Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Carles Feo, Banyoles (Pla de l´Estany): Més respecte per l'aigua.-Ara tothom a parlar de la sequera, que s'ha d'incentivar l'estalvi d'aigua, que l'aigua és un bé escàs, un recurs limitat... i mentrestant altres demanen que ens portin l'aigua a qualsevol preu. Amb quin dret ens atrevim a demanar aigua del Roine, o a exigir que surti aigua de l'aixeta quan després la contaminem, l'embrutem i la malgastem sense remordiments. Sóc de Banyoles, ciutat d'aigua. Els brolladors constants del fons de l'estany de Banyoles, tot i patir també una forta sequera, segueixen aportant aigua, que desguassa a través d'uns recs amb centenars d'anys d'història per dins la ciutat fins al riu Terri afluent del Ter. Fa uns dies mitja hora abans de començar a ploure encara algú abocava aigües brutes al rec Major. Un fet habitual, quan no són aigües residuals són restes de pintura o substàncies sospitoses. L'aigua bruta passa primer per la zona industrial de la Farga, arriba després al carrer de la Concòrdia de les aigües de l'estany, quina ironia, fins a passar per una de les fantàstiques zones d'hortes que encara queden a la zona. Els veïns, hortolans, i els ecologistes estem indignats amb aquests abocaments constants, que són impossibles de sancionar, ja que la mateixa aigua dels recs esborra el rastre del culpable, un cop aquest deixa d'abocar. Cal una nova cultura de l'aigua i aquesta comença per cuidar la que tenim. Els banyolins hem d'exigir que els recs tinguin aigua neta, que cap veí contamini l'aigua conscientment o inconscientment i que l'Ajuntament, l'ACA i el Consell Comarcal vetllin per la qualitat de l'aigua. Ho hem de fer per solidaritat amb els veïns del carrer de més avall del rec, però també pels que després agafen aigua del Ter per regar, sigui al Pla de l'Estany o al Baix Ter. Tots en som responsables, i per demanar que ens donin aigua, primer hem de valorar la que tenim, respectar-la i usar-la amb gratitud. Quin mal costum aquest de no valorar el que tenim a mà cada dia.