Unión Progreso y Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Elecciones Generales España 2008. PROGRAMA ELECTORAL DE UPyD PARA LAS ENSEÑANZAS NO UNIVERSITARIAS
Unión Progreso y Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Elecciones Generales España 2008. La primera afirmación es falaz, porque los cambios sociales en nuestro país han sido, en los últimos treinta años, para bien. Nunca ha sido España tan estable políticamente, tan democrática, ni tan próspera, y no hay razón para que un progreso económico y político lleve aparejado un retroceso en la educación. La segunda también es una falacia, porque hay muchos centros de enseñanza en los que no hay emigrantes, y también en ellos descendió la disciplina y el nivel de conocimientos en cuanto se instauró en ellos la reforma. Además, las competencias autonómicas en materia han dado lugar a 17 leyes educativas diferentes, prevaleciendo el criterio regionalista en perjuicio de una enseñanza de calidad. También han llevado a suprimir el derecho a elegir el castellano como primer idioma, con imposición de la lengua de la comunidad autónoma. Propuesta de Unión, Progreso y Democracia UPyD defiende un sistema educativo público y gratuito, de calidad y laico, donde se valore el saber y el esfuerzo, y en el cual cada alumno pueda desarrollar su capacidad de trabajo e inteligencia. Consideramos que para ello se han de dar los siguientes pasos: 1º Reconocer abiertamente que las últimas leyes educativas han sido malas y dejar de cargar la culpa de sus desastrosas consecuencias a motivos ajenos a las mismas leyes. Después, llegar a un Pacto de Estado que deje a la educación fuera del debate partidista (la educación no pueden cambiar cada cuatro años) y crear una comisión, consensuada por todos los partidos, para elaborar una nueva Ley Educativa. Los miembros de esta comisión han de ser sobre todo docentes, y cada partido deberá proponer a sus representantes atendiendo más a la valía profesional que a la lealtad política. 2º Devolver al Estado las competencias educativas y establecer un único plan de estudios para toda España, en el que se proteja el derecho de todos los alumnos a elegir el español como idioma principal, impulsando el bilingüismo internacional y compatibilizando el uso de las lenguas cooficiales. 3º Proponemos, tanto en enseñanza pública como concertada, el control administrativo en los criterios de admisión del alumnado protegiendo, dentro de las posibilidades de cada centro, el derecho de los alumnos a elegir, asegurando la igualdad de condiciones entre la enseñanza pública y la concertada. 4º Consideramos que ningún estudiante debe pasar a un curso sin superar las materias d el curso anterior. La promoción por imperativo legal está provocando que muchos alumnos lleguen a los dieciséis años con lagunas de conocimiento que ya serían imperdonables en un estudiante de doce. Pasar a un alumno de curso con ocho asignaturas suspensas es engañarlo, y no es una buena política educativa engañar a los estudiantes. 5º Con el fin de revitalizar socialmente la figura del profesor y devolverle su pérdida Religión en la escuela Reivindicamos una escuela estrictamente laica, en cuyo seno no se imparta absolutamente ninguna religión ni existan signos religiosos. Esta reivindicación es hoy día, frente al auge de fundamentalismos religiosos, más urgente que nunca. Carece de lógica educar en la igualdad entre hombres y mujeres y pagar a un profesor para que explique a los hijos de los musulmanes que la mujer es inferior. Es absurdo educar en la solidaridad y en lo bueno que es hacerse donante de órganos, y pagar a un profesor para que explique a los hijos de los testigos de Jehová que las donaciones de órganos son algo inmoral. Es disparatado educar en el respeto a la diferencia, y pagar a un profesor para que explique a los hijos de los católicos que la homosexualidad es una tara. En cambio, consideramos que sí es importante que se imparta una asignatura de Historia de las Religiones Por dos razones: 1º No se puede entender ni el arte ni de la historia del mundo occidental sin conocer los fundamentos del Judaísmo, el Cristianismo y el Islam. 2º Para entender, respetar y tolerar a los ciudadanos que viven cerca de nosotros debemos conocer las religiones que profesan. El conocer y saber valorar lo bueno que puedan tener aquellas creencias que no compartimos es el mejor medio para erradicar el fanatismo y desarrollar la tolerancia. Y no se puede valorar aquello que se desconoce Política lingüística Un asunto capital es el de la política lingüística a seguir. La Enseñanza en la Comunidades Autónomas con lengua propia ha de ser necesariamente bilingüe, pero de ninguna manera se puede renunciar al derecho de los padres a educar a sus hijos en español, de modo que es urgente eliminar los programas de inmersión lingüística. Lo más grave es que esta situación la han provocado los mismos que, con razón, denostaban el monolingüismo escolar anterior y han