El Ajuntament de Olot, Garrotxa contra el Pla de Transport 2008-2012. Eix Transversal Ferroviari, ramal de la Garrotxa per Argelaguer
Ajuntament d´Olot, Garrotxa contra el Pla de Transport 2008-2012. Eix Transversal Ferroviari, ramal de la Garrotxa per Argelaguer.-L'Ajuntament d'Olot Garrotxa presentarà al·legacions al Pla de transport de viatgers que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha presentat per el període 2008-2012. Segons el regidor de Mobilitat del municipi, Toni Bach, aquest Pla no situa Olot 'com a capital de comarca que és', i 'no té clar el reequilibri territorial' que proclama el DPTOP.
El consistori considera que cal tenir en compte les noves infraestructures que milloren la mobilitat a les comarques gironines, com l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (TAV) a Figueres, o l'obertura del túnel de Bracons. Per solucionar aquestes 'mancances', Olot presentarà propostes concretes de millora del Pla de Transports, com l'establiment de viatges directes entre Olot Argelaguer Girona, o entre Vic i Figueres passant per Olot Argelaguer; així com l'establiment de quatre noves línies comarcals, entre d'altres.
La mancança d'una connexió ferroviària que passi per Argelaguer i la Garrotxa hauria de suplir-se amb una bona connexió de transport de viatgers per carretera, i aquest fet, segons l'Ajuntament del municipi, no es contempla dins el Pla de Transport de viatgers 2008-2012.
Segons el regidor de Mobilitat, Toni Bach, aquest Pla té 'moltes mancances' pel que fa a comunicacions a la comarca. Segons Bach, el document no contempla canvis importants en infraestructures a les comarques gironines, com l'arribada del TAV a Figueres o l'obertura de Bracons, que obrirà nous reptes a Olot quant a telecomunicacions.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Des del seu despatx de conseller, Joaquim Nadal s'ha prestat a respondre una selecció de les preguntes que els lectors de diaridegirona.cat han formulat. Es mostra confiat, ràpid en les respostes i ferm en els arguments, encara que puguin resultar incòmodes.
Rafa Garrido, Girona
-Vostè fa anys que està en política. Encara hi ha alguna cosa a la qual li fa por enfrontar-se?
-No, no hi ha res que em faci por. Respecte si que me'n fan moltes coses, però por, cap.
-No sembla contradictori que la velocitat a l'autovia Palamós-Palafrugell sigui de 80 km/h i que després anant a Platja d'Aro el límit sigui de 100?
-Aquí hi ha un problema que s'ha de resoldre. Conceptualment, perquè no és autovia estem obligats a mantenir-ho a 80 km/h atès el nombre de sortides que té. Però estem fent estudiar que es pugui elevar a 100 i que es pugui mantenir la continuïtat a 100 en tot el recorregut. Ho estem estudiant .
-Quan podran gaudir els gironins d'una autopista de peatge alliberat com s'ha reclamat per altres punts de Catalunya?
-Això no passarà. L'AP-7 mantindrà el peatge, però estem més a prop que mai de tenir una autovia lliure de peatge fins a la frontera francesa. Ara tenim la N-II en el tram Tordera-Maçanet molt a punt, Maçanet-Girona fent-se, el tram de Girona adjudicat a Acesa, el Medinyà-Bàscara compromès en l'acord que vam prendre dimarts passat a Madrid per 45 milions d'euros, i Bàscara-frontera preparant-se. És a dir que, tot i que hi ha algun partit polític que intenta fer bandera de la N-II, en la seva època no es va fer ni un sol quilòmetre d'autovia a la N-II; i en l'època del govern socialista s'entan fent tots.
-Ara parla vostè de la N-II, però un cop desdoblada, què serà de la variant de Sant Daniel?
-És una part més del desdoblament. Un desdoblament sempre és de dos més dos. Si hi ha dos carrils pel costat oest, els altres dos són els del costat est. És a dir que Girona tindrà una anella de dos carrils més dos carrils comptant la variant de Sant Daniel.
-Per a quan estarà tot?
-Per a d'aquí a dos anys.
-Per què la carretera C-31 al seu pas pel Baix Empordà és de doble carril per cada sentit i en el seu tram de l'Alt Empordà és només d'un? No és un greuge?
