones amb Iniciativa. La Pere Ardiaca pertany al Partit dels i les Comunistes de Catalunya. La presideix un veterà militant comunista, Celestino Andrés Sánchez, exdiputat del PSUC i d'ICV, i entre els seus vocals i figura Joan Josep Nuet, senador d'ICV-EUiA, designat pel Parlament català.
    De totes les fundacions subvencionades, la més beneficiada va ser la Nous Horitzons, la del partit que presideix el mateix Saura, amb 35.536 euros, més del doble que la següent més beneficiada, la Josep Irla (ERC). La finalitat de les subvencions rebudes per la fundació d'ICV eren "Joves per la pau i la justícia social a Colòmbia (24.649 euros)", "Homenatge a Joan Comorena (8.800 euros)" i "Viatge al FSE, organització taller del moviment antiguerra a nivell europeu (2.087 euros)". La Fundació Pere Ardiaca (PCC) va rebre tres ajuts diferents: 5.604 euros per "Pau, ?guerra i neoliberalisme", 7.155 per "El discurs dels humans per la democràcia i la millora de la vida" i 3.300 per "Dones lliures". La Fundació l'Alternativa (EUiA) dues subvencions: 3.222 euros per "Polítiques de seguretat alternatives i de progrés" i 2.400 per "Recuperació de la memòria democràtica: valors republicans, exili i lluita antifranquista". I l'Associació Dones amb Iniciativa 4.636 euros per "El paper de les dones en la construcció de la pau: el cas de les dones de negre".
    Entre la resta de subvencions destaca la críptica finalitat dels 7.200 euros a la Trias Fargas (CDC) per "revisar la memòria" i els 7.014 a la Coll i Alentorn (UDC) per "Llacunes de la memòria històrica".
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia Madrid

    Ajuts de Saura a fundacions de partits polítics | 09-01-2010 - 11:10:28 GMT 1 #

  23. Unes subvencions per donar veu a la ciutadania, per Marc Rius i Piniés, Director general de Participació Ciutadana, Generalitat de Catalunya :

    En referència a la notícia apareguda al seu diari el passat dia 6 de gener, sota el títol "Joan Saura subvenciona grups ecologistes per al·legar contra projectes de la Generalitat" voldria fer-li les següents consideracions.
    L'avaluació estratègica de plans i programes funciona a Catalunya des de 1988 i és una forma de participació ciutadana que permet fer consideracions ambientals abans de la presa de decisions.
    Les consideracions que es presenten, lluny de ser contra una decisió són per millorar el contingut d'aquesta i, especialment, per reduir-ne l'impacte ambiental.
    Aquests processos de participació són obligatoris per mandat de diverses directives europees i lleis catalanes.
    L'objectiu de les subvencions és rescabalar les entitats de les despeses realitzades per donar resposta als requeriments de l'Administració, que són bastant complexos. En tot cas, la quantitat de la subvenció és inferior al cost que els produeix.
    Evidentment, aquests espais i procediments són lliures i permeten l'expressió de qualsevol punt de vista, sigui conforme o sigui crític amb el Govern i l'Administració i plantejar alternatives que puguin ser adoptades en el moment de prendre decisions.
    Si volem fomentar la participació hem de confiar que la societat civil del territori té criteri per millorar les decisions de l'administració, confiar en la seva independència. Aquesta subvenció no és contra ningú, és una modesta contribució a donar veu a la ciutadania, també a la de Girona.
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia Madrid

    Unes subvencions per donar veu a la ciutadania | 09-01-2010 - 11:14:18 GMT 1 #

  24. Subvencions, no, gràcies!, per Salvador Llorente Varela, Girona :

    Últimament estan sortint als mitjans de comunicació molts escrits sobre les subvencions. Es curiós que segons el partit que governa en una àrea determinada, sempre subvencionen les seves fundacions o a les entitats que estan relacionades o que hi tenen lligams. Des de fa molts anys he pensat que les subvencions no haurien d'existir perquè per mantenir la independència qualsevol entitat sigui cultural, veïnal o fins i tot sindical haurien de dependre només dels seus socis o afiliats, perquè si reben subvencions això són favors que tard o d'hora s'han de pagar d'una manera o altra, sobretot políticament.
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia Madrid

    Subvencions, no, gràcies! | 17-01-2010 - 19:56:43 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>