Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

En lluita oberta amb els seus germans i desitjant Carles "el Calb" obtenir el máxim ajut dels seus fidels en l'expedició que havia projectat—a desgrat dels nobles—contra Itàlia, pel juny del 877 va signar la tan discutida Capitular de Kiersy de l'Oise per la qual disposava que si un Comte moría mentre el fill estigués absent ajudant-lo en l'expedició, el seu fill Lluís, Rei de Aquitània, faria administrar, provisionalment, el Comtat vacant pel més próxim parent del difunt i pel Bisbe Diocesà, fins que ell, de retorn de l'expedició, degudament informat, disposés a favor del fill o del legítim hereu del difunt Comte. En cas de morir aquest sense descendéncia, s'hauria de seguir el mateix procediment amb el parent més próxim.

Els nomenaments a favor de Salomó i Audegari deurien tenir carácter d'interinitat, ja que, després del 877, separat de la Septimània el territori que des de llavors fou conegut per "Marca Hispànica", passá a ésser primer Marqués en Guifred "el Pilós" el qual figura, a mes, com a hereu dels Estats Pirinencs governats pel seu difunt pare Sunifred de Urgell. Es llavors que en Guifred encomanà el Comtat de Cerdanya-Conflent al seu germà Miró, reservant el de Besalú-Vallespir per al seu germá menor Rodolf, com així va succeir. El Comte Guifred passá seguidament a repoblar la Vall de Ripio “qui erat in deserto posita”(Arx. Cor. Aragó. Perg. 3del Comte Miró I de Besalú. (16 de maig del 914) després de la invasió Sarraïna.

En aquell lloc féu alçar en 887 un Convent de Religioses, conegut després per Sant Joan de les Abadesses. A l'any següent fundà el Monestir de Santa Maria de Ripoll, de monjos Benedictins, i des de llavors la dita Vall, junt amb la de Vallfogona, foren tingudes com "apèndix" del Comtat de Ausona (Ausa, Vic) (Així les veiem anomenades: Comitatum Essunense in Villa que nomen vocant Valle facunda (896), Comitatus Eusona in Valle Riopullense (961), i Comitatum ausonense in apendicio Riopullense in Valle Facunda (901). (Arx. Cor. Aragó, pergs. 11, 12 i 16 del Comte Guifred I). D'entre els diversos col.laboradors que tingué en Jeroni Pujades, autor de la Crónica Universal de Catalunya, trobem en Joan Bta. Pont, de Girona. donant-li coneixement de certa Escriptura consignada en un dels Registres Notarials de Besalú. La nota del senyor Pont és com sequeix:

"Y ab escriptura y actes vells que son en un Llibre Groc de la dita Notaria he trobat com un Carlos rey y emperador amb un acte datt. idus aprilis, indictione 4, anno 32, Lotharii Regis anno 3, dotà la Iglesia y Monestir de S. Lorens del Mont y entre altres coses li dona la Vil.la de Olot; y aprés lo Abat Raimirio anno 3 Regnante Carolo Rege vel Imperatore, vene dita Iglesia a Rodulfo y a sa muller Richilinde Comtes de Besalú. Consta de que aquets eren Comtes amb la Escriptura de dit acte ahont parlant del Comtat de Besalú diu que els advenit de parentum suoram" (Biblioteca Nacional de París, Secció de manuscrits, fons de Esteve Balucio, vol. 238, foli 186).

Aquesta nota del senyor Pont -com és de veure- fa referéncia a dos Documents. El primer l'hem pogut confrontar amb la còpia del Segle XII existent al Arxiu de la Corona de Aragó. Cal salvar la distracció del senyor Pont en no consignar les tres is numerals romanes corresponents als idus. Altrament el Rei sols firma "Karolus (monograma) gloriosissimi Regis". La data exacta és la de l'onze d'abril del 872. El segon Document no l'hem pogut cotejar amb l'original ni amb cap cópia; es tracta d'un Document de 1er. de desembre del 887, essent ja usufructuaris del Comtat Rodolf i Riquilda, i correspon al Regnat de Carles III "el Gros" (nét d'en Lluís "el Piadós"), únic dels tres Monarques Francs d'aquest nom, el qual va signar de pròpia mà com a "Emperador". La nota ens dóna a conéixer la data en la qual els Comtes de Besalú entraren en possessió de la Església de Santa Maria de Olot (avui coneguda per Església de Santa Maria del Tura).