-La C-31 té doble carril en el tram Mont-ras-Palamós, i té i seguirà tenint dos carrils amples en el tram de Figueres a Torroella i d'aquí a Palafrugell. I és així simplement perquè el tram de Mont-ras a Palamós forma part de l'anella de les Gavarres i té una dinàmica pròpia no vinculada a la resta de la C-31, que és una ?carretera de costa, no d'accés.
-Per què no creu necessari el desdoblament de la carretera de Llagostera a Girona?
-Perquè havent-hi desdoblament de Maçanet a Palamós, havent-hi desdoblament a la N-II i havent-hi l'Eix Transversal desdoblat, probablement no calgui un desdoblament intern en l'àrea urbana de Girona.
-Més ampliacions. Què impedeix que es faci camí desdoblat de Girona a Sant Feliu?
-La C-31 està desdoblada fins a empalmar amb la C-35, que és la de Maçanet. La C-65 de Llagostera a Girona ja he comentat que no cal. I de Santa Cristina d'Aro a Sant Feliu tampoc caldria un desdoblament. Aquí es produeix una paradoxa que val la pena subratllar. Els lectors pregunten per més i més desdoblaments. Se n'estan fent més que mai i l'únic que s'havia començat en època convergent -el Figueres-Roses- n'havien deixat fet un tram i mig i l'hem hagut d'acabar nosaltres a un ritme doblat al d'ells. En canvi, nosaltres estem posant un criteri de racionalitat, fent una jerarquització de les carreteres i fent una malla bàsica que pot ser desdoblada. Però no cal desdoblar-les totes, ni molt menys. Estem fent els que toquen i n'estem fent més que mai.
-Quan es farà la definitiva variant de la Bisbal i amb quin traçat?
-Jo crec que això dependrà de la informació pública. Hi haurà l'opció nord i la sud. Hi ha partidaris i detractors de totes dues. El Govern sempre ha sigut més partidari de l'opció sud, perquè uneix més coses i perquè tots els creixements urbanístic i industrials s'han situat al sud de la Bisbal. Tot i això, aquest és un argument que el detractors d'aquesta opció fan servir, perquè diuen que no pot ser que la variant de la Bisbal passi per allà on hi ha més gent. Doncs el Govern diu que ha de passar per allà on la gent s'ha col·locat perquè ha de connectar trama urbana.
-Galícia té tres aeroports i tots funcionen amb nivells de vols regulars semblants. No seria més útil per Catalunya potenciar tots els aeroports catalans i oblidar-se de la rivalitat entre el Prat i Barajas?
-Jo crec que no hi ha lluita Prat-Barajas. Alguns s'entesten en que hi sigui, però nosaltres no ho veiem així. Estem potenciant Reus i Girona, i alhora potenciant noves rutes al Prat. El Prat té una dimensió que no té ni tindrà Girona ni Reus. Però el sistema aeroportuari català bascula sobre aquest tres i naturalment és de la seva complementarietat que n'ha de sortir un sistema molt potent, on el Prat sigui l'aeroport de referència i els altres dos altres se situïn en l'òrbita dels cinc milions de passatgers.
-De fet, Girona ja quasi els té.
-Sí, si, haurà de tirar cap amunt.
-Canviem de divisió i anem pels ferrocarrils. No creu que negar la possibilitat d'unir Olot amb Figueres i Girona per tren és aïllar la comarca de la Garrotxa, al menys en transport públic?
-No. Olot té raó en demanar que com a mínim s'estudiï i es pensi. Però en els termes en què s'està plantejant l'Eix Transversal ?Ferroviari, portar-lo cap a la ?Garrotxa és molt complicat. La Garrotxa està tenint un nivell d'inversió pública en comunicacions molt potent, més potent que moltes altres comarques. Bracons, l'A-260 i l'A-26 són unes carreteres de prestacions immillorables i jo crec que, donada la massa crítica que representa la Garrotxa, un sistema ferroviari alternatiu portat cap a l'interior no guardaria relació entre el mercat i el cost. S'ha de mirar de manera positiva: la Garrotxa avui està sortint del seu aïllament per primera vegada en molts anys.
-Per què no fa res la Generalitat per incrementar el pas de trens entre Girona i Barcelona amb tot el flux diari de passatgers que té aquesta línia?
