Ajuntament de Montagut i Oix: objectiu crear el Parc Natural de l'Alta Garrotxa (conector biologic riu Llierca).
Ajuntament de Montagut i Oix: objectiu crear el Parc Natural de l'Alta Garrotxa (conector biologic riu Llierca).-El Ajuntament de Montagut i Oix, ha fet una crida perquè les parts implicades recuperin el vell objectiu de crear el Parc L'equip de govern de Montagut i Oix proposarà en el pròxim Ple Municipal que el Consistori faci la petició formal perquè es creï el Parc al Departament de Medi Ambient i Habitatge i als diferents grups polítics representats al Parlament de Catalunya. 
Natural de l'Alta Garrotxa Llierca. En un article tramès a diferents mitjans de comunicació, el alcalde exposa la necessitat que aquest territori (un espai muntanyós inclòs al PEIN, de prop de 33.000 hectàrees, repartides en onze municipis del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà) “disposi d'un instrument de gestió amb competències, potent, capaç i efectiu” i “que estableixi una política de coordinació efectiva amb els ajuntaments i els actors del territori, per protegir i desenvolupar l'espai de manera global“. L'alcalde pensa que el Consorci que l'any 2000 van crear els municipis implicats ha fet fins ara una bona feina, però “no garanteix una protecció efectiva, ni disposa dels mecanismes econòmics i legals necessaris” per assolir aquells objectius. La creació del Parc s'havia plantejat ara fa deu anys, però aleshores es va desestimar perquè –assenyala Ribes– en una fase inicial hauria comportat més inconvenients que avantatges. “Ara, la situació ha canviat notablement“, conclou l'articulista.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El municipi de la Vall del Llierca, Montagut i Oix ha incrementat en un 25% el nombre de habitants:
El municipi de la Vall del Llierca, Montagut i Oix ha incrementat en un 25% el nombre d'habitants des de l'any 2000. El cens del municipi ha passat d'un mínim de 764 habitants el 1996 als 1.001 actuals. El 2.000 tenia 792 censats, el 2008 ha arribat a 1.001. Montagut i Oix feia 37 anys que no superava els 1.000 habitants. L'augment possibilita que en les properes eleccions, l'Ajuntament tingui plaça per a 9 regidors en comptes dels 7 actuals. Montagut i Oix havien arribat a acollir 2.607 persones el 1860. En aquella època el municipi no existia en el seu concepte actual ja que estava repartit en diversos termes municipals, el més important dels quals era Oix. A partir de l'augment actual Montagut i Oix s'ha convertit en la localitat més poblada de la Vall del Llierca.
Els municipis de Montagut i Oix es van ajuntar el 1972. El motiu va ser la davallada demogràfica que havien patit tots dos pobles. Oix havia passat de 268 habitants al 1930 a poc més de 90 persones. Montagut que havia tingut més de 1.000 habitants no arribava als 300.
El municipi de la Vall del Llierca, Montagut i Oix ha incrementat en un 25% el nombre de habitants | 11-07-2008 - 06:49:18 GMT 1 #
BOP Núm. 12719 AJUNTAMENT DE MONTAGUT I OIX, BOP de Girona núm. 191 – 3 d’octubre de 2008 :
Edicte sobre exposició pública del compte
general de 2007
Informat per la Comissió Especial de Comptes el COMPTE GENERAL d’aquest Ajuntament,
corresponent a l’exercici 2007, s’exposa al
públic junt amb llurs justificants, pel termini
de quinze dies.
En aquest termini i vuit més s’admetran les
objeccions, observacions i reclamacions que
puguin formular-se per escrit, les quals seran
examinades per l’esmentada Comissió que
practicarà quantes comprovacions cregui oportunes,
emetent nou informe, si és el cas, abans
de ser sotmès a l’aprovació del Ple de la
Corporació, de conformitat amb el que disposa
l’article 212 del Reial Decret Legislatiu
2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text
refós de la Llei reguladora de les hisendes
locals.
Montagut, 22 de setembre de 2008
Narcís Ribes i Besalú
Alcalde
AJUNTAMENT DE MONTAGUT I OIX Comissió Especial de Comptes exercici 2007
AJUNTAMENT DE MONTAGUT I OIX Comissió Especial de Comptes exercici 2007 | 03-10-2008 - 05:48:20 GMT 1 #
Espai natural protegit és sinònim d'espai natural?, per PONÇ FELIU LATORRE, Regidor de Medi Natural del Ajuntament de Girona :
Cada dia que passa més m'adono de la indissociable i errònia consideració, tan problemàtica i perillosa per a la conservació de la natura i la seva biodiversitat, que els espais naturals valuosos són únicament els espais naturals protegits. És a dir, espai natural protegit (EIN) es considera sinònim d'espai natural valuós i, el més greu, tot espai no protegit queda consegüentment relegat a espai sense valor natural. Quant de mal que ha fet la mala interpretació del pla d'espais d'interès natural (el famós PEIN) de l'any 1992, als nostres paisatges i ecosistemes!
