Ceretània: Institut Estudis Ceretans (IEC), Aníbal per la Cerdanya.
Ceretània: Institut Estudis Ceretans (IEC), Aníbal per la Cerdanya.-l´Institut d'Estudis Ceretans (IEC), ha publicat un L'autor de l'estudi és Pere Campmajó, dedicat a la investigació arqueològica i col·laborador habitual de l'IEC. En el treball que es publica dins del número 5 de la revista «Ceretània» indica que l'Espasa és Militar de l'època de les Guerres Púniques. L'investigador treballa amb la hipòtesi que l'arma fos una prova que les tropes d'Aníbal van passar per aquesta part del Pirineu. 
treball de recerca sobre l'Espasa del segle II AC trobada al Massís del Puigmal, a 2.030 metres d'altura.
La revista també publica un altre estudi sobre la història de Menussa i Lampègia, antics Cabdills de Llívia. L'estudi fa una recerca per ubicar el lloc exacte on va morir Menussa. El president de IEC, Joan Mateu, ha explicat que l'objectiu de Ceretània és el de divulgar els treballs que es facin sobre la comarca en l'àmbit científic que sigui. En aquest aspecte, les investigacions que publica Ceretània tan poden ser de científics professionals com d'aficionats a una temàtica concreta. En aquest mateix número hi ha una altre estudi sobre les antigues vinyes que hi havia plantades a la comarca. L'estudi és de Elisabeth Ville.
D'altra banda hi ha es publiquen dos treballs més, un d'Enric Xergai en el que per mitjà d'una investigació dels cognoms Aragall descobreix que l'autèntic nom del Quer Foradat és simplement el Quer, i que lo de Foradat es va afegir al segle XVI. I finalment, en aquesta edició es poden trobar investigacions sobre el treball dels picapedrers cerdans i un recull de pel·lícules en les que apareix la Cerdanya, fet per Martí Solé.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat disposa d'evidències que les comarques de la Cerdanya i l'Alt Urgell formen part de les rutes de pas de la creixent població d'ós bru que hi ha al Pirineu. Segons l'última actualització dels estudis de seguiment fets públics el passat divendres pel Govern català, el departament ha provat la presència en aquestes comarques d'algun dels 20 exemplars que té censats, si bé no ha pogut determinar de quins es tracta. Això també obre la porta a la possibilitat que es tracti d'animals que no té controlats i que en realitat hi hagi més óssos. L'existència de 20 exemplars fa que la població d'aquest animal dibuixi una tendència a mantenir-se, deu anys després que se n'iniciés el programa de reintroducció.
Entre aquests vint animals hi ha dues poblacions diferenciades, la d'óssos autòctons del Pirineu i la descendent dels exemplars eslovens alliberats des de l'any 1996. Els que habiten el Pirineu català són els d'aquest segon grup. A la zona central n'hi ha entre 12 i 16, mentre que al nucli oriental hi viuen dos mascles.
La població que viu al Pirineu central està composta per, com a mínim, cinc femelles reproductores entre les quals les conegudes com Ziva, Caramelles, Hvala i Saraousse, dos cadells i diversos mascles adults. Els dos mascles que habiten al Pirineu oriental són Boutxy i Kouki, que són descendents dels primers óssos eslovens alliberats els anys 1996 i 1997.
Segons els estudis del Govern, en els quals també hi han pres part els serveis homòlegs de França, els exemplars de la població del Pirineu central es mouen principalment per les comarques de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà i els departaments de l'Haute-Pyreénnes, l'Haute Garonne i l'Ariège.
Els encarregats de fer el seguiment de l'ós bru són els Agents Rurals, la guarderia de fauna de les Reserves Nacionals de Caça i els tècnics de la Direcció General del Medi Natural així com l'autoritat competent de la Vall d'Aran.
Paral·lelament a la identificació dels animals, el programa xarxa de seguiment de l'ós bru també va iniciar l'any passat un programa de suport als ramaders per ajudar-los a instal·lar mesures de protecció dels ramats.
En aquest sentit, el Departament de Medi Ambient i el Ministeri d'homòleg espanyol van concedir durant l'any passat un total de 201.929 euros, els quals van servir per protegir un ramat global de 40.000 ovelles i cabres. El Departament de Medi Ambient va assegurar el passat divendres que gràcies a aquest programa ja ha començat a baixar el nombre d'atacs d'ós a ramats. En la mateixa línia, el Govern ajuda els productors apicultors per protegir amb fils elèctrics les arnes d'abelles. L'any passat el Govern va pagar 6.640 euros en concepte d'indemnitzacions.
Óssos a la Cerdanya | 21-04-2008 - 10:28:21 GMT 1 #