Unión Progreso y Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Elecciones Generales España 2008. PROPUESTAS EN MATERIA DE SANIDAD
Unión Progreso y Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Elecciones Generales España 2008. En la etapa del Gobierno Popular, durante el período de la Ministra Ana Pastor, se aprueban 3 importantes instrumentos legislativos: la Ley 16/2003, de Cohesión y Calidad del Sistema Nacional de Salud, Ley 44/2003, de Ordenación de las Profesiones Sanitarias y Ley 55/2003 del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud, en un claro intento de cohesionar y vertebrar el modelo sanitario de España, pero la verdad es que su éxito ha sido muy escaso, ya que su enfoque ha sido muy conformista limitándose a determinar los criterios mínimos y comunes, pero en la práctica no ha servido para evitar la carrera de las CCAA a la hora de aprobar nuevas prestaciones en función de cada coyuntura política regional y por encima de toda consideración a los principios de igualdad y solidaridad que deben primar en una materia clave como es un servicio público esencial como la Sanidad. De modo ciertamente paradójico nos encontramos con un mapa de prestaciones sanitarias con notables diferencias y desigualdades entre los 17 Servicios Regionales de Salud y como no podía ser menos: - un nuevo “centralismo” de la capital de la CCAA en relación con las demás provincias, Para paliar esta situación realmente injusta, que al igual que ocurre en otros terrenos, atenta gravemente contra los principios de igualdad y de solidaridad territorial consagrados por nuestra CE, se proponen las siguientes medidas. II.-MEDIDAS PROPUESTAS: Se propone la garantía en la igualdad de las prestaciones sanitarias en el conjunto del territorio nacional y para todos los ciudadanos, para lo cuál será necesario abordar en el marco de la reforma constitucional un blindaje de las competencias del Estado en esta materia, de forma que no pueda un Gobierno de turno aprobar normas básicas que luego son ignoradas y menospreciadas por los Gobiernos de las CCAA en el seno del Consejo Interterritorial del SNS, órgano que se ha convertido en un foro de equilibrios políticos por encima de su misión principal de coordinación y cohesión de las políticas de salud en España y de garantía de los principios de igualdad y de solidaridad territorial. PRIMERA MEDIDA: Recuperar como competencia exclusiva del Estado la determinación de la cartera de servicios y prestaciones sanitarias para todos los ciudadanos de España y la garantía de igualdad de las prestaciones sanitarias de un ciudadano en cualquier parte del territorio nacional donde resida. Por otro lado, y en el normal desarrollo de las previsiones contempladas en la Ley General de Sanidad se propone SEGUNDA MEDIDA: Avanzar en el proceso de delegación de competencias sanitarias de las CCA a las Corporaciones Locales, en la idea de potenciar una mayor descentralización de la gestión administrativa promoviendo un mayor papel de los Ayuntamientos en aquellas materias que normativamente deben ejercer y que al acercarse al ciudadano favorecen un mayor protagonismo de éste. TERCERA MEDIDA: Articular un sistema efectivo de participación “real” de los ciudadanos en los órganos de decisión de las CCAA, que introduzca la posibilidad del veto en determinadas situaciones en que se vulneren sus derechos básicos en materia de prestaciones sanitarias. ANEXO NORMATIVO:MARCO LEGAL DE REFERENCIA: El TÍTULO II de la Ley General de Sanidad determina cuáles En su CAPÍTULO I. ”DE LAS COMPETENCIAS DEL ESTADO” se describen dichas competencias en los siguientes términos:. 
PROPUESTAS EN MATERIA DE SANIDAD. I.-INTRODUCCIÓN:El desarrollo de las previsiones legales contenidas en nuestra CE de 1978 y en la legislación general y básica del Estado en materia de Sanidad, fundamentalmente el desarrollo de la Ley General de Sanidad (14/1986) ha representado en la práctica la culminación de un proceso de transferencias plenas en materia de gestión de los servicios sanitarios que unido al resto de competencias en materia de planificación y capacidad normativa de las CCAA, ha permitido configurar una situación como la actual en la que nos hallamos con 17 Servicios Regionales de Salud, con éste u otras denominaciones concretas en cada caso, que en el uso y abuso de sus posibilidades competenciales y en muchos caso rozando el límite de la capacidad legal, han aprobado y puesto en marcha “nuevas prestaciones sanitarias” dando lugar también en este campo a una España de las “Desigualdades sanitarias”, a pesar del intento regulador del Real Decreto 63/1995, sobre Ordenación de las prestaciones sanitarias del Sistema Nacional de Salud, posteriormente modificado por Real decreto 1030/2006, por el que se establece la cartera de servicios comunes del Sistema Nacional de Salud y el procedimiento para su actualización.