-La pregunta parteix d'un supòsit fals o de mala intenció i per tant no la puc contestar. No és veritat que la Generalitat no faci res.
-Bé, doncs què està fent la Generalitat per incrementar el pas de trens entre Girona i Barcelona?
-Doncs negociar amb Renfe i plantejant un sistema de Rodalies propi a Catalunya que naturalment tindrem i d'aquí a no gaire. Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida tindran un sistema de Rodalies complementari.
-Un tren lleuger entre Girona i la Costa Brava no creu que ajudaria a la mobilitat en aquesta zona?
-No, encara que alguns ho plantegin com una qüestió de vida o mort. És un tema que s'ha d'estudiar molt a fons, i jo en sóc partidari d'estudiar-lo. De moment, però, la relació entre el nombre d'usuaris potencials i el seu cost d'instal·lació el fa encara inviable. Ara be, cal ser visionari, i preveure-ho? Jo sóc partidari d'estudiar-ho i tenir-ho a punt per quan la demografia evolucioni. Però de moment, fins avui, això no té la proporció suficient.
-Esperar l'any 2012 per tenir el TAV a Girona no és aguantar molt de temps?
-El TAV arribarà a Girona sense travessar-la abans de 2012, probablement en 2010.
-Això vol dir que hi haurà una estació alternativa?
-No, això vol dir que serà fàcil arribar fins a Girona i després continuar per alguna línia fins a la frontera.
-Es preveu poder tenir una estació provisional a la rodalia de Girona?
-No, de moment no.
-Quina és la solució per garantir un baix impacte del TAV en el sol urbà de Girona?
-Impacte en tindrà segur, i les obres seran complexes. Però de la mateixa manera que a Barcelona s'estan fent molts quilòmetres de metro, a Girona se'n faran uns quants de túnel.
-Imagino que entén la preocupació dels veïns perquè no hi hagi un segon Carmel.
-Jo crec que aquesta és una preocupació que ja no existeix. En l'imaginari col·lectiu això ja ha desaparegut i no crec que sigui la referència.
-Ara la Devesa està al punt de mira pel polèmic pavelló. Vostè ?l'hagués fet si fos alcalde de Girona?
-Jo sóc clarament partidari de construir-lo. Ja sé que ha creat alguna polèmica i ha posat en alerta alguns sectors d'opinió, però si s'explica que el nou pavelló és a canvi de totes les edificacions que encara s'han d'eliminar de la Devesa i que són menys metres d'ocupació que els que hi ha actualment, tothom ho pot entendre. El que no puc entendre jo és que davant l'estat relativament cutre d'algunes instal·lacions actuals de la Devesa, no s'accepti com una millora substituir-les per una de nova, moderna i integrada en el paisatge.
-Per acabar, parlem de vostè. Té prevista una data per la seva retirada de la primera fila política?
-No, no m'ho he plantejat.
-Li importaria tornar com a alcalde de Girona?
-No m'importaria perquè sempre he dit que m'ha agradat molt. Però no penso que aquesta hagi de ser la línia a seguir pel final de la meva vida activa en política.
-I quina ha de ser?
-Ja ho veurem.
-Fa temps també que corre per Girona el rumor que serà vostè president de Caixa Girona el dia que deixi el departament. Què hi ha d'això?
-Res de res. Fixi's bé, ho està fent córrer gent massa aviat en relació a la meva presència en la política activa a Catalunya. I per tant, mentre jo estigui en primera línia, no aspiro a presidir cap caixa d'estalvis.
-Quan era alcalde, li van oferir algun cop afavorir una o altra empresa o un o altre projecte a canvi de diners?
-Jo he dit sempre que no. El canvi polític que van representar les eleccions municipals del 79 ha significat que això no hagi passat pràcticament mai.
-Pràcticament mai? Això vol dir que algun cop sí li van oferir.
-El què passa és que quan algú ha intentat alguna cosa d'aquestes jo he cridat al secretari o l'interventor, perquè són fedataris públics. Per tant, no s'hi ha atrevit.
El Govern de la Generalitat ha anunciat que les obres del nou Hospital Comarcal de la Gar?rotxa, que s\'ubicarà al Pla de Dalt, s\'iniciaran el segon | 21-02-2008 - 19:13:41 GMT 1 #