El Roïne, Rhone o Ródano.
Saber mes: La Cambra de Comerç de Girona, pel Roine. Tinc una carta per voste !! 
Josep Serrano Devant. Cassà de la Selva: El Roïne, Rhone o Ródano.-Aquests dies és notícia aquest riu perque sembla ser que haurem d´anar-hi a buscar aigua, perquè una sequera que fa tres anys o més que dura ha agafat els nostres polítics desprevinguts, i amb el més calent a l´aigüera pel que fa a solucions.
Bé, anant per feina i volent parlar del tema, he decidit fer un tomb per l´indret i la millor manera i més còmoda ha estat de fr-ho amb el Google Earth, que m´ha permès documentar-me ràpidament.
El Roïne neix als glaciars de Chamonix i baixa cap a Ginebra, on recull el cabal del sobreeixidor del llac Leman a la mateixa ciutat de Ginebra. També recull el producte de les depuradores de la zona, que és d´uns 645.000 habitants. Riu avall, però encara dins de Suïssa, vora un indret anomenat Vernier, es pot veure una instal·lació que és una petroquímica o una central nuclear, les hidroelèctriques no les compto ja que les considero neutres des del punt de vista contaminant.
Resseguint el riu de baixada després de Grosslee i vora Creys-Malville es veu clarament un reactor nuclear que els francesos anomenen Superfenix. No gaire lluny i al nord de Lió a Saint-Vulvas, 4 reactors nuclears hi treuen vapor i clicant el punt d´informació que apareix allà, surten les dades. A Lió, el Roïne recull les aigues del seu afluent, el Saöne, que l´he resseguit quasi fins a Luxemburg i és força net, però ai!, també recull les escurrialles d´1.800.000 persones que viuen a la ciutat. Al sud de Lió hi ha un complex industrial i petroquímic grandiós amb dàrsenes i un gran port fluvial; hi arriben vaixells de càrrega (gavarres) des de Marsella i el riu l´han fet navegable fent encluses. Una mica més avall trobem la central nuclear de Saint-Alban, amb dos reactors nuclears.
Seguint riu avall, a La Roche de Glun hi aboca les aigües el riu Isère, que és el principal dels dos que passen per Grenoble. A l´alçada de La Coucorde; nuclear de Cluas amb 4 reactors, i quasi a continuació Tricastin, amb 2 reactors nuclears més, poc tall més avall hi ha el complex de Marcoule, que és anunciat com Phenix EDF; complex industrial amb un reactor que es dedica a preparar el plutoni per servir-lo a centrals nuclears, suposo que a les que ens hem trobat els portaran el material pel riu. Desconec si aquesta mena d´instal·lació aboca residus al riu.
En el tram del riu trobem Avinyó, 90.000 habitants, i més al sud el complex industrial de Tarascon; alumini, pasta de paper, i productes químics. Riu avall hi ha Arlés, 50.000 habitants. A continuació la Camarga i finalment la desembocadura al costat de Marsella.
Del projecte de portar aquesta aigua a Catalunya per solucionar no sé què, ja en parlaré un altre moment, de moment les dades són aquestes, i si algú en dubta, que agafi el Google i ho comprovi, però vist el vist, em penso que a partir d´ara mateix només beuré vi.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
JOSEP R. MINGUELLA, VICEPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE LES GARRIGUES. JUNEDA (GARRIGUES)..
Sincerament, no puc donar dades de si l'aigua del riu francès Roine és de massa qualitat. He llegit informacions que es tracta d'un dels rius més contaminats d'Europa però he de suposar que els grans defensors del seu transvasament cap a Catalunya (CiU, PP, etc.) ho deuen haver tingut en compte, pel bé dels ciutadans que n'haurien de beure. Insisteixo, haurem de confiar en la seua diligència en aquest aspecte.
L'enverinament a què em vull referir és constatar que amb aquesta proposta, com es diu popularment, «ens baixa bruta». Em sembla que els catalans, una vegada més, en sortirem escaldats.
Evidenciar, en primer lloc, que construir 300 km de canal, travessant els Pirineus i bombant en alguns trams no deu ser barat. És per això que sóc del parer que no és un projecte eficient per a nosaltres, més aviat insostenible i que obrirà les portes al transvasament de l'Ebre cap al sud (València, Múrcia...) amb tot el greuge i conseqüències que comportaria dependre d'un altre estat. Ja ens toca dependre del petroli i del gas i fins i tot de l'energia elèctrica, només ens faltarà això.
Molt pallussos haurien de ser de no poder solucionar, conjunturalment i a llarg termini les problemàtiques d'unes evidents crisis de sequera i de subministrament d'aigua, sigui a Barcelona o a qualsevol altra part del territori català.
Decidides i urgents actuacions de polítiques d'equilibri territorial –ni una fàbrica, ni una urbanització més on no hi ha aigua– així com d'eficiència en la gestió i consum de l'aigua, la interconnexió estratègica de tots els nostres rius –des de l'Ebre fins al Ter–, la reutilització d'aigües de depuradores, la gestió dels freàtics i aigües subterrànies, l'aplicació d'eficiència en tots els regadius de Catalunya –començant per la modernització de l'anacrònic sistema del Canal d'Urgell–, la retirada de subministrament a finques o activitats improductives i la implantació de dessalinitzadores per afrontar èpoques d'emergència, aquestes i altres eines que es poden i s'han d'anar implementant, garantirien amb tota seguretat el subministrament i disponibilitat d'aigua per a tot el país i per molts anys.