- una marginación total y congelación del desarrollo de las competencias sanitarias de las Corporaciones Locales, acaparadas como monopolio por la CCAA compitiendo en dar más que los demás por razones en la mayoría de los casos meramente electoralistas y,
- creando déficits presupuestarios que al final son cubiertos por los Presupuestos Generales del Estado. son “ LAS COMPETENCIAS DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS.”.
1. Son competencia exclusiva del Estado la sanidad exterior y las relaciones y acuerdos sanitarios internacionales.
2. Son actividades de sanidad exterior todas aquellas que se realicen en materia de vigilancia y control de los posibles riesgos para la salud derivados de la importación, exportación o tránsito de mercancías y del tráfico internacional de viajeros.
3. El Ministerio de Sanidad y Consumo colaborará con otros departamentos para facilitar el que las actividades de inspección o control de sanidad exterior sean coordinadas con aquellas otras que pudieran estar relacionadas, al objeto de simplificar y agilizar el tráfico, y siempre de acuerdo con los Convenios internacionales.
4. Las actividades y funciones de sanidad exterior se regularán por Real Decreto, a propuesta de los departamentos competentes.
Mediante las relaciones y acuerdos sanitarios internacionales, España colaborará con otros países y Organismos internacionales: en el control epidemiólogico, en la lucha contra las enfermedades transmisibles, en la conservación de un medio ambiente saludable, en la elaboración, perfeccionamiento y puesta en práctica de normativas internacionales; en la investigación biomédica y en todas aquellas acciones que se acuerden por estimarse beneficiosas para las partes en el campo de la salud.
Prestará especial atención a la cooperación con las naciones con las que tiene mayores lazos por razones históricas, culturales, geográficas y de relaciones en otras áreas, así como a las acciones de cooperación sanitaria que tengan como finalidad el desarrollo de los pueblos. En el ejercicio de estas funciones, las autoridades sanitarias actuarán en colaboración con el Ministerio de Asuntos Exteriores.
La Administración del Estado, sin menoscabo de las competencias de las Comunidades Autónomas, desarrollará las siguientes actuaciones:
1. La determinación, con carácter general, de los métodos de análisis y medición y de los requisitos técnicos y condiciones mínimas en materia de control sanitario del medio ambiente.
2. La determinación de los requisitos sanitarios de las reglamentaciones técnico-sanitarias de los alimentos, servicios o productos directa o indirectamente relacionados con el uso y consumo humanos.
3. El Registro General Sanitario de alimentos y de las industrias, establecimientos o instalaciones que los producen, elaboran o importan, que recogerá las autorizaciones y comunicaciones de las Comunidades Autónomas de acuerdo con sus competencias.
4. La autorización mediante reglamentaciones y listas positivas de aditivos, desnaturalizadores, material macromolecular para la fabricación de envases y embalajes, componentes alimentarios para regímenes especiales, detergentes y desinfectantes empleados en la industria alimentaria.
5. La reglamentación, autorización y registro u homologación, según proceda, de los medicamentos de uso humano y veterinario y de los demás productos y artículos sanitarios y de aquellos que, al afectar al ser humano, pueden suponer un riesgo para la salud de las personas. Cuando se trate de medicamentos, productos o artículos destinados al comercio exterior o cuya utilización o consumo pudiera afectar a la seguridad pública, la Administración del Estado ejercerá las competencias de inspección y control de calidad.
6. La reglamentación y autorización de las actividades de las personas físicas o jurídicas dedicadas a la preparación, elaboración y fabricación de los productos mencionados en el número anterior, así como la determinación de los requisitos mínimos a observar por las personas y los almacenes dedicados a su distribución mayorista y la autorización de los que ejerzan sus actividades en más de una Comunidad Autónoma. Cuando las actividades enunciadas en este apartado hagan referencia a los medicamentos, productos o artículos mencionados en el ultimo párrafo del apartado anterior, la Administración del Estado ejercerá las competencias de inspección y control de calidad.
7. La determinación con carácter general de las condiciones y requisitos técnicos mínimos para la aprobación y homologación de las instalaciones y equipos de los centros y servicios.
