El nou hospital d'Olot (Garrotxa)
Antoni Bach, Regidor de Salut de l'Ajuntament d'Olot (PSC Garrotxa): El nou hospital d'Olot.-La comissió de govern de l'Ajuntament d'Olot ha concedit la llicència d'obres i activitats del nou hospital. Es fa així un pas més en els tràmits i procediments que cal fer per tal de complir els terminis previstos i fer realitat el nou i modern hospital que la nostra ciutat i comarca necessiten. El nou hospital serà un edifici de tres plantes de creixement horitzontal, perfectament integrat en el paisatge. Ocuparà una superfície de 25.682 m² construïts, triplicant l'actual de l'hospital Sant Jaume. Amb el nou hospital s'ampliaran considerablement els espais d'urgències, de consultes externes, d'hospital de dia i tornaran a integrar-se les consultes de salut mental, disposarà dels últims avenços tecnològics i s'incorporaran nous serveis com ara el TAC (escàner), l'hemodiàlisi, la ressonància magnètica... La necessitat d'un nou hospital per a Olot es va fer palesa amb la presentació del llibre blanc l'any 2003. La consellera Marina Geli, en nom del govern de la Generalitat, l'assumia l'any 2004. S'iniciava llavors el procés de dissenyar i aprovar el pla funcional del nou hospital, amb la participació directa dels professionals de l'hospital de Sant Jaume. Convé tornar a explicar això ja que recentment el president de la federació de Girona de CDC i diputat al Parlament de CiU, Eudald Casadesús, va dir als mitjans de comunicació que és «molt poc seriós que a hores d'ara ni tan sols hi hagi la redacció del projecte feta». En aquest temps electoral tothom explica coses, cosa que està molt bé. Però quan el que es diu és mentida i provoca la preocupació de la gent –diferents persones ens han demanat explicacions sobre aquestes declaracions– és molt important desmentir-ho. És lamentable que un responsable polític faci unes declaracions tan gratuïtes i desafortunades com allunyades de la realitat, que només es poden entendre si per sobre de l'evidència preval la voluntat de desinformar i desprestigiar el govern de la Generalitat. Jo voldria demanar a aquest diputat que si vol fer coses per Olot –que me n'alegro– que s'informi abans de posar en dubte la professionalitat i el compromís dels que intervenim en el procés de realització del nou hospital. I per informar-se, sàpiga que estic a la seva disposició i una simple trucada a l'Ajuntament d'Olot el posaria al dia de la realitat del procés de construcció de l'hospital i així vostè podria encaminar les seves declaracions cap a aspectes de la política nacional més necessitats d'una visió crítica. 
A finals del 2005 s'adjudica a l'equip Sanabria i Arquitectura, Enginyeria i Salut, com a guanyadors del concurs, la redacció del projecte bàsic i constructiu. El projecte és objecte d'estudi i de diferents validacions per equips tècnics i és a l'estiu del 2007 quan se sol·licita la llicència d'obres i la llicència d'activitats que, després de l'estudi pels tècnics corresponents, és el que acabem d'aprovar. A finals del 2007, el Departament de Salut va donar el vistiplau definitiu i va trametre a l'Institut Català de Finances i Equipament tota la documentació complementària ja que és aquest organisme qui assumeix la licitació de l'obra –abans o pels volts de l'estiu– i la contractació i el control de l'obra, que pot iniciar-se a la tardor o abans d'acabar l'any.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El Govern de la Generalitat ha anunciat que les obres del nou Hospital Comarcal de la Gar?rotxa, que s'ubicarà al Pla de Dalt, s'iniciaran el segon semestre d'aquest any. La causa de l'anunci ha estat la resposta a una consulta del diputat de CiU, Eudald Casadesús. El Govern ha concretat que el projecte executiu ja està finalitzat i supervisat pel Servei Català de la Salut (CatSalut).