conseguido invertir los términos para llegar a una situación tan injusta como la anterior, pero esta vez a su gusto. Tampoco es aceptable el arrinconamiento del español o su presentación como una lengua impuesta, temporal, o subordinada a la lengua regional. No se la debe tratar con desprecio sino ser prestigiada y valorada como una lengua fundamental en el mundo, un intrínseco valor propio que tenemos todos, una oportunidad para su futuro y considerada especial tanto que es vehículo de unión, comunicación y entendimiento entre el conjunto de los españoles. Además, se ha de eximir del aprendizaje del idioma cooficial en una comunidad bilingüe, hasta que el alumno no lleve un mínimo de 2 años de residencia en esa comunidad. Eso favorecería la movilidad por todo el territorio nacional de personas, principalmente trabajadores, que al pasar de una comunidad autónoma a otra encuentran dificultades en la escolarización de sus hijos, siendo en la práctica obligados a tener que acudir a centros de enseñanza privados, o a ver cómo sus hijos encuentran enormes dificultades de compresión y de aprendizaje. De cómo se debe estructurar el sistema educativo no universitario 1º Educación preescolar (0-6 años). La educación obligatoria ha de abarcar entre los seis y los dieciséis años. Pero debe de haber una educación preescolar hasta los seis años para los padres que deseen acogerse a ella, donde se puedan detectar precozmente y resolver ciertos problemas de conducta y aprendizaje. 2º Educación Primaria (6-14 años). Desde el comienzo de esta etapa habrá de tener mucha importancia el conocimiento de las lenguas, la propia (o las propias en las Comunidades Autónomas bilingües) y una extranjera. Al final se obtendrá un Título de Educación de Primaria. 3º Educación Secundaria (a partir de 14 años). Para la Educación Secundaria proponemos tres itinerarios distintos. Pero de estos itinerarios se debe pasar fácilmente de unos a otros, con convalidaciones y cursos puente, para quienes cambien de manera de pensar y quieran reorientar su vida académica. I. Bachillerato (de 14 a 18 años). Proponemos un bachillerato sólido y riguroso, de cuatro años II. Formación Profesional Elemental Primer Grado (14-16 años). Opción más básica en la formación profesional. El objetivo de esta alternativa consiste en dar al alumno la formación profesional adecuada en la especialidad que haya elegido, para la incorporación al mercado laboral, estableciéndose un marco legal para garantizar que las empresas impartan durante seis meses prácticas a los alumnos, favoreciendo la contratación laboral de los mismos una vez finalizado este periodo, subvencionándose las cuotas de seguridad social y estableciéndose el salario de estos trabajadores de forma diferente al la actual sistema, en el que la precariedad es la principal característica. III-a Formación Profesional Avanzada de Primer Grado (14-16 años). Opción profesional de más nivel que la anterior, que deje la puerta abierta al alumno que desee seguir progresando. En este itinerario se incluirán profesiones que requieran una mayor especialización y formación teórico práctica. El carácter obligatorio hasta los 16 años, conlleva que finalizado este periodo el alumno que no quiera continuar, obtendrá el certificado de Formación Profesional de Primer Grado, quedando así capacitado para su incorporación laboral. Al igual que en la opción anterior, se establecerá un marco legal que favorezca la incorporación al mercado laboral, así como su desarrollo posterior. III-b Formación Profesional de Segundo Grado (de 16 hasta 18 años). Opción con una mayor especialización, obteniéndose a la finalización el Título de Técnico Superior en la especialidad elegida, sin que tenga el carácter semejante a una diplomatura. Así mismo, para aquellos alumnos que finalizado el Segundo Grado deseen realizar estudios universitarios, se establecerán los puentes de unión necesarios para facilitar el acceso. Ayuda a los estudiantes con dificultades El estudiante con dificultades para aprender tiene derecho a recibir ayuda, siempre que esté dispuesto a aceptarla y que no se confundan las dificultades de aprendizaje con los defectos. La dislexia o la depresión, son patologías que bloquean la posibilidad de aprender y necesitan ser adecuadamente atendidas, pero la vagancia y el abusar de los compañeros más débiles son defectos, no patologías. La mala conducta ha de ser sancionada, y tratar como enfermedad un defecto es tan irracional como castigar a un niño porque tiene sarampión. Esta confusión ha tenido dos consecuencias importantes: la primera, el aumento de la conflictividad en las aulas, el segundo, la disminución del nivel de madurez de los alumnos. Quien considera que sus defectos son patologías, y culpa al sistema de su vagancia que no lo motiva, se bloquea toda capacidad de autocrítica, y por tanto, de madurar. Controles exteriores Creemos que los estudiantes deben pasar dos controles externos. El primero, al concluir la