Argelaguer afronta el creixement de la población.
Argelaguer/Joan Manuel Robles: Argelaguer afronta el creixement de la población.-Argelaguer, un dels pobles més petits de la comarca, ha vist com durant els darrers mesos s'han succeit un seguit de canvis. En molts casos, aquests canvis han estat decidits des de l'Ajuntament, per tal de millorar certs aspectes del seu municipi. En altres casos els canvis han estat fortuits. La construcció de l'A26 ha reconstituit moltes de les activitats del poble. Les obres van obligar fins i tot a l'artista Josep Pujiula a desfer les cabanyes del Garrell. Ara torna a aixecar-ne una al camí que voreja el riu Fluvià d'Argelaguer a Sant Jaume de Llierca. Peró, sobretot, si la construcció de la nova carretera ha suposat un canvi substancial, aquest és que els turismes han deixat de passar per la travessera del municipi. "Si el conductor té un interés especial pel poble ja es desvia cap al municipi", afirma l'Alcalde, Josep Dorca (CiU). EL REPTE POBLACIONAL . Argelaguer, poble tradicionalment petit, va veure als anys 70 com la seva població baixava de 600 a 300 habitants per la deslocalització o tancament de les indústries del municipi. Amb la instal.lació de la zona industrial, peró, la tendéncia va frenar.se i ara sembla que fins i tot s'inverteix. Fa dos anys es va ampliar el sól industrial del polígon, augmentant el terreny de 50 mil a 100 mil m2. El polígon agrupava fins ara sis empreses. Ara, després de l'ocupació del 40 per cent del sól ampliat, ja hi ha cinc indústries més en procés. Aquestes se sumaran a la gravera i a la fábrica de derivats i manipulats de la calç que ja existeixen fora del polígon industrial. Actualment el poble té 420 habitants. De la seva població activa (350 persones), més de 200 treballen al municipi. La tendencia al creixement que experimenta actualment la població va obligar l'any passat al consistori a iniciar un procés urbanístic que es preveu que acabi passat l'estiu. Es tracta de 103 vivendes, repartides en 40 pisos adossats, 40 cases unifamiliars de 400 m2, i dos blocs de 6 habitatges de protecció oficial, de 70 m2. Falta saber qué passará amb sis vivendes que es van començar a construir a la playa Major. A mes de vivendes i oferta esportiva, els nous nens que espera aquest poble en creixement hauran d'estudiar en una escola mes gran. L'Ajuntament té una assignatura pendent amb l'escola municipal. La primera fase va consistir en la construcció d'un módul que está pendent d'habilitar per construir-hi noves estances en una segona fase. És previst que aquesta setmana quedin licitades les obres. Els treballs d'aquesta segona fase començarien a mitjans d'abril. Quedaria encara una tercera fase en qué es redistribuirien les aules de l'edifici vell, per tal que totes acullin el mateix nombre d'alumnes. Publicat a: laGarrotxa “El diari de la Garrotxa” 20 de març de 2008 Edicions Lava S. L. Any 1 número 29. 
Qué está fent el poble per guanyar l'interés del conductor? En definitiva, quines actuacions está fent l'Ajuntament per promocionar el municipi turísticament? Argelaguer té clars quins són els aspectes a potenciar, és a dir, el seu passat románic i el seu patrimoni paisatgístic. L'església está patint una rentada de cara, una reconstrucció de la seva façana i de la seva torre, envellida a base de terratrémols i guerres. Altres construccions medievals que cal potenciar són el Castell de Montpalau, l´Ermita de Santa Anna i l'Ermita del Guilar. Aquesta Ermita és tradicionalment molt visitada després de fer una práctica també molt comuna pels voltants del poble: el senderisme. La bellesa paisatgística de la zona és un valor afegit del terme municipal, focalitzada a la ribera del Fluvià, i també la vista dels Pirineus que ofereixen algunes zones estratégiques. El senderista és en bona part qui pot aprofitar aquesta bellesa. Per a ell s'han pavimentat i/o arranjat alguns camins que porten fins a poblacions veines, com Montagut i Oix, Tortellà o Sales de Llierca. Aquestes actuacions sovint van acompanyades d'accessos a les masies del voltant. L'Ajuntament també ha protagonitzat inversions en els ámbits social i esportiu, per la reconversió de l'antic dispensari en un local per a la gent gran, i per la construcció d'una pista poliesportiva al costat del pavelló municipal. A l'edifici ja s'hi poden realitzar activitats de tipus social. Passat l'estiu començará la segona fase de les obres, que ha de permetre l'acollida de tot tipus d'activitats esportives. La primera actuació será la instal-lació de cortines divisóries per practicar diversos esports simultanis en un mateix espai.