Alguns ja han optat obertament i descaradament per utilitzar l'aigua i el Roine amb finalitats partidistes i de desgast del govern d'entesa, però anem en compte que aquesta pot ser una estratègia perillosa i enverinada que ens pot esquitxar –no pas d'aigua– i hipotecar per tota la vida.
L\'aigua del Roine | 20-04-2008 - 17:46:03 GMT 1 #
Aigua bruta:
Llegeixo amb estupefacció un article en aquest diari del 6-6 (Comarques, pàg. 23) on el que escriu defensa un hipotètic transvasament d´aigua del riu Roine per via de canonades marítimes fins a casa nostre. Per justificar que deixem que ens portin aigua contaminada amb metalls pesants addueix que els defensors del projecte diuen que tots els rius espanyols en porten.
Només des de la ignorància més absoluta o des de la mala fe es pot fer una afirmació semblant. Quan es diu que tots els rius porten materials pesants vol dir que el Ter també. Algú em pot explicar com un riu que neix a les pistes de Vallter, té un recorregut curt fins a Sau, i passa per poques poblacions i menys fàbriques ni indústria química ni cap central nuclear pot estar contaminat de metalls pesants.
Aquesta aigua que ara arriba a Girona i Barcelona està molt neta si la comparem amb d´altres que provenen de rius més llargs i més contaminats per la indústria, i nuclears, i deixaria d´estar-ho el dia que li posséssim aigua del Roine, amb el resultat de no fer-la apta per a res. Avui en dia no tinc notícia que existeixi cap depuradora capaç de filtrar el sresidus resultants de refrigerar una central nuclear; algú em dirà que no estan catalogats com a perillosos segons tal i qual norma, cosa que no vol dir en absolut que no ho siguin, de perillosos, i no ens els hem de menjar si ens ho podem estalviar.
Sembla que hi ha un sector que quan s´ensuma una possible arribada de fons de la comunitat per no importa què, s´esvera i perd els papers, i serien capaços d´enverinar-nos a tots mentre poguessin sucar d´algun pressupost.
Que jo sàpiga ningú ha preguntat a Llançà si volen que hi muntin un llac artificial, i una depuradora, ni tampoc què en farien de les tones de llots contaminats, i contaminants que a la llarga sortirien de tot aquest desori. Sort que sembla que el govern aposta per les dessalinitzadores per solucionar el nostre problema de l´aigua i desestima altres aventures, i espero que continuï així pel bé de tots.
-Josep Serrano i Devant. Cassà de la Selva.
Aigua bruta | 10-06-2008 - 07:41:14 GMT 1 #
El Roine, la gran esperança, per JOAN JANOHER SADURNÍ. FORALLAC (BAIX EMPORDÀ:
Així ho voldria manifestar, com també l'oportunitat que tenen els nostre polítics de poder-ho assolir, ells que sempre volen ser reivindicatius en les decisions que prenen, ara tenen l'oportunitat de fer per a Catalunya un bé comú, per cobrir les nostres necessitats. Ells tenen la paella pel mànec; per parlar d'una vegada per sempre del greu problema que tindrem per la mancança de l'aigua en un temps no gaire llunyà, i que tant preocupa els ciutadans. Haurien d'assumir la responsabilitat que pertoca en aquest afer, i solidaritzar-se en la necessitat de fer pinya, per solucionar de manera definitiva el que preocupa tant el nostre poble.
Aquest element tan preuat que és l'aigua s'ha de fer arribar, sense adormir-se els que ens governen, atès que la mateixa natura ens ha fet veure el risc que tenim, per la minsa aigua existent a casa nostra, i ara sí, és el moment de despertar-se.
Cal aprofitar l'oferiment del govern francès, per eradicar el fantasma de l'aigua: aquest no posarà pas pals a les rodes, ja que està disposat a facilitar-nos el camí, sempre que no demorem el nostre interès per fer-ho.
Sempre he considerat que els observadors miren cap al futur, i si nosaltres ens girem d'esquena a aquesta oportunitat quedarem sense els transvasaments del Roine; perden amb ell l'única esperança de poder gaudir-ne i viure tranquils.
El Roine, la gran esperança | 07-07-2008 - 06:36:05 GMT 1 #
Partícula a la sabata:
El dia 30 de novembre de 2007, l'endemà de l'emissió de partícules radioactives a l'atmosfera que va tenir lloc a la central nuclear Ascó I, «en un comptatge del Quicky [l'aparell de mesura del personal de la central] es va detectar una partícula a la sabata d'un treballador que havia treballat a la zona de penetracions de vapor principal» de la planta. No va ser fins a la inspecció que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va fer entre el 24 d'abril i el 7 de maig del 2008 que l'inspector resident a la central es va assabentar d'aquest fet, segons es pot llegir a l'acta que, amb data 30 de juny del 2008, ha fet pública el CSN aquesta setmana. Segons el document, «la sabata va ser entregada pel personal de dosimetria a personal de protecció radiològica operacional embolicada amb plàstic».
En l'acta s'hi afegeix que el cap d'explotació de la central «abans del dia 5 d'abril del 2008 no havia tingut coneixement que el 30 de novembre del 2007 en un comptatge del Quicky s'havia detectat una partícula en una sabata d'un treballador». En el document es fa una descripció dels fets des del 14 de març del 2008, fins al 4 d'abril, el dia abans que es tingués notícia de la fuita denunciada per Greenpeace.
