Aigua del cel.
Emili Piera: Aigua del cel.-Estaven fundades les advertències dels ecologistes i dels tècnics més receptius a la hipòtesi del canvi climàtic: sembla que anem cap a sequeres més llargues i severes en bona part d'Espanya. Tranquils: no em posaré malastruc i serà un altre qui balli amb la més lletja, al cap i a la fi no crec ni en profetes ni en bruixes, només poden encertar en el dolent, a saber: de tant en tant hi ha una guerra, a vegades es desaprofiten les collites i rares vegades les vaques pareixen dos vedells.
Fins al Nadal hi va haver sequera a Galícia, encara que els ulls profans només fossin capaços de veure el mateix verd de sempre. Després, ja va ploure a la manera suau i tenaç com ho fa al Cantàbric. En la serralada d'Aracena, on l'aigua manté boscos de castanyers i alzines sureres, tampoc plovia en aquests dies i els seus pantans minvaven com els nostres: a uns quilòmetres de la ratlla de Portugal. Per a desesperació de devots, el clima de Catalunya no té més seny que el nostre i "la pluja no sap ploure" (Raimon): inundacions i/o seques. La més letal avinguda des de la guerra es va produir en un poble català amb diversos centenars de morts. A l'Aragó, ocorre el mateix.
Enfront de tot això, els polítics han reaccionat en la millor tradició tribal i més a aquestes altures de la Lliga, amb com està de calent: agiten les seves parròquies, grimpen als seus campanars, exhibeixen greuges, comparen la mida dels atributs respectius i fins i tot Joan Saura demana un transvasament que després critica per a València. És la cursa per gaudir d'un bany més gran que el de la veïna (amb hidromassatge). No se'ls passi pel cap creure a aquestes velles putes. Al balneari de Baños de Montemayor vaig veure unes esteles romanes que agraïen a les nimfes de la font els favors termals rebuts. Eren brutals i esclavistes, però no se'ls va ocórrer dessacralitzar la naturalesa. I parlant de Raimon, "Ara digueu: la ginesta floreix /arreu als camps hi ha vermell de roselles".

Meneame
del.icio.us