Les obres es van aturar fa mesos i la constructora no té intenció de continuar.les. "Es van començar a construir en plena especulació urbanística", comenta resignat el batlle del municipi. El més probable és una intervenció de l'Ajuntament en aquesta qüestió.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
La caiguda del totxo, per EDUARD BATLLE :
En els darrers anys, sempre que es parlava de la bombolla immobiliària, es comentava quan acabaria l'especulació urbanística i, finalment, a mitjan 2007 va començar la decadència del boom de la construcció. Empresaris hàbils, oportunistes i emprenedors atrevits van aconseguir fer-se milionaris en poc temps i ser els models de referència dels cercles financers. A Catalunya, els noms de referència eren els de Román Sanahuja (Metrovacesa i Sacresa) i Bruno Figueras (Habitat), i a Madrid, els noms encara pujaven més a l'escalafó i la xifra de guanys. Era el cas de Florentino Pérez (ACS), Luis del Rivero (Sacyr Vallehermoso), Luis Portillo (Inmocaral-Colonial), Fernando Martín (Martinsa Fadesa), Joaquín Rivero (Gecina) i Juan Miguel Villar Mir (OHL). El seu patrimoni conjunt, juntament amb el de les famílies de la construcció de tota la vida, com ara Entrecanales (Acciona), Esther Koplowitz (FCC) i Del Pino (Ferrovial), va arribar a representar el 2,5% del PIB espanyol, i ara, en canvi, són els grans bancs qui els donen l'esquena i, en la majoria de casos, els han d'ajudar a superar la greu patacada financera.
El cas de Metrovacesa i Román Sanahuja és el més paradigmàtic a Catalunya i també molt representatiu a l'Estat. Sanahuja, un empresari fet a si mateix i molt prudent amb la seva intimitat, va voler controlar una de les immobiliàries més potents d'Europa i ho va aconseguir el 2006, a les portes del final del boom. Perquè la glòria ha durat més o menys una dècada: del 1997 al 2007. I l'esclat de la construcció es va basar en temps de bonança econòmica, el suport de les entitats d'estalvi i l'arribada constant d'immigrants de l'Est, el nord de l'Àfrica i Amèrica del Sud.
Especulacions en els terrenys, pisos sobrevalorats, aliances amb governs grans i petits, etc., un conjunt d'estratègies per anar guanyant fama i riquesa, que tant els inversors de tota la vida com els atrevits acumulaven ràpidament. I els beneficis constants també van fer que alguns projectessin la seva imatge pública: el mateix Florentino Pérez va ser president del Real Madrid, i després també ho va aconseguir Fernando Martín. Però també van buscar el seu reconeixement els germans Gallego, els propietaris de Llanera, que van invertir en el futbol i la cultura. Era l'època de jets particulars, grans propietats, viatges caríssims, l'entrada a la borsa per la porta gran i un nivell de vida basat en el luxe i l'ostentació.
Però va ser a partir de mitjan 2007, a causa del començament de la crisi financera als Estats Units, quan el sistema espanyol va iniciar el declivi. Una allau de noves edificacions que van començar a quedar aturades i van provocar que aquestes grans immobiliàries tinguessin les primeres pèrdues importants. Un any després, són els grans bancs qui s'han fet càrrec de les companyies més importants i qui afronten les pèrdues de milers de milions d'euros, centenars d'oficines distribuïdes arreu de l'Estat i plantilles que superen els 500 treballadors.
La caiguda del totxo | 28-12-2008 - 11:38:46 GMT 1 #