Partícula a la sabata | 10-07-2008 - 07:34:30 GMT 1 #
El conseller Francesc Baltasar considera un «acudit» el transvasament del Roine:
El conseller de Medi ambient i Habitatge, Francesc Baltasar (EUiA-ICV Montilla), va assegurar a Girona que a principis de l'any que ve el Ter tindrà un cabal constant de dos metres cúbics per segon al seu pas per Torroella de Montgrí. Segons els darrers controls, el cabal del riu al seu pas pel pont del Ter -a l'entrada de la població- gira a l'entorn del metre cúbic per segon, quan el cabal ecològic s'hauria de situar al voltant dels quatre. El conseller va explicar que actualment el Pasteral deixa anar set metres cúbics d'aigua per segon i que "la diferència" entre aquesta xifra i la que arriba al pont de Torroella es deu al fet que en aquesta època de l'any és "plena campanya de regadiu".
Davant aquesta situació, Francesc Baltasar va afirmar que si els comportaments hídrics continuen com és previst, a principis de l'any que ve s'arribarà als dos metres cúbics per segon. El cabal que han d'aportar els gairebé 200 pous que s'han recuperat a tot Catalunya, la regeneració d'aigua, els aqüífers i la posada en funcionament de dessaladores són, segons el conseller de Medi ambient i Habitatge, els elements que permetran que "progressivament" es pugui anar retornant cabal al Ter.
Així, el conseller va opinar que "res serà com abans" perquè la posada en funcionament de totes aquestes mesures ha d'assegurar que si es torna a viure una sequera "tan dura" com la que ha viscut el país enguany s'hi pugui fer front. Concretament, el Govern preveu que l'any que ve es puguin sumar 150 hectòmetres cúbics més a la xarxa fluvial catalana.
Aquests 150 hectòmetres més són els que, segons Baltasar, han de permetre alleujar la pressió sobre el riu Ter. Tot i això, no es va aventurar a donar xifres sobre quin és el cabal que es podria deixar de transvasar i va assegurar que caldrà fer una anàlisi detallada sobre les necessitats del territori de la conca del Ter, tant agrícoles com del cabal ecològic i les necessitats urbanes, per veure si hi ha excedent o no. Llavors és qüestió "de sumar i restar", va afirmar. A més, Baltasar va considerar que el Govern pot dir "ben alt" que són "els primers" que s'han plantejat retornar cabal al Ter. "No només ens ho plantegem, sinó que ho farem", va explicar. Una altra de les afirmacions que va fer el conseller en la seva visita a Girona va ser assegurar que no es derivarà cabal fora del Ter si no se satisfan les necessitats de la mateixa conca.
El conseller de Medi ambient i Habitatge va visitar ahir Girona per cloure una jornades sobre recursos hídrics organitzades per la Cambra de Comerç de Girona, que defensa el transvasament del Roine. En aquest sentit, Baltasar va posar sobre la taula les dades que fan que, per ell, parlar de transvasament del Roine soni a "acudit".
D'una banda, el conseller va afirmar que és inviable que aquest transvasament es faci de forma subterrània i que fer-lo per la superfície suposa construir una canonada de 350 quilòmetres de llargada i 25 metres d'amplada en un territori "molt sensible". A més, va afirmar que les obres s'allargarien com a mínim set anys quan es tracta d'una situació "urgent" i, finalment, va assegurar que el cabal que podria portar seria d'entre 120 i 130 hectòmetres, una xifra inferior a la que calculen que aportaran les mesures previstes pel Govern.
El transvasament del Roine | 29-07-2008 - 06:33:16 GMT 1 #
Transvasament del Roine :
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, complirà el compromís adquirit amb CiU en el debat d'investidura d'estudiar el transvasament del riu francès Roine. El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, a petició del Congrés, ja ha encarregat l'informe, que haurà d'estar acabat el març de l'any vinent. En la redacció d'aquest estudi hi participaran experts de Saragossa, Madrid, Valladolid, Alacant i Barcelona; també hi col·laboraran altres organismes estatals. Consideraran el transvasament del Roine factible si és econòmicament viable, sostenible mediambientalment i socialment acceptable. El secretari d'estat de Medi Rural, Josep Puxeu, va explicar ahir que l'informe del transvasament –encarregat pel Ministeri de Medi Ambient– l'elaboraran experts amb la col·laboració d'altres organismes. Quan entreguin les conclusions, al març de l'any vinent, determinaran si el transvasament és econòmicament viable, sostenible mediambientalment i socialment acceptable.
Transvasament del Roine | 11-10-2008 - 10:12:47 GMT 1 #
Estados Unidos es un gran basurero nuclear, por Diane D’Arrigo/Sunny Lewis
Nuclear Information and Resource Service/Environment News Service :
Los materiales radiactivos provenientes de los centros de producción de armas nucleares se acumulan regularmente en terraplenes, donde permanecen disponibles para el reciclado y la reventa. El Servicio de Recursos e Información Nuclear (NIRS, por su sigla en inglés) informó que el ministerio de Energía (DOE, en inglés) proveyó desechos radiactivos para su uso concreto en equipos, asfalto, productos químicos, suelos, etc., también en recipientes inadecuados y sin preparación, como terraplenes, negocios comerciales y áreas recreativas.
Bajo el actual sistema, el DOE suministra directamente los materiales, los vende en subastas o los entrega en intercambios, o envía los materiales a procesadores que pueden utilizarlos sin atender a controles radiactivos. Cada vez es más frecuente el reciclaje de estos materiales para su reutilización en la producción de artículos hogareños de uso diario y efectos personales, tales como cremalleras, juguetes, muebles, automóviles, construcción de caminos, escuelas y rellenos de patios.