La donació de Carles "el Calb" a Fra Ricimir, o Raimirio, Abat de Sant Aniol d'Aguges i Sant Llorenç de Sous, diu textualment: "In Comitatu Visildunense, super fluvium Aginnum, Vallem nomine Bichilibim (?), et Vallem nomine Agogiam (Vall d´Aguges), cum omnibus villaribus intra ipsas Valles usque in treum (Forat del Treu, ampla canal a la Serra de Gitarriu per on travessa el Cami que puja al Bassegoda) et usque in coecumen Montis Bassegoti et Montis Petra buguti (De la Pedra foradada) et collis Principii et usque ad Montem Magulellum (Gomanell) et usque ad Montem Allonem (Manllada) , cum villaribus ad ipsa Nucem (La Nou de Bassegoda) et usque in Montem llicis (Montilias, en 1362; avui Monteia) et usque in cellam vocabulo Talexano (Església de Talaxà) cum Montem Martiniano (Serra de Martinyà) inter ipsas Valles consistente et in Basse (Vall de Bas) locum qui dicitur Olotis (Olot) cum antigua Ecclesia in honore Sancte Marie fundata (Santa Maria d´Olot (avui Santa Maria “del Tura“) eiusdem fundata et in eodem Comitatu Monte Sancti Laurencii (Sant Llorenç de Sous, les despulles del qual poden veure´s encara a la Muntanya del Mont, Mare de Déu del Mont), cum Basílica in honore Sancti Laurencii elusdem fundata, cum villari et fonte vocabulo Sparagaria (Mas i font d´Esparraguera) , cum ipsius Montis integritate preter locum, qui dicitur Castellaris (Mas Castellar, de Beuda, avui desaparegut) , quem tenent filii Discolii et Transimiri et, preter aprehensiones Yspanorum intra ipsos terminos sitas Basilice, que prephatus abba Racimirus, intra ipsos Montes, super prephatum fluvium, nomine Aginnum, in honore Sancti Andeoli egregii Martiria fundavit, monachisque, quos ibi Deo famulaturos, collocavit pro nostrorum absolucione peccaminum largiri et largiendo auctoritatis nostre precepto perpetim habendas confirmare"(Arx. Cor. Aragó. Perg. 2 del Comte Guifred I).

Tal vegada per ésser Rodolf senyor d'extenses propietats al Alt Rosselló (que va obtenir per donació de la seva cosina Anna, filla del Comte Alaric de Empúries el 22 d'abril del 876),(F. Monsalvatge: los Condes de Ampurias vindicados, pàgs. 29-33). els hictoriadors de Languedoc, P.P. Devic i Vaisséte el judicaren Comte del Rosselló, equivocació manifesta car llavors ho era, àdhuc d'Empúries, en Sunyer II, com ho han demostrat els senyors Monsalvatje i Valls i Taberner ( Ferran Valls i Taberner: “Un diplome de Charles de Chauve pour Suniaire, Comte d´Ampurias-Rousillon“ a la revista “Moyen Age“, 2ª sèrie , vol. XXI, setiembre-desembre del 1919). No essent Rodolf Comte de Urgell, ni de Ausona, tampoc de Cerdanya-Conflent, ni del Rosselló, hem de prendre en consideració la nota del senyor Pont i entendre que sols el Comtat de Besalú-Vallespir deuria assignar-li en usdefruit el seu pare Gunifred dels Estats rebuts de Carles "el Calb".

