Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Qué está fent el poble per guanyar l'interés del conductor? En definitiva, quines actuacions está fent l'Ajuntament per promocionar el municipi turísticament? Argelaguer té clars quins són els aspectes a potenciar, és a dir, el seu passat románic i el seu patrimoni paisatgístic. L'església está patint una rentada de cara, una reconstrucció de la seva façana i de la seva torre, envellida a base de terratrémols i guerres. Altres construccions medievals que cal potenciar són el Castell de Montpalau, l´Ermita de Santa Anna i l'Ermita del Guilar. Aquesta Ermita és tradicionalment molt visitada després de fer una práctica també molt comuna pels voltants del poble: el senderisme. La bellesa paisatgística de la zona és un valor afegit del terme municipal, focalitzada a la ribera del Fluvià, i també la vista dels Pirineus que ofereixen algunes zones estratégiques. El senderista és en bona part qui pot aprofitar aquesta bellesa. Per a ell s'han pavimentat i/o arranjat alguns camins que porten fins a poblacions veines, com Montagut i Oix, Tortellà o Sales de Llierca. Aquestes actuacions sovint van acompanyades d'accessos a les masies del voltant. L'Ajuntament també ha protagonitzat inversions en els ámbits social i esportiu, per la reconversió de l'antic dispensari en un local per a la gent gran, i per la construcció d'una pista poliesportiva al costat del pavelló municipal. A l'edifici ja s'hi poden realitzar activitats de tipus social. Passat l'estiu començará la segona fase de les obres, que ha de permetre l'acollida de tot tipus d'activitats esportives. La primera actuació será la instal-lació de cortines divisóries per practicar diversos esports simultanis en un mateix espai.

EL REPTE POBLACIONAL . Argelaguer, poble tradicionalment petit, va veure als anys 70 com la seva població baixava de 600 a 300 habitants per la deslocalització o tancament de les indústries del municipi. Amb la instal.lació de la zona industrial, peró, la tendéncia va frenar.se i ara sembla que fins i tot s'inverteix. Fa dos anys es va ampliar el sól industrial del polígon, augmentant el terreny de 50 mil a 100 mil m2. El polígon agrupava fins ara sis empreses. Ara, després de l'ocupació del 40 per cent del sól ampliat, ja hi ha cinc indústries més en procés. Aquestes se sumaran a la gravera i a la fábrica de derivats i manipulats de la calç que ja existeixen fora del polígon industrial. Actualment el poble té 420 habitants. De la seva població activa (350 persones), més de 200 treballen al municipi.

La tendencia al creixement que experimenta actualment la població va obligar l'any passat al consistori a iniciar un procés urbanístic que es preveu que acabi passat l'estiu. Es tracta de 103 vivendes, repartides en 40 pisos adossats, 40 cases unifamiliars de 400 m2, i dos blocs de 6 habitatges de protecció oficial, de 70 m2. Falta saber qué passará amb sis vivendes que es van començar a construir a la playa Major. Les obres es van aturar fa mesos i la constructora no té intenció de continuar.les. "Es van començar a construir en plena especulació urbanística", comenta resignat el batlle del municipi. El més probable és una intervenció de l'Ajuntament en aquesta qüestió.

A mes de vivendes i oferta esportiva, els nous nens que espera aquest poble en creixement hauran d'estudiar en una escola mes gran. L'Ajuntament té una assignatura pendent amb l'escola municipal. La primera fase va consistir en la construcció d'un módul que está pendent d'habilitar per construir-hi noves estances en una segona fase. És previst que aquesta setmana quedin licitades les obres. Els treballs d'aquesta segona fase començarien a mitjans d'abril. Quedaria encara una tercera fase en qué es redistribuirien les aules de l'edifici vell, per tal que totes acullin el mateix nombre d'alumnes. Publicat a: laGarrotxa “El diari de la Garrotxa” 20 de març de 2008 Edicions Lava S. L. Any 1 número 29.