Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

La norma que es va promulgar suposava importants limitacions a les activitats, però en aquell moment no es va crear cap organisme de gestió, que ajudés a resoldre els inconvenients d'aquestes estrictes normes, ni que desenvolupés les polítiques de protecció i els mecanismes de compensació econòmica que els hauria d'acompanyar, amb la qual cosa es produïa un fet enormement injust que preocupava molts dels habitants, els propietaris i els ajuntaments afectats.

Aquesta raó va ser una de les causes principals per les quals alguns ajuntaments de la zona vam promoure, decididament, la creació d'un consorci (el Consorci per a la Gestió i la Protecció de l'EIN de l'Alta Garrotxa) que es va materialitzar l'any 2000 i que, com a funció principal, havia de dissenyar un pla estratègic i aplicar una política «en positiu» de protecció.

La reflexió que es va fer en aquell moment, va ser que, en una fase inicial, la declaració de l'Alta Garrotxa com a parc natural tenia més inconvenients que avantatges. Així es varen valorar coses com ara que el fet que ser declarat parc suposava, de facto, un augment important del nombre de visitants, dins d'un espai que no estava gens preparat per rebre'ls (recordem el desgavell que hi havia a tota la riera de Sant Aniol, amb acampada lliure, focs incontrolats, escalada a dojo, col·lapse de vehicles a la pista forestal, aparcament indiscriminat, descens de barrancs sense control, plantificació de vies ferrades, furts, etc.), o la possible no-presència, en els òrgans de govern del parc dels ajuntaments i de les entitats històriques de defensa del territori, o la necessitat de concentrar les inversions en serveis i infraestructures bàsiques. No obstant, ara la situació ha canviat notablement, i la majoria de motivacions que feien recomanable no declarar parc natural aquest espai han desaparegut. La bona tasca realitzada pel Consorci de l'Alta Garrotxa, i, en definitiva, els ajuntaments, amb la col·laboració de les entitats locals superiors i la Generalitat de Catalunya, tot i les mancances per causes pressupostàries i competencials, ha permès emprendre accions importants de millora i de valorització i divulgació del patrimoni natural i cultural de l'espai, i l'han dotat de la infraestructura i capacitat per poder assumir, amb unes mínimes condicions d'èxit, els nous impactes que pot suposar la creació d'un parc natural.

Però, no obstant, es troba a faltar un organisme amb competències i capacitat real, que superi algunes mancances: així, el consorci s'ha demostrat inútil, i això és cada vegada més palpable, per vetllar i controlar el compliment de les normes de l'Alta Garrotxa (que per cert són cada cop mes obsoletes), perquè ni té les competències delegades, ni és la seva voluntat assumir-les, ja que ha estat sempre un organisme voluntarista que ha respectat, com és obvi, les competències de cada ajuntament. Tampoc s'ha produït una coordinació efectiva en alguns dels temes clau per l'espai, que poden suposar canvis substancials en la seva evolució. Temes tan crucials com ara la planificació urbanística (el catàleg de masies, que identifica entre les nombroses ruïnes, les que poden edificar-se de nou, i crea possibles criteris de divisió horitzontal i de règims de multipropietat a finques tradicionals, o els plans territorials i plans directors) o com el desenvolupament de polítiques sectorials assumides per altres institucions, sense tenir prou en compte que l'espai es únic, encara que estigui dividit per tres comarques: com la promoció turística, l'elaboració de candidatures culturals internacionals, la gestió d'infraestructures viàries, la senyalització, les xarxes de serveis bàsics (electrificació rural, antenes de telecomunicació, vigilància, planificació hidrològica, etc.). Tampoc s'ha pogut materialitzar la compra de grans finques, ni la regularització de les nombroses cases i ruïnes propietat de la Generalitat de Catalunya dins de l'espai. I, a més, tenim en l'actualitat i a l'horitzó immediat una sèrie d'amenaces en què els ajuntaments petits ens sentim, sovint, sols i impotents (temes greus de disciplina urbanística, grans infraestructures, circulació motoritzada abusiva, projectes i propostes de dubtosa compatibilitat amb les normes, etc.). Cal que l'Alta Garrotxa disposi d'un instrument de gestió amb competències, potent, capaç i efectiu, que superi aquesta situació, i que estableixi una política de coordinació efectiva, amb els ajuntaments i els actors del territori, per tal de protegir i desenvolupar l'espai de forma global. El consorci ha obert el camí i n'ha assentat les bases, però queda curt, no garanteix una protecció efectiva, ni disposa dels mecanismes econòmics i legals necessaris per fer aquest pas endavant que necessitem. Ara, més que mai, l'Alta Garrotxa necessita ser declarada parc natural. Som-hi? (foto: estado del Conector Biologic entre el PNZVG, riu Llierca i Alta Garrotxa, Argelaguer Cales de Llierca S.A. i Cycosa, sin control Medi Ambiental)