L'actuació es desenvoluparà a través de l'Institut Català de Finances Equipaments (ICFe). Segons el Govern, a hores d'ara s'ha enviat el projecte del nou hospital a ICFe perquè preparin la seva oferta econòmica. La Generalitat no haurà de fer front a cap despesa per a la construcció fins el moment en què ICFe finalitzi el nou hospital i posi el nou equipament a disposició del Departament de Salut.
Les obres del nou Hospital Comarcal de la Garrotxa s´iniciaran aquest any | 21-02-2008 - 19:03:21 GMT 1 #
Olot Garrotxa, aparcament nocturn per a urgències:
Alternativa per la Garrotxa ha demanat que el pàrquing que hi ha davant de l'hospital Sant Jaume sigui d'ús exclusiu per a la gent que ha d'anar a l'hospital. El regidor Antoni Bach (PSC) va dir que és complicat per la proximitat de la plaça Mercat. Bach va reconèixer que seria bo que el pàrquing romangués obert les 24 hores. Bach va dir que ho estudiaria.
Olot Garrotxa, aparcament nocturn per a urgències | 30-07-2008 - 08:46:29 GMT 1 #
¿Por qué la salud es de pago en USA?. campañas electorales:
Grandes empresas médicas y farmacéuticas financian las campañas electorales en la gran potencia. Es lo que impide que se realice una reforma sustancial que universalice un sistema público de sanidad. El proceso de las primarias de los partidos Demócrata y Republicano de Estados Unidos que termina este agosto ha sido presentado por gran número de comentaristas que escriben en las páginas de opinión de medios de información españoles como un indicador de la vitalidad, madurez y calidad democrática de aquel país. Ni que decir tiene que tal proceso ofrece muchas enseñanzas positivas que explican que se haya convertido en un punto de referencia internacional. Varios partidos en España y en Europa han introducido prácticas de gobierno interno claramente inspiradas en las primarias de los partidos mayoritarios estadounidenses.
Ahora bien, en el análisis de aquella experiencia de Estados Unidos hay dos hechos que no reciben suficiente atención crítica. Uno es que el sistema electoral no es proporcional, sino mayoritario. Es decir, el número de escaños que se asignan a un partido no es proporcional al número de votos que recibe. El sistema electoral favorece el bipartidismo, el cual requiere unas primarias que permitan conocer la fuerza de las distintas sensibilidades existentes en cada partido. En un sistema proporcional, tales sensibilidades probablemente serían partidos políticos.
El otro hecho que merece subrayarse y que disminuye la calidad democrática de las primarias (y de cualquier proceso electoral en Estados Unidos) es la financiación primordialmente privada del proceso. Los candidatos requieren grandes cantidades de dinero para tener acceso a los medios de información, de los cuales los medios televisivos son los más importantes. Las televisiones, todas ellas privadas, venden su espacio al mejor postor, sin límites y sin estar sujetas a ningún tipo de regulación en cuanto al contenido, al espacio o al tiempo de exposición.
Así, antes de comenzar la campaña de las primarias del Partido Demócrata, los dos candidatos más importantes, Barack Obama y Hillary Clinton, tenían ya recogidos más de 100 millones de dólares que provenían en gran parte de empresas financieras (como la banca y las compañías de seguros), empresas comerciales (como cadenas de supermercados), empresas manufactureras (como la industria farmacéutica), asociaciones profesionales (como la Asociación Médica Americana) y otros intereses económicos y profesionales (conocidos todos ellos en el lenguaje popular como componentes de lo que se llama en Estados Unidos la Corporate Class). Tales fondos proceden también de aportaciones de personas que pertenecen sobre todo al 40% de renta superior del país. Esta privatización en la financiación del sistema electoral discrimina a aquellos candidatos -en su mayoría voces críticas del sistema económico y político, con sensibilidad de izquierdas o centro-izquierda, tales como Kucinich y Edwards- que no pudieron conseguir fondos de la Corporate Class, y por lo tanto tienen muchas menos posibilidades de acceder al público.