El informe del NIRS, "Propósito fuera de control: El DOE dispersa desechos radioactivos en terraplenes y productos de consumo”, rebate justificaciones, leyes y métodos usados por el DOE para acelerar la limpieza obligatoria de la herencia ambiental generada por el programa de armas nucleares de la nación y la investigación en materias energéticas nucleares patrocinada por el gobierno. Uno de los programas de limpieza ambiental más grandes del mundo y de mayor complejidad técnica incluye 114 sitios a través del país, un esfuerzo que se terminará antes que expire 2008.
Para facilitar la "limpieza" de estos sitios, el DOE dispuso unilateralmente los niveles permisibles de contaminación radiactiva y de exposición del público, mientras aumentó la presión para reducir el control e imprimirle rapidez al despeje de la radiactividad mediante la legalización del empleo y abandono final de la basura nuclear.
En 2000, la secretaría de Energía prohibió el reciclaje comercial de metales potencialmente radiactivos. Sin embargo, la interdicción no se aplica a la reutilización de equipos de metal o a la tenencia de esos metales, componentes, tuberías, ni a su reutilización o la disposición al reciclaje de otros materiales.
Fueron investigados siete sitios de importancia para el informe del NIRS: la Oak Ridge (Tennessee), Rocky Flats (Colorado), Los Alamos (New Mexico), Mound y Fernald (Ohio), West Valley (New York), y Paducah (Kentucky). Entre estos, se dice que Tennessee es el embudo principal donde, sin conocimiento público, se vierte la basura de energía y de armas nucleares de todo el país, en terraplenes e instalaciones de reciclaje. "La gente de los alrededores de los vertederos regulares de basura ha quedado impactada al saber que la contaminación radiactiva de la producción de armas nucleares está amontonándose allí, lanzada directamente por el DOE o vía corredores y procesadores", dijo a la autora Diane D'Arrigo la directora del Proyecto de Desechos Radioactivos del NIRS.
EnergySolutions, la única compañía que opera el negocio privado de los desechos radioactivos de bajo nivel en EEUU, dispone de más del 90 por ciento de los desechos radioactivos bajos generados en todo el país. Opera en instalaciones para el proceso y la disposición de basura nuclear en Tennessee, Carolina del Sur y Utah. La compañía también opera en instalaciones para procesar desechos radioactivos de bajo nivel, cámaras acorazadas y terraplenes del DOE en la reservación de Oak Ridge, en Tennessee.
Es asombroso cómo el DOE lucha con medidas desesperadas e irresponsables para hacer "desaparecer" la basura nuclear de esta nación antes del fin de 2008, mientras EnergySolutions ha solicitado licencia para procesar en Tennessee basura nuclear proveniente de Italia. Esta solicitud de licencia marca la primera vez en la historia de la Comisión Reguladora Nuclear en que una compañía ha pedido procesar en EEUU grandes cantidades de desechos radioactivos de bajo nivel generados en el extranjero.
En febrero de 2008, Bart Gordon, demócrata de Tennessee que preside el Comité sobre Ciencia y Tecnología de la Cámara de Representantes, dijo que las licencias para gerenciar desechos radiactivos de bajo nivel de un estado a otro en el noroeste de la nación tienen una trayectoria que podría convertir a EEUU en "el basurero nuclear del mundo". Gordon también dijo: "EEUU ya enfrenta limitaciones de capacidad y otros desafíos en tratar y disponer de los desechos radioactivos producidos nacionalmente. Debemos trabajar en solucionar este problema en el país antes de tomar la basura peligrosa de alrededor del mundo”.
Actualización de Diane D’Arrigo
La industria de la energía atómica y de las armas nucleares, más las agencias gubernamentales que promueven, supervisan y regulan actividades nucleares, están intentando ahorrar dinero permitiendo que grandes cantidades de materiales fabricados por el hombre contaminados con radiactividad, sean redefinidos como de características no radiactivas. No desean pagar para intentar aislar la basura nuclear incluida en el metal, asfalto, plástico, suelo, equipos y edificios, así que han desarrollado maneras de enviarlo a los terraplenes regulares o aún lanzarlos al reciclaje comercial, donde podrían terminar siendo utilizados en artículos de uso diario de forma regular en contacto directo con el público.
Esta historia es cada vez más importante debido a que los viejos sitios de armas nucleares y de reactores de energía se cierran y las compañías buscan evadir su responsabilidad y sus obligaciones con la basura nuclear duradera que ellas generaron. Es especialmente peligroso cómo se proponen nuevas instalaciones de energía atómica y de armas nucleares que aumentarán dramáticamente la cantidad de basura generada destinada finalmente a invadir el ámbito público.
Aunque las agencias federales de EEUU no han permitido generalmente que la basura nuclear sea liberada de controles, todavía están trabajando con ella. La Agencia de Protección del Medio Ambiente y la Comisión Reguladora Nuclear (NRC) han propuesto reglas que es probable que emerjan en cualquier momento. La NRC está alarmada por el caso de los lanzamientos de basura nuclear. El ministerio de Energía (DOE) tiene procedimientos para evitar que algunos desechos de metal radioactivos fuera de control pero de cierta demanda consigan ingresar al mercado comercial del metal. La programación de una revisión ambiental podría volcar esa prohibición e, internamente, el DOE tiene muchas escapatorias para tirar basura nuclear hacia fuera.