educación de primer grado. El segundo, a la hora de acceder a la universidad. Los tribunales que realicen estas pruebas habrán de estar formados por profesores de los dos niveles. Al alumno que no supere la prueba se le ha de dar la oportunidad de poderse matricular de nuevo en el grupo escolar (en el caso de la primera prueba) o en el instituto (en el caso de la segunda). Estos alumnos estarían en un grupo que, por tener ya las asignaturas aprobadas, se dedicaría preferentemente a preparar el examen. Hoy día, un estudiante que haya suspendido la selectividad en septiembre no tiene otra salida que una academia privada. De este modo, se daría todo género de facilidades y de oportunidades a los que quisieran estudiar y a los que desearan enderezar el rumbo si hasta entonces no habían sido buenos estudiantes. Pero esas facilidades y ayudas no tienen nada que ver ni con promociones automáticas ni con el regalo de aprobados. Para pasar al bachillerato o a la formación profesional avanzada se habrá de superar el examen final de la enseñanza primaria. Si después de suspender varias veces, un alumno desiste de seguir intentándolo, podrá cursar la Formación Profesional Elemental. Acceso a la profesión docente y formación del profesorado Quienes deseen ser profesores de de Enseñanza Secundaria deberán cursar la carrera específica correspondiente. La de Magisterio, que proporcione el título de Maestro de Enseñanza Primaria, también ha de ser una licenciatura de 4 años. En las demás carreras, a partir del tercer año, se establecerán asignaturas complementarias, optativas y de libre configuración, para aquellos alumnos que quieran dedicarse a la docencia. Consideramos que para opositar a profesor de instituto no se debe exigir más que el título de licenciado. En consecuencia, se han de suprimir los cursos de formación del profesorado (CAP o un master), que no suponen más que una pérdida de tiempo y de dinero y son, en definitiva, una estafa. Regulación audiovisual Consideramos que el aprendizaje de idiomas es uno de los talones de Aquiles del actual sistema educativo español y para ellos proponemos en primer lugar, la creación de un Consejo Audiovisual del Estado que planifique que las cadenas de televisión emitan progresivamente la programación extranjera en la lengua original y con subtítulos, así como una televisión pública respetuosa con los horarios infantiles. Asimismo, con el fin de eliminar la actual discriminación por motivos lingüísticos, para conseguir que TODAS las escuelas (independientemente de su ubicación) sean verdaderos centros educativos y formativos, no ideológicos, y para mejorar un sistema educativo en continúo fracaso, proponemos en segundo lugar, que se reforme el modelo de las Comunidades Autónomas con dos idiomas oficiales, a un sistema bilingüe real al 50%. .(Barcelona Girona Lleida Tarragona Lerida Gerona Madrid Bilbao Valencia, Congreso Cortes Corts España Senado Congrès Senat) 
PROGRAMA ELECTORAL DE UPyD PARA LAS ENSEÑANZAS NO UNIVERSITARIAS. Introducción: identificación de la problemática actual: Consideramos que la educación en España, desde la implantación de la famosa reforma, es sencillamente catastrófica. Los creadores de dicha reforma, empeñados en negar la evidencia, suelen atribuir sus malos resultados a los cambios en la sociedad y a la presencia de emigrantes.
Pero, además de una falacia, es una villanía adjudicar a los emigrantes la culpa de algo cuyos únicos responsables son los creadores de una ley educativa delirante. Y sostener esta villanía no solo es una injusticia, también es una manera de fomentar la xenofobia.
autoridad, abogamos por considerarle una autoridad pública en su centro de trabajo. de duración. Y para quienes no estén dispuestos a hacer el esfuerzo que supone un bachillerato serio, han de crearse otras alternativas de tipo profesional. La experiencia ha demostrado que es completamente inútil mantener en un instituto a los que no están dispuestos a estudiar, y además, es injusto. Es injusto porque perjudica a quienes de veras desean aprender, que no pueden porque los que no quieren están molestando. En nuestro sistema actual el estudiante que quiere aprender y no puede por culpa de los que boicotean la clase están más desprotegidos por la ley que los propios boicoteadores. No existe en España un verdadero derecho a la educación, ya que un derecho no es efectivo si su conculcación no está sancionada. UPyD lucha por la igualdad, entendida ésta como igualdad de oportunidades, y esto significa que ninguna persona inteligente y trabajadora se quede sin la posibilidad de desarrollar su inteligencia y su capacidad de trabajo. En cambio, estamos en contra de la igualdad por decreto, que obliga a bajar los niveles y perjudica, sobre todo, a los estudiantes de familias más modestas, a quienes se les hurta la única posibilidad que tienen de adquirir una verdadera formación que les permita competir en igualdad de condiciones con quienes acuden a colegios privados.