Esta privatización del sistema electoral tiene enormes repercusiones en la configuración de las políticas públicas de los candidatos, incluidas las políticas que configuran el escasamente desarrollado Estado de bienestar. Un ejemplo de ello es la sanidad. El hecho de que los candidatos más importantes en las primarias de ambos partidos recibieran fondos de las compañías de seguros sanitarios privados (525.188 dólares Hillary Clinton, 414.863 Barack Obama y 274.729 John McCain), explica que ninguno de ellos haya propuesto una financiación pública del sistema sanitario que se caracteriza por una financiación privada gestionada por tales compañías de seguros. El aseguramiento privado es la forma más común de financiación de la atención sanitaria y se realiza bien mediante las aportaciones de los empleadores y de los empleados de las empresas a las compañías de seguros (que contratan la provisión de servicios con las instituciones sanitarias mayoritariamente privadas) o bien individualmente, siendo en este último caso difícil conseguir tal aseguramiento cuando la persona tiene una enfermedad crónica. El Gobierno Federal financia el aseguramiento sanitario de los ancianos, cubriendo cerca del 50% de sus gastos sanitarios.
Tal sistema es enormemente costoso. Estados Unidos se gasta un 16% del PIB en sanidad, calculándose que alcanzará el 20% en 10 años. Como contraste, España se gasta el 5,8% del PIB en sanidad pública, ofreciendo cobertura sanitaria completa a todos sus ciudadanos, y garantizando el derecho humano de tener acceso a los servicios sanitarios en tiempo de necesidad, un derecho no existente en aquel país.
Cuarenta y siete millones de habitantes no tienen ninguna cobertura sanitaria y no son suficientemente pobres para beneficiarse del programa federal Medicaid, un programa para personas pobres que es financiado conjuntamente con los Estados, y que atiende a menos del 20% de la población que se llama "indigente médica" (es decir, que no pueden pagar sus facturas médicas), porcentaje que varía de Estado a Estado, pues son los Estados los que definen el nivel de indigencia médica. Según el doctor David Himmelstein, profesor de Health Policy de la Universidad de Harvard, más de 100.000 personas mueren al año por no poder tener acceso a los servicios sanitarios por causas económicas. Esta dificultad para pagar las pólizas de seguros, copagos y facturas médicas es un problema generalizado y alcanza dimensiones de gran dramatismo humano: el 48% de las personas con una enfermedad terminal expresó en una encuesta reciente que estaba preocupado de cómo ellas o sus familiares pagarían sus facturas médicas. La imposibilidad de pagar las facturas médicas es la primera causa de bancarrota de las familias estadounidenses.
No hay duda de que Estados Unidos tiene excelentes centros médicos y la calidad del personal sanitario es elevada. Pero la inseguridad que crea en la población tal sistema de aseguramiento y financiación privada, su gran carestía y su enorme ineficiencia (el 28% del gasto sanitario total lo absorbe la Administración del sistema) es la causa del gran descontento de la población hacia la organización y financiación del sistema sanitario. El 69% de la población está insatisfecha con la financiación de la atención sanitaria (la población estadounidense es la población de la OCDE que está más descontenta con su sistema sanitario), lo cual explica que la reforma sanitaria se haya convertido en uno de los temas más importantes en las campañas de las primarias y presidenciales (para mayor detalle de las propuestas de los candidatos, ver www.vnavarro.org, sección Estados Unidos).
En respuesta a esta insatisfacción, los candidatos están proponiendo políticas públicas que respondan a esta demanda de cambio. En realidad, el 62% de la población desea que el Gobierno Federal garantice el derecho de acceso a los servicios sanitarios a través de una financiación pública, tal como existe en la gran mayoría de países de la UE-15. Pero ninguno de los candidatos está haciendo propuestas que permitan alcanzar tal deseo. Y ello se debe a la enorme influencia que los grupos económicos, financieros y profesionales que dominan el sector tienen en la vida política, como consecuencia de la privatización del sistema electoral. Una influencia de la que la mayoría de la población es consciente y que explica la animadversión que gran parte de la población tiene hacia la clase política (un 74% de la población señala que el Congreso de Estados Unidos no representa sus intereses).
