El banc de llavors de la Garrotxa.
Joan Abad i Arbussé: El banc de llavors de la Garrotxa.- "Els pagesos construeixen el paisatge cada any / I el resultat no els falla mai. L'operació els surt bé / i la bellesa del que els flueix de les mans és inesgotable". (Josep Pla)
Estic passant l'hivern llegint la vida i l'obra de Josep Pla. Vaig començar per Josep Pla: biografia de l'homenot, de Xavier Febrés, per continuar amb Cristina Badosa i el seu Josep Pla. Biografia del solitari. Després Josep Pla vist per un amic de Palafrugell, de Josep Martinell. Llavors Pla i Nietzsche. Afinitats i coincidències, de Carles Casajuana. En acabar aquests perfils del personatge, em vaig decidir per llegir Cadaqués, El Quadern gris, Viatge a Rússia, Girona i un nombre elevat d'articles escrits a la revista Destino, deixant per al final el llibre Els Pagesos, que estic assaborint com si estigués prenent el meu primer vermut amb olives.
L'obra de Pla, com els bons vins, millora amb el pas del temps, amb la distància temporal. Més enllà del personatge i les seves contradiccions, el pes específic del seu monumental treball servirà a les futures generacions per constatar un fet cabdal, cosa que sembla que els catalans actuals no ens ho acabem de creure: som un antic país me?diterrani, amb tradicions molt funcionals, amb costums, lleis i pobles conjuntats amb un poderós aglutinant: una llengua i una cultura pròpies, genuïnes, el desplegament de les quals dependrà de la voluntat dels seus habitants per ser de veres una nació entre el mosaic ?bigar?rat d'identitats nacionals planetàries. Res no s'ha acabat. Com deia Miquel Martí i Pol: Tot està per fer; tot és possible.
L'any 2006, amb un ajut econòmic de La Caixa, la Garrotxa va tenir el seu pròpi Banc de Llavors, recolzat pel SIGMA, un ens que vetlla per la salut pública i el medi ambient. Biodiversitat. Recuperació i preservació de les varietats locals: tomata cor de bou, de mamella de cabra, d'esquena verda, de la gota, pometaÉ El vocabulari és preciós, clar, específic: col setsemanera, escarola de cabell d'àngel, patata mora, mongeta tabella grisa, enciam dels tres ullsÉ Cada dia que passa hi ha menys llavors autòctones i més de foranes, controlades per les grans multinacionals del sector, com ara Monsanto, Novartis, Pulsar, DuPont i tantes altres, especialitzades a comercialitzar plantes transgèniques, fertilitzans i pesticides.
Enciam escarxofet, enciam espasa, pebrot morrut, col paperina, col de truc, fajol pota de gall, fajol de l'arracada, mongeta afartapobresÉ Les varietats locals es perden irremeiablement i a una velocitat de vertigen. Perdem varietats i amb aquestes, sabors, olors, textures i principis nutritius, riquesa gastronòmica i biològica. En els últims vint anys s'han perdut més del 75% de varietats locals, segons un càlcul estimatiu de la FAO. No se sembren hortalisses considerades per tothom com a excel·lents i que s'han estat conreant durant segles, mil·lennis, des del Neolític, escampant-se pausadament per Europa, en tots els climes, en les valls més recòndites, guardades en secret, amb molta cura, generació rere generació.
Pebrot tomater, cirereta de la campana, mongeta genoll de Crist, mongeta del metre, blat de moro de la creu, blanc, del queixalÉ Aquesta extraordinària biodiversitat se'ns escapa de les mans, del palmell obert i alçat als mals vents que de fa temps bufen als sectors agraris locals, que sumen un tot importantíssim, perquè si hem de confiar en les grans empreses agroalimentàries i els seus procediments o mètodes agropecuaris -la biotecnologia-, si oblidem els productors locals i consumim productes aliens als nostres camps i hortes, acabarem per ensorrar definitivament un sector primari fonamental en qualsevol economia de mercat: la pagesia. La consigna que arriba de l'altre costat de l'Atlàntic, i ja fa un cert temps, és "Consumim productes locals!" Pensi el lector que a Nova York, al seu entorn, a Chicago, Nova Orleans, etc, també hi ha pagesos i que aquests, com és natural, venen el seus productes als mercats d'aquestes grans ?conurbacions americanes. No tot és tan sofisticat com sol donar-nos a entendre Hollywood. Als plats de les famílies americanes, també hi ha un enciam del pagès del costat. Ells donen un tracte diferent als seus pagesos. Reben ajuts estatals pel sol fet d'humanitzar el paisatge, expressió ara de moda, però que ningú no entén i que sol entrar en contradicció amb les proclames ecològiques flamígeres i torracollons. Els homes hem creat el paisatge. Fa mil·lennis que el modifiquem per tal de poder-hi viure. El necessitem. Els aliments que consumim són paisatge. Una altra cosa és el tracte que donem a la terra i que mereix la nostra màxima atenció per tal d'evitar la seva degradació. Però això són figues d'un altre paner.