La oposición ha de ser libre, y todos los aspirantes han de llegar a ella en igualdad de condiciones. Es injusto que alguien, con un nueve en el ejercicio de oposición, quede fuera, y gane la plaza otro que haya obtenido un cinco, solo porque le suman los puntos de los cursillos y los años de experiencia. Los años que un opositor lleve dando clase son un mérito estrictamente laboral, y es justo que se los tengan en cuenta a la hora de cobrar trienios o de calcular su pensión de jubilación, pero no son en absoluto un mérito académico. Y en cuanto a los cursillos, no constituyen mérito alguno. Además, se debe poder acceder al cuerpo de catedráticos directamente, a través de una oposición libre, porque esto estimula a los estudiantes más trabajadores y más brillantes.
La formación del profesorado ya en ejercicio ha de ser, en mayor medida de lo que es, competencia de las universidades. Quien después de ganar la oposición quiera seguir estudiando, puede acercarse a alguno de sus antiguos profesores para realizar algún tipo de estudio o una tesis doctoral, puede cursar asignaturas optativas que en su momento no pudo hacer, puede estudiar otra licenciatura, y es este género de actividades las que deben ser alentadas desde la administración. Pero es un sinsentido que un profesor, para que le paguen los sexenios de formación, tenga que hacer un montón de horas de cursillos (no importa que la mayoría de ellas se las pase durmiendo), y luego no se le tengan en cuenta méritos de mayor fuste. Hoy día haber publicado un libro, por bueno que sea, no se considera como un mérito de formación, pero sí el haber hecho un curso de pilates. Además, se ha de procurar restablecer el puente que existía anteriormente entre la universidad y los institutos, cuando muchos prestigiosos catedráticos de universidad lo habían sido de institutos.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Unió Progresso i Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Eleccions Generals Espanya 2008.
PROGRAMA ELECTORAL D'UPyD PER Als ENSENYAMENTS NO UNIVERSITARIS
Introducció: identificació de la problemàtica actual:
Considerem que l'educació a Espanya, des de la implantació de la famosa reforma, és senzillament catastròfica. Els creadors de dita reforma, obstinats a negar l'evidència, solen atribuir els seus mals resultats als canvis en la societat i a la presència d'emigrants.
La primera afirmació és falaz, perquè els canvis socials en el nostre país han estat, en els últims trenta anys, per a bé. Mai ha estat Espanya tan estable políticament, tan democràtica, ni tan próspera, i no hi ha raó perquè un progrés econòmic i polític dugui aparellat una reculada en l'educació.
La segona també és una fal·làcia, perquè hi ha molts centres d'ensenyament en els quals no hi ha emigrants, i també en ells va descendir la disciplina i el nivell de coneixements quan es va instaurar en ells la reforma.
Però, a més d'una fal·làcia, és una villanía adjudicar als emigrants la culpa d'alguna cosa que els seus únics responsables són els creadors d'una llei educativa delirante. I sostenir aquesta villanía no solament és una injustícia, també és una manera de fomentar la xenofòbia.
A més, les competències autonòmiques en matèria han donat lloc a 17 lleis educatives diferents, prevalent el criteri regionalista en perjudici d'un ensenyament de qualitat. També han dut a suprimir el dret a triar el castellà com primer idioma, amb imposició de la llengua de la comunitat autònoma.
Proposta d'Unió, Progrés i Democràcia
UPyD defensa un sistema educatiu públic i gratuït, de qualitat i laic, on es valori el saber i l'esforç, i en el qual cada alumne pugui desenvolupar la seva capacitat de treball i intel·ligència. Considerem que per a això s'han de donar els següents passos:
1º Reconèixer obertament que les últimes lleis educatives han estat dolentes i deixar de carregar la culpa de les seves desastroses conseqüències a motius aliens a les mateixes lleis. Després, arribar a un Pacte d'Estat que deixi a l'educació fos del debat partidista (l'educació no poden canviar cada quatre anys) i crear una comissió, consensuada per tots els partits, per a elaborar una nova Llei Educativa. Els membres d'aquesta comissió han de ser sobretot docents, i cada partit haurà de proposar als seus representants atenent més a la valia professional que a la lleialtat política.