8. La reglamentación sobre acreditación, homologación, autorización y registro de centros o servicios, de acuerdo con lo establecido en la ación sobre extracción y trasplante de órganos.
9. El catálogo y Registro general de centros, servicios y establecimientos sanitarios que recogerán las decisiones, comunicaciones y autorizaciones de las Comunidades Autónomas, de acuerdo con sus competencias.
10. La homologación de programas de formación postgraduada, perfeccionamiento y especialización del personal sanitario, a efectos de regulación de las condiciones de obtención de títulos académicos.
11. La homologación general de los puestos de trabajo de los servicios sanitarios, a fin de garantizar la igualdad de oportunidades y la libre circulación de los profesionales y trabajadores sanitarios.
12. Los servicios de vigilancia y análisis epidemiólogicos y de las zoonosis, así como la coordinación de los servicios competentes de las distintas Administraciones públicas sanitarias, en los procesos o situaciones que supongan un riesgo para la salud de incidencia e interés nacional o internacional.
13. El establecimiento de sistemas de información sanitaria y la realización de estadísticas, de interés general supracomunitario.
14. La coordinación de las actuaciones dirigidas a impedir o perseguir todas las formas de fraude, abuso, corrupción o desviación de las prestaciones o servicios sanitarios con cargo al sector público cuando razones de interés general así lo aconsejen.
15. La elaboración de informes generales sobre la salud pública y la asistencia sanitaria.
16. El establecimiento de medios y de sistemas de relación que garanticen la información y comunicación recíprocas entre la adminIstración sanitaria del Estado y la de las Comunidades Autónomas en las materias objeto de la presente Ley.En el CAPÍTULO II, “ DE LAS COMPETENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS ” se especifican cuáles son dichas competencias en los siguientes términos:
1. Las Comunidades Autónomas ejercerán las competencias asumidas en sus Estatutos y las que el Estado les transfiera o, en su caso, les delegue.
2. Las decisiones y actuaciones públicas previstas en esta Ley que no se hayan reservado expresamente al Estado se entenderán atribuidas a las Comunidades Autónomas.
Finalmente en el CAPÍTULO III, “ DE LAS COMPETENCIAS DE LAS CORPORACIONES LOCALES” se señalan las competencias de las Corporaciones Locales de la siguiente forma:
1. Las normas de las Comunidades Autónomas, al disponer sobre la organización de sus respectivos servicios de salud, deberán tener en cuenta las responsabilidades y competencias de las provincias, municipios y demás Administraciones territoriales intracomunitarias, de acuerdo con lo establecido en los Estatutos de Autonomía, la Ley de Régimen Local y la presente Ley.
2. Las Corporaciones Locales participarán en los órganos de dirección de la áreas de salud.
3. No obstante, los Ayuntamientos, sin perjuicio de las competencias de las demás Administraciones públicas, tendrán las siguientes responsabilidades mínimas en relación al obligado cumplimiento de las normas y planes sanitarios:
a. Control sanitario del medio ambiente: contaminación atmosférica, abastecimiento de aguas, saneamiento de aguas residuales, residuos urbanos e industriales.
b. Control sanitario de industrias, actividades y servicios, transportes, ruidos y vibraciones.
c. Control sanitario de edificios y lugares de vivienda y convivencia humana, especialmente de los centros de alimentación, peluquerías, saunas y centros de higiene personal, hoteles y centros residenciales, escuelas, campamentos turísticos y áreas de actividad físico deportivas y de recreo.
d. Control sanitario de la distribución y suministro de alimentos, bebidas y demás productos, directa o indirectamente relacionados con el uso o consumo humanos, así como los medios de su transporte.
e. Control sanitario de los cementerios y policía sanitaria mortuoria.
4. Para el desarrollo de las funciones relacionadas en el apartado anterior, los Ayuntamientos deberán recabar el apoyo técnico del personal y medios de las áreas de salud en cuya demarcación estén comprendidos.
5. El personal sanitario de los servicios de salud de las Comunidades Autónomas que preste apoyo a los Ayuntamientos en los asuntos relacionados en el apartado 3 tendrá la consideración, a estos solos efectos, de personal al servicio de los mismos, con sus obligadas consecuencias en cuanto a régimen de recursos y responsabilidad personales y patrimoniales... (Barcelona Girona Lleida Tarragona Lerida Gerona Madrid Bilbao Valencia, Congreso Cortes Corts España Senado Congrès Senat)
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Unió Progresso i Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Eleccions Generals Espanya 2008.