Només partint d'aquest erroni axioma entendrem per què molts estudis ambientals i paisatgístics, molts informes d'impacte ambiental i altres treballs realitzats al nostre país prioritzen la conservació d'aquestes taques en el territori, per sobre d'indrets que, objectivament, tècnicament, científicament, tenen més vàlua natural, paisatgística, ecològica.
En el seu moment, el PEIN va definir uns espais, sigui per l'excessiva valoració dels ecosistemes forestals (potser emmirallant-nos nord enllà, en l'Europa verda, boscosa, caducifòlia), sigui per l'avergonyiment col·lectiu de les tan diverses i riques brolles, garrigues i els valuosos conreus mediterranis esgrogueïts a l'estiu, sigui per la dificultat i risc de la protecció d'indrets llaminers per a la urbanització com les grans planes agrícoles, i va oblidar els espais agraris i arbustius, en clar benefici dels indrets boscosos i de muntanya. Si fem l'exercici, a les nostres comarques, de sobreposar la capa dels espais inclosos al PEIN i la capa de zones muntanyoses, són pràcticament iguals (amb l'excepció de les zones humides i litorals, afortunadament). Quins són els grans espais oblidats? Els agrícoles, les pastures, els prats de dall, els conreus de secà i de regadiu, els arrossars, les closes, etc.; ecosistemes, tots ells, d'extremada importància per a la conservació del paisatge i la biodiversitat.
I el mateix error s'està a punt de tornar a produir en la definició de la futura Xarxa Natura 2000, que ha de ser el futur full de ruta per a la conservació del patrimoni natural de casa nostra dins el marc europeu. Si espècies com ara el gaig blau, la terrerola, el torlit o la mateixa òliba, totes elles en regressió i nidificants a la plana selvatana, per exemple, no tenen als seus territoris cap capa de protecció, com s'assegura la seva supervivència en la creixent construcció d'infraestructures, polígons i àrees urbanes? Ara mateix estic segur que alguns «renunciaríem» (si calgués i si poguéssim escollir) a 1.000 hectàrees de l'EIN Gavarres per «blindar-ne» 100 en prats de dall rics en orquídies, en closes i en pastures i en prats inundables de la plana selvatana. No perquè no siguin valuoses i atractives, les Gavarres, sinó perquè l'ecosistema de bosc mediterrani està salvaguardat en el futur per milers d'hectàrees, mentre que els hàbitats de plana, molt més amenaçats, pengen d'un fil, sense cap règim de protecció. Ni un. D'aquí la importància d'acords de custòdia (com hem fet des de l'Ajuntament de Girona a través de convenis amb els propietaris dels darrers conreus del municipi a Sant Daniel o les hortes de Santa Eugènia) i d'altres figures imaginatives com ara l'adquisició d'un ramat municipal, la creació d'hortes de lloguer, la gestió dels prats, fenassars i conreus de peu de Gavarres, etc.
El mateix passa amb alguns estudis i propostes per assegurar la connectivitat ecològica i faunística. Alguns d'aquests només tenen en compte els petits torrents que uneixen les «taques verdes» dels sobrevalorats espais inclosos al PEIN, obviant tot allò que hi ha entremig que, algunes vegades (moltes, massa sovint) és més valuós paradoxalment que els espais naturals protegits per ells mateixos. Cal no caure en apriorismes, cal estudiar tots els espais naturals; en casos com ara els de les polèmiques variants de Llambilles o la Bisbal, no per trepitjar alguns metres de Gavarres necessàriament han de ser les opcions més impactants pel medi, per la biodiversitat i per les espècies de fauna (en el cas de Llambilles, per exemple, si s'opta per no trepitjar les Gavarres, potser se sentenciaran els darrers conreus on crien torlits a la comarca i les darreres gorgues amb presència d'espinós).
En definitiva, cal ser conscients dels valors reals dels nostres espais naturals. No perquè foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 són territoris «sagrats i de valor ecològic inqüestionable» i, sobretot, al contrari: no perquè no foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 deixen de ser valuosos i passen a ser prescindibles, urbanitzables, banals, el major exemple dels quals són els conreus de plana d'indrets agraris de les nostres comarques.
Espai natural protegit | 23-11-2008 - 08:54:33 GMT 1 #