Un trocito de la historia, pero no mucho, fue cubierto en los grandes medios de noticias. Una excepción notable fue la estación de TV afiliada a NBC en Nashville, Canal 4 WSMV, cuyo equipo investigativo, conducido por Demetria Kalodimos, publicó la historia e hizo más de veinte recordatorios a la conciencia pública del área de Nashville (para los vínculos, véase www.nirs.org). El conocimiento público llamó la atención legislativa y una comisión manifestó contra el operador que maneja el vertedero de basura nuclear a fin de detenerlo. Kalodimos recibió tres distinciones del periodismo por divulgar y hacer el seguimiento de la historia.
La comunidad no está satisfecha con la voluntad de la comisión NRC porque el Departamento del Ambiente y la Conservación del estado de Tennessee (TDEC) todavía permite que la basura nuclear sea tirada sin controles. Compañías con licencia del TDEC importan basura nuclear desde otros sitios el país y del mundo para "procesarla" en Tennessee, incluyendo incineración, fundición y reutilización de metales.
El informe identificó al TDEC y a Tennessee como los líderes en la diseminación fuera de control de basura nuclear.
Sin embargo, la situación ha empeorado desde el año pasado. Uno de los procesadores está proponiendo importar una enorme porción de basura de energía atómica de Italia para quemarla, procesarla, derretirla y descargarla en EEUU (Tennesse y Utah).
La acción contra esto puede ser tomada entrando en contacto con sus gobernadores de estado para oponerse y apoyar la legislación federal que prohibiría que los EEUU importen basura nuclear extranjera.
Los ciudadanos también pueden entrar en contacto con sus funcionarios del estado para descubrir si están permitiendo la basura nuclear en las corrientes de desechos sólidos en sus comunidades.
Fuentes:
Nuclear Information and Resource Service, May 14, 2007
Título: “Nuclear Waste in Landfills”
Autor: Diane D’Arrigo
Environment News Service, May 14, 2007
Título: “US Allows Radioactive Materials in Ordinary Landfills”
Autor: Sunny Lewis
Environment News Service, February 4, 2008
Título: “US Company Seeks Permit to Import Nuclear Waste”
Autor: Sunny Lewis
Estudiantes investigadores: Derek Harms y Cedric Therene
Evaluador académico: Noel Byrne, Ph.D.
Título original: Mainstreaming Nuclear Waste
Traducción: Ernesto Carmona (especial para ARGENPRESS.info)
Estados Unidos es un gran basurero nuclear | 23-10-2008 - 08:33:53 GMT 1 #
Qui diu que no hi ha sequera, encara?, per VICENT CANET I MARTÍNEZ. Responsable de premsa i comunicació de la Fundació del Món Rural :
Fa uns mesos teníem les portades dels nostres diaris i les obertures d'informatius de ràdio i televisió farcides d'informacions sobre la sequera a Barcelona o sobre els problemes d'infraestructures (sobretot referits als trens de rodalies) a l'àrea metropolitana. Ara ja no hi apareix gairebé res, d'aquests temes. Però qui ha dit que els problemes de sequera s'han acabat a Catalunya o els de les línies de ferrocarrils? Ho han «dit» amb el seu silenci informatiu uns mitjans, en principi, d'àmbit català, però focalitzats, sobretot, a Barcelona i l'àrea d'influència. Els mitjans locals i comarcals han informat al novembre i al desembre que les poblacions de la conca del riu Muga (situat a l'Alt Empordà) es troben en una situació d'extrema precarietat quant a l'abastiment d'aigua, i que en algun municipi hi ha restriccions. El mateix podríem dir de la situació dels ferrocarrils: acabats els problemes a l'àrea de Barcelona, ja no se'n parla més, quan hi ha línies que es troben en una situació molt difícil. Aquest és el cas de la línia Barcelona-Puigcerdà, que en el tram entre Ribes de Freser i Puigcerdà va anar mesos i mesos amb bus per les obres de condicionament. Aquests són només dos exemples del desequilibri territorial que es produeix en els mitjans de comunicació i que van ser analitzats durant la jornada És notícia el món rural?, impulsada per la Fundació del Món Rural amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), i que va tenir lloc al juny a Barcelona.
Dues perspectives diferents En la jornada es va dir que cal que els mitjans reforcin el coneixement mutu dels territoris per afavorir la cohesió del país, tot i que es va indicar que els mitjans públics tenen més obligacions que els privats en aquest sentit. Es va assenyalar la necessitat de tractar els temes transversals entre món rural i món urbà amb més documentació i contrast de fonts. Molts cops, en l'enfocament de les informacions sobre temes com ara la sequera, la crisi dels preus d'aliments, el turisme rural i els biocarburants, els manca la perspectiva rural i només es representa la urbana. Per exemple, quan s'informa sobre biocombustibles només se sol valorar quin cost econòmic tindrà per al consumidor, però no s'analitza el fet de si serà rendible o no per al productor o si permetrà desenvolupar econòmicament la zona on es conreïn. S'escriu i es parla molt, també, sobre l'ús eficient de l'aigua per part del pagès, però poques vegades es tenen en compte les seves necessitats de producció. Cal recordar que una poma consumida per qualsevol ciutadà ha tingut una inversió de 50 litres d'aigua fins que arriba a la taula. Per tant, si volem gaudir d'aliments produïts al nostre país, i que això sigui una prioritat per a una agricultura de qualitat i de proximitat, haurem de ser conscients del que això implica. Aquesta voluntat de reequilibrar territorialment els continguts dels mitjans es reflectirà en unes recomanacions que ja ha anunciat que elaborarà el CAC, sobre el tractament informatiu del món rural, i que seran publicades a principi del 2009, a partir, entre altres documents, de les conclusions d'aquesta jornada i de la participació dels agents socioeconòmics del territori. Amb tot, des del món rural també s'ha de fer autocrítica i veure en què es pot millorar la comunicació, i potenciar aquest coneixement mutu del territori català. El treball en conjunt dels diferents agents actius del món rural, o la voluntat de desenvolupar una estratègia pròpia i professional de comunicació són dos elements clau per incrementar la presència del món rural i de la seva perspectiva en els mitjans d'abast nacional. A més, hi ha altres propostes o experiències a tenir en compte, com ara l'agència de notícies rurals que s'ha engegat a Castella i Lleó o la proposta d'un observatori de la informació del territori com proposa l'Associació Catalana de Periodistes Agraris, Agroprés.
