Agrupació de Forces Armades de la República Espanyola (Afare), resistència republicana a Girona.
Després d'aquest capítol dedicat a la Resistència Afare de Girona, la segona part del treball amplia el ja extens nombre de judicis contra Republicans que l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme està recollint en els seus llibres. 
Agrupació de Forces Armades de la República Espanyola (Afare), resistència republicana a Girona.-L'intent de militars republicans de rebel.larse contra la victòria franquista organitzant.se en la Agrupació de Forces Armades de la República Espanyola (Afare) i la seva presència a Girona són el punt de partida de l'últim llibre de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, que continua amb la seva tasca de recuperar la Memòria Històrica i reclamar l'anul.lació dels Consells de Guerra de la dictadura.
La presidenta i la portaveu de l'entitat, Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, han recollit la documentació i els testimonis que formen Republicans represaliats pel franquisme. La causa contra Afare i altres judicis (CCG Edicions).
El treball explica en què consistia aquesta Associació, formada per militars i agents de les Forces de la República Espanyola que, després de la II Guerra Mundial, van començar a reunir.se amb l'objectiu d'intentar trobar fórmules d'oposició a la Dictadura franquista. L'Afare es va començar a gestar l'any 1943, amb diferents grups que llavors el 1945 es van concretar en la constitució d'aquesta Associació.
L'activitat d'aquesta Agrupació de Forces Armades de la República Espanyola a les Comarques gironines queda pal.lesa en Documents com un de la Brigada de Informació Política de la Policia Barcelona, de la Direcció General de Seguretat, que el 30 de novembre de 1946 informava sobre la detenció de nou integrants de l'Afare. Tal com s'explica en el llibre, el cap de l'organització a Girona era un antic sergent dels carrabiners, Josep Arroyo Viñets, qui treballava com a rellotger a la població de Argelaguer-Tortellà, Garrotxa.
Ell mateix i quatre veïns més d'aquest municipi garrotxí, dos homes d'Olot i dos més de Besalú eren els detinguts esmentats en l'informe anterior. I la publicació permet conèixer els detalls dels processos oberts en contra seva, així com consultar imatges i documentació que ho testimonien.
Aquest arriba després de títols anteriors com Hores de vetlla. Últimes cartes de persones afusellades (2005), Dones republicanes (2006) i Republicans represaliats pel franquismo (2007), tots ells també publicats per CCG Edicions a "Llibres dels Quatre cantons".
A Republicans represaliats pel franquisme. La causa contra l'Afare i altres judicis les autores han recollit vint-i-cinc casos nous de gironins que, després de ser denunciats, van ser detinguts i condemnats per la dictadura.
Alguns d'ells -tots homes i veïns de gairebé totes les comarques gironines- van morir afusellats a les tàpies del Cementiri de Girona el 28 de juliol de 1939 III any Triunfal, dia en què les forces franquistes van executar 69 resistens; la xifra total d'afusellats a Girona, en aquest lloc va pujar a 519 gironins republicans.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