PROPOSTES EN MATÈRIA DE SANITAT. I.-INTRODUCCIÓ:
El desenvolupament de les previsions legals contingudes en la nostra CE de 1978 i en la legislació general i bàsica de l'Estat en matèria de Sanitat, fonamentalment el desenvolupament de la Llei General de Sanitat (14/1986) ha representat en la pràctica la culminación d'un procés de transferències plenes en matèria de gestió dels serveis sanitaris que unit a la resta de competències en matèria de planificació i capacitat normativa de les CCAA, ha permès configurar una situació com l'actual en la qual ens trobem amb 17 Serveis Regionals de Salut, amb aquest o altres denominacions concretes en cada cas, que en l'ús i abús de les seves possibilitats competenciales i en molts cas fregant el límit de la capacitat legal, han aprovat i lloc en marxa ?noves prestacions sanitàries? donant lloc també en aquest camp a una Espanya de les ?Desigualtats sanitàries?, malgrat l'intent regulador del Real Decret 63/1995, sobre Ordenació de les prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut, posteriorment modificat per Real decret 1030/2006, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització.
En l'etapa del Govern Popular, durant el període de la Ministra Ana Pastor, s'aproven 3 importants instruments legislatius: la Llei 16/2003, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, Llei 44/2003, d'Ordenació de les Professions Sanitàries i Llei 55/2003 de l'Estatut Marco del personal estatutari dels serveis de salut, en un clar intent de cohesionar i vertebrar el model sanitari d'Espanya, però la veritat és que el seu èxit ha estat molt escàs, ja que el seu enfocament ha estat molt conformista limitant-se a determinar els criteris mínims i comuns, però en la pràctica no ha servit per a evitar la carrera de les CCAA a l'hora d'aprovar noves prestacions en funció de cada conjuntura política regional i per sobre de tota consideració als principis d'igualtat i solidaritat que han de prevaler en una matèria clau com és un servei públic essencial com la Sanitat.
De manera ciertamente paradoxal ens trobem amb un mapa de prestacions sanitàries amb notables diferències i desigualtats entre els 17 Serveis Regionals de Salut i com no podia ser menys:
- un nou ?centralismo? de la capital de la CCAA en relació amb les altres províncies,
- una marginació total i congelació del desenvolupament de les competències sanitàries de les Corporacions Locals, acaparades com monopoli per la CCAA competint a donar més que els altres per raons en la majoria dels casos merament electoralistes i,
- creant dèficits pressupostaris que al final són coberts pels Pressupostos Generals de l'Estat.
Per a pal·liar aquesta situació realment injusta, que igual que ocorre en altres terrenys, atempta greument contra els principis d'igualtat i de solidaritat territorial consagrats per la nostra CE, es proposen les següents mesures.
II.-MESURES PROPOSADES:
Es proposa la garantia en la igualtat de les prestacions sanitàries en el conjunt del territori nacional i per a tots els ciutadans, per al quin serà necessari abordar en el marc de la reforma constitucional un blindaje de les competències de l'Estat en aquesta matèria, de manera que no pugui un Govern de torn aprovar normes bàsiques que després són ignorades i menyspreades pels Governs de les CCAA en el seno del Consell Interterritorial del SNS, òrgan que s'ha convertit en un fòrum d'equilibris polítics per sobre de la seva missió principal de coordinació i cohesió de les polítiques de salut a Espanya i de garantia dels principis d'igualtat i de solidaritat territorial.
PRIMERA MESURA:
Recuperar com competència exclusiva de l'Estat la determinació de la cartera de serveis i prestacions sanitàries per a tots els ciutadans d'Espanya i la garantia d'igualtat de les prestacions sanitàries d'un ciutadà arreu del territori nacional on resideixi.
D'altra banda, i en el normal desenvolupament de les previsions contemplades en la Llei General de Sanitat es proposa
SEGONA MESURA:
Avançar en el procés de delegació de competències sanitàries de les CCA a les Corporacions Locals, en la idea de potenciar una major descentralització de la gestió administrativa promovent un major paper dels Ajuntaments en aquelles matèries que normativamente han d'exercir i que a l'apropar-se al ciutadà afavoreixen un major protagonisme d'aquest.
TERCERA MESURA:
Articular un sistema efectiu de participació ?real? dels ciutadans en els òrgans de decisió de les CCAA, que introdueixi la possibilitat del veto en determinades situacions en què es vulnerin els seus drets bàsics en matèria de prestacions sanitàries.