De ahí que todos los candidatos, Obama, Clinton e incluso McCain, se tuvieran que presentar durante las primarias como anti Washington (el centro de la clase política) y anti Corporate Class, siendo Barack Obama el que más se ha beneficiado de este sentimiento popular al haber estado en Washington sólo un par de años y haber expresado su oposición a la intervención en Irak cuando Washington apoyó tal medida. Ahora bien, es altamente improbable que en caso de salir presidente (hecho que favorezco), universalice el derecho de acceso a la sanidad por parte de la población, tal como en la práctica ocurre en España y en la mayoría de países de la UE-15. En realidad, una reforma sustancial de la sanidad y de otros servicios del Estado de bienestar estadounidense no tendrá lugar a no ser que haya un cambio muy profundo del sistema electoral.
Vicenç Navarro es catedrático de Políticas Públicas en la Universidad Pompeu Fabra, España, y profesor de Políticas Públicas y Sociales en la Johns Hopkins University, Estados Unidos.
El Pais
¿Por qué la salud es de pago en USA?. campañas electorales | 01-09-2008 - 13:59:09 GMT 1 #
PER A EMPRESES: Servei de Català d’Olot Garrotxa Consorci per a la Normalització Lingüística.
El 8 de maig, en el marc de FesInternet, es va presentar llengua.org,
un projecte adreçat als administradors i les administradores de webs
especialitzats en llengua catalana que vol posar a la seva disposició
els recursos necessaris per desenvolupar continguts i materials
lingüísticament correctes i que disposin d’eines de comunicació en
línia en català. El projecte és impulsat per la Fundació Observatori
per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), amb el
suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la
Informació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació, de la Generalitat de Catalunya.
ENLLAÇOS ACTIUS I EN CATALÀ PER AL TEU WEB! www.llengua.org
Vols difondre recursos en català a Internet i a la vegada promoure la
teva pròpia pàgina web?
Crea una llista d’enllaços que s’actualitzi automàticament. És ben
senzill. No cal instal·lar cap programa ni tenir nocions de
programació. Només has de trobar la temàtica desitjada al nostre
directori i copiar una línies de codi al teu web. Prova-ho!
La Queta s’apunta al FesInternet amb un joc
de preguntes divertides sobre tecnologia, llengua,
etc. Desconnecta un moment i passa-t’ho bé amb
la TRIQUIQUETA, un joc d’allò més
engrescador...
http://www.gencat.cat/presidencia/llengcat/corda
Per treballar en català de manera ràpida i normal, podeu usar el telèfon
lingüístic, per a dubtes puntuals, i el servei de revisió de textos, que ens podeu
fer arribar personalment, per fax o per correu electrònic
SERVEI DE CATALÀ D’OLOT-LA GARROTXA
CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
C. del Mont Carmel, 3 –17800 OLOT
Telèfon 972 27 09 02
olot@cpnl.cat
PER A EMPRESES: Servei de Català d’Olot Garrotxa Consorci per a la Normalització Lingüística | 12-09-2008 - 12:12:48 GMT 1 #
Llistes d'espera, per PILAR PALAU I LLAGOSTERA. OLOT (GARROTXA):
Ja fa uns dies que vaig llegir en aquest diari que s'havien reduït les llistes d'espera, segons la conselleria de Salut. Permeteu-me que discrepi d'aquesta notícia.