Segons un conveni sobre la Biodiversitat Biològica de 1992, la Biotecnologia podria definir-se com "tota aplicació tecnològica que utilitzi sistemes biològics i organismes vius o els seus derivats per a la creació o modificació de productes o procesos per a usos específics". Una monstruositat. Enfront d'això: carbassa de vi, albergínia llistada, tomata pare Benet, carbassa del ravequet i mongeta del confit.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
La propietat agrària, en perill.-La Generalitat de Catalunya va estrenar l'any amb la llei 1/2008 de contractes de conreu, publicada al DOGC el dia 3 de març passat. La veritat és que és una disposició general que podria haver generat molta polèmica, però que ha passat sense fer gaire soroll. Només cal recordar el batibull que va originar una disposició semblant, promulgada abans de la guerra. Ara el sòl rústic no és tan cobejat com abans, i els conreadors, arrendataris i parcers, escassos i en franca davallada.
No obstant això, crida poderosament l'atenció el contingut del títol sisè de la llei, que porta el títol «Adquisició preferent del sòl agrari». Ras i curt, el primer paràgraf d'aquest capítol diu, literalment: «La Generalitat, directament o per mitjà de les seves entitats o empreses públiques, té el dret d'adquisició preferent, que s'exerceix mitjançant els drets de tanteig i retracte, en cas de compravenda, permuta, dació en pagament, donació entre vius o aportació a societats de finques rústiques o explotacions agràries, estiguin o no arrendades, amb caràcter subsidiari als arrendataris o confrontants.» Seguidament obliga a notificar a la Generalitat qualsevol operació de les assenyalades, acompanyant una còpia de l'escriptura atorgada, i llavors el dret de tanteig es pot portar a terme en el termini de dos mesos.
Per a qui no estigui habituat a aquests termes legals, això suposa –en altres paraules– que preu per preu la Generalitat es pot quedar qualsevol finca que surti al mercat lliure (exclouen operacions de tipus familiar i a arrendataris). I no es podrà inscriure cap operació de transmissió d'una finca rústica si no s'acredita al Registre de la Propietat que s'ha comunicat l'operació a la Generalitat, llevat de les excepcions que marca la mateixa llei.
En el pròleg es justifica: «Atès que el sòl agrari és un bé escàs, la Generalitat entén que ha d'intervenir en zones del país en què sigui necessari portar a terme una política d'adquisició de terres amb la finalitat de preservar el sòl i l'activitat agrària.» Per això es reserva el dret d'adquirir en preferència la propietat rústica que es posi al mercat de la terra.
Les intencions són sempre beatífiques i sanes, però l'aplicació d'una eina tan poderosa com aquesta a les mans de l'administració pública, qui finalment té el dret a decidir sobre l'ús futur de les propietats... ai! Sembla totalment excessiu i arbitrari i pot donar lloc a maniobres francament dubtoses. La realitat del país canvia molt ràpidament, i allò que avui és eminentment rústic no sabem què podrà ser un altre dia. Tampoc no sabem qui hi haurà a la Generalitat el dia de demà!
Els propietaris rurals ho han de tenir clar d'aquí endavant: en cas de venda, el preu haurà de ser sempre l'autèntic (perdoneu: és que no ho era?), perquè, en un hipotètic exercici del dret de tanteig, el venedor rebrà estrictament el preu que digui l'escriptura; i per part del comprador, ha de saber que la mà poderosa de l'administració li pot convertir en no res la il·lusió de comprar unes propietats que havia cobejat i que havia aconseguit adquirir. El pròleg de la llei matisa que no es portarà a terme cap apropiació fins que no surti el reglament oportú. Però els notaris ja han començat a advertir els clients que faran la comunicació a la Generalitat que estableix la llei.