Des de la fundació creiem que cal promoure aquest debat en la societat i fer-la participar en propostes innovadores que permetin un millor coneixement mutu i cohesió entre el món urbà i el món rural, un debat que tot just acaba de començar.
Qui diu que no hi ha sequera, encara? | 29-12-2008 - 08:11:24 GMT 1 #
Les Gavarres i el transvasament del Roine :
La Cambra de Comerç de Girona va aprofitar ahir un acte sobre infraestructures a s'Agaró per reivindicar les principals obres pendents a la demarcació, entre les quals va assenyalar l'acabament de l'Anella de les Gavarres, el desdoblament de la N-II i el transvasament de l'aigua del Roine.
Així ho va assenyalar Pere Servià, president de l'Àrea d'Organització de la Cambra de Comerç de Girona, que va ser un dels ponents de la jornada "El repte de la crisi econòmica: més inversió en infraestructures?", organitzada per les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i la Fundació Cercle d'Infraestructures.
Segons els organitzadors, els ponents i el públic -una cinquantena de persones- van coincidir que el govern central està massa condicionat per una idea radial de l'Estat i que això fa que sovint no s'inverteixi en funció de les necessitats reals del territori.
José Pablo Rodríguez-Marín, president de l'empresa constructora Excover, en els orígens de l'actual situació de crisi hi veu l'excessiu pes que el sector de la construcció ha tingut en el PIB de l'Estat espanyol, en contrast amb una influència gairebé irrellevant de la recerca i el desenvolupament.
També s'hi va referir el catedràtic Germà Bel, que va destacar la bombolla immobiliària i el dèficit extern com "els dos grans pecats que ha comès l'economia espanyola i que ara faran que sortim més tard d'aquesta crisi".
Bel no s'ha mostrat gaire convençut que l'estímul fiscal i la inversió en infraestructures siguin eines suficients per sortir de la crisi. En aquest sentit, va dir que caldrà que aquest esforç "vagi a parar a les infraestructures adequades". Sobre aquesta qüestió, Rodríguez-Marín va afirmar que les infraestructures "només generen riquesa en la mesura que són útils i productives". Va afegir que la inversió pública en infraestructures comporta en el futur més despesa per mantenir-la però va voler deixar clar que "això no ha de fer por a les administracions".
De manera similar es va expressar ahir el director general de la Fundació de les Caixes d'Estalvis Funcas, Victorio Valle, qui va apostar per incrementar la despesa pública en "pocs" però "grans" projectes d'infraestructures que mantinguin el nivell de la demanda agregada.
Com pagar la despesa
La Generalitat ha creat un programa per buscar nous sistemes de finançament per desenvolupar infraestructures, segons va publicar aquesta setmana el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), que preveu que el programa duri fins que s'aconsegueixin els objectius o fins al 31 de desembre de 2011.
Fonts del Govern van explicar que aquest programa, denominat Programa de finançaments estructurats, "s'emmarca en el context actual" de falta de liquiditat i de demanda d'obra pública per compensar la crisi del sector residencial, i que servirà per "mantenir el volum inversor" de l'administració catalana, malgrat la crisi financera.
El programa atendrà "les necessitats d'inversió" de la Generalitat en infraestructures, i ha adquirit entitat pròpia després de l'augment de volum d'inversions en aquest àmbit els últims anys, amb grans obres viàries i ferroviàries, i la seva corresponent necessitat de finançament.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza
Les Gavarres i el transvasament del Roine | 25-04-2009 - 07:04:06 GMT 1 #
Trasvase del Ródano :
El estudio sobre el trasvase del Ródano juzga que es innecesario, caro y de fuerte impacto ambiental
El informe considera que esta opción no es necesaria porque no mejora las actuales soluciones previstas por la Agència Catalana de l´Aigua para garantizar el suministro. Las obras requieren entre 10 y 12 años, y los costes hasta triplican los de las desalinizadoras.
El estudio sobre la viabilidad de un trasvase del río Ródano a la región de Barcelona, encargado por el Gobierno central a un equipo de expertos hidrólogos, al que ha tendi acceso La Vanguardia concluye que esta opción no es necesaria porque no mejora las actuales soluciones previstas por la Agència Catalana de l´Aigua para garantizar el suministro. Las conclusiones desaconsejan la construcción de este gran acueducto entre Marsella y la región de Barcelona. La elaboración de este estudio fue fruto de un pacto entre el portavoz de CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran i Lleida, yel presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, en la sesión de investidura del pasado 8 de abril del 2008. El estudio, que fue entregado en la secretaria del Congreso de los Diputados, juzga esta opción cara, innecesaria y de fuerte impacto ambiental. El Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino, sin embargo, no se ha pronunciado.