Fa uns tres anys que vaig ser operada de cataractes. Cap a principi d'aquest any vaig notar una pèrdua progressiva de visió i a primers d'abril vaig demanar hora per a l'oftalmòleg, i em van donar hora pel 13 d'agost. Com que la cosa anava a més, vaig haver d'anar a un GEM (telefono avui i em donen hora per l'endemà). L'oftalmòleg que em va atendre em digué que els components que m'havien posat en l'operació s'havien embrutat i calia netejar-los amb làser. Era el 26 de juny. Feta la sol·licitud a la Seguretat Social rebo una carta amb data 30 de juliol del 2008 en la qual se'm dóna hora pel 20-11-08. Em carrego de paciència i a esperar. Uns dies més tard rebo una altra carta amb data 30 de juliol del 2008 en la qual se'm comunica que la meva sol·licitud ha estat reprogramada per al 5-2-09. Inaudit. Arriba un moment que no puc sortir sola al carrer, sempre acompanyada del meu marit, no puc llegir ni mirar la televisió. Sort que s'ha reduït el temps d'espera! Desesperant!
Em veig obligada a tornar a recórrer a la medicina privada, amb la corresponent despesa que suposa. Demano hora un dijous i em fan la intervenció amb làser el dimarts següent.
Diuen que pagant Sant Pere canta, però la Seguretat Social, a la qual també he pagat ja que sóc una jubilada de 67 anys, hi ha moments que desafina o ni tan sols canta. Menys paraules i més fets.
Llistes d \' espera | 23-09-2008 - 18:01:42 GMT 1 #
Els avis del hospital Sant Jaume reclamen :
Els avis residents a l'hospital Sant Jaume d'Olot es van manifestar ahir a les 4 de la tarda, en el context de la Diada Internacional de la Gent Gran. L'acció va consistir a penjar una pancarta i sortir al carrer de Sant Rafel per la porta vella de l'hospital. Un cop els 60 avis, ajudats per uns 20 voluntaris, van ser fora al carrer, l'àvia, Paquita Darnés, va llegir un manifest en què reclamava, bàsicament, el reconeixement de la seva existència per part de les institucions públiques. Darnés va donar les gràcies a totes les entitats que els tenen en compte a l'hora de les seves programacions. De fet, a les darreres Festes del Tura, la Comissió de Festes va programar una cantada d'havaneres pels residents al geriàtric Montsacopa i l'entitat els Gats de Sant Miquel va fer ballar el seu gat al pati de l'hospital Sant Jaume. No obstant això, són més les entitats olotines que en el decurs de l'any fan activitats al pati de l'hospital Sant Jaume.
L'àvia també va donar les gràcies a l'Ajuntament pel fet que en els darrers anys ha fet una progressiva eliminació de les barreres arquitectòniques. El manifest, que es va llegir davant d'una bona quantitat de públic, també demanava que se'ls facilités la presència a col·loquis i a d'altres actes públics.
L'acte va ser impulsat per l'educador social Carles Garcia el qual va destacar la importància de la diada. Garcia va reclamar l'atenció de la societat envers el col·lectiu de la gent gran. L'educador també va donar les gràcies als voluntaris que van fer possible la diada d'ahir i d'altres activitats de l'hospital. Després de l'acte, voluntaris i personal de l'hospital van traslladar els avis cap a l'establiment de menjar ràpid Viena, a la plaça Clarà, on van berenar.
Els avis del hospital Sant Jaume reclamen | 02-10-2008 - 07:19:04 GMT 1 #
Cent avis reivindiquen al carrer formar part de la vida social : Els residents del geriàtric de l'hospital Sant Jaume d'Olot van sortir ahir al carrer per reivindicar que els tinguin en compte en el marc de la vida social de la ciutat. I, després de llegir un manifest a la porta del pati de l'antic hospital i sota una pancarta ben explícita sobre la seva petició, van enllestir les seves demandes anant fins a un conegut local de la plaça Clarà per berenar-hi. Aquestes activitats es van dur a terme amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Gent Gran.