El ball ja ha començat... i molta gent, sense ser-ne sabedora!
La propietat agrària, en perill | 06-05-2008 - 08:48:49 GMT 1 #
Dubtes, per ANNA MARIA GUILAMANY. BARCELONA:
A Catalunya hi ha 23.000 hectàrees de blat de moro de cultiu transgènic de les 180.000 hectàrees que ja hi ha a tot Europa. Això suposa que el 13% de tota la producció transgènica europea d'aquest aliment és catalana. I de tota la producció europea de blat de moro europea, el 42% és espanyola. Aquestes dades són significatives, si tenim en compte que en un total de set països europeus, com ara França i Itàlia, el cultiu d'aliments transgènics no està permès. De moment, se'n desconeixen els efectes negatius a llarg termini sobre la salut humana i l'ecologia, ja que es tracta de tècniques d'enginyeria genètica molt noves. Però en tot cas, aquestes tècniques permeten als científics saltar la selecció natural intercanviant gens entre espècies que normalment no són compatibles. Si bé encara no està del tot provat, sembla que l'augment d'al·lèrgies a certs aliments o la resistència als efectes de certs antibiòtics és causat per l'augment de cultius transgènics. I a nivell mediambiental, es parla, de moment, de conseqüències com la desaparició d'espècies silvestres i de formes de cultiu mil·lenàries, i de l'aparició de possibles plagues. En tot cas, davant d'aquests probables efectes perjudicials a llarg termini, hauria d'imperar el principi de la prudència i de moment de les diferents administracions haurien d'impedir-ne el cultiu.
Dubtes | 25-05-2008 - 10:06:58 GMT 1 #
Hola, estic buscant llavors de una planta que es diu saponaria( amb la qual es pot fer sabo natural amb les arrels), es posible aconseguir-ne? gracies
Daniel | 22-09-2008 - 12:15:12 GMT 1 #
Saponaria, Jabonera, Hierba jabonera Saponaria oficinales:
- Nombre científico o latino: Saponaria officinalis
- Nombre común o vulgar: Saponaria, Jabonera, Hierba jabonera.
- Familia: Caryophyllaceae.
- Origen: planta indígena de los países mediterráneos, típica de lugares incultos y frescos.
- Planta perenne de medio metro o más de altura, con tallos ascendentes erectos, más ramificados en la parte dista¡ de la planta.
- Hojas desde forma oval lanceolada a lanceolada, pecioladas.
- Presenta una flor normalmente blanca, aunque también puede ser rosada o amarillenta, compuesta por cinco pétalos.
- Floración: verano.
- Usos: con las hojas se prepara una infusión y con las raíces una decocción, un extracto fluido, etc.
- La saponaria es también adecuada para formar orlas o pequeñas manchas.
- Las sumidades floridas y el rizoma machacados, mezclados y agitados con agua generan una gran cantidad de espuma, por lo que se ha usado para sustituir a jabón.
- De hecho, actualmente se usa en la industria para la elaboración de jabones, dentífricos y polvos limpiadores, así como la industria farmaceútica hace uso de esta especie para preparar numerosas medicinas expectorantes, como gotas y jarabes.
- Propiedades: sudorífera, depurativa, antigotosa, antirreumática, diurética, etc.
- Hábitat natural: lugares húmedos, riberas, sotos etc.
- Luz: suficientemente soleado.
- Terreno: profundo, fresco y arenoso.
- Riego regular, bastante frecuente. El terreno debe permanecer siempre fresco.
- Abonado: añadir al sustrato un fertilizante orgánico durante el otoño o invierno.
- Una vez haya acabado la floración, se recomienda una poda que ayude a regenerar la planta.
- Multiplicación: por semillas en primavera.
Saponaria, Jabonera, Hierba jabonera Saponaria oficinales | 22-09-2008 - 12:18:52 GMT 1 #
millor tenir padrins :
A la Garrotxa, Mas Claperol, del pagès Emili, ofereix apadrinar vaques a canvi de 1.500 euros, quantitat que es retorna en productes làctics. Parlem d'una producció artesanal de 1.500 iogurts i 20 formatges a la setmana. Un model que s'implanta a la Garrotxa, i que a França permet que zones que es despoblen d'una manera alarmant com el massís Central, frenin la davallada i no s'abandoni el territori.
