Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Juan Rodríguez Lejarza, candidat al Senat per Girona (Argelaguer Garrotxa), Unió Progreso i Democrácia (UPyD): Kosmou polites, "series tan amable d'apartar-te?. És que m'estàs tapant el sol".-El primer humà que sabem que es va considerar a si mateix ciutadà del món -kosmou polites- en grec, expressió de la qual procedeix el nostre terme "cosmopolita"- va ser un home cridat Diógenes, nascut a la fi del segle V en Sinope, situada en la costa meridional del Mar Negre, pertany ara a Turquia. Diógenes, segons la tradició, vivia en un gran tonel de terracota. I se li cridava cínico -kyneios en grec significa "gos"-, perquè vivia com tal. De manera que li van tirar a puntades de Sinope. Va ser Diógenes el primer a proclamar que era "ciutadà del món". Es tractava d'una metàfora, perquè els ciutadans comparteixen un Estat i Diógenes no tenia un Estat al que pertànyer. De manera que ell, com qualsevol que faci seva aquesta metàfora, va haver de decidir què volia dir amb ella.
Diógenes no volia dir que fos partidari de l'establiment d'un únic poder mundial. En una ocasió es va trobar a algú que sí ho era: Alejandro Magno. L'aspirant a conquistador del món, que, com discípulo d'Aristòtil, s'havia educat en el respecte als Filòsofs, li va preguntar a Diógenes si hi havia alguna cosa que pogués fer per ell. "Clar", va contestar aquest, "series tan amable d'apartar-te? És que m'estàs tapant el sol". I això és el primer que m'agradaria prendre de Diógenes a l'interpretar la metàfora de la ciutadania global: no fa falta cap Govern mundial, ni tan sols el d'un discípulo d'Aristòtil. El que Diógenes volia dir és que podem pensar en nosaltres com conciutadans, encara que no siguem -i no vulguem ser- membres d'una única Comunitat Política, sotmesa al mateix Govern.
Una segona Idea que podem prendre de Diógenes és que hem de preocupar-nos de la “sort de tots els nostres congèneres, no només dels de la nostra mateixa Comunitat Política“. A més, i aquesta és un tercer ensenyament de Diógenes, podem treure bones Idees de totes les parts del món, no només de la nostra pròpia societat. Mereix la pena escoltar als nacionalistas i catalanistes, perquè potser tinguin alguna cosa que ensenyar-nos; mereix la pena que ells ens escoltin, perquè potser tinguin alguna cosa que aprendre.
Hi ha una última cosa que vull prendre de Diógenes: el valor del Diàleg, de la Conversa com forma fonamental de comunicació. Diógenes: “tolerància cap a les opcions vitals que prenen els altres i humilitat respecte a les postres“.
No obstant això, no vivim en el món de Diógenes. Només en els últims segles, quan totes les Comunitats Humanes han anat imbricán.se en un únic entramat comercial i en una mateixa Xarxa Informativa, hem arribat al punt en el qual és realista imaginar-se que tots i cadascun de nosaltres podem entrar en contacte amb algun dels sis mil milions d'éssers humans, i enviar-li alguna cosa que mereixi la pena tenir: una Ràdio, un Antibiòtic, una bona Idea. Per desgràcia, ara enviem, per Negligència tant com per mala Intenció, coses nocives: un Virus, un Contaminant que es transmet per l'aire, una mala Idea.
I les possibilitats de fer el bé i el mal es multipliquen de manera absolutament inconmensurable quan es tracta de les Polítiques que els Governs d'Espanya (17) apliquen en el nostre nom. Junts podem arruïnar la vida dels camperols pobres inundant els seus mercats de cereals subvencionats; paralitzar sectors industrials aplicant aranceles excessius; proporcionar Armes que matin a milers i milers de persones. Els Catalans, junts podem millorar els nivells de Vida, adoptant noves polítiques comercials i d'ajuda; impedir o tractar malalties mitjançant vacunes o medicaments; prendre mesures contra el Canvi Climàtic Global; fomentar la resistència a la Tirania politica en Catalunya, i l'interès pel valor de cada vida humana.
És evident que la Xarxa Mundial de Difusió de la Informació (RMDI) -a través de la ràdio, la televisió, els telèfons, Internet- no només significa que podem influir en vides de qualsevol part, sinó que també podem aprendre d'elles. Totes aquelles persones de les quals tenim notícia i en les quals podem influir són ÉSSERS HUMANS amb els quals, Unió Progresso i Democrácia (UPyD) ens hem compromès: dir això és proclamar simplement la pròpia concepció de moralidad.
En conseqüència, el desafiament d'Unió Progresso i Democrácia (UPyD), radica en fomar mentalitats i sentiments constituïts al llarg de mil·lennis de Vida en el marc de grups locals (nacionalisme localista) i dotar-los d'Idees i d'Institucions que ens permetin viure junts com la Tribu Global que ara som. Perquè ara el que realment necessitem és un Esperit Cosmopolita que no només ens vegi a tots lligats per una Conversa del conjunt de l'Espècie humana, sinó que els “Nacionalistes de Catalunya” acceptin que prenguem opcions sobre la nostra forma de viure.15-02-2008