El estudio indica que el acueducto del Ródano desde Marsella a la región de Barcelona sólo sería necesario si se renunciara a todos los demás sistemas de abastecimiento, tanto en funcionamiento como programados. La Generalitat está impulsando la construcción de tres desalinizadoras en la región de Barcelona –la primera de las cuales se inaugura el próximo mes en El Prat- y la interconexión de redes de los sistemas de abastecimiento del Ter y del Llobregat como principales opciones de suministro para los próximos años. Todas éstas son obras alternativas al derogado trasvase del Ebro. Además, ha emprendido planes para recuperar los acuíferos y reutilizar las aguas residuales (en diversos usos), lo que permite reservas caudales para el abastecimiento humano. El informe dice que la opción del Ródano no ofrece ventajas evidentes sobre el resto de soluciones y que sólo sería viable si se acometiera una gran canalización que estuviese siempre en funcionamiento a una gran escala.
El informe incluye la consideración de que la opción de llevar agua del Segre a Barcelona es mejor que transportarla desde el Ródano. "Las soluciones de abastecimiento con aguas procedentes del Segre no parecen ser las más convenientes a corto plazo…mientras no se concreten los proyectos de desarrollo económico y social de las zonas más deprimidas". "No obstante –concluye este punto- comparada con la alternativa Ródano, requeriría una infraestructura significativamente menor y no estaría expuesta a la decisión de un segundo país".
Acuerdo internacional
Además, la construcción de este acueducto requeriría un acuerdo internacional para garantizar que hubiera un suministro continuo y permanente para evitar interferencias o interrupciones del servicio. Asimismo, deberían analizarse el régimen concesional, teniendo en cuenta que el agua sólo podría ser suministrada a España desde Francia para usos de consumo humano.
"La construcción, una vez superados los trámite administrativos y medioambientales, requerirá un plazo de mínimo de ejecución de aproximadamente seis años, lo que implica un período total de entre 10 y 12 años para que esta solución puede ser operativa", añade el informe.
Riesgo de contaminación
Los expertos admiten que la calidad del agua del Ródano "es de buena calidad, pero presenta el riego de una potencial contaminación del agua en origen debido a los posibles vertidos accidentales procedentes de alguna de las numerosas industrias asentadas en torno a las márgenes del río Ródano aguas arriba de la toma". Eso exigiría determinar el posible corte de suministros o la necesidad reimplantar mecanismos de potabilización más exigentes que encarecerían el coste del m3 de agua trasvasada". Este riesgo de sufrir episodios de contaminación se daría "por compuestos químicos procedentes de vertidos industriales, dado que la zona atendida por el canal Philippe Lamour (origen del posible trasvase) es un área fuertemente industrializada". De hecho, aunque el agua trasvasada fuera potabilizada en la planta de Cardedeu antes de ser distribuida por la red metropolitana, se estima que hay riesgo de que se dé este tipo de accidentes por productos tóxicos. En cambio, la alternativa de la desalinización no presenta ninguno de estos problemas.
Impactos en el paisaje
Asimismo, los expertos destacan el fuerte impacto ambiental de la obra, al ser una infraestructura lineal que atraviesa la geografía catalana sin demasiado margen para buscar trazados mejor integrados en el territorio. El resultado es que "afecta a un mayor números de espacios protegidos, produce una fragmentación en el paisaje y una mayor perturbación en la red fluvial, de manera especial en el territorio español". Además, "la posible introducción de especies invasoras procedente del medio fluvial constituye un riego añadido de la alternativa Ródano", explican.
Una obra cara
El informe considera que tanto los costes de la inversión como de explotación serían superiores a los de las plantas de desalinización programadas actualmente. La construcción de un trasvase para 10m3/seg costaría 2.227 millones de euros, mientras que las plantas desalinizadoras previstas por el ACA cuesta 768 millones para obtener este mismo volumen de agua.
Para valores de 5 y 1,5 m3/seg los costes serían de 1.890 y 913 millones, mientras que los que ofrecen las desalinizadoras son de 408 millones y 110 millones de euros.
Los costes de explotación de la alternativa Ródano ronda los 2,17 euros por m3 y 1,19 euros por m3 para unos caudales de 1,5 m3/s y 5 m3/s, mientras que los datos disponibles de plantas desalinizadoras para estas capacidades dan costes que se sitúan en 0,59 euros/m3 y 0,65 euros/m3 respectivamente.
Rechazo popular
Los expertos no olvidan, además que "en España, como es notorio, existe una corriente de fondo en una parte importante de la opinión pública que se muestra en contra de cualquier tipo de trasvases –incluyendo el del Ródano, aunque en este caso no se produce un rechazo frontal probablemente por tratarse de una cuenca externa-".
El informe incluye la consideración de que la opción de llevar agua del Segre a Barcelona es mejor que transportarla desde el Ródano. "Las soluciones de abastecimiento con aguas procedentes del Segre no parecen ser las más convenientes a corto plazo…mientras no se concreten los proyectos de desarrollo económico y social de las zonas más deprimidas". "No obstante –concluye este punto- comparada con la alternativa Ródano, requeriría una infraestructura significativamente menor y no estaría expuesta a la decisión de un segundo país".
Estudios precedentes con carencias
La aportación de recursos del río Ródano a las cuencas internas de Catalunya se basaría en la utilización de una concesión de 75 m3/s otorgada a la compañía Basse Rhône Languedoc (BRL) y que caduca en el 2031. Por eso, vincular la aportación de aguas a esta cocesión "significa aceptar que la denominada alternativa Ródano es una solución temporal, lo que no haría otra cosa más que aplazar la adopción de una solución definitiva y estable". Además, la venta de agua "no se encuentra entre los motivos de interés general perseguidos por la ley francesa" de aguas.