ANNEX NORMATIU:
MARC LEGAL DE REFERÈNCIA:
El TÍTOL II de la Llei General de Sanitat determina quins són ? LES COMPETÈNCIES DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.?.
En el seu CAPÍTOL I. ?DE LES COMPETÈNCIES DE L'ESTAT? es descriuen dites competències en els següents termes:.
1. Són competència exclusiva de l'Estat la sanitat exterior i les relacions i acords sanitaris internacionals.
2. Són activitats de sanitat exterior totes aquelles que es realitzin en matèria de vigilància i control dels possibles riscos per a la salut derivats de la importació, exportació o trànsit de mercaderies i del tràfic internacional de viatgers.
3. El Ministeri de Sanitat i Consum col·laborarà amb altres departaments per a facilitar el qual les activitats d'inspecció o control de sanitat exterior siguin coordinades amb aquelles altres que poguessin estar relacionades, a fi de simplificar i agilitar el tràfic, i sempre d'acord amb els Convenis internacionals.
4. Les activitats i funcions de sanitat exterior es regularan per Real Decret, a proposta dels departaments competents.
Mitjançant les relacions i acords sanitaris internacionals, Espanya col·laborarà amb altres països i Organismes internacionals: en el control epidemiólogico, en la lluita contra les malalties transmisibles, en la conservació d'un medi ambient saludable, en l'elaboració, perfeccionamiento i posada en pràctica de normatives internacionals; en la investigació biomédica i en totes aquelles accions que s'acordin per estimar-se beneficioses per a les parts en el camp de la salut.
Prestarà especial atenció a la cooperació amb les nacions amb les quals té majors llaços per raons històriques, culturals, geogràfiques i de relacions en altres àrees, així com a les accions de cooperació sanitària que tinguin com finalitat el desenvolupament dels pobles. En l'exercici d'aquestes funcions, les autoritats sanitàries actuaran en col·laboració amb el Ministeri d'Assumptes Exteriors.
L'Administració de l'Estat, sense menyscapte de les competències de les Comunitats Autònomes, desenvoluparà les següents actuacions:
1. La determinació, amb caràcter general, dels mètodes d'anàlisis i mesurament i dels requisits tècnics i condicions mínimes en matèria de control sanitari del medi ambient.
2. La determinació dels requisits sanitaris de les reglamentacions tècnic-sanitàries dels aliments, serveis o productes directa o indirectament relacionats amb l'ús i consum humans.
3. El Registre General Sanitari d'aliments i de les indústries, establiments o instal·lacions que els produeixen, elaboren o importen, que recollirà les autoritzacions i comunicacions de les Comunitats Autònomes d'acord amb les seves competències.
4. L'autorització mitjançant reglamentacions i llistes positives d'aditivos, desnaturalizadores, material macromolecular per a la fabricació d'envasos i embalajes, components alimentaris per a règims especials, detergentes i desinfectantes empleats en la indústria alimentària.
5. La reglamentació, autorització i registre o homologació, segons procedeixi, dels medicaments d'ús humà i veterinari i dels altres productes i articles sanitaris i d'aquells que, a l'afectar al ser humà, poden suposar un risc per a la salut de les persones. Quan es tracti de medicaments, productes o articles destinats al comerç exterior o la utilització del qual o consum pogués afectar a la seguretat pública, l'Administració de l'Estat exercirà les competències d'inspecció i control de qualitat.
6. La reglamentació i autorització de les activitats de les persones físiques o jurídiques dedicades a la preparació, elaboració i fabricació dels productes esmentats en el nombre anterior, així com la determinació dels requisits mínims a observar per les persones i els magatzems dedicats a la seva distribució majorista i l'autorització dels quals exerceixin les seves activitats en més d'una Comunitat Autònoma. Quan les activitats enunciadas en aquest apartat facin referència als medicaments, productes o articles esmentats en l'ultimo paràgraf de l'apartat anterior, l'Administració de l'Estat exercirà les competències d'inspecció i control de qualitat.
7. La determinació amb caràcter general de les condicions i requisits tècnics mínims per a l'aprovació i homologació de les instal·lacions i equips dels centres i serveis.
8. La reglamentació sobre acreditació, homologació, autorització i registre de centres o serveis, d'acord amb l'establert en l'ación sobre extracció i trasplantament d'òrgans.
9. El catàleg i Registre general de centres, serveis i establiments sanitaris que recolliran les decisions, comunicacions i autoritzacions de les Comunitats Autònomes, d'acord amb les seves competències.
