Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, (CONFAVC) 23 Assemblea.
Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, (CONFAVC) 23 Assemblea.-La capital de la Garrotxa, Olot acollirà els dies 19 i 20 d'abril la 23 Assemblea de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC). Les activitats s'iniciaran al Casal Marià amb l'obertura de l'Assemblea per les “autoritats“. Es farà la presentació de la memòria del 2007, l'Informe de la Memòria de l'any 2007 i l'admissió de nous socis, la presentació del Pla de Treball del 2008, intervenció de les Federacions al Pla de Treball i un dinar. A la tarda l'Assemblea continuarà al Casal de les Fonts, on Grups de Treball tractaran l'organització i el funcionament veïnal, els reptes de la integració de la joventut i el finançament de l'aigua per a Barcelona.

Meneame
del.icio.us



Una resolució sobre la gestió i el finançament de l'aigua ha dividit aquest diumenge els participants a la jornada de cloenda de la 23a Assemblea de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), que durant el cap de setmana ha reunit a més de 150 representants de 70 associacions de veïns i 14 federacions al Casal Marià d'Olot. Els representants de les comarques de Tarragona s'han mostrat contraris al punt número tres de la resolució que, «per tal de garantir els subministraments urbans i especialment els usos domèstics», es mostra favorable a minitransvasaments com el de l'Ebre i considera imprescindible la interconnexió de les xarxes de distribució catalanes. Això sí, el document puntualitza a continuació que la interconnexió «no pot ser la excusa per trencar l'autosuficiència de conca» i demana la creació d'un Banc d'Aigües per tal de «controlar» les transferències de cabals excepcionals.
Aquestes dues puntualitzacions no ha estat suficients pels representants del camp de Tarragona que han afirmat que, des de l'experiència, l'aigua d'un transvasament «no és només per a ús de boca sinó que després s'utilitza per a usos industrials i camps de golf». «Resulta molt fàcil obrir l'aixeta quan hi ha aigua», ha explicat Valentí Rodríguez, portaveu de la Federació d'Associacions de Veïns de Reus.
El aigua divideix la Assamblea de la Confederació Associacions de Veïns de Catalunya | 20-04-2008 - 16:46:55 GMT 1 #
Les associacions de veïns mantenen que l'aigua és un dret social i aposten per ser contundents per evitar-ne el malbaratament. Proposen que es faci pagar a qui contamini o a qui malbarati aquest bé escàs i, si cal i en casos greus, que se li talli l'accés. Les entitats veïnals reclamen solucions definitives al problema de l'aigua i qualifiquen de puntuals els problemes actuals produïts per la sequera. Mantenen que hi ha prou aigua, però que cal administrar-la bé. Els participants a la taula es van manifestar preocupats pels moviments polítics que aposten per portar aigua de fora de Catalunya, ja que això, segons el seu parer, no solucionarà el problema. Per ells, cal aplicar totes les eines necessàries, com per exemple sistemes d'estalvi efectius, recuperar les aigües contaminades, renovar les instal·lacions i xarxes, aprofitar l'aigua que es perd en les fallides del sistema, etc.
En una altra de les taules es va debatre sobre l'organització de les entitats veïnals i, els participants van apostar per un nou model d'organització. Bàsicament, van proposar una organització i una oferta de serveis molt més estructurada que l'actual.
I, a la tercera de les taules, es va tractar sobre la integració dels joves a la comunitat. En aquest cas, dos joves empresaris van fer una exposició sobre l'economia social i el cooperativisme.
Les jornades les van inaugurar el president de la Confavc, Joan Martínez, i el de la federació d'associacions de veïns d'Olot, Josep Comas. Hi havia també el president estatal de la confederació, Vicente Vallín, i representants de l'Ajuntament d'Olot i del Consell Comarcal de la Garrotxa.
Els participants van visitar després el Museu dels Sants i van fer un sopar al local de les Fonts.
El moviment veïnal vol que es talli el aigua en casos greus de malbaratament | 20-04-2008 - 17:41:33 GMT 1 #
La Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) va reclamar ahir que s'apliqui un cost de l'aigua diferent segons qui pagui la factura i l'ús que en faci, exigint a les administracions que promoguin mesures per penalitzar aquells que la desaprofitin reiteradament. L'entitat va clausurar ahir la seva assemblea celebrada durant el cap de setmana a Olot amb el lema "Construint ponts de cultura, convivència i comunicació". Allà, unes 160 persones -de 46 associacions i 15 federacions- van debatre sobre el finançament de l'aigua i l'organització del moviment veïnal.