Existe ya un estudio de viabilidad, realizado conjuntamente por BRL y la empresa de la Generalitat Aigües Ter-Llobregat para analizar el trasvase. La capacidad de transporte del proyecto es de 10m3/seg (285 hm3/año). Pero este proyecto "resulta insuficiente por cuanto no incorpora las modificaciones que sobre la gestión del agua ha introducido la directiva marco del agua de la Unión Europea". Tampoco tuvo en cuenta que se tenía que ampliar tanto la tubería de conexión con el embalse de El Pasteral como la potabilizadora de Cardedeu.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona
Trasvase del Ródano | 06-05-2009 - 17:42:08 GMT 1 #
L'estudi sobre el Roine desaconsella el transvasament perquè és car i problemàtic.
El govern espanyol preveu descartar la infraestructura perquè no la considera més avantatjosa que les dessalinitzadores.
L'estudi encarregat pel govern espanyol sobre l'opció de transvasar a Catalunya aigua del riu francès Roine conclou que el projecte resultaria «complicat», «car» i «molt problemàtic» i el desaconsella respecte de les alternatives com la dessalinització. Fonts properes a la vicepresidenta espanyola, María Teresa Fernández de la Vega, apunten que l'executiu preveu descartar aquesta opció perquè esdevindria cara i tindria un fort impacte ecològic que obligaria a modificar les legislacions francesa i espanyola, a més de resultar irreversible. L'estudi encarregat pel Ministeri de Medi Ambient a un grup d'experts conclou que la infraestructura només seria viable si es fes una canonada de gran capacitat que no podria aturar-se quan no hi hagués necessitat d'abastament.
La Moncloa tenia previst enviar ahir al Congrés dels Diputats l'informe de tres volums que desaconsella el transvasament del Roine a l'àrea metropolitana de Barcelona per motius mediambientals, ecològics, econòmics i socials, segons van confirmar fonts pròximes a la vicepresidenta Fernández de la Vega, que apunten que l'executiu no té previst apostar per aquesta solució per fer front a l'abastament en situacions de sequera.
El document analitza detalladament els recursos que caldria invertir en el projecte, les conseqüències mediambientals i socials i les infraestructures que caldria posar en marxa. Els autors conclouen que es tracta d'una opció cara i amb un fort impacte ecològic que obligaria a modificar la legislació dels dos estats i que resultaria irreversible. Per fer-lo viable, s'hauria de construir una canonada amb gran capacitat de transvasament i això faria impossible aturar la conducció en les èpoques en què no es necessités aigua. De fet, la proposta plantejada per CiU l'abril de l'any passat durant l'episodi de sequera extrema, establia transvasar entre 6 i 10 m³/s de manera contínua i durant tot l'any. En l'acte de CiU per reivindicar el projecte, el director comercial de la societat d'aigües Suez-Lyonnaise, Jean-Louis Blanc, advertia que l'Estat francès exigiria que el transvasament de 10 m³/s fos continu durant 20 anys per tal d'amortitzar l'obra. L'informe també recorda que el Roine és un dels rius més contaminats d'Europa i planteja que construir una canonada de 300 quilòmetres des de la Catalunya del Nord no suposa avantatges respecte de les alternatives possibles, en especial les dessalinitzadores que impulsen els governs català i espanyol. Tant els governs d'Aznar com de Zapatero han descartat l'opció del Roine, però l'actual president del govern espanyol es va comprometre amb CiU en el darrer debat de política general al Congrés dels Diputats que estudiaria la viabilitat del projecte en resposta a la petició del portaveu nacionalista, Josep Antoni Duran i Lleida –el grup parlamentari de CiU avançava ahir mateix que plantejarà una proposta de resolució a favor del projecte en el debat de política general de la setmana vinent. Segons fonts del govern espanyol, l'informe no desaconsella taxativament el projecte però constata la complexitat i l'elevat cost de dur-lo a terme. Al seu dia, quan CiU va plantejar el projecte al govern d'Aznar, el Centre Nacional de Recerca Científica de França va concloure que el projecte era viable pel gran cabal del Roine però deixava clar que la proposta catalana era la solució fàcil políticament perquè evitava afrontar transvasaments a l'interior de l'Estat espanyol com a l'Ebre o a l'interior de Catalunya com el del pantà de Rialb. De fet, algunes fonts apunten que l'informe planteja que, posats a triar, és més viable per cost i proximitat portar aigua del Segre.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona
L\'estudi sobre el Roine desaconsella el transvasament perquè és car i problemàtic | 07-05-2009 - 07:17:55 GMT 1 #
Tremosa JunqUEras i el Roine :
CiU insisteix en la necessitat de fer el transvasament del Roine. El candidat a les europees, Ramon Tremosa, considera que és viable tècnicament i que els únics impediments per no fer-lo són polítics. Junqueras (ERC) va criticar l'informe recent del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí que desaconsellava el transvasament perquè el veia «molt complicat» i presentaria problemes «de tota mena», entre els quals, d'ambientals, socials, d'infraestructures i econòmics. «Utilitzen criteris polítics per rebutjar-lo, però, tècnicament, i tant, si és viable!», va proclamar des de Mollerussa, on va visitar la Casa Museu del Canal d'Urgell. Posteriorment, el candidat va defensar que encara s'ha de provar que els productes transgènics siguin nocius per a les persones.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà
Tremosa JunqUEras i el Roine | 25-05-2009 - 07:43:21 GMT 1 #