Ampliació del Parc Natural de la Zona Volcanica de la Garrotxa, (PNZVG) tres reserves més.
Ampliació del Parc Natural de la Zona Volcanica de la Garrotxa, (PNZVG) tres reserves més.-El govern de la Generalitat va aprovar ahir l'ampliació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou 1.451 hectàrees més. D'aquesta manera, el parc tindrà 15.309 hectàrees, un 10% més de les que tenia fins ara. Els diversos sectors que s'hi incorporen són el vessant est de la serra de Mont-ros i un espai a l'oest de la costa de la Cau, tots dos a Sant Joan les Fonts; el sector de la capçalera de la vall de Begudà, entre Sant Joan les Fonts i Santa Pau; la part meridional de la serra de Finestres, entre Sant Aniol de Finestres i les Planes d'Hostoles –la més extensa de totes les que s'han incorporat, i que ja estava considerada com a PEIN i, per tant, protegida–; dos sectors al nord-est i nord-oest de Castellfollit de la Roca, i les parts situades al peu de la serra de Xenacs i el pla de Matabosc, a les Preses. El valor ecològic dels boscos per al 
manteniment de la biodiversitat, la presència d'espècies d'interès faunístic i també de plantes rares i protegides són els factors que han fet incorporar aquests nous sectors al parc natural. Així, s'acabava ahir un procés que va començar el gener del 2007. A part de l'ampliació, el govern també va aprovar la declaració de tres reserves naturals més, o sigui, de zones protegides especialment dins el parc, pel seu interès volcànic singular i el bon estat de conservació. En total, sumen 141 hectàrees. Les zones que s'han declarat amb aquesta figura són sectors dels volcans de Sant Marc i Puig Roig, a Sant Feliu de Pallerols, i el conjunt format pels volcans de Cairat, Claperols i Repassot, a Sant Joan les Fonts.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Hola,
tanto medi ambient... vete a mirar el hoyo "esboranc" que esta haciendo cycosa en el camino de sant Jaume (100 metros más arriba de les cabanyes del Garrell). Estan sacando material (àrids). Es de unas dimensiones asombradoras y sin ninguna proteccion en sus 150x40x5 metros de profundidad.
anonimo | 11-03-2008 - 20:04:00 GMT 1 #
Parc Natural Zona Volcanica de la Garrotxa: quitrà vermell.Taques de quitrà marquen el camí del Montsacopa
Els treballs de la nova pavimentació de la carretera que porta des del nucli urbà d'Olot fins al cràter del volcà Montsacopa han provocat que el camí presenti, en gran part del trajecte, diferents escampaments de quitrà que abasten espais verds del costat de la via. De moment, el paviment està mal adherit i els trenca aigües tapats. Al final del camí, prop de l'ermita, hi ha una escampada de quitrà en forma d'esquitxades disperses. Les esbarriades de quitrà són presents en diferents cruïlles de la via amb camins secundaris. La carretera roman en aquest estat, com a mínim, des dels primers dies d'aquest mes. L'excessiva durada del mal estat del camí del volcà Montsacopa ha provocat queixes de veïns, cosa que ha causat que l'Ajuntament d'Olot s'hagi dirigit al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que és l'ens resposable dels treballs de pavimentació. En concret, l'Ajuntament els ha mostrat fotografies perquè es facin càrrec de l'estat actual d'un dels camins amb més atractiu turístic de la ciutat.
La causa de la situació, segons els tècnics del Parc Natural, és que l'obra s'ha allargat per problemes de l'empresa proveïdora del quitrà vermell que suposarà el darrer cobriment. Segons el Parc, no es pot fer res fins que l'organisme mediambiental disposi de quitrà vermell i ara a l'empresa proveïdora se'ls ha embussat la sitja que conté el producte. Fons del Parc han explicat que el mal efecte actual de la pavimentació és perquè només és una capa d'adherència previa a la capa final. La propera actuació del Parc a la carretera serà destapar els trenca aigües, que ara romanen coberts de quitrà, posar la capa final de quitrà vermell, que és imprescindible per integrar el volcà en el paisatge de la Zona Volcànica. Un cop s'hagi fer aquesta darrera actuació, el Parc Natural posarà a nivell la carretera amb els marges i eliminarà totes les vessades i taques que hi pugui haver. A Olot, durant la Setmana Santa és costum de celebrar un Via Crucis que segueix la carretera en qüestió.