El president de la CONFAVC, Joan Martínez, va afirmar que el cost de l'aigua "no ha de ser el mateix per a tots", per la qual cosa defensa que el preu sigui més car per als qui la ?desaprofiten, mentre que gaudeixin d'un "cost social" aquells amb necessitats socials -com els malalts-, segons va dir. "Malgastar és un prejudici", va dir, tot exigint a les administracions que apliquin "mesures" contra aquells que fan un ús ?inadequat de l'aigua i segueixen desaprofitant-la tot i que se'ls obligui a pagar-la més cara.
Però no tot van ser acords unànims a l'assemblea d'associacions de veïns. Una resolució sobre la gestió i el finançament de l'aigua va dividir. Els representants de les comarques de Tarragona es van mostrar contraris al punt número tres de la resolució que, "per tal de garantir els subministraments urbans i especialment els usos domèstics", es mostra favorable a minitransvasaments com el de l'Ebre i considera imprescindible la interconnexió de les xarxes de distribució catalanes.
Això sí, el document puntualitza a continuació que la interconnexió "no pot ser l'excusa per trencar l'autosuficiència de conca" i demana la creació d'un Banc d'Aigües per tal de "controlar" les transferències de cabals excepcionals. Aquestes dues puntualitzacions no van ser suficients pels representants del camp de Tarragona que van afirmar que, des de l'experiència, l'aigua d'un transvasament "no és només per a ús de boca sinó que després s'utilitza per a usos industrials i camps de golf". "Resulta molt fàcil obrir l'aixeta quan hi ha aigua", va explicar Valentí Rodríguez, portaveu de la Federació d'Associacions de Veïns de Reus.
"Encara que ara es digui que són aportacions puntuals i d'urgència no se sap mai si demà aquests criteris s'obliden i es continua amb l'aixeta oberta", va continuar Rodríguez, que va posar d'exemple el transvasament d'aigua de l'Ebre a Reus i rodalies "que ha acabat creant dos complexos petroquímics, un parc temàtic i diversos camps de golf". "És veritat que suposen una riquesa del territori però també una explotació de l'Ebre que ara es pot convertir en sobreexplotació", va lamentar el portaveu reusenc.
Aigua: La Confederació d\'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) | 21-04-2008 - 09:21:24 GMT 1 #
Entrevista a Eva Fernández, de la Fed. Vecinal de Barcelona:
“El modelo de ciudad basado en el turismo genera tensiones“
Esta dinámica feminista, reelegida como presidenta de una de las federaciones vecinales más veteranas, mantiene una línea crítica e independiente sin renunciar al diálogo con la Administraciones.
Basta una ligera mirada para advertir que lleva el barrio en la sangre. Eva Fernández Lamelas, barcelonesa de 51 años, antropóloga y enfermera de profesión, comenzó en 1981 su andadura en el movimiento vecinal. Activista en los ámbitos del feminismo y de la lucha por los derechos de las personas migrantes, lleva cuatro años al frente de la Federación de Vecinos y Vecinas de Barcelona (FAVB), una organización que aglutina a un centenar de entidades.
DIAGONAL : Después de dos años de parálisis, el Ayuntamiento ha hecho público su Plan de Actuación Municipal, una hoja de ruta para los próximos años. ¿Responde el documento a las demandas vecinales ?
EVA FERNÁNDEZ LAMELA : El Ayuntamiento sostiene que ha asumido la mayor parte de nuestras reivindicaciones (presentamos 495), pero en realidad ha dejado fuera algunas de las más importantes. El proyecto no ha tenido en cuenta las repercusiones de la crisis y ante esto tendría que reforzar las cuestiones sociales. Además, sigue apostando por un modelo de ciudad basado en el turismo, en la venta de Barcelona como marca, lo que genera fuertes tensiones en la ciudad. También ha dejado fuera la anulación de la Ordenanza de Civismo o la paralización de las nuevas rondas con sus vías rápidas, así como el pelotazo urbanístico que supondrá la venta de los terrenos del Barça.
D. : El pasado 5 de abril, volviste a ser elegida al frente de la FAVB, ¿cómo valoras la anterior etapa ?
E.F.L. : Ésta empezó con la oposición de la FAVB y de diversos movimientos al Fòrum de les Cultures, que encubría y pretendía legitimar una gran operación urbanística y a lo largo del periodo se promulgaron las llamadas Ordenanzas del Civismo. En ambos casos la FAVB mantuvo una oposición crítica y fue capaz de actuar como referente, articulando colectivos muy diversos. Estamos especialmente orgullosos de este papel que forma parte de la esencia de la FAVB : mantener una tensión crítica y al mismo tiempo propositiva y actuar en red con el resto del tejido social y asociativo. En otros momentos, en cambio, hemos tenido una pobre capacidad de respuesta. La baja presencia en las luchas por el derecho a la vivienda o la incapacidad, al igual que los sindicatos, para ponernos al frente de la respuesta al caos de infraestructuras que vivimos durante el verano y otoño de 2007 son buenas muestras.