És una mena d'ajut al camp, quan la Unió Europea s'obre a un est que ens resta part dels ajuts agrícoles, una mena de microcrèdits. Així som consumidors de productes catalans. Entre els padrins, el president Maragall, potser rememorant el poema de la vaca cega del vell Maragall. Parlem d'agricultura ecològica, el pagès diu que els iogurts industrials que consumim massivament són aigua amb llet en pols, enfront del gust intens, cuidat i sobretot natural, d'un producte de caire artesanal.
A les nostres comarques, força emprenedors del camp amb experiència anterior en empreses més grans, han decidit tirar endavant les seves pròpies propietats. Tenim uns producte carnis de primera qualitat, amb la vedella com a punta de llança, però al darrere hi ha tot un aviram de qualitat. Després de tants anys d'eslògans, que han resultat massa temps una manera de fer la viu-viu i trampejar sense fer polítiques, això de fer país resulta que és consumir de forma responsable, i ajudar pagesos com l'Emili, que realitzen feines ancestrals i que corren el perill de desaparèixer. L'època dels productes industrials fa tornar el gust pels productes naturals. Benvinguts siguin.
millor tenir padrins | 14-12-2008 - 07:55:41 GMT 1 #
11/06/2009 GMT 1
Salvem la ILP sobre Transgènics
lejarza @ 17:25
Vall del Llierca, Argelaguer: Salvem la ILP sobre Transgènics.-Us fem extensiva la convocatòria de manifestació convocada per la plataforma: Som lo que Sembrem, pel proper 28 de juny de 2009 a Barcelona (Catalunya). Hi hauran autocars organitzats des de Figueres i Girona. Per més informació i reserves, s’ha de trucar al 973450683.
Companys/es, Enmig del desencant polític que estem vivint en els darrers temps, PSC, CiU i PP han iniciat els tràmits per avortar la Iniciativa Legislativa Popular sobre Transgènics de la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’. Així pretenen respondre a la preocupació activa de la societat catalana per la seguretat alimentària, el medi ambient i el futur de la pagesia tradicional.
Per intentar evitar aquesta maniobra antidemocràtica, humiliant i del tot irresponsable, necessitem la vostra IMPLICACIÓ en la gran MANIFESTACIÓ que organitzem sota el lema de ‘DEMOCRÀCIA, SALUT I BONS ALIMENTS’. Depèn de la vostra participació que aconseguim fer visible la demanda social d’un NOU MODEL ALIMENTARI, SANITARI I PAGÈS.
Per això, us demanem que us no prengueu aquesta convocatòria com una més i
- Passeu aquesta convocatòria a tots els vostres contactes que pugueu
- Feu la màxima difusió en els vostres pobles i ciutats
- Porteu a cinc persones amb vosaltres a la manifestació
- Participeu en l’organització dels desplaçaments des del territorio (Catalunya)
- Mantenim el grau que hem aconseguit de conscienciació sobre aquest tema i cerquem aliances amb les bases dels partits que s’hi oposen.
Ara és el moment!!! Som lo que Sembrem:
> És una llavor que plantem pel futur de la nostra terra i la nostra alimentació.
> És una consigna honesta i independent de la societat rural que busca el suport de la majoria consumidora urbana per un model agroalimentari bo, net i just.
> És la defensa d’una petita pagesia, vital per l’equilibri territorial i la seguretat alimentària del nostre petit país.
> És respecte cap al medi, la terra i les formes tradicionals de relació amb ella.
> És la defensa de les varietats pròpies com un dels nostres patrimonis culturals més importants.
> És un no rotund a les patents i manipulacions dels organismes vius.
> És la última possibilitat de l’agricultura i l‘alimentació ecològica a Catalunya.
> És la salut a través de l’aliment (per saber el que mengem, hem de saber el que sembrem).
> És l’aliment com a necessitat humana i no com a mercaderia industrial.
> És el consum crític: alimentació de proximitat, de temporada i saludable.
AUTOCARS ORGANITZATS: La Seu d’Urgell – Berga – Manresa / Balaguer- Lleida – Borges Blanques – Vilafranca / Pobla de Segur – Cervera / Figueres – Girona / Tortosa – Tarragona...