2º Retornar a l'Estat les competències educatives i establir un únic pla d'estudis per a tota Espanya, en el qual es protegeixi el dret de tots els alumnes a triar l'espanyol com idioma principal, impulsant el bilingüismo internacional i compatibilitzant l'ús de les llengües cooficials.
3º Proposem, tant en ensenyament públic com concertada, el control administratiu en els criteris d'admissió de l'alumnat protegint, dintre de les possibilitats de cada centre, el dret dels alumnes a triar, assegurant la igualtat de condicions entre l'ensenyament públic i la concertada.
4º Considerem que cap estudiant ha de passar a un curs sense superar les matèries d el curs anterior. La promoció per imperatiu legal està provocant que molts alumnes arribin als setze anys amb llacunes de coneixement que ja serien imperdonables en un estudiant de dotze. Passar a un alumne de curs amb vuit assignatures suspeses és enganyar-ho, i no és una bona política educativa enganyar als estudiants.
5º Amb la finalitat de revitalitzar socialment la figura del professor i retornar-li la seva pèrdua
autoritat, advoquem per considerar-li una autoritat pública en el seu centre de treball.
Religió en l'escola
Reivindiquem una escola estrictament laica, en que el seu seno no s'imparteixi absolutament cap religió ni existeixin signes religiosos. Aquesta reivindicació és avui dia, enfront de l'auge de fundamentalismos religiosos, més urgent que mai.
Manca de lògica educar en la igualtat entre homes i dones i pagar a un professor perquè expliqui als fills dels musulmans que la dona és inferior. És absurd educar en la solidaritat i en el bé que és fer-se donant d'òrgans, i pagar a un professor perquè expliqui als fills dels testimonis de Jehová que les donacions d'òrgans són alguna cosa immoral. És absurd educar en el respecte a la diferència, i pagar a un professor perquè expliqui als fills dels catòlics que l'homosexualitat és una tara.
En canvi, considerem que sí és important que s'imparteixi una assignatura d'Història de les Religions Per dues raons:
1º No es pot entendre ni l'art ni de la història del món occidental sense conèixer els fonaments del Judaísmo, el Cristianismo i l'Islam.
2º Per a entendre, respectar i tolerar als ciutadans que viuen prop de nosaltres hem de conèixer les religions que professen. El conèixer i saber valorar el bé que puguin tenir aquelles creences que no compartim és el millor mig per a eradicar el fanatisme i desenvolupar la tolerància. I no es pot valorar allò que es desconeix
Política lingüística
Un assumpte cabdal és el de la política lingüística a seguir. L'Ensenyament en la Comunitats Autònomes amb llengua pròpia ha de ser necessàriament bilingüe, però de cap manera es pot renunciar al dret dels pares a educar als seus fills en espanyol, de manera que és urgent eliminar els programes d'immersió lingüística. El més greu és que aquesta situació l'han provocat els mateixos que, amb raó, denostaban el monolingüismo escolar anterior i han aconseguit invertir els termes per a arribar a una situació tan injusta com l'anterior, però aquesta vegada al seu gust.
Tampoc és acceptable l'arrinconamiento de l'espanyol o la seva presentació com una llengua imposada, temporal, o subordinada a la llengua regional. No la hi ha de tractar amb menyspreu sinó ser prestigiada i valorada com una llengua fonamental en el món, un intrínseco valor propi que tenim tots, una oportunitat per al seu futur i considerada especial tant que és vehicle d'unió, comunicació i enteniment entre el conjunt dels espanyols. A més, s'ha d'eximir de l'aprenentatge de l'idioma cooficial en una comunitat bilingüe, fins que l'alumne no dugui un mínim de 2 anys de residència en aquesta comunitat. Això afavoriria la mobilitat per tot el territori nacional de persones, principalment treballadors, que al passar d'una comunitat autònoma a una altra troben dificultats en l'escolarització dels seus fills, sent en la pràctica obligats a haver d'acudir a centres d'ensenyament privats, o a veure com els seus fills troben enormes dificultats de compressió i d'aprenentatge.
De com s'ha d'estructurar el sistema educatiu no universitari
1º Educació preescolar (0-6 anys).
L'educació obligatòria ha d'abastar entre els sis i els setze anys. Però deu haver-hi una educació preescolar fins als sis anys per als pares que desitgin acollir-se a ella, on es puguin detectar precozmente i resoldre certs problemes de conducta i aprenentatge.
2º Educació Primària (6-14 anys).
Des del començament d'aquesta etapa haurà de tenir molta importància el coneixement de les llengües, la pròpia (o les pròpies en les Comunitats Autònomes bilingües) i una estrangera. Al final s'obtindrà un Títol d'Educació de Primària.