No cinquanta com estava previst, sinó una seixantena llarga de residents del Sant Jaume –al centre n'hi ha un centenar–, amb familiars i acompanyants, van sortir al carrer per escoltar el manifest que amb el suport de Carles Garcia, l'agent social encarregat de les activitats, van elaborar i que ahir va llegir la Paquita Darnés. Sota la pancarta «Som grans i volem disfrutar de la vida», que van penjar al matí, va demanar a l'Ajuntament i a les entitats que els tinguin en compte a l'hora de programar les activitats, quant a la mobilitat, a les facilitats d'accessibilitat i sobretot als horaris. La Paquita ho va reivindicar en nom de tota la ciutadania, és a dir, va reclamar als olotins que recordin que ells també són ciutadans. Finalment, va demanar llocs d'esbarjo adaptats per a la gent gran. En aquest sentit, va tenir paraules d'agraïment per a l'Ajuntament d'Olot per la feina que va fent d'eliminació de barreres arquitectòniques. L'agraïment el va fer extensiu a les entitats que ja els tenen en compte. El pati de l'hospital ja és escenari de les actuacions de la faràndula del barri de Sant Miquel i de la penya Aopix per les festes del Tura; els residents surten al carrer per Sant Jordi i munten la seva parada com una més de les entitats de la ciutat i, per citar només un altre exemple, són espectadors a la plaça Major de les ballades dels gegants, nans i cavallets.
A tot plegat, i tal com va explicar Carles Garcia, cal afegir-hi les activitats culturals i lúdiques que duen a terme al geriàtric i les sortides que fan, com per exemple als multicinemes per veure una pel·lícula o a algun bar per berenar-hi, a part de les passejades. Sempre compten amb el suport de voluntaris.
Cent avis reivindiquen al carrer formar part de la vida social | 02-10-2008 - 07:33:44 GMT 1 #
Hospital Sant Jaume grup de CiU-Garrotxa :
El grup de CiU-Garrotxa a l'Ajuntament d'Olot ha proposat Miquel Àngel Zarza com a representant al Consell Rector de l'Hospital Sant Jaume. Segons ha exposat el portaveu del grup, Josep Maria Corominas, fins al moment el representant de CiU era el periodista Estanis Vayreda. Corominas ha puntualitzat que Vayreda li ha comunicat que li ha sortit una feina que no li permet complir amb les obligacions al Consell . El portaveu ha considerat que la persona idònia per substituir Vayreda és Miquel Àngel Zarza. El Consell Rector queda format per Lluís Sacrest, Antoni Bach, Fina Soler, Josep Berga, Jordi Coma, Juli Pérez, Miquel Àngel Zarza, Clara Casanovas, Raül Massanella, Moisès Font i Júlia Sala.
Hospital Sant Jaume grup de CiU-Garrotxa | 26-10-2008 - 07:31:37 GMT 1 #
En el centenario de la creación del hospital de Basurto (Bilbao)
Desde Atxuri a Basurto
Celina Ribechini
Rebelión
Junto al portal y muelle de Ibeni (Atxuri) en medio de un bosque de viñas, castaños y robles, separado del centro de la Villa por la muralla, que aún abrazaba la torre de Leguizamón con la iglesia de san Antón, existía una ermita dedicada a Juan Bautista y Juan Evangelista, a la que llamaban de los Santos Juanes, el mismo nombre recibía el centro asistencial, que junto a la iglesia prestaba ayuda hospitalaria a los enfermos, y asilo y cobijo a ancianos, pobres mendigos, niños huérfanos y expósitos. De similares características era el hospital de San Lázaro, cercano a San Nicolás en el barrio de la Esperanza. En los períodos difíciles, que tuvo que atravesar la Villa de Bilbao, ambos vieron cómo sus espacios se hacían insuficientes y sus estancias se llenaban de quienes carecían de familia y hogar.
Fue a mediados del siglo XVII cuando, como dice el historiador Teófilo Guiard, superadas “Las turbulencias políticas y presiones de la Corona, que originaron la machinada de la sal”, Bilbao evoluciona hacía un estado de bienestar y su Ayuntamiento considera como una de sus prioridades fijar unas rentas, que dieran cuerpo y carácter a los varios y confusos establecimientos, que ejercían la caridad con una metodología heredada de la Edad Media.