L'any 892 Rodolf rep dels seus germans Miró, Comte, i Riculf, Bisbe de Elna, actuant com a marmessors de llur pare, la Vil.la "Etorras", situada al Comtat de Cerdanya (Arx. de la Seu d´Urgell. Doc. Publicat per F. Monsalvatge a la Colección Diplomática del Condado de Besalú, vol. IV, pàgs. 19 i 20). I pel maig del 898 trobem a Rodolf i la seva esposa Ralindes (Riquilda) fent donació "ad Castro Monasterii vel ad cenobii Sancte Marie que vocant Crassa, et est ipse Monasterius constructus inter duos Pagos Karkascense et Narbonense juxta fluvium Urbione" de la Vil.la Peciliano o Pezillà, situada al Comtat de Rosselló, a el concedida per la seva cosina Anna el 876. Es reserven els donants l'usdefruit pel seu vivent, no podent-la vendre, permutar ni alienar en cap forma ells ni els seus fills, "neque nepoti meo neque parentes nec nullus homo pro nostra voce neque pro sua hereditate" (B. Alart: Cartulaire Roussillónnais, pàgs. 118-120. (D´un original en pergamí a l´Arx. de l´Abadia de La Grassa).

Usufructuant encara el Comte Rodolf el Comtat de Besalú, el reí Carles "el Ximple" (fill de Odó, Comte de París), per mitjanceria del noble Robert, donà al seu fidel Teodosi i a llurs descendents diverses propietats del Tresor públic "in pago Minervensi (de Narbona), in pago Helenense (Elna, al Rosselló), et in Comitatu Bisuldunensi super Fluviano", (riu Fluvià) restant compresos en aquest darrer el “ villare Golorescum (Galleres), Caneto (Canet), Campo longo (Campllonc) i Tapioles (raval de Figueres), et in Valle Basse villam quae dicitur S. Stephani (Sant Esteve de Oculo, o de Bas), cum Valle Jonathes (Joanetes), cum Villis et Villaribus quae dividit inter Girundense et Bisuldunense, de meridie affrontat in fines de Comitatu Ausonensi usquè ad Collum Jonathes, de parte circi in Castrum Gorni, de istis vero partibus sicuti Aqua vergit et pergit usquè ad Villarem veterem, pergitque per arenas usquè ad pausata tepidi, et pergit usquè ad Paratella, et indè vadit ad Monte Meridiano et usquè ad Serram Elceriolas et usquè ad fines Pinetae". Ordena el Rei que els homes de les dites vil.les i vilars, "tam Spani quam coeteri", prestin al dit Teodosi i als seus hereus els obsequis i serveis que venien prestant als Comtes. Signa Carles, gloriosissimi, Regis, de mà pròpia, i el segella amb el seu anell, a Vienne (Gàl.lia narbonesa) el dia 23 de juny de l'any 904 (Esteve Balucio: Capitularia regum Francorum, voll. II, ap. CXXIX, cols. 1525 i 1526).

Deuria morir el Comte Rodolf pels anys 904 al 906, doncs el 907 apareix la seva esposa "Ralindes (Riquilda), coneguda també per Richica", fent, tota sola, donació de la Església de Sant Pere de Cedret (Situada al sud-oest de la Tour de Carol o de Querol, a la Cerdanya) a l'Abadia de La Grassa, amb els delmes, primícies i ofrenes dels fidels, tota la qual cosa manifesta posseir per herència del seu pare Vuitiscle (B. Alart: Cartulaire Roussillonnais, pàgs. 12 i 13. (D´un pergamí del Priorat de Cornellà de Conflent). La pròpia senyora i el seu fill Oliba confirmen, el 24 de juny del 915, la donació que feren ella i el seu espòs a la citada Abadia de la Vil.la Pezillà. Oliba fa constar que li pervenia per vocem genitoris meo Rodulpho condam (B. Alart: Cartulaire Roussillonnais, pàgs. 120-122. (Pergamí de la Abadia de La Grassa). Juan R. Lejarza