Per això al camí hi ha les passes marcades en oratoris. La processó que se celebra des de fa molts anys culmina a l'ermita de Sant Francesc, situada al cim del volcà. En aquest sentit, els tècnics del Parc han precisat que la nova pavimentació restarà al mateix nivell que els marges naturals. D'aquesta manera es farà més còmode l'acte religiós. (UPyD UPD UPiD Gerona Girona)
Parc Natural Zona Volcanica de la Garrotxa: quitrà vermell. | 14-03-2008 - 09:23:49 GMT 1 #
El parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha convocat el curs de guia, uns estudis bàsics de coneixement de la comarca, essencials per treballar amb escolars que visitin els volcans. El curs capacita per situar sobre el terreny els elements naturals i culturals més representatius de la Garrotxa, orientar-se en l'àmbit del Parc Natural i la comarca, interpretar el medi natural, el marc sociocultural i l'econòmic, saber on i com es pot cercar l'informació del territori, comprendre la incidència de l'activitat humana sobre el territori i el medi ambient, treballar escales de valors i actuacions de compromís amb l'entorn. El curs és de 78 hores, val 296 euros i les inscripcions s'han de fer a la Fundació d'Estudis Superiors d'Olot.
Zona Volcànica de la Garrotxa | 15-06-2008 - 06:36:53 GMT 1 #
Els boscos de la Garrotxa es converteixin en selves:
El tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Emili Bassols, l'explotació forestal dels boscos de la Garrotxa no és rendible i el fet els converteix en un entramat vegetal impenetrable. Bassols, a l'inserit cultural del Plafó "El Cartipàs" de l'Ajuntament d'Olot, ha exposat que no resulta rendible ni tallar fusta, ni fer llenya, ni estassar el sotabosc. A més Bassols precisa que l'activitat forestal en els darrers anys ha baixat en picat. Segons un inventari del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (Creaf), la Garrotxa disposa de prop del 75% de superfície forestal de Catalunya. La classificació revela que el municipi amb més arbres del Principat és Montagut i Oix, Vall del Llierca i el segueix la Vall de Bianya. La relació determina que l'arbre més abundant dels boscos de la Garrotxa és l'alzina. Segons la llista els boscos actuals els componen arbres joves, sovint amb densitats elevades i de poc interès des d'un punt de vista productiu.
Segons explica el biòleg Emili Bassols a "El Cartipàs", els boscos joves de la comarca des d'un punt de vista productiu són de mala qualitat. Segons explica Bassols, el nombre d'aprofitaments forestals en els darrers anys s'ha caracteritzat per un descens continuat. Pel biòleg, no resulta rendible cap feina forestal perquè les despeses d'extracció de fusta superen els beneficis. El fet, segons Bassols, provoca que sense cap tipus d'intervenció humana el bosc reiniciï el procés de successió natural que el condueix cap a un estat de complexitat ecològica més elevat. Bassols explica que mentre no s'arriba a constituir una coberta arbòria prou compacta que impedeixi l'entrada de llum, les espècies heliòfiles creixen lliurament. El fet converteix el bosc en un entramat vegetal dens i impentrable per als éssers humans i en un paradís per al senglar, la guilla i d'altres espècies.
Els boscos de la Garrotxa es converteixin en selves | 31-07-2008 - 18:17:41 GMT 1 #
El municipi de Sant Joan les Fonts el formen tres nuclis de població: Sant Joan les Fonts -que dóna nom al municipi-, La Canya i Begudà. El municipi es troba en el punt de confluència de les carreteres que uneixen Girona, amb Olot, Figueres i Camprodon. A més, és el pas obligat per als amants dels esports d'hivern que van a les pistes d'esquí de La Molina, Vallter o Andorra.
Seguint la Ruta de les Tres Colades, a banda de les espectaculars cingleres basàltiques que ressegueixen la Riera de Riudaura, també es poden observar alguns dels indrets de més interès del poble: el pont medieval -construït amb pedra volcànica- i el Molí Fondo, un espai d'interès per la seva arqueologia industrial i per la colada de lava que formava part de l'antiga resclosa.
Ja fora de la Ruta de les Tres Colades hi ha dos edificis d'interès remarcable: el Monestir Romànic i el Castell de Juvinyà, ambdues construccions declarades d'Interès Nacional.
Per una banda, el Monestir Benedictí és un conjunt arquitectònic del segle XII del que avui en podem veure l'església. Destaca per la bellesa de la seva arquitectura i per la decoració en relleu dels capitells i la pica baptismal.
Per l'altra, el Castell de Juvinyà, datat dels segles XII - XIV, és l'edifici romànic civil més antic de Catalunya. Situat vora el riu Fluvià, és una casa senyorial fortificada de dos cossos, la torre de defensa i l'edifici principal. El castell, també anomenat Estada Juvinyà, acull el Centre d’Interpretació del Territori de Sant Joan les Fonts.
Al municipi també trobem la torre Canadell -una fortificació situada a la serra de Vivers des d'on es domina tota la plana de la Garrotxa-, l’església de Santa Eulàlia de Begudà -del segle XII-, i el pont de Cossei, que és d'origen romànic.
caca | 17-02-2009 - 21:45:42 GMT 1 #