Ara el Segre.
Kim Agusti: Ara el Segre.-Massa sovint he parlat, en aquest mateix espai (la Comarca d´Olot), del trist aspecte que ofereixen, des de fa mesos, el Ter i el Fluvià. Podria fer extensiu aquest comentari, per exemple, al Freser, un riu alimentat per la neu caiguda a les Valls de Núria, del Segadell i del Rigard, però que la indústria deriva massivament per canals fins eixugar.lo gairebé del tot. Als peus del majestuós Pont d'en Cabreta el seu corrent arriba a ser inapreciable. El Segre s'havia lliurat fins ara de grans obres d'aprofitament a la seva capçalera ceretana, tot i la pérdua de part del cabal d'un dels seus afluents, el Querol. Algun dels darrers estius ha ofert una imatge que no és, precisament, la propia dels grans rius, pero les seves aigües, convenientment embassades a Oliana i a Rialb, permeten regar bona part de les terres de Ponent. Quan el túnel del Cadí, perforat a la serra del Moixeró en contra del que el seu nom faria suposar, va ser obert al tránsit, molts degueren endevinar que portaria barcelonins i ciment a Cerdanya, pero ningú no devia ni imaginar que també podria servir, en un futur encara llunyá i sobretot, més eixut, per emportarse l'aigua del riu. Pero un bon dia un Baltasar, que no és rei ni va seguit d'una corrua de camells carregats de joguines per a la mainada, sino que és procedent de les ribes d'un dels rius mes treballadors i també mes maltractats de casa nostra, el Llobregat, es va fixar en el Segre. El cap i casal i la seva àrea metropolitana veien perillar el subministrament d'aigua de boca i calia cercar el liquid element allà on fos. I aquí comença un dels episodis mes esperpèntics del nostre Govern. Quan unes misterioses estaques, plantades en terrenys de pastura privats sense cap mena de notificació previa, van senyalar el traçat d'un hipotétic transvasament, el Govern va negar apuesta possibilitat. Pocs dies mes tard el mateix conseIler havia de reconéixer que sí s'estudiava una captació puntual i provisional d'aigua del Segre, que seria portada fins a la conca del Llobregat a través d´una canonada desmuntable que aprofitaria el traçat de la galería de serveis del túnel del Cadí. Aviat algú li va recordar al senyor conseller el que diu el diccionari sobre el verb transvasar, ni més ni menys que fer passar l'aigua d'un riu a un altre riu. Per tant, Mentre uns pensaven en les paraules, altres entesos, amb un sentit més práctic de les coses, feien comptes. Seria necessària una inversió d'uns 20 milions d'euros per transvasar uns 30 hectómetres cúbics d'aigua. Un cost molt elevat per a una instal.lació desmuntable i difícilment reutilitzable. Altres ciutadans, preocupats per la bona salut del riu, feien els seus propis cálculs. Si a partir d'un corrent de 3 metres cúbics per segon se'n podrien extreure 1,5, sovint el cabal del pobre Segre no arribaría al mínim ecológic. A més, al nostre país tots sabem que les obres provisionals poden durar tota la vida i no només d'octubre a maig. Mentrestant, la indignació aigües avall de la Cerdanya creixia per moments, sense que les paraules emergència i excepció, repetides una i altra vegada, en fossin l'aturador. Però mancava la gota que havia de fer vessar el vas del despropósit. En ple enrenou, la vicepresidenta del Govern espanyol, senyora María Teresa Fernández de la Vega, diputada per València, li va fer saber al nostre Govern que de transvasament res de res. El Segre és afuent de l'Ebre i la Confederació Hidrográfica d'aquest cobejat riu és de competencia estatal. Madrid havia parlat i, de passada, recordat qui mana. Arribats a la situació de punt mort, comença la meva reflexió. Amb aquesta manera de fer les coses, com volen que els ciutadans acceptem de bon grat i sense resistencia infraestructures que poden tenir un efecte negatiu sobre el territori? Avui hem parlat del Segre, pero ho podríem haver fet de la MAT. L´anomenada, per alguns, cultura del NO té el futur assegurat. 
malgrat els jocs de paraules, sí que es plantejava un transvasament.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Rigard o Rigart, JOAN BENET FERNÁNDEZ, Girona :
Aquest és el riu que surt sota la collada de Toses i rega al Ripollès tota una vall, una vall que havia estat en altres temps una Vall Fosca, i que finalitza a Ribes de Freser, on s´ajunta amb el Freser.
Aquesta és l´única disjuntiva que la gent dels pobles per on passa tenen per anomenar-lo: Rigard o Rigart. La semblança en la pronuciació final, feia pensar a més d´un. Així mateix els mapes també ho fein avinent: mentre uns optaven per Rigard, altres ho feien per Rigart. Fa un parell d´anys el Consell Comarcal del Ripollès va marcar una ruta en bicicleta de muntanya, que fa la volta a la vall i aquí és on es va lluir, en posar a la ruta: la ruta del Rigat, espanyolitzant el nom. I no sols plantant cartells per fer-ho avinent, si no que ho transmet així a les editores de mapes, que en les noves edicions ja posen el nom espanyolitzat. Veiem però abans d´aquest lluïment com el nom de Rigat no sortia i és més, en aquest cartells de la ruta plantats al poble veiem al mapa encara el nom de Rigard. Les administracions també rellisquen en altres casos, com ara en el canvi de noms, deixant de banda el nom que dóna la població. Exemples el Gorroblanc, un cim damunt de Dòrria, que varen passar a dir-ne Puig de Dòrria. Gombreny s´anomenava el poble fins que algun llest, en els anys 80, va decidir que s´havia de dir oficialment Gombrèn. Allà mateix i de fa poc un camí damunt del Santuari de Montgrony que mena a Campelles, passant pels cingles, els quals travessa al lloc anomenat: el mal Pas del Toix, suara surt als mapes com a passant del Toll? De barrabassades de gent inexperta en alguns temes sempre n´hi haurà i dins dels seus despatxos se sentiran forts, oblidant que tot allò que puja acaba baixant. El riu continuarà per la seva llera i continuarà sent el Rigard o Rigart.
----
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Rigard o Rigart | 25-09-2009 - 08:25:16 GMT 1 #