3º Educació Secundària (a partir de 14 anys).
Per a l'Educació Secundària proposem tres itineraris distints. Però d'aquests itineraris s'ha de passar fàcilment d'uns a uns altres, amb convalidacions i cursos pont, per a qui canviïn de manera de pensar i vulguin reorientar la seva vida acadèmica.
I. Batxillerat (de 14 a 18 anys).
Proposem un batxillerat sòlid i rigorós, de quatre anys de durada. I per a qui no estiguin disposats a fer l'esforç que suposa un batxillerat seriós, han de crear-se altres alternatives de tipus professional. L'experiència ha demostrat que és completament inútil mantenir en un institut als quals no estan disposats a estudiar, i a més, és injust. És injust perquè perjudica a qui de vores desitgen aprendre, que no poden perquè els quals no volen estan molestant. En el nostre sistema actual l'estudiant que vol aprendre i no pot per culpa dels quals boicotean la classe estan més desprotegits per la llei que els propis boicoteadores. No existeix a Espanya un veritable dret a l'educació, ja que un dret no és efectiu si el seu conculcación no està sancionada. UPyD lluita per la igualtat, entesa aquesta com igualtat d'oportunitats, i això significa que cap persona intel·ligent i treballadora es quedi sense la possibilitat de desenvolupar la seva intel·ligència i la seva capacitat de treball. En canvi, estem en contra de la igualtat per decret, que obliga a baixar els nivells i perjudica, sobretot, als estudiants de famílies més modestes, a qui se'ls hurta l'única possibilitat que tenen d'adquirir una veritable formació que els permeti competir en igualtat de condicions amb qui acudeixen a col·legis privats.
II. Formació Professional Elemental Primer Grau (14-16 anys).
Opció més bàsica en la formació professional. L'objectiu d'aquesta alternativa consisteix a donar a l'alumne la formació professional adequada en l'especialitat que hagi triat, per a la incorporació al mercat laboral, establint-se un marc legal per a garantir que les empreses imparteixin durant sis mesos pràctiques als alumnes, afavorint la contractació laboral dels mateixos una vegada finalitzat aquest període, subvencionant-se les quotes de seguretat social i establint-se el salari d'aquests treballadors de forma diferent al la actual sistema, en el qual la precarietat és la principal característica.
III-a Formació Professional Avançada de Primer Grau (14-16 anys).
Opció professional de més nivell que l'anterior, que deixi la porta oberta a l'alumne que desitgi seguir progressant. En aquest itinerari s'inclouran professions que requereixin una major especialització i formació teòric pràctica. El caràcter obligatori fins als 16 anys, comporta que finalitzat aquest període l'alumne que no vulgui continuar, obtindrà el certificat de Formació Professional de Primer Grau, quedant així capacitat per a la seva incorporació laboral. Igual que en l'opció anterior, s'establirà un marc legal que afavoreixi la incorporació al mercat laboral, així com el seu desenvolupament posterior.
III-b Formació Professional de Segon Grau (de 16 fins a 18 anys).
Opció amb una major especialització, obtenint-se a la finalització el Títol de Tècnic Superior en l'especialitat triada, sense que tingui el caràcter semblant a una diplomatura. Així mateix, per a aquells alumnes que finalitzat el Segon Grau desitgin realitzar estudis universitaris, s'establiran els ponts d'unió necessaris per a facilitar l'accés.
Ajuda als estudiants amb dificultats
L'estudiant amb dificultats per a aprendre té dret a rebre ajuda, sempre que estigui disposat a acceptar-la i que no es confonguin les dificultats d'aprenentatge amb els defectes. La dislexia o la depressió, són patologies que bloquegen la possibilitat d'aprendre i necessiten ser adequadament ateses, però la vagancia i l'abusar dels companys més febles són defectes, no patologies. La mala conducta ha de ser sancionada, i tractar com malaltia un defecte és tan irracional com castigar a un nen perquè té sarampión. Aquesta confusió ha tingut dues conseqüències importants: la primera, l'augment de la conflictividad en les aules, el segon, la disminució del nivell de maduresa dels alumnes. Qui considera que els seus defectes són patologies, i culpa al sistema del seu vagancia que no ho motiva, es bloqueja tota capacitat d'autocrítica, i per tant, de madurar.