Reunida la corporación municipal en 1645 proponen la creación de un hospital dedicado únicamente a la atención y curación de enfermos pobres, y deciden que sea el de los Santos Juanes el destinado a admitir sólo a enfermos que tuvieran asegurada la permanencia mientras durara su enfermedad. El Hospital de San Lázaro continuaría como hasta entonces prestando su ayuda como asilo de ancianos y menesterosos.
Que la fundación de un hospital, destinado sólo a la curación de enfermos, caló favorablemente en el ánimo de los bilbaínos lo demuestran las numerosas limosnas realizadas en aquellos años, y así vemos cómo ya finales del siglo XVI y principios del XVIII Bilbao contaba con un centro hospitalario, dedicado exclusivamente a la acogida y curación de enfermos pobres, sostenido básicamente con los porcentajes obtenidos de los arbitrios que la Villa cargaba sobre la compra y venta de géneros alimentarios, el acarreo de mercancías y de las limosnas y donaciones hechas por el pueblo bilbaíno.
La iglesia, que dio su nombre al Hospital, años más tarde sería trasladada a la antigua Residencia del Colegio de San Andrés de los jesuitas, cuando estos se vieron obligados a abandonarla en 1767 a causa de la expulsión en España de la Compañía de Jesús. El 24 de septiembre de 1770 y con toda solemnidad quedaba abierta al culto la que, en adelante, sería la Parroquia de los Santos Juanes. La secularización de la antigua iglesia se llevó a cabo el 26 de septiembre de 1773.
En estos años Bilbao atravesaba un periodo de gran prosperidad. Los comerciantes acaudalados edificaban sus mansiones sobre los suelos del Arenal y de la Ronda. y viajeros ilustres, que visitaron la Villa, coincidían en alabar su hermosura, simetría y condiciones favorables para el comercio.
Pero toda esta prosperidad y bonanza se vieron truncadas a finales del siglo. La Revolución en Francia fue motivó para que la Villa se viera llena de fugitivos, muchos de ellos enfermos en condiciones de extrema pobreza, deterioro físico y necesitados de asistencia médica.. Situaciones, que se repetirían a lo largo de los siguientes años especialmente durante la guerra de la Independencia, en la que Bilbao sufrió saqueo, ataques y contraataques de uno y otro bando repetidas veces. El Hospital llegó a verse desbordado en su capacidad de alojamiento, y el personal facultativo incapaz de atender a la gran demanda de ingresos solicitados.
Su deterioro y falta de condiciones llevó a la Junta de Caridad en 1818 a solicitar al Ayuntamiento la edificación de “un nuevo edifico en el terreno que ocupa el actual” .Su deseo era que estuviera a la altura de los hospitales construidos en España y en Europa. A pesar de las dificultades sus aspiraciones se vieron recompensadas por un edifico de estilo neoclásico, sólido y práctico formado por tres altos pabellones. En su fachada se alzaban cuatro columnas dóricas con el cornisamiento correspondiente y el escudo de la Villa, bajo el que se podía leer el lema del Hospital “Enfermos que gemís en la indigencia aquí hallareis solícita asistencia”.
El Hospital de los Santos Juanes, más conocido como Hospital de Achuri, mantuvo sus servicios hasta 1908, cuando fue sustituido por el actual de Basurto. El 13 de noviembre de 1908 -este noviembre hará 100 años- fue inaugurado el actual hospital de Basurto. El Hospital de los Santos Juanes u hospital de Achuri a partir de 1910 pasó a ser Escuela de Artes y Oficios, por un tiempo Museo de Bellas Artes, y en la actualidad Instituto de Formación Profesional.
Celina Ribechini es doctora en historia
Desde Atxuri a Basurto | 13-11-2008 - 08:13:18 GMT 1 #
Curs PHTLS a l'Hospital Sant Jaume
El cap de setmana passat, a les instal·lacions de l’Hospital Sant Jaume, d'Olot, es va fer una nova edició del curs PHTLS (Prehospital Trauma Life Support), en el qual metges, infermeres i tècnics reben una exhaustiva preparació per a l’atenció dels malalts crítics en l’àmbit prehospitalari. Un total de vint-i-quatre professionals, procedents de diferents parts del territori català, van ésser a Olot per participar d’aquest aprenentatge intensiu. El Dr. Marcelo Domínguez, adjunt al Servei d’Urgències de l’Hospital d’Olot, va ésser el responsable de l’organització d’aquesta edició, que va acabar la tarda del diumenge amb una valoració molt positiva per part de tots els participants.