10. L'homologació de programes de formació postgraduada, perfeccionamiento i especialització del personal sanitari, a l'efecte de regulació de les condicions d'obtenció de títols acadèmics.
11. L'homologació general dels llocs de treball dels serveis sanitaris, a fi de garantir la igualtat d'oportunitats i la lliure circulació dels professionals i treballadors sanitaris.
12. Els serveis de vigilància i anàlisi epidemiólogicos i de les zoonosis, així com la coordinació dels serveis competents de les distintes Administracions públiques sanitàries, en els processos o situacions que suposin un risc per a la salut d'incidència i interès nacional o internacional.
13. L'establiment de sistemes d'informació sanitària i la realització d'estadístiques, d'interès general supracomunitario.
14. La coordinació de les actuacions dirigides a impedir o perseguir totes les formes de frau, abús, corrupció o desviació de les prestacions o serveis sanitaris amb càrrec al sector públic quan raons d'interès general així ho aconsellin.
15. L'elaboració d'informes generals sobre la salut pública i l'assistència sanitària.
16. L'establiment de mitjans i de sistemes de relació que garanteixin la informació i comunicació recíproques entre l'administració sanitària de l'Estat i la de les Comunitats Autònomes en les matèries objecte de la present Llei.
En el CAPÍTOL II, ? DE LES COMPETÈNCIES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES ? s'especifiquen quins són dites competències en els següents termes:
1. Les Comunitats Autònomes exerciran les competències assumides en els seus Estatuts i les quals l'Estat els transfiera o, en el seu cas, els delegui.
2. Les decisions i actuacions públiques previstes en aquesta Llei que no s'hagin reservat expressament a l'Estat s'entendran atribuïdes a les Comunitats Autònomes.
Finalment en el CAPÍTOL III, ? DE LES COMPETÈNCIES DE LES CORPORACIONS LOCALS? s'assenyalen les competències de les Corporacions Locals de la següent forma:
1. Les normes de les Comunitats Autònomes, al disposar sobre l'organització dels seus respectius serveis de salut, haurien de tenir en compte les responsabilitats i competències de les províncies, municipis i altres Administracions territorials intracomunitàries, d'acord amb l'establert en els Estatuts d'Autonomia, la Llei de Règim Local i la present Llei.
2. Les Corporacions Locals participaran en els òrgans d'adreça de l'àrees de salut.
3. No obstant, els Ajuntaments, sense perjudici de les competències de les altres Administracions públiques, tindran les següents responsabilitats mínimes en relació a l'obligat compliment de les normes i plans sanitaris:
a. Control sanitari del medi ambient: contaminació atmosférica, proveïment d'aigües, sanejament d'aigües residuals, residus urbans i industrials.
b. Control sanitari d'indústries, activitats i serveis, transports, sorolls i vibracions.
c. Control sanitari d'edificis i llocs d'habitatge i convivència humana, especialment dels centres d'alimentació, perruqueríes, saunas i centres d'higiene personal, hotels i centres residencials, escoles, campaments turístics i àrees d'activitat físic esportives i de recreo.
d. Control sanitari de la distribució i subministrament d'aliments, begudes i altres productes, directa o indirectament relacionats amb l'ús o consum humans, així com els mitjans del seu transport.
i. Control sanitari dels cementiris i policia sanitària mortuoria.
4. Per al desenvolupament de les funcions relacionades en l'apartat anterior, els Ajuntaments haurien de recaptar el suport tècnic del personal i mitjans de les àrees de salut en que la seva demarcación estiguin compresos.
5. El personal sanitari dels serveis de salut de les Comunitats Autònomes que presti suport als Ajuntaments en els assumptes relacionats en l'apartat 3 tindrà la consideració, a aquests sols efectes, de personal al servei dels mateixos, amb les seves obligades conseqüències quant a règim de recursos i responsabilitat personals i patrimonials. .(Barcelona Girona Lleida Tarragona Lerida Girona Madrid Bilbao València, Congrés Tallis Corts Espanya Senat Congrès Senat)
Unió Progreso i Democrácia (UPiD: Programa Electoral, Elecciones Generales España 2008. PROPOSTES EN MATÈRIA DE SANITAT | 13-02-2008 - 08:46:38 GMT 1 #
Programa Electoral INDICE
Programa Electoral INDICE | 17-02-2008 - 17:40:55 GMT 1 #