Controls exteriors
Creiem que els estudiants han de passar dos controls externs. El primer, al concloure l'educació de primer grau. El segon, a l'hora d'accedir a la universitat. Els tribunals que realitzin aquestes proves haurien d'estar formats per professors dels dos nivells. A l'alumne que no superi la prova se li ha de donar l'oportunitat de poder-se matricular de nou en el grup escolar (en el cas de la primera prova) o en l'institut (en el cas de la segona). Aquests alumnes estarien en un grup que, per tenir ja les assignatures aprovades, es dedicaria preferentemente a preparar l'examen. Avui dia, un estudiant que hagi suspès la selectivitat al setembre no té una altra sortida que una acadèmia privada. D'aquesta manera, es donaria tot gènere de facilitats i d'oportunitats als quals volguessin estudiar i als quals desitgessin enderezar el rumb si fins a llavors no havien estat bons estudiants. Però aquestes facilitats i ajudes no tenen gens que veure ni amb promocions automàtiques ni amb el regal d'aprovats. Per a passar al batxillerat o a la formació professional avançada s'haurà de superar l'examen final de l'ensenyament primari. Si després de suspendre diverses vegades, un alumne desisteix de seguir intentant-ho, podrà cursar la Formació Professional Elemental.
Accés a la professió docent i formació del professorat
Qui desitgin ser professors de de Ensenyament Secundari haurien de cursar la carrera específica corresponent. La de Magisteri, que proporcioni el títol de Mestre d'Ensenyament Primari, també ha de ser una llicenciatura de 4 anys. En les altres carreres, a partir del tercer any, s'establiran assignatures complementàries, optatives i de lliure configuració, per a aquells alumnes que vulguin dedicar-se a la docència. Considerem que per a opositar a professor d'institut no s'ha d'exigir més que el títol de llicenciat. En conseqüència, s'han de suprimir els cursos de formació del professorat (CAP o un master), que no suposen més que una pèrdua de temps i de diners i són, en definitiva, una estafa.
L'oposició ha de ser lliure, i tots els aspirants han d'arribar a ella en igualtat de condicions. És injust que algú, amb un nou en l'exercici d'oposició, quedi fora, i guanyi la plaça un altre que hagi obtingut un cinc, solament perquè li sumen els punts dels cursillos i els anys d'experiència. Els anys que un opositor dugui donant classe són un mèrit estrictament laboral, i és just que els hi tinguin en compte a l'hora de cobrar trienios o de calcular la seva pensió de jubilació, però no són en absolut un mèrit acadèmic. I quant als cursillos, no constitueixen mèrit algun. A més, s'ha de poder accedir al cos de catedràtics directament, a través d'una oposició lliure, perquè això estimula als estudiants més treballadors i més brillants.
La formació del professorat ja en exercici ha de ser, en major mesura del que és, competència de les universitats. Qui després de guanyar l'oposició vulgui seguir estudiant, pot apropar-se a algun dels seus antics professors per a realitzar algun tipus d'estudi o una tesi doctoral, pot cursar assignatures optatives que en el seu moment no va poder fer, pot estudiar una altra llicenciatura, i és aquest gènere d'activitats les quals han de ser encoratjades des de l'administració. Però és un sinsentido que un professor, perquè li paguin els sexennis de formació, hagi de fer un munt d'hores de cursillos (no importa que la majoria d'elles les hi passi dormint), i després no se li tinguin en compte mèrits de major fuste. Avui dia haver publicat un llibre, per bo que sigui, no es considera com un mèrit de formació, però sí l'haver fet un curs de pilates. A més, s'ha de procurar restablir el pont que existia anteriorment entre la universitat i els instituts, quan molts prestigiosos catedràtics d'universitat ho havien estat d'instituts.
Regulació audiovisual
Considerem que l'aprenentatge d'idiomes és un dels talons d'Aquiles de l'actual sistema educatiu espanyol i per a ells proposem en primer lloc, la creació d'un Consell Audiovisual de l'Estat que planifiqui que les cadenes de televisió emetin progressivament la programació estrangera en la llengua original i amb subtítols, així com una televisió pública respectuosa amb els horaris infantils. Així mateix, amb la finalitat d'eliminar l'actual discriminació per motius lingüístics, per a aconseguir que TOTES les escoles (independentment de la seva ubicació) siguin veritables centres educatius i formatius, no ideològics, i per a millorar un sistema educatiu en continuo fracàs, proposem en segon lloc, que es reformi el model de les Comunitats Autònomes amb dos idiomes oficials, a un sistema bilingüe real al 50%. .(Barcelona Girona Lleida Tarragona Lerida Girona Madrid Bilbao València, Congrés Tallis Corts Espanya Senat Congrès Senat)
Unió Progreso i Democrácia (UPiD: Programa Electoral, Elecciones Generales España 2008.PROGRAMA ELECTORAL D\'UPyD PER Als ENSENYAMENTS NO UNIVERSITARI | 13-02-2008 - 08:56:20 GMT 1 #
L'estatut català sobre educació "dóna escalofríos", "es margina al Castellà com abans es marginava al Català".-La nombre un d'UPyD per Barcelona Catalunya, Susana Bernuy, ha denunciat el “sectarisme existent en les aules” catalanes, on el castellà es troba marginat i els Alumnes que no sàpiguen català queden apartats del Sistema Educatiu. Bernuy ha avançat que l'Educació serà un tema "cabdal" per a la Formació ja que "hi ha alguns paràgrafs de l'Estatut català que dóna escalofríos". Segons ha denunciat, els Nacionalistes estan obsessionats per "arreconar el castellà", defensa a més que l'Estat recuperi la competència d'Educació.