Reserves i coordinació general: Tel. 973450683 Tota la informació a: www.somloquesembrem.org ‘Som lo que Sembrem’ C/Barcelona, 72-baixos. 25600. Balaguer.
¡¡Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una Catalunya Lliure de Transgènics!! Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons
Salvem la ILP sobre Transgènics | 11-06-2009 - 17:40:01 GMT 1 #
La evolución de las semillas
Gustavo Duch Guillot
Cuando hace unos diez mil años las mujeres y hombres se iniciaron en las tareas agrícolas arrancó lo que hoy, con un pelín de arrogancia, conocemos por biotecnología (“toda aplicación tecnológica que utilice sistemas biológicos y organismos vivos o sus derivados para la creación o modificación de productos o procesos para usos específicos” , según el Convenio sobre Diversidad Biológica de 1992). Ahora que celebramos el 150 aniversario de la publicación de "El Origen de las Especies" de Charles Darwin, propongo hacer una clasificación de las estrategias biotecnológicas en función de su paralelismo o no con el paradigma introducido por él: la diversidad permite a la vida adaptarse y expandirse. Entonces tendríamos dos categorías, las modificaciones biotecnológicas que generan diversidad y las que por el contrario uniformizan.
Dentro del primer grupo tendríamos, por ejemplo, la domesticación de una especie vegetal salvaje, como el teosinte, que a partir de la selección por las manos campesinas, en el proceso de plantar y seleccionar, de la prueba y error, cultivo tras cultivo (aprovechando mutaciones y la propia selección natural) derivó en una nueva especie, el maíz y sus múltiples variedades, sustento de muchas culturas. Podríamos hablar de un proceso de selección en la naturaleza exitoso acompañado por la sabiduría y tenacidad del ser humano buscando caracteres adecuados que potenciar. Una mejor adaptación a su realidad climática, a las características del suelo, un sabor determinado, etc. Una vez “conseguidas” estas nuevas especies o variedades el esfuerzo consiste en mantenerlas “en activo” y evitar que pierdan sus rasgos privilegiados. Es un proceso biotecnológico de primera magnitud al alcance y en las manos campesinas.
El segundo grupo de modificaciones llegó de la mano de una tecnología más puntera –dirán-, más especializada –dirán-, casi casi de laboratorio. Este es el proceso de la revolución verde, donde también con el objetivo de mejorar algunas características se forzó la hibridación entre diferentes variedades. Con este acelerón sobre los ritmos naturales aparecieron también nuevas variedades de trigos o maíces, por ejemplo, aunque al reproducirse van perdiendo ese vigor, esa característica que se venía buscando. Viene a ser como la Sirenita, que para conseguir andar con piernas humanas tuvo que sacrificar el habla. Así nos encontramos que desde la introducción de estos híbridos comerciales, impulsada por administraciones, empresas, etc., inundando el mercado con semillas homogéneas –patentadas y con derechos de propiedad intelectual-, sin intercambios y sin resiembras, el número de variedades de muchas especies comestibles ha disminuido drásticamente. Se globalizó una tecnología vetada para casi todas y todos que rebajó el censo de la naturaleza.
Dentro de este estilo de entender la tecnología nos encontramos a los OGM, las semillas modificadas genéticamente, donde en otro proceso artificial –muy artificial-, se introducen genes de una especie (de una bacteria, por ejemplo) en otra especie muy lejana (por ejemplo en una planta), para generar un nuevo híbrido artificial que no se puede reproducir. Un sueño mitológico como los centauros mitad humanos, mitad caballos, contrario a los principios naturales de la multiplicación de las variedades, elemento fundamental del milagro de la sobrevivencia.
Si a la depredación consumista de la especie humana exterminadora de muchas especies animales y vegetales le sumamos la multiplicación de seres transgénicos uniformes y estériles, la reducción de la biodiversidad será dramática. Más si cabe cuando la agricultura deberá afrontar las consecuencias del cambio climático y necesitaremos del máximo número de variedades fértiles y adaptadas posibles. Sr. Darwin, ¿qué opina de estos cuentos mitológicos, de estos cuentos de sirenas?
Gustavo Duch Guillot Ex Director de Veterinarios Sin Fronteras Colaborador de la Universidad Rural Paulo Freire
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons
La evolución de las semillas | 08-07-2009 - 08:58:34 GMT 1 #