D. : ¿Cuáles son vuestras prioridades para esta nueva fase ?
E.F.L. : En el plano externo seguir profundizando en la crítica a los déficits que hay en Barcelona respecto a la participación ciudadana, la denuncia de un modelo de ciudad que genera cada vez más desigualdades y problemas relativos al crecimiento. En el plano interno tenemos un reto importante : el desarrollo de buenas prácticas participativas en el movimiento vecinal, un proceso que impulse la renovación generacional y de género dentro de las asociaciones de vecinos.
D. : ¿Cómo se concreta esto último ?
E.F.L. : Estamos generando, a través de grupos focales, una serie de indicadores de buenas prácticas vecinales. Si queremos ser exigentes con las administraciones hace falta dar ejemplo. Los grandes retos que tienen planteados nuestras ciudades requieren asociaciones muy pegadas y permeables a los territorios, capaces de trabajar en red con otras entidades y movimientos.
D. : ¿Qué relación mantenéis con movimientos como el ecologista, el feminista o los centros okupados ?
E.F.L. : Con el movimiento feminista, del que me siento parte desde que inicié mi militancia en los años ‘80 en la Coordinadora Feminista y en las vocalías de mujeres, es buena. Con los ecologistas mantenemos relaciones de estrecha colaboración que se plasmarán en la celebración del IV Fòrum Veïnal Barcelonés, monográfico sobre medio ambiente, este otoño. Respecto al movimiento okupa, la relación en líneas generales es fluida y, al mismo tiempo, a menudo, ambigua, como corresponde a un movimiento heterogéneo.
D. : ¿Qué trabajo realizáis con la comunidad inmigrante ?
E.F.L. : Promovemos la creación de redes que nacen en los territorios como la red 9 Barris Acull (9bacull. org), que agrupa más de 60 entidades. Con esta red compartimos la filosofía de no sustituir sino promover las acciones que ya llevan a cabo, de forma eficaz, otras entidades. Nuestro trabajo se centra más en la lucha contra el racismo y por la inserción de las personas inmigradas en la vida social y política de la ciudad, a través de campañas como la del voto.
D. : ¿Qué opinión te merecen las críticas de algunas plataformas de barrios como La Barceloneta o Torre Baró a la FAVB por su excesiva vinculación con las administraciones ? E.F.L. : Estas críticas no han venido de las asociaciones de vecinos. En el caso de la Barceloneta, la asociación que mantiene una posición crítica con el Plan de los Ascensores del Ayuntamiento trabaja en sintonía plena con la FAVB. De hecho, se federó en la última asamblea. Torre Baró ha renovado íntegramente su junta ; ahí se dio un proceso que merecería un análisis minucioso que contemple el papel que jugaron los técnicos del plan comunitario, desactivando el proceso crítico con la reforma urbanística. Muchas veces los problemas no se originan en la FAVB sino en el mismo territorio. Cuando se producen déficits democráticos en las entidades vecinales, algunas de las cuales se acomodan y se aíslan de la gente de los barrios, o bien surge el escepticismo y el desánimo o bien crecen plataformas que se presentan como alternativas y que pueden aglutinar a un buen número de personas, en especial si existe una problemática activa. A esto hay que añadir un fenómeno nuevo : colectivos de abogados que promueven plataformas de personas afectadas con una finalidad de captación de clientes. Antes podíamos distinguir entre dos modelos organizativos : el de las asociaciones de vecinos como forma de organización estable, holística en sus intereses sobre todo aquello que afecta a la vida en un barrio, más o menos institucionalizada (cargos electos, sede social, a veces técnicos asalariados…), y el de las plataformas generadas por temas puntuales y con formas organizativas laxas. Hoy por hoy los modelos organizativos de las plataformas son tan variados que es difícil sustentar que existe un modelo único. Además, las propias plataformas evolucionan, algunas se mantienen, incluso se generan por un enfrentamiento con entidades vecinales, otras en cambio son casi una segunda piel, un círculo que arropa a las primeras.
Entrevista a Eva Fernández, de la Fed. Vecinal de Barcelona | 21-09-2008 - 06:37:02 GMT 1 #