Curs PHTLS a Hospital Sant Jaume | 15-11-2008 - 19:06:02 GMT 1 #
Hospital Comarcal de la Garrotxa :
L'alcalde del Ajuntament d'Olot Garrotxa, Lluís Sacrest PSOE-PSC (Zapatero), ha anunciat a través d'un comunicat que el Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya,PSOE-PSC ICV-EUiA ERC Antoni Castells, li ha confirmat que el Govern socialista aprovarà la licitació del nou hospital d'Olot al mes d'abril de 2009.
Segons el comunicat, la greu crisi econòmica mundial que pateix el país no va permetre fer la licitació l'estiu passat.
El nou Hospital Comarcal de la Garrotxa, que es construirà a sota del Mas Subiràs del Pla de Dalt, triplicarà l'espai de l'actual centre sanitari i costarà al voltant de 59 milions d'euros €. L'Ajuntament considera que l'obra donarà feina a les mateixes empreses de sempre, Ciments d´Olot.
Hospital Comarcal de la Garrotxa | 19-02-2009 - 07:34:17 GMT 1 #
Nou hospital.
El govern de la Generalitat té previst aprovar avui una partida de 173,5 milions d'euros per a la construcció i manteniment del nou hospital de la Garrotxa, a Olot, una obra que ja s'hauria d'haver iniciat. En concret, de la inversió esmentada, 45,1 milions es destinaran a la construcció i equipament de l'hospital i la resta, al manteniment de l'hospital fins al 2037.
L'hospital s'emplaçarà en un edifici nou de tres plantes, amb una superfície de 27.511 m² a l'avinguda Pla de Dalt de la Vall de Riudaura a Olot, i triplicarà la de l'actual hospital de Sant Jaume, que passarà a ser un centre sociosanitari. Amb el nou hospital s'ampliaran considerablement els espais d'urgències, de consultes externes i d'hospital de dia, i tornaran a integrar-se les consultes de salut mental. A més, disposarà dels últims avenços tecnològics, amb la incorporació de nous serveis com ara el de TAC, l'hemodiàlisi i la ressonància magnètica.
En concret, el nou hospital oferirà els serveis d'hospitalització tant de malalts aguts com de mitjana estada sociosanitària i de salut mental, i una àmplia àrea de consultes externes amb 52 consultoris, 17 gabinets per a proves diagnòstiques i una unitat de rehabilitació. El servei d'urgències tindrà 17 boxs més 5 de monitoritzats i 6 d'observació; un bloc quirúrgic i obstètric (tindrà quatre sales d'operacions, tres de cirurgia major ambulatòria i una sala de parts) i també una unitat de cirurgia sense ingrés i un hospital de dia amb 26 boxs. A més, el nou centre hospitalari disposarà d'un avançat servei de diagnòstic per la imatge, hemodiàlisi, un hospital de dia sociosanitari i un laboratori clínic i d'anatomia patològica.
Una obra amb retard
Inicialment, el Departament de salut havia programat l'inici de les obres per primers del 2008. Aquest primer termini es va incomplir i Salut va situar el començament dels treballs a finals del 2008, una data que tampoc no es va fer realitat. L'estiu de l'any passat, el grup municipal de CiU d'Olot es va queixar amb motiu del retard d'aquesta obra i va reclamar la construcció urgent del nou hospital comarcal. De fet, el portaveu convergent va lamentar que en el pressupost del 2008 no hi hagués cap partida pressupostària destinada al nou centre.
NÚRIA ASTORCH
Nou hospital | 07-04-2009 - 06:57:49 GMT 1 #