Amb la presentació de les Candidatures, en tota Catalunya, ja realitzada, Bernuy ha avançat que la Educació serà un dels pilars "cabdals" de UPyD a Catalunya ja que van a lluitar perquè el català deixi de ser una "imposició estatutària". "És urgent eliminar els programes (reflectits en el Sistema Educatiu de la Generalitat de Catalunya) que marginen el castellà".
"No ens poden obligar a escriure en català", "el millor" per als Alumnes de qualsevol Comunitat Autonòmica Espanyola és "saber el castellà". "És absurd que no sigui així" ja que els menors "necessiten l'espanyol (castellà) per a desenvolupar-se, necessiten manejar-ho bé i amb fluïdesa". Anem a seguir denunciant amb firmeza el "menyspreu" que, en la seva opinió, sofreix el castellà (Espanyol) a Catalunya Espanya. Els Nacionalistes "han aconseguit invertir els termes" i ara "es margina al castellà com abans es marginava al català". Per això, "és necessari" retornar les Competències en matèria d'Educació "a l'Estat".
Unió Progresso i Democrácia (UPiD) també ha criticat que la Generalitat de Catalunya vulgui PRIVATITZAR l'Ensenyament Públic i ha apostat perquè els Centres Escolars segueixin sent "PUBLICOS" ja que, és obvi, que "no totes les Famílies poden pagar un Col·legi privat".(Girona Lleida Tarragona Barcelona Lerida Gerona Madrid Bilbao València Senat)
***
El estatuto catalán sobre educación "da escalofríos", "se margina al castellano como antes se marginaba al catalán".-La número uno de UPyD por Barcelona, Susana Bernuy, ha denunciado el sectarismo existente en las aulas catalanas, donde el castellano se encuentra marginado y los alumnos que no sepan catalán quedan apartados del sistema. Bernuy ha avanzado que la educación será un tema "capital" para su formación ya que "hay algunos párrafos del estatuto catalán que da escalofríos". Según ha denunciado, los nacionalistas están obsesionados por "arrinconar el castellano", defiende además que el Estado recupere la competencia de Educación.
Con la presentación de las Candidaturas, en toda Cataluña, ya realizada, Bernuy ha avanzado que la educación será uno de los pilares "capitales" de UPyD en Cataluña ya que van a luchar porque el catalán deje de ser una "imposición estatutaria". "Es urgente eliminar los programas (reflejados en el sistema educativo de la Generalidad de Catalunya) que marginan el castellano".
"No nos pueden obligar a escribir en catalán", a la par que recalca que "lo mejor" para los Alumnos de cualquier Comunidad Autonómica Española es "saber el castellano". "Es absurdo que no sea así" ya que los menores "necesitan el español (castellano) para desarrollarse, necesitan manejarlo bien y con fluidez". Vamos a seguir denunciando con firmeza el "desprecio" que, en su opinión, sufre el castellano (Español) en Cataluña. Los nacionalistas "han conseguido invertir los términos" y ahora "se margina al castellano como antes se marginaba al catalán". Por ello, "es necesario" devolver las Competencias en materia de Educación "al Estado".
Unión Progreso y Democrácia (UPyD) también ha criticado que la Generalidad de Catalunya quiera PRIVATIZAR la Enseñanza y ha apostado porque los Centros Escolares sigan siendo "PUBLICOS" ya que, es obvio, que "no todas las Familias pueden pagar un Colegio privado".(Girona Lleida Tarragona Barcelona Lerida Gerona Madrid Bilbao Valencia Senado)
Unió Progresso i Democrácia, UPyD: L\'estatut català sobre Educació \ | 15-02-2008 - 06:28:07 GMT 1 #
Programa Electoral INDICE
Programa Electoral INDICE | 17-02-2008 - 17:39:39 GMT 1 #
Necesitaba leer algo así.
Laura Wächter | 02-03-2008 - 11:34